Llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport

Preàmbul

El President de la Generalitat de Catalunya. Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 3/2008, de 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport.

De conformitat amb el que estableix l'article 134 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat té atribuïdes competències exclusives en matèria d'esport. En l'exercici d'aquesta competència, el Parlament va aprovar diverses lleis: la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya; la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport; la Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les lleis esmentades, i la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes.

Aquestes últimes lleis contenien disposicions en les quals s'autoritzava el Govern a refondre en un text únic la Llei 8/1988 i les dues lleis esportives aprovades el 30 de juliol de 1999. Aquesta refosa es va dur a terme mitjançant el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual es va aprovar la Llei de l'esport. La disposició addicional vuitena d'aquest text únic va ordenar al Govern presentar al Parlament un projecte de llei per regular l'exercici de les professions relacionades amb l'àmbit de les activitats físiques i esportives en el territori de Catalunya.

A més de la competència autonòmica en matèria esportiva, aquesta ordenació legal de les professions esmentades és avalada, des de la perspectiva competencial, pel fet que Catalunya també té, de conformitat amb l'article 125.4 de l'Estatut d'Autonomia, la competència exclusiva en matèria d'exercici de les professions titulades, sens perjudici del que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució.

La present llei ha tingut en compte la proposta de recomanació 2006/1063 (COD) del Parlament Europeu i del Consell Europeu en el sentit que els estats membres han de basar-se en el Marc Europeu de Qualificacions com a instrument de referència per comparar els nivells de qualificacions establerts segons els diferents criteris de qualificacions des de la perspectiva de l'aprenentatge continu en el marc europeu.

En les reunions del Consell Europeu de Lisboa i de Barcelona, i en el Procés de Copenhaguen de 2004, s'havia reconegut també que calia assolir prèviament la transparència de les qualificacions per convertir la diversitat d'institucions i de marcs de l'educació en un recurs valuós.

Així mateix, la Llei ha tingut en compte les normes bàsiques dictades per l'Estat en els àmbits educatiu, de protecció de la salut i de lluita contra el dopatge en l'esport.

Igual que en altres països, l'esport a Catalunya ha experimentat grans transformacions en les últimes dècades. Un cop consolidat el model de societat del desenvolupament i del benestar, l'esport ocupa un lloc privilegiat en el mercat econòmic. Les activitats esportives formen part de la denominada indústria de l'oci, de la recreació, del temps lliure, de la salut, del turisme o de l'estètica, i això ha propiciat el naixement i la proliferació de nombroses ocupacions al voltant de l'esport.

El creixent interès públic pel fenomen esportiu i la forta incidència de les activitats esportives en la salut i la seguretat de les persones que les practiquen fa necessària una regulació de l'exercici de les professions de l'esport. Més encara en un món com l'esportiu, en el qual, tot i que hi concorren nombroses titulacions de naturalesa diversa, l'exercici de les activitats professionals sovint és assumit per persones sense una formació mínima específica.

No pot amagar-se que la delimitació d'àmbits professionals i el condicionament d'aquests a l'obtenció de determinats títols constitueixen en totes les àrees socials, no només en l'esport, una tasca complexa i conflictiva, tal com reconeixen constantment els tribunals de justícia i la pròpia doctrina científica.

La delimitació de l'àmbit de cada professió implica gairebé sempre un conflicte amb l'àmbit propi d'altres professions relacionades. De la mateixa manera, en general, l'habilitació per a l'exercici professional d'una determinada titulació acadèmica genera conflicte amb altres titulacions afins.

A més de les dificultats esmentades, és evident que el concepte de professió ha estat desenvolupat fonamentalment des de la sociologia, de conformitat amb una sèrie de pressupòsits i circumstàncies que han anat evolucionant al llarg del temps. Hi ha una gran confusió a l'hora d'identificar professions i, d'aquesta dificultat, no s'escapa, evidentment, el món de l'esport, en el qual també sovint es confonen les professions amb les titulacions i els llocs de treball.

