Text legal · Traducció no oficial
Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 7/2020
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 7/2020, de 2 de juliol, crea l'Agència de la Naturalesa de Catalunya com a entitat de dret públic de la Generalitat, adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar. La llei respon a la necessitat de dotar Catalunya d'un organisme estable, amb autonomia financera plena i capacitat d'actuació, per a la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural català, tant continental com marí, amb l'objectiu de conservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i garantir els serveis ambientals dels ecosistemes. La norma regula els òrgans de govern de l'Agència (Consell de Direcció, Direcció, Comissió Social i Comissió Científica), les seves funcions, el règim econòmic, financer i patrimonial, el règim de personal i el règim de control. Estableix, a més, el contracte programa biennal amb el departament competent, el Fons del Patrimoni Natural i les disposicions d'integració del personal i dels béns procedents del departament de medi ambient i d'altres entitats. Afecta les administracions públiques, els ens locals, els propietaris de finques rústiques, el sector agrari, forestal, cinegètic i pesquer, les entitats naturalistes i ecologistes i la ciutadania de Catalunya en general. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A qui afecta i abast
Aquesta llei afecta la Generalitat de Catalunya i les seves entitats adscrites, els ens locals, els propietaris i gestors de terrenys forestals i espais naturals protegits, el sector agrari, forestal, cinegètic, pesquer i marítim, les entitats naturalistes, conservacionistes i ecologistes, i en general tots els actors que operen al territori natural de Catalunya. La llei s'aplica a tot el territori de Catalunya, tant en l'àmbit continental com en el marí en la mesura que correspon a la competència de la Generalitat. El personal del departament competent en matèria de medi ambient i de Forestal Catalana, SA que exerceixi funcions atribuïdes a l'Agència queda subjecte a les disposicions d'integració establertes per la norma.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
El marc internacional estableix metes i obligacions concretes per als governs en matèria de conservació i ús sostenible del medi natural i de la biodiversitat. A escala mundial, les Nacions Unides van promoure el Conveni sobre la diversitat biològica durant la Cimera de la Terra de 1992, i són diversos els documents —plans, protocols i decisions— que el desenvolupen, entre els quals el Pla estratègic de la diversitat biològica 2011-2020, aprovat el 2010, que estableix els objectius d'Aichi, i el Pla d'acció dels governs subnacionals, ciutats i altres autoritats locals 2011-2020, aprovat el 2010, que insta els governs a coordinar-se, a tots els nivells, de l'estatal al local, per a ser efectius en la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica. També l'Agenda global de desenvolupament sostenible 2030, aprovada el 2015, inclou objectius rellevants en l'àmbit de la biodiversitat, vinculant explícitament per primera vegada el desenvolupament sostenible amb la conservació del patrimoni natural. A Europa, la Unió Europea promou l'Estratègia sobre biodiversitat fins al 2020, aprovada el 2011 —i ha previst una nova estratègia fins al 2030—, adoptant el Conveni sobre la diversitat biològica i vinculant el desenvolupament de la xarxa Natura 2000 a la consecució de sis objectius bàsics de conservació. L'Estratègia europea insta la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els estats membres a adoptar mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat. Així mateix, Catalunya ha establert la seva pròpia Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat 2030, aprovada per l'Acord GOV/54/2018, de 17 de juliol, que estableix com a línia d'actuació prioritària número 64 la creació de l'Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
Existeix, també, una demanda social creixent de protecció i de gestió del patrimoni natural de Catalunya, una exigència de qualitat de l'entorn natural i una percepció ciutadana, que ha crescut en els darrers anys, d'acord amb l'enquesta semestral sobre medi ambient i ciutadania que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat, del fet que els esforços que destina el Govern a la conservació del patrimoni natural són manifestament insuficients. Aquesta demanda té, també, un significatiu component econòmic en la mesura que el patrimoni natural té una importància estratègica per a alguns sectors d'activitat, com el del turisme, i per al desenvolupament local d'una part molt important del territori català.
Catalunya acull 741 hàbitats diferents. Quant a responsabilitat internacional, cal recordar que 94 hàbitats i 57 espècies presents a Catalunya són d'interès comunitari i 83 espècies d'ocells estan incloses en l'annex I de la directiva relativa a les aus. En relació amb la seva superfície, el territori català és enormement ric quant a biodiversitat, amb més de quatre-centes espècies d'animals vertebrats, més de deu mil espècies d'animals invertebrats i més de quatre mil plantes vasculars. En concret, Catalunya té dotze vegades més hàbitats d'interès comunitari per unitat de superfície que el conjunt d'Espanya, sis vegades més que Itàlia, tres vegades més que Portugal, tretze vegades més que França, catorze vegades més que Suècia o Gran Bretanya i quinze vegades més que Alemanya. El patrimoni natural és, en conseqüència, un tret distintiu de Catalunya i un actiu estratègic que s'ha de protegir i gestionar adequadament.
