Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball

Article 1. Contractes temporals

Un. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 15 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, queda redactada de la manera següent: «a) Quan es contracti el treballador per a la realització d'una obra o servei determinats, amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l'activitat de l'empresa i l'execució de la qual, tot i que limitada en el temps, sigui en principi de durada incerta. Aquests contractes no podran tenir una durada superior a tres anys ampliable fins a dotze mesos més per conveni col·lectiu d'àmbit sectorial estatal o, en defecte seu, per conveni col·lectiu sectorial d'àmbit inferior. Transcorreguts aquests terminis, els treballadors adquiriran la condició de treballadors fixos de l'empresa. Els convenis col·lectius sectorials estatals i d'àmbit inferior, inclosos els convenis d'empresa, podran identificar aquells treballs o tasques amb substantivitat pròpia dins de l'activitat normal de l'empresa que puguin cobrir-se amb contractes d'aquesta naturalesa.»

Dos. L'apartat 5 de l'article 15 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactat de la manera següent: «5. Sense perjudici del que es disposa en els apartats 1.a), 2 i 3 d'aquest article, els treballadors que en un període de trenta mesos haguessin estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos, amb o sense solució de continuïtat, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d'empreses, mitjançant dos o més contractes temporals, sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquiriran la condició de treballadors fixos. El que s'estableix en el paràgraf anterior també serà d'aplicació quan es produeixin supòsits de successió o subrogació empresarial. La negociació col·lectiva establirà requisits dirigits a prevenir la utilització abusiva de contractes de durada determinada amb diferents treballadors per desempenyar el mateix lloc de treball.»

Tres. L'apartat 9 de l'article 15 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactat com segueix: «9. En els supòsits previstos en els apartats 1.a) i 5, l'empresari haurà de facilitar per escrit al treballador, en els deu dies següents al compliment dels terminis indicats, un document justificatiu sobre la seva nova condició de treballador fix de l'empresa. En tot cas, el treballador podrà sol·licitar, per escrit, al Servei Públic d'Ocupació corresponent un certificat dels contractes de durada determinada o temporals celebrats, als efectes de poder acreditar la seva condició de treballador fix a l'empresa.»

Quatre. L'actual apartat 9 de l'article 15 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors passa a ser el número 10.

Cinc. La lletra c) de l'article 49.1 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactada de la manera següent: «c) Per expiració del temps convingut o realització de l'obra o servei objecte del contracte. A la finalització del contracte, excepte en els casos del contracte d'interinitat i dels contractes formatius, el treballador tindrà dret a rebre una indemnització de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d'abonar dotze dies de salari per cada any de servei, o l'establerta, si s'escau, en la normativa específica que sigui d'aplicació.»

Sis. La disposició addicional quinzena del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactada de la manera següent, establint l'aplicació dels límits de durada del contracte per obra o servei determinats i de l'encadenament de contractes en les administracions públiques, amb les especialitats relatives als principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública.

Set. S'afegeix una disposició transitòria tretzena al Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, relativa a la indemnització per finalització de contracte temporal, que estableix un calendari gradual d'increment: vuit dies de salari per any de servei per als contractes celebrats fins al 31 de desembre de 2011; nou dies des de l'1 de gener de 2012; deu dies des de l'1 de gener de 2013; onze dies des de l'1 de gener de 2014; i dotze dies des de l'1 de gener de 2015.

Vuit. S'afegeix un nou apartat 4 bis a l'article 6 del Text Refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social, que tipifica com a infracció la manca de lliurament al treballador per part de l'empresari del document justificatiu al qual es refereix l'article 15.9 de l'Estatut dels Treballadors.

Article 2. Extinció del contracte de treball

Un. L'apartat 1 de l'article 51 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, queda redactat de la manera següent: «1. A efectes del que es disposa en aquesta Llei s'entendrà per acomiadament col·lectiu l'extinció de contractes de treball fonamentada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció quan, en un període de noranta dies, l'extinció afecti almenys a: a) Deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors. b) El 10 per cent del nombre de treballadors de l'empresa en aquelles que ocupin entre cent i tres-cents treballadors. c) Trenta treballadors en les empreses que ocupin tres-cents o més treballadors. S'entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l'empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos com l'existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d'ingressos, que puguin afectar la seva viabilitat o la seva capacitat de mantenir el volum d'ocupació. S'entén que concorren causes tècniques quan es produeixin canvis en l'àmbit dels mitjans o instruments de producció; causes organitzatives quan es produeixin canvis en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal, i causes productives quan es produeixin canvis en la demanda dels productes o serveis que l'empresa pretén col·locar al mercat.»

Dos. L'apartat 2 de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors queda redactat establint que l'empresari que tingui la intenció d'efectuar un acomiadament col·lectiu haurà de sol·licitar autorització per a l'extinció dels contractes de treball i iniciar simultàniament un període de consultes amb els representants legals dels treballadors.

Tres. L'apartat 4 de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors queda redactat establint que la consulta amb els representants legals dels treballadors tindrà una durada no superior a trenta dies naturals, o de quinze en el cas d'empreses de menys de cinquanta treballadors, i versarà sobre les causes motivadores i la possibilitat d'evitar o reduir els seus efectes.

Quatre. L'apartat 5 de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors queda modificat establint que quan el període de consultes conclou amb acord entre les parts, l'autoritat laboral dictarà resolució en el termini de set dies naturals autoritzant l'extinció de les relacions laborals.

Cinc. L'apartat 6 de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors queda modificat establint que quan el període de consultes conclou sense acord, l'autoritat laboral dictarà resolució estimant o desestimant, totalment o parcialment, la sol·licitud empresarial, en el termini de quinze dies naturals.

Sis. La lletra c) de l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors queda redactada en els termes següents: «c) Quan concorri alguna de les causes previstes a l'article 51.1 d'aquesta Llei i l'extinció afecti un nombre inferior a l'establert en el mateix. Els representants dels treballadors tindran prioritat de permanència a l'empresa en el supòsit al qual es refereix aquest apartat.»

Set. La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 53 de l'Estatut dels Treballadors queda redactada establint la concessió d'un termini de preavís de quinze dies, comptat des del lliurament de la comunicació personal al treballador fins a l'extinció del contracte de treball.

