Text legal · Traducció no oficial

Llei 7/2017, de 2 de juny, del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 7/2017
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 7/2017 estableix el règim jurídic de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de primer grau a Catalunya. Regula la seva constitució, els requisits d'inscripció registral, la professionalitat de la gestió, l'estructura financera i econòmica, les operacions permeses amb la cooperativa i amb els socis, i les obligacions comptables, d'auditoria i d'informació. La llei crea el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, un patrimoni separat administrat per una cooperativa de segon grau, amb la finalitat de dotar el sector d'estabilitat i de permetre la devolució ordenada dels saldos creditors als socis titulars quan una secció de crèdit hagi acordat la seva baixa registral. La participació en aquest Fons és obligatòria per a totes les cooperatives amb secció de crèdit. La norma tipifica les infraccions molt greus, greus i lleus, estableix el règim sancionador aplicable a les cooperatives i als seus òrgans de govern i direcció, i determina les competències sancionadores del director general i del conseller del departament competent en matèria d'economia i finances. Conté, a més, disposicions sobre auditoria, obligacions de comunicació dels auditors, inspecció i normativa supletòria. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit d'aplicació: cooperatives agràries de primer grau constituïdes a Catalunya que tinguin o creïn una secció de crèdit, els seus socis comuns i socis col·laboradors, i el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 7/2017, de 2 de juny, del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives.

La regulació de les seccions de crèdit de les cooperatives s'insereix dins del bloc de legislació que té per objecte el bon funcionament del sector cooperatiu i la protecció del cooperativista individual.

Les seccions de crèdit gestionen la tresoreria dels socis comuns i els socis col·laboradors de la cooperativa, que prové dels estalvis de les unitats familiars de les zones rurals on estan arrelades, conjuntament amb la tresoreria de la pròpia cooperativa, i també realitzen els pagaments i cobraments recurrents.

La crisi econòmica i financera general dels darrers exercicis ha comportat una reducció dels marges financers que ha implicat, entre altres efectes, que els rendiments dels actius financers en què les seccions de crèdit inverteixen les seves disponibilitats siguin sovint molt ajustats per cobrir la remuneració dels saldos creditors de la secció de crèdit als seus socis titulars més les seves despeses de gestió, cosa que debilita, en alguns casos, l'estructura financera i econòmica de la cooperativa.

No poder acompassar l'exigibilitat dels saldos creditors de la secció de crèdit al ritme de liquidació ordenada dels seus actius i necessitar més temps per poder-los liquidar pot generar un risc d'eventuals insuficiències de liquiditat per afrontar amb èxit el retorn d'aquests saldos creditors als seus socis titulars, a banda del risc de solvència per l'activitat de la cooperativa, inclosa la pròpia secció de crèdit. En casos recents, el risc de liquiditat no s'ha pogut cobrir, com en el passat, recorrent a les entitats bancàries. Aquestes no han mostrat interès a donar el finançament suficient a la cooperativa ni a adquirir la cartera creditícia atorgada per la secció de crèdit, malgrat la possibilitat de disposar d'aval públic.

Paral·lelament, s'han produït actuacions coordinades de bona part del conjunt de cooperatives amb secció de crèdit per pal·liar la manca de liquiditat en els casos en què hi ha hagut risc de contagi. L'objectiu d'aquestes actuacions ha estat que no es traslladés a tot el sector quan s'ha produït una situació crítica en una cooperativa amb secció de crèdit, tot i que les altres cooperatives tinguin una estructura financera i econòmica adequada.

En tot cas, amb la premissa que les cooperatives són empreses privades i, com a tals, actuen amb independència, i que els usuaris de les seccions de crèdit de les cooperatives són els seus socis i prenen les decisions amb relació a la gestió de la cooperativa a les assemblees generals, cal considerar que els perjudicis ocasionats per aquestes situacions de risc en alguna cooperativa amb secció de crèdit han de ser assumits en primer lloc per la pròpia cooperativa (socis i creditors) i, en segon lloc, pel sector, procurant la salvaguarda en tot moment del valor de les aportacions que realitzin les cooperatives amb secció de crèdit, però cal evitar que repercuteixin en el contribuent o que corrin a càrrec dels recursos públics.

Per tant, és imprescindible estructurar un nou instrument en mans de les pròpies cooperatives amb secció de crèdit que contribueixi al retorn dels saldos creditors de les seccions de crèdit als socis titulars, dotant de temps la cooperativa en reestructuració per poder liquidar de forma ordenada els actius de la secció de crèdit. L'instrument és el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, que es crea amb la finalitat de donar estabilitat al sector i fer sostenible la futura activitat productiva de la cooperativa que utilitzi aquests fons, un cop s'hagin retornat ordenadament els saldos creditors de la secció de crèdit.

Aquest fons s'ha de vehicular mitjançant una cooperativa de segon grau integrada per les cooperatives amb secció de crèdit que aglutini pràcticament la totalitat dels saldos creditors de les seccions de crèdit, que tingui un paper cabal en la recerca de la millora de la gestió de les seccions de crèdit i en el fet de vetllar pels interessos del sector. D'aquesta manera, es dota el sector de la capacitat per anticipar-se i adaptar-se a les dificultats i els imprevistos que es presentin puntualment i per respondre-hi positivament sense perdre la cohesió interna i les característiques pròpies del model de seccions de crèdit.

En conseqüència, l'existència d'eventuals insuficiències de liquiditat en els processos de baixa d'algunes seccions de crèdit amb manca d'ofertes de finançament bancari, i el corresponent risc de contagi a la resta de cooperatives, tot i tenir una estructura financera i econòmica adequada, justifiquen que s'hagi de disposar d'aquest fons de suport financer a mans del propi sector cooperatiu, que permeti millorar la protecció dels interessos dels socis titulars dels saldos creditors i evitar que el model de secció de crèdit, una figura creada per reforçar l'economia al món rural, sigui un factor de risc afegit i amb conseqüències que puguin recaure sobre àrees vulnerables.

Cal modificar, doncs, la normativa catalana en matèria de seccions de crèdit en aquest sentit, amb la creació d'aquest fons de suport financer, per aprofundir en la preservació dels saldos creditors de les seccions de crèdit i, per tant, dels interessos dels seus usuaris, sense oblidar que les seccions de crèdit de les cooperatives agràries no són entitats financeres i que, per tant, aquests saldos creditors no estan coberts pel Fons de garantia de dipòsits d'entitats de crèdit ni pel Fons de garantia d'inversions.