El 32% del territori català està protegit pel Pla d'espais d'interès natural, el qual inclou els espais de la xarxa Natura 2000 i els espais naturals de protecció especial, com els parcs naturals. Els ecosistemes d'aquests territoris, i els processos i espècies que els configuren, no són unitats aïllades, sinó connectades per la matriu del territori, i constitueixen globalment la xarxa anomenada infraestructura verda. En conjunt, és una superfície important que s'ha de planificar, ordenar i gestionar adequadament, amb la col·laboració dels propietaris i de les polítiques sectorials que incideixen sobre el territori.
Malgrat la recuperació d'alguns ecosistemes, entre els quals alguns de forestals i arbustius, que estan en expansió, els indicadors sobre l'estat de la biodiversitat i el patrimoni natural demostren que Catalunya continua perdent biodiversitat. El càlcul per a Catalunya de l'índex Planeta Viu, un indicador sobre l'estat de la biodiversitat mundial adoptat pel Conveni sobre la diversitat biològica i els objectius d'Aichi, basat en el seguiment de les tendències poblacionals d'espècies de vertebrats terrestres, d'aigua dolça i marins, evidencia una greu tendència regressiva, amb una disminució del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats per al període 2002-2016. Catalunya té una xarxa significativa de centres i grups de recerca especialitzats en l'estudi de diferents branques del patrimoni natural i en la seva conservació i gestió, que s'ha de coordinar, reforçar i vincular més i millor amb la presa de decisions i la gestió diària. Les dades aportades per aquests grups de recerca de Catalunya reflecteixen que les pèrdues de biodiversitat més significatives s'estan produint en els hàbitats agraris, d'aigua dolça i litorals, com a conseqüència directa de l'activitat humana. La pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics, que són bàsics per a la salut i el benestar de la societat, com la pol·linització, la fixació de carboni, l'amortiment d'inundacions, la purificació de l'aigua o la protecció dels recursos pesquers. Només des de la perspectiva econòmica, el cost d'oportunitat per incomplir l'objectiu de la Unió Europea d'aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 es calcula en 50.000 milions d'euros anuals.
En definitiva, Catalunya té un patrimoni natural excepcional en el context europeu i, per tant, una gran responsabilitat —també legal— de protecció i gestió. Els diversos indicadors en matèria de biodiversitat evidencien el deteriorament de la situació i una tendència general negativa. La superfície protegida i que ha d'atendre's representa el 32% del territori català. Els reptes de planificació, ordenació i gestió són ingents i, respecte als dos darrers, en la major part estan encara pendents d'abordar.
La protecció de la natura no és una política accessòria, perquè afecta una part molt important del territori, del seu desenvolupament econòmic i del benestar de la societat, raó per la qual ha de ser entesa com una oportunitat i un factor de desenvolupament i de qualitat de país, i en cap cas com una càrrega.
La complexitat de la gestió del medi natural i la biodiversitat, atesa la dinàmica variable dels sistemes naturals, exigeix altes capacitats de coordinació i execució, especialment en un context de canvi global. El fet que la política de patrimoni natural a Catalunya hagi estat històricament infrafinançada i hagi tingut una capacitat d'actuació insuficient, a diferència de la governança establerta en altres àmbits de les polítiques ambientals, com el de l'aigua o els residus, juntament amb la insuficiència de les estructures administratives clàssiques, justifica plenament la necessitat de crear una agència de la naturalesa de Catalunya.
Aquest no és un plantejament singular ni excepcional, atès que aquesta solució s'ha donat en molts països de l'entorn de Catalunya. De fet, tots els països que han promogut, des de fa dècades, una política forta i activa en l'àmbit del patrimoni natural han creat estructures de governança dotades de plena autonomia i capacitat d'actuar. El cas més recent és el de França, país que va posar en marxa la seva agència per a la biodiversitat el 2017.
La gestió del medi natural és de gran complexitat, particularment en un territori secularment humanitzat i densament poblat com Catalunya. Les polítiques que tenen per objectiu la conservació del patrimoni natural —concepte que va des de la preservació i la protecció fins a la restauració o l'ús sostenible— tenen un evident component transversal, ja que mantenen una estreta relació amb les polítiques d'ordenació del territori, les agràries i ramaderes, les cinegètiques i pesqueres, les turístiques, les d'infraestructures, les energètiques i les fiscals, entre d'altres.
La gestió del medi natural, per a ser efectiva, ha de combinar l'aplicació de coneixements científics amb l'ús d'instruments i tecnologies propis del món de l'enginyeria, la sociologia, l'economia, l'urbanisme, l'educació o la comunicació, de manera que, d'una banda, ha de resoldre la transferència de coneixement de la recerca a la gestió i, de l'altra, ha de dotar-se d'una organització pluridisciplinària i interdisciplinària. Aquesta realitat s'avé malament amb la rigidesa de places adjudicades a cossos tècnics de l'Administració tradicional de la Generalitat.
