Text legal · Traducció no oficial

Llei 1/2009, de 12 de febrer, de l'Autoritat Catalana de la Competència

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 1/2009
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei crea l'Autoritat Catalana de la Competència com a organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, encarregat de garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els mercats respecte de les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya. L'organisme substitueix l'estructura dual anterior formada per la Direcció General de Defensa de la Competència i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, i integra en un sol cos les funcions de resolució, d'informe de regulació i d'anàlisi. La llei s'estructura en sis títols: el títol I recull les disposicions generals; el títol II regula l'organització i els òrgans (president o presidenta, director general o directora general, i Tribunal Català de Defensa de la Competència); el títol III estableix el règim de transparència; el títol IV regula el personal; el títol V tracta de la col·laboració interadministrativa, la informació i el deure de secret; i el títol VI estableix el règim econòmic, de contractació i patrimonial. S'hi afegeixen disposicions addicionals, una de transitòria i diverses de finals. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit d'aplicació autonòmic. S'aplica a l'Autoritat Catalana de la Competència, als seus òrgans i al personal adscrit, i als operadors econòmics i administracions públiques que exerceixin activitats econòmiques que afectin o puguin afectar la lliure competència en el mercat en el territori de Catalunya.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la següent Llei 1/2009, de 12 de febrer, de l'Autoritat Catalana de la Competència.

La Generalitat es va dotar per primera vegada d'òrgans de defensa de la competència mitjançant el Decret 222/2002, de 27 d'agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta disposició, fruit de l'autorització expressa de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, es fonamentava tant en la Sentència del Tribunal Constitucional d'11 de novembre de 1999, que reconeix competències en aquesta matèria a les comunitats autònomes, com en la Llei de l'Estat 1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència, promulgada per donar compliment a l'esmentada sentència. Aquest marc de referència atribuïa a la Generalitat certes competències executives en defensa de la competència.

En la fase inicial d'exercici d'aquesta competència, els esforços es van concentrar, lògicament, a crear i posar en marxa una estructura capaç de realitzar la funció bàsica de tramitar correctament les denúncies rebudes i de resoldre els expedients plantejats per donar resposta a les competències executives que es tenien en aquell moment. En aquesta línia, el Decret 222/2002 va optar per establir un model orgànic, funcional i procedimental basat en dos òrgans: la Direcció General de Defensa de la Competència, integrada en el Departament d'Economia i Finances, i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, organisme autònom adscrit al mateix departament, i assignar-los les funcions d'instrucció i de resolució, respectivament.

No obstant això, superada aquesta etapa inicial de desenvolupament de l'esmentada competència per la Generalitat, s'ha considerat pertinent analitzar si la configuració institucional establerta pel Decret 222/2002 constitueix el marc adequat per donar resposta als reptes que, actualment i en etapes successives, han d'afrontar les autoritats en matèria de competència.

L'experiència acumulada des de la creació d'aquests òrgans ha permès avaluar la idoneïtat de la seva estructura i funcionament. L'anàlisi d'aquest període ha pres en consideració aquesta experiència, però també altres factors que repercuteixen directament en la conveniència de modificar el sistema institucional de defensa de la competència de Catalunya.

En l'àmbit comparatiu, s'ha constatat que el model més estès internacionalment i amb més reconeixement entre les autoritats de competència es basa en un sistema d'un únic òrgan que exerceix, amb independència, totes les funcions relacionades amb la matèria. Malgrat aquesta coincidència, és igualment cert que s'ha observat una notable diversitat de fórmules organitzatives i funcionals d'aquests òrgans únics, des del model clàssic —pensat, fonamentalment, per instruir i resoldre expedients—, fins als models més multifuncionals —freqüents als països de cultura anglosaxona i en augment en el conjunt dels estats membres de la Unió Europea—, estructurats per exercir també amb més intensitat tasques de promoció de la competència.

Addicionalment, no pot desconèixer-se que les polítiques de competència modernes, impulsades per la Unió Europea, opten per la incorporació i l'impuls de polítiques proactives de promoció de la competència que requereixen estructures flexibles i amb gran capacitat d'adaptació a canvis normatius i circumstàncies de mercat també canviants.

En aquest sentit, en l'àmbit estatal, la Llei de l'Estat 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència, entre d'altres aspectes, ha donat resposta a aquestes necessitats, de manera que ha modificat l'estructura dels òrgans estatals de competència i els ha integrat en un de sol, amb la creació de la Comissió Nacional de la Competència.

L'últim factor determinant que cal considerar, que aconsella la reforma en aquest àmbit, és l'aprovació del nou Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 2006, fet d'indubtable transcendència. Cal recordar que ni en la Constitució espanyola ni en l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 no existeix cap títol competencial exprés en matèria de defensa de la competència, és a dir, no existeix cap atribució a favor de l'Estat ni de la Generalitat en aquesta matèria. Tal com ja s'ha esmentat, la competència de la Generalitat li va ser reconeguda per la Sentència del Tribunal Constitucional d'11 de novembre de 1999, en virtut de la interpretació de l'article 12.1 de l'Estatut de 1979, relativa al comerç interior.