Així mateix, s'introdueixen en la normativa catalana en matèria de seccions de crèdit mesures per millorar la transparència de l'activitat de la secció de crèdit davant dels seus usuaris, tant socis comuns com socis col·laboradors, per reforçar la professionalitat dels òrgans d'administració i direcció, i per augmentar la coordinació entre l'Administració supervisora i els auditors d'aquestes cooperatives. També s'adapta la norma legal que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives al marc establert per la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, d'acord amb el que estableix la disposició final cinquena d'aquesta llei.

Tots aquests canvis requerien una adaptació normativa. La Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, va establir un marc normatiu que definia el règim i les funcions de les seccions de crèdit, i va substituir la Llei 1/1985, de 14 de gener, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, que va ser la primera llei del recuperat Parlament de Catalunya sobre la matèria, que complementava la Llei 4/1983, de 9 de març, de cooperatives de Catalunya.

La normativa de les cooperatives ha estat objecte de diverses regulacions des de llavors, entre les quals cal destacar la Llei 13/1991, d'1 de juliol, de reforma de la Llei 4/1983, de cooperatives de Catalunya; el Decret legislatiu 1/1992, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de cooperatives de Catalunya; la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, que substitueix aquest decret legislatiu, i la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives.

Per la seva banda, la Llei 6/1998 va ser objecte de diverses reformes, entre les quals cal destacar les produïdes per la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, i el Decret llei 2/2016, de 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

Les modificacions de la normativa sobre el règim de funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives que es van realitzar el 2014 tenien com a objectiu bàsic vetllar pels interessos dels socis de la cooperativa, comuns o col·laboradors, i de les persones vinculades a ells, pel que fa als seus saldos creditors a les seccions de crèdit, cosa que s'havia d'adaptar a la continuïtat de l'activitat agrària i a la preservació del model cooperatiu al món agrari amb el reforçament del finançament directe d'aquests socis a la pròpia cooperativa, mitjançant aportacions a capital o fons reintegrables, d'acord amb la normativa general sobre cooperatives.

Tot aquest conjunt d'iniciatives buscava, en últim terme, reestructurar el sector de cooperatives agràries amb secció de crèdit per millorar-ne el funcionament i, a més, reforçar-lo com a instrument per contribuir a potenciar l'activitat del món agrari i, per extensió, de l'entorn rural. Així mateix, per facilitar aquesta reestructuració es va habilitar una línia d'avals per afavorir l'obtenció de finançament per afrontar la devolució dels saldos creditors de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries als socis titulars. Des del 2014, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya han recollit aquesta línia d'avals.

La disposició final cinquena de la Llei 12/2015 contenia un mandat al Govern perquè fes totes les actuacions necessàries per adaptar la normativa legal que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives a la nova regulació legal de les cooperatives.

La present llei deroga la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, i el Decret llei 2/2016, de 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

Aquesta llei conté trenta-set articles, una disposició addicional, dues disposicions transitòries, una disposició modificativa, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Concepte i objecte

1. Són seccions de crèdit les unitats econòmiques i comptables internes de les cooperatives de classe agrària de primer grau que compleixen els requisits establerts per la present llei i per la Llei de cooperatives.

2. Poden tenir secció de crèdit les cooperatives rurals de primer grau que tinguin com a objecte, entre altres, la producció agrària.

3. Les seccions de crèdit han de limitar la gestió d'operacions actives i passives dins de la pròpia cooperativa als socis comuns i als socis col·laboradors.

4. L'objecte de les seccions de crèdit és complir alguna de les finalitats següents:

a) Contribuir al finançament de les operacions de la cooperativa.

b) Contribuir al finançament d'activitats dels socis comuns vinculades a l'activitat de la cooperativa o a les necessitats domèstiques dels socis comuns i dels socis col·laboradors.

c) Gestionar de forma conjunta les disponibilitats líquides dels socis comuns i dels socis col·laboradors.

5. Es prohibeix l'existència d'unitats diferenciades dins de la cooperativa amb finalitats assimilables a les establertes per la present llei per a les seccions de crèdit.

6. Les seccions de crèdit no tenen personalitat jurídica.

Article 2. Socis

1. Als socis de les cooperatives amb secció de crèdit els és d'aplicació la Llei de cooperatives, amb les especificitats de la present llei.

2. Els socis comuns de les cooperatives rurals que, als efectes de la present llei i de la normativa que la desenvolupa, no compleixen els requisits per ser socis comuns en una cooperativa de classe agrària són assimilats com a socis col·laboradors.

3. Són assimilats com a socis comuns, als efectes de la present llei i de la normativa que la desenvolupa, sempre que no tinguin la condició de soci comú o soci col·laborador, les persones següents:

a) Els membres de la comunitat familiar que tinguin una relació d'afinitat o de consanguinitat de primer grau amb els socis que compleixen els requisits legals per tenir la condició de soci comú en una cooperativa agrària i que duguin a terme una activitat econòmica que depengui o sigui afecta a l'activitat econòmica d'aquests socis.

b) Els treballadors de la cooperativa.

c) Les persones jubilades que, en els seus tres últims anys de vida professional activa, havien tingut la condició de soci comú en una cooperativa agrària.

Article 3. Denominació

La denominació secció de crèdit solament pot ser utilitzada per les cooperatives amb secció de crèdit que subjecten el seu funcionament a les prescripcions de la present llei i els estatuts de les quals prevegin l'existència d'una unitat interna amb les finalitats establertes per aquesta llei.

Article 4. Registre

1. Les cooperatives que creïn o mantinguin una secció de crèdit, d'acord amb la regulació de la present llei, s'han d'inscriure en una secció especial del Registre general de cooperatives.

2. Si una cooperativa incompleix el requisit al qual es refereix l'apartat 1 queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la present llei i no pot denominar-se com a secció de crèdit.

3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el departament competent en matèria de cooperatives ha d'inscriure, amb l'informe preceptiu, vinculant i favorable del departament competent en matèria d'economia i finances, en una secció especial del Registre general de cooperatives, les cooperatives amb secció de crèdit que compleixen els requisits establerts per la present llei i comunicar al departament competent en matèria d'economia i finances les altes i les baixes i altres modificacions que es produeixin.

4. Les cooperatives que sol·licitin l'alta d'una secció de crèdit han d'acompanyar la sol·licitud de l'informe dels comptes anuals auditats de la cooperativa de l'últim exercici comptable tancat i, addicionalment, d'un balanç auditat en la data de l'assemblea general que va acordar la creació de la secció de crèdit sempre que hagin transcorregut més de sis mesos entre la data de tancament de l'últim exercici i aquesta data de l'assemblea general.

