Text legal · Traducció no oficial

Llei 10/2010, de 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 10/2010
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2010-06-08

Resum en català

La Llei 10/2010 crea i regula el servei de primera acollida per a les persones estrangeres immigrades, sol·licitants d'asil, refugiades, apàtrides i retornades a Catalunya, amb l'objectiu de promoure la seva autonomia personal i la igualtat d'oportunitats. Estableix els continguts mínims del servei —competències lingüístiques bàsiques, coneixements laborals i coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic— i crea l'Agència de Migracions de Catalunya com a ens de dret públic encarregat d'executar les polítiques migratòries. La llei s'estructura en tres títols. El títol primer conté les disposicions generals sobre acollida: objecte i definicions, servei de primera acollida, programes d'acollida especialitzada i qualificació professional. El títol segon regula les competències, la planificació, la coordinació i el finançament, distribuint responsabilitats entre la Generalitat i els ens locals. El títol tercer ordena l'organització administrativa, inclosos la Comissió Interdepartamental d'Immigració, la Taula de Ciutadania i Immigració i l'Agència de Migracions de Catalunya. La part final inclou vuit disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Entre altres qüestions, les disposicions addicionals preveuen les especificitats de l'Aran, la convalidació d'accions formatives d'altres serveis, la col·laboració amb l'Administració General de l'Estat, la creació de la Comissió Mixta Paritària Generalitat–Ens Locals i la implantació progressiva del servei en el termini de sis anys. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

S'aplica a les persones estrangeres immigrades, sol·licitants d'asil, refugiades, apàtrides i retornades a Catalunya, des del moment de l'empadronament o, si escau, de la sol·licitud d'asil, o bé des de l'obtenció d'una autorització administrativa de residència o estada superior a noranta dies. Les administracions competents per prestar el servei són la Generalitat de Catalunya i els municipis, en els termes que estableix la llei.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

El President de la Generalitat de Catalunya Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 10/2010, de 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

I. La immigració a Catalunya El preàmbul de l'Estatut d'autonomia de Catalunya emfatitza la importància substantiva de les aportacions de les diverses poblacions a l'existència i al propi ésser del país: «Catalunya s'ha anat construint al llarg del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. […] És un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors; […] és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones. L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora.»

Si l'Estatut d'autonomia reconeix molt explícitament que el fet mateix de l'existència de Catalunya com a nació es basa en el seu perfil de «terra d'acollida», és a dir, de comunitat construïda a partir de la constant arribada i estabilització de noves poblacions, i de la mescla o integració amb les poblacions prèviament establertes, cal considerar també que la primera etapa d'aquesta estabilització, assentament o residència de les persones acabades d'arribar —immigrades o retornades— al país receptor és especialment important. Per això, cal preveure i organitzar actuacions d'acollida, pròpies de la primera etapa. Aquestes accions han de ser una inversió de futur que tant el país receptor com la persona immigrada han d'estar disposats a fer. Amb les actuacions d'acollida es proporciona a les persones que ho necessiten una primera oportunitat per a l'adquisició d'habilitats bàsiques per poder arribar a ser personalment autònomes, i l'esforç, per tant, ha de valer la pena. El benefici per a la societat és el fet que els immigrants i els retornats es converteixen en persones més preparades i més lliures, més capaces, per tant, de participar i contribuir a la millora de la pròpia societat. Donada aquesta perspectiva, existeix la necessitat social d'elaborar una llei d'acollida, que és competència del Parlament, tal com indica la lletra d de l'article 138.1 de l'Estatut d'autonomia. La Llei crea el servei d'acollida.

La formalització del procés d'acollida establert per la present llei comporta, al mateix temps, que la societat catalana assumeixi el fet migratori, la seva perdurabilitat al llarg dels anys i la necessitat de gestionar-lo com un procés, amb els seus reptes i oportunitats, però com un procés social més que cal gestionar, l'existència del qual, al capdavall, és inqüestionable. Tot i així, cal reiterar la necessitat que les persones immigrades arribin al nostre país amb una situació administrativa regular, de manera que la present llei posa especial èmfasi en el fet que l'acollida, com a servei, pugui prestar-se ja des de les oficines a l'exterior.

II. Titularitat del dret d'accés al servei L'article 15.3 de l'Estatut d'autonomia estableix la possibilitat que els drets que el mateix Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya, és a dir, als catalans com a persones que gaudeixen de la ciutadania de Catalunya —entenent aquesta condició com la dels nacionals espanyols amb veïnatge administratiu al territori català—, s'esteninguin també «a altres persones».

El Parlament ha volgut afirmar com a principi que la ciutadania, entesa com a plenitud de drets i deures, ha d'intentar fer-se extensiva a totes les persones que viuen a Catalunya, si no com a realitat instantània o immediata, sí com a compromís de les administracions catalanes, mitjançant la tendència a universalitzar, o fer extensives a tothom, les polítiques, serveis i prestacions que procuren la promoció de la igualtat i la cohesió social. En el mateix sentit, el Govern va aprovar, el 28 de juny de 2005, el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008. Aquest pla, en sintonia amb l'Estatut d'autonomia i anticipant-se al que aquest va establir, es refereix al principi de «ciutadania resident» quan afirma que en aquest context és important impulsar un enfocament de la ciutadania basat en la residència material i en la voluntat de la persona de romandre de forma efectiva i estable en un determinat entorn social i de voler-ne formar part.

D'altra banda, però, cal tenir en compte que les condicions bàsiques de l'exercici dels drets i deures de les persones que no tenen nacionalitat espanyola són regulades per la legislació de l'Estat. La Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, en el marc de l'article 13 de la Constitució espanyola, atribueix un grau d'exercici dels drets més o menys elevat en funció de si la persona és resident amb autorització per treballar, resident sense autorització per treballar o no disposa d'autorització. És el cas, per exemple, del dret al treball, que es reserva a les persones estrangeres residents amb autorització per treballar, o del dret a les ajudes en matèria d'habitatge, que es reserva a les persones que disposen de l'autorització de residència. Aquesta distinció és clau, sobretot si es considera que contínuament viuen i treballen a Catalunya —així com al conjunt de l'Estat i en molts llocs d'Europa— moltes persones estrangeres que s'estableixen durant períodes considerables amb una situació administrativa irregular. En aquest marc jurídic i amb aquesta situació social, la Llei crea, en primer lloc i dins del servei d'acollida, el servei de primera acollida i, en segon lloc, es pronuncia sobre qui són els titulars als quals es garanteix el dret d'accés al servei.

Pel que fa a l'acollida, la Llei no amplia ni restringeix el catàleg de drets dels estrangers, sinó que crea el servei de primera acollida i un correlatiu dret d'accés, un dret públic subjectiu de naturalesa administrativa. Si la finalitat del servei és afavorir l'autonomia de la persona, no hi ha ni pot haver cap nou dret d'estrangeria, sinó una promoció perquè els drets que ja preexisteixen —i que no són ni privatius de les persones espanyoles ni de les estrangeres residents, sinó de tothom— puguin assolir-se amb més garantia: és el cas del dret a la dignitat i al lliure desenvolupament de la personalitat, fonamental d'acord amb la Constitució, i de la capacitat personal, d'acord amb el que estableixen els articles 10.1 de la Constitució i 15.2 de l'Estatut d'autonomia.

La competència de la Generalitat per a la regulació d'un servei d'aquest tipus es basa en diversos títols en els quals la competència és exclusiva. El primer és la competència exclusiva en matèria de primera acollida de les persones immigrades, fixada per la lletra a de l'article 138.1 de l'Estatut d'autonomia. Cal esmentar altres competències exclusives, com la de l'ús del català o la de serveis socials, establertes, respectivament, pels articles 143.1 i 166.1 de l'Estatut. Pel que fa a la competència de serveis socials, l'article 14.3 de la Llei orgànica 4/2000 reconeix el dret d'accés als serveis socials bàsics a totes les persones estrangeres, com a titulars, sense exigir-los, per tant, la condició de residents.

Els serveis d'acollida estan formats pel servei de primera acollida i els programes públics d'acollida especialitzada. Aquests últims no requereixen cap dret d'accés específic, sinó que es tracta d'adaptar l'oferta de determinats serveis a les particularitats d'alguns segments de persones usuàries, adaptació que es duu a terme mitjançant mecanismes administratius destinats a l'harmonització d'actuacions. Els programes d'acollida especialitzada no poden significar la creació d'una xarxa paral·lela als itineraris informatius i formatius ordinaris; sempre que sigui possible, les persones destinatàries dels programes s'han d'integrar en l'oferta comuna de recursos, equipaments, projectes, programes i serveis.

