Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

Aquesta llei regula els aspectes bàsics de les professions sanitàries titulades pel que fa al seu exercici per compte propi o aliè, a l'estructura general de la formació dels professionals, al desenvolupament professional d'aquests i a la seva participació en la planificació i ordenació de les professions sanitàries. Així mateix, estableix els registres de professionals que permeten fer efectius els drets dels ciutadans respecte a les prestacions sanitàries i l'adequada planificació dels recursos humans del sistema de salut.

Les disposicions d'aquesta llei són aplicables tant si la professió s'exerceix en els serveis sanitaris públics com en l'àmbit de la sanitat privada.

Article 2. Professions sanitàries titulades

1. De conformitat amb l'article 36 de la Constitució, i als efectes d'aquesta llei, són professions sanitàries, titulades i regulades, aquelles la formació pregraduada o especialitzada de les quals es dirigeix específicament i fonamentalment a dotar els interessats dels coneixements, habilitats i actituds propis de l'atenció de salut, i que estan organitzades en col·legis professionals reconeguts oficialment pels poders públics.

2. Les professions sanitàries s'estructuren en els grups següents: a) De nivell Llicenciat: les professions per a l'exercici de les quals habiliten els títols de Llicenciat en Medicina, en Farmàcia, en Odontologia i en Veterinària i els títols oficials d'especialista en Ciències de la Salut per a Llicenciats. b) De nivell Diplomat: les professions per a l'exercici de les quals habiliten els títols de Diplomat en Infermeria, en Fisioteràpia, en Teràpia Ocupacional, en Podologia, en Òptica i Optometria, en Logopèdia i en Nutrició Humana i Dietètica i els títols oficials d'especialista en Ciències de la Salut per a tals Diplomats.

3. Quan sigui necessari, per les característiques de l'activitat, per millorar l'eficàcia dels serveis sanitaris o per adequar l'estructura preventiva o assistencial al progrés científic i tecnològic, es podrà declarar formalment el caràcter de professió sanitària, titulada i regulada, d'una determinada activitat no prevista en l'apartat anterior, mitjançant norma amb rang de llei.

4. En les normes a què es refereix l'apartat 3, s'establiran els procediments perquè el Ministeri de Sanitat i Consum expedeixi, quan sigui necessari, una certificació acreditativa que habiliti per a l'exercici professional dels interessats.

Article 3. Professionals de l'àrea sanitària de formació professional

1. De conformitat amb l'article 35.1 de la Constitució, són professionals de l'àrea sanitària de formació professional els qui ostenten els títols de formació professional de la família professional sanitat, o els títols o certificats equivalents.

2. Els professionals de l'àrea sanitària de formació professional s'estructuren en els grups següents: a) De grau superior: els qui ostenten els títols de Tècnic Superior en Anatomia Patològica i Citologia, en Dietètica, en Documentació Sanitària, en Higiene Bucodental, en Imatge per al Diagnòstic, en Laboratori de Diagnòstic Clínic, en Ortopròtesi, en Pròtesis Dentals, en Radioteràpia, en Salut Ambiental i en Audioprosi. b) De grau mitjà: els qui ostenten els títols de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria i en Farmàcia.

3. Tindran, així mateix, la consideració de professionals de l'àrea sanitària de formació professional els qui estiguin en possessió dels títols de formació professional que, en la família professional sanitat, estableixi l'Administració General de l'Estat.

4. Els tècnics superiors i tècnics a què es refereix aquest article exerciran la seva activitat professional sanitària d'acord amb les normes reguladores de la formació professional, dels seus distints nivells formatius i de la seva concreta titulació, en el marc del respecte a la competència professional, responsabilitat i autonomia pròpies de les professions sanitàries.

5. Les administracions sanitàries establiran, quan sigui procedent, els models per a la integració i incorporació dels tècnics superiors i tècnics a què es refereix aquest article i de les seves activitats professionals sanitàries als centres i establiments dependents o adscrits a tals administracions, i regularan els sistemes de formació continuada i de desenvolupament d'aquests.

Article 4. Principis generals

1. D'acord amb el que estableixen els articles 35 i 36 de la Constitució, es reconeix el dret al lliure exercici de les professions sanitàries, amb els requisits previstos en aquesta llei i en les altres normes legals aplicables.

2. L'exercici d'una professió sanitària, per compte propi o aliè, requerirà la possessió del corresponent títol oficial que l'habiliti expressament per a això o, si s'escau, de la certificació prevista en l'article 2.4.

3. Els professionals sanitaris desenvolupen, entre altres, funcions en els àmbits assistencial, investigador, docent, de gestió clínica, de prevenció i d'informació i educació sanitàries.

4. Correspon a totes les professions sanitàries participar activament en projectes que puguin beneficiar la salut i el benestar de les persones en situacions de salut i malaltia, especialment en el camp de la prevenció de malalties, de l'educació sanitària, de la investigació i de l'intercanvi d'informació amb altres professionals i amb les autoritats sanitàries.

5. Els professionals tindran com a guia de la seva actuació el servei a la societat, l'interès i salut del ciutadà a qui se li presta el servei, el compliment rigorós de les obligacions deontològiques i dels criteris de normopraxis o, si s'escau, els usos generals propis de la seva professió.

6. Els professionals sanitaris realitzaran al llarg de la seva vida professional una formació continuada, i acreditaran regularment la seva competència professional.

7. L'exercici de les professions sanitàries es durà a terme amb plena autonomia tècnica i científica, sense més limitacions que les establertes en aquesta llei i pels principis i valors continguts en l'ordenament jurídic i deontològic, i d'acord amb els principis següents: a) Hi haurà formalització escrita del seu treball reflectida en una història clínica que haurà de ser comuna per a cada centre i única per a cada pacient atès en ell. La història clínica tendirà a ser suportada en mitjans electrònics i a ser compartida entre professionals, centres i nivells assistencials. b) Es tendrà a la unificació dels criteris d'actuació, basats en l'evidència científica i en els mitjans disponibles i suportats en guies i protocols de pràctica clínica i assistencial. c) L'eficàcia organitzativa dels serveis, seccions i equips requerirà l'existència escrita de normes de funcionament intern i la definició d'objectius i funcions tant generals com específiques per a cada membre. d) La continuïtat assistencial dels pacients requerirà en cada àmbit assistencial l'existència de procediments, protocols d'elaboració conjunta i indicadors. e) La progressiva consideració de la interdisciplinarietat i multidisciplinarietat dels equips professionals en l'atenció sanitària.