Article 5. Professionalitat de la gestió

1. El consell rector de la cooperativa ha de nomenar un director general o un gerent amb facultats específiques sobre la secció de crèdit, entre les persones que compleixin les condicions de capacitat, preparació tècnica suficient i experiència per desenvolupar les funcions pròpies del càrrec.

2. Es considera que té preparació tècnica i experiència adequades per exercir les funcions pròpies del càrrec qui hagi desenvolupat, durant un termini no inferior a tres anys, funcions d'administració, direcció, control o assessorament de cooperatives, o funcions de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades de, com a mínim, dimensió anàloga, i acrediti coneixements financers.

3. El nomenament al qual es refereix aquest article, amb les dades que identifiquen la persona designada i una declaració del consell rector sobre la suficiència de la preparació tècnica i de l'experiència d'aquesta persona, ha de ser comunicat al departament competent en matèria de cooperatives perquè s'inscrigui al Registre general de cooperatives, que ha de traslladar la inscripció realitzada al departament competent en matèria d'economia i finances.

4. La persona que exerceixi el càrrec de director general o gerent amb facultats específiques sobre la secció de crèdit no pot exercir simultàniament el càrrec de membre del consell rector de la cooperativa.

Capítol II. Regulació econòmica i financera

Article 6. Estructura financera i activitat

1. Els recursos propis de la cooperativa han de cobrir un percentatge de l'immobilitzat material i immaterial net que ha de ser determinat per reglament però que en cap cas pot ser inferior al 50%. També s'ha de fixar per reglament una relació màxima entre el total de passiu exigible i els recursos propis de la cooperativa.

2. L'activitat de les seccions de crèdit no pot tenir una dimensió tal que constitueixi de fet l'activitat principal de la cooperativa. S'han d'establir per reglament els indicadors amb els quals es determina aquest supòsit i el seu règim d'aplicació. Un d'aquests indicadors ha de ser que la relació percentual entre els actius totals de la secció de crèdit i els actius totals de la cooperativa, amb els immobles valorats a preu de mercat amb una taxació independent o, si no n'hi ha, al valor comptable net, no pot superar el 85%.

Article 7. Operacions amb la cooperativa

1. Les cooperatives amb secció de crèdit poden invertir en activitats de la cooperativa fins a un límit màxim del 50% dels recursos de la secció de crèdit. Cada operació creditícia que la cooperativa realitza amb càrrec als recursos de la secció de crèdit requereix l'acord del consell rector, previ informe del director general o el gerent. L'acord, que també ha d'establir els interessos que s'han d'imputar a favor de la secció de crèdit, ha de constar en acta.

2. De l'import global utilitzat per la cooperativa segons el que estableix l'apartat 1, pot destinar-se a inversions d'immobilitzat una xifra no superior al 25% dels recursos de la secció. Aquest percentatge pot ser incrementat fins a un màxim del 50% mitjançant acord exprés adoptat per l'assemblea general amb el vot favorable de les dues terceres parts dels assistents.

3. Els recursos de la secció no poden aplicar-se a la creació o al finançament de societats o d'empreses la forma jurídica de les quals no sigui la de cooperativa. Queden exemptes d'aquest impediment les societats agràries de transformació i qualsevol altra empresa d'economia social.

4. Si la cooperativa té pèrdues en el curs de l'activitat econòmica, la secció de crèdit no pot incrementar l'import de les inversions en activitats de la cooperativa amb relació a l'import del tancament de l'exercici anterior.

Article 8. Operacions amb socis

1. Les cooperatives amb secció de crèdit poden realitzar préstecs i crèdits als socis comuns i als socis col·laboradors per a les finalitats establertes per la present llei.

2. La concessió de cada préstec o crèdit requereix l'acord del consell rector o de l'òrgan que aquest hagi facultat expressament, previ informe del director general o el gerent, i ha de constar en acta.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, les cooperatives amb secció de crèdit tenen limitat el volum d'operacions de risc a un sol soci comú o soci col·laborador, o a un grup de socis que per la seva especial vinculació mútua constitueixin una unitat de risc. S'ha de determinar per reglament aquest límit en funció dels recursos totals de l'entitat i de la naturalesa i el període de risc, així com els criteris per a la delimitació del concepte d'unitat de risc.

4. Les cooperatives amb secció de crèdit no poden instrumentar mitjançant la secció de crèdit riscos de firma amb socis comuns ni socis col·laboradors.

5. Si el beneficiari de l'operació és membre del consell rector o de la direcció, o és interventor, o, sent soci comú o soci col·laborador de la cooperativa, és auditor, o bé té parentiu amb una persona amb alguna de les condicions esmentades, dins dels límits assenyalats pels conflictes d'interessos que determina la Llei de cooperatives, la seva concessió ha de ser acordada pel consell rector mitjançant votació secreta, i prèvia inclusió en l'ordre del dia.

6. Les persones beneficiàries de l'operació es consideren en situació de conflicte d'interessos i no poden prendre part en la corresponent votació.

Article 9. Instrumentació de les operacions amb socis

1. Les cooperatives han d'instrumentar els finançaments als quals es refereix l'article 8 mitjançant escriptura o pòlissa intervinguda per fedatari públic, i han d'incorporar la clàusula de cessió del crèdit a tercers.

2. Si els finançaments són amb garantia hipotecària, aquesta ha d'estar inscrita al registre de la propietat competent, i els béns hipotecats han d'estar taxats d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

3. Les cooperatives amb secció de crèdit queden exemptes de la instrumentació a la qual es refereix l'apartat 1, si així ho decideix explícitament el consell rector per a cadascun dels finançaments atorgats als socis comuns, sempre que l'operació compleixi els requisits següents:

a) La finalitat ha de ser l'avançament amb relació al producte a aportar a la cooperativa pel soci comú en la campanya en la qual s'atorgui l'avançament.

b) L'import no pot superar el 80% de les aportacions de producte realitzades en la campanya anterior.

c) El termini ha de ser inferior a dotze mesos.

d) La garantia ha de ser el producte objecte de l'avançament a aportar a la cooperativa pel soci comú.

e) El contracte del finançament atorgat ha d'incloure una clàusula que estableixi que el soci comú apodera la cooperativa perquè aquesta pugui elevar-lo a document públic en qualsevol moment.

Article 10. Facultats dels òrgans socials amb relació a l'activitat financera

1. L'assemblea general de la cooperativa ha d'establir anualment la capacitat financera de la secció de crèdit i els seus criteris d'inversió, així com els límits als quals s'ha de subjectar en cada exercici l'activitat financera de la secció de crèdit, respecte a les limitacions establertes per la present llei i les disponibilitats líquides mínimes que ha de mantenir amb relació als seus recursos.