En desplegament del Reial decret 1128/2003, de 5 de setembre, pel qual es crea el Catàleg nacional de qualificacions professionals, modificat pel Reial decret 1416/2005, de 25 de novembre, s'estableixen les qualificacions professionals de la família professional d'activitats físiques i esportives. Aquestes qualificacions han de ser el referent per a l'elaboració dels nous títols de formació professional —en desplegament de l'article 39 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació— i de les titulacions corresponents als ensenyaments esportius, de conformitat amb el que estableix l'article 64 de la pròpia Llei orgànica 2/2006.

La present llei parteix d'una situació preocupant quant a l'exercici de les professions de l'esport a Catalunya, ja que hi ha persones que, sense uns mínims coneixements i sense cap titulació, presten serveis professionals amb risc per a la salut i la seguretat d'altres persones. Això explica clarament que el Parlament ordenés al Govern elaborar una llei de regulació de l'activitat professional de l'esport, com també va posar de manifest la Llei orgànica 7/2006, de 21 de novembre, de protecció de la salut i de lluita contra el dopatge en l'esport. Cal donar resposta a una necessitat social de manera que, a partir de l'entrada en vigor de la present llei, les diverses activitats professionals en l'esport a Catalunya siguin exercides per persones amb una formació mínima en el seu camp respectiu. Per descomptat, també la qualitat del sistema esportiu català depèn en gran mesura d'aquest procés d'incorporació progressiva de professionals degudament qualificats.

El text articulat regula els aspectes bàsics de l'exercici d'algunes —no de totes— de les professions pròpies de l'àmbit de l'esport, determina les competències necessàries per al seu exercici; estableix expressament quines són aquestes professions i la forma d'acreditació d'aquestes competències, i concreta les titulacions necessàries.

La present llei, per descomptat, només és aplicable a l'exercici professional en l'àmbit territorial de Catalunya, tot i que no tot l'exercici professional a Catalunya queda subjecte a la mateixa. No sembla raonable que l'exercici de la professió dels entrenadors professionals d'equips esportius o d'esportistes que no pertanyen a Catalunya però que disputen competicions estatals i internacionals a Catalunya hagi de sotmetre's als preceptes de la present llei.

La regulació continguda en la Llei concep l'esport en un sentit molt ampli i aborda el fenomen esportiu en totes les seves manifestacions. El sistema esportiu a Catalunya es compon de subsistemes de característiques molt heterogènies. Per això, la present llei no es circumscriu únicament als àmbits de l'espectacle, de l'alta competició o de la competició federada, sinó que intenta abastar les diverses dimensions de l'esport. La pràctica esportiva respon també a la demanda d'un important sector de la població de Catalunya que la considera un instrument per al temps lliure, per a la recreació o per a l'adopció d'un estil de vida saludable. Aquestes altres dimensions de l'esport originen també un nombre considerable de professions, i la present llei també ho reflecteix. Així, les professions que s'hi regulen abasten els àmbits educatiu, recreatiu, competitiu i de la gestió esportiva, en cadascun dels quals s'ha reconegut una professió.

La Llei aborda la professió pròpia de l'ensenyament de l'educació física en tots els cicles, les etapes, els graus, els cursos i els nivells en els quals s'organitza el sistema educatiu. En aquest àmbit, la Llei reconeix i regula la professió de professor o professora d'educació física, la qual compta amb una gran tradició que, no obstant això, fins avui ha mancat del reconeixement adequat. I tot això en el marc de la legislació bàsica dictada per l'Estat a tal fi.

L'àmbit de l'esport de competició és un dels altres sectors bàsics de demanda de professionals. El concepte d'esport de competició inclou realitats molt diverses i la Llei és sensible a aquesta pluralitat. La competició professional i la competició d'alt nivell requereixen professionals d'alta especialització en els aspectes tècnics i esportius. La competició esportiva de nivell mitjà o bàsic, que constitueix l'activitat majoritària dels esportistes amb llicència, també requereix professionals, tot i que sigui amb una qualificació menor. En aquest àmbit de la competició esportiva, la Llei reconeix la professió dels entrenadors professionals del corresponent esport. Aquesta professió permet planificar i dirigir l'entrenament i la direcció d'esportistes i equips de cara a la competició.