Vuit. L'apartat 4 de l'article 53 de l'Estatut dels Treballadors queda redactat regulant la nul·litat de la decisió extintiva quan tingui com a mòbil causes de discriminació prohibides o es produeixi amb violació de drets fonamentals, i establint els supòsits específics de nul·litat en relació amb la maternitat, la paternitat, l'embaràs i la violència de gènere.

Nou. L'apartat 2 de l'article 122 del Text Refós de la Llei de Procediment Laboral, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d'abril, queda redactat regulant els supòsits de nul·litat de la decisió extintiva, incloent-hi la discriminació, el frau de llei i els supòsits relacionats amb la maternitat i la paternitat.

Deu. L'apartat 3 de l'article 122 del Text Refós de la Llei de Procediment Laboral queda redactat establint que la decisió extintiva es qualificarà d'improcedent quan no s'hagin complert els requisits establerts a l'article 53.1 de l'Estatut dels Treballadors.

Article 3. Contracte per al foment de la contractació indefinida

La disposició addicional primera de la Llei 12/2001, de 9 de juliol, de mesures urgents de reforma del mercat de treball per a l'increment de l'ocupació i la millora de la seva qualitat, queda modificada en els termes següents:

«Disposició addicional primera. Contracte per al foment de la contractació indefinida. 1. A fi de facilitar la col·locació estable de treballadors desocupats i de treballadors subjectes a contractes temporals, podrà concertar-se el contracte de treball per al foment de la contractació indefinida que es regula en aquesta disposició, en les condicions previstes en la mateixa.

2. El contracte podrà concertar-se amb treballadors inclosos en un dels grups següents: a) Treballadors desocupats inscrits a l'oficina d'ocupació en qui concorri alguna de les condicions següents: joves des de setze fins a trenta anys d'edat, ambdós inclosos; dones desocupades quan es contractin per prestar serveis en professions o ocupacions amb menor índex d'ocupació femenina; majors de quaranta-cinc anys d'edat; persones amb discapacitat; aturats que portin, almenys, un mes inscrits ininterrompudament com a demandants d'ocupació; desocupats que, durant els dos anys anteriors a la celebració del contracte, haguessin estat contractats exclusivament mitjançant contractes de caràcter temporal; desocupats a qui, durant els dos anys anteriors a la celebració del contracte, se'ls hagués extingit un contracte de caràcter indefinit en una empresa diferent. b) Treballadors que estiguessin empleats a la mateixa empresa mitjançant un contracte de durada determinada o temporal celebrat amb anterioritat al 18 de juny de 2010, als quals es transformi dit contracte en un contracte de foment de la contractació indefinida amb anterioritat al 31 de desembre de 2010. c) Treballadors que estiguessin empleats a la mateixa empresa mitjançant un contracte de durada determinada o temporal celebrat a partir del 18 de juny de 2010, que podran ser transformats amb anterioritat al 31 de desembre de 2011 sempre que la durada no hagi superat els sis mesos.

3. El contracte es concertarà per temps indefinit i es formalitzarà per escrit, en el model que s'estableixi.

4. Quan el contracte s'extingeixi per causes objectives i l'extinció sigui declarada judicialment improcedent o reconeguda com a tal per l'empresari, la quantia de la indemnització serà de trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats.

5. No podrà concertar el contracte per al foment de la contractació indefinida l'empresa que en els sis mesos anteriors a la celebració del contracte hagués realitzat extincions de contractes indefinits ordinaris per causes objectives declarades o reconegudes com a improcedents o hagués procedit a un acomiadament col·lectiu.

6. El Govern, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, procedirà a l'avaluació de l'eficàcia d'aquesta disposició i els seus efectes en l'evolució de la contractació indefinida. Aquesta avaluació es realitzarà amb anterioritat al 31 de desembre de 2012.»

Article 4. Mobilitat geogràfica

L'apartat 2 de l'article 40 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, queda redactat en els termes següents:

«2. El trasllat a què es refereix l'apartat anterior haurà d'anar precedit d'un període de consultes amb els representants legals dels treballadors d'una durada no superior a quinze dies, quan afecti la totalitat del centre de treball, sempre que aquest ocupi més de cinc treballadors, o quan, sense afectar la totalitat del centre de treball, en un període de noranta dies comprengui un nombre de treballadors de, almenys: a) Deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors. b) El 10 per cent del nombre de treballadors de l'empresa en aquelles que ocupin entre cent i tres-cents treballadors. c) Trenta treballadors en les empreses que ocupin tres-cents o més treballadors.

Dit període de consultes haurà de versar sobre les causes motivadores de la decisió empresarial i la possibilitat d'evitar o reduir els seus efectes, així com sobre les mesures necessàries per atenuar les seves conseqüències per als treballadors afectats. Durant el període de consultes, les parts hauran de negociar de bona fe, amb vistes a l'assoliment d'un acord.

En els supòsits d'absència de representació legal dels treballadors a l'empresa, aquests podran atribuir la seva representació a una comissió designada d'acord amb el que es disposa a l'article 41.4.

Un cop finalitzat el període de consultes l'empresari notificarà als treballadors la seva decisió sobre el trasllat, que es regirà a tots els efectes per allò que es disposa en l'apartat 1 d'aquest article. L'empresari i la representació legal dels treballadors podran acordar en qualsevol moment la substitució del període de consultes per l'aplicació del procediment de mediació o arbitratge que sigui d'aplicació en l'àmbit de l'empresa.»

Article 5. Modificacions substancials de les condicions de treball

L'article 41 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, queda redactat com segueix:

«Article 41. Modificacions substancials de condicions de treball. 1. La direcció de l'empresa, quan existeixin provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball. Tindran la consideració de modificacions substancials de les condicions de treball, entre d'altres, les que afectin les matèries següents: a) Jornada de treball. b) Horari i distribució del temps de treball. c) Règim de treball a torns. d) Sistema de remuneració. e) Sistema de treball i rendiment. f) Funcions, quan excedeixin els límits que per a la mobilitat funcional preveu l'article 39 d'aquesta Llei.