En efecte, l'Estatut d'autonomia de 2006 va suposar un gir copernicà, ja que reconeix substantivitat pròpia a la matèria de promoció i defensa de la competència; en concret, mitjançant l'article 154 s'atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en la promoció de la competència en els mercats. La promoció de la competència inclou, a més de l'elaboració, canalització i divulgació d'estudis i treballs relacionats amb la competència, la capacitat d'elaborar informes des del punt de vista de la competència, en el moment procedimental oportú, tant dels projectes normatius de les administracions públiques de Catalunya com de les seves actuacions, si afecten o poden afectar, directa o indirectament, el funcionament competitiu dels mercats. El propi article 154 atribueix també a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l'exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en l'àmbit territorial de Catalunya, i la competència exclusiva sobre l'establiment i la regulació de l'organisme independent que ha d'exercir aquestes competències.

El resultat de l'avaluació d'aquest conjunt d'elements ha posat de manifest la conveniència d'iniciar i impulsar la reforma de l'estructura, les característiques, l'organització i el funcionament del sistema de promoció i defensa de la competència.

El nou model que implanta la present llei pretén reforçar la capacitat per incorporar, amb operativitat i eficàcia, els paràmetres de modernització que exigeix la normativa europea, relatius a aspectes com la importància de les polítiques de competència per als consumidors i usuaris; el reforç de l'enfocament econòmic en la metodologia de treball de les autoritats de competència; l'aprofitament dels beneficis que aporten la cooperació entre autoritats de la competència i els intercanvis d'informació i experiències entre aquestes autoritats; però, sobretot, el foment de les polítiques de promoció de la competència de caràcter proactiu.

Un model de competència modern i eficaç ha de donar una resposta solvent a la vertent reactiva de la política de competència, que és la que sanciona conductes prohibides, a partir de les denúncies interposades o els indicis obtinguts. Però amb això no n'hi ha prou, ja que, addicionalment, ha d'aplicar una política proactiva caracteritzada pel foment i la promoció de la competència. Aquesta segona vertent es concep com un instrument de política econòmica fonamentada en l'anàlisi i l'estudi dels mercats, capaç de subministrar informació útil per a l'acció de govern, suggerir millores en la legislació sectorial orientades a eliminar barreres d'entrada, corregir prescripcions anticompetitives, millorar i simplificar la regulació, així com divulgar la cultura de la competència, amb la finalitat d'afavorir que les empreses adoptin estratègies procompetitives.

És precisament aquesta incorporació de les polítiques proactives la que aconsella introduir elements conceptuals i organitzatius d'innovació en l'òrgan que es crea. Mentre la principal i gairebé única funció d'aquests òrgans era la de detectar, acreditar i sancionar conductes prohibides, era lògic que les estructures apropiades fossin dissenyades per complir aquesta funció. No obstant això, cal assenyalar que els òrgans de defensa de la competència vigents fins a l'entrada en vigor de la present llei van començar a exercir aquestes tasques de promoció de la competència. Amb la incorporació de noves funcions de caràcter proactiu, es fa necessària una estructura més operativa, ja que és imprescindible que l'Autoritat Catalana de la Competència, a més de comptar amb un òrgan col·legiat, idoni per a l'exercici de la funció de resolució, tingui suficient agilitat i flexibilitat per exercir, a part de la funció d'instrucció d'expedients, les tasques vinculades a la promoció de la competència. Respecte a aquestes últimes tasques, destaquen les d'emetre informes sobre regulacions sectorials i les de realitzar anàlisis i estudis de mercat. Ambdues es configuren com a imprescindibles en el sistema de competència que es pretén impulsar, ja que la primera ha de contribuir a millorar la qualitat de la regulació des del punt de vista de la competència i la segona ha de permetre detectar eventuals anomalies en el funcionament dels mercats que aconsellin iniciar procediments d'ofici, atès que els indicis no solen ser prou evidents abans d'aquest tipus d'anàlisi.

Donats els requeriments del nou òrgan de promoció i defensa de la competència, és imprescindible que aquest òrgan tingui suficients atribucions i mitjans per exercir plenament les seves competències. Pel que fa a la seva pròpia organització, l'Autoritat Catalana de la Competència s'estructura en tres òrgans: el president o presidenta de l'Autoritat, que presideix el Tribunal i assumeix les funcions de direcció i representació de l'organisme; el director general o directora general, amb funcions d'instrucció i promoció, i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan col·legiat de resolució, arbitratge i recomanació en relació amb els estudis i els informes sobre ajudes públiques, i sense personalitat jurídica pròpia, format pel president o presidenta de l'Autoritat i per dos vocals.

Per exercir la major part d'aquesta pluralitat de funcions de l'Autoritat Catalana de la Competència que es crea, els seus òrgans requereixen —i la Llei així ho garanteix— la màxima independència, tant en relació amb els operadors del mercat com amb les administracions públiques. Les variables fonamentals d'aquesta independència venen determinades pels períodes de mandat superiors a una legislatura i no renovables, per les causes de cessament taxades i per l'obligació de fer públics els seus estudis i informes.