La dinàmica variable dels sistemes naturals i de la biodiversitat exigeix un alt grau de capacitat d'actuació, fins i tot per a fer front a eventuals emergències, com les invasions biològiques, l'adaptació al canvi climàtic o determinades amenaces a elements patrimonials de primer ordre. L'Administració pública ha de ser àgil a l'hora d'actuar, perquè d'això pot dependre l'assoliment dels objectius últims de les polítiques de conservació.
La gestió de tots els serveis i infraestructures de què s'ha dotat Catalunya al llarg de tres dècades, com els centres d'informació, documentació i interpretació dels parcs naturals i altres estructures d'ordenació de l'ús públic, els centres de recuperació de fauna salvatge, la cria en captivitat d'espècies amenaçades, el compliment de la normativa comunitària en els espais de la xarxa Natura 2000 i el desenvolupament de tot tipus d'accions de gestió de les espècies, els hàbitats, el patrimoni geològic i els espais naturals protegits, exigeix altes capacitats de coordinació i execució en un context de canvi global.
Des d'un punt de vista operatiu, durant més de vint-i-cinc anys d'experiència des de la creació del Departament de Medi Ambient, s'ha posat de manifest la insuficiència de les estructures administratives clàssiques per a abordar amb eficàcia i eficiència els aspectes indicats. La conservació del patrimoni natural no es troba en mans únicament de la Generalitat. En sintonia amb les noves formes de participació ciutadana en els assumptes col·lectius i amb les noves tendències en la governança de les polítiques públiques, avui les diputacions i altres ens locals, els consorcis mixtos entre la Generalitat i els ens locals, les entitats de custòdia del territori i altres entitats del tercer sector ambiental, els propietaris, les fundacions, les empreses de serveis i les consultores, els centres acadèmics i de recerca, i les diverses formes de voluntariat ciutadà formen un ric i complex ecosistema organitzatiu, impossible d'encaixar amb les envellides estructures encara vigents.
En l'esfera econòmica, la creació de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha de generar un impacte positiu. D'una banda, ha de permetre un millor finançament de les polítiques del medi natural i l'obertura cap a noves fonts de finançament més enllà de les estrictament pressupostàries. De l'altra, ha de millorar l'agilitat, l'eficiència i l'eficàcia en la gestió pressupostària.
Finalment, és important recordar que, en els darrers vint-i-cinc anys, l'administració encarregada de la planificació i gestió del patrimoni natural no ha gaudit de la integritat i la continuïtat necessàries per a poder definir i executar una política sòlida i estructural. En diverses ocasions s'han dividit equips i repartit funcions entre departaments, s'han tornat a ajuntar i amb diferents combinacions, han canviat de departament i d'orientació, s'ha prioritzat i desprioritzat la seva actuació. Aquest permanent anar i venir ha consumit moltes energies, ha impedit posar uns fonaments sòlids, ha deixat moltes línies de treball inconcluses i ha estat causa d'una gran pèrdua de coneixement i experiència.
La creació de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha de permetre aprofitar les nombroses oportunitats ambientals, econòmiques i socials derivades de la conservació de la natura. Per a donar resposta a les necessitats esmentades, és necessària i pot ser molt útil la creació d'un organisme estable i amb un cert grau d'independència i capacitat d'actuació que pugui optimitzar els recursos disponibles i augmentar l'eficàcia de l'Administració; un organisme orientat a l'acció, que resolgui la insuficiència de les estructures administratives clàssiques, tal com ja ha succeït en molts dels països de referència en l'àmbit de les polítiques ambientals.
La creació i les funcions de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya s'emmarquen en les competències que l'article 144 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat.
Article 1. Creació, naturalesa i règim jurídic
1. Es crea l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, com a entitat de dret públic de la Generalitat regulada per l'article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre. L'Agència subjecta la seva activitat al dret privat, sens perjudici de l'aplicació de les normes de dret administratiu en els casos en què exerceix funcions o potestats públiques.
2. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya es regeix per la present llei, per les disposicions que la desenvolupen, per la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana i per les altres normes que li siguin d'aplicació.
Article 2. Objecte i definicions
1. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya té per missió la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com en el marí, amb la finalitat de conservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i de garantir els serveis ambientals i les externalitats positives dels ecosistemes, amb criteris d'integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència.
2. Als efectes de la present llei, s'entén per:
a) Patrimoni natural i biodiversitat: conjunt d'elements, recursos, funcions, processos i àmbits del medi als quals es reconeix un valor ecològic, evolutiu, ambiental, científic, paisatgístic o cultural. Aquest conjunt inclou les espècies silvestres, les poblacions i els recursos genètics de la seva diversitat biològica, les comunitats biològiques, els hàbitats, els ecosistemes, la geodiversitat i el patrimoni geològic, el patrimoni immaterial i els coneixements i usos tradicionals vinculats.
b) Infraestructura verda: xarxa de zones naturals i seminaturals i d'altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d'una extensa gamma de serveis ecosistèmics.
c) Espais naturals protegits: els espais que formen part de la xarxa Natura 2000 i els inclosos en el Pla d'espais d'interès natural.
