Llei 9/1987, de 12 de juny, d'Òrgans de Representació, Determinació de les Condicions de Treball i Participació del Personal al Servei de les Administracions Públiques

Article 1. Àmbit d'aplicació personal

1. La present Llei regula els òrgans de representació i la participació, així com els procediments de determinació de les condicions de treball, del personal que presti els seus serveis a les diverses administracions públiques, sempre que estigui vinculat a aquestes per una relació de caràcter administratiu o estatutari.

2. S'inclou en la present Llei el personal funcionari al servei dels òrgans constitucionals, sens perjudici del que disposa l'article 72 de la Constitució espanyola, i el personal al servei de l'Administració de Justícia a què es refereix l'article 454 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, en relació amb el seu article 456.

3. Sempre que en aquesta Llei es fa referència als funcionaris públics, s'entén feta al personal comprès en els apartats 1 i 2 d'aquest article.

Article 2. Exclusions

1. Queden exclosos de la present Llei:

a) Els membres de les Forces Armades i dels Instituts Armats de caràcter militar.

b) Els jutges, magistrats i fiscals, sens perjudici de l'exercici dels seus drets d'associació professional, de conformitat amb el que disposa l'article 401 de la Llei Orgànica del poder judicial.

c) Els membres dels Cossos i Forces de Seguretat, que es regiran per la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, llevat dels Cossos de Policia Local, als quals serà d'aplicació la present Llei d'acord amb el que disposa l'article 52.2 d'aquesta Llei orgànica.

d) El personal laboral al servei de les diverses administracions públiques, que es regirà per la legislació laboral comuna, sens perjudici del que preveuen els articles 39 i 40 i les disposicions addicionals cinquena i sisena.

2. Les normes de la present Llei tenen caràcter supletori per al personal no laboral al servei de l'Estat i de l'Administració Pública no inclòs en el seu àmbit d'aplicació en tot allò que no sigui incompatible amb la seva legislació específica.

Article 3. Dret a constituir òrgans de representació

Sens perjudici de les formes de representació establertes en la Llei 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, els funcionaris públics tindran dret a constituir, d'acord amb el que estableix aquest capítol, els òrgans de representació dels seus interessos davant les administracions públiques i altres ens públics.

Article 4. Òrgans de representació específics

Els òrgans específics de representació dels funcionaris públics són els delegats de personal i les juntes de personal.

Article 5. Delegats de personal

La representació dels funcionaris en aquelles entitats locals que comptin almenys amb deu funcionaris i no arribin al nombre de 50 correspondrà als delegats de personal. Igualment, podrà haver-hi un delegat de personal en aquells centres que comptin entre sis i deu funcionaris si així ho decidissin aquests per majoria.

Els funcionaris elegiran delegats de personal d'acord amb la proporció següent:

Fins a 30 funcionaris: un.

De 31 a 49 funcionaris: tres, que exerciran la seva representació mancomunadament.

Article 6. Juntes de personal: constitució

1. Les juntes de personal es constituiran en unitats electorals, sempre que aquestes comptin amb un cens mínim de 50 funcionaris.

2. Sens perjudici del que preveu l'article 5 d'aquesta Llei, en cas que el nombre de funcionaris sigui inferior a 50, s'agregaran al cens de la unitat electoral corresponent a l'organisme del qual depenguin o al qual estiguin adscrits.

Article 7. Unitats electorals de les juntes de personal

Es constituirà una junta de personal en cadascuna de les unitats electorals següents:

1. A l'Administració de l'Estat (Derogat).

2. A l'Administració de Justícia (Derogat).

3. A les comunitats autònomes:

3.1 A les comunitats autònomes pluriprovincials:

3.1.1 Una als serveis centrals de cadascuna.

3.1.2 Una a cada província per als funcionaris destinats en elles.

3.2 A les comunitats autònomes uniprovincials:

3.2.1 Una per a tots els funcionaris destinats en elles.

3.3 Altres juntes de personal:

3.3.1 Una a cada província per al personal docent dels centres públics no universitaris, quan els serveis estiguin transferits.

3.3.2 Una a cada àrea de salut per al personal al servei d'institucions sanitàries públiques dependents de la comunitat autònoma.

3.3.3 Una a cada universitat dependent de la comunitat autònoma per als funcionaris dels cossos docents i una altra per al personal d'administració i serveis.

3.3.4 Una per al personal de cada organisme autònom, sempre que en conjunt tingui un cens mínim de 150 funcionaris. Si no s'assoleix aquest mínim, els funcionaris exerciran la seva representació a través de les juntes previstes en els apartats 3.1.1, 3.1.2 i 3.2.1 d'aquest article.

4. A l'Administració Local: Una a cadascun dels ajuntaments, diputacions provincials, cabildos, consells insulars i altres entitats locals.

5. Amb negociació i acord previ amb les organitzacions sindicals legitimades d'acord amb els articles 6 i 7 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, els òrgans de govern de les administracions públiques podran modificar o establir juntes de personal en raó del nombre o de les peculiaritats dels seus col·lectius, adequant-les a les estructures administratives i/o als àmbits de negociació constituïts o que es constitueixin.

Article 8. Composició de les juntes de personal

La junta de personal es compon d'un nombre de representants d'acord amb l'escala següent:

De 50 a 100 funcionaris: 5.

De 101 a 250 funcionaris: 7.

De 251 a 500 funcionaris: 11.

De 501 a 750 funcionaris: 15.

De 751 a 1.000 funcionaris: 19.

D'1.001 en endavant: dos per cada 1.000 o fracció, amb un màxim de 75.

Les juntes de personal elegiran d'entre els seus membres un president i un secretari i elaboraran el seu propi reglament de procediment, que no podrà contradir el que disposa la Llei, i remetran còpia d'aquest i de les seves modificacions a l'òrgan competent. Tant el reglament com les modificacions hauran de ser aprovats pels vots favorables d'almenys dos terços dels seus membres.