En el marc de l'exercici de les competències en la matèria, poden distingir-se tres funcions principals: la de resolució, que consisteix a instruir i resoldre expedients; la d'informe de regulació, que consisteix a informar, ex ante o ex post, de la regulació sectorial i els seus efectes directes o indirectes sobre la competència, i la d'anàlisi, que consisteix a elaborar i difondre estudis, treballs i anàlisis de mercats sectorials o subsectorials, sempre relacionats amb la competència. Les dues primeres funcions s'exerceixen amb plena independència, tant en relació amb els operadors econòmics com amb el Govern i les administracions públiques en general, i en alguns aspectes concrets de la tercera funció s'exerceixen en coordinació amb el Govern per establir prioritats conjuntament. Cal no oblidar que una bona política de competència també és un instrument de política econòmica que contribueix, d'una banda, al correcte funcionament dels mercats i, per tant, al dinamisme i la competitivitat de l'economia, la de Catalunya en aquest cas, i de l'altra, a la defensa de l'interès general, concretat en els interessos dels consumidors i usuaris.

Finalment, la fusió en un únic òrgan dels dos òrgans existents fins al moment pretén optimitzar el rendiment dels recursos humans i materials disponibles i generar sinergies a partir d'una estructura amb més entitat, però alhora més flexible, que permeti estabilitzar les càrregues de treball davant fluxos irregulars de les diferents funcions; afavorir l'acumulació de coneixement expert i la formació d'equips humans especialitzats; evitar l'ambigüitat en l'assignació de funcions entre dos òrgans, i delimitar la interlocució amb tercers —òrgans autonòmics, estatals i europeus de defensa de la competència, administracions públiques, agents econòmics i socials, universitats, etcètera.

D'acord amb els esmentats criteris, la Llei s'estructura en sis títols. El títol I recull les disposicions generals, la creació de l'Autoritat Catalana de la Competència, i els objectius, les competències i el règim jurídic d'aquest organisme.

El títol II tracta de l'organització, els òrgans, les funcions de cadascun d'ells, el règim de nomenament i cessament de les persones responsables, l'estructura interna i els aspectes bàsics del seu funcionament.

El títol III regula el principi de transparència en l'actuació administrativa de l'Autoritat Catalana de la Competència.

El títol IV regula el personal adscrit a l'organisme, els criteris de la relació de llocs de treball i la normativa d'aplicació.

El títol V tracta de les relacions interadministratives, els convenis i els deures de col·laboració i secret.

El títol VI estableix el règim econòmic, de contractació i patrimonial.

Les disposicions addicionals, transitòria i finals estableixen els mecanismes de posada en funcionament dels preceptes de la present llei.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. L'Autoritat Catalana de la Competència

1. Es crea l'Autoritat Catalana de la Competència com a organisme independent, que adopta la forma d'organisme autònom de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per exercir les seves funcions.

2. L'Autoritat Catalana de la Competència ajusta la seva activitat al dret públic i es regeix per la present llei, per les disposicions reguladores de les entitats del sector públic de la Generalitat i per les normes que les despleguen.

3. L'Autoritat Catalana de la Competència, en el desplegament de la seva activitat i per complir les seves finalitats, actua amb autonomia orgànica, financera i funcional; amb plena independència de les administracions públiques i dels agents econòmics, i amb submissió a la present llei i a la resta de l'ordenament jurídic. L'Autoritat es relaciona amb el Govern per mitjà del departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència.

4. El departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència participa en l'establiment de les directrius de l'Autoritat Catalana de la Competència i exerceix el control de l'eficàcia i l'eficiència exclusivament sobre la seva activitat derivada de l'exercici de les funcions assenyalades per l'article 8.1.c, primera i quarta, d'acord amb el programa anual d'actuacions elaborat per l'Autoritat Catalana de la Competència, en el qual es fixen els sectors o les activitats prioritaris a analitzar, per garantir en cada moment el funcionament i el dinamisme adequats de l'economia de Catalunya, des del punt de vista de la competència, així com els efectes sobre els interessos dels consumidors i usuaris. L'Autoritat ha de donar compte al Govern de l'aprovació del programa, el qual ha de fer-se públic en el termini de quinze dies a partir de la seva tramesa al Govern.

Article 2. Objectius, competències i funcions

1. L'Autoritat Catalana de la Competència té l'objectiu de garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els mercats respecte de les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya.

2. Les competències que corresponen a l'Autoritat Catalana de la Competència, amb competència a tot Catalunya, són totes les que té atribuïdes la Generalitat en matèria de promoció i defensa de la competència, en virtut de l'Estatut d'autonomia.

3. Correspon en exclusiva a l'Autoritat Catalana de la Competència tractar de les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya i que alteren o poden alterar la competència, en els termes establerts per l'article 154.1 i 2 de l'Estatut.

4. L'Autoritat Catalana de la Competència, de conformitat amb l'Estatut i la legislació en matèria de competència, exerceix les funcions d'instrucció i resolució dels expedients sobre els diversos assumptes derivats de la defensa de la competència; en l'àmbit de la promoció de la competència, les funcions d'informe de regulació, que consisteixen a informar —ex ante o ex post— sobre l'adequació de la regulació i l'actuació sectorials als principis de lliure competència, i les funcions d'anàlisi que comprenen, entre d'altres, la investigació dels diversos sectors econòmics, pel que fa a les situacions contràries a la competència i l'elaboració i difusió d'estudis relacionats amb la competència. Així mateix, exerceix les funcions d'arbitratge.