2. El consell rector de la cooperativa ha de retre comptes, davant de l'assemblea general, de l'execució efectuada dels acords adoptats en l'exercici anterior.

3. A la memòria dels comptes anuals de la cooperativa han de constar agregadament les operacions creditícies vinculades als membres del consell rector, als interventors de comptes i a la direcció general o gerència de la cooperativa i de la secció de crèdit.

Article 11. Obligacions d'informació

1. Les cooperatives amb secció de crèdit han de fer constar clarament, en la documentació contractual que expideixin a favor dels socis comuns i dels socis col·laboradors creditors, la subjecció a les prescripcions de la present llei.

2. Les cooperatives amb secció de crèdit han de fer constar en la informació contractual dels saldos creditors constituïts a la secció de crèdit que aquests saldos no estan garantits pel Fons de garantia de dipòsits d'entitats de crèdit, d'acord amb la seva normativa.

3. Les cooperatives han d'incloure l'expressió secció de crèdit en qualsevol referència documental que realitzin d'aquesta secció. L'existència d'una secció de crèdit en una cooperativa no l'autoritza a utilitzar en la seva denominació, ni en les seves marques ni en la seva documentació, les expressions genèriques reservades legalment a les cooperatives de crèdit, o a les caixes rurals o altres d'anàlogues, que puguin comportar una confusió amb aquestes o altres entitats financeres.

4. Les seccions de crèdit de les cooperatives han de mantenir els seus usuaris correntment informats de les condicions econòmiques que apliquen a les operacions passives i actives, sens perjudici de la informació que s'ha de donar obligatòriament a l'assemblea general.

Article 12. Exigibilitat dels saldos creditors

1. Els saldos creditors dels socis comuns i dels socis col·laboradors a la secció de crèdit són passiu exigible per a aquests en els termes acordats entre la cooperativa i els socis comuns i els socis col·laboradors individualment.

2. Les seccions de crèdit de les cooperatives han de tenir una gestió autònoma i els seus estats comptables s'han d'elaborar de forma independent.

Capítol III. Comptabilitat, auditoria, inspecció i règim sancionador

Article 13. Comptabilitat

1. Les cooperatives amb secció de crèdit queden subjectes a les normes de comptabilitat contingudes en el Pla general de comptabilitat i en la normativa de desenvolupament que aprovi l'Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. En allò que no estigui previst pel Pla general de comptabilitat i per l'esmentada normativa, són d'aplicació les normes que aprovi el departament competent en matèria d'economia i finances.

2. Les seccions de crèdit estan obligades a utilitzar un sistema informàtic i de gestió homogeni, que faciliti al Govern la seva supervisió prudencial de forma permanent i eficaç.

3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, es faculta el departament competent en matèria d'economia i finances per establir i modificar les normes de comptabilitat aplicables als supòsits no previstos pel Pla general de comptabilitat i per la normativa que el desenvolupa. Aquest departament ha de determinar els models als quals s'ha d'ajustar la informació comptable i financera que li han de presentar les cooperatives amb secció de crèdit i la periodicitat i el termini amb què aquestes dades li han de ser facilitades.

Article 14. Auditoria

1. Les cooperatives amb secció de crèdit han de sotmetre els comptes anuals a auditoria externa, amb els requisits establerts per la normativa d'auditoria de comptes, que ha d'incloure un informe complementari, especialment referit a l'activitat financera de la secció de crèdit, que s'ha d'elaborar d'acord amb les normes tècniques dictades per l'Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas i els continguts mínims fixats pel departament competent en matèria d'economia i finances.

2. Les cooperatives, dins del termini de dos mesos a comptar des de la data en la qual l'assemblea general aprova els comptes anuals, han de presentar al departament competent en matèria de cooperatives tres exemplars de l'auditoria i de l'informe complementari per al seu dipòsit al Registre general de cooperatives. El departament competent en matèria de cooperatives ha d'enviar una de les còpies presentades al departament competent en matèria d'economia i finances.

3. El departament competent en matèria d'economia i finances pot sol·licitar als auditors dels comptes anuals de les cooperatives amb secció de crèdit la informació que sigui necessària per a l'exercici de les seves funcions de supervisió.

Article 15. Obligacions de comunicació dels auditors

1. Els auditors dels comptes anuals de les cooperatives amb secció de crèdit estan obligats a comunicar al departament competent en matèria d'economia i finances, amb còpia a la cooperativa auditada, qualsevol fet o acord sobre l'entitat auditada que pugui constituir una violació greu de la normativa sobre seccions de crèdit, o bé que comporti un perjudici per a la continuïtat de l'explotació o que afecti greument l'estabilitat o la solvència de la cooperativa, o bé que impliqui una opinió desfavorable o denegada o la no emissió de l'informe d'auditoria. Aquesta comunicació s'ha de realitzar en el termini de deu dies a comptar des del moment en què hagin tingut coneixement dels fets en l'exercici de les seves funcions.

2. Si en el termini de tres mesos, a comptar des de la data de lliurament de l'informe d'auditoria a la cooperativa, l'auditor no té constància fefaent que s'ha presentat al Registre general de cooperatives, ha de remetre directament al departament competent en matèria d'economia i finances aquest informe i l'informe complementari establerts per la present llei.

3. La comunicació de bona fe a les autoritats supervisores competents dels fets o les decisions als quals es refereix l'apartat 1 no constitueix incompliment del deure de secret establert per la normativa d'auditoria de comptes, o del que pugui ser exigible contractualment als auditors de comptes, ni implica cap tipus de responsabilitat per a ells.

Article 16. Inspecció i òrgans competents en matèria sancionadora

1. El departament competent en matèria d'economia i finances pot inspeccionar directament l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives, així com la seva situació financera i patrimonial i, si escau, els epígrafs específics dels comptes de la cooperativa, a fi de comprovar el compliment de la present llei.

2. Les actuacions del procediment d'inspecció han de concloure en el termini d'un any a comptar des de la data de la resolució d'inici del procediment. Aquest termini pot ampliar-se excepcionalment per un període de sis mesos, mitjançant resolució motivada, atenent al volum d'operacions de l'entitat o a la complexitat especial de l'activitat inspectora.

3. La imposició de les sancions per la comissió d'infraccions tipificades per la present llei correspon als òrgans establerts per l'article 21, mentre que les sancions derivades de l'incompliment dels preceptes de la Llei de cooperatives correspon a l'òrgan competent del departament competent en matèria de cooperatives. A aquest efecte, el departament competent en matèria d'economia i finances ha de traslladar-li les infraccions observades en el transcurs de la inspecció practicada.