8. Per a l'exercici d'una professió sanitària serà necessari complir les obligacions i requisits previstos en l'ordenament jurídic vigent. En tot cas, per exercir una professió sanitària, seran requisits imprescindibles: a) Estar col·legiat, quan una llei estatal estableixi aquesta obligació per a l'exercici d'una professió titulada. b) No trobar-se inhabilitat o suspès per a l'exercici professional per sentència judicial ferma. c) No trobar-se suspès o inhabilitat per resolució sancionadora imposada per un col·legi professional sanitari, quan una llei estatal estableixi l'obligació d'estar col·legiat. d) No trobar-se suspès o inhabilitat per resolució administrativa sancionadora ferma, quan s'exerceixi la professió en l'àmbit de l'assistència sanitària pública. e) Tenir subscrita i vigent una assegurança de responsabilitat, un aval o una altra garantia financera que cobreixi les indemnitzacions que es puguin derivar de la responsabilitat professional quan s'exerceixi la professió en l'àmbit de l'assistència sanitària privada.

9. Amb la finalitat de facilitar l'observança dels requisits previstos en l'apartat anterior, s'estableixen les obligacions de cessió de dades següents: a) Els jutjats i tribunals hauran de trametre les dades necessàries referents a les sentències fermes d'inhabilitació o suspensió per a l'exercici professional al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. b) Les administracions públiques amb competències sancionadores sobre els professionals sanitaris hauran de trametre les resolucions sancionadores que afectin la situació de suspensió o habilitació d'aquests. c) Les corporacions col·legials hauran de trametre al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat còpia de les resolucions sancionadores que suspenin o inhabilitin per a l'exercici professional. d) El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat comunicarà a les entitats esmentades en els apartats b) i c) anteriors les resolucions sancionadores que rebi, establint mecanismes de cooperació a través del Registre Estatal de Professionals Sanitaris.

10. L'òrgan encarregat del Registre Estatal de Professionals Sanitaris podrà consultar les dades de caràcter personal dels professionals sanitaris contingudes en els arxius del Document Nacional d'Identitat (DNI) i del Número d'Identitat de l'Estranger (NIE) competència del Ministeri de l'Interior, per contrastar la veracitat de la informació que consta en el registre.

Article 5. Principis generals de la relació entre els professionals sanitaris i les persones ateses per ells

1. La relació entre els professionals sanitaris i les persones ateses per ells es regeix pels principis generals següents: a) Els professionals tenen el deure de prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat establerts. b) Els professionals tenen el deure de fer un ús racional dels recursos diagnòstics i terapèutics al seu càrrec. c) Els professionals tenen el deure de respectar la personalitat, dignitat i intimitat de les persones al seu càrrec i de respectar-ne la participació en les preses de decisions que les afectin. d) Els pacients tenen dret a la lliure elecció del metge que els ha d'atendre. e) Els professionals i els responsables dels centres sanitaris facilitaran als seus pacients l'exercici del dret a conèixer el nom, la titulació i l'especialitat dels professionals sanitaris que els atenen. f) Els pacients tenen dret a rebre informació d'acord amb el que estableix la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient.

2. Per garantir de forma efectiva i facilitar l'exercici dels drets a què es refereix l'apartat anterior, els col·legis professionals, consells autonòmics i consells generals, en els seus respectius àmbits territorials, establiran els registres públics de professionals que, d'acord amb els requeriments d'aquesta llei, seran accessibles a la població i estaran a disposició de les administracions sanitàries.

Article 6. Llicenciats sanitaris

1. Correspon, en general, als Llicenciats sanitaris, dins l'àmbit d'actuació per al qual els faculta el seu corresponent títol, la prestació personal directa que sigui necessària en les diferents fases del procés d'atenció integral de salut i, si s'escau, la direcció i avaluació del desenvolupament global d'aquest procés.

2. Sense perjudici de les funcions que correspongui desenvolupar a cada professional sanitari, són funcions de cadascuna de les professions sanitàries de nivell de Llicenciats les següents: a) Metges: correspon als Llicenciats en Medicina la indicació i realització de les activitats dirigides a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció de les malalties i al diagnòstic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients. b) Farmacèutics: correspon als Llicenciats en Farmàcia les activitats dirigides a la producció, conservació i dispensació dels medicaments, així com la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública. c) Dentistes: correspon als Llicenciats en Odontologia i als Metges Especialistes en Estomatologia les funcions relatives a la promoció de la salut bucodental i a la prevenció, diagnòstic i tractament. d) Veterinaris: correspon als Llicenciats en Veterinària el control de la higiene i de la tecnologia en la producció i elaboració d'aliments d'origen animal, així com la prevenció i lluita contra les malalties animals.

3. Són, també, professionals sanitaris de nivell Llicenciat els qui es trobin en possessió d'un títol oficial d'especialista en Ciències de la Salut establert per a psicòlegs, químics, biòlegs, bioquímics o altres llicenciats universitaris.

4. Quan una activitat professional sigui declarada formalment com a professió sanitària, titulada i regulada, amb nivell de Llicenciat, en la corresponent norma s'enunciaran les funcions que corresponguin a la mateixa.

Article 7. Diplomats sanitaris

1. Correspon, en general, als Diplomats sanitaris, dins l'àmbit d'actuació per al qual els faculta el seu corresponent títol, la prestació personal de les cures o els serveis propis de la seva competència professional en les distintes fases del procés d'atenció de salut.