Article 3. Règim jurídic dels actes dictats pels òrgans de l'Autoritat Catalana de la Competència

1. En l'exercici de les funcions relacionades amb la matèria de promoció i defensa de la competència, l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix per la present llei, per la legislació sobre competència, per la legislació vigent en matèria de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i per la normativa catalana sobre procediment administratiu. Els actes dictats pels òrgans de l'Autoritat, en l'exercici d'aquestes funcions, són susceptibles dels recursos establerts en cada procediment.

2. Pel que fa a la resta de funcions que impliquen l'exercici de potestats públiques, l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix pel que disposa la normativa reguladora del procediment administratiu d'aplicació a l'àmbit de la Generalitat. Els actes dictats, en exercici d'aquestes funcions, pel president o presidenta o pels altres òrgans de l'Autoritat esgoten la via administrativa i són impugnables en via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ al recurs contenciós administratiu.

3. El règim de responsabilitat patrimonial de l'Autoritat Catalana de la Competència i de les autoritats, els funcionaris i el personal adscrit és l'establert amb caràcter general per a l'Administració de la Generalitat. La resolució en aquest àmbit correspon al president o presidenta de l'Autoritat, en els termes establerts per la normativa reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Títol II. Organització

Article 4. Els òrgans

L'Autoritat Catalana de la Competència s'estructura en els òrgans següents:

a) El president o presidenta.

b) El director general o directora general.

c) El Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 5. El president o presidenta

1. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència és nomenat pel Govern, per un període de sis anys no renovable, a proposta del conseller o consellera responsable de la política de promoció i defensa de la competència, entre juristes, economistes i altres professionals de reconegut prestigi i experiència en l'àmbit d'actuació de l'Autoritat.

2. En l'exercici de les seves funcions, el president o presidenta actua amb independència plena i absoluta, i se sotmet al règim d'incompatibilitats aplicable als alts càrrecs de la Generalitat. No pot nomenar-se president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència cap persona que, directa o indirectament, en el període dels dos anys anteriors a la data del nomenament, hagi comparegut davant els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat en qualitat de persona interessada o de representant d'alguna persona interessada. De la mateixa manera, el president o presidenta, una vegada hagi cessat en el càrrec, s'ha d'abstenir d'intervenir en els procediments iniciats durant el seu mandat.

3. Són causes de cessament del president o presidenta:

a) La renúncia escrita, acceptada pel Govern.

b) L'expiració del termini del mandat.

c) La incompatibilitat sobrevinguda.

d) La condemna ferma per delicte dolós.

e) La incapacitat permanent.

f) L'incompliment greu dels deures del càrrec, quan sigui declarat per resolució administrativa ferma.

4. Són causes de suspensió en l'exercici del càrrec de president o presidenta:

a) L'acte de presó o de processament per delicte dolós.

b) La declaració d'incapacitat transitòria.

c) La sentència ferma condemnatòria que imposi com a pena principal o accessòria la suspensió per a l'exercici de qualsevol càrrec públic.

5. El cessament o la suspensió en l'exercici de les funcions de presidència ha d'acordar-se pel Govern de la Generalitat, si es produeix alguna de les circumstàncies determinades pel present article.

Article 6. Funcions del president o presidenta

1. Són funcions del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència:

a) Exercir la direcció superior de l'Autoritat.

b) Exercir la representació institucional i l'ordinària de l'Autoritat.

c) Signar els convenis de col·laboració.

d) Proposar la modificació de la relació de llocs de treball i l'oferta pública d'ocupació.

e) Aprovar l'avantprojecte de pressupost.

f) Aprovar la despesa i actuar com a òrgan de contractació.

g) Exercir el comandament superior del personal.

h) Designar, si escau, els representants en els òrgans de resolució de conflictes en matèria de defensa de la competència.

i) Presidir el Tribunal Català de Defensa de la Competència, òrgan de resolució, arbitratge i recomanació en relació amb els estudis i els informes sobre ajudes públiques.

j) Acordar, prèvia consulta al Tribunal Català de Defensa de la Competència, la impugnació davant la jurisdicció competent de les normes i els actes subjectes al dret administratiu de les administracions públiques que consideri que obstaculitzen la lliure competència, de conformitat amb la legislació estatal sobre competència.

k) Cooperar i col·laborar, en nom de l'Autoritat Catalana de la Competència, amb els reguladors sectorials en l'exercici de les seves respectives funcions i en els assumptes d'interès comú. A aquest efecte, pot habilitar mecanismes d'informació i comunicació amb els òrgans reguladors sectorials, i de sol·licitud a aquests òrgans d'informes no vinculants, en el marc dels expedients d'aplicació de la legislació sobre competència.

l) Aportar informació o presentar observacions, en nom de l'Autoritat Catalana de la Competència, per iniciativa pròpia o a instància de l'òrgan judicial, als òrgans jurisdiccionals sobre qüestions relatives a l'aplicació de la normativa de la competència, en els termes establerts per la Llei de l'Estat 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. A aquest efecte, l'Autoritat pot sol·licitar a l'òrgan jurisdiccional que li trameti o faci que li trametin tots els documents necessaris per efectuar una valoració de l'assumpte.

m) Qualsevol altra funció que no estigui específicament atribuïda a un altre òrgan de l'Autoritat.