S'entendrà que concorren les causes a què es refereix aquest article quan l'adopció de les mesures proposades contribueixi a prevenir una evolució negativa de l'empresa o a millorar la situació i perspectives de la mateixa a través d'una organització més adequada dels seus recursos, que afavoreixi la seva posició competitiva al mercat o una millor resposta a les exigències de la demanda.

2. Es considera de caràcter individual la modificació d'aquelles condicions de treball de les quals gaudeixen els treballadors a títol individual. Es considera de caràcter col·lectiu la modificació d'aquelles condicions reconegudes als treballadors en virtut d'acord o pacte col·lectiu o de les quals gaudeixen en virtut d'una decisió unilateral de l'empresari d'efectes col·lectius.

3. La decisió de modificació substancial de condicions de treball de caràcter individual haurà de ser notificada per l'empresari al treballador afectat i als seus representants legals amb una antelació mínima de trenta dies a la data de la seva efectivitat. En els supòsits previstos en les lletres a), b) i c) de l'apartat 1, i sense perjudici del que es disposa en l'article 50.1.a), si el treballador resulta perjudicat per la modificació substancial tindrà dret a rescindir el seu contracte i percebre una indemnització de vint dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes inferiors a un any i amb un màxim de nou mesos.

4. Sense perjudici dels procediments específics que puguin establir-se en la negociació col·lectiva, la decisió de modificació substancial de condicions de treball de caràcter col·lectiu haurà d'anar precedida en les empreses en què existeixin representants legals dels treballadors d'un període de consultes amb els mateixos de durada no superior a quinze dies. Durant el període de consultes, les parts hauran de negociar de bona fe. En les empreses en les quals no existeixi representació legal dels mateixos, aquests podran optar per atribuir la seva representació per a la negociació de l'acord, a la seva elecció, a una comissió de màxim tres membres integrada per treballadors de la pròpia empresa i elegida per ells democràticament o a una comissió de igual nombre de components designats pels sindicats més representatius del sector.

5. Quan la modificació col·lectiva es refereixi a condicions de treball reconegudes als treballadors en virtut d'acord o pacte col·lectiu o de les quals gaudeixen en virtut d'una decisió unilateral de l'empresari d'efectes col·lectius, un cop finalitzat el període de consultes sense acord, l'empresari notificarà als treballadors la seva decisió sobre la modificació. Contra les decisions a les quals es refereix el present apartat es podrà reclamar en conflicte col·lectiu, sense perjudici de l'acció individual.

6. Quan la modificació es refereixi a condicions de treball establertes en els convenis col·lectius regulats en el títol III d'aquesta Llei, siguin d'empresa o de sector, es podrà efectuar en tot moment per acord, d'acord amb el que s'estableix en l'apartat 4. Mitjançant els acords interprofessionals d'àmbit estatal o autonòmic s'hauran d'establir els procediments d'aplicació general i directa per resoldre de manera efectiva les discrepàncies en la negociació dels acords a què es refereix aquest apartat, inclòs el compromís previ de sotmetre les discrepàncies a un arbitratge. La modificació de les condicions establertes en els convenis col·lectius de sector només podrà referir-se a les matèries assenyalades en les lletres b), c), d), e) i f) de l'apartat 1, i haurà de tenir un termini màxim de vigència que no podrà excedir la vigència del conveni col·lectiu la modificació del qual es pretengui.»

Article 6. Contingut dels convenis col·lectius

Un. Es modifica l'apartat 3 de l'article 82 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, quedant redactat en els termes següents: «3. Els convenis col·lectius regulats per aquesta Llei obliguen a tots els empresaris i treballadors inclosos dins del seu àmbit d'aplicació i durant tot el temps de la seva vigència. Sense perjudici de l'anterior, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors legitimats per negociar un conveni col·lectiu d'acord amb el que es preveu a l'article 87.1, es podrà procedir, previ desenvolupament d'un període de consultes en els termes de l'article 41.4, a inaplicar el règim salarial previst en els convenis col·lectius d'àmbit superior a l'empresa, quan la situació i perspectives econòmiques d'aquesta poguessin veure's danyades com a conseqüència d'aquesta aplicació, afectant les possibilitats de manteniment de l'ocupació en la mateixa.

L'acord d'inaplicació haurà de determinar amb exactitud la retribució a percebre pels treballadors de dita empresa, establint, si s'escau i en atenció a la desaparició de les causes que el van determinar, una programació de la progressiva convergència cap a la recuperació de les condicions salarials establertes en el conveni col·lectiu d'àmbit superior a l'empresa que li sigui d'aplicació, sense que en cap cas dita inaplicació pugui superar el període de vigència del conveni ni, com a màxim, els tres anys de durada. L'acord d'inaplicació i la programació de la recuperació de les condicions salarials no podran suposar l'incompliment de les obligacions establertes en conveni relatives a l'eliminació de les discriminacions retributives per raons de gènere.

Mitjançant els acords interprofessionals d'àmbit estatal o autonòmic s'hauran d'establir els procediments d'aplicació general i directa per resoldre de manera efectiva les discrepàncies en la negociació dels acords a què es refereix aquest apartat, inclòs el compromís previ de sotmetre les discrepàncies a un arbitratge vinculant.»

Dos. La lletra c) de l'apartat 3 de l'article 85 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactada de la manera següent: «c) Procediments per resoldre de manera efectiva les discrepàncies que puguin sorgir en la negociació per a la modificació substancial de condicions de treball establertes en els convenis col·lectius d'acord amb l'article 41.6 i per a la no aplicació del règim salarial a què es refereix l'article 82.3.»

Article 7. Suspensió del contracte i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció

L'article 47 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, queda modificat com segueix:

«Article 47. Suspensió del contracte o reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major. 1. El contracte de treball podrà ser suspès a iniciativa de l'empresari per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, d'acord amb el procediment establert a l'article 51 d'aquesta Llei i en les seves normes de desenvolupament, amb les especialitats següents: a) El procediment serà aplicable qualsevol que sigui el nombre de treballadors de l'empresa i del nombre d'afectats per la suspensió. b) El termini relatiu a la durada del període de consultes es reduirà a la meitat i la documentació serà l'estrictament necessària en els termes que es determinin reglamentàriament. c) L'autorització d'aquesta mesura procedirà quan de la documentació que consti a l'expedient es desprengui raonablement que dita mesura temporal és necessària per a la superació d'una situació de caràcter conjuntural de l'activitat de l'empresa. d) L'autorització de la mesura no generarà dret a cap indemnització.