La Llei es pronuncia sobre les persones titulars del servei de primera acollida mitjançant una doble tècnica. En primer lloc, és una obligació de les administracions garantir la disponibilitat del servei, però únicament per a les persones estrangeres —immigrades, sol·licitants d'asil, refugiades—, les apàtrides i les retornades, a partir del moment del seu empadronament, així com per a les persones que encara no es troben en territori català, a partir del moment en què obtenen una sol·licitud d'autorització administrativa de residència o estada per a un període superior a noranta dies. L'exigència d'empadronament és coherent amb la pròpia obligació dels ciutadans d'empadronar-se, a partir del moment en el qual es consideren veïns i poden exigir la prestació dels serveis derivats de les competències pròpies dels municipis, d'acord amb el que estableixen l'article 39.1, la lletra g de l'article 43.1 i l'article 43.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. L'exigència d'empadronament s'introdueix també perquè s'estima que la possibilitat de prestar un nou servei públic a les persones estrangeres sense empadronar no és el millor camí per disminuir el nombre de situacions d'irregularitat administrativa.

En segon lloc, i en el marc del principi d'autonomia per a la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representen, d'acord amb l'article 86.3 de l'Estatut d'autonomia, s'obre la porta a la possibilitat que els municipis prestin també el servei de primera acollida a les persones empadronades que siguin estrangeres o retornades.

III. L'acollida en el marc de la política europea La Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya és una llei de primera regulació, que desenvolupa les noves competències reconegudes per l'Estatut d'autonomia. És la primera llei d'aquest tipus amb la qual compta Catalunya, i la primera també de l'Estat. Anteriorment, la manca de competències substantives no va impedir la creació de la Secretaria per a la Immigració, la Comissió Interdepartamental d'Immigració i el Consell Assessor de la Immigració, ara transformat en Taula de Ciutadania i Immigració (respectivament, els decrets 293/2000, 125/2001 i 86/2008); tot i que es tracta de mecanismes organitzatius que han hagut de limitar-se a tasques consultives, de coordinació, de planificació o de trasllat d'informació. A partir de l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de 2006, però, Catalunya pot desenvolupar normativament un marc de referència integral per a l'acollida.

Molt probablement la paraula acollida va começar a ser utilitzada institucionalment en ocasió del debat parlamentari d'una Proposició de llei sobre la creació d'una Carta d'acollida per a les persones acabades d'arribar a Catalunya, el 2002, durant la sisena legislatura. Posteriorment va ser considerada també, aleshores ja com a compromís de govern, en el Pla de govern 2004-2007, de setembre de 2004, compromís que va começar a prendre forma amb el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008, concretament amb l'epígraf IV.1 sobre polítiques d'acollida. La creació del servei d'acollida es determina també en la mesura 24 del Pacte nacional per a la immigració, signat el 19 de desembre de 2008.

És també remarcable, com a fita, el Consell Europeu de Tessalònica del juny de 2003, en el qual els caps d'estat i de govern de la Unió Europea van acordar la importància de dur a terme programes de cooperació, d'intercanvi d'experiències i d'informació sobre la integració en l'àmbit de la Unió per a l'aprenentatge mutu. Arran d'aquest acord, i a partir d'una sèrie de seminaris organitzats pels ministeris responsables d'immigració dels diversos països europeus, la Direcció General de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissió Europea va presentar, el novembre de 2004, el Manual sobre la integració per a responsables de la formulació de polítiques i professionals, que recull, entre altres, una sèrie de bones pràctiques i recomanacions en l'àmbit de l'acollida. La present llei s'inspira, per exemple, en la constatació del Manual sobre el fet que els programes d'acollida de les administracions dels estats membres de la Unió Europea «consten generalment de tres components principals: ensenyament de la llengua, cursos d'orientació cívica i formació laboral professional». I és també important fer referència al quart dels anomenats Principis bàsics comuns per a la política d'integració d'immigrants a la Unió Europea, aprovats pel Consell de Ministres de Justícia i Assumptes d'Interior de la Unió Europea el 19 de novembre de 2004, i assumits pel Consell Europeu del 16 i el 17 de desembre del mateix any. Aquest principi afirma que el coneixement bàsic de l'idioma, la història i les institucions de la societat d'acollida és indispensable per a la integració, i que habilitar els immigrants per a l'adquisició d'aquest coneixement bàsic és essencial perquè la integració tingui èxit. Afegeix que la importància d'aquest coneixement bàsic es reflecteix en el creixent èmfasi que posen diversos estats membres en programes introductoris.

IV. Acollida i integració No s'ha d'entendre l'acollida com el procés d'integració complet. Tal com la Llei la defineix, i d'acord amb el Manual sobre la integració de la Comissió Europea del novembre de 2004, és la primera etapa d'un procés que dura diversos anys i que en molts casos va més enllà de l'obtenció de la nacionalitat o de la segona o tercera generació. Els serveis d'acollida no pretenen assolir la totalitat de les necessitats personals i socials dels destinataris, ni les de la primera etapa, les de l'acollida pròpiament dita, ni les de les etapes posteriors. Els serveis d'acollida han de coexistir amb la resta de possibilitats, com ara serveis socials, habitatge d'inclusió, inserció sociolaboral, educació, assistència sanitària, etcètera.

En aquest sentit, la Llei no pretén fer una relació dels drets de cada àmbit (educació, salut, ensenyament lingüístic, treball, etcètera), ja que això forma part de les corresponents lleis sectorials i, arribat el cas, d'una futura llei d'integració, determinada també per l'Estatut d'autonomia. La present llei regula el dret sectorial que li és propi, el dret a rebre un servei d'acollida en els termes i continguts que hi defineix.

V. Responsabilitat compartida i competències La responsabilitat de la integració i, per tant, de l'acollida no és únicament de les persones acabades d'arribar. Es tracta d'una responsabilitat mútua, tant dels qui immigren a Catalunya com de les catalanes i els catalans, i així ho expressa el primer dels Principis bàsics comuns de la política d'integració d'immigrants a la Unió Europea: «La integració és un procés bidireccional i dinàmic d'ajust mutu per part de tots els immigrants i residents dels estats membres». Però, juntament amb aquesta constatació, la Llei atribueix clarament l'obligació de garantir la prestació dels serveis als ens locals i a la Generalitat, establint-ne el sistema competencial.

Les actuacions de la societat civil i de les administracions, especialment del món local, per a la integració i, de fet, també, per a l'acollida de les persones estrangeres immigrades, van começar fa més de dues dècades i han estat del tot imprescindibles per a la convivència i la cohesió social. La Llei afirma, com un dels principis de gestió de l'acollida, el de responsabilitat de les administracions i de tots els sectors socials, establint els mecanismes de cooperació tècnica i econòmica necessaris per a l'articulació d'aquesta responsabilitat compartida. La societat ha dut a terme moltes iniciatives, i molt importants, d'associacions, sindicats, empreses, fundacions o persones a títol individual. Quant a les persones, en primer lloc cal reconèixer l'esforç dels propis nouvinguts, així com el de molts catalans i catalanes que, des del voluntariat i per mitjà d'entitats o organitzacions sense ànim de lucre, han cobert necessitats reals.

Cal reconèixer també i valorar que des dels anys vuitanta el món local català assumeix responsabilitats d'acollida, moltes d'elles traduïdes a veritables bones pràctiques i que van tenir el valor o el significat d'iniciar l'actual model de polítiques públiques d'acollida i integració. Però ha calgut treballar-hi sense un increment del finançament que discorregués en paral·lel amb l'increment de les despeses per atendre la demanda de serveis de més veïns, i també sense el reconeixement explícit de títols competencials. Quant a la Generalitat i amb referència també al finançament, fins ara la immigració no és un criteri substantiu de finançament dels serveis. Aquesta situació va ser parcialment pal·liada amb el Fons estatal de suport per a l'acollida i integració d'immigrants, que des de l'any 2005 figura en els pressupostos generals de l'Estat i l'existència del qual es deu a un acord promogut en aquell moment per iniciativa catalana.