2. Les funcions de representació del president o presidenta són delegables en el director general o directora general i en els vocals del Tribunal. Les funcions gerencials del president o presidenta relacionades amb el funcionament ordinari de l'organisme són delegables en el director general o directora general i en el secretari general o secretària general.

Article 7. El director general o directora general

1. El director general o directora general de l'Autoritat Catalana de la Competència és nomenat pel Govern entre juristes, economistes i altres professionals de reconegut prestigi en l'àmbit d'actuació de l'Autoritat, i li és d'aplicació el règim d'incompatibilitats establert per l'article 5 per al president o presidenta de l'Autoritat. El director general o directora general cessa en el càrrec per acord del Govern. [Ref. BOE-A-2011-9621]

2. El director general o directora general depèn, orgànicament i funcionalment, del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, excepte en les qüestions relacionades amb l'exercici de les funcions a què es refereix l'article 8.1.a, en les quals la seva dependència és merament orgànica.

Article 8. Funcions del director general o directora general

1. Són funcions del director general o directora general:

a) Amb relació a les funcions derivades de l'exercici de les competències executives de la Generalitat en la matèria:

Primera. Incoar i instruir els expedients.

Segona. Efectuar les propostes de resolució i arxiu.

Tercera. Exercir les funcions que la legislació de competència atribueix a l'òrgan d'instrucció en matèria de concentracions empresarials.

Quarta. Vigilar l'execució i el compliment de les resolucions dictades pel Tribunal i efectuar-ne el seguiment.

Cinquena. Proposar al Tribunal Català de Defensa de la Competència la terminació convencional del procediment quan els presumptes infractors proposin compromisos que resolguin els efectes sobre la competència derivats de les conductes objecte de l'expedient, sempre que l'interès públic quedi suficientment garantit.

Sisena. Aplicar els mecanismes de designació d'òrgan competent, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència.

b) Amb relació a les funcions d'informe de regulació:

Primera. Informar, durant la tramitació, sobre els projectes de llei, els decrets o les ordres que, pel seu contingut econòmic, puguin incidir, a criteri de l'òrgan impulsor de la norma, en les condicions de competència en el mercat, inclosos els obstacles i les càrregues administratives innecessàries. Aquests informes han d'evacuar-se en el termini de quinze dies hàbils.

Segona. Efectuar propostes de canvis normatius amb la finalitat d'afavorir la competència i millorar la qualitat procompetitiva de la regulació.

Tercera. Elaborar informes sobre l'actuació de les administracions públiques des de la perspectiva de la competència.

Quarta. Proposar a les administracions públiques l'adopció de mesures encaminades a eliminar les restriccions a la competència, en particular, les barreres d'entrada, resultants de la seva actuació.

Cinquena. Informar, en els termes establerts per la normativa de competència aplicable, dels efectes que sobre la competència tenen les ajudes públiques atorgades a empreses per les administracions públiques de Catalunya.

c) Amb relació a les funcions d'anàlisi:

Primera. Realitzar estudis de sectors i mercats en matèria de competència, a fi de conèixer millor el funcionament dels diversos mercats i, eventualment, permetre la detecció d'indicis de situacions contràries a la lliure competència.

Segona. Elaborar publicacions i organitzar activitats de divulgació en matèria de competència.

Tercera. Informar, assessorar i efectuar recomanacions sobre diferents aspectes relatius a la competència, així com proposar al Tribunal Català de Defensa de la Competència recomanacions en relació amb els estudis i els informes sobre ajudes públiques.

Quarta. Realitzar estudis en els sectors en els quals les estructures de mercat, les conductes o altres factors poden produir efectes negatius sobre la competència efectiva i sobre els consumidors i usuaris.

Cinquena. Emetre els informes que la legislació sectorial atribueix als òrgans de promoció i defensa de la competència, en relació amb l'activitat dels operadors econòmics.

2. Les funcions que assumeix el director general o directora general a què es refereix l'apartat 1, lletres a, b i c, s'exerceixen, respectivament, mitjançant l'Àrea d'Instrucció d'Expedients, l'Àrea d'Informes de Regulació i l'Àrea d'Anàlisi de Mercat.

Article 9. El Tribunal Català de Defensa de la Competència

1. El Tribunal Català de Defensa de la Competència està integrat pel president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, que el presideix, per dos vocals i pel secretari general o secretària general de l'Autoritat, aquest últim amb veu però sense vot.

2. El càrrec de vocal del Tribunal Català de Defensa de la Competència no requereix dedicació absoluta, si bé els vocals tenen dret a rebre una compensació econòmica per cada acte jurídic dictat o per la seva assistència a les sessions i per l'elaboració de treballs relacionats amb les seves tasques que els sigui encomanada, en els termes establerts pel pressupost de l'Autoritat Catalana de la Competència de cada exercici.

