Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de Revaloració del Sistema de Pensions de la Seguretat Social

Preàmbul

L'evolució que s'està experimentant a Espanya, amb un augment previst de l'esperança de vida i unes taxes de natalitat baixes, són riscos als quals s'enfronta el sistema de pensions. A més, concorre una circumstància excepcional en els propers anys: la generació del «baby boom» accedirà a la jubilació, amb la incidència que això suposa en l'increment del nombre de pensions durant un període llarg de temps (2025-2060). A la desfavorable evolució demogràfica s'hi afegeix una intensa crisi econòmica que ha anticipat diversos anys l'aparició de dèficits en els comptes de la Seguretat Social, la qual cosa ha suposat tensions econòmiques afegides a curt termini malgrat l'importantíssim esforç de finançament derivat de la decisió del Govern que el Pressupost de l'Estat assumeixi el cent per cent de la despesa de les prestacions no contributives. Tot això fa necessari que, si es vol mantenir un sistema de pensions públic, de repartiment i solidari, s'incorporin mesures addicionals a les previstes en les lleis vigents, però circumscrites a les recomanacions del Pacte de Toledo, i que s'accelerin les que ja s'havien introduït en la normativa de Seguretat Social, com és el cas del factor de sostenibilitat.

Mitjançant la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, es van introduir en el Sistema de Seguretat Social diverses reformes dels paràmetres configuradors de les seves prestacions, que van afectar de manera especial l'àmbit de la pensió de jubilació, a la vista dels recents desafiaments d'ordre demogràfic i econòmic observats en l'entorn dels països de la Unió Europea.

Així, es va modificar, entre altres aspectes, el règim jurídic de la pensió de jubilació pel que fa a l'edat d'accés, el càlcul de la base reguladora i l'escala que determina el nombre d'anys cotitzats necessaris per assolir el cent per cent de la base reguladora, així com l'accés a les modalitats de jubilació anticipada i parcial.

Aquesta norma és coherent amb les diverses recomanacions contingudes en instruments i documents de les institucions de la Unió Europea, com el «Llibre Blanc 2012: Agenda per a unes pensions adequades, segures i sostenibles», completat amb altres documents com l'«Informe d'envelliment 2012» o l'«Adequació de les Pensions a la UE 2010-2050», tots emarcats dins l'Estratègia Europa 2020.

L'article 8 de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, afegeix una nova disposició addicional cinquantena novena al text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que introdueix en el sistema la figura del factor de sostenibilitat, en virtut de la qual, amb l'objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions esperades i garantir-ne la sostenibilitat, a partir de 2027 els paràmetres fonamentals del sistema es revisaran per les diferències entre l'evolució de l'esperança de vida als 67 anys de la població en l'any de la revisió i l'esperança de vida als 67 anys l'any 2027.

D'altra banda, l'article 18.3 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, preveu que el Govern, en cas de projectar un dèficit a llarg termini del sistema de pensions, el revisin aplicant de manera automàtica el factor de sostenibilitat en els termes i condicions previstos en la Llei 27/2011, d'1 d'agost.

Les reformes dutes a terme per nombrosos països de la Unió Europea en relació amb la implantació del factor de sostenibilitat, a fi de garantir la viabilitat del corresponent sistema de Seguretat Social a mig i llarg termini, s'han realitzat de maneres diverses, afectant paràmetres com l'edat de jubilació, els anys cotitzats o l'import de la pensió inicial, de manera exclusiva o, en alguns supòsits, combinant-ne alguns.

En la regulació efectuada per aquesta llei, el factor de sostenibilitat ajusta la pensió inicial de jubilació de manera que l'import total que percebi al llarg de la seva vida un pensionista que accedeixi al sistema de pensions dins d'un cert nombre d'anys, i que previsiblement tindrà una major esperança de vida, sigui equivalent al que percebi el que es jubili en un moment anterior. Amb aquesta finalitat, es relaciona l'esperança de vida estimada en tots dos moments.

La seva finalitat és mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions esperades, garantint a les generacions presents i futures la percepció de pensions adequades i suficients, d'acord amb el mandat de l'article 50 de la Constitució Espanyola.

El primer any d'aplicació serà l'exercici 2019, cosa que permet un període prou ampli perquè els potencials pensionistes de jubilació puguin ser informats de les conseqüències de la posada en pràctica del factor i prendre mesures, si ho consideren necessari.