2. Sense perjudici de les funcions que correspongui desenvolupar a cada professional sanitari, són funcions de cadascuna de les professions sanitàries de nivell Diplomat les següents: a) Infermers: correspon als Diplomats universitaris en Infermeria la direcció, avaluació i prestació de les cures d'Infermeria orientades a la promoció, manteniment i recuperació de la salut. b) Fisioterapeutes: correspon als Diplomats universitaris en Fisioteràpia la prestació de les cures pròpies de la seva disciplina, a través de tractaments amb mitjans i agents físics. c) Terapeutes ocupacionals: correspon als Diplomats universitaris en Teràpia Ocupacional l'aplicació de tècniques i la realització d'activitats de caràcter ocupacional. d) Podòlegs: els Diplomats universitaris en Podologia realitzen les activitats dirigides al diagnòstic i tractament de les afeccions i deformitats dels peus. e) Òptics-optometristes: els Diplomats universitaris en Òptica i Optometria desenvolupen les activitats dirigides a la detecció dels defectes de la refracció ocular. f) Logopedes: els Diplomats universitaris en Logopèdia desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i recuperació dels trastorns de l'audició, la fonació i del llenguatge. g) Dietistes-nutricionistes: els Diplomats universitaris en Nutrició Humana i Dietètica desenvolupen activitats orientades a l'alimentació de la persona o de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, si s'escau, patològiques.

3. Quan una activitat professional sigui declarada formalment com a professió sanitària, titulada i regulada, amb nivell de Diplomat, en la corresponent norma s'enunciaran les funcions que corresponguin.

Article 8. Exercici professional en les organitzacions sanitàries

1. L'exercici professional en les organitzacions sanitàries es regirà per les normes reguladores del vincle entre els professionals i tals organitzacions, així com pels preceptes d'aquesta llei i de les altres normes legals aplicables.

2. Els professionals podran prestar serveis conjunts en dos o més centres, fins i tot quan mantinguin la seva vinculació a un sol d'ells, quan es mantinguin aliances estratègiques o projectes de gestió compartida entre distints establiments sanitaris.

3. Els centres sanitaris revisaran, cada tres anys com a mínim, que els professionals sanitaris de la seva plantilla compleixen els requisits necessaris per exercir la professió. Els centres disposaran d'un expedient personal de cada professional.

4. Per fer possible l'elecció de metge que preveu l'article 13 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, els centres sanitaris disposaran d'un registre del seu personal mèdic, del qual es posarà en coneixement dels usuaris el nom, titulació, especialitat, categoria i funció dels professionals.

5. En el supòsit que, com a conseqüència de la naturalesa jurídica de la relació en virtut de la qual s'exerceixi una professió, el professional hagués d'actuar en un assumpte, forçosament, conforme a criteris professionals diferents als seus, podrà fer-ho constar per escrit.

Article 9. Relacions interprofessionals i treball en equip

1. L'atenció sanitària integral suposa la cooperació multidisciplinària, la integració dels processos i la continuïtat assistencial, i evita el fraccionament i la simple superposició entre processos assistencials atesos per distints titulats o especialistes.

2. L'equip de professionals és la unitat bàsica en la qual s'estructuren de forma uni o multiprofessional i interdisciplinari els professionals i la resta de personal de les organitzacions assistencials per realitzar efectivament i eficientment els serveis que els són requerits.

3. Quan una actuació sanitària es realitzi per un equip de professionals, s'articularà de forma jerarquitzada o col·legiada, atenent als criteris de coneixements i competència, i si s'escau al de titulació, dels professionals que integren l'equip.

4. Dins d'un equip de professionals, serà possible la delegació d'actuacions, sempre que estiguin prèviament establertes dins l'equip les condicions conforme a les quals aquesta delegació o distribució d'actuacions pugui produir-se.

5. Els equips de professionals, una vegada constituïts i aprovats en el si d'organitzacions o institucions sanitàries seran reconeguts i recolzats i les seves actuacions facilitades pels òrgans directius i gestors de les mateixes.

Article 10. Gestió clínica en les organitzacions sanitàries

1. Les administracions sanitàries, els serveis de salut o els òrgans de govern dels centres i establiments sanitaris, segons correspongui, establiran els mitjans i sistemes d'accés a les funcions de gestió clínica, a través de procediments en els quals hauran de tenir participació els propis professionals.

2. Als efectes d'aquesta llei, tenen la consideració de funcions de gestió clínica les relatives a la jefatura o coordinació d'unitats i equips sanitaris i assistencials, les de tutories i organització de formació especialitzada, continuada i d'investigació i les de participació en comitès interns o projectes institucionals.

3. L'exercici de funcions de gestió clínica estarà sotmès a l'avaluació del compliment i dels resultats. Tal avaluació tindrà caràcter periòdic i podrà determinar, si s'escau, la confirmació o remoció de l'interessat en dites funcions.

4. El compliment de funcions de gestió clínica serà objecte del corresponent reconeixement per part del centre, del servei de salut i del conjunt del sistema sanitari.

5. El Govern desenvoluparà reglamentàriament el que s'estableix en els apartats anteriors, establint les característiques i els principis generals de la gestió clínica, i les garanties per als professionals que optin per no accedir a aquestes funcions.

Article 11. Investigació i docència

1. Tota l'estructura assistencial del sistema sanitari estarà en disposició de ser utilitzada per a la investigació sanitària i per a la docència dels professionals.

2. Les administracions sanitàries, en coordinació amb les administracions educatives, promouran les activitats d'investigació i docència en tots els centres sanitaris, com a element essencial per al progrés del sistema sanitari i dels seus professionals.

3. Els serveis de salut, institucions i centres sanitaris i les universitats podran formalitzar els concerts previstos en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat i en l'article 14 d'aquesta llei, per assegurar la docència pràctica dels ensenyaments sanitaris.

Article 12. Principis rectors

Són principis rectors de l'actuació formativa i docent en l'àmbit de les professions sanitàries: a) La col·laboració permanent entre els organismes de les administracions públiques competents en matèria d'educació i de sanitat. b) La concertació de les universitats i dels centres docents de formació professional i les institucions i centres sanitaris, a fi de garantir la docència pràctica dels ensenyaments que així ho requereixin. c) La disposició de tota l'estructura del sistema sanitari per ser utilitzada en la docència pregraduada, especialitzada i continuada dels professionals. d) La consideració dels centres i serveis sanitaris, també, com a centres d'investigació científica i de formació dels professionals. e) La revisió permanent de les metodologies docents i els ensenyaments en el camp sanitari. f) L'actualització permanent de coneixements, mitjançant la formació continuada, dels professionals sanitaris, com un dret i un deure d'aquests. g) L'establiment, desenvolupament i actualització de metodologies per a l'avaluació dels coneixements adquirits pels professionals.

Article 13. De la formació universitària

1. La Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut informarà, amb caràcter preceptiu, els projectes de reials decrets pels quals s'estableixin els títols oficials i les directrius generals dels seus corresponents plans d'estudis, quan tals títols corresponguin a professions sanitàries.