3. Els vocals del Tribunal se sotmeten als règims de nomenament, cessament, suspensió i durada del càrrec que estableix l'article 5 per al president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència.

4. El càrrec de vocal del Tribunal és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec o activitat que pugui comprometre la independència en l'exercici de les tasques que li són pròpies i, en particular, amb qualsevol activitat professional que tingui relació directa amb l'àmbit d'actuació del Tribunal. Tampoc no poden ser nomenades vocals les persones que, directa o indirectament, en el període dels dos anys anteriors a la data del nomenament, hagin comparegut davant els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat en qualitat de persona interessada o de representant d'alguna persona interessada.

5. Els vocals, una vegada han cessat en el càrrec, s'han d'abstenir d'intervenir en els procediments iniciats durant el seu mandat.

Article 10. Funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència

1. Les funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència es concreten en les de resolució, arbitratge i recomanació en relació amb els estudis i els informes sobre ajudes públiques, i s'exerceixen amb plena independència i submissió a l'ordenament jurídic.

2. Són funcions del Tribunal Català de Defensa de la Competència:

a) Deliberar i resoldre els expedients presentats pel director general o directora general que, de conformitat amb la present llei i amb la normativa reguladora de la defensa de la competència, li són d'aplicació i li corresponen. Les funcions es concreten a resoldre tots els expedients incoats, acordar l'arxiu de les denúncies, resoldre la terminació convencional del procediment sancionador i exercir les funcions d'arbitratge que li encomanin les lleis.

b) Exercir les funcions que la legislació de competència atribueix a l'òrgan col·legiat en matèria de concentracions empresarials.

c) Emetre, a iniciativa pròpia o a proposta del director general o directora general, recomanacions derivades d'estudis i informes sobre ajudes públiques atorgades a empreses per les administracions públiques de Catalunya.

Article 11. Funcionament del Tribunal Català de Defensa de la Competència

1. A l'efecte de les sessions, les deliberacions i l'adopció dels acords, s'entén que el Tribunal està constituït vàlidament en presència del president o presidenta i del secretari o secretària, o de les persones que els substitueixin, i, almenys, la meitat dels vocals nomenats. Aquestes persones han d'haver estat degudament convocades amb una antelació, com a mínim, de quaranta-vuit hores i amb el corresponent ordre del dia. Les sessions poden ser ordinàries o extraordinàries. Així mateix, i sense prèvia convocatòria, el Tribunal pot reunir-se quan siguin presents tots els seus membres i així ho acordin per unanimitat.

2. Els acords han d'adoptar-se per majoria de vots dels membres assistents del Tribunal, els quals no poden abstenir-se. En cas d'empat és determinant el vot de qualitat del president o presidenta del tribunal o del vocal o la vocal que el substitueixi. Els membres del Tribunal no poden intervenir en el procediment si incorren en una causa d'abstenció o es planteja una recusació; en aquest cas s'aplica la legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

3. Pel que fa al funcionament del Tribunal, correspon al seu president o presidenta:

a) Presidir les sessions.

b) Convocar les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar l'ordre del dia, a iniciativa pròpia o dels vocals.

c) Ordenar i dirigir els debats.

d) Autoritzar amb la seva firma els actes i les certificacions que ha d'expedir el secretari general o secretària general, en relació amb els actes i les resolucions dictats pel Tribunal.

e) La resta de funcions que li corresponen de conformitat amb el procediment d'aplicació.

4. Les funcions descrites per l'apartat 3.a i b són delegables en els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 12. Altres tasques

Els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència participen, en els termes establerts en el seu reglament intern de funcionament, en les tasques relacionades amb les funcions de promoció de la competència de l'article 8.1.b i c, exceptuant les que siguin d'elaboració de propostes de recomanació que el director general o la directora general hagi d'elevar al Tribunal Català de Defensa de la Competència.

Article 13. La Secretaria General

1. La Secretaria General depèn del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència i es configura com a òrgan de suport material, administratiu i tècnic de l'organisme, així com d'assessorament jurídic, sens perjudici, en aquest cas, del que estableix la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i la seva normativa de desplegament.

2. Les funcions de la Secretaria General són:

a) Amb relació al funcionament de l'Autoritat Catalana de la Competència:

Primera. Encarregar-se del Registre.

Segona. Preparar, de conformitat amb les instruccions rebudes, l'avantprojecte de pressupost, la memòria d'activitats i el programa anual d'actuacions.

Tercera. Realitzar la gestió pressupostària, financera, comptable i patrimonial de l'organisme autònom, així com la gestió dels mitjans personals i materials que s'hi adscriuen.

Quarta. Custodiar els expedients en les diferents fases de tramitació, efectuar les notificacions i fer qualssevol altres actuacions de caràcter administratiu que es derivin del procediment.

Cinquena. Les funcions que li delegui el president o presidenta de l'Autoritat, així com les que es derivin de la present llei i de les normes de desplegament.

b) Amb relació al funcionament del Tribunal Català de Defensa de la Competència:

Primera. Preparar i enviar les convocatòries de les sessions, de conformitat amb les instruccions del president o presidenta del Tribunal.