Article 9. Facultats de les juntes de personal i dels delegats de personal

Les juntes de personal i els delegats de personal, si s'escau, tindran les facultats següents, en els seus respectius àmbits:

1. Rebre informació, que els serà facilitada trimestralment, sobre la política de personal del departament, organisme o entitat local.

2. Emetre informe, a sol·licitud de l'Administració Pública corresponent, sobre les matèries següents:

a) Trasllat total o parcial de les instal·lacions.

b) Plans de formació de personal.

c) Implantació o revisió de sistemes d'organització i mètodes de treball.

3. Ser informats de totes les sancions imposades per faltes molt greus.

4. Tenir coneixement i ser escoltats en les qüestions i matèries següents:

a) Establiment de la jornada laboral i l'horari de treball.

b) Règim de permisos, vacances i llicències.

c) Quantitats que percebi cada funcionari per complement de productivitat.

5. Conèixer, almenys trimestralment, les estadístiques sobre l'índex d'absentisme i les seves causes, els accidents en acte de servei i malalties professionals i les seves conseqüències, els índexs de sinistralitat, els estudis periòdics o especials de l'ambient i les condicions de treball, així com dels mecanismes de prevenció que s'utilitzin.

6. Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s'escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents.

7. Vigilar i controlar les condicions de seguretat i higiene en el desenvolupament del treball.

8. Participar en la gestió d'obres socials per al personal establertes en l'Administració corresponent.

9. Col·laborar amb l'Administració corresponent per aconseguir l'establiment de les mesures que procurin el manteniment i l'increment de la productivitat.

10. Informar els seus representats en tots els temes i qüestions als quals es refereix aquest article.

Article 10. Legitimació per a procediments administratius i judicials

Es reconeix a les juntes de personal, col·legiadament, per decisió majoritària dels seus membres i, si s'escau, als delegats de personal, mancomunadament, legitimació per iniciar, com a interessats, els corresponents procediments administratius i exercir les accions en via administrativa o judicial en tot allò relatiu a l'àmbit de les seves funcions.

Els membres de les juntes de personal i aquestes en el seu conjunt, així com els delegats de personal, si s'escau, observaran el secret professional en tot el referent als temes en els quals l'Administració assenyali expressament el caràcter reservat, fins i tot després d'expirar el seu mandat. En tot cas, cap document reservat lliurat per l'Administració no podrà ser utilitzat fora de l'àmbit estricte de l'Administració o per a finalitats diverses de les que van motivar el seu lliurament.

Article 11. Garanties i drets dels representants

Els membres de la junta de personal i els delegats de personal, si s'escau, com a representants legals dels funcionaris, disposaran en l'exercici de la seva funció representativa de les garanties i drets següents:

a) L'accés i la lliure circulació per les dependències de la seva unitat electoral, sense que s'entorpeixi el funcionament normal de les unitats corresponents.

b) La distribució lliure de tot tipus de publicacions, ja siguin relatives a qüestions professionals o sindicals.

c) Ser escoltada la junta de personal o els restants delegats de personal en els expedients disciplinaris als quals poguessin ser sotmesos els seus membres durant el temps del seu mandat i durant l'any immediatament posterior, sens perjudici de l'audiència a l'interessat regulada en el procediment sancionador.

d) Un crèdit d'hores mensuals dins la jornada de treball i retribuïdes com a treball efectiu, d'acord amb l'escala següent:

Fins a 100 funcionaris: 15.

De 101 a 250 funcionaris: 20.

De 251 a 500 funcionaris: 30.

De 501 a 750 funcionaris: 35.

De 751 en endavant: 40.

Els membres de la junta de personal de la mateixa candidatura que ho manifestin podran procedir, amb comunicació prèvia a l'òrgan que ostenti la jefatura de personal davant el qual aquella exerceixi la seva representació, a l'acumulació d'hores, sense que aquesta pugui efectuar-se en quantia superior a deu hores mensuals a favor dels funcionaris que ocupin els llocs de treball previstos en l'apartat b), número 1, article 20 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública.

e) No ser traslladats ni sancionats durant l'exercici de les seves funcions ni dins l'any següent a l'expiració del seu mandat, llevat que aquesta es produeixi per revocació o dimissió, sempre que el trasllat o la sanció es fonamenti en l'acció del funcionari en l'exercici de la seva representació.

Així mateix, no podran ser discriminats en la seva promoció econòmica o professional a causa, precisament, de l'acompliment de la seva representació.

Article 12. Durada del mandat

El mandat dels membres de les juntes de personal i dels delegats de personal, si s'escau, serà de quatre anys, i podran ser reelegits. El mandat s'entendrà prorrogat si, a la seva fi, no s'haguessin promogut noves eleccions, sense que els representants amb mandat prorrogat es comptabilitzin a efectes de determinar la capacitat representativa dels sindicats.

Article 13. Promoció d'eleccions

1. Podran promoure la celebració d'eleccions a delegats i juntes de personal:

a) Els sindicats més representatius a nivell estatal.

b) Els sindicats més representatius a nivell de comunitat autònoma, quan la unitat electoral afectada estigui ubicada en l'àmbit geogràfic d'aquesta.

c) Els sindicats que, sense ser més representatius, hagin aconseguit almenys el 10 per 100 dels representants als quals es refereix aquesta Llei en el conjunt de les administracions públiques.

d) Els sindicats que hagin obtingut almenys el 10 per 100 en la unitat electoral en la qual es pretén promoure les eleccions.

e) Els funcionaris de la unitat electoral, per acord majoritari.

Les organitzacions sindicals amb capacitat per promoure eleccions tindran dret que l'Administració Pública corresponent els subministri el cens de personal funcionari de les unitats electorals afectades, distribuït per organismes o centres de treball, a fi que puguin dur a terme aquesta promoció en els respectius àmbits.

2. Els promotors comunicaran a l'òrgan competent en matèria de personal en la unitat electoral corresponent i a l'oficina pública de registre el seu propòsit de celebrar eleccions amb un termini mínim d'almenys un mes d'antelació a l'inici del procés electoral. En aquesta comunicació els promotors hauran d'identificar amb precisió la unitat electoral en la qual es vol celebrar el procés electoral i la data d'inici d'aquest, que serà la de constitució de la mesa electoral i, en tot cas, no podrà començar abans d'un mes ni més tard de tres mesos comptats a partir del registre de la comunicació a l'oficina pública.