2. La jornada de treball podrà reduir-se per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció d'acord amb el procediment previst en l'apartat anterior. A aquests efectes, s'entendrà per reducció de jornada la disminució temporal d'entre un 10 i un 70 per cent de la jornada de treball computada sobre la base d'una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Durant el període de reducció de jornada no podran realitzar-se hores extraordinàries excepte per força major.

3. Igualment, el contracte de treball podrà ser suspès per causa derivada de força major d'acord amb el procediment establert a l'article 51.12 d'aquesta Llei i normes reglamentàries de desenvolupament.

4. Durant les suspensions de contractes o les reduccions de jornada es promourà el desenvolupament d'accions formatives vinculades a l'activitat professional dels treballadors afectats, amb l'objecte d'augmentar la seva polivalència o incrementar la seva ocupabilitat.»

Article 8. Protecció per desocupació i reducció de jornada

El Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, queda modificat de la manera següent:

Un. L'apartat 2 de l'article 203 queda modificat en els termes següents: «2. La desocupació serà total quan el treballador cessi, amb caràcter temporal o definitiu, en l'activitat que venia desenvolupant i sigui privat, consegüentment, del seu salari. A aquests efectes, s'entendrà per desocupació total el cessament total del treballador en l'activitat per dies complets, continuats o alterns, durant, almenys, una jornada ordinària de treball, en virtut de suspensió de contracte o reducció de jornada autoritzada per l'autoritat competent.»

Dos. L'apartat 3 de l'article 203 queda redactat de la manera següent: «3. La desocupació serà parcial quan el treballador vegi reduïda temporalment la seva jornada diària ordinària de treball, entre un mínim d'un 10 i un màxim d'un 70 per cent, sempre que el salari sigui objecte d'anàloga reducció. A aquests efectes, s'entendrà per reducció temporal de la jornada diària ordinària aquella que s'autoritzi per un període de regulació d'ocupació, sense que hi estiguin compreses les reduccions de jornades definitives o que s'estenguin a tot el període que resta de la vigència del contracte de treball.»

Tres. L'apartat 1.3 de l'article 208 queda modificat en els termes següents: «3) Quan es redueixi temporalment la jornada ordinària diària de treball, en virtut d'expedient de regulació d'ocupació en els termes de l'article 203.3.»

Quatre. S'afegeix un nou apartat 5 a l'article 210, amb la redacció següent: «5. En el cas de desocupació parcial, la consumpció de prestacions generades es produirà per hores i no per dies. A tal fi, el percentatge consumit serà equivalent al de reducció de jornada autoritzada.»

Article 9. Mesures de suport a la reducció de jornada

La Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l'ocupació i la protecció de les persones desocupades, queda modificada com segueix:

Un. S'afegeix un nou apartat 2 bis a l'article 1, del tenor següent: «2 bis. No obstant el que s'estableix en els apartats anteriors, el dret a la bonificació del 50 per cent de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes considerat en l'apartat 1 anterior, serà ampliat fins al 80 per cent, quan l'empresa, en els procediments de regulació d'ocupació que hagin conclòs amb acord, inclogui mesures per reduir els efectes de la regulació temporal d'ocupació entre els treballadors afectats, tals com accions formatives durant el període de suspensió de contractes o de reducció de jornada l'objectiu de les quals sigui augmentar la polivalència del treballador o incrementar la seva ocupabilitat, mesures de flexibilitat interna a l'empresa que afavoreixin la conciliació de la vida familiar i professional o qualsevol altra mesura alternativa o complementària dirigida a afavorir el manteniment de l'ocupació a l'empresa.»

Dos. L'apartat 5 de l'article 1, queda modificat de la manera següent: «5. El que es disposa en aquest article serà aplicable a les sol·licituds de regulació d'ocupació presentades des de l'1 d'octubre de 2008 fins al 31 de desembre de 2011, tret del que s'estableix en l'últim paràgraf de l'apartat 2 d'aquest article, que serà d'aplicació a les sol·licituds de regulació d'ocupació presentades des de l'1 de gener de 2010 fins al 31 de desembre de 2011.»

Tres. L'apartat 1 de l'article 3 queda redactat en els termes següents, reconeixent el dret a la reposició de la durada de la prestació per desocupació de nivell contributiu per als treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació que posteriorment vegin extingit el seu contracte, amb un límit màxim de 180 dies, sempre que les resolucions de suspensió o reducció de jornada s'hagin produït entre l'1 d'octubre de 2008 i el 31 de desembre de 2011, i l'acomiadament o resolució d'extinció es produeixi entre el 18 de juny de 2010 i el 31 de desembre de 2012.

Article 10. Bonificacions de quotes per la contractació indefinida

1. Les empreses que contractin, fins al 31 de desembre de 2011, de forma indefinida treballadors desocupats d'entre 16 i 30 anys, ambdós inclosos, amb especials problemes d'ocupabilitat, inscrits a l'Oficina d'Ocupació, tindran dret a una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social, de 66,67 euros/mes (800 euros/any), durant tres anys o, si s'escau, pel seu equivalent diari. A aquests efectes, es considerarà que tenen especials problemes d'ocupabilitat aquells joves desocupats que hagin estat inscrits a l'Oficina d'Ocupació almenys dotze mesos en els divuit mesos anteriors a la contractació i que no hagin completat l'escolaritat obligatòria o manquin de titulació professional. Quan aquests contractes es realitzin amb dones, les bonificacions indicades seran de 83,33 euros/mes (1.000 euros/any) o el seu equivalent diari.