Segona. Donar fe del contingut de les deliberacions, mitjançant l'elaboració de les corresponents actes, que estan sota la seva custòdia.

Tercera. Assessorar en dret el Tribunal i els seus membres.

Quarta. Emetre, amb el vistiplau del president o presidenta del Tribunal, els certificats relatius als acords d'aquest òrgan.

3. Correspon al conseller o consellera del departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència, a proposta del president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, nomenar el secretari general o secretària general, que ha de ser un funcionari o funcionària del grup A1 de l'Administració de la Generalitat que tingui el grau o la llicenciatura en dret.

Títol III. Transparència en l'actuació de l'Autoritat Catalana de la Competència

Article 14. Publicitat de les actuacions

Els estudis i els informes emesos per l'Autoritat Catalana de la Competència es fan públics en el termini màxim de quaranta-cinc dies des que han estat lliurats al Govern. Pel que fa als acords i a les resolucions adoptats per l'Autoritat, en aplicació de la legislació sobre competència, es fan públics de la forma i amb les condicions fixades per aquesta normativa. Pel que fa a les resolucions, ha d'indicar-se expressament si són fermes, si han estat anul·lades totalment o parcialment o si estan pendents de decisió judicial.

Article 15. Memòria d'activitats

L'Autoritat Catalana de la Competència ha d'elaborar i fer pública, anualment, una memòria de la seva activitat que permeti tenir coneixement de les actuacions dutes a terme per cadascun dels òrgans que la integren.

Article 16. Compareixença davant el Parlament

1. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència ha de presentar al Parlament, amb caràcter anual, la memòria d'activitats i ha de comparèixer almenys una vegada a l'any davant el Parlament per exposar les línies bàsiques de la seva actuació i les prioritats de l'organisme que presideix, efectuar la valoració de les seves actuacions i exposar la consecució dels objectius marcats. Els membres que componen tots els òrgans de l'Autoritat han de comparèixer davant el Ple i en les comissions si són requerits.

2. Els alts càrrecs de l'Autoritat Catalana de la Competència i els vocals del Tribunal han de comparèixer davant el Parlament, una vegada hagin pres possessió, per exposar la seva visió sobre la missió de l'Autoritat i sobre les responsabilitats que els corresponen.

3. El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència i, si escau, el director general o directora general i els vocals del Tribunal, han de comparèixer davant el Parlament a petició d'aquest, respectant els límits del deure de secret a què es refereix l'article 21.

Títol IV. Personal

Article 17. El personal

1. El personal de l'Autoritat Catalana de la Competència és el personal funcionari i laboral necessari per al bon funcionament de l'organisme.

2. Els llocs de treball que suposen l'exercici de potestats públiques són reservats a personal funcionari.

3. L'Autoritat Catalana de la Competència compta amb una relació de llocs de treball l'aprovació de la qual s'efectua en els termes establerts per la normativa reguladora de la funció pública de la Generalitat. Aquesta relació ha de tenir en compte, a més de la titulació i la formació específiques adequades a cada lloc de treball, l'alt nivell d'especialització de les funcions assignades a l'Autoritat.

4. Són d'aplicació al personal al servei de l'Autoritat Catalana de la Competència la normativa reguladora de la funció pública de l'Administració de la Generalitat i el seu règim d'incompatibilitats.

Títol V. Col·laboració interadministrativa, informació i deure de secret

Article 18. Els convenis

L'Autoritat Catalana de la Competència, en els termes i les condicions establerts per la normativa d'aplicació a l'Administració de la Generalitat, pot signar convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o entitats que hi pertanyin, així com amb organismes supranacionals, en els àmbits d'actuació que, directa o indirectament, afecten la seva competència. Amb la mateixa finalitat, també pot subscriure convenis amb entitats privades.

Article 19. Col·laboració amb entitats d'altres administracions públiques

La col·laboració de l'Autoritat Catalana de la Competència amb entitats i organismes d'altres administracions públiques amb funcions directa o indirectament relacionades amb la seva competència pot dur-se a terme per mitjà de qualsevol forma jurídica admesa en dret, i especialment mitjançant la constitució d'organismes autònoms, societats civils o mercantils, fundacions i consorcis, així com d'altres formes d'organització amb personalitat jurídica pròpia previstes per la legislació vigent, o mitjançant la participació en d'altres de ja existents.

Article 20. Deure de col·laboració

1. Els òrgans que conformen l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i dels ens dependents queden obligats a prestar col·laboració a l'Autoritat Catalana de la Competència i a aportar als òrgans de l'Autoritat tota la informació que requereixin per a l'exercici de les funcions que tenen encomanades, així com a facilitar els informes o els estudis que els sol·licitin.

2. Qualsevol organisme públic que tingui coneixement de fets que puguin ser contraris a les normes de defensa de la competència ha de fer arribar a l'Autoritat Catalana de la Competència la informació i la documentació de què disposi i que tingui relació amb els mateixos, perquè, si escau, s'iniciï el corresponent procediment.

3. Qualsevol persona natural o jurídica té el deure de col·laborar amb l'Autoritat Catalana de la Competència, en els termes establerts per la normativa reguladora de la defensa de la competència.