Aquesta oficina pública de registre, dins el dia hàbil següent, exposarà al tauler d'anuncis els preavisos presentats, facilitant-ne còpia als sindicats que ho sol·licitin.

3. Només podrà promoure's la celebració d'eleccions de manera generalitzada en un o diversos àmbits funcionals o territorials, amb acord previ majoritari dels sindicats més representatius, dels sindicats que, sense ser més representatius, hagin aconseguit almenys el 10 per 100 dels representants als quals es refereix aquesta Llei en el conjunt de les administracions públiques i d'aquells sindicats que hagin obtingut almenys el 10 per 100 en l'àmbit o sector corresponent. Aquests acords hauran de comunicar-se a l'oficina pública de registre per al seu dipòsit i publicitat.

4. Quan es promoguin eleccions per renovar la representació per conclusió de la durada del mandat, aquesta promoció només podrà efectuar-se a partir de la data en què faltin tres mesos per al venciment del mandat.

5. Podran promoure's eleccions parcials quan existeixi almenys un 50 per 100 de vacants a les juntes de personal o entre els delegats de personal, o quan es produeixi un augment d'almenys un 25 per 100 de la plantilla. La durada del mandat dels representants elegits serà pel temps que falti per completar els quatre anys.

L'adequació de la representació dels funcionaris a les disminucions significatives de la plantilla es realitzarà per acord entre l'òrgan competent en matèria de personal corresponent i els representants dels funcionaris.

6. L'incompliment de qualsevol dels requisits establerts en aquest article per a la promoció d'eleccions determinarà la nul·litat del procés electoral, tot i que l'omissió de la comunicació a l'òrgan competent en matèria de personal podrà suplir-se per mitjà del trasllat d'una còpia de la comunicació presentada a l'oficina pública, sempre que aquesta es produeixi amb una antelació mínima de vint dies respecte de la data d'iniciació del procés electoral fixada en l'escrit de promoció.

La renúncia a la promoció amb posterioritat a la comunicació a l'oficina pública no impedirà el desenvolupament del procés electoral, sempre que es compleixin tots els requisits que en permetin la validesa.

En cas de concurrència de promotors per a la realització d'eleccions en una unitat electoral determinada, es considerarà vàlida, als efectes d'iniciació del procés electoral, la primera convocatòria registrada, excepte en els supòsits en els quals la majoria sindical d'una unitat electoral determinada amb junta de personal hagi presentat una altra data diferent, cas en el qual prevaldrà aquesta última, sempre que les convocatòries compleixin els requisits establerts. En aquest últim supòsit, la promoció haurà d'anar acompanyada d'una comunicació fefaent d'aquesta promoció d'eleccions als qui n'haguessin realitzat una altra o d'altres anteriorment.

Article 14. (Derogat)

(Derogat).

Article 15. Exercici del dret de vot

Els funcionaris públics exerciran el seu dret de vot a les meses electorals establertes d'acord amb el que preveu l'article 26, que corresponguin al lloc de treball exercit.

Article 16. Electors i elegibles

1. Seran electors i elegibles els funcionaris que es trobin en la situació de servei actiu.

La relació de servei amb l'Administració Pública no es veurà alterada per l'accés del personal interí a la condició de representant.

2. No tindran la condició d'electors ni d'elegibles:

a) Els funcionaris públics que es trobin en les situacions administratives d'excedència, suspensió i serveis especials. No obstant això, els funcionaris que siguin declarats en serveis especials en virtut del que disposa el paràgraf primer, lletra l), apartat 2 de l'article 29 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, tindran la condició d'electors i elegibles.

b) Els qui siguin nomenats per Reial Decret acordat en Consell de Ministres o per decret dels Consells de Govern de les comunitats autònomes i, en tot cas, els qui exerceixin càrrecs amb categoria de Director general o assimilats o d'altre rang superior.

c) El personal eventual. No obstant això, els funcionaris públics que exerceixin llocs expressament qualificats de confiança o assessorament especial i hagin estat declarats en la situació administrativa de serveis especials tindran la condició d'electors, però no la d'elegibles, i exerciran el seu dret en la unitat electoral a la qual pertanyerien si no es trobessin en situació de serveis especials.

Article 17. Presentació de candidatures

1. Podran presentar candidats a les juntes de personal i a delegats de personal les organitzacions sindicals legalment constituïdes o les coalicions d'aquestes.

2. També podran presentar-se candidatures avalades per un nombre de signatures d'electors de la seva mateixa unitat electoral, equivalent, almenys, al triple dels membres a elegir.

Article 18. Règim electoral per a les juntes de personal

1. Les eleccions a representants dels funcionaris a les juntes de personal s'ajustaran a les regles següents:

a) Cada elector podrà donar el seu vot a una sola de les llistes proclamades. Aquestes llistes hauran de contenir, com a mínim, tants noms com llocs a cobrir. No obstant això, la renúncia de qualsevol candidat presentat en alguna de les llistes per a les eleccions abans de la data de la votació no implicarà la suspensió del procés electoral, ni la nul·lació d'aquesta candidatura encara que sigui incompleta, sempre que la llista afectada romangui amb un nombre de candidats d'almenys el 60 per 100 dels llocs a cobrir. A cada llista hauran de figurar les sigles del sindicat, coalició o grup de funcionaris que la presenti.

b) No tindran dret a l'atribució de representants a la junta de personal aquelles llistes que no hagin obtingut com a mínim el 5 per 100 dels vots.

c) Per mitjà del sistema de representació proporcional s'atribuirà a cada llista el nombre de llocs que li correspongui, de conformitat amb el quocient que resulti de dividir el nombre de vots vàlids de les llistes que hagin obtingut el 5 per 100 o més dels vots pel nombre de llocs a cobrir. Els llocs sobrants, si s'escau, s'atribuiran a les llistes, en ordre decreixent, segons el romanent de vots de cadascuna.

d) Dins de cada llista s'elegirà els candidats per l'ordre en el qual figurin a la candidatura.

e) Els representants elegits en cada candidatura s'atribuiran al presentador, sindicat o grup de funcionaris. Els representants elegits en candidatures presentades per coalicions electorals s'atribuiran a aquestes.