Les titulacions requerides per a l'exercici de la professió d'entrenador o entrenadora professional són diverses de conformitat amb l'àmbit material d'actuació.

L'àmbit de l'esport practicat amb finalitats recreatives, estètiques, turístiques, de salut i altres finalitats anàlogues ofereix un extraordinari camp d'actuació professional. Hi ha diversos factors que constitueixen causes de la proliferació de professionals en aquest sector. La difusió de l'esport per a tothom i la incorporació de nombrosos col·lectius a la pràctica de l'activitat física, així com l'interès creixent dels antics esportistes a reprendre la pràctica esportiva en l'edat adulta, en són algunes de les causes. Així mateix, l'augment progressiu de l'interès per la pràctica dels esports d'aventura, de risc o en el medi natural, i el mateix fenomen de la revalorització del propi cos per motius estètics o de salut, han alimentat una oferta variada de professionals que requereix d'una regulació urgent. Per això, la Llei reconeix i regula la professió dels animadors o monitors esportius, que també compta amb una gran tradició en el món de l'esport. Les titulacions requerides per a l'exercici d'aquesta professió també són diverses de conformitat amb els diversos àmbits materials d'actuació que concreta la Llei.

Finalment, en l'àmbit de la gestió també hi ha nombrosos professionals. La Llei ha optat per reconèixer la professió dels directors esportius, que permet exercir el conjunt d'activitats professionals relacionades amb la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió de les activitats esportives aplicant els coneixements i les tècniques pròpies de les ciències de l'esport. Igual que passa amb altres professions de l'esport, en la direcció esportiva hi ha una tipologia d'àmbits materials que requereixen una titulació específica.

La Llei no pretén abordar la totalitat de les professions relacionades amb l'esport, sinó tan sols algunes professions de l'esport. Habitualment es confonen les nombroses professions relacionades amb l'esport amb les professions pròpies de l'esport, que són les que ha d'abordar la present llei. La Llei tampoc articula la regulació de totes les professions específiques de l'esport. S'ha optat per deixar sense regulació determinades professions pròpies de l'esport. Així, queden fora d'aquesta regulació les activitats tecnicosportives del voluntariat esportiu, és a dir, les que no tenen caràcter professional. És cert que el voluntariat esportiu té un paper transcendental en el camp de l'esport a Catalunya, especialment per mitjà dels entrenadors i els monitors, però les persones que exerceixen una activitat esportiva de forma altruista i desinteressada, sense remuneració, amb les úniques compensacions de les despeses derivades de l'activitat, no poden ser incloses en l'àmbit d'aplicació d'una llei que regula l'exercici professional. Per això, en la mesura que la Llei regula les professions de l'esport, sembla raonable que siguin altres instàncies les que condicionin les activitats de voluntariat a l'obtenció de determinades titulacions.

Una de les grans dificultats que s'han hagut d'afrontar en aquesta primera llei que regula l'exercici de professions de l'esport a Catalunya és l'ús de denominacions de professions amb diverses accepcions o que es refereixen a diversos àmbits. És a dir, en qualsevol cas, un problema inevitable, sigui quina sigui la denominació triada; en el vast camp de les activitats professionals en l'esport, abunden les mateixes denominacions amb significats molt diversos.

La Llei aborda una qüestió tan delicada fins ara en el camp de les professions relacionades amb l'educació física com és la col·legiació. Segons el Tribunal Constitucional, l'exigència d'adscripció forçosa significa, d'una banda, una limitació del principi general de llibertat i, més concretament, del lliure exercici de la professió.

Tenint en compte la transcendència que l'exercici de les professions regulades per la present llei té en la salut de les persones i les repercussions negatives que pot provocar un exercici no adequat de les professions que s'hi regulen, com ha posat de manifest el Tribunal Constitucional en la Sentència 194/1998, es considera absolutament necessari crear el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya i establir l'obligatorietat d'inscriure-s'hi per exercir la professió, excepte en els casos de col·legiació obligatòria que regula també la present llei. Aquest registre, igual que la resta de registres per a l'exercici de diverses activitats professionals, és una eina necessària per al seguiment, la valoració de competències, l'assignació d'àmbits de treball, el control adequat de l'exercici dels professionals i l'assignació de les professions als vuit nivells del Marc Europeu de Qualificacions, ja que aquests professionals tenen també com a destinatari principal dels seus serveis un col·lectiu de persones mereixedores d'una especial protecció, com ara els nens, i les persones de la tercera edat o amb problemes de salut.