2. Les empreses que contractin, fins al 31 de desembre de 2011, de forma indefinida treballadors desocupats majors de 45 anys, que hagin estat inscrits a l'Oficina d'Ocupació almenys dotze mesos en els divuit mesos anteriors a la contractació, tindran dret a una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social, de 100 euros/mes (1.200 euros/any), durant tres anys o, si s'escau, pel seu equivalent diari. Si aquests contractes es concerten amb dones, les bonificacions indicades seran de 116,67 euros/mes (1.400 euros/any) o el seu equivalent diari.

3. Les empreses que, fins al 31 de desembre de 2011, transformin en indefinits contractes formatius, de relleu i de substitució per anticipació de l'edat de jubilació, qualsevol que sigui la data de la seva celebració, tindran dret a una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social de 41,67 euros/mes (500 euros/any), durant tres anys o, si s'escau, pel seu equivalent diari. En el cas de dones, dites bonificacions seran de 58,33 euros/mes (700 euros/any), o, si s'escau, pel seu equivalent diari.

4. Podran ser beneficiaris de les bonificacions establertes en aquest article les empreses, inclosos els treballadors autònoms, i societats laborals o cooperatives a les quals s'incorporin treballadors com a socis treballadors o de treball, sempre que aquestes últimes hagin optat per un règim de Seguretat Social propi de treballadors per compte aliè.

5. Serà requisit imprescindible per a l'aplicació de les bonificacions establertes en aquest article que les noves contractacions o transformacions suposin un increment del nivell d'ocupació fixa de l'empresa. Per calcular dit increment, es prendrà com a referència la mitjana diària de treballadors amb contractes indefinits en el període dels noranta dies anteriors a la nova contractació o transformació.

6. Les empreses que s'acollin a aquestes bonificacions estaran obligades a mantenir, durant el període de durada de la bonificació, el nivell d'ocupació fixa assolit amb la contractació indefinida o transformació bonificada.

7. En allò que no es preveu en aquesta disposició, serà d'aplicació el que s'estableix en la secció 1a del capítol I i en la disposició addicional tercera de la Llei 43/2006, de 29 de desembre, tret del que es disposa en matèria d'exclusions en el seu article 6.2.

8. Els treballadors contractats a l'empara d'aquest article seran objectiu prioritari en els plans de formació per a persones ocupades dins dels programes de formació professional per a l'ocupació, així com de qualsevol altra mesura de política activa d'ocupació.

Article 11. Bonificacions de quotes en els contractes per a la formació

1. Les empreses que, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i fins al 31 de desembre de 2011, celebrin contractes per a la formació amb treballadors desocupats i inscrits a l'oficina d'ocupació tindran dret, durant tota la vigència del contracte, incloses les pròrrogues, a una bonificació del cent per cent de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com les corresponents a accidents de treball i malalties professionals, desocupació, fons de garantia salarial i formació professional, corresponents a dits contractes. Així mateix, en els contractes per a la formació celebrats o prorrogats d'acord amb el que es disposa en el paràgraf anterior, es bonificarà el cent per cent de les quotes dels treballadors a la Seguretat Social durant tota la vigència del contracte, incloses les seves pròrrogues.

2. Per tenir dret als incentius establerts en els dos primers paràgrafs de l'apartat anterior, el contracte per a la formació haurà de suposar increment de la plantilla de l'empresa. Per al còmput de dit increment, s'aplicarà el que s'estableix en el paràgraf segon de l'article 10.5 d'aquesta Llei.

3. En allò que no es preveu en aquesta disposició, serà d'aplicació el que s'estableix en la secció 1a del capítol I i en la disposició addicional tercera de la Llei 43/2006, de 29 de desembre, tret del que es disposa en matèria d'exclusions en el seu article 6.2.

4. Els treballadors contractats a l'empara d'aquest article seran objectiu prioritari en els plans de formació per a persones ocupades dins dels programes de formació professional per a l'ocupació, així com de qualsevol altra mesura de política activa d'ocupació.

Article 12. Contractes formatius

Un. L'apartat 1 de l'article 11 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors es modifica en els termes següents: «1. El contracte de treball en pràctiques podrà concertar-se amb qui estigués en possessió de títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a equivalents, d'acord amb les lleis reguladores del sistema educatiu vigent, o de certificat de professionalitat d'acord amb el que es preveu en la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional, que habilitin per a l'exercici professional, dins dels cinc anys, o de set anys quan el contracte es concerting amb un treballador amb discapacitat, següents a la terminació dels corresponents estudis. a) El lloc de treball haurà de permetre l'obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d'estudis o de formació cursats. b) La durada del contracte no podrà ser inferior a sis mesos ni excedir de dos anys. c) Cap treballador podrà estar contractat en pràctiques a la mateixa o diferent empresa per temps superior a dos anys en virtut de la mateixa titulació o certificat de professionalitat. d) El període de prova no podrà ser superior a un mes per als contractes en pràctiques celebrats amb treballadors que estiguin en possessió de títol de grau mitjà o de certificat de professionalitat de nivell 1 o 2, ni a dos mesos per als de grau superior o certificat de nivell 3. e) La retribució del treballador serà la fixada en conveni col·lectiu per als treballadors en pràctiques, sense que, en defecte seu, pugui ser inferior al 60 o al 75 per cent durant el primer o el segon any de vigència del contracte, respectivament, del salari fixat en conveni. f) Si al terme del contracte el treballador continua a l'empresa no podrà concertar-se un nou període de prova, computant-se la durada de les pràctiques a efectes d'antiguitat a l'empresa.»