4. Si l'omissió o la manca de dipòsit d'auditoria és sancionable tant pel departament competent en matèria de cooperatives com pel departament competent en matèria d'economia i finances, la imposició de la sanció correspon al departament competent en matèria de cooperatives.

Article 17. Responsabilitat

La vulneració de les disposicions de compliment obligatori establertes per la present llei, per les normes dictades per al seu desenvolupament i per la resta de la normativa comptable aplicable comporta la responsabilitat de la cooperativa, i també, si és imputable a la seva conducta dolosa o negligent, la responsabilitat del director general o el gerent, dels membres del consell rector i dels interventors de comptes.

Article 18. Infraccions

1. Les infraccions de les disposicions establertes per la present llei, per la normativa que la desenvolupa i per la resta de la normativa comptable aplicable es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. Són infraccions molt greus:

a) Tenir un dèficit del 30% o més dels recursos propis als quals es refereix l'article 6.1 i romandre en aquesta situació, almenys, durant un període de dotze mesos.

b) Realitzar, mitjançant la secció de crèdit, operacions actives o passives amb persones o entitats diferents de les esmentades per l'article 1, si es fa amb caràcter habitual o supera el 60% dels recursos propis de la cooperativa.

c) Incomplir l'obligació de sotmetre els comptes anuals a auditoria externa.

d) Negar-se a ser objecte de l'actuació inspectora o obstruir-la.

e) Utilitzar la denominació secció de crèdit sense complir els requisits establerts per la present llei.

f) No complir els requeriments del departament competent en matèria d'economia i finances.

g) Incomplir els límits i les prohibicions establerts pels articles 6.2, 7.1, 7.2 i 7.4.

h) No portar la comptabilitat exigida per la normativa vigent, o portar-la amb irregularitats que impedeixin conèixer la situació patrimonial, financera o de risc de la cooperativa o de la secció de crèdit.

i) No haver executat la baixa de la secció de crèdit en el termini establert per la present llei arran de no participar en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, o de participar-hi en una quantia inferior al mínim requerit.

j) Incomplir les obligacions establertes pels articles 11.1, 11.2 i 11.3.

3. Són infraccions greus:

a) Tenir un dèficit en els recursos propis als quals es refereix l'article 6.1 i romandre en aquesta situació, almenys, durant un període de dotze mesos, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

b) Realitzar, mitjançant la secció de crèdit, operacions actives o passives amb persones o entitats diferents de les esmentades per l'article 1, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

c) Incomplir el que disposen els articles 7.3, 8 i 9.

d) No remetre al departament competent en matèria d'economia i finances, amb les característiques i la periodicitat establertes, les dades i els documents exigits per la normativa vigent.

e) Incomplir les dotacions a provisions exigides per la normativa vigent.

f) Realitzar actes o operacions sense l'acord del consell rector de la cooperativa o de l'òrgan que aquest hagi facultat expressament, sempre que l'acord sigui preceptiu.

g) No dipositar l'auditoria externa de comptes anuals.

4. Són infraccions lleus els incompliments de la present llei, de les disposicions que la desenvolupen i de la resta de la normativa aplicable en matèria comptable que no estan tipificats com a greus o molt greus.

Article 19. Sancions aplicables a les cooperatives

1. Les infraccions tipificades per la present llei, als efectes de l'aplicació de les corresponents sancions, poden ser de grau mínim, mitjà i màxim, en funció de l'existència d'intencionalitat o de reiteració, de la naturalesa dels perjudicis causats, de les conseqüències econòmiques i socials que produeixin, del nombre de socis de la cooperativa, de la dimensió econòmica dels fets, del volum d'operacions de la cooperativa i de la secció de crèdit i de la reincidència per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, si ha estat declarat així per resolució ferma.

2. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 6.000 euros, les de grau mínim; de 6.001 a 12.000 euros, les de grau mitjà, i de 12.001 a 40.000 euros, les de grau màxim, o poden sancionar-se amb la baixa de la secció de crèdit del Registre general de cooperatives. La infracció establerta per l'article 18.2.i se sanciona amb la baixa de la secció de crèdit del Registre general de cooperatives.

3. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 601 a 900 euros, les de grau mínim; de 901 a 1.800 euros, les de grau mitjà; i de 1.801 a 3.000 euros, les de grau màxim.

4. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 60 a 120 euros, les de grau mínim; de 121 a 300 euros, les de grau mitjà; i de 301 a 600 euros, les de grau màxim.

5. La presentació d'un pla per retornar als seus titulars els saldos creditors de la secció de crèdit amb la seva baixa registral pot comportar la suspensió de les mesures sancionadores de responsabilitat de les infraccions detectades, com a resultat del compliment del pla. El compliment efectiu del pla presentat, sense perjudici econòmic per a la cooperativa ni per als titulars esmentats, determina, si escau, la remissió de les sancions administratives que hagin correspost als responsables.

6. En el cas que la sanció imposada sigui la baixa de la secció de crèdit, les facultats dels òrgans de govern i de direcció de la cooperativa queden suspeses amb relació a la gestió i la disposició de la secció de crèdit. Les mesures de suspensió han de comunicar-se al departament competent en matèria de cooperatives.

7. El procés de liquidació de la secció de crèdit ha de ser gestionat per una persona de prestigi reconegut en l'àmbit financer, nomenada pel conseller del departament competent en matèria d'economia i finances, la qual ha d'actuar sota la dependència directa del director general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives i ha de posseir totes les facultats quant a la disposició dels actius i passius de la secció de crèdit. El nomenament i el cessament d'aquesta persona han de comunicar-se al departament competent en matèria de cooperatives.

8. L'actuació de la persona a la qual es refereix l'apartat 7 s'ha de regir pels principis següents:

a) La salvaguarda en la quantia màxima dels saldos creditors dipositats a la secció de crèdit.

b) La continuïtat de l'activitat agrària de la cooperativa.

c) La depuració de les possibles responsabilitats en les quals hagin pogut incórrer el director general o el gerent i cada un dels interventors de comptes i dels membres del consell rector per una conducta dolosa o negligent.

9. Les despeses ocasionades en la liquidació de la secció de crèdit corren a càrrec de la cooperativa, inclosa la remuneració de la persona a la qual es refereix l'apartat 7.