Els col·legis professionals d'adscripció obligatòria que representin professionals vinculats amb alguna de les professions de l'esport regulades per la present llei han de facilitar al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya la llista de les persones col·legiades que exerceixen alguna de les professions que s'hi regulen.

Seguint el model d'altres disposicions legals, la present llei incorpora un catàleg de principis i deures d'actuació per exercir les professions objecte de regulació. Una llei que regula determinades professions s'ha de cenyir a l'articulació de les disposicions que els siguin pròpies i específiques; quant a la resta, l'exercici de les professions queda sotmès al marc comú de l'exercici professional.

La Llei presta una atenció especial a l'evolució de les activitats professionals, que ha donat lloc a la substitució de l'actuació aïllada dels professionals de l'esport pel treball en equip. Això té l'origen en la creixent complexitat de les activitats professionals i en els avantatges que deriven de l'especialització i la divisió del treball. Així, l'àmbit dels serveis professionals, que inclou les professions de l'àmbit de l'esport, tendeix a organitzar-se en societats. Per això, la Llei efectua una remissió normativa a la legislació general sobre societats professionals.

La Llei conté una referència especial a la responsabilitat civil. De conformitat amb la mateixa, els professionals objecte d'aquesta regulació queden obligats a contractar la pertinent assegurança de responsabilitat civil professional, que cobreixi la indemnització pels danys que puguin causar-se a tercers en la prestació dels serveis professionals.

Nombrosos col·lectius relacionats amb les titulacions específiques de l'esport porten molts anys denunciant l'intrusisme que es practica en el mercat laboral de l'esport. L'intrusisme pròpiament dit consisteix en l'exercici dels actes propis d'una professió sense tenir la titulació necessària, i això és penalitzat pel Codi penal. Però és evident que perquè es pugui parlar de comissió d'un delicte per actes d'una professió sense tenir la titulació per exercir-la cal, des de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, una llei que defineixi la professió i que en sotmeti l'exercici a una determinada titulació. El delicte d'intrusisme no es comet respecte dels actes propis d'una titulació. Per això, si no estan regulades les professions, o si no estan determinades les titulacions necessàries per exercir-les, és molt difícil imputar la comissió del delicte d'intrusisme a determinades persones. Perquè la protecció penal sigui eficaç cal que hi hagi una normativa que determini les titulacions i «els actes propis d'una professió», és a dir, les atribucions pròpies d'uns professionals concrets. I en aquest sentit la present llei és fonamental.

L'Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP) a Catalunya i, com a referent estatal, l'Instituto Nacional de las Cualificaciones (Incual) detecten i determinen les competències assignades a una qualificació professional en el marc de la legislació estatal sobre qualificacions i formació professional. La definició d'aquestes competències ha de facilitar la detecció de l'intrusisme i les actuacions professionals irregulars, a fi de garantir un millor exercici professional en l'àmbit de l'esport.

La present llei s'adapta també a les disposicions de l'article 11 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, en relació amb l'intrusisme i les actuacions professionals irregulars, a fi de garantir un òptim exercici professional en l'àmbit de l'esport.

És evident que la Llei es limita a regular els aspectes bàsics de l'exercici de les professions de l'esport, estableix de forma expressa quines són aquestes professions, determina les titulacions necessàries per exercir-les i atribueix a cada professió el seu propi àmbit funcional general. Per tot això, les professions que es regulen queden sotmeses, en tot allò que no quedi establert, al marc normatiu comú a tota activitat professional que aprovin les institucions competents en la matèria.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Desplegament de l'article 62.3 de la Llei de l'esport

El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'esport, ha d'aprovar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor de la present llei, el decret de desplegament de les disposicions de l'article 62.3 de la Llei de l'esport.