3. El terme conservació comprèn els processos de preservació, protecció, ús i aprofitament sostenibles, i restauració, que poden aplicar-se segons els casos.
4. Els recursos fitogenètics i zoogenètics per a l'agricultura i alimentació, inclosa l'agrobiodiversitat, i els components bioquímics i genètics de l'espècie humana s'exclouen de l'objecte de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya i es regeixen per la seva normativa específica.
Article 3. Funcions
1. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya té com a àmbit d'actuació tot el territori de Catalunya i té atribuïdes les funcions següents:
a) Formular la planificació estratègica sobre les polítiques de biodiversitat i medi natural, i exercir en aquesta matèria la representació davant l'Administració de l'Estat i davant les institucions de la Unió Europea i les organitzacions internacionals.
b) Formular directrius, elaborar i tramitar propostes normatives relatives al patrimoni natural i la biodiversitat del medi natural terrestre i marí, i realitzar-ne l'avaluació i el seguiment.
c) Impulsar les accions de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat dutes a terme per les entitats sense ànim de lucre, els ens locals, les organitzacions comunals, les empreses, els propietaris de finques rústiques i el sector agrari, cinegètic i forestal, i la cogestió en l'àmbit marítim i pesquer, en les matèries que siguin de la seva competència, i prestar-los el seu suport, així com promoure la custòdia del territori, la conservació comunitària i la conservació privada.
d) Dissenyar, dirigir, planificar i gestionar el sistema d'espais naturals protegits, cadascun dels espais, terrestres i marins, que en formen part i el conjunt de la infraestructura verda que els connecta, i formular i tramitar les declaracions d'espais naturals protegits, incloses les figures pròpies de convenis, tractats o altres instruments internacionals. Quant als espais marins i d'aigües continentals, aquesta funció s'exerceix en els que són competència de la Generalitat, d'acord amb la normativa vigent.
e) Formular i tramitar les declaracions d'espais naturals protegits, incloses les figures pròpies de convenis, tractats o altres instruments internacionals.
f) Exercir les funcions d'autoritat ambiental de la xarxa Natura 2000 i gestionar els hàbitats i les espècies que en formen part amb la finalitat de mantenir-los o restablir-los a un estat de conservació favorable, així com aplicar una gestió adaptativa, quan escaigui, amb fórmules de governança compartida, comunitària i privada.
g) Identificar i conservar els serveis ambientals dels ecosistemes i promoure actuacions de restauració o creació d'infraestructura verda i renaturalització.
h) Exercir, en els espais naturals de protecció especial i en els boscos que s'estableixin com a singulars, madurs o destinats a l'evolució natural, com a resultat de la successió ecològica, les funcions de cogestió amb l'òrgan competent en matèria forestal, per als terrenys forestals de titularitat de la Generalitat, d'acord amb el que estableix la disposició addicional tercera. Per als terrenys forestals de titularitat municipal o comunal, poden establir-se instruments de col·laboració quant a la planificació i gestió entre la propietat i l'Agència, sens perjudici de les competències atribuïdes a l'Administració forestal. Per als terrenys forestals de titularitat privada, es mantenen les funcions del Centre de la Propietat Forestal i l'Agència és l'administració responsable d'informar els instruments d'ordenació forestal per a mantenir i millorar la biodiversitat.
i) Participar, en els espais naturals protegits aquàtics, d'àmbit marí i de les aigües continentals, en les funcions de cogestió amb l'òrgan competent en matèria de pesca marítima i continental i en matèria d'assumptes marítims per a mantenir i restaurar la biodiversitat marina i de les aigües continentals i per a assolir els objectius de conservació fixats per a aquests espais.
j) Formular, tramitar i executar els instruments de planificació, gestió, recuperació i restauració de la connectivitat ecològica, dels hàbitats i del patrimoni geològic.
k) Formular, tramitar i executar els instruments de planificació, gestió, recuperació, reintroducció i conservació ex situ d'espècies salvatges o silvestres, i el patrimoni genètic associat, excepte de les cinegètiques i les que són objecte d'aprofitament piscícola, sens perjudici de les funcions de cogestió i les possibilitats de participació establertes per la present llei.
l) Gestionar la xarxa de centres de recuperació de fauna salvatge que s'adscriuen a l'Agència.
m) Exercir accions preventives, de control i, si és tècnicament possible, d'eradicació de les espècies exòtiques invasores declarades i de col·laboració amb les autoritats sectorials en la gestió d'altres espècies exòtiques que puguin tenir impacte sobre els hàbitats i espècies autòctones.