2. Quan s'estimi necessari, per aconseguir una major adequació de la formació dels professionals a les necessitats del sistema sanitari, als avenços científics i tècnics, o a les disposicions de la Comunitat Europea, el Ministre de Sanitat i Consum podrà instar al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per iniciar el tràmit d'establiment de nous títols o de revisió.

3. D'acord amb el que disposa l'article 44 de la Llei Orgànica d'Universitats, la determinació del nombre d'alumnes admesos a la formació pregraduada respondrà a les necessitats de professionals sanitaris i a la capacitat existent per a la seva formació.

Article 14. Concerts entre les universitats i els serveis de salut, institucions i centres sanitaris

Les universitats podran concertar amb els serveis de salut, institucions i centres sanitaris que, en cada cas, resultin necessaris per garantir la docència pràctica dels ensenyaments de caràcter sanitari. Les institucions i centres sanitaris concertats podran afegir a la seva denominació l'adjectiu universitari.

Correspon al Govern, a proposta conjunta dels Ministeris d'Educació, Cultura i Esport i de Sanitat i Consum, l'establiment de les bases generals a les quals hauran d'adaptar-se els indicats concerts.

Article 15. Caràcter i objecte de la formació especialitzada

1. La formació especialitzada en Ciències de la Salut és una formació reglada i de caràcter oficial.

2. La formació especialitzada en Ciències de la Salut té com a objecte dotar els professionals dels coneixements, tècniques, habilitats i actituds propis de la corresponent especialitat, de forma simultània a la progressiva assumpció per l'interessat de la responsabilitat inherent a l'exercici autònom de la mateixa.

Article 16. Títols d'Especialistes en Ciències de la Salut

1. Correspon al Govern, a proposta dels Ministeris d'Educació, Cultura i Esport i de Sanitat i Consum, previ informe de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut i de l'organització o organitzacions col·legials que corresponguin, l'establiment dels títols d'Especialistes en Ciències de la Salut, així com la seva supressió o canvi de denominació.

2. El títol d'especialista té caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat.

3. Sense perjudici de les facultats que assisteixen als professionals sanitaris citats en els articles 6.2 i 7.2 d'aquesta llei, la possessió del títol d'especialista serà necessària per utilizar de manera expressa la denominació d'especialista, per exercir la professió amb tal caràcter i per ocupar llocs de treball amb tal denominació en centres i establiments públics i privats.

Article 17. Expedició del títol d'especialista

1. Els títols d'especialista en Ciències de la Salut seran expedits pel Ministeri de Sanitat.

2. L'obtenció del títol d'especialista requereix: a) Estar en possessió del títol de Llicenciat o Diplomat Universitari que, en cada cas, s'exigeixi. b) Accedir al sistema de formació que correspongui, així com completar-lo en la seva integritat d'acord amb els programes de formació establerts. c) Superar les avaluacions que es determinin i dipositar els drets d'expedició del corresponent títol.

Article 18. Reconeixement professional de títols d'especialista obtinguts en estats estrangers

1. El Govern, a proposta del Ministeri de Sanitat i Consum, establirà els supòsits i procediments per al reconeixement a Espanya de títols d'especialista obtinguts en estats no membres de la Unió Europea, d'acord amb el que, si s'escau, estableixin els tractats i convenis internacionals aplicables.

2. (Derogat).

3. El reconeixement de títols d'especialista obtinguts en estats membres de la Unió Europea, o en estats en els quals sigui d'aplicació la lliure circulació de treballadors i la llibertat d'establiment i lliure prestació de serveis dels professionals, s'atendrà al que estableixin les normes comunitàries reguladores d'aquest reconeixement.

Article 19. Estructura general de les especialitats

1. Podran establir-se especialitats en Ciències de la Salut per als professionals expressament citats en els articles 6 i 7 d'aquesta llei. També podran establir-se especialitats en Ciències de la Salut per a altres titulats universitaris no citats en els preceptes esmentats, quan la seva formació de pregrau s'adeqüi al camp professional de la corresponent especialitat.

2. Les especialitats en Ciències de la Salut s'agruparan, quan sigui procedent, atenent criteris de troncalitat. Les especialitats del mateix tronc tindran un període de formació comú d'una durada de dos anys. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, previ informe de les comissions nacionals de les especialitats implicades, del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut, i de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, podrà disminuir o augmentar la durada del període troncal fins a un màxim de sis mesos.

3. El Govern, en establir els títols d'especialista en Ciències de la Salut, determinarà el títol o títols necessaris per accedir a cadascuna de les especialitats, així com el tronc en el qual, si s'escau, s'integren.

Article 20. Sistema de formació d'especialistes

1. La formació d'Especialistes en Ciències de la Salut implicarà tant una formació teòrica i pràctica com una participació personal i progressiva de l'especialista en formació en l'activitat i en les responsabilitats pròpies de l'especialitat de què es tracti.

2. La formació tindrà lloc pel sistema de residència en centres acreditats.

3. La formació mitjançant residència s'atendrà als criteris següents: a) Els residents realitzaran el programa formatiu de l'especialitat amb dedicació a temps complet. La formació mitjançant residència serà incompatible amb qualsevol altra activitat professional. b) La durada de la residència serà la fixada en el programa formatiu de l'especialitat. c) L'activitat professional dels residents serà planificada pels òrgans de direcció conjuntament amb les comissions de docència dels centres. d) Els residents hauran de desenvolupar, de forma programada i tutelada, les activitats previstes en el programa, assumint de forma progressiva les activitats i responsabilitat pròpies de l'exercici autònom de l'especialitat. e) Les activitats dels residents, que haurà de figurar en el Llibre de Resident, seran objecte de les avaluacions que reglamentàriament es determinin. En tot cas hi haurà avaluacions anuals i una avaluació final al terme del període de formació. f) Durant la residència s'establirà una relació laboral especial entre el servei de salut o el centre i l'especialista en formació.

4. Els principis establerts en el número anterior i els altres que figuren en les seccions 1a i 2a d'aquest capítol podran ser adaptats pel Govern a les específiques característiques de la formació especialitzada en Ciències de la Salut de les professions previstes en els articles 6.2, paràgrafs b), c) i d), 6.3 i 7 d'aquesta llei.