Els governs locals de Catalunya tenen competències pròpies en matèria de foment de les polítiques d'acollida dels immigrants, tenint en compte la seva capacitat de gestió, les lleis sectorials aprovades pel Parlament —en aquest cas, la Llei d'acollida— i el principi de suficiència financera, d'acord amb el que determinen la lletra m de l'article 84.2 i l'article 84.3 de l'Estatut d'autonomia. La necessitat que una llei determini les competències locals s'indica també en l'article 9.1 del Decret legislatiu 2/2003. D'altra banda, correspon a la Generalitat, d'acord amb la lletra b de l'article 160.1 de l'Estatut d'autonomia, la competència exclusiva en la determinació de les competències i potestats pròpies dels municipis i de la resta d'ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84 del mateix Estatut. Quant als recursos econòmics, la Llei estableix la cooperació i marca l'obligació de la Generalitat de garantir-ne la suficiència financera.

A més de les competències d'acollida stricto sensu, la Llei inclou d'altres. Concretament, les que deriven del reconeixement de tasques que l'Administració de la Generalitat fa ja anys que va posant en marxa i que representen el creixement lògic de la responsabilitat de govern vers àmbits materials del tot connectats, o en relació indivisible amb l'acollida, com ara la integració, sensibilització, ocupació, formació universitària i investigació, formació i qualificació professionals, anàlisi de la informació, retorn voluntari, remeses i participació, entre d'altres. Hi s'afirmen també competències de disseny de les polítiques, coordinació intraadministrativa i interadministrativa, planificació, foment, seguiment de les polítiques europea i internacional, entre d'altres.

La Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reconeix la participació de les comunitats autònomes en l'elaboració d'informes per a l'acreditació de la integració de les persones immigrades mitjançant el seguiment de programes d'inserció sociolaborals i culturals, ja sigui per a la concessió d'autoritzacions per arrelament o com a aportació per a la concessió de la nacionalitat. L'acreditació per haver participat en el servei d'acollida, que constitueix un indicador de l'esforç d'integració, té eficàcia en aquests procediments administratius, d'acord amb la legislació vigent. Les mesures establertes per les lletres a, b i c de l'apartat 41.1 del Pacte nacional per a la immigració disposen ja impulsar la participació de la Generalitat en la determinació dels fets relatius a la integració i en l'acreditació d'aquests fets en els casos en què la normativa ho requereixi. Així, el Pacte considera eines bàsiques per a la integració el coneixement de la societat d'acollida, la inserció laboral i el coneixement de la llengua.

VI. Sistema d'organització L'organització administrativa de la gestió immigratòria de la Generalitat va começar a construir-se el 1992. Aquell any un acord del Govern va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració per al seguiment i coordinació d'actuacions en aquesta matèria. D'acord amb les funcions i tasques desenvolupades per aquesta comissió, el 28 de setembre de 1993 el Govern va aprovar el primer Pla interdepartamental d'immigració, així com el Decret 275/1993, de 28 de setembre, de creació de la Comissió Interdepartamental d'Immigració i del seu Consell Assessor. Al llarg dels anys posteriors, aquest sistema va anar evolucionant i actualitzant-se mitjançant diversos decrets (concretament, els decrets 176/1994, 194/1998, 71/2000 i 228/2000). Cal destacar el Decret 293/2000, de 13 de juliol, pel qual es crea la Secretaria per a la Immigració, perquè, per primera vegada, es crea un òrgan específic per a la gestió de les polítiques migratòries, adscrit, en aquell moment, al Departament de la Presidència. Per aquestes raons ara la Llei, per aconseguir un sistema integrat d'organitzacions i funcions a Catalunya, a més de fixar les competències de la Generalitat i els ens locals, ha d'abordar la creació d'organitzacions o citar i reordenar algunes de les ja existents.

Tot i així, a més de reordenar i completar un sistema institucional de la Generalitat per a la gestió de les noves competències estatutàries en matèria d'acollida i integració de la immigració, cal avançar vers una gestió institucional integrada dels moviments humans, que seria limitada si només tingués en compte la immigració estrangera. D'una banda s'afirma, per primera vegada, la competència en matèria d'integració social de les persones sol·licitants d'asil, de les refugiades i de les apàtrides, basada en la competència exclusiva de l'article 166 de l'Estatut d'autonomia. D'altra banda, s'integra en el sistema institucional la competència sobre les persones retornades. A partir de l'any 2002 la Generalitat va posar en marxa un servei públic de prestació i acollida dels catalans emigrats i dels seus descendents, amb la Llei 25/2002, de 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i els seus descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996. Les corresponents estructures administratives van ser adscrites a la Secretaria per a la Immigració durant la setena legislatura. Sembla oportú, per raons d'eficiència, sistematització i visió integral de la política, que la Llei integri, en la mesura del possible, les estructures i normes que afecten tant les persones catalanes que retornen com les estrangeres que immigren a Catalunya.

VII. Contingut de la Llei La Llei s'estructura en tres títols. El títol primer, de disposicions generals sobre acollida, es divideix en quatre capítols: el capítol primer conté disposicions sobre la finalitat i l'objecte de la Llei, definicions, sistema i principis; el capítol segon, referit al servei de primera acollida, conté disposicions sobre el dret d'accés, continguts, estructura i altres aspectes del servei, les certificacions sobre els coneixements adquirits i els subjectes responsables de la prestació; el capítol tercer conté disposicions sobre els programes d'acollida especialitzada i sobre mesures de participació per part de les empreses i altres entitats, i el capítol quart estableix la necessitat de disposar de professionals qualificats per dur a terme les actuacions que determina la Llei. El títol segon es divideix en tres capítols: el primer conté les disposicions sobre les competències de les administracions; el segon, les disposicions sobre planificació, col·laboració i coordinació, i el tercer, les disposicions sobre finançament. El títol tercer, sobre l'organització institucional, es divideix en tres capítols: el primer es refereix a l'organització del departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració; el segon desenvolupa les previsions bàsiques de cadascun dels òrgans, i, finalment, el tercer crea l'Agència de Migracions de Catalunya.

La part final de la Llei conté vuit disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals. La disposició addicional primera es refereix a les especificitats pròpies de l'Aran; la segona preveu la convalidació de les accions formatives que duen a terme els centres educatius, els serveis d'execució penal, els centres de justícia juvenil i els centres d'acollida de menors desemparats; la tercera regula la col·laboració amb l'Administració General de l'Estat; la quarta conté una modificació de la Llei 25/2002 i del Decret 268/2003; la cinquena crea una comissió mixta paritària entre la Generalitat i els ens locals per facilitar la coordinació i cooperació; la sisena prescriu la necessitat de formació específica del personal que du a terme tasques d'acollida sobre els drets de determinats col·lectius; la setena preveu la implantació progressiva del servei de primera acollida, i, finalment, la vuitena disposa la necessitat d'adaptar els plans de ciutadania i immigració al que estableix la Llei. Pel que fa a la disposició transitòria, la norma estableix que l'exercici de les competències assignades a l'Agència de Migracions de Catalunya sigui exercit, mentre no es regulin els seus estatuts, per l'òrgan competent en matèria d'immigració. Finalment, la disposició final primera conté una habilitació al Govern per al desenvolupament i aplicació de la Llei, i la disposició final segona estableix la data d'entrada en vigor.

TÍTOL I. Disposicions generals sobre acollida

CAPÍTOL I. Objecte, definicions, sistema i principis

Article 1. Objecte i finalitat

1. L'objecte de la present llei és la creació i regulació del servei de primera acollida dels immigrats i els retornats a Catalunya, que s'emmarca dins de les polítiques migratòries, i la creació de l'Agència de Migracions de Catalunya.

2. Les finalitats de la present llei són la promoció de l'autonomia i la igualtat d'oportunitats dels immigrats i dels retornats a Catalunya, així com la remoció dels obstacles que ho impedeixen a causa, principalment, de la manca de competències lingüístiques bàsiques i el desconeixement de la societat i de l'ordenament jurídic, amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat i assolir una major cohesió social.