n) Promoure, amb la participació dels centres i grups de recerca, museus, altres entitats i organismes de les administracions, la informació, l'avaluació, el seguiment, la recerca aplicada i bàsica, la transferència de coneixement i la capacitació i formació dels professionals sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
o) Fer el seguiment de la biodiversitat i el patrimoni natural amb l'objectiu de conèixer-ne l'estat en cada moment, a fi de planificar i ordenar les polítiques de gestió i conservació.
p) Promoure l'educació, la interpretació, la divulgació, la comunicació, l'accés transparent a la informació, el debat i la mediació, el voluntariat ambiental i la ciència ciutadana, participativa i local, i considerar les necessitats específiques i diferenciades de la població local i visitant dels espais naturals, així com impulsar els instruments necessaris per a donar suport al tercer sector ambiental.
q) Promoure la coordinació amb les administracions dels territoris veïns de Catalunya i la cooperació internacional en l'àmbit del patrimoni natural i la biodiversitat.
r) Promoure el desenvolupament d'instruments econòmics, fiscals i legals i d'altres figures innovadores per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
s) Ordenar l'ús públic dels espais naturals protegits i gestionar la xarxa d'equipaments i immobles patrimonials de titularitat o adscripció de l'Agència i els que, malgrat estar adscrits a l'òrgan competent en matèria forestal per raons estrictament jurídiques, es troben dins dels espais naturals de protecció especial i no tenen un ús associat a l'explotació forestal. Si no és possible l'adscripció a l'Agència, a fi de materialitzar aquest darrer supòsit ha d'establir-se, de comú acord, un règim de cessió o d'ús necessari.
t) Fomentar i fer compatible la vinculació del patrimoni natural i la biodiversitat amb el desenvolupament territorial, l'activitat econòmica i social, la generació d'ocupació, l'emprenedoria i la innovació, i promoure-hi la vinculació amb les comunitats locals, en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat, altres administracions competents i agents socials i econòmics.
u) Desenvolupar actuacions per a la conservació i l'ús sostenible del patrimoni natural i la biodiversitat de forma integrada en les polítiques relatives al canvi climàtic i les polítiques sectorials que hi incideixen.
v) Facilitar la participació de la ciutadania, els sectors econòmics, les organitzacions de filantropia i altres organitzacions en la conservació del patrimoni natural, incloent-hi el foment del patrocini, del mecenatge, de la inversió social i altres formes de suport econòmic i financer.
w) Dur a terme el règim d'intervenció administrativa en relació amb totes les matèries a què es refereix el present article, incloses les potestats d'autorització, control, foment i sanció i totes les altres funcions que deriven de l'aplicació de la normativa que regula les seves competències, i, en particular, informar preceptivament durant la tramitació de l'aprovació de qualsevol pla, programa, projecte o autorització administrativa que pugui afectar els espais naturals protegits. La presa en consideració d'aquests informes ha de fer-se constar justificadament en els respectius acords resolutius.
x) Crear i gestionar les convocatòries públiques pròpies de l'Agència en matèria de recerca i gestió de la biodiversitat i el patrimoni natural.
2. Les funcions de gestió del patrimoni natural i de la biodiversitat s'exerceixen amb la col·laboració dels propietaris i gestors sectorials, dels altres actors que operen al territori i del Consell Català de Cogestió Marítima en l'àmbit que li és propi.
Article 4. Òrgans de govern i estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
1. Els òrgans de govern de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya són els següents:
a) El Consell de Direcció.
b) La Direcció.
c) La Comissió Social.
d) La Comissió Científica.
2. El Govern ha d'aprovar, per mitjà d'un decret, els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, els quals han de determinar i regular les funcions dels òrgans de govern, el funcionament del Consell de Direcció, i l'estructura orgànica interna i el règim de funcionament de l'Agència, que s'han de regir pels principis de desconcentració de funcions, participació i proximitat territorial.
3. La representació de la Generalitat en el Consell de Direcció de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya té majoria absoluta de vot. El règim d'adopció d'acords i funcionament del Consell de Direcció se subjecta a la normativa general sobre òrgans col·legiats aplicable a la Generalitat.
4. El Consell de Direcció de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya està compost per:
a) El president, que és el conseller del departament competent en matèria de medi ambient.
b) El vicepresident, que és el secretari general del departament competent en matèria de medi ambient.
c) Els vocals següents:
1.r El director de l'Agència.
2.n Tres representants del departament competent en matèria de medi ambient.
3.r Quatre persones, amb rang mínim de director general, en representació dels altres departaments de la Generalitat, de les quals almenys dues ho han de ser en representació del departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia, política forestal, caça i pesca, i desenvolupament i vigilància rural.
4.t Dos representants de les administracions locals competents, designats per meitats entre les dues organitzacions d'ens locals més representatives a Catalunya.