Disposició addicional segona. Habilitació dels títols obtinguts amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei

1. Queden habilitades per a l'exercici de les professions regulades per la present llei, en les mateixes condicions que les establertes per a cada una de les situacions, totes les persones que, amb anterioritat a la seva entrada en vigor, hagin obtingut altres títols homologats o equivalents, per disposició normativa general o com a conseqüència d'un expedient individual.

2. Queden habilitades les persones que, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei, hagin obtingut la llicenciatura o la diplomatura en educació física, de conformitat amb l'equivalència de títols vigent.

Disposició addicional tercera. Promoció de la formació dels tècnics esportius

La Secretaria General de l'Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han de promoure conjuntament programes de formació, presencial i semipresencial, per garantir l'adequació de totes les formacions dels tècnics esportius a les necessitats pròpies de l'esport i de tots els esports vinculats a les federacions esportives de Catalunya, i garantir-ne la implantació a tot el territori.

Disposició addicional quarta. Inscripció de professionals del sector de la dinamització d'activitats poliesportives a Catalunya i del sector de l'àmbit federatiu

1. L'Administració esportiva de la Generalitat ha d'inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya les persones que es dediquen a exercir tasques en l'àmbit de les activitats físiques i esportives per a nens i joves menors d'edat, incloent-hi el personal que s'encarrega de la dinamització i el desplegament de les activitats esportives o poliesportives, així com el personal que intervé en esdeveniments esportius per a menors d'edat.

2. Les activitats poliesportives a les quals es refereix l'apartat 1 són les realitzades en patronats municipals, Ajuntaments, consells comarcals, associacions de mares i pares d'alumnes, centres educatius, associacions esportives escolars, consells esportius i entitats degudament inscrites o adscrites al Registre d'Entitats Esportives, del Consell Català de l'Esport.

3. L'Administració de la Generalitat ha d'oferir una oferta formativa específica de nivell bàsic en matèria poliesportiva, atenent els mínims establerts per la normativa vigent. Aquesta formació l'ha de dur a terme i certificar, un cop superada, l'Escola Catalana de l'Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Aquesta escola també pot expedir un certificat als alumnes que estan cursant el grau de ciències de l'activitat física i de l'esport i compleixen el procediment establert pel Consell Català de l'Esport. En tots dos casos, s'efectuarà d'ofici la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a monitor esportiu.

4. L'Administració esportiva de la Generalitat ha d'inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya les persones que exerceixen la iniciació esportiva bàsica.

5. El Consell Català de l'Esport, mitjançant el seu òrgan docent, està facultat per acreditar, mitjançant una certificació, els monitors esportius de la modalitat corresponent, sempre i quan compleixin amb els requeriments mínims establerts per la legislació estatal referent a la formació de tècnics esportius. Aquests tècnics han de seguir el procediment establert pel Consell Català de l'Esport i s'inscriuran d'ofici en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a monitors esportius en la modalitat corresponent.

6. El Departament competent en matèria d'esport ha de crear una plataforma única de borsa de treball dels professionals de l'esport.

Disposició addicional cinquena. Acreditació de professionals de les modalitats i disciplines esportives

1. L'Escola Catalana de l'Esport ha de dur a terme, de forma transitòria a Catalunya, la formació de les modalitats esportives que estan inscrites en el Registre d'Entitats Esportives, del Consell Català de l'Esport, però que no són reconegudes com a modalitats esportives pel Consell Superior d'Esports, de manera que no pot desplegar-se la seva formació oficial i reconeguda en l'àmbit estatal.

2. L'Escola Catalana de l'Esport ha de dur a terme, en període transitori, la formació de les modalitats esportives reconegudes pel Consell Superior d'Esports.

3. La formació ha de complir els continguts mínims establerts per la normativa vigent, i els professionals que superin el curs de formació i tinguin el certificat acreditatiu de l'Escola Catalana de l'Esport s'inscriuen d'ofici en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya, en la modalitat o especialitat que correspongui.