Article 2. Definicions

Als efectes de la present llei, s'entén per:

a) Acollida: la primera etapa del procés d'integració de la persona a la societat en la qual s'estableix amb vocació de romandre-hi de forma estable.

b) Servei de primera acollida: el conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes de titularitat pública i privada dirigits a garantir la satisfacció de les necessitats inicials de formació i informació de caràcter bàsic dels estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats, amb la finalitat de promoure la seva autonomia personal i igualtat d'oportunitats, així com la cohesió del conjunt de la societat catalana.

c) Programes d'acollida especialitzada: l'instrument mitjançant el qual l'Administració de la Generalitat o els ens locals determinen criteris materials i de coordinació per adaptar la seva oferta de recursos, equipaments, projectes, programes i serveis, de prestació pública o privada, d'acord amb les necessitats específiques dels estrangers immigrats o dels retornats que en són usuaris. Aquests programes no poden significar la creació d'una xarxa paral·lela als itineraris informatius i formatius ordinaris, i els destinataris dels programes s'han d'integrar, quan sigui possible, en l'oferta comuna de recursos, equipaments, projectes, programes i serveis.

Article 3. Els serveis d'acollida

Els serveis d'acollida s'estructuren en:

a) Servei de primera acollida.

b) Programes d'acollida especialitzada.

Article 4. Principis generals dels serveis d'acollida

Els serveis d'acollida es regeixen pels principis generals següents:

Primer.–Accés. L'acollida implica el dret d'accés als serveis, és a dir, l'accés de cada titular al conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes, així com l'obligació correlativa de les administracions catalanes de garantir a tothom l'accés als mateixos en els termes establerts per la present llei.

Segon.–Promoció de l'autonomia i de la igualtat d'oportunitats. Els serveis d'acollida estan destinats a la promoció de l'autonomia personal i a afavorir la igualtat efectiva i l'equitat, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.

Tercer.–Temporalitat. L'acollida és un procés temporal la finalitat del qual és la promoció de l'autonomia personal i la igualtat d'oportunitats, per quin motiu el dret d'accés pot ser limitat a períodes concrets en relació amb l'inici de l'estada de l'usuari o usuària a Catalunya.

Quart.–Normalitat. L'acollida s'ha de dur a terme mitjançant els serveis, recursos, equipaments, projectes i programes existents, preferentment mitjançant les xarxes d'informació i formació ordinàries. La creació d'estructures paral·leles ha de respondre exclusivament a la necessitat de donar una resposta específica a necessitats de caràcter temporal.

Cinquè.–Enfocaments diferenciats. Els serveis d'acollida han d'admetre enfocaments diferenciats o especificitats que tinguin en compte la heterogeneïtat dels titulars segons criteris d'edat, origen, gènere, habilitats o nivell formatiu.

Sisè.–Perspectiva de gènere. Els serveis d'acollida han d'integrar la perspectiva de gènere com a eina d'anàlisi i planificació.

Setè.–Promoció de la ciutadania. Els serveis d'acollida han de difondre i promoure el coneixement dels drets i deures de la ciutadania pel fet de formar part de la comunitat, així com fomentar-ne la participació i el compromís amb la societat.

Article 5. Principis de gestió dels serveis d'acollida

Els principis de gestió dels serveis d'acollida són els següents:

Primer.–Responsabilitat de les administracions i de tots els sectors socials. Les administracions públiques catalanes i tots els sectors socials presten els serveis d'acollida en els termes establerts per la present llei.

Segon.–Transversalitat. Els serveis d'acollida formen un servei integrat i segueixen criteris i línies de treball comunes.

Tercer.–Coordinació. Les administracions públiques i les entitats privades han d'actuar de forma coordinada en la prestació dels serveis d'acollida.

Quart.–Subsidiarietat. L'administració més propera a l'usuari o usuària ha de prestar els serveis d'acollida. Els nivells administratius d'àmbit superior s'han de responsabilitzar en cas d'insuficiència o manca de resposta local.

Cinquè.–Territorialitat i diferenciació. Els serveis d'acollida, sense perjudici del que disposa l'article 7.2, s'han de desplegar per la totalitat del territori de Catalunya mitjançant l'organització administrativa de la Generalitat, dels ens locals, dels agents socials i de les entitats privades. Els serveis han de tenir en compte també les diverses característiques demogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió del territori de cada ens local.

Sisè.–Eficiència. Les administracions públiques responsables del servei d'acollida han d'utilitzar eficientment els recursos, equipaments, projectes i programes, aprofitant els recursos existents i evitant duplicitats entre els prestadors dels serveis d'acollida en un mateix territori.

Setè.–Flexibilitat organitzativa. Els serveis s'han d'organitzar amb suficient flexibilitat per atendre les necessitats dels titulars.

Vuitè.–Qualificació i especialització. Els serveis han de ser prestats per persones que han de comptar amb la qualificació i especialització necessàries, que el desenvolupament reglamentari de la present llei ha de detallar, tal com estableix l'article 17.

Novè.–Participació cívica. El funcionament dels serveis d'acollida ha d'incorporar, en la seva programació, seguiment i avaluació, la participació de la ciutadania i, en particular, la dels immigrats i retornats. Especialment, s'ha d'impulsar la participació de les dones.

Desè.–Dotació pressupostària. Comporta el compromís de dotar de recursos els serveis per al seu bon desenvolupament.

Onzè.–Avaluació. Els prestadors dels serveis d'acollida han d'establir processos de valoració de la qualitat i funcionament dels serveis, dels circuits de derivació i coordinació, i de l'impacte de la prestació en la promoció de l'autonomia personal dels usuaris.

Dotzè.–Protecció de dades de caràcter personal i protecció contra els actes discriminatoris. Els titulars del dret d'accés als serveis tenen dret a la protecció de les seves dades de caràcter personal, així com a la protecció contra els actes discriminatoris derivats de la utilització d'aquestes dades o del funcionament dels serveis, d'acord amb la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal, d'estrangeria i penal.

Article 6. Prestació sotmesa als principis del servei i als de la seva gestió

Els ens locals, l'Administració de la Generalitat, els agents socials i les entitats privades han de prestar els serveis d'acollida d'acord amb els principis a què es refereixen els articles 4 i 5.

CAPÍTOL II. Servei de primera acollida

Article 7. Dret d'accés al servei i titulars

1. Són titulars del dret d'accés al servei de primera acollida els estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats.

2. El servei de primera acollida pot prestar-se als països d'origen dels immigrats.

3. El dret d'accés al servei de primera acollida s'inicia a l'exterior, quan la persona obté una autorització administrativa de residència o d'estada superior a noranta dies al territori de Catalunya.

4. Al territori de Catalunya, el dret d'accés al servei de primera acollida s'inicia a partir de l'empadronament o, si escau, a partir de la sol·licitud d'asil.

Article 8. Estructura i continguts

1. Els immigrats i els retornats, fins a l'edat d'educació obligatòria, accedeixen en condicions d'igualtat al sistema educatiu de Catalunya. A tal fi, el departament competent en matèria d'educació duu a terme actuacions d'acollida per facilitar-los la seva plena integració en el sistema educatiu català i per garantir-los una millor i més ràpida consecució dels coneixements i continguts.

2. Per als titulars del servei de primera acollida a partir de l'edat d'educació obligatòria:

a) El servei de primera acollida consta d'accions formatives i informatives estructurades, a partir de l'avaluació inicial de les necessitats de coneixements de la persona titular, en itineraris adaptats a aquestes necessitats, així com en derivacions a altres serveis públics o privats.

b) Les accions formatives es duen a terme sense perjudici de les funcions que té encomanades el departament competent en matèria d'educació d'adults.

c) Els continguts mínims de les accions formatives són:

Competències lingüístiques bàsiques.

Coneixements laborals.

Coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic.

3. Tot el relacionat amb el contingut i la forma de transmissió dels coneixements i competències enumerats en l'apartat 2.c s'ha d'establir per reglament, prèvia consulta als agents socials i administracions locals per mitjà de les seves entitats representatives.

Article 9. Competències lingüístiques bàsiques

1. La persona titular del dret d'accés al servei de primera acollida, al llarg del procés d'integració en la societat catalana, ha d'assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà.

2. El servei de primera acollida ha d'oferir la formació i els mitjans necessaris per a l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana a les persones titulars del dret d'accés al servei que no la coneguin, sempre que sigui possible mitjançant el Consorci per a la Normalització Lingüística.

3. S'ha de fixar, per reglament, el nivell mínim de referència que s'ha d'assolir quant a competències lingüístiques referides al Marc europeu comú de referència per a les llengües, establert pel Consell d'Europa.

4. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua comuna per a la gestió de les polítiques d'acollida i integració. És també la llengua vehicular de la formació i la informació, instrument bàsic per a la plena integració al país. A tal fi, l'aprenentatge lingüístic ofert pels serveis de primera acollida comença per l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana.