5.è Un representant de les administracions locals supramunicipals amb més competències en la gestió d'espais naturals protegits, designat pel conseller del departament competent en matèria de medi ambient.
6.è Un representant del sector agrari, designat per l'organització agrària més representativa a Catalunya.
7.è Un representant dels propietaris de boscos de titularitat privada, designat per l'entitat més representativa a Catalunya.
8.è Un representant del sector pesquer o marítim, designat pel Consell Català de Cogestió Marítima.
9.è Un representant de les entitats naturalistes, designat pel conseller del departament competent en matèria de medi ambient.
10.è Un representant de les entitats ecologistes, designat pel conseller del departament competent en matèria de medi ambient.
11.è Un representant dels centres de recerca en patrimoni natural i biodiversitat, designat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
5. Els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han de determinar la composició de la Comissió Social, que ha de tenir un màxim de trenta membres. Ha de garantir-se una representació suficient i representativa del conjunt d'actors, incloent-hi almenys representants de la propietat rural, dels sectors agrari, forestal, pesquer, naturalista i conservacionista, ecologista, excursionista i turístic, i de les activitats marítimes.
6. Els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han de determinar la composició de la Comissió Científica, que ha de tenir un màxim de vint-i-cinc membres.
7. El president del Consell de Direcció pot invitar experts a les reunions, en funció dels temes a tractar, amb veu i sense vot.
8. Els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han de determinar el mecanisme de relació de la Comissió Social i de la Comissió Científica amb el Consell de Direcció, a fi de garantir-ne la participació en la presa de decisions del Consell.
Article 5. Participació i coordinació territorial
1. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya, per a exercir les seves funcions, ha de promoure la participació, d'acord amb els seus estatuts i la normativa vigent, de les administracions públiques i les entitats locals, els consorcis, les entitats privades sense ànim de lucre i, si es tracta de terrenys de titularitat privada, del propietari, arrendatari o titular d'un dret real que impliqui possessió.
2. Els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han d'establir la creació d'òrgans descentralitzats de participació i de col·laboració activa en la presa de decisions de la societat civil i el conjunt d'actors del territori en els diversos àmbits en què s'estructura territorialment l'Agència. Per això, l'Agència ha de dotar-se dels recursos, humans i d'altra naturalesa, necessaris per a desenvolupar una governança que fomenti la col·laboració activa amb els actors de cada territori.
3. Els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han d'establir els instruments de coordinació i seguiment amb els departaments de la Generalitat més directament implicats en les polítiques del patrimoni natural i amb les administracions que gestionen espais naturals protegits.
4. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya pot assessorar els propietaris, arrendataris o titulars de drets reals sobre finques rústiques que contribueixen a l'assoliment dels objectius de la present llei, i subscriure amb ells acords de conservació. Els acords de conservació de l'Agència tenen la mateixa consideració legal que els acords de custòdia del territori en relació amb els objectius i funcions de la present llei.
Article 6. Contracte programa
1. El departament competent en matèria de medi ambient i l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han d'establir un contracte programa, aprovat cada sis anys, que ha d'incloure, com a mínim, la definició biennal dels objectius a assolir, la previsió de recursos i pressupost necessaris, els resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d'avaluació als quals ha de sotmetre's l'activitat de l'entitat durant la vigència del contracte.
2. El contracte programa ha de fixar els compromisos econòmics amb càrrec als pressupostos de la Generalitat per a l'exercici de les funcions de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya.
3. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha d'avaluar, com a mínim cada sis anys, l'estat del patrimoni natural i la biodiversitat, i l'efectivitat de les polítiques de conservació.
Article 7. Règim econòmic, financer i patrimonial
1. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya gaudeix d'autonomia financera plena. Els espais naturals de protecció especial gaudeixen del règim d'autonomia econòmica.
2. Els recursos econòmics de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya estan constituïts per:
a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat, que en cap cas poden ser inferiors a les consignades en el moment d'aprovació de l'Agència.
b) La totalitat del Fons per al Patrimoni Natural.
c) Les aportacions procedents d'altres administracions públiques catalanes, de l'Administració general de l'Estat, de la Unió Europea o d'altres organismes internacionals.
d) Els ingressos de dret públic i dret privat derivats de la prestació dels seus serveis i de la realització de les seves activitats.
e) Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació de persones o entitats públiques i privades.
f) Les rendes, els fruits, els interessos i els productes dels béns i drets propis o que tingui adscrits.
g) Els crèdits, préstecs i avals que li siguin concedits, d'acord amb la normativa vigent.
h) Els ingressos procedents de sancions administratives i els derivats de resolucions judicials.
i) Els impostos, taxes i preus públics la recaptació dels quals s'afecti a l'Agència en el marc legal corresponent.
j) Qualsevol altre recurs que permeti la llei.