Article 20. Sancions aplicables a altres subjectes

1. Sens perjudici de la sanció que correspongui imposar a la cooperativa, si el responsable de la infracció, per la comissió d'una conducta dolosa o negligent, és el director general o el gerent, l'interventor de comptes o un membre del consell rector de la cooperativa, cada subjecte responsable ha de ser sancionat individualment amb una multa.

2. L'import de la multa imposable als subjectes als quals es refereix l'apartat 1 és el següent:

a) Al director general o gerent, el 30% dels imports establerts per l'article 19.

b) A cada un dels membres del consell rector i dels interventors de comptes, el 20% dels imports establerts per l'article 19.

Article 21. Competències sancionadores

1. La imposició de les sancions de fins a 12.000 euros correspon al director general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives, del departament competent en matèria d'economia i finances.

2. La imposició de les sancions superiors a 12.000 euros i la baixa de la secció de crèdit correspon al conseller del departament competent en matèria d'economia i finances.

Article 22. Normes de procediment

En la tramitació dels expedients sancionadors és d'aplicació la normativa del procediment administratiu comú i la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 23. Normativa supletòria

En tot allò que no estableixi el present capítol, és aplicable a les cooperatives amb secció de crèdit el règim sancionador establert per la legislació de cooperatives de Catalunya.

Capítol IV. Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit

Article 24. Finalitat, objecte i naturalesa

1. La finalitat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és donar estabilitat i sostenibilitat al conjunt de les cooperatives amb secció de crèdit.

2. El Fons es nodreix de les aportacions que realitzen les cooperatives amb secció de crèdit, que estan obligades a participar-hi, d'acord amb el que estableix l'article 25.

3. El Fons s'ha de gestionar procurant la salvaguarda del valor de les aportacions que realitzen les cooperatives amb secció de crèdit per nodrir-lo.

4. El Fons té per objecte contribuir a retornar als seus titulars els fons constituïts com a saldos creditors a les seccions de crèdit, sempre que els socis hagin acordat la baixa de la secció de crèdit corresponent abans de rebre una actuació de suport financer.

5. El Fons no té personalitat jurídica.

Article 25. Participació

1. Totes les cooperatives amb secció de crèdit subjectes a les prescripcions de la present llei estan obligades a constituir i participar en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

2. Si una cooperativa amb secció de crèdit no participa en el Fons, o si la seva participació és inferior al mínim establert, la cooperativa administradora ha de comunicar-ho al departament competent en matèria d'economia i finances, el qual ha de requerir la cooperativa corresponent, en un termini no superior a tres mesos, que esmeni l'incompliment.

3. La cooperativa requerida pot presentar, alternativament, i en un termini no superior a dos mesos des de la data del requeriment, un pla per retornar als seus titulars els saldos creditors de la secció de crèdit amb la seva baixa registral, amb un termini d'execució no superior a sis mesos des de la data del requeriment.

Article 26. Recuperació del valor de les participacions

Les cooperatives participants en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit que acordin la baixa registral de la seva secció de crèdit amb el retorn dels saldos creditors als seus titulars tenen dret a recuperar el valor liquidatiu de la seva participació en un termini no superior a un any, sempre que la part del Fons no aplicada a les actuacions de suport financer, un cop deduït el valor liquidatiu de les participacions pendents de retornar, representi una quantia superior al 20% del seu patrimoni. En cas contrari, el retorn es posposa fins al moment en què s'assoleixi aquest percentatge, fins a un màxim de cinc anys.

Article 27. Administració

1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és administrat per una cooperativa de segon grau.

2. La cooperativa de segon grau administradora del Fons es designa per acord del Govern, a proposta del conseller del departament competent en matèria d'economia i finances. La designació s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Els estatuts socials de la cooperativa de segon grau administradora del Fons han d'incloure les clàusules següents:

a) La cooperativa administradora ha de facilitar a les cooperatives sòcies una organització comuna en matèria de seccions de crèdit, i així ha de constar en l'objecte dels seus estatuts socials.

b) La cooperativa administradora ha d'actuar en nom i per compte de les cooperatives sòcies en les negociacions jurídiques i econòmiques amb altres entitats.

4. Les cooperatives sòcies de la cooperativa de segon grau administradora del Fons han de representar la majoria dels saldos creditors constituïts a les seccions de crèdit de les cooperatives amb relació a altres cooperatives de segon grau similars.

Article 28. Òrgan rector

1. L'òrgan rector del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és el consell rector de la cooperativa administradora.

2. Els acords relatius a actuacions de suport financer del Fons requereixen un informe previ, preceptiu i no vinculant, del departament competent en matèria d'economia i finances.

3. Els acords sobre el Fons s'han d'adoptar per majoria dels membres del consell rector, presents o representats.

4. El vot del president del consell rector és diriment en cas d'empat.

Article 29. Comissió delegada

1. La cooperativa administradora ha de crear una comissió delegada, que és l'encarregada de proposar les operacions de finançament i les altres actuacions de suport i les de gestió de la liquiditat objecte del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, d'acord amb els criteris establerts i aprovats pel consell rector.

2. La comissió delegada ha d'actuar amb diligència, lleialtat i imparcialitat, i ha de defensar els interessos de totes les cooperatives amb secció de crèdit i els dels seus socis.

Article 30. Composició de la comissió delegada

1. La comissió delegada és constituïda pels membres següents:

a) Un president, que és el president del consell rector de la cooperativa administradora.

b) Dos tècnics de la cooperativa administradora, designats pel consell rector de la cooperativa administradora.

c) Dos tècnics no pertanyents a la cooperativa administradora, designats per l'assemblea general de la cooperativa administradora.

d) Cinc representants de les cooperatives amb seccions de crèdit, designats per l'assemblea general de la cooperativa administradora. En l'elecció d'aquests membres s'ha de garantir que quedin representades la pluralitat territorial i sectorial i la diversitat de dimensions i de saldos creditors.

2. Un expert independent designat pel departament competent en matèria d'economia i finances assisteix, amb veu però sense vot, a les reunions de la comissió delegada.

Article 31. Règim econòmic

1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit es constitueix com un patrimoni separat amb autonomia de gestió dins del patrimoni de la cooperativa administradora.

2. El Fons es dota dels recursos següents:

a) Aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit.

b) Qualsevol mitjà de finançament, si escau, per manca de suficiència de les aportacions a les quals es refereix la lletra a en la consecució del seu objectiu.

c) Qualsevol altre ingrés derivat de la gestió patrimonial.

Article 32. Aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit

1. Les aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit, a les quals es refereix l'article 31.2.a, han de ser per un import en euros del 3% sobre els saldos creditors mitjans mensuals de cada secció de crèdit.