5. El servei de primera acollida, acabada la formació en llengua catalana, ha d'oferir la formació per adquirir les competències bàsiques en llengua castellana a les persones **que hagin assolit l'adquisició de competències bàsiques en llengua catalana i** que ho sol·licitin o ho requereixin. > Tingui's en compte que es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l'incís destacat de l'apartat 5 i la constitucionalitat de l'apartat 4 sempre que s'interpreti en els termes exposats en el fonament jurídic 11 c), per Sentència del TC 87/2017, de 4 de juliol de 2017. [Ref. BOE-A-2017-8472](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-8472)

Article 10. Coneixements laborals

1. Els titulars del dret d'accés al servei de primera acollida han de poder assolir uns coneixements bàsics per possibilitar la plena efectivitat dels seus drets i deures laborals, tant per a l'accés al món laboral com per al desenvolupament del seu lloc de treball i carrera professional.

2. Els coneixements han de ser els derivats del règim jurídic laboral. Així mateix s'han de conèixer els serveis ocupacionals de l'organisme que gestiona els serveis ocupacionals, els municipals i els concertats.

3. El departament competent en matèria d'ocupació, en coordinació amb el departament competent en matèria d'immigració, ha de definir les accions formatives relatives als coneixements en matèria laboral i concretar-ne el contingut, que ha d'incloure el règim jurídic laboral i la informació sobre els serveis ocupacionals prestats per l'organisme que gestiona els serveis ocupacionals, els municipals i els concertats.

4. El departament competent en matèria d'immigració, en coordinació amb el departament competent en matèria d'ocupació, ha de definir les accions formatives relatives als coneixements en matèria d'estrangeria i concretar-ne el contingut.

Article 11. Coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic

Els titulars del dret d'accés al servei de primera acollida han de poder assolir coneixements bàsics i pràctics en els àmbits següents:

a) Les característiques fonamentals de Catalunya, i del municipi d'empadronament i la corresponent comarca, quant als aspectes socials, d'oci, culturals, geogràfics i històrics i la realitat sociolingüística, així com les característiques fonamentals de l'Estat i de la Unió Europea.

b) Els drets i deures fonamentals.

c) Els recursos públics i privats, així com els principals serveis públics i els deures i drets com a usuaris o potencials beneficiaris d'ajuts i prestacions.

d) El funcionament del sistema polític i administratiu, incloent-hi les oportunitats de participació en la política i en la societat civil.

e) Els coneixements necessaris per a l'accés i el manteniment de la regularitat administrativa necessària per viure a Catalunya, especialment els coneixements derivats del règim d'estrangeria.

Article 12. Altres aspectes del servei

1. Les accions d'informació i formació del servei de primera acollida han de:

a) Partir del nivell sociocognitiu de l'usuari o usuària utilitzant una metodologia adaptada a les seves característiques personals i a les peculiaritats pròpies del context sociocultural. El servei de primera acollida ha de facilitar l'alfabetització de l'usuari o usuària que ho requereixi mitjançant els programes de formació d'adults existents o, si no n'hi ha, dels programes d'alfabetització específics que hagin de crear-se. A tals efectes, aquests programes queden integrats en el servei de primera acollida.

b) Incorporar de forma sistemàtica els avenços pedagògics i tecnològics, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, tant si el servei es presta a distància com si es fa de forma presencial o mitjançant qualsevol modalitat homologada, amb la finalitat d'optimitzar el rendiment de l'aprenentatge, considerant tots els aspectes que permeten incrementar el grau de satisfacció i benestar de la persona.

c) Tenir un enfocament predominantment comunicatiu per incentivar la integració lingüística dels usuaris.

d) Utilitzar en les accions informatives i formatives, a més del català, les llengües pròpies dels usuaris del servei, sempre que sigui necessari, i incloure-les també en els materials didàctics d'acord amb les recomanacions i els protocols tècnics elaborats a tal fi.

2. Els continguts a què es refereixen els articles 10 i 11 poden ser parcialment transmesos mitjançant els mòduls d'ensenyament del català.

Article 13. Certificacions acreditatives oficials

1. La Generalitat i els ens locals, en l'àmbit de les seves respectives competències, han de certificar que els usuaris han dut a terme les corresponents accions informatives i formatives, sense perjudici de les funcions que té encomanades el departament competent en matèria de formació d'adults.

2. El contingut mínim dels coneixements a què es refereix l'apartat 1 s'ha d'establir per reglament, prèvia participació dels ens locals per mitjà de les seves entitats associatives.

3. Els coneixements assolits s'han d'acreditar en un certificat oficial per facilitar l'accés al mercat de treball i a altres possibilitats formatives.

4. Els certificats oficials del servei de primera acollida tenen eficàcia jurídica en l'àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. Així mateix, els certificats oficials del servei de primera acollida i d'altres serveis públics tenen eficàcia en procediments d'estrangeria, adquisició de la nacionalitat i altres, d'acord amb les determinacions de l'ordenament jurídic vigent. La participació en els serveis de primera acollida forma part del procés d'integració i així es reconeix.

5. Els requisits que els estrangers immigrats i els retornats han de complir per poder exercir el dret a percebre prestacions socials de caràcter econòmic i el dret d'accés a serveis públics diferents dels regulats per la present llei són els establerts per les normes reguladores de cada prestació i de cada servei.

Article 14. Obligació, formes de prestació i col·laboració en relació amb el servei de primera acollida

1. L'obligació de garantir la disponibilitat del servei de primera acollida, així com de prestar-lo, correspon als ens locals, en el seu territori, i a la Generalitat, en els termes que estableix el títol segon.

2. El servei de primera acollida pot prestar-se directament o per mitjà dels agents socials i de les entitats privades, amb o sense ànim de lucre, d'acord amb la normativa financera, pressupostària, administrativa i de contractació vigent, i ha de gestionar-se d'acord amb els principis establerts pels articles 4 i 5.

3. Els agents socials i les entitats privades sense ànim de lucre poden arribar a ser entitats col·laboradores de la Generalitat i dels ens locals en la prestació del servei de primera acollida. La relació s'articula d'acord amb el que estableix la legislació sobre contractes del sector públic.

4. Els ajuntaments, en el moment de la notificació de la resolució que reconeix l'empadronament, han d'informar cada nou veí o veïna del municipi que reuneixi les condicions per ser usuari o usuària del servei de primera acollida de l'existència d'aquest servei i de la forma d'inscriure-s'hi. Fora del territori de Catalunya correspon informar-ne a les oficines catalanes a l'exterior, directament o mitjançant la col·laboració que determina la lletra c de la disposició addicional tercera.

CAPÍTOL III. Programes d'acollida especialitzada i responsabilitat de les empreses i altres entitats

Article 15. Programes d'acollida especialitzada

1. El conseller o consellera de cada departament de l'Administració de la Generalitat i els ens locals, en l'àmbit de les seves respectives competències, poden aprovar programes d'acollida especialitzada.

2. Els programes d'acollida especialitzada s'han d'aprovar, com a mínim, en els àmbits següents: salut, educació, formació d'adults, administració de justícia, serveis d'execució penal tant en l'àmbit d'adults com de justícia juvenil, serveis socials, infància i adolescència, interior, política lingüística, serveis tributaris, atenció ciutadana, ocupació, funció pública, universitats, turisme, cultura i mitjans de comunicació.

3. Cadascun dels programes d'acollida especialitzada s'ha de dur a terme en coordinació amb el servei de primera acollida i els departaments de la Generalitat competents.

Article 16. Mesures de les empreses i altres organitzacions

1. L'Administració de la Generalitat, per fer efectiu el principi d'igualtat, ha de promoure l'establiment de mesures de no-discriminació en relació amb els immigrats i els retornats per part de les empreses i altres organitzacions.

2. Les mesures de no-discriminació i d'acció positiva s'han d'adoptar amb la participació dels representants legals dels treballadors i han de comprendre tant l'accés al lloc de treball com l'establiment de les condicions de treball, inclòs el treball temporal o de campanya, en el marc de la legislació laboral aplicable.