2. La inobservança de qualsevol de les regles anteriors determinarà la nul·litat de l'elecció del candidat o candidats afectats.

Article 19. Elecció de delegats de personal

En l'elecció per a delegats de personal, cada elector podrà donar el seu vot a un nombre màxim d'aspirants equivalent al de llocs a cobrir entre els candidats proclamats. Resultaran elegits els que obtinguin el major nombre de vots.

En cas d'empat, resultarà elegit el candidat de major antiguitat a la Funció Pública.

Quan es produeixi vacant, serà coberta automàticament pel funcionari que hagués obtingut en la votació un nombre de vots immediatament inferior al de l'últim dels elegits. El substitut ho serà pel temps que resti del mandat.

Article 20. Sufragio i revocació

1. Les juntes de personal i els delegats de personal s'elegiran per sufragi personal, lliure, directe i secret. Podrà emetre's per correu en la forma que s'estableixi, d'acord amb les normes electorals.

2. Només podran ser revocats els membres de la junta i els delegats de personal durant el mandat per decisió dels qui els haguessin elegit, per mitjà d'assemblea convocada a l'efecte a instància d'un terç, com a mínim, dels seus electors i per acord adoptat per majoria absoluta d'aquests per sufragi personal, lliure, directe i secret. No obstant això, fins que hagin transcorregut sis mesos des de la seva elecció, no podrà efectuar-se la seva revocació.

No podran efectuar-se propostes de revocació fins que hagin transcorregut sis mesos des de l'anterior.

3. En el cas que es produeixi vacant per dimissió o per qualsevol altra causa a les juntes de personal, aquesta serà coberta automàticament pel candidat següent de la mateixa llista a la qual pertanyi el substitut. El substitut ho serà pel temps que resti de mandat.

4. Les substitucions, revocacions, dimissions i extincions dels mandats es comunicaran a l'oficina pública de registre i a l'òrgan competent davant el qual s'ostenti la representació, i es publicaran, així mateix, al tauler d'anuncis.

Article 21. Mitjans per a les eleccions

L'Administració Pública corresponent facilitarà el cens de funcionaris i els mitjans personals i materials per a la celebració de les eleccions.

Article 22. (Derogat)

(Derogat).

Article 23. (Derogat)

(Derogat).

Article 24. (Derogat)

(Derogat).

Article 25. Meses electorals

1. Els sindicats amb capacitat per promoure eleccions a cada unitat electoral podran acordar en la mateixa, per majoria, el nombre i la distribució de les diverses meses electorals. En cas de no existir acord, es constituirà una mesa electoral per cada 250 funcionaris o fracció, i s'atorgarà la facultat de distribuir les meses existents, si n'hi ha diverses, a la mesa electoral coordinadora.

Sens perjudici de les funcions que corresponen a la mesa electoral coordinadora d'acord amb el que disposa l'apartat 3 d'aquest article, a les meses electorals, una vegada constituïdes, els correspon vigilar el procés electoral, determinar la llista d'electors, fixar el nombre de representants a elegir, rebre la presentació de candidatures i proclamar-les, fixar la data i presidir la votació, realitzar l'escrutini dels resultats, aixecar les actes corresponents i traslladar-les a l'oficina pública de registre i als altres interessats.

2. La mesa electoral coordinadora estarà formada pel president, que serà el funcionari de més antiguitat, d'acord amb el temps de serveis reconegut, i dos vocals que seran els funcionaris de major i menor edat d'entre els inclosos en el cens corresponent.

Els presidents i vocals de les altres meses electorals seran els que segueixin en més antiguitat, major i menor edat en la mateixa unitat electoral.

El vocal de menor edat actuarà de secretari. Es designaran suplents els funcionaris que segueixin als titulars de la mesa electoral en l'ordre indicat d'antiguitat o edat.

3. La mesa electoral coordinadora, una vegada constituïda, tindrà les funcions següents:

a) Vigilar el procés electoral a fi de preservar la unitat electoral.

b) Fixar els criteris a tenir en compte en el procés electoral.

c) Distribuir el nombre de meses electorals en funció dels centres de treball existents.

d) Determinar la llista d'electors.

e) Fixar el nombre de representants a elegir.

f) Rebre la presentació de candidats.

Article 26. Procés electoral: constitució de les meses i procediment

1. Comunicat a l'òrgan competent en matèria de personal de la unitat electoral afectada, conforme al que disposa l'article 13, apartat 2 d'aquesta Llei, el propòsit de celebrar eleccions pels seus promotors, l'esmentat òrgan gestor de personal exposarà al tauler d'anuncis l'escrit de promoció durant dotze dies hàbils. Transcorregut aquest període, traslladarà l'escrit de promoció als funcionaris que, d'acord amb l'article anterior, hauran de constituir la mesa o, si s'escau, les meses electorals, posant-ho simultàniament en coneixement dels promotors.

Les meses electorals es constituiran formalment, per acta atorgada a l'efecte, en la data fixada pels promotors en la seva comunicació del propòsit de celebrar eleccions, que serà la data d'iniciació del procés electoral.

2. Quan es tracti d'eleccions a delegat de personal, l'òrgan gestor de personal, en el mateix termini, remetrà als components de la mesa electoral el cens de funcionaris, que s'ajustarà, als efectes d'aquesta, a model normalitzat.

La mesa electoral complirà les funcions següents:

— Farà públic entre els treballadors el cens amb indicació dels qui són electors.

— Fixarà el nombre de representants i la data límit per a la presentació de candidatures.

— Rebrà i proclamarà les candidatures que es presentin.

— Assenyalarà la data de votació.