Article 21. Programes de formació

1. Els programes de formació de les especialitats en Ciències de la Salut hauran d'especificar els objectius qualitatius i quantitatius i les competències professionals que ha de complir l'aspirant al títol al llarg de cadascun dels cursos anuals en els quals es dividirà el programa formatiu.

2. Els programes de formació seran elaborats per la Comissió Nacional de l'Especialitat. Una vegada ratificats pel Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut i previ informe de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut i del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, seran aprovats pel Ministeri de Sanitat i Consum. Una vegada aprovats, els programes de formació es publicaran en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

3. Quan es tracti d'especialitats d'un mateix tronc, el programa del període de formació comú s'elaborarà per una comissió específica composta per representants de les Comissions Nacionals de les especialitats corresponents.

4. En el cas d'especialitats pluridisciplinàries, els programes de formació podran preveure trajectes de formació específica en funció de les titulacions de procedència.

Article 22. Accés a la formació especialitzada

1. L'accés a la formació sanitària especialitzada s'efectuarà a través d'una convocatòria anual de caràcter nacional. Les persones que participin en les proves selectives s'hauran de relacionar obligatòriament amb l'Administració a través de mitjans electrònics, quan així es prevegi en la referida convocatòria.

2. El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, previ informe del Ministeri d'Educació i de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, establirà les normes que regularan la convocatòria anual, que consistirà en una prova o conjunt de proves que avaluarà coneixements teòrics, pràctics i, si s'escau, habilitats clíniques, comunicatives i mèrits acadèmics i professionals dels aspirants.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, adoptarà les mesures d'acció positiva necessàries per garantir que, en les convocatòries anuals, almenys un set per cent de la totalitat de les places ofertes siguin cobertes entre persones amb discapacitat.

4. Reglamentàriament es determinarà el sistema d'adjudicació de totes les places ofertes en la convocatòria anual.

5. L'oferta de places de la convocatòria anual es fixarà per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, atenent les propostes realitzades per les comunitats autònomes, les necessitats d'especialistes del sistema sanitari i les disponibilitats pressupostàries.

6. En l'exercici de les competències atribuïdes a l'Estat en matèria de coordinació general de la sanitat, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat revisarà l'oferta anual podent introduir, si s'escau, mesures correctores, amb la finalitat que s'ajusti a les necessitats d'especialistes del sistema sanitari.

Article 23. Formació per a una nova especialització

Els Especialistes en Ciències de la Salut amb, almenys, cinc anys d'exercici professional com a tals, podran obtenir un nou títol d'especialista, en especialitat del mateix tronc que la que posseeixin, pel procediment que es determini reglamentàriament, que en tot cas contindrà una prova per a l'avaluació de la competència de l'aspirant en el camp de la nova especialitat.

El període de formació en la nova especialitat i el programa a desenvolupar durant el mateix es definirà mitjançant l'adaptació del programa formatiu general al currículum formatiu i professional de l'interessat.

No es podrà accedir al tercer i successius títols d'especialista per aquest procediment fins que no hagin transcorregut, almenys, vuit anys des de l'obtenció de l'anterior.

Article 24. Àrees de Capacitació Específica

1. El Govern, d'acord amb el procediment assenyalat en l'article 16.1, podrà establir Àrees de Capacitació Específica dins d'una o diverses Especialitats en Ciències de la Salut.

2. El Diploma d'Àrea de Capacitació Específica té caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat. S'expedirà pel Ministeri de Sanitat i Consum i la seva possessió serà necessària per utilitzar de manera expressa la denominació d'especialista amb capacitació específica en l'àrea.

Article 25. Formació en Àrees de Capacitació Específica

1. La formació especialitzada en àrees de capacitació específica tindrà, en tot cas, caràcter programat i es durà a terme pel sistema de residència amb les especificitats i adaptacions que reglamentàriament es determinin.

2. Reglamentàriament s'establiran els supòsits i requisits perquè els Especialistes en Ciències de la Salut puguin accedir, mitjançant convocatòria del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, als diplomes d'Àrea de Capacitació Específica, sempre que tals àrees s'haguessin constituït en l'especialitat corresponent i s'acreditin, almenys, dos anys d'exercici professional en l'especialitat.

3. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, previ informe del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut i de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, podrà eliminar, disminuir o augmentar els anys d'exercici professional a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article.

Article 26. Acreditació de centres i unitats docents

1. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a proposta de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, establiran els requisits d'acreditació que, amb caràcter general, hauran de complir els centres o unitats per a la formació d'Especialistes en Ciències de la Salut.

2. Correspon al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat coordinar les auditories dels centres i unitats acreditats per avaluar el funcionament i la qualitat del sistema de formació.

3. Correspon a l'òrgan directiu competent en matèria de formació sanitària especialitzada del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a instància de l'entitat titular del centre, resoldre les sol·licituds d'acreditació de centres i unitats docents.

4. La revocació, total o parcial, de l'acreditació concedida es realitzarà, si s'escau, pel mateix procediment, escoltat el centre afectat i la seva comissió de docència.

Article 27. Comissions de docència

1. En cada centre sanitari o, si s'escau, unitats docents, acreditat per a la formació d'especialistes, hi haurà una comissió de docència la missió de la qual serà organitzar la formació, supervisar-ne l'aplicació pràctica i controlar el compliment dels objectius que s'especifiquen en els programes. La comissió de docència tindrà també les funcions de facilitar la integració de les activitats formatives i dels residents amb l'activitat assistencial i ordinària del centre.

2. Les comunitats autònomes, dins dels criteris generals que fixi la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, determinaran la dependència funcional, la composició i les funcions de les comissions de docència.

Article 28. Comissions Nacionals d'Especialitat

1. Per cadascuna de les Especialitats en Ciències de la Salut, i com a òrgan assessor dels Ministeris d'Educació, Cultura i Esport i de Sanitat i Consum en el camp de la corresponent especialitat, es constituirà una Comissió Nacional designada pel Ministeri de Sanitat i Consum amb la composició següent: a) Dos vocals proposats pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. b) Quatre vocals d'entre els especialistes de reconegut prestigi que proposi la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut. c) Dos vocals en representació de les entitats i societats científiques d'àmbit estatal. d) Dos vocals en representació dels especialistes en formació. e) Un vocal en representació de l'organització col·legial corresponent.

2. En el cas d'especialitats pluridisciplinàries, el Govern podrà ampliar el nombre dels vocals previstos en el paràgraf b) de l'apartat anterior.

3. Tots els membres de la comissió, llevat dels previstos en l'apartat 1.d), hauran de trobar-se en possessió del corresponent títol d'especialista.

4. Els membres de la comissió previstos en els paràgrafs a), b), c) i e) de l'apartat 1 d'aquest article seran designats per un període de quatre anys, i només podran ser designats novament per a un altre període d'igual durada.

5. El mandat dels membres de la comissió previstos en l'apartat 1.d) d'aquest article serà de dos anys.

6. El Ministeri de Sanitat i Consum, per resolució motivada i escoltada prèviament la corresponent comissió, podrà acordar el cessament de tots els membres de la mateixa o d'una part d'ells.

7. Cada comissió elegirà, d'entre els seus membres, al President i al Vicepresident.

8. Reglamentàriament es determinaran les funcions de les Comissions Nacionals d'Especialitat, que en tot cas desenvoluparan, entre altres: a) L'elaboració del programa formatiu de l'especialitat. b) L'establiment dels criteris d'avaluació dels especialistes en formació. c) L'establiment dels criteris per a l'avaluació en el supòsit de nova especialització. d) La proposta de creació d'àrees de capacitació específica. e) L'establiment de criteris per a l'avaluació d'unitats docents i formatives. f) L'informe sobre programes i criteris relatius a la formació continuada dels professionals. g) La participació en el disseny dels plans integrals dins de l'àmbit de la corresponent especialitat.

Article 29. Comitès d'Àrees de Capacitació Específica

1. Quan existeixi una Àrea de Capacitació Específica es constituirà un Comitè d'Àrea com a òrgan assessor del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, integrat per sis professionals amb títol d'especialista amb capacitació específica en l'àrea de què es tracti.

2. El Comitè d'Àrea de Capacitació Específica desenvoluparà les funcions que reglamentàriament es determinin i, en tot cas, les de proposta dels continguts del programa de formació.

3. En tot cas, la creació i el funcionament del Comitè d'Àrea de Capacitació Específica serà atès amb els mitjans personals, tècnics i pressupostaris assignats a l'òrgan al qual es trobi adscrit.

Article 30. Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut

1. El Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut tindrà la composició següent: a) Els Presidents de les Comissions Nacionals de cadascuna de les Especialitats en Ciències de la Salut. b) Dos especialistes per cadascun dels títols universitaris que tinguin accés directe a alguna especialitat en Ciències de la Salut. c) Dos representants del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. d) Dos representants del Ministeri de Sanitat i Consum. e) Dos representants de les comunitats autònomes designats per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut.

2. El Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut elegirà, d'entre els seus membres, al President i al Vicepresident.

3. El Consell funcionarà en Ple o en les comissions i grups de treball que el propi Consell decideixi constituir. En tot cas, es constituiran les següents: a) La Comissió Permanent. b) Una Comissió Delegada del Consell per cadascuna de les titulacions o agrupacions d'especialitats que es determinin.

4. El Consell aprovarà el seu propi reglament de règim interior.

5. Correspon al Consell la coordinació de l'actuació de les Comissions Nacionals d'Especialitats, la promoció de la investigació i de les innovacions tècniques i metodològiques en l'especialització sanitària, i la superior assistència i assessorament tècnic i científic al Ministeri de Sanitat i Consum.

6. El Consell elegirà, d'entre els seus membres, quatre vocals de la Comissió Consultiva Professional.

Article 31. Suport tècnic i secretaria de les comissions

1. Correspon als centres sanitaris acreditats per a la formació d'especialistes, respecte de les comissions de docència constituïdes en els mateixos, i al Ministeri de Sanitat i Consum, respecte de les Comissions Nacionals i del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut, facilitar el suport tècnic i administratiu necessari per al seu funcionament.

2. Les funcions de secretari, amb veu però sense vot, dels òrgans col·legiats a què es refereix l'apartat anterior seran exercides per qui designi la Direcció del centre o el Ministeri de Sanitat i Consum, segons correspongui.

Article 32. Registres

1. En el Registre Nacional d'Especialistes en Formació seran inscrits aquests quan comencin la seva formació especialitzada i s'hi anotaran els resultats de les seves avaluacions anuals i final.

2. En el Registre Nacional d'Especialistes en Ciències de la Salut s'inscriuran tots els professionals que obtinguin un títol d'especialista, així com els qui vegin homologat o reconegut un títol obtingut a l'estranger. En el Registre Nacional d'Especialistes amb Diploma de Capacitació Específica s'inscriuran tots els especialistes que l'obtinguin. Els registres esmentats tindran caràcter públic en allò relatiu a la identitat dels interessats, al títol o diploma que ostenten i a les dates d'obtenció.

3. En el registre de centres acreditats per a la formació d'especialistes seran inscrits tots els centres acreditats per impartir dita formació. Aquest registre tindrà caràcter públic.

4. Els registres a què es refereix aquest article es gestionaran pel Ministeri de Sanitat i Consum, llevat del previst en el primer paràgraf de l'apartat 2, que es gestionarà pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i s'integraran en el Sistema d'Informació Sanitària del Sistema Nacional de Salut.

Article 33. Principis generals

1. La formació continuada és el procés d'ensenyament i aprenentatge actiu i permanent al qual tenen dret i obligació els professionals sanitaris, que s'inicia en finalitzar els estudis de pregrau o d'especialització i que està destinat a actualitzar i millorar els coneixements, habilitats i actituds dels professionals sanitaris davant l'evolució científica i tecnològica i les demandes i necessitats, tant socials com del propi sistema sanitari.

2. Són objectius de la formació continuada: a) Garantir l'actualització dels coneixements dels professionals i la millora permanent de la seva qualificació. b) Potenciar la capacitat dels professionals per efectuar una valoració equilibrada de l'ús dels recursos sanitaris. c) Generalitzar el coneixement dels aspectes científics, tècnics, ètics, legals, socials i econòmics del sistema sanitari. d) Millorar en els propis professionals la percepció del seu paper social com a agents individuals en un sistema general d'atenció de salut. e) Possibilitar l'establiment d'instruments de comunicació entre els professionals sanitaris.

Article 34. Comissió de Formació Continuada

1. Amb la finalitat d'harmonitzar l'exercici de les funcions que les administracions sanitàries públiques i altres institucions i organismes ostenten en matèria de formació continuada, es constitueix la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.

2. Formaran part de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries les administracions públiques presents en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. La Comissió incorporarà també representació dels col·legis professionals, de les universitats, del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut i de les societats científiques.

3. La Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries elegirà el seu President i aprovarà el seu reglament de règim interior.

4. La Comissió de Formació Continuada desenvoluparà les funcions següents: a) Les de detecció, anàlisi, estudi i valoració de les necessitats dels professionals i del sistema sanitari en matèria de formació continuada. b) Les de proposta per a l'adopció de programes o per al desenvolupament d'activitats i actuacions de formació continuada de caràcter prioritari. c) Les de proposta d'adopció de les mesures que s'estimin precises per planificar, harmonitzar i coordinar l'actuació dels diversos agents que actuen en l'àmbit de la formació continuada. d) Les d'estudi, informe i proposta per a l'establiment de procediments, criteris i requisits per a l'acreditació de centres i activitats de formació continuada. e) Les d'estudi, informe i proposta per a l'establiment de procediments per a l'acreditació i l'acreditació avançada de professionals en una àrea funcional específica.

Article 35. Acreditació de centres, activitats i professionals

1. El Ministeri de Sanitat i Consum i els òrgans competents de les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves respectives competències, podran acreditar activitats i programes d'actuació en matèria de formació continuada dels professionals sanitaris, així com centres en els quals les mateixes s'imparteixin. L'acreditació tindrà efectes en tot el territori nacional.

2. En qualsevol moment les administracions públiques podran auditar i avaluar els centres i les activitats de formació continuada que haguessin acreditat.

3. Només podran ser subvencionats amb càrrec a fons públics els centres i les activitats de formació continuada que estiguin acreditats. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, només podran ser preses en consideració en la carrera dels professionals sanitaris les activitats de formació continuada que haguessin estat acreditades.

4. El Ministeri de Sanitat i Consum i els òrgans competents de les comunitats autònomes podran delegar les funcions de gestió i acreditació de la formació continuada en altres corporacions o institucions de dret públic. Els organismes d'acreditació de la formació continuada hauran de ser, en tot cas, independents dels organismes encarregats de la provisió de les activitats de formació acreditades per ells.

5. Les credencials dels professionals i les seves revisions no substituiran els procediments de formació, coneixements i habilitats, que seran necessaris per determinar els mecanismes de promoció i contractació.

Article 36. Diplomes d'Acreditació i Diplomes d'Acreditació Avançada

1. Les administracions sanitàries públiques podran expedir Diplomes d'Acreditació i Diplomes d'Acreditació Avançada, per certificar el nivell de formació assolit per un professional en una àrea funcional específica d'una determinada professió o especialitat. Els Diplomes tindran efectes en tot el territori nacional.

2. Les administracions sanitàries públiques establiran els registres necessaris per a la inscripció dels Diplomes d'Acreditació i d'Acreditació Avançada que expedeixin. Tals registres tindran caràcter públic.

3. Els Diplomes d'Acreditació i els Diplomes d'Acreditació Avançada seran valorats com a mèrit en els sistemes de provisió de places quan així es prevegi en la normativa corresponent.

Article 37. Normes generals

1. Es constitueix el sistema de reconeixement del desenvolupament professional dels professionals sanitaris a què es refereixen els articles 6 i 7 d'aquesta llei, consistent en el reconeixement públic, exprés i de forma individualitzada, del desenvolupament assolit per un professional sanitari quant a coneixements, experiència en les tasques assistencials, docents i d'investigació, així com quant al compliment dels objectius assistencials i investigadors de l'organització en la qual presten els seus serveis.

2. Sense perjudici de les facultats i funcions per a les quals habiliti el corresponent títol oficial, el reconeixement del desenvolupament professional serà públic i amb atribució expressa del grau assolit per cada professional.

3. Podran accedir voluntàriament al sistema de desenvolupament professional els professionals que estiguin establerts o prestin els seus serveis dins del territori de l'Estat.

Article 38. Desenvolupament professional

1. Les administracions sanitàries regularan, per als seus propis centres i establiments, el reconeixement del desenvolupament professional, dins dels principis generals següents: a) El reconeixement s'articularà en quatre graus. Les administracions sanitàries, no obstant, podran establir un grau inicial, previ als anteriorment indicats. b) L'obtenció del primer grau, i l'accés als superiors, requerirà l'avaluació favorable dels mèrits de l'interessat en relació als seus coneixements, competències, formació continuada acreditada, activitat docent i investigació. c) Per obtenir el primer grau, serà necessari acreditar cinc anys d'exercici professional. L'avaluació per accedir als graus superiors podrà sol·licitar-se transcorreguts, com a mínim, cinc anys des de la precedent avaluació positiva. d) L'avaluació es durà a terme per un comitè específic creat en cada centre o institució, integrat, en la seva majoria, per professionals de la mateixa professió sanitària de l'avaluat. e) Els professionals tindran dret a fer constar públicament el grau de desenvolupament professional que tinguin reconegut. f) Dins de cada servei de salut, aquests criteris generals del sistema de desenvolupament professional s'acomodaran a les condicions i característiques organitzatives, sanitàries i assistencials del servei de salut.

2. Els centres sanitaris privats en els quals existeixin professionals sanitaris que prestin serveis per compte aliè establiran procediments per al reconeixement del desenvolupament professional que s'adequaran als criteris fixats en aquest títol.

3. Els professionals sanitaris que desenvolupin la seva activitat exclusivament a través de l'exercici professional per compte propi podran accedir voluntàriament als procediments de reconeixement del desenvolupament professional.

Article 39. Homologació del reconeixement del desenvolupament professional

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a proposta de la Comissió de Recursos Humans i escoltada la Comissió Consultiva Professional, establirà els principis i criteris generals per a l'homologació del reconeixement del desenvolupament professional en tot el Sistema Nacional de Salut, especialment en allò relatiu a les denominacions dels distints graus, als sistemes de valoració dels mèrits, a la composició dels comitès d'avaluació i al reconeixement mutu dels graus assolits pels professionals dels distints serveis de salut.

Article 40. Modalitats i principis generals de l'exercici privat

1. En l'àmbit de la sanitat privada, els professionals sanitaris podran exercir la seva activitat per compte propi o aliè.

2. La prestació de serveis per compte propi o aliè podrà efectuar-se mitjançant qualsevol de les formes contractuals previstes en l'ordenament jurídic.

3. Els serveis sanitaris de titularitat privada estaran dotats d'elements de control que garanteixin els nivells de qualitat professional i d'avaluació establerts en aquesta llei d'acord amb els principis següents: a) Dret a exercir l'activitat professional adequada a la titulació i categoria de cada professional. b) Respecte a l'autonomia tècnica i científica dels professionals sanitaris. c) Marc de contractació estable, motivació per a una major eficiència i estímuls per al rendiment professional. d) Participació en la gestió i organització del centre o unitat. e) Dret i deure de formació continuada. f) Avaluació de la competència professional i de la qualitat del servei prestat. g) Garantir la responsabilitat civil professional. h) Lliure competència i transparència del sistema de contractació. i) Llibertat de prescripció, atenent les exigències del coneixement científic i l'observança de la llei.

Article 41. Prestació de serveis per compte aliè

1. Els professionals sanitaris que prestin la seva activitat en centres o serveis sanitaris privats per compte aliè tenen dret a ser informats de les seves funcions, tasques i comeses, així com dels objectius assignats a la seva unitat i centre sanitari.

2. Tals professionals sanitaris es troben obligats a exercir la professió, o desenvolupar el conjunt de les funcions que tinguin assignades, amb lleialtat, eficàcia i amb observança dels principis tècnics, científics, professionals, ètics i deontològics aplicables.

3. Així mateix es troben obligats a mantenir degudament actualitzats els coneixements i aptituds necessaris per al correcte exercici de la professió.

4. L'avaluació regular de competències i els sistemes de control de qualitat previstos en aquesta llei seran aplicats en els centres privats que emprin professionals sanitaris.

Article 42. Prestació de serveis per compte propi

1. Amb la finalitat de garantir la titulació oficial de professionals i especialistes, la qualitat i seguretat dels equipaments i instal·lacions, i la subjecció a la disciplina professional i als altres requisits i garanties que es determinen en aquesta llei, tots els contractes de prestació de serveis sanitaris que se celebrin entre professionals sanitaris, entre professionals i centres sanitaris o entre professionals i entitats d'assegurances que operin en el ram de malaltia, es formalitzaran per escrit.

2. Els professionals sanitaris que exerceixin exclusivament mitjançant la prestació de serveis per compte propi podran accedir voluntàriament al sistema de desenvolupament professional.

Article 43. Registres de professionals

Els centres sanitaris i les entitats d'assegurances que operin el ram de malaltia a què es refereixen els articles 41 i 42 establiran i mantindran actualitzat un registre dels professionals sanitaris amb els quals mantinguin contractes de prestació de serveis per compte propi o aliè.

D'acord amb el que preveu l'article 5.2 d'aquesta llei, el registre esmentat serà públic en allò que es refereix al nom, titulació, especialitat i, si s'escau, categoria i funció del professional.

Els criteris generals i requisits mínims d'aquests registres seran establerts per les comunitats autònomes dins dels principis que determini el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

Article 44. Publicitat de l'exercici professional privat

1. La publicitat dels serveis i prestacions ofertes al públic pels professionals sanitaris haurà de respectar rigorosament la base científica de les activitats i prescripcions, i serà objectiva, prudent i veraç, de manera que no generi falses esperances o propagui conceptes infundats.

2. Els professionals sanitaris podran facilitar als mitjans de comunicació, o expressar directament en ells, informacions sobre les seves activitats professionals, sempre que la informació facilitada sigui verídica, discreta, prudent i es manifesti de manera fàcilment comprensible.

3. No podran ser objecte de publicitat les activitats o productes sanitaris no autoritzats, o sobre els quals no existeixi evidència dels seus efectes beneficiosos per a l'ésser humà, quedant prohibida la publicitat de productes i serveis de caràcter creencial i dels productes-miracle.

4. L'incompliment i, si s'escau, la sanció que correspongui, del que disposen els apartats anteriors s'exigirà d'acord amb la Llei 14/1986, General de Sanitat.

Article 45. Seguretat i qualitat en l'exercici professional privat

1. Les consultes professionals hauran de complir els requisits d'autorització i acreditació que, atenent les específiques característiques de les mateixes, determinin els òrgans competents de les comunitats autònomes.

2. Les garanties de seguretat i qualitat són aplicables a totes les activitats sanitàries privades, amb independència del finançament de les prestacions que estiguin oferint en cada moment. Correspon a les administracions sanitàries públiques vetllar pel compliment de les garanties a què es refereix el paràgraf anterior.

Article 46. Cobertura de responsabilitat

Els professionals sanitaris que exerceixin en l'àmbit de l'assistència sanitària privada, així com les persones jurídiques o entitats de titularitat privada que prestin qualsevol classe de serveis sanitaris, estan obligats a subscriure l'oportuna assegurança de responsabilitat, un aval o una altra garantia financera que cobreixi les indemnitzacions que es puguin derivar d'un eventual dany a les persones causat amb ocasió de la prestació de tal assistència o serveis.

Les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves respectives competències, determinaran les condicions essencials de l'assegurament, amb la participació dels professionals i de la resta dels agents del sector.

En el supòsit de professions col·legiades, els col·legis professionals podran adoptar les mesures necessàries per facilitar als seus col·legiats el compliment d'aquesta obligació.

Article 47. Fòrum Professional

1. El Fòrum Professional és un òrgan col·legiat de participació de les professions sanitàries titulades, dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat assistencial i de les condicions de l'exercici d'aquestes professions.

2. La seva composició, estructura i funcionament es determinaran reglamentàriament. Funcionarà en ple, i en grups de treball, atenent la diferent naturalesa de les professions que comprèn. Comptarà, almenys, amb un grup mèdic i un grup infermer.

3. El seu funcionament serà atès amb els mitjans personals, tècnics i pressupostaris assignats a la Direcció General competent en matèria d'ordenació professional.

Article 48. Composició i adscripció

(Derogat).

Article 49. Règim de funcionament

(Derogat).

Article 50. Funcions

(Derogat).