D'altra banda, entre els reptes als quals s'enfronten els sistemes de pensions dels països de la Unió Europea basats, com en el cas concret d'Espanya, en sistemes de repartiment, té especial influència la sensibilitat d'aquests a la «taxa de dependència», és a dir, el nombre de persones que perceben pensions per cada persona ocupada, i, d'altra banda, als riscos econòmics d'ordre estructural que incideixen en el muntant dels recursos del sistema de la Seguretat Social.

Si bé des de l'any 1997 l'article 48 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social concreta la revaloració periòdica de les pensions manada en l'article 50 de la Constitució Espanyola per la seva actualització d'acord amb l'índex de preus de consum previst, aquesta vinculació ha estat qüestionada com a conseqüència dels problemes d'ordre demogràfic i econòmic ressenyats.

En aquest sentit, la recomanació segona continguda en l'Informe d'Avaluació i Reforma del Pacte de Toledo, aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats en la sessió del 25 de gener de 2011, plantejava la conveniència d'estudiar la possibilitat d'utilitzar altres índexs de revaloració basats, entre d'altres, en el creixement dels salaris, l'evolució de l'economia o el còmput de les cotitzacions a la Seguretat Social. El capítol II d'aquesta llei regula l'índex de revaloració, que substitueix, a partir de l'1 de gener de 2014, l'índex de referència que s'aplicava des de 1997.

Aquesta llei s'estructura en dos capítols, desglosats en un total de set articles, als quals cal afegir quatre disposicions addicionals, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. En el capítol I s'inclouen els articles 1 a 6, en els quals es regulen les qüestions generals que afecten el factor de sostenibilitat. En el capítol II, es recull l'article 7, que dona nova redacció a l'article 48 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, modificant el règim de revaloració de les pensions.

CAPÍTOL I. Factor de sostenibilitat de la pensió de jubilació

CAPÍTOL II. Índex de revaloració

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Aplicació transparent del factor de sostenibilitat i de l'índex de revaloració. El factor de sostenibilitat s'aplicarà amb absoluta transparència, publicant-se el seguiment sistemàtic de l'esperança de vida. De la mateixa manera, i amb ocasió del reconeixement de la pensió inicial, s'informarà els pensionistes sobre l'efecte del factor de sostenibilitat en el seu càlcul. Quant a l'índex de revaloració, anualment es publicarà el valor de les variables que intervenen en el seu càlcul.

Disposició addicional segona. Valor d'α. Durant el primer quinquenni el valor del paràmetre α serà 0,25.

Disposició addicional tercera. Informe sobre l'adequació i suficiència de les pensions del sistema de la Seguretat Social. El Govern elaborarà quinquennalment des de l'aprovació d'aquesta llei un estudi, per a la seva presentació en el Congrés dels Diputats i en l'àmbit del diàleg social amb les organitzacions sindicals i empresarials, sobre els efectes de les mesures adoptades en aquesta norma en la suficiència i adequació de les pensions de la Seguretat Social.

Disposició addicional quarta. Opinió de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal emetrà una opinió d'acord amb el que disposa l'article 23 de la Llei Orgànica 6/2013, de 14 de novembre, de creació de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, respecte dels valors calculats pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social per a la determinació de l'índex de revaloració de les pensions aplicable en cada exercici i del factor de sostenibilitat.

Disposició derogatòria

Disposició derogatòria única. Derogació normativa. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin o s'oposin al que estableix aquesta llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. Títol competencial. Aquesta llei es dicta a l'empara del que disposa l'article 149.1.17a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes.

Disposició final segona. Modificació del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Modifica l'apartat 1 de l'article 163 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social per introduir l'aplicació del factor de sostenibilitat en el càlcul de la pensió inicial de jubilació.

Disposició final tercera. Modificació del text refós de la Llei de Classes Passives de l'Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d'abril. Modifica l'apartat 1 de l'article 27 del text refós de la Llei de Classes Passives de l'Estat per establir que les pensions de classes passives, inclòs l'import de pensió mínima, i els havers reguladors aplicables per a la determinació de la seva quantia s'incrementaran a l'inici de cada any en funció de l'índex de revaloració previst per a les pensions en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Disposició final quarta. Facultats d'aplicació i desenvolupament. S'autoritza el Govern i els Ministres d'Ocupació i Seguretat Social i d'Hisenda i Administracions Públiques perquè, en l'àmbit de les seves respectives competències, dictin les disposicions i adoptin les mesures necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta llei.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor. (Derogada per la disposició derogatòria única.28 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, amb efectes des del 2 de gener de 2016.) Text original: 1. Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat». 2. El factor de sostenibilitat s'aplicarà a les pensions de jubilació del sistema de la Seguretat Social que es causin a partir de l'1 de gener de 2019.