— Redactarà l'acta d'escrutini en un termini no superior a tres dies naturals.

Els terminis per a cadascun dels actes seran assenyalats per la mesa amb criteris de raonabilitat i d'acord amb el que aconsellen les circumstàncies, però, en tot cas, entre la seva constitució i la data de les eleccions no transcorreran més de deu dies.

En el cas d'eleccions en centres de treball de fins a trenta treballadors en els quals s'elegeix un sol delegat de personal, des de la constitució de la mesa fins als actes de votació i proclamació de candidats electes haurà de transcórrer vint-i-quatre hores, havent, en tot cas, la mesa fer pública amb suficient antelació l'hora de celebració de la votació. Si s'hagués presentat alguna reclamació, es farà constar a l'acta, així com la resolució que hagi adoptat la mesa.

3. Quan es tracti d'eleccions a junta de personal, les meses electorals obtindran de l'Administració el cens de funcionaris i confeccionaran, amb els mitjans que els haurà de facilitar l'Administració Pública corresponent, la llista d'electors, que es farà pública als taulers d'anuncis de tots els centres de treball, per exposició durant un temps no inferior a setanta-dues hores.

La mesa resoldrà qualsevol incidència o reclamació relativa a inclusions, exclusions o correccions que es presentin fins a vint-i-quatre hores després d'haver finalitzat el termini d'exposició de la llista i publicarà la llista definitiva dins les vint-i-quatre hores següents. A continuació, la mesa, o el conjunt d'elles, determinarà el nombre de representants que hagin de ser elegits.

4. Les candidatures es presentaran davant les meses electorals durant els nou dies hàbils següents a la publicació de la llista definitiva d'electors. La proclamació es farà en els dos dies laborables immediatament posteriors a la data de conclusió d'aquest termini, i es publicarà als taulers d'anuncis esmentats. Contra l'acord de proclamació es podrà reclamar dins el dia hàbil següent davant les pròpies meses, les quals resoldran el primer dia laborable posterior a aquesta data. Entre la proclamació de candidats i la votació hi haurà un termini d'almenys cinc dies hàbils.

Quan qualsevol dels components d'una mesa sigui candidat cessarà en la mateixa i el substituirà el seu suplent.

Cada candidatura per a les eleccions a juntes de personal o, si s'escau, cada candidat per a l'elecció de delegats de personal, podrà nomenar un interventor de mesa. Així mateix, l'Administració corresponent podrà designar un representant que assisteixi a la votació i a l'escrutini, amb veu però sense vot.

Article 27. Votació i escrutini

1. L'acte de votació s'efectuarà als centres o llocs de treball, a la mesa que correspongui a cada elector i durant la jornada laboral, tenint en compte, si s'escau, les normes que regulin el vot per correu.

El vot serà lliure, secret, personal i directe, i les paperetes es dipositaran en urnes tancades; paperetes que, en grandària, color, impressió i qualitat del paper, seran d'idèntiques característiques a cada unitat electoral.

2. Immediatament després de celebrada la votació, les meses electorals procediran públicament al recompte de vots, per lectura, en veu alta, de les paperetes.

Del resultat de l'escrutini s'aixecarà acta, en la qual constarà, almenys, a més de la composició de la mesa o meses, el nombre de votants, els vots obtinguts per cada llista, així com, si s'escau, els vots nuls i les altres incidències que hi hagi hagut. Una vegada redactada l'acta, serà signada pels components de la mesa o meses, els interventors i els representants de l'Administració corresponent, si n'hi ha.

3. Les meses electorals presentaran durant els tres dies hàbils següents al de la finalització de l'escrutini còpies d'aquesta acta a l'Administració Pública afectada, a les organitzacions sindicals que haguessin presentat candidatures, als representants electes i a la Direcció General de la Funció Pública del Ministeri per a les Administracions Públiques, com a òrgan que ostenta la Secretaria del Consell Superior de la Funció Pública, exposant una altra còpia de l'acta al tauler d'anuncis de cadascun dels centres de treball de la unitat electoral on quedaran proclamats oficialment els resultats electorals.

Així mateix, el president de la mesa electoral o el vocal en qui es delegui per escrit, presentarà, en el mateix període dels tres dies hàbils següents al de la conclusió de l'escrutini, l'original de l'acta, juntament amb les paperetes de vots nuls o impugnats pels interventors i les actes de constitució de les meses, a l'oficina pública de registre, la qual procedirà, en el dia hàbil immediat, a la publicació als seus taulers d'anuncis d'una còpia de l'acta, lliurant-ne altres còpies als sindicats que ho sol·licitin i a l'Administració Pública afectada, amb indicació de la data en la qual finalitza el termini per impugnar-la. Mantindrà el dipòsit de les paperetes fins al compliment dels terminis d'impugnació i, transcorreguts deu dies hàbils des de la publicació, procedirà a la inscripció de les actes electorals en el registre establert a l'efecte, o bé denegarà aquesta inscripció.

Correspon a l'oficina pública el registre de les actes, així com l'expedició de còpies autèntiques de les mateixes i, a requeriment del sindicat interessat, de les certificacions acreditatives de la seva capacitat representativa als efectes dels articles 6 i 7 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, i dels articles 30 i 31 d'aquesta Llei. Aquestes certificacions consignaran si el sindicat té o no la condició de més representatiu o representatiu, llevat que l'exercici de les funcions o facultats corresponents requereixi la precisió de la concreta representativitat ostentada.

A efectes d'expedició de les certificacions acreditatives de la capacitat representativa en l'àmbit estatal, les comunitats autònomes amb competències per a l'execució de funcions en matèria de dipòsit d'actes relatives a les eleccions d'òrgans de representació hauran de remetre mensualment còpia de les actes electorals registrades a l'oficina pública estatal.

4. La denegació del registre d'una acta per l'oficina pública només podrà fer-se quan es tracti d'actes que no estiguin esteses en el model oficial normalitzat, falta de comunicació de la promoció electoral a l'oficina pública de registre, falta de la signatura del president de la mesa electoral i omissió o il·legibilitat a les actes d'alguna de les dades que impedeixi el còmput electoral.

