Llei 2/1983, de 9 de març, d'Alta Muntanya

Article 1. Objecte i objectius

La present Llei té per objecte establir i determinar un règim jurídic específic per a les comarques i les zones de muntanya amb la finalitat d'assolir els objectius següents:

a) Aprofitar i desenvolupar integralment els recursos econòmics de què disposen i, especialment, els procedents del sector agrari i les indústries derivades de l'artesania i el turisme per igualar el nivell de vida dels seus habitants al dels altres ciutadans de Catalunya, tenint en compte la diversitat dels costos de producció.

b) Crear-hi les infraestructures i equipaments necessaris, així com millorar els existents, a fi de garantir que el nivell dels serveis oferts als seus habitants sigui igual al de la resta de Catalunya.

c) Aturar la regressió demogràfica i, alhora, aconseguir un desenvolupament harmònic de tot el territori.

d) Valorar les funcions que la muntanya compleix en benefici de la resta de la societat i, al mateix temps, protegir el patrimoni natural, històric, cultural i artístic dels pobles i comunitats de muntanya, i, en conseqüència, fer compatible el desenvolupament turístic, esportiu, recreatiu i econòmic amb la preservació del paisatge, el medi ambient i els ecosistemes de muntanya.

e) Dotar les comarques de muntanya d'una infraestructura administrativa que garanteixi l'assistència tècnica als municipis de muntanya que la precisin.

Article 2. Comarques de muntanya

1. Són comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, els territoris homogenis amb unitat territorial, econòmica i social que estiguin o puguin estar organitzats com a àrees socioeconòmiques funcionals i que, al mateix temps, es caracteritzen per:

a) Tenir una altitud, un pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques.

b) Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.

c) Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.

2. Es consideren comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, les comarques següents: l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Vall d'Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa, en la integritat del seu territori.

Article 3. Zones de muntanya

1. Són zones de muntanya, als efectes d'aquesta Llei, els territoris configurats per un o més termes municipals, no situats en comarques de muntanya, que reuneixin alguna de les condicions següents:

a) Tenir situat el 65 %, com a mínim, de la seva superfície en cotes superiors a 800 metres.

b) Tenir un pendent mitjà superior al 20 % i el 60 %, com a mínim, de la seva superfície situada en cotes superiors a 700 metres.

c) Recollir condicions que sense arribar als valors assenyalats als apartats anteriors comportin circumstàncies excepcionals limitadores de la seva activitat econòmica, i especialment de la seva producció agrària, que els faci equiparables a les zones de muntanya definides d'acord amb els apartats anteriors.

2. El Consell Executiu ha d'elaborar, amb informe preceptiu del Consell General de Muntanya, una llista de zones de muntanya, amb especificació del municipi o municipis afectats.

3. El municipi o municipis que compleixin alguna de les condicions establertes a l'apartat 1 poden sol·licitar ser declarats zona de muntanya al Consell Executiu de la Generalitat, el qual aprovarà la declaració per decret, previ informe del Consell General de Muntanya.

4. Quan una zona de muntanya comprengui més d'un municipi, caldrà la sol·licitud de tots els municipis compresos per poder acordar el decret de declaració corresponent.

Article 4. Pla comarcal de muntanya

1. El pla comarcal de muntanya és l'instrument bàsic per al desenvolupament i l'aplicació de la política de muntanya.

2. Els plans comarcals de muntanya han de contenir, com a mínim:

a) L'estudi socioeconòmic de la comarca i l'explicitació de les possibilitats de desenvolupament dels diversos sectors econòmics, socials i de serveis, expressats en forma d'objectius concretats en el temps i en l'estratègia d'actuació.

b) Els programes d'actuació, amb indicació de les accions, la localització, els terminis i el cost de les inversions necessàries.

c) El pla d'inversions directes i complementàries, amb especificació anual, referit als programes d'actuació. S'entén per inversions directes les dels Departaments de la Generalitat i, si escau, les d'altres organitzacions actuants en el territori de les comarques de muntanya, i per inversions complementàries, les específiques de l'òrgan de la Generalitat encarregat de la política de muntanya.

d) Directrius orientadores de planificació urbanística en l'àmbit comarcal.

3. Els plans s'han de redactar i aprovar cada cinc anys, segons el procediment establert en la present Llei. La preparació del pla s'ha de realitzar al quart any de gestió del pla anterior.