Disposició addicional sisena. Inscripció de professionals amb formació i experiència contrastada en l'àmbit esportiu en el Registre de Professionals de l'Esport de Catalunya

1. Les persones amb formació i experiència contrastada en l'àmbit esportiu i que exerceixen la seva activitat en el sector esportiu d'acord amb el que estableix l'article 2.2 de la Llei 3/2008 poden obtenir un certificat per a la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a professionals del sector esportiu. L'Escola Catalana de l'Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, ha d'expedir aquest certificat, prèvia presentació de la corresponent sol·licitud i de l'informe preceptiu de la corresponent federació esportiva catalana que acrediti la formació federativa i l'experiència en l'àmbit esportiu del sol·licitant.

2. La tramitació del certificat a què es refereix l'apartat 1 compta, de forma excepcional, amb una bonificació equiparable a la taxa per l'emissió d'un duplicat del certificat en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya, durant un període màxim de dos anys a comptar des de la data d'entrada en vigor de la present llei.

Disposició addicional setena. Inscripció de professionals del grau professional de dansa

Els professionals que tenen la titulació de grau professional de dansa, regulat pel Decret 24/2008, de 29 de gener, poden inscriure's en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a monitors esportius.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Exercici professional sense la titulació requerida per llei

Els requisits de titulació establerts per la present llei no afecten la situació ni els drets de les persones que, a la seva entrada en vigor, acreditin de forma fefaent i en les condicions que s'estableixin per reglament, que exerceixen o exercien les activitats professionals regulades. Aquestes persones s'han d'inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya creat a tal fi.

Disposició transitòria segona. Implantació gradual de les titulacions per a la professió d'entrenador o entrenadora professional

Els requisits de titulació que estableix la present llei per a la professió d'entrenador o entrenadora professional d'una modalitat, una disciplina o una especialitat esportiva han de ser exigibles a mesura que s'implantin les titulacions de tècnic o tècnica esportiu i tècnic o tècnica esportiu superior en els corresponents esports.

Disposició transitòria tercera. Acreditació i incorporació registral per a l'exercici de les professions de l'esport dels monitors esportius i els entrenadors esportius

1. Per a l'exercici de les professions de monitor esportiu i d'entrenador esportiu, es pot sol·licitar la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya si es disposa d'algun dels certificats següents: a) Certificat de professionalitat de la família professional d'activitats físiques i esportives, expedit pel Departament competent en matèria d'empresa i ocupació. b) Certificat de crèdits, unitats formatives o unitats de competència, expedit d'acord amb la normativa vigent. c) Certificat de superació de les formacions mínimes per als monitors esportius de les activitats de dinamització poliesportiva, expedit per l'Escola Catalana de l'Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. d) Certificat de cursos de formació per al desplegament de la iniciació esportiva bàsica, expedit per les federacions esportives i reconegut per l'Escola Catalana de l'Esport. e) Certificats que resultin de les prescripcions contingudes en l'ordenament vigent en cada moment. f) Certificat corresponent al primer nivell o al cicle inicial del grau mitjà dels ensenyaments esportius o de la formació del nivell 1 en període transitori, en relació amb la modalitat esportiva. g) Certificat acreditatiu dels crèdits cursats en el grau de ciències de l'activitat física i de l'esport, d'acord amb els criteris fixats per l'Escola Catalana de l'Esport.

Disposició transitòria quarta. Obligació de col·legiació

La prohibició de l'exercici d'alguna de les professions de l'esport sense la col·legiació establerta per l'article 8.4 per a algunes de les titulacions que donen accés a la professió només és exigible a partir de la creació de l'organització col·legial.

Disposició transitòria cinquena. Titulacions dels ensenyaments esportius de règim especial i titulacions federatives

1. Als efectes de la present llei, són tècnics de grau mitjà i tècnics superiors d'un esport tant els professionals que exerceixen un esport inclòs en els ensenyaments esportius de règim especial, com els professionals que exerceixen un dels esports que es troben en període transitori, de conformitat amb el Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial.

2. Totes les titulacions emeses de conformitat amb la legalitat vigent per les federacions esportives de Catalunya continuen sent vàlides i faculten els seus titulars per a l'exercici de les professions pròpies de l'àmbit de l'esport regulades per la present llei, en els nivells i la modalitat o disciplina esportiva respectius. Els titulats federatius poden inscriure's en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya.

Disposició transitòria sisena. Inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya de professionals de socorrisme aquàtic en piscines

1