En aquests supòsits, l'oficina pública requerirà, dins el dia hàbil següent, el president de la mesa electoral perquè en el termini de deu dies hàbils procedeixi a l'esmena corresponent. Aquest requeriment serà comunicat als sindicats que hagin obtingut representació i a la resta de les candidatures. Una vegada efectuada l'esmena, l'oficina pública procedirà al registre de l'acta electoral corresponent. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi efectuat l'esmena, o no realitzada aquesta en forma, l'oficina pública procedirà en el termini de deu dies hàbils a denegar el registre, comunicant-ho als sindicats que hagin obtingut representació i al president de la mesa.

En el cas que la denegació del registre es degui a absència de comunicació de la promoció electoral a l'oficina pública de registre, no cabrà requeriment d'esmena, de manera que, comprovada la falta per l'oficina pública, aquesta procedirà sense més tràmit a la denegació del registre, comunicant-ho al president de la mesa electoral, als sindicats que hagin obtingut representació i a la resta de les candidatures.

La resolució denegatòria del registre podrà ser impugnada davant l'ordre jurisdiccional social, a través de la modalitat processal establerta en el Llibre II, Títol II, capítol V, secció segona, subsecció segona del text articulat de la Llei de Procediment Laboral.

Article 28. Impugnació en matèria electoral

1. Les impugnacions en matèria electoral es tramitaran d'acord amb el procediment arbitral regulat en aquest article, amb excepció de les reclamacions contra les denegacions d'inscripció, en les quals es podrà optar entre la promoció d'aquest arbitratge o el plantejament directe de la impugnació davant la Jurisdicció Social.

2. Tots els que tinguin interès legítim podran impugnar l'elecció, les decisions que adoptin les meses, així com qualsevol altra actuació de les mateixes al llarg del procés electoral, fonamentant-se per a això en l'existència de vicis greus que poguessin afectar les garanties del procés electoral i que n'alterin el resultat, en la falta de capacitat o legitimitat dels candidats elegits, en la discordança entre l'acta i el desenvolupament del procés electoral i en la falta de correlació entre el nombre de funcionaris que figuren a l'acta d'eleccions i el nombre de representants elegits. La impugnació d'actes de la mesa electoral requerirà haver efectuat reclamació davant la mateixa dins el dia laborable següent a l'acte de votació, la qual haurà de ser resolta per la mesa en el dia hàbil posterior.

3. Seran àrbitres els designats d'acord amb el procediment que es regula en aquest apartat, llevat que les parts d'un procediment arbitral s'hi posin d'acord en la designació d'un àrbitre diferent.

L'àrbitre o àrbitres seran designats, d'acord amb els principis de neutralitat i professionalitat, entre llicenciats en dret, graduats socials o titulació equivalent, per acord unànime dels sindicats més representatius, a nivell estatal o de comunitats autònomes, dels que ostentin el 10 per 100 o més dels delegats de personal i dels membres de les juntes de personal en l'àmbit de totes les administracions públiques, i dels que ostentin el 10 per 100 o més de representants en l'àmbit territorial, funcional o de la unitat electoral corresponent. Si no hi hagués acord unànime entre els sindicats assenyalats anteriorment, la forma de designació serà la prevista en la legislació laboral.

La durada del mandat dels àrbitres serà de cinc anys, i serà susceptible de renovació.

L'Administració facilitarà la utilització dels seus mitjans personals i materials pels àrbitres, en la mesura necessària perquè aquests duguin a terme les seves funcions.

4. Quan la impugnació afecti els processos electorals regulats en aquesta Llei, els àrbitres hauran d'abstenir-se o, si no ho fan, podran ser recusats, en els supòsits següents:

a) Tenir interès personal en l'assumpte del qual es tracti.

b) Ser funcionari adscrit a la unitat electoral afectada per l'arbitratge.

c) Tenir parentiu de consanguinitat dins el quart grau o d'afinitat dins el segon amb qualsevol dels interessats, o amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment.

d) Compartir despatx professional, estar associat, tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l'apartat anterior.

e) Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte o haver-li prestat en els últims dos anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.

Article 29. Procediment arbitral

1. El procediment arbitral s'iniciarà per escrit adreçat a l'oficina pública provincial corresponent, del qual els propis sol·licitants de l'arbitratge traslladaran còpies als promotors del procés electoral i als sindicats, coalicions o grups de funcionaris que hagin presentat candidats a les eleccions objecte d'impugnació. Aquest escrit, en el qual figuraran els fets que es tracten d'impugnar, haurà de presentar-se en un termini de tres dies hàbils, comptats des del dia següent a aquell en el qual s'haguessin produït els fets o resolt la reclamació per la mesa; en el cas d'impugnacions promogudes per sindicats que no haguessin presentat candidatures al centre de treball on s'hagués celebrat l'elecció, els tres dies es computaran des del dia en el qual es conegui el fet impugnable. Si s'impugnessin actes del dia de la votació o posteriors al mateix, el termini serà de deu dies hàbils, comptats a partir de l'entrada de les actes a l'oficina pública.

Mentre es desenvolupa el procediment arbitral i, si s'escau, la posterior impugnació judicial, quedarà paralitzada la tramitació d'un nou procediment arbitral. El plantejament de l'arbitratge interromprà els terminis de prescripció.

2. L'oficina pública traslladarà a l'àrbitre l'escrit el dia hàbil posterior a la seva recepció, així com una còpia de l'expedient electoral administratiu. Si s'haguessin presentat actes electorals per al registre, se'n suspendrà la tramitació.

En les vint-i-quatre hores següents, l'àrbitre convocarà les parts interessades a compareixença davant seu, la qual haurà de tenir lloc en els tres dies hàbils següents. Si les parts, abans de comparèixer davant l'àrbitre designat de conformitat amb el que estableix l'article 28, apartat 3, d'aquesta Llei, s'hi posessin d'acord i designessin un de diferent, ho notificaran a l'oficina pública perquè traslladi a aquest àrbitre l'expedient administratiu electoral, continuant amb el mateix la resta del procediment.