4. El pla comarcal pot revisar-se abans dels quatre anys si es considera que s'ha cobert més del 50 % dels seus objectius.

5. Per a la redacció dels plans comarcals de muntanya s'han de tenir en compte els plans de les altres administracions actuants en el territori de les comarques de muntanya, els altres plans comarcals de muntanya i les normes generals emanades del Consell Executiu que continguin indicacions metodològiques o criteris per a la preparació i elaboració del pla.

6. Els plans comarcals han d'establir un règim especial per a les àrees de muntanya que es trobin situades en cotes superiors al límit natural del bosc autòcton de la zona.

Article 5. Contingut dels plans i programes d'actuació

El pla comarcal de muntanya i el programa d'actuació corresponent han de determinar, com a mínim, objectius i mitjans en relació a:

a) La defensa, conservació i restauració del medi físic i del patrimoni historicoartístic.

b) La protecció i el foment de les activitats agràries.

c) La promoció i protecció de la indústria, el turisme i l'artesania.

d) L'habitatge.

e) Les obres públiques, amb especial prioritat a la xarxa viària.

f) La sanitat i l'assistència social.

g) L'ensenyament i l'esport.

Article 6. Coordinació de programes intercomarcals

El desenvolupament dels plans comarcals també pot realitzar-se mitjançant la coordinació de programes d'actuació de diverses comarques, si així ho acordessin els consells comarcals interessats.

Article 7. Procediment d'elaboració i aprovació del pla comarcal

1. El consell comarcal de muntanya ha de sol·licitar al Departament que el Consell Executiu determini reglamentàriament la redacció d'un projecte de pla comarcal de muntanya.

2. Abans d'efectuar la sol·licitud, el consell comarcal de muntanya haurà d'haver realitzat una enquesta pública, promovent la participació activa i la col·laboració de les diverses organitzacions i entitats comarcals amb la finalitat de recollir demandes i suggeriments. L'enquesta tindrà una durada màxima de tres mesos i els resultats s'adjuntaran a l'expedient de sol·licitud d'elaboració del pla comarcal de muntanya.

3. El Departament de govern competent redactarà el projecte de pla comarcal de muntanya en el termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i amb la col·laboració dels Departaments implicats en la política de muntanya.

4. El consell comarcal de muntanya aprovarà inicialment el projecte de pla comarcal de muntanya i, a continuació, s'obrirà un termini d'informació pública de dos mesos. El consell comarcal de muntanya aprovarà provisionalment el projecte de pla.

5. Un cop aprovat provisionalment, el projecte de pla serà tramès al Departament competent, el qual, al seu torn, el trametrà als diversos Departaments interessats, així com al Consell General de Muntanya, que l'informarà.

6. Un cop informat el projecte, el Departament competent el reelaborarà en el termini màxim de dos mesos.

7. En el termini d'un mes d'haver-se reelaborat, el Consell Executiu aprovarà definitivament el pla comarcal de muntanya.

8. Per a la revisió del pla comarcal de muntanya se seguirà el mateix procediment establert per a la seva elaboració i aprovació.

Article 8. Previsions financeres en el pressupost

El Consell Executiu ha d'incloure, de forma especificada, en el seu projecte de pressupost les previsions financeres contingudes en els diversos plans comarcals. Aquestes previsions no suposen cap renúncia a altres consignacions que puguin correspondre per altres conceptes.

Article 9. Sistema de prioritats per a les zones de muntanya

Per a les zones de muntanya, el Consell Executiu ha d'establir un sistema de prioritats en les ajudes i subvencions de caràcter sectorial de la seva competència, tenint en compte que n'han de resultar beneficiaris els residents al municipi o als municipis que integren la zona de muntanya. Els municipis de les zones de muntanya poden comptar amb l'ajuda tècnica de la Generalitat als efectes de programació, informació i gestió de qualsevol benefici establert en la legislació vigent.

Article 10. Foment de l'ocupació i el desenvolupament econòmic

La Generalitat, en el marc de les seves competències, pot constituir organismes que fomentin el ple ocupació i el desenvolupament econòmic i social a les comarques i zones de muntanya. En l'assignació de les inversions, un factor que s'ha de tenir en compte és la seva capacitat per generar nous llocs de treball.