Article 21. Deure de secret

Totes les persones que, en els termes establerts per la present llei, prenen part o participen en la tramitació dels expedients que ha de conèixer l'Autoritat Catalana de la Competència queden obligades a guardar secret sobre els mateixos.

Títol VI. Règim econòmic, de contractació i patrimonial

Article 22. Recursos econòmics

Els recursos de l'Autoritat Catalana de la Competència consten de:

a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

b) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o que li són adscrits.

c) Els rendiments de les taxes i dels preus públics que, de conformitat amb les lleis, tingui dret a percebre.

c bis) El producte de les sancions que imposi en l'exercici de les seves competències. [Ref. BOE-A-2023-10344]

d) Qualsevol altre recurs que legalment li correspongui.

Article 23. Pressupost

1. El pressupost de l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix pel que disposen la normativa reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, la reguladora de les seves finances públiques i les successives lleis de pressupostos.

2. Correspon al president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, per mitjà de la Secretaria General, elaborar l'avantprojecte de pressupost, que ha de contenir el que determina la normativa anual d'elaboració dels pressupostos.

Article 24. Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l'Autoritat Catalana de la Competència els béns i drets que li són adscrits, i els béns i drets propis, de qualsevol naturalesa, que adquireix per qualsevol títol.

2. Els béns adscrits a l'Autoritat Catalana de la Competència conserven la seva qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini públic ni desafectació.

3. El règim patrimonial de l'Autoritat Catalana de la Competència se subjecta a la normativa reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, així com a la normativa reguladora del patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Article 25. Règim comptable

És d'aplicació a l'Autoritat Catalana de la Competència el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat.

Article 26. Règim de control

1. Correspon al departament responsable de la política de promoció i defensa de la competència el control de l'eficàcia i l'eficiència de l'Autoritat Catalana de la Competència en tot el que es refereix l'article 8.1.c, primera i quarta.

2. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat efectuar el control financer permanent de l'Autoritat Catalana de la Competència.

3. El conseller o consellera responsable de la política de promoció i defensa de la competència pot acordar el sotmetiment de l'Autoritat Catalana de la Competència als sistemes d'informació corporatius en matèria de personal i en matèria econòmica i financera.

Article 27. Règim de contractació

1. La contractació de l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix per la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

2. L'òrgan de contractació de l'Autoritat Catalana de la Competència és el president o presidenta d'aquest organisme.

Disposició addicional primera. Règim d'adscripció del personal

El personal que en el moment de l'entrada en vigor de la present llei presta serveis al Tribunal Català de Defensa de la Competència i a la Direcció General de Defensa de la Competència queda adscrit a l'Autoritat Catalana de la Competència en els termes que es determinin en la relació de llocs de treball que s'aprovi a aquest efecte.

Disposició addicional segona. Règim d'adscripció dels béns

Els béns que en la data d'entrada en vigor de la present llei estiguin afectes al Tribunal Català de Defensa de la Competència i a la Direcció General de Defensa de la Competència han d'entendre's adscrits automàticament al nou organisme, el qual se subroga en els drets i les obligacions que tenien aquells, actualitzant-los de manera que es garanteixi la màxima economia de recursos.

Disposició addicional tercera. Règim normatiu supletori

En tot el que no estableix la present llei, és d'aplicació el que disposa la normativa reguladora dels ens que integren el sector públic de la Generalitat i la reguladora de les seves finances públiques.

Disposició addicional quarta. Continuïtat en el càrrec

El president o presidenta de l'Autoritat Catalana de la Competència, així com el director general o directora general, una vegada expirat el termini dels seus mandats, han de continuar en l'exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió del nou president o presidenta i del director general o directora general. Els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència únicament han de continuar en l'exercici de les seves funcions si aquesta continuïtat és necessària perquè el Tribunal pugui actuar vàlidament.

Disposició addicional cinquena. Convenis amb altres organismes

L'Autoritat Catalana de la Competència pot establir convenis amb altres organismes per elaborar les versions en llengua catalana de les decisions de la Comissió Europea en matèria de competència i de les resolucions de l'extint Tribunal de Defensa de la Competència i del Consell de la Comissió Nacional de la Competència, així com per a la traducció al català d'informes i estudis sobre competència.

Disposició transitòria

Els procediments que es trobin en procés de tràmit a la Direcció General de Defensa de la Competència i al Tribunal Català de Defensa de la Competència en la data d'entrada en vigor de la present llei passen a ser tramitats pels òrgans de l'Autoritat Catalana de la Competència.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 222/2002, de 27 d'agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya, així com qualsevol altra disposició que s'oposi als preceptes de la present llei.

Disposició final primera. Desplegament normatiu

S'autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per desplegar i executar els preceptes de la present llei.

Disposició final segona. Modificacions pressupostàries

S'autoritza el Govern a dur a terme les modificacions pressupostàries necessàries per aplicar i fer efectiva la present llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 12 de febrer de 2009. — El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Aguilera. — El Conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.

Font i provença

Títol original: Ley 1/2009, de 12 de febrero, de la Autoridad Catalana de la Competencia. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 816b1b1a4c66).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.