3. L'àrbitre, amb pràctica prèvia de les proves procedents o conformes a dret, que podran incloure la personació al centre de treball i la sol·licitud de la col·laboració necessària de l'Administració Pública afectada i d'altres instàncies administratives, dictarà laude escrit i raonat dins els tres dies hàbils següents a la compareixença de les parts, resolent en dret sobre la impugnació electoral i, si s'escau, sobre el registre de les actes.

El laude serà notificat per l'àrbitre als interessats i a l'oficina pública provincial competent, la qual, si s'hagués impugnat la votació o la denegació del registre, procedirà a la inscripció de l'acta o al seu rebuig, d'acord amb el contingut del laude.

Aquest laude arbitral podrà ser impugnat davant l'ordre jurisdiccional social, a través de la modalitat processal establerta en el Llibre II, Títol II, capítol V, secció segona, subsecció primera del text articulat de la Llei de Procediment Laboral.

Article 30. Negociació col·lectiva i meses de negociació

La negociació col·lectiva i la participació en la determinació de les condicions de treball dels funcionaris públics s'efectuaran per mitjà de la capacitat representativa reconeguda a les organitzacions sindicals en els articles 6.3, c); 7.1 i 7.2 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i el que preveu aquest capítol.

A aquest efecte, es constituiran meses de negociació en les quals estaran presents els representants de l'Administració Pública corresponent i les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal i de comunitat autònoma, així com els sindicats que hagin obtingut el 10 per 100 o més dels representants en les eleccions per a delegats i juntes de personal.

Article 31. Mesa General de Negociació i meses sectorials

1. Als efectes de l'article anterior, es constituirà una Mesa General de Negociació en l'àmbit de l'Administració de l'Estat, així com en cadascuna de les comunitats autònomes i entitats locals, que serà competent per a la determinació de les condicions de treball dels funcionaris públics de l'àmbit corresponent.

Constituïda la Mesa General a l'Administració de l'Estat, es constituiran meses sectorials de negociació per a la negociació col·lectiva i la determinació de les condicions de treball en els sectors específics que a continuació es relacionen:

— Per al personal docent als centres públics no universitaris.

— Per al personal dels serveis de Correus, Telègrafs i Caixa Postal d'Estalvis.

— Per al personal al servei de les institucions sanitàries públiques.

— Per al personal al servei de l'Administració de Justícia.

— Per al personal funcionari de les universitats.

— Per al personal de l'Administració Central i Institucional i de les Entitats Gestores de la Seguretat Social.

Per decisió de la Mesa General podran constituir-se altres meses sectorials, en atenció al nombre i peculiaritats de sectors concrets de funcionaris públics.

La competència de les meses sectorials s'estendrà als temes que no hagin estat objecte de decisió per part de la Mesa General.

2. A la Mesa General hi estaran presents les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal i de comunitat autònoma, així com els sindicats que hagin obtingut el 10 per 100 o més dels representants en les eleccions per a delegats i juntes de personal.

A les meses sectorials, a més de les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal i les de comunitat autònoma, hi estaran presents els sindicats que hagin obtingut en el sector corresponent el 10 per 100 o més dels representants en les eleccions per a delegats i juntes de personal.

3. La Mesa General i les meses sectorials de negociació es reuniran, almenys, una vegada a l'any.

Igualment tindran lloc reunions per decisió de l'Administració Pública corresponent; per acord entre aquesta i les organitzacions sindicals presents a la mesa corresponent, i per sol·licitud de totes les organitzacions sindicals presents a la respectiva mesa.

Article 32. Matèries objecte de negociació

Seran objecte de negociació en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració Pública les matèries següents:

a) L'increment de retribucions dels funcionaris i del personal estatutari de les administracions públiques que procedeixi incloure en el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de cada any, així com l'increment de les altres retribucions a establir, per al seu respectiu personal, en els projectes normatius corresponents d'àmbit autonòmic i local.

b) La determinació i l'aplicació de les retribucions dels funcionaris públics.

c) La preparació i el disseny dels plans d'oferta d'ocupació pública.

d) La classificació de llocs de treball.

e) La determinació dels programes i els fons per a l'acció de promoció interna, formació i perfeccionament.

f) La determinació de les prestacions i pensions de les classes passives i, en general, totes aquelles matèries que afectin, d'alguna manera, la millora de les condicions de vida dels funcionaris jubilats.

g) Els sistemes d'ingrés, provisió i promoció professional dels funcionaris públics.

h) Les propostes sobre drets sindicals i de participació.

i) Mesures sobre salut laboral.

j) Totes aquelles matèries que afectin, d'alguna manera, l'accés a la Funció Pública, la carrera administrativa, les retribucions i la Seguretat Social, o les condicions de treball dels funcionaris públics i la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei.

k) Les matèries de tipus econòmic, de prestació de servei sindical, assistencial, i en general totes les que afectin les condicions de treball i l'àmbit de relacions dels funcionaris públics i les seves organitzacions sindicals amb l'Administració.

Article 33. Obertura del procés de negociació

El procés de negociació s'obrirà, amb caràcter anual, en la data que fixin de comú acord el Govern o òrgans de govern de les restants administracions públiques i els sindicats més representatius a nivell estatal i de comunitat autònoma, d'acord amb el que disposen els articles 6 i 7 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, i comprendrà, de les matèries relacionades en l'article anterior, les que ambdues parts estimin oportú.

Article 34. Matèries excloses de la negociació obligatòria

1. Queden excloses de l'obligatorietat de la negociació, si s'escau, les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d'organització, l'exercici del dret dels ciutadans davant els funcionaris públics i el procediment de formació dels actes i disposicions administratius.

2. Quan les conseqüències de les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d'organització puguin tenir repercussió sobre les condicions de treball dels funcionaris públics, procedirà la consulta a les organitzacions sindicals i sindicats als quals fan referència els articles 30 i 31.2 d'aquesta Llei.