Article 11. Política de subvencions

1. El Consell Executiu ha d'establir una política de subvencions en relació a les actuacions en comarques i en zones de muntanya d'acord amb les previsions pressupostàries de cada any i tendir a compensar els desequilibris econòmics i socials entre les diverses comarques i zones de muntanya.

2. Aquesta política de subvencions podrà incloure un règim d'indemnitzacions compensatòries anuals per unitat de bestiar adult o hectàrea als agricultors de les zones i comarques de muntanya que explotin un mínim de superfície agrícola útil i que es comprometin a exercir l'activitat durant un mínim de temps a partir del primer pagament de la indemnització.

Article 12. Funcions del Consell Executiu

Corresponen al Consell Executiu de la Generalitat, en els termes expressats en aquesta Llei, les funcions següents:

a) Aprovar definitivament els plans comarcals de muntanya i les seves revisions.

b) Aprovar la declaració de zona de muntanya.

c) Executar i, si escau, coordinar els diversos plans comarcals de muntanya.

d) Elaborar, recollir i seguir la cartografia i les dades estadístiques de caràcter demogràfic i socioeconòmic de les comarques i zones de muntanya.

e) Establir directrius metodològiques mínimes, normes d'elaboració generals i criteris bàsics de contingut dels plans comarcals de muntanya.

f) Establir els sistemes de prioritats a què fa referència l'article 9.

g) Establir la política de subvencions a què fa referència l'article 11.

h) Totes les que per Llei li corresponguin.

Article 13. Òrgan departamental de política de muntanya

1. Corresponen al Consell Executiu, a través del Departament competent, les funcions i activitats relacionades amb la política general de muntanya, així com la coordinació de les actuacions dels altres Departaments de la Generalitat en el territori de muntanya.

2. Amb aquesta finalitat s'ha de crear en el si del Departament competent un òrgan que tingui les funcions següents:

a) Elaborar tècnicament els plans comarcals de muntanya i la seva revisió.

b) Participar en la gestió dels plans comarcals de muntanya.

c) Preparar les directrius i les mesures necessàries a nivell comarcal i supracomarcal per a la coordinació de les comarques de muntanya i dels serveis de la Generalitat que actuïn en el territori de muntanya.

d) Promoure, difondre i publicar informes, estudis i investigacions sobre qüestions relatives a la política de muntanya.

Article 14. Consell General de Muntanya

1. Adscrit al Departament competent, s'ha de constituir el Consell General de Muntanya, que actuarà com a òrgan de consulta i assessorament preceptiu en totes les qüestions relacionades amb la política de muntanya esmentades en la present Llei.

2. La composició del Consell General de Muntanya ha de ser determinada pel Govern a proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En qualsevol cas, en aquest Consell ha d'haver-hi representants de l'Administració local i dels diferents departaments de l'Administració de la Generalitat vinculats a les actuacions de muntanya.

3. El Consell Executiu ha de precisar per decret les normes de funcionament del Consell General de Muntanya i designar-ne el president.

Article 15. Consell de comarca de muntanya

1. Als efectes de la present Llei, s'ha de constituir un consell de comarca en cadascuna de les comarques de muntanya, que tindrà plena personalitat jurídica, naturalesa territorial i caràcter representatiu. El consell de comarca estarà integrat per dos representants de cadascun dels municipis pertanyents al seu àmbit territorial, elegits per l'ajuntament respectiu, un dels quals representants com a mínim ha de ser regidor.

2. Són funcions del consell de la comarca de muntanya:

a) Representar i defensar els interessos generals de la comarca de muntanya.

b) Sol·licitar l'elaboració i revisió del pla comarcal.

c) Informar sobre el projecte de pla comarcal elaborat pel Consell Executiu i procedir, si escau, a la seva aprovació inicial i provisional.

d) Informar, quan correspongui, sobre el caràcter intercomarcal dels programes d'actuació.

e) Elaborar els seus estatuts i les seves normes de funcionament en el termini de tres mesos d'haver-se constituït.

f) Qualsevol altra que li sigui confiada per Llei.

3. Els funcionaris del consell de comarca es regeixen per la legislació de l'Administració local. El consell de comarca ha de disposar, com a mínim, d'un secretari, un auxiliar administratiu i un local on radicará la seu de l'entitat.