2. El percentatge sobre saldos creditors s'ha d'incrementar en un 0,5% quan la part del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit no aplicada a les actuacions de suport financer representi una quantia inferior al 20% del seu patrimoni.

3. El càlcul de les aportacions es realitza el 31 de desembre de cada any a partir dels imports a tancament de cada mes de l'any natural, arrodonit per excés al miler més proper.

4. Les cooperatives amb secció de crèdit han de mantenir aquestes aportacions en el fons i s'han de regularitzar, com a mínim, en el primer trimestre de l'any següent.

5. El Fons ha de disposar, com a mínim, d'aquest patrimoni, un cop eixugades les pèrdues que es generin. Aquestes pèrdues s'han d'imputar a cada cooperativa, en funció de la seva participació en el Fons, en l'exercici en què es van generar.

6. Excepcionalment, l'òrgan rector del Fons, amb l'informe favorable previ del departament competent en matèria d'economia i finances, pot autoritzar prorrogar el termini al qual es refereix l'apartat 4 a les cooperatives que ho sol·licitin motivadament.

Article 33. Actuacions de suport financer

1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit pot instrumentar, entre altres, les actuacions de suport financer següents:

a) L'atorgament de garanties.

b) La concessió d'operacions de finançament.

c) L'adquisició d'actius o passius, dels quals pot mantenir la gestió o encomanar-la a tercers.

2. La cooperativa administradora ha d'instrumentar les actuacions de suport financer mitjançant document intervingut per fedatari públic, i en els contractes de caràcter financer ha d'incorporar la clàusula de cessió del crèdit a tercers.

3. La cooperativa administradora ha de vetllar pel traspàs al tràfic ordinari de les actuacions de suport financer que realitzi.

4. Les despeses que es derivin de les actuacions de suport financer que realitzi la cooperativa administradora corren a càrrec de la cooperativa amb secció de crèdit que les rebi.

Article 34. Criteris amb relació a les actuacions de suport financer

1. En l'atorgament de garanties i la concessió d'operacions de finançament, s'han de seguir els criteris següents:

a) Les cooperatives amb secció de crèdit receptores han de disposar d'un pla de viabilitat econòmica i financera futura que determini les aportacions dels seus socis i prevegi la generació de recursos suficients per al retorn dels deutes. Aquest pla de viabilitat ha de ser avaluat per un expert independent, que ha d'informar sobre el caràcter raonable i realitzable del pla, especialment sobre la suficiència quant a la capacitat de retorn de la cooperativa per afrontar les obligacions derivades de les actuacions de suport financer a rebre i de les altres que existeixin o es produeixin. El nomenament de l'expert independent correspon al registrador mercantil del domicili de la cooperativa.

b) El compliment del pla de viabilitat ha de ser objecte del seguiment d'una comissió, que ha de constituir la cooperativa receptora, integrada per la cooperativa administradora i pels creditors més representatius.

c) Les garanties que s'instrumentin en aquestes actuacions han de mantenir la proporcionalitat respecte al risc assumit d'acord amb condicions normals de mercat en el moment de la instrumentació de l'actuació de suport financer, així com als altres requisits que, si escau, estableixi la normativa aplicable.

d) Si les actuacions de suport financer tenen garantia hipotecària, aquesta sempre ha d'estar inscrita al registre de la propietat competent i els béns hipotecats han d'estar taxats d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

2. En l'adquisició d'actius o passius s'han de seguir els criteris següents:

a) El preu d'adquisició d'immobles no pot ser superior al valor de taxació fixat d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

b) En la subrogació d'actius crediticis s'ha d'analitzar la capacitat de retorn dels deutors i les garanties de cada operació amb criteris d'acord amb condicions normals de mercat en el moment de la instrumentació de l'actuació de suport financer.

c) No poden adquirir-se actius crediticis que estiguin en situació de morositat o de cobrament dubtós.

d) No poden assumir-se passius que comprometin la viabilitat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

Article 35. Destinació de la part del Fons no aplicada a actuacions de suport financer

1. La part del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit no aplicada a les actuacions de suport financer, a les quals es refereix l'article 33, ha de ser dipositada en una entitat financera de solvència reconeguda i aplicada a inversions amb el màxim de garanties financeres amb perfil de risc molt baix i de liquiditat elevada.

2. La cooperativa administradora ha d'aplicar al propi Fons una comissió de gestió anual, que ha de ser acordada en el consell rector.

3. La comissió de gestió anual no pot ser superior al 0,5% de la totalitat del Fons.

Article 36. Comptes anuals i distribució del resultat

1. Els comptes anuals de la cooperativa administradora han de sotmetre's al règim d'auditoria.

2. La cooperativa administradora ha de remetre anualment al departament competent en matèria d'economia i finances, dins dels quinze dies següents a la seva aprovació per l'assemblea general, una còpia dels comptes anuals auditats, sens perjudici del compliment de la normativa reguladora d'auditoria de comptes i de cooperatives.

3. La distribució del resultat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit s'ha de realitzar de forma diferenciada de la resta de la cooperativa administradora.

Article 37. Col·laboració i deure de secret

1. La cooperativa administradora, en les tasques de gestió i administració del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, ha de col·laborar amb el departament competent en matèria d'economia i finances i ha de facilitar-li la informació relativa al fons que sigui necessària.

2. Les dades, els documents i la informació que s'obtinguin amb relació al Fons tenen caràcter reservat i, amb les excepcions establertes per la normativa vigent, no poden ser divulgats a cap persona o autoritat, ni utilitzats amb finalitats diferents d'aquelles per a les quals van ser obtinguts. Aquest caràcter reservat cessa des del moment en què els interessats fan públics els fets als quals es refereixen les dades, els documents i la informació.

Disposició addicional primera. Comissió de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit

1. Es crea la Comissió de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit com a òrgan col·legiat de consulta, col·laboració i assessorament, amb caràcter no vinculant, de l'Administració de la Generalitat.

2. La Comissió està adscrita al departament competent en matèria d'economia i finances i participada pels departaments de la Generalitat competents en matèries relacionades amb el cooperativisme, l'agricultura i les seccions de crèdit i pel sector cooperatiu agrari.

3. La Comissió té com a funcions generals la consulta, l'assessorament i el seguiment del sector cooperatiu agrari amb secció de crèdit.

4. La Comissió ha d'acordar el seu règim de funcionament i la seva composició.

Es numera com a primera per la disposició final 1.1 del Decret llei 5/2024, de 24 d'abril. [Ref. BOE-A-2024-12641](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-12641)

Anteriorment era la disposició addicional.