3. El pressupost de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya és anual i únic, i ha de subjectar-se al règim pressupostari establert pel text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i el text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre.
4. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.
5. Els contractes que subscrigui l'Agència de la Naturalesa de Catalunya han de subjectar-se al que estableix la normativa dels contractes de les administracions públiques, amb les particularitats derivades de la seva organització i funcionament.
6. El règim de comptabilitat de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya és el corresponent al sector públic.
7. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha de desenvolupar el seu propi programa d'adquisició de sòl per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. També ha d'establir els mecanismes adequats per a col·laborar amb l'Institut Català del Sòl en l'adquisició, gestió, transmissió, cessió o permuta de terrenys d'especial interès per al desenvolupament de la infraestructura verda de Catalunya.
8. Els béns immobles que, per adquisició directa, per donació o per una altra forma aplicable, formin part del patrimoni de la Generalitat amb la finalitat principal de conservar el patrimoni natural i la biodiversitat han d'adscriure's a l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, que els ha de gestionar, sens perjudici de la coordinació que correspongui amb els altres departaments de la Generalitat.
9. Les propietats de la Generalitat situades en espais naturals protegits que estan incloses en el Catàleg de forests d'utilitat pública i que no tenen funció d'explotació forestal han d'adscriure's a l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, si escau descatalogant-les, sens perjudici de la coordinació necessària amb el departament competent en matèria de gestió forestal.
10. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya pot utilitzar excepcionalment, d'acord amb la legislació vigent, si ho justifica la seva declaració d'utilitat pública per motius de conservació, els mecanismes d'expropiació, d'establiment de servituds, i de tanteig i retracte en els espais protegits i en altres espais de la infraestructura verda.
Article 8. Règim de personal
1. El personal de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya es regeix pel dret laboral, llevat dels llocs de treball que, en relació amb la naturalesa del seu contingut, i especialment si comporten l'exercici de potestats administratives o potestats públiques, quedin reservats al personal funcionari públic.
2. El personal de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha de ser funcionari o laboral en els mateixos termes i condicions que els establerts per al personal de l'Administració de la Generalitat, de conformitat amb la legislació aplicable.
3. Els llocs de treball de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, inclosos els directius, han de cobrir-se mitjançant processos de selecció públics, amb criteris de professionalitat, transparència, mèrits i capacitat.
Article 9. Règim de control
1. El control financer de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya es duu a terme d'acord amb el que estableix l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha d'aprovar anualment una memòria d'activitats i de valoració de resultats. La presidència del Consell de Direcció l'ha de lliurar al Govern i al Parlament i l'ha de fer pública.
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. Subrogació de drets i obligacions
L'Agència de la Naturalesa de Catalunya se subroga en la titularitat dels drets i obligacions del departament competent en matèria de medi ambient en l'àmbit de competències que aquesta assumeix.
Disposició addicional segona. Personal laboral i funcionari
1. El personal funcionari que en la data de constitució de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya presti serveis en el departament competent en matèria de medi ambient exercint funcions que, d'acord amb la present llei, són assumides per l'Agència s'integra en aquesta i queda en la condició de personal funcionari. El personal que en la data de constitució ocupa interinament una plaça de funcionari s'integra també a l'Agència i queda en la seva condició de personal interí.
2. L'Agència de la Naturalesa de Catalunya, si es generen nous llocs de treball, els ha d'oferir en igualtat de condicions a tot el personal, d'acord amb el procediment aplicable. El personal funcionari pot acollir-se a aquesta opció i, en el cas d'obtenir un lloc de treball, queda en la situació d'excedència voluntària per incompatibilitats i se li reconeix l'antiguitat. En cas que no vulgui acollir-se a aquesta opció, manté sense alteració alguna la seva condició de funcionari i roman en el seu lloc de treball, que ha de definir-se en la relació de llocs de treball com a lloc a extingir.
3. El personal laboral s'integra a l'Agència de la Naturalesa de Catalunya per aplicació del mecanisme de successió d'empresa, d'acord amb el que estableix l'article 44 de l'Estatut dels treballadors. El personal laboral fix afectat queda, respecte a l'Administració de la Generalitat, en la situació d'excedència voluntària per incompatibilitat, d'acord amb el que estableix la disposició addicional segona del sisè conveni únic d'àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat. Quant al personal laboral temporal, s'integra a l'Agència en la mateixa situació contractual.
4. El personal de Forestal Catalana, SA, que exerceix funcions tècniques i de gestió directament atribuïbles a l'Agència de la Naturalesa de Catalunya s'integra a l'Agència per aplicació del mecanisme de successió d'empresa, d'acord amb el que estableix l'article 44 de l'Estatut dels treballadors. El personal laboral fix s'integra amb aquesta condició si s'acredita l'accés a Forestal Catalana, SA, com a treballador fix, d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. En cas contrari, s'integra com a personal laboral indefinit no fix. El personal laboral temporal s'integra a l'Agència amb aquesta condició.