Dos. L'apartat 2 de l'article 11 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors queda redactat com segueix: «2. El contracte per a la formació tindrà per objecte l'adquisició de la formació teòrica i pràctica necessària per a l'exercici adequat d'un ofici o d'un lloc de treball que requereixi un determinat nivell de qualificació, i es regirà per les regles següents: a) Es podrà celebrar amb treballadors majors de setze anys i menors de vint-i-un anys que manquin de la titulació o del certificat de professionalitat requerit per realitzar un contracte en pràctiques. b) Mitjançant conveni col·lectiu d'àmbit sectorial estatal o, en defecte seu, en els convenis col·lectius sectorials d'àmbit inferior, es podrà establir el nombre màxim de contractes a realitzar. c) La durada mínima del contracte serà de sis mesos i la màxima de dos anys, podent establir-se altres durades per conveni col·lectiu, sense que en cap cas la durada mínima pugui ser inferior a sis mesos ni la màxima superior a tres anys, o a quatre anys quan el contracte es concerting amb una persona amb discapacitat. d) Expirada la durada màxima del contracte per a la formació, el treballador no podrà ser contractat sota aquesta modalitat per la mateixa o diferent empresa. e) El temps dedicat a la formació teòrica, que s'impartirà sempre fora del lloc de treball, dependrà de les característiques de l'ofici o lloc de treball a exercir i del nombre d'hores establert per a la formació adequada a dit lloc, sense que en cap cas pugui ser inferior al 15 per cent de la jornada màxima prevista en el conveni col·lectiu o, en defecte seu, de la jornada màxima legal. f) El treball efectiu que presti el treballador a l'empresa haurà d'estar relacionat amb les tasques pròpies del nivell ocupacional, ofici o lloc de treball objecte del contracte. g) La qualificació o competència professional adquirida a través del contracte per a la formació serà objecte d'acreditació en els termes previstos en la Llei Orgànica 5/2002. h) La retribució del treballador contractat per a la formació serà durant el primer any del contracte la fixada en conveni col·lectiu, sense que pugui ser inferior al salari mínim interprofessional en proporció al temps de treball efectiu. Durant el segon any del contracte per a la formació, la retribució serà la fixada en conveni col·lectiu, sense que en cap cas pugui ser inferior al salari mínim interprofessional. i) L'acció protectora de la Seguretat Social del treballador contractat per a la formació comprendrà totes les contingències, situacions protegibles i prestacions, inclosa la desocupació. j) En el supòsit que el treballador continués a l'empresa al terme del contracte s'estarà al que s'estableix en l'apartat 1, paràgraf f), d'aquest article. k) El contracte per a la formació es presumirà de caràcter comú o ordinari quan l'empresari incompleixi en la seva totalitat les obligacions que li corresponen en matèria de formació teòrica.»

Tres. Es modifica l'apartat 3 de l'article 11 de l'Estatut dels Treballadors, que queda redactat com segueix: «3. En la negociació col·lectiva es fixaran criteris i procediments tendents a aconseguir una presència equilibrada d'homes i dones vinculats a l'empresa mitjançant contractes formatius. Així mateix, podran establir-se compromisos de conversió dels contractes formatius en contractes per temps indefinit.»

Quatre. Es modifica la disposició addicional sisena del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, establint que l'acció protectora de la Seguretat Social del treballador contractat per a la formació comprendrà totes les contingències, situacions protegibles i prestacions d'aquella, inclosa la desocupació.

Cinc. S'introdueix una nova disposició addicional quarantena novena en el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, relativa a la cotització per desocupació en el contracte per a la formació i la quantia de la prestació.

Article 13. Serveis Públics d'Ocupació

Es prorroga, fins al 31 de desembre de 2012, el Pla Extraordinari de mesures d'orientació, formació professional i inserció laboral, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 18 d'abril de 2008, referida exclusivament a la mesura consistent en la contractació de 1.500 orientadors per al reforçament de la xarxa d'oficines d'ocupació i que va ser prorrogat per dos anys, respecte a aquesta mesura, mitjançant Acord del Consell de Ministres de 30 d'abril de 2009, d'acord amb l'habilitació conferida per la disposició final primera del Reial Decret-llei 2/2009, de 6 de març, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l'ocupació i protecció de les persones desocupades.

Aquesta mesura serà d'aplicació en tot el territori de l'Estat i la seva gestió es realitzarà per les Comunitats Autònomes amb competències estatutàriament assumides en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació i pel Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Respecte a la gestió per les Comunitats Autònomes d'aquesta mesura, els crèdits corresponents es distribuiran territorialment entre dites administracions, d'acord amb el que s'estableix en la normativa estatal.

Article 14. Polítiques d'ocupació i agències de col·locació

La Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'Ocupació, queda modificada com segueix:

Un. L'article 20 queda redactat en els termes següents: «Article 20. Concepte. 1. La intermediació laboral és el conjunt d'accions que tenen per objecte posar en contacte les ofertes de treball amb els treballadors que busquen una feina, per a la seva col·locació. La intermediació laboral té com a finalitat proporcionar als treballadors una feina adequada a les seves característiques i facilitar als empleadors els treballadors més apropiats a les seves exigències i necessitats. 2. Es considerarà intermediació laboral l'activitat destinada a la recolocació dels treballadors que resultessin excedents en processos de reestructuració empresarial, quan aquella hagués estat establerta o acordada amb els treballadors o els seus representants. 3. Amb independència de l'agent que la realitzi, la intermediació laboral té la consideració d'un servei de caràcter públic.»

Dos. S'incorpora un article 21 bis, que queda redactat de la manera següent: «Article 21 bis. Agències de col·locació. 1. Als efectes del que es preveu en aquesta Llei s'entendrà per agències de col·locació aquelles entitats públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que realitzin activitats d'intermediació laboral d'acord amb el que s'estableix a l'article 20, sigui com a col·laboradores dels Serveis Públics d'Ocupació, sigui de forma autònoma però coordinada amb els mateixos. 2. Les persones físiques o jurídiques que desitgin actuar com a agències de col·locació hauran d'obtenir autorització del servei públic d'ocupació que es concedirà d'acord amb els requisits que s'estableixin reglamentàriament. L'autorització, que serà única i tindrà validesa en tot el territori espanyol, es concedirà pel Servei Públic d'Ocupació Estatal en el supòsit que l'agència pretengui realitzar la seva activitat en diferents Comunitats Autònomes, o per l'equivalent de la Comunitat Autònoma, en el cas que l'agència únicament pretengui actuar en el territori d'una Comunitat. 3. S'establirà reglamentàriament un sistema telemàtic comú que permeti integrar el conjunt de la informació proporcionada pel Servei Públic d'Ocupació Estatal i pels serveis de les Comunitats Autònomes respecte a les agències de col·locació autoritzades. 4. En tot cas, sense perjudici de les obligacions previstes en aquest capítol, les agències de col·locació hauran de: a) Subministrar als serveis públics d'ocupació la informació que es determini per via reglamentària. b) Respectar la intimitat i dignitat dels treballadors i complir la normativa aplicable en matèria de protecció de dades. c) Elaborar i executar plans específics per a la col·locació de treballadors desocupats integrants dels col·lectius esmentats a l'article 26. d) Disposar de sistemes electrònics compatibles i complementaris amb els dels serveis públics d'ocupació. e) Complir la normativa vigent en matèria laboral i de Seguretat Social. f) Complir les normes sobre accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. 5. Les agències de col·locació autoritzades podran ser considerades entitats col·laboradores dels serveis públics d'ocupació mitjançant la subscripció d'un conveni de col·laboració.»