Disposició addicional segona. Mesures d'excepció arran del reconeixement de l'existència de causes de força major i de circumstàncies excepcionals

1. Les cooperatives amb secció de crèdit que en un exercici econòmic estiguin afectades per causes de força major i de circumstàncies excepcionals es poden acollir a les mesures d'excepció següents:

a) No es tindran en compte en el còmput dels recursos propis de la cooperativa per al càlcul del compliment de les relacions sobre l'estructura financera mínima de la cooperativa establertes a l'article 6.1 d'aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament, les pèrdues de la resta de seccions de la cooperativa, diferents de la secció de crèdit, de l'exercici econòmic en el qual concorrin les causes de força major i de circumstàncies excepcionals. Aquesta excepció s'aplicarà al tancament comptable de l'exercici econòmic en el qual han concorregut aquestes circumstàncies i a l'immediatament posterior a aquest.

b) Si la cooperativa té pèrdues en la resta de seccions de la cooperativa, diferents de la secció de crèdit, arran de la concurrència de causes de força major i de circumstàncies excepcionals, no se li aplica en l'exercici econòmic la limitació establerta a l'article 7.4 d'aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament.

2. Les cooperatives amb secció de crèdit per acollir-se a alguna de les mesures d'excepció anteriors han de subjectar-se als requisits següents:

a) Disposar del reconeixement de l'existència de causes de força major i de circumstàncies excepcionals que afecten la cooperativa en un exercici econòmic. L'encarregat de realitzar aquest reconeixement és el departament competent en matèria agrària amb l'emissió d'un informe, en el qual consti que les explotacions dels socis comuns de la cooperativa es troben en una zona seriosament afectada per una catàstrofe natural greu o un fenomen meteorològic greu i que a més, com a resultat dels danys provocats per aquests, hagin patit una reducció de la seva producció principal igual o superior al 30%, respecte a la producció de referència calculada aquesta com la mitjana de les cinc campanyes anteriors. Aquest informe s'emet a petició prèvia de la cooperativa afectada, i el departament competent en matèria agrària ha d'enviar-lo a la cooperativa i al departament competent en matèria d'economia i finances.

b) Haver complert en l'exercici econòmic anterior les limitacions d'estructura financera previstes a l'article 6.1 d'aquesta Llei i la restricció sobre les operacions amb la cooperativa prevista a l'article 7.4 d'aquesta Llei.

c) Constar explícitament a la memòria dels comptes anuals auditats que la cooperativa s'acull a les mesures d'excepció en l'exercici. L'auditor d'aquests comptes també ho ha de fer constar explícitament en l'informe complementari a l'informe d'auditoria que emetrà especialment referit a l'activitat financera de la secció de crèdit.

d) Disposar d'un informe del consell rector sobre l'aplicació de les mesures d'excepció a les quals s'acull la cooperativa.

3. El consell rector de la cooperativa ha d'elaborar i aprovar l'informe sobre l'aplicació de les mesures d'excepció a les quals s'acull la cooperativa abans de la formulació dels comptes anuals del primer exercici econòmic en el qual s'apliqui alguna de les excepcions anteriors, i com a màxim tres mesos després del tancament d'aquest primer exercici.

En l'informe han de constar:

a) Les previsions d'activitat, projeccions d'ingressos, despeses i resultats dels dos exercicis següents al primer exercici econòmic en el qual la cooperativa s'acull a alguna de les mesures d'excepció.

b) La descripció de les actuacions que preveu implementar en aquests dos exercicis, que mostri que en el tancament comptable del primer exercici econòmic en el qual ja no s'apliquin les excepcions es compleixen les limitacions i restriccions establertes als articles 6.1 i 7.4 d'aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament.

Aquest informe, que ha d'estar a disposició de l'òrgan supervisor, ha de ser ratificat a l'assemblea general que aprovi els comptes anuals esmentats, constant de forma expressa com a punt de l'ordre del dia en la convocatòria.

Si d'aquest informe es preveu que la cooperativa no compleix les limitacions i restriccions establertes als articles 6.1 i 7.4 d'aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament al tancament comptable de l'exercici en el qual ja no s'apliquin les excepcions, correspon acordar per l'assemblea general de la cooperativa l'emissió d'aportacions voluntàries de capital computables com a recursos propis als efectes del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives i la seva subscripció en quantia suficient per al seu compliment en el tancament d'aquest exercici.

4. Les cooperatives amb secció de crèdit que s'hagin acollit a alguna de les mesures d'excepció anteriors queden subjectes al règim establert per a les limitacions i restriccions previstes, sense mesures d'excepció, als articles 6.1 i 7.4 d'aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament, en el tancament comptable del primer exercici econòmic en el qual ja no els siguin d'aplicació.

S'afegeix per la disposició final 1.2 del Decret llei 5/2024, de 24 d'abril. [Ref. BOE-A-2024-12641](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-12641)

Disposició transitòria primera. Acreditació de coneixements del director general o gerent de les cooperatives

1. Les prescripcions de l'article 5 relatives a la qualificació de la preparació tècnica i de l'experiència requerides per ocupar el càrrec de director general o gerent de les cooperatives subjectes a la present llei tenen efecte en els nomenaments que es realitzin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma.

2. Les persones que en el moment de l'entrada en vigor de la present llei ja hagin estat nomenades han d'acreditar els coneixements per al càrrec, d'acord amb el que estableix l'article 5.3, en el període de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta norma.

Disposició transitòria segona. Requeriments emesos en virtut del Decret llei 2/2016

En el cas dels requeriments emesos en virtut del Decret llei 2/2016, de 17 de maig, el termini al qual es refereix l'article 25.3 és de tres mesos des de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició modificativa. Modificació de la Llei 12/2015, de cooperatives

Es modifica la lletra f) de l'apartat 3 de l'article 150 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, que queda redactada de la manera següent:

«f) Incomplir el que estableixen els apartats 5, 6 i 8 de l'article 132.»

Disposició derogatòria

1. Es deroga la Llei 6/1998, de 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

2. Es deroga el Decret llei 2/2016, de 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

Disposició final primera. Facultats per a desenvolupar la present llei

El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'economia i finances i del departament competent en matèria de cooperatives, ha de dictar les normes per a desenvolupar la present llei, sens perjudici de les facultats específiques que aquesta atorga al departament competent en matèria d'economia i finances.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 2 de juny de 2017. El Vicepresident i Conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras i Vies. El President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.

Font i provença

Títol original: Ley 7/2017, de 2 de junio, del régimen de las secciones de crédito de las cooperativas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash acde504a3f2d).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.