3. Les mesures a què es refereix l'apartat 2 poden consistir en:

a) L'impuls d'accions pròpies del servei de primera acollida durant la jornada laboral.

b) L'impuls de programes de gestió de la diversitat, amb l'objectiu d'adaptar-se als canvis culturals i organitzatius que pot generar la presència de treballadors immigrants, apàtrides o retornats. En aquest sentit, els objectius i accions establerts pels programes s'han de dirigir també als delegats sindicals, gestors de recursos humans, comandaments i personal directiu i, en general, a tots els treballadors.

c) L'adopció de mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o similars, dirigides a promoure condicions d'igualtat entre tots els treballadors, sigui quina sigui la seva nacionalitat, en el si de cada empresa o entitat i en el seu entorn social.

4. Les mesures s'han d'oferir en igualtat de condicions, sigui quina sigui la nacionalitat del destinatari o destinatària.

5. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir clàusules orientades a l'impuls de les mesures que estableix el present article.

6. L'Administració de la Generalitat i els ens locals poden concertar amb les empreses, les entitats i els agents socials les mesures que estableix el present article i incentivar-los econòmicament, especialment si impulsen les mesures durant la jornada laboral.

7. Els òrgans de contractació de les administracions públiques poden establir en els plecs de clàusules administratives particulars el caràcter preferent en l'adjudicació dels contractes de les proposicions presentades per entitats que, en el moment de l'acreditació de la seva solvència tècnica o professional, compleixin alguna de les disposicions dels apartats anteriors, sempre que aquestes proposicions igualen les més avantatjoses des del punt de vista dels criteris objectius que serveixen de base per a l'adjudicació.

8. Als efectes del que disposa l'article 102 de la Llei de l'Estat 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, el compliment per part de l'empresa o organització adjudicatària de les mesures de no-discriminació i acció positiva incloses en la seva proposició és condició especial d'execució.

CAPÍTOL IV. Qualificació i especialització

Article 17. Qualificació i especialització per a l'exercici de les funcions professionals

1. Les entitats i administracions públiques que gestionen les polítiques d'acollida i integració han de garantir que els professionals que treballen en aquests àmbits disposin de la qualificació i especialització adequades.

2. El Govern ha d'establir per reglament la qualificació i especialització que han de tenir els professionals a què es refereix l'apartat 1, que ha d'incloure:

a) La definició de les funcions dels perfils professionals.

b) L'establiment dels requisits d'exercici professional.

c) Les correspondències entre els perfils professionals definits i les titulacions, qualificacions professionals o certificats de professionalitat que siguin adequats per al seu desenvolupament.

3. El departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració, amb la finalitat de reconèixer les experiències professionals i formatives de les persones que ja compleixen les funcions de gestió de la diversitat, ha d'impulsar processos específics d'habilitació i processos específics d'acreditació de competències professionals la superació dels quals, en les condicions que es determinin, ha de permetre el compliment de les corresponents funcions.

4. Les accions a què es refereixen els apartats 2 i 3 s'han de dur a terme amb la col·laboració de l'òrgan competent en la definició de les qualificacions professionals i de l'organisme que gestiona els serveis ocupacionals, després d'escoltar els ens locals a través de les seves entitats associatives.

TÍTOL II. De les competències, planificació, cooperació, coordinació i finançament

CAPÍTOL I. Competències en matèria d'acollida i integració

Article 18. Responsabilitats públiques

1. L'Administració de la Generalitat, els municipis i els altres ens locals de Catalunya són les administracions competents en matèria d'acollida i integració, d'acord amb el que estableix el present títol i, si escau, la legislació sobre règim local.

2. Les polítiques d'acollida desenvolupades per les diverses administracions públiques de Catalunya s'han d'emmarcar en les polítiques de ciutadania i immigració.

Article 19. Competències del Govern

Correspon al Govern:

a) Aprovar el Pla de ciutadania i immigració del Govern de la Generalitat.

b) Determinar els serveis propis de l'Administració de la Generalitat que han de disposar de programes d'acollida especialitzada.

c) Aprovar el contracte-programa a què es refereix l'article 32.

d) Desenvolupar per reglament els requisits mínims que ha de tenir qualsevol servei de primera acollida; els requisits del procediment d'accés i de la prestació del servei; els requisits dels certificats i dels corresponents informes oficials, tant de la Generalitat com dels ens locals; les convalidacions amb altres certificats i informes oficials, i altres requisits tècnics relatius als aspectes del servei a què es refereix el capítol II del títol primer. Aquests requisits s'han de fixar de comú acord amb les entitats associatives dels ens locals en tot el relatiu als aspectes organitzatius del servei.

e) Establir el protocol d'utilització intern dels usuaris del servei d'acollida.

Article 20. Competències del departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració

Correspon al departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració:

a) Proposar al Govern directrius polítiques en matèria d'immigració i retorn.

b) Dirigir i controlar l'eficàcia i eficiència de l'activitat de l'Agència de Migracions de Catalunya mitjançant la formalització del contracte-programa regulat per l'article 32.

c) Elaborar el Pla de ciutadania i immigració i proposar-ne l'aprovació al Govern.

d) Coordinar l'acció de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals en matèria d'acollida i immigració, col·laborant en el disseny i gestió de les seves respectives polítiques públiques quan afectin la població immigrada i retornada.

e) Col·laborar amb l'Administració General de l'Estat en la gestió de les competències relatives a estrangeria, dret d'asil, apàtrides i retornats mitjançant els instruments de col·laboració mútua que estableix la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

f) Gestionar la política de retorn.

g) Dur a terme activitats relacionades amb la integració social dels estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats a Catalunya.

h) Elaborar, fomentar i desenvolupar programes en els àmbits del retorn voluntari als països d'origen, les remeses, el codesenvoluopament i en altres específics de la política migratòria.

i) Fomentar la participació dels estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats a Catalunya.

j) Definir i desenvolupar, en col·laboració amb l'organisme que gestiona els serveis ocupacionals i amb les corresponents institucions formatives i educatives, programes formatius dirigits a les persones professionalment especialitzades, o a les que hagin d'especialitzar-se, des dels sectors públic i privat, en l'atenció a la població immigrada estrangera, la refugiada, la apàtrida i la retornada a Catalunya.

k) Fomentar la formació universitària i la investigació en l'àmbit de les migracions.

l) Elaborar i fer el seguiment de programes d'informació, formació i sensibilització destinats a tota la població per a la comprensió de les causes i les conseqüències dels canvis demogràfics i dels moviments migratoris.

m) Establir, en coordinació amb l'Observatori del Treball, instruments de recollida i tractament estadístic i analític d'informació, que ajudin a desenvolupar polítiques d'acollida i integració.

n) Establir els elements bàsics i comuns del sistema d'informació, per possibilitar-ne la coordinació i avaluació.

o) Fer el seguiment de les polítiques migratòries d'altres països, de la Unió Europea i de les diverses organitzacions internacionals.

p) Elaborar un informe anual sobre la situació d'integració social dels immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats, que s'ha de divulgar públicament. Aquest informe ha de ser independent, d'acord amb estàndards internacionals, i pot ser elaborat amb la participació dels òrgans a què es refereixen els articles 28 i 29 i amb la col·laboració tècnica d'altres entitats públiques o privades, així com d'experts en funció de cada matèria.

q) Coordinar l'execució de les polítiques d'acollida i integració que es desenvolupen al territori de Catalunya.

r) Exercir qualsevol altra competència atribuïda per la present llei, per disposició legal o reglamentària, així com totes les que siguin necessàries per al desenvolupament i execució de la política d'acollida, immigració i retorn que no estiguin expressament atribuïdes a un altre departament de la Generalitat o altra administració pública.

Article 21. Competències dels ens locals

1. Els ens locals poden prestar el servei d'acollida a qualsevol persona que estigui empadronada al municipi. Els municipis, com a mínim, tenen les competències següents en relació amb el servei de primera acollida de les persones a què es refereix l'article 7.1 que estiguin empadronades al municipi:

a) Els municipis amb una població igual o superior a vint mil habitants han de prestar el servei de primera acollida a les persones empadronades, tant si són estrangeres immigrades com retornades.

b) Els municipis amb una població inferior a vint mil habitants poden prestar el servei de primera acollida, sempre que compleixin els requisits determinats per reglament.

c) Els ens supramunicipals poden prestar el servei de primera acollida per delegació o encàrrec de gestió o establir programes d'assistència i cooperació als municipis en relació amb aquest servei.

d) Els municipis poden prestar el servei de primera acollida a través de la Generalitat, dels ens supramunicipals i mitjançant les fórmules de col·laboració a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 14.