Article 35. Acords i Pactes

Els representants de l'Administració de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals i de les organitzacions sindicals o sindicats als quals fan referència els articles 30 i 31.2 d'aquesta Llei podran arribar a acords i pactes per a la determinació de les condicions de treball dels funcionaris públics.

Els Pactes se celebraran sobre matèries que es corresponguin estrictament amb l'àmbit competencial de l'òrgan administratiu que el subscrigui i vincularan directament les parts.

Els Acords versaran sobre matèries competència del Consell de Ministres, Consells de Govern de comunitats autònomes o òrgans corresponents de les entitats locals. Per a la seva validesa i eficàcia serà necessària l'aprovació expressa i formal d'aquests òrgans en el seu àmbit respectiu.

Els Pactes i Acords hauran d'establir les parts intervinents i el termini de vigència, així com el seu àmbit personal, funcional i territorial.

Per acord de les parts, podran establir-se comissions de seguiment dels Pactes i Acords.

Article 36. Publicació d'acords i pactes

Els acords aprovats i els pactes celebrats es remetran a l'oficina pública a la qual fa referència la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat Sindical, i seran publicats immediatament al Butlletí Oficial de l'Estat o als diaris oficials corresponents.

Article 37. Instruccions als representants i establiment unilateral de condicions

1. El Govern, els Consells de Govern de les comunitats autònomes o l'òrgan corresponent de les entitats locals podran determinar, respectivament, les instruccions a les quals hauran d'atenir-se els seus representants quan procedeixi la negociació amb la representació sindical establerta en aquest capítol.

2. Correspondrà al Govern, en els termes de l'article 3.2, b), de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, i als òrgans de govern de les altres administracions públiques en els seus respectius àmbits, establir les condicions de treball dels funcionaris públics en els casos en els quals no es produeixi acord en la seva negociació o no s'assoleixi l'aprovació expressa i formal a la qual al·ludeix l'article 35.

Article 38. Mediació

1. Les administracions públiques i els sindicats als quals es refereixen els articles 30 i 31.2 podran nomenar de mutu acord un mediador o mediadors quan no sigui possible arribar a acord en la negociació o sorgeixin conflictes en el compliment dels Acords o Pactes.

2. La mediació s'efectuarà d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament.

3. Les propostes del mediador i l'oposició de les parts, si s'escau, hauran de fer-se públiques immediatament.

Article 39. Representació sindical al Consell Superior de la Funció Pública

D'acord amb el que estableixen els articles 6 i 7 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, al Consell Superior de la Funció Pública com a Òrgan Superior Col·legiat de participació del personal al servei de les administracions públiques, hi haurà 17 representants designats per les organitzacions sindicals d'acord amb les normes següents:

1. Un lloc per cadascuna de les organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal i de comunitat autònoma.

2. Els llocs restants es distribuiran entre les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 per 100 o més dels delegats de personal i membres de juntes de personal, de forma proporcional a l'audiència obtinguda valorada en funció dels resultats assolits en les eleccions previstes en la present Llei, així com en les eleccions del personal laboral al servei de les administracions públiques.

Article 40. Òrgans col·legiats de participació sindical

1. Les administracions públiques podran establir òrgans col·legiats per a la participació de les organitzacions sindicals en les matèries relacionades amb el sistema retributiu i el règim del personal al seu servei.

2. La representació de les organitzacions sindicals en els òrgans als quals es refereix l'apartat anterior es realitzarà d'acord amb el que disposa l'article anterior, si bé l'audiència a la qual es refereix el número 2 d'aquest article s'entendrà referida a l'àmbit territorial de les comunitats autònomes quan es tracti d'òrgans col·legiats d'aquestes.

Article 41. Legitimació per convocar reunions

Estan legitimats per convocar una reunió:

a) Les organitzacions sindicals directament o per mitjà dels delegats sindicals.

b) Els delegats de personal.

c) Les juntes de personal.

d) Qualsevol funcionari de les administracions respectives, sempre que el seu nombre no sigui inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat.

Article 42. Reunions als centres de treball

1. Les reunions al centre de treball s'autoritzaran fora de les hores de treball, llevat d'acord entre l'òrgan competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar les reunions a les quals es refereix l'article anterior. En aquest últim cas, només podran concedir-se autoritzacions fins a un màxim de trenta-sis hores anuals.

2. Quan les reunions hagin de tenir lloc dins la jornada de treball, la convocatòria haurà de referir-se a la totalitat del col·lectiu de què es tracti, llevat de les reunions de les seccions sindicals.

3. En tot cas, la celebració de la reunió no perjudicarà la prestació dels serveis.

4. En aquells centres de treball on prestin serveis més de 250 funcionaris, s'habilitarà un local amb dotació de material adequat per a ús de les organitzacions sindicals, delegats de personal o membres de les juntes de personal, la utilització del qual s'instrumentarà per acord entre elles.

5. A tots els centres de treball hi hauran d'existir llocs adequats per a l'exposició, amb caràcter exclusiu, de qualsevol anunci sindical.

El nombre i la distribució dels taulers d'anuncis serà l'adequat a la grandària i l'estructura del centre, de manera que es garanteixi la publicitat més àmplia dels anuncis que s'exposin. En tot cas, les unitats administratives amb ubicació independent, sigui quin sigui el seu rang, hauran de disposar d'almenys un tauler d'anuncis.

Article 43. Requisits per convocar una reunió

1. Seran requisits per convocar una reunió els següents:

a) Comunicar per escrit la seva celebració amb antelació de dos dies hàbils.

b) En aquest escrit s'indicarà: l'hora i el lloc de la celebració, l'ordre del dia i les dades dels signants que acreditin estar legitimats per convocar la reunió, de conformitat amb el que disposa l'article anterior.

2. Si abans de les vint-i-quatre hores anteriors a la data de la celebració de la reunió, l'autoritat administrativa competent no formulés objeccions a la mateixa per resolució motivada, podrà celebrar-se sense cap altre requisit posterior.

3. Els convocants de la reunió seran responsables del normal desenvolupament de la mateixa.