Disposició addicional tercera. Cogestió de terrenys forestals i coordinació entre l'Agència de la Naturalesa de Catalunya i l'òrgan competent en matèria forestal
1. Els terrenys forestals de titularitat de la Generalitat situats a l'interior d'espais naturals de protecció especial o que s'han determinat com a boscos singulars, madurs o destinats a l'evolució natural han de ser cogestionats entre l'òrgan de gestió d'aquests espais i l'òrgan competent en matèria forestal.
2. Ha d'establir-se una comissió de coordinació entre l'Agència de la Naturalesa de Catalunya i l'òrgan competent en matèria forestal per a realitzar les tasques d'ordenació i gestió forestals en els terrenys forestals de titularitat de la Generalitat a què es refereix l'apartat 1. En l'ordenació i gestió d'aquests terrenys preval la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, que ha de compatibilitzar-se amb la gestió forestal sostenible. Els instruments de gestió forestal que s'aprovin sobre aquests terrenys requereixen l'informe previ vinculant de l'òrgan gestor de l'espai.
3. La comissió de coordinació a què es refereix l'apartat 2 ha d'emetre un informe favorable, per unanimitat, sobre la planificació i ordenació de la xarxa de boscos singulars, madurs o destinats a l'evolució natural. La gestió i titularitat d'aquests boscos és la que correspongui en cada cas.
Disposició addicional quarta. Boscos singulars, madurs i destinats a l'evolució natural
El Govern, en el termini de dos anys a comptar des de la publicació de la present llei, ha d'adoptar mesures per a determinar els boscos que han de considerar-se singulars, madurs i destinats a l'evolució natural.
Disposició addicional cinquena. Gestió dels espais agraris
L'Agència de la Naturalesa de Catalunya i el departament competent en matèria d'espais agraris han d'establir els mecanismes de coordinació i col·laboració necessaris per a la gestió dels espais agraris, d'acord amb la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, tenint en compte la seva aptitud productiva i la necessària gestió i protecció del medi natural, d'acord amb la legislació ambiental.
Disposició addicional sisena. Fons del Patrimoni Natural
1. El Fons del Patrimoni Natural és un fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, que s'integra en el pressupost del departament de la Generalitat competent en matèria de patrimoni natural i biodiversitat. En el moment en què es constitueixi l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, el Fons ha d'integrar-se en el pressupost d'aquesta entitat.
2. El Fons del Patrimoni Natural té l'objectiu d'impulsar actuacions relacionades amb la conservació, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.
3. El Fons del Patrimoni Natural ha de dotar-se amb el 50% dels ingressos obtinguts de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. També pot dotar-se amb qualsevol altra font de recursos econòmics que el Govern consideri adequada.
4. Poden destinar-se recursos econòmics del Fons del Patrimoni Natural a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per a la seva gestió.
Disposició addicional setena. Igualtat efectiva de dones i homes en els òrgans
Per a constituir-se els òrgans que deriven de la present llei, s'ha de complir el que estableix la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, respecte a la paritat mínima.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera. Òrgans i entitats afectats per la creació de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
Els òrgans i entitats afectats per la creació de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya mantenen la seva adscripció orgànica o naturalesa jurídica i continuen complint les seves funcions fins a l'entrada en vigor del reglament que reguli la seva estructura dins de l'Agència i, si escau, el règim de gestió desconcentrada.
Disposició transitòria segona. Constitució de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
L'Agència de la Naturalesa de Catalunya ha de constituir-se en el moment en què es dicti el decret que aprovi els seus estatuts.
Disposició transitòria tercera. Règim excepcional per a la posada en funcionament de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
Pot establir-se un règim excepcional per a la posada en funcionament de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya, amb la finalitat que no estigui subjecta a les limitacions genèriques que pugui establir la legislació pressupostària en matèria de personal destinades al conjunt del sector públic de la Generalitat, tret que s'indiqui el contrari i sens perjudici de la normativa estatal bàsica.
Disposicions finals
Disposició final primera. Funcions de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya a Aran
En l'àmbit territorial d'Aran, el Consell General d'Aran exerceix les funcions de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya que corresponen a competències transferides pel Govern de la Generalitat al Consell. L'Agència i el Consell han d'establir acords, protocols i sistemes de treball per a la coordinació i col·laboració mútua en projectes que afectin ambdues parts.
Disposició final segona. Preceptes que comporten despeses
Els preceptes que comporten despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat produeixen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.
Disposició final tercera. Estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya
El Govern ha d'aprovar els estatuts de l'Agència de la Naturalesa de Catalunya en el termini d'un any a comptar des de la publicació de la present llei.
Font i provença
Títol original: Ley 7/2020, de 2 de julio, de la Agencia de la Naturaleza de Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash e2c42f0631f9).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.