2. Altres competències dels municipis són:

a) El foment de les polítiques necessàries i la prestació dels serveis necessaris per garantir la cohesió social de la població i l'acollida i integració dels estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats.

b) La coordinació de l'activitat de les entitats públiques i privades que, en el seu àmbit competencial, compten amb responsabilitats d'acollida i integració, mitjançant mecanismes de foment de la participació o d'altres que es considerin adequats.

c) La participació en l'elaboració dels plans i programes a què es refereix la lletra a de l'article 22.1.

d) La promoció de la participació dels immigrats i els retornats.

CAPÍTOL II. Planificació, coordinació i col·laboració

Article 22. Instruments de planificació

1. Els plans i programes, en els àmbits dels estrangers immigrats, els sol·licitants d'asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats, són:

a) De la Generalitat:

El Pla de ciutadania i immigració de Catalunya.

Els programes d'acollida especialitzada.

b) Dels ens locals:

Els plans municipals de ciutadania i immigració o altres plans, programes o serveis en els quals s'emmarquin les polítiques d'acollida.

Els plans comarcals de ciutadania i immigració.

Els programes d'acollida especialitzada.

2. L'Administració de la Generalitat i els ens locals poden elaborar i aprovar conjuntament programes d'acollida especialitzada en supòsits de recursos, equipaments, projectes, programes i serveis totalment o parcialment compartits.

Article 23. Naturalesa i contingut dels plans

1. El Pla de ciutadania i immigració de la Generalitat de Catalunya:

a) És l'instrument de programació i coordinació de l'activitat de l'Administració de la Generalitat pel que fa a les competències que la present llei li reconeix.

b) Ha de tenir garantida, en el seu procés d'elaboració, la participació de les administracions i entitats públiques i privades que hi tenen responsabilitats.

c) És d'elaboració preceptiva i ha de ser aprovat per acord del Govern, el qual n'ha de donar compte al Parlament mitjançant compareixença a la corresponent comissió. L'actualització, si escau, de les determinacions del Pla ha de ser aprovada també per acord del Govern, el qual ho ha de comunicar al Parlament.

d) En les matèries que afecten competències dels ens locals, té caràcter de pla sectorial de coordinació i ha de ser elaborat de conformitat amb el que estableix l'article 148 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

e) Ha d'anar acompanyat d'una memòria econòmica que en garanteixi l'aplicació per a cada període anual, i ha de contenir el contingut mínim següent:

La fixació dels objectius, la programació i la previsió de les actuacions concretes de cada departament agrupades, o no, per programes sectorials.

El sistema d'avaluació.

La determinació dels òrgans i instruments de coordinació.

2. Els plans municipals de ciutadania i immigració són l'instrument de programació i coordinació amb el qual els municipis duen a terme les competències que la present llei els reconeix.

3. Els plans comarcals de ciutadania i immigració tenen el mateix contingut que els plans municipals pel que fa a l'àmbit territorial i han de ser aprovats pel seu respectiu Ple.

Article 24. Instruments de coordinació i col·laboració

El departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració i els ens locals, sense perjudici dels instruments que estableixen les normes sobre règim jurídic i procediment administratiu aplicables a l'Administració de la Generalitat i la legislació de règim local, col·laboren i es coordinen en l'aplicació de les competències que regula la present llei per mitjà de:

a) La integració de representants de les respectives administracions en el si de l'Agència de Migracions de Catalunya, en els termes que estableix la present llei, la Taula de Ciutadania i Immigració i la Comissió Mixta Paritària Generalitat–Ens Locals.

b) La participació en el procés d'elaboració del Pla de ciutadania i immigració de Catalunya i en els seus òrgans i instruments de coordinació.

c) El seguiment tècnic del finançament determinat per les convocatòries de subvencions i els contractes-programa, per part de l'Agència de les Migracions de Catalunya.

CAPÍTOL III. Finançament

Article 25. Finançament

1. Els serveis d'acollida es financen amb les aportacions del pressupost de la Generalitat, de l'Estat, dels ajuntaments i d'altres ens locals.

2. La Generalitat ha de garantir la suficiència financera dels ens locals per a l'exercici de les competències que la present llei els assigna, ja sigui amb la transferència de fons europeus o estatals o amb recursos propis, d'acord amb la disponibilitat pressupostària.

TÍTOL III. De l'organització de l'Administració de la Generalitat en matèria d'immigració

CAPÍTOL I. Organització administrativa

Article 26. Òrgans administratius

L'exercici de les competències que la present llei atorga al departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració es duu a terme, en tot cas, per mitjà de:

a) L'òrgan actiu competent que determini el conseller o consellera del departament.

b) La Comissió Interdepartamental d'Immigració o l'òrgan de coordinació interdepartamental que determini el Govern.

c) La Taula de Ciutadania i Immigració o l'òrgan de participació que determini el Govern.

d) L'Agència de Migracions de Catalunya.

CAPÍTOL II. Òrgan competent en matèria d'immigració, Comissió Interdepartamental d'Immigració i Taula de Ciutadania i Immigració

Article 27. Òrgan competent en matèria d'immigració

1. L'òrgan actiu competent en matèria d'immigració té les funcions que es determinen per reglament.

2. L'òrgan actiu competent en matèria d'immigració ha de donar el suport pressupostari i de personal necessaris per al funcionament dels òrgans esmentats en les lletres b i c de l'article 26.

Article 28. Comissió Interdepartamental d'Immigració

1. La Comissió Interdepartamental d'Immigració és l'òrgan de coordinació de les polítiques d'acollida i integració, s'adscriu al departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració i depèn orgànicament de l'òrgan actiu competent en matèria d'immigració.

2. La composició i funcions de la Comissió Interdepartamental d'Immigració s'han d'establir per reglament, i el seu règim jurídic s'ha d'ajustar a les normes administratives sobre òrgans col·legiats.

Article 29. Taula de Ciutadania i Immigració

1. La Taula de Ciutadania i Immigració és l'òrgan consultiu de caràcter col·legiat que canalitza la participació del conjunt de la població i de les seves entitats en les polítiques d'acollida i integració.

2. La composició i funcions de la Taula de Ciutadania i Immigració s'han d'establir per reglament, i el seu règim jurídic s'ha d'ajustar a les normes administratives sobre òrgans col·legiats.

CAPÍTOL III. Agència de Migracions de Catalunya

Article 30. Creació i naturalesa de l'Agència

1. Es crea l'Agència de Migracions de Catalunya, com a entitat de dret públic de la Generalitat que actua sotmesa al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d'obrar, patrimoni propi i plena autonomia funcional i de gestió per al compliment de les seves funcions.

2. L'Agència de Migracions de Catalunya s'adscriu al departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració.

3. L'Agència de Migracions de Catalunya es regeix per la present llei, pels seus estatuts, pel text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, i per la resta de normativa que li sigui d'aplicació.

4. L'Agència de Migracions de Catalunya sotmet la seva activitat externa a tots els efectes a les normes del dret civil, mercantil i laboral aplicables, llevat dels actes que comporten l'exercici de potestats públiques, que queden sotmesos al dret públic.

5. L'Agència de Migracions de Catalunya se sotmet al dret públic pel que fa a les seves relacions amb el departament d'adscripció, al règim d'adopció d'acords i a l'organització i funcionament dels òrgans col·legiats.

6. Les resolucions del Consell de Direcció i del president o presidenta de l'Agència de Migracions de Catalunya s'han d'ajustar a les normes reguladores del dret administratiu.

7. Les persones que treballen per a l'Agència de Migracions de Catalunya estan sotmeses al dret laboral. Els llocs de treball que impliquen participació directa o indirecta en l'exercici de potestats públiques han de ser ocupats per funcionaris públics. La selecció dels recursos humans s'ha de fer d'acord amb els principis establerts per la normativa general de funció pública.