Tres. Es modifica l'article 22, que queda redactat establint els principis bàsics de la intermediació laboral: igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació i no discriminació, transparència plena i gratuïtat del servei per als treballadors.

Quatre. L'article 22.bis queda redactat en els termes que regulen la discriminació en l'accés a l'ocupació, establint l'obligació dels serveis públics d'ocupació, les seves entitats col·laboradores i les agències de col·locació de vetllar específicament per evitar la discriminació tant directa com indirecta en l'accés a l'ocupació.

Cinc. S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 23, establint que els recursos econòmics destinats a les polítiques actives d'ocupació seran gestionats pels serveis públics d'ocupació de les Comunitats Autònomes per al compliment dels objectius fixats.

Sis. Es dóna nova redacció a l'article 27, regulant la inscripció com a demandants d'ocupació i la subscripció del compromís d'activitat dels beneficiaris de prestacions i subsidis per desocupació.

Set. Es dóna nova redacció a l'apartat 1 de l'article 28, establint l'obligació de cooperació i col·laboració entre les administracions i els organismes públics amb competència en gestió d'ocupació i el Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Vuit. S'afegeix una nova disposició addicional sisena, relativa a la distribució competencial en les iniciatives de formació finançades mitjançant bonificacions en les quotes de la Seguretat Social.

Article 15. Adaptació de la legislació laboral a la regulació de les agències de col·locació

El text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, queda modificat de la manera següent:

Un. L'apartat 2 de l'article 16 queda modificat com segueix: «2. Els Serveis Públics d'Ocupació podran autoritzar, en les condicions que es determinen a la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'Ocupació, l'existència d'agències de col·locació públiques o privades. Dites agències hauran de garantir, en el seu àmbit d'actuació, el principi d'igualtat en l'accés a l'ocupació, no podent establir cap discriminació, directa o indirecta, basada en motius d'origen, inclòs el racial o ètnic, sexe, edat, estat civil, religió o conviccions, opinió política, orientació sexual, afiliació sindical, condició social, llengua dins de l'Estat i discapacitat, sempre que els treballadors es trobessin en condicions d'aptitud per exercir el treball o l'ocupació de què es tracti. Les agències de col·locació en les seves actuacions hauran de respectar la intimitat i dignitat dels treballadors, complir la normativa aplicable en matèria de protecció de dades i garantir als treballadors la gratuïtat per la prestació de serveis.»

Dos. S'afegeix un apartat 3 a l'article 16, amb la redacció següent: «3. L'activitat consistent en la contractació de treballadors per cedir-los temporalment a altres empreses es realitzarà exclusivament per empreses de treball temporal d'acord amb la seva legislació específica.»

Article 16. Adaptació de la legislació de Seguretat Social a la regulació de les agències de col·locació

L'apartat 1 de l'article 231 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, queda modificat de la manera següent: «1. Són obligacions dels treballadors i dels sol·licitants i beneficiaris de prestacions per desocupació: a) Cotitzar per l'aportació corresponent a la contingència de desocupació. b) Proporcionar la documentació i informació que es determinin reglamentàriament als efectes del reconeixement, suspensió, extinció o represa del dret a les prestacions. c) Participar en els treballs de col·laboració social, programes d'ocupació, o en accions de promoció, formació o reconversió professionals, que determinin els serveis públics d'ocupació, o les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells, i acceptar la col·locació adequada que els sigui oferta pels serveis públics d'ocupació o per dites agències. d) Renovar la demanda d'ocupació en la forma i dates que es determinin en el document de renovació de la demanda i comparèixer, quan hagin estat prèviament requerits, davant l'Entitat Gestora, els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells. e) Sol·licitar la baixa en les prestacions per desocupació quan es produeixin situacions de suspensió o extinció del dret o es deixin de reunir els requisits exigits per a la seva percepció. f) Reintegrar les prestacions indegudament percebudes. g) Tornar als serveis públics d'ocupació, o, si s'escau, a les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells, en el termini de cinc dies, el corresponent justificant d'haver comparegut en el lloc i data indicats per cobrir les ofertes d'ocupació facilitades pels mateixos. h) Inscriure's com a demandants d'ocupació i subscriure i complir les exigències del compromís d'activitat, en els termes establerts a l'article 27 de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'Ocupació. i) Buscar activament ocupació, participar en accions de millora de l'ocupabilitat que es determinin pels serveis públics d'ocupació competents, si s'escau, dins d'un itinerari d'inserció.»

Article 17. Empreses de treball temporal

La Llei 14/1994, d'1 de juny, per la qual es regulen les Empreses de Treball Temporal, queda modificada en els termes següents:

Un. El paràgraf b) de l'article 8 queda redactat de la manera següent: «b) Per a la realització de treballs o ocupacions especialment perillosos per a la seguretat i la salut en el treball, en els termes previstos en la disposició addicional segona d'aquesta Llei i, d'acord amb aquesta, en els convenis o acords col·lectius.»

Dos. L'article 11 queda redactat com segueix: «1. Els treballadors contractats per ser cedits a empreses usuàries tindran dret durant els períodes de prestació de serveis en les mateixes a l'aplicació de les condicions essencials de treball i ocupació que els correspondrien si haguessin estat contractats directament per l'empresa usuària per ocupar el mateix lloc. A aquests efectes, es consideraran condicions essencials de treball i ocupació les referides a la remuneració, la durada de la jornada, les hores extraordinàries, els períodes de descans, el treball nocturn, les vacances i els dies festius. La remuneració comprendrà totes les retribucions econòmiques, fixes o variables, establertes per al lloc de treball a desenvolupar en el conveni col·lectiu aplicable a l'empresa usuària que estiguin vinculades a dit lloc de treball. 2. Quan el contracte s'hagi concertat per temps determinat el treballador tindrà dret, a més, a rebre una indemnització econòmica a la finalització del contracte de posada a disposició equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d'abonar dotze dies de salari per cada any de servei, o a l'establerta, si s'escau, en la normativa específica que sigui d'aplicació.»

Tres. Es dóna nova redacció a l'apartat 3 de l'article 16, establint que l'empresa usuària respondrà subsidiàriament de les obligacions salarials i de Seguretat Social contretes amb el treballador durant la vigència del contracte de posada a disposició. Aquesta responsabilitat serà solidària en el cas que el contracte s'hagi realitzat incomplint el que es disposa en els articles 6 i 8 de la present Llei.

Quatre. Es dóna nova redacció a l'apartat 2 de l'article 17, reconeixent als treballadors cedits el dret a la utilització dels serveis de transport, de menjador, de guarderia i altres serveis comuns i instal·lacions col·lectives de l'empresa usuària durant el termini de durada del contracte de posada a disposició en les mateixes condicions que els treballadors contractats directament per l'empresa usuària.

Cinc. S'afegeixen dos nous apartats 3 i 4 a l'article 17, establint l'obligació de l'empresa usuària d'informar els treballadors cedits sobre l'existència de llocs de treball vacants, i la necessitat que la negociació col·lectiva adopti mesures adequades per facilitar l'accés dels treballadors cedits a la formació disponible per als treballadors de les empreses usuàries.

Sis. S'introdueix una disposició addicional segona, relativa als treballs o ocupacions d'especial perillositat per a la seguretat i la salut en el treball, que estableix les restriccions a la celebració de contractes de posada a disposició per a determinades activitats perilloses i el règim transitori per a la seva aplicació a partir de l'1 d'abril de 2011.

Set. S'incorpora una nova disposició addicional quarta, relativa a la validesa de limitacions o prohibicions de recórrer a empreses de treball temporal, que estableix que a partir de l'1 d'abril de 2011 se suprimeixen totes les limitacions o prohibicions actualment vigents per a la celebració de contractes de posada a disposició per les empreses de treball temporal, amb l'única excepció del que s'estableix en la present Llei.

Article 18. Adaptació de la legislació sobre infraccions i sancions en l'ordre social a la regulació de les agències de col·locació i de les empreses de treball temporal

El text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'ordre social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, queda modificat com segueix:

Un. Es modifica l'encapçalament de la subsecció 1a de la Secció 3a del Capítol II, que queda redactat com segueix: «Subsecció 1a. Infraccions dels empresaris, de les agències de col·locació i dels beneficiaris d'ajudes i subvencions en matèria d'ocupació, ajudes de foment de l'ocupació en general i formació professional per a l'ocupació»

Dos. L'apartat 1 de l'article 16, infraccions molt greus, queda redactat com segueix: «1. Exercir activitats d'intermediació, de qualsevol classe i àmbit funcional, que tinguin per objecte la col·locació de treballadors sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa o exigir als treballadors preu o contraprestació pels serveis prestats.»

Tres. L'apartat 2 de l'article 16, infraccions molt greus, queda redactat com segueix: «2. Sol·licitar dades de caràcter personal en els processos de selecció o establir condicions, mitjançant la publicitat, difusió o per qualsevol altre mitjà, que constitueixin discriminacions favorables o adverses per a l'accés a l'ocupació per motius de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, edat, estat civil, discapacitat, religió o conviccions, opinió política, orientació sexual, afiliació sindical, condició social i llengua dins de l'Estat.»

Quatre. L'apartat 1 de l'article 17 queda redactat establint les infraccions lleus dels treballadors demandants d'ocupació: no comparèixer, prèvia citació, davant els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació, o no renovar la demanda d'ocupació; i no tornar en termini el justificant d'haver comparegut per cobrir les ofertes d'ocupació facilitades.

Cinc. L'apartat 2 de l'article 17 queda modificat establint com a infracció greu rebutjar una oferta d'ocupació adequada, ja sigui oferta pels serveis públics d'ocupació o per les agències de col·locació, o negar-se a participar en programes d'ocupació o accions de promoció, formació o reconversió professional, sense causa justificada.

Sis. El paràgraf b) de l'article 18.3 queda redactat de la manera següent: «b) Formalitzar contractes de posada a disposició per a la realització de treballs o ocupacions d'especial perillositat per a la seguretat o la salut en el treball o formalitzar-los sense haver complert els requisits previstos per a això d'acord amb el que s'estableix legalment o convencionalment.»

Set. El paràgraf b) de l'article 19.3 queda redactat de la manera següent: «b) La formalització de contractes de posada a disposició per a la realització de treballs o ocupacions d'especial perillositat per a la seguretat o la salut en el treball o formalitzar-los sense haver complert els requisits previstos per a això d'acord amb el que s'estableix legalment o convencionalment, entenent-se comesa una infracció per cada contracte en aquestes circumstàncies.»

Vuit. El paràgraf a) de l'article 24.3 queda redactat de la manera següent: «a) No comparèixer, prèvia citació, davant els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de la col·laboració amb aquells, o no renovar la demanda d'ocupació en la forma i dates que es determinin en el document de renovació de la demanda, sense causa justificada.»

Nou. L'apartat 4 de l'article 25 queda redactat de la manera següent: «4. En el cas de sol·licitants o beneficiaris de prestacions per desocupació de nivell contributiu o assistencial: a) Rebutjar una oferta d'ocupació adequada, ja sigui oferta pels serveis públics d'ocupació o per les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de la col·laboració amb aquells, sense causa justificada. b) Negar-se a participar en els treballs de col·laboració social, programes d'ocupació, inclosos els d'inserció professional, o en accions de promoció, formació o reconversió professional, sense causa justificada, oferts pels serveis públics d'ocupació o en les accions d'orientació i informació professional oferts per les agències de col·locació quan desenvolupin activitats en l'àmbit de la col·laboració amb aquells.»