Article 31. Funcions

Les funcions de l'Agència de Migracions de Catalunya són:

a) Executar i gestionar les polítiques migratòries, d'acord amb les directrius establertes per l'òrgan actiu competent en matèria d'immigració.

b) Cooperar amb els ens locals en la prestació del servei de primera acollida i els programes d'acollida especialitzada.

c) Impulsar la formalització de contractes-programa amb els ens locals que gestionen competències fixades per la present llei per garantir la corresponsabilitat i estabilitat dels serveis i dels seus professionals.

d) Prestar, amb la col·laboració dels corresponents departaments, el servei de primera acollida a l'exterior i als municipis que no el presten, sense perjudici del que disposa l'article 21.1.d.

e) Avaluar els serveis de primera acollida.

f) Proporcionar als agents socials, empreses i entitats privades sense ànim de lucre el suport tècnic i econòmic necessari per al desenvolupament de les actuacions que la present llei els encomana.

g) Dur a terme el seguiment tècnic del finançament que comporten les convocatòries de subvencions i la formalització de contractes-programa.

h) Complir les que li siguin assignades per disposició legal o reglamentària.

Article 32. Contracte-programa

1. El departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració ha de formalitzar un contracte-programa amb l'Agència de Migracions de Catalunya per al compliment de la funció de direcció i control que li atribueix la lletra b de l'article 20.

2. El contingut mínim del contracte-programa, sense perjudici del que disposa l'article 53 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, ha d'incloure:

a) La definició dels objectius i resultats que ha d'assolir.

b) La previsió d'ingressos i despeses.

c) La determinació dels criteris d'avaluació.

d) La fixació dels instruments de seguiment de l'execució i control del compliment del contracte-programa.

3. El contracte-programa ha de tenir la mateixa vigència temporal que el Pla de ciutadania i immigració de Catalunya.

Article 33. Òrgans de govern de l'Agència

Els òrgans de govern de l'Agència de Migracions de Catalunya són:

a) El Consell de Direcció.

b) El president o presidenta.

c) El vicepresident o vicepresidenta.

d) El director o directora.

Article 34. Recursos econòmics de l'Agència

L'Agència de Migracions de Catalunya, per al compliment de les funcions que li són atorgades per la present llei, disposa dels recursos econòmics següents:

a) Les assignacions a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, incloses les derivades dels contractes-programa.

b) Les aportacions procedents de fons estatals o europeus.

c) Els rendiments dels béns que té adscrits i dels que adquireixi a títol propi.

d) Els ingressos que obtingui per la prestació dels seus serveis.

e) Les subvencions, aportacions i donacions que li concedeixin persones físiques o jurídiques, públiques o privades.

f) Els crèdits i préstecs que li siguin concedits, en els termes i condicions que fixin les normes vigents.

g) Qualsevol altre recurs que li permeti la llei.

Disposició addicional primera. Competències del Conselh Generau d'Aran

1. El Conselh Generau d'Aran ha de prestar, en el territori d'Aran, el servei de primera acollida en els termes establerts per la present llei. Li corresponen també les competències que l'article 21.1.c atribueix als ens supramunicipals.

2. El Conselh Generau d'Aran ha d'establir per reglament el grau de coneixement de l'aranès que s'ha d'assolir mitjançant la prestació del servei de primera acollida en el seu territori, així com la prelació en la utilització de les tres llengües oficials per part d'aquest servei de forma anàloga a com es preveu per a la llengua catalana.

Disposició addicional segona. Convalidació del servei de primera acollida

1. Els centres educatius, serveis d'execució penal, inclosos els d'adults i de justícia juvenil, i centres d'acollida de menors desemparats assumeixen les necessitats inicials d'informació i formació de caràcter bàsic dels estrangers immigrats i dels retornats mitjançant les accions educatives i formatives establertes per les respectives lleis sectorials.

2. El Govern pot eximir de l'empadronament que exigeix l'article 7.4 als usuaris dels centres i serveis a què es refereix l'apartat 1.

3. El Govern ha de determinar per reglament les convalidacions entre les accions educatives i formatives dutes a terme pels centres i serveis a què es refereix l'apartat 1 i les desenvolupades pel servei de primera acollida.

Disposició addicional tercera. Col·laboració amb l'Administració General de l'Estat

El Govern ha de promoure la formalització de convenis o acords amb l'Administració General de l'Estat per determinar, entre d'altres: a) Els mecanismes necessaris perquè les certificacions a què es refereix l'article 13.4 surtin efecte en el si dels procediments administratius d'estrangeria, adquisició de nacionalitat i altres, d'acord amb la legislació vigent. b) La comunicació a l'Administració de la Generalitat de qualsevol sol·licitud i resolució que pugui comportar que l'interessat o interessada hagi de ser titular del servei de primera acollida. c) La col·laboració en la prestació del servei de primera acollida a l'exterior, especialment quan aquest no es dugui a terme en oficines de la Generalitat. d) L'intercanvi de dades estadístiques.

Disposició addicional quarta. Modificacions de la Llei 25/2002 i del Decret 268/2003

1. Les referències que la Llei 25/2002, de 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i els seus descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996, i el Decret 268/2003, de 4 de novembre, de desenvolupament de la Llei 25/2002 fan a l'Oficina de Gestió Unificada del Pla d'Ajut al Retorn i al Consell Assessor del Pla d'Ajut al Retorn s'han d'entendre fetes, respectivament, a l'Agència de Migracions de Catalunya i a la Taula de Ciutadania i Immigració.

2. Les referències que la Llei 25/2002 i el Decret 268/2003 fan al gerent o la gerent de l'Oficina de Gestió Unificada del Pla d'Ajut al Retorn s'han d'entendre fetes al director o directora de l'Agència de Migracions de Catalunya.

3. Es modifica l'article 10.1 de la Llei 25/2002, que queda redactat en els termes següents: «L'Agència de Migracions de Catalunya ha de gestionar les actuacions que estableix la present llei i coordinar les que l'Administració de la Generalitat ha de dur a terme en aplicació del que determina el Pla d'ajut al retorn.»

Disposició addicional cinquena. Comissió Mixta Paritària Generalitat–Ens Locals

1. Es crea la Comissió Mixta Paritària Generalitat–Ens Locals per facilitar la coordinació i col·laboració en matèria d'acollida, amb les funcions que ambdues parts acordin.

2. La Comissió Mixta Paritària Generalitat–Ens Locals s'ha de constituir en el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició addicional sisena. Formació específica en drets de les dones i del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i en models de família

1. El Govern ha de garantir que les persones professionalment especialitzades o que hagin d'especialitzar-se, des dels sectors públic i privat, en l'atenció a la població immigrada i a la retornada tinguin una formació específica en matèria de: a) Drets de les dones. b) Drets dels col·lectius de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. c) Els diferents models de família existents en la societat catalana.

2. El Govern pot elaborar manuals d'actuació sobre les necessitats de les víctimes per raó de gènere.

Disposició addicional setena. Implantació progressiva del servei de primera acollida

El desplegament territorial complet del servei de primera acollida s'ha d'assolir en el termini de sis anys a comptar de l'entrada en vigor de la present llei. El Govern ha de planificar el desplegament territorial de forma gradual, d'acord amb el que estableixen les corresponents lleis de pressupostos.

Disposició addicional vuitena. Adaptació a la Llei dels plans municipals i comarcals de ciutadania i immigració

Els municipis i les comarques han d'adaptar els seus respectius plans de ciutadania i immigració al contingut de la present llei en el termini d'un any a comptar des de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria

1. El Govern, en el termini de tres anys a comptar de l'entrada en vigor de la present llei, ha d'aprovar els estatuts de l'Agència de Migracions de Catalunya. > S'amplia el termini establert en l'apartat 1, en tres anys des del 31 de gener de 2014, per la disposició transitòria 6 de la Llei 2/2014, de 27 de gener. [Ref. BOE-A-2014-2999](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2999) > Es modifica l'apartat 1 per l'art. 113 de la Llei 11/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-548](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-548)

2. Mentre no s'aprovin els estatuts de l'Agència de Migracions de Catalunya, l'òrgan competent en matèria d'immigració ha d'exercir les competències que la present llei assigna a l'Agència.

Disposició final primera. Desenvolupament i aplicació

1. S'autoritza el Govern i, en l'àmbit de les competències que té atribuïdes, el conseller o consellera del departament que té assignades les funcions en matèria d'immigració per dictar les disposicions i prendre les mesures necessàries en relació amb el desenvolupament i l'execució de la present llei.

2. En el desenvolupament reglamentari de la present llei s'han de tenir en compte els plans i programes dels ens locals vigents en el moment de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor al cap d'un mes de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 7 de maig de 2010. El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Aguilera — La Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i Palau

Font i provença

Títol original: Ley 10/2010, de 7 de mayo, de acogida de las personas inmigradas y de las regresadas a Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash e0c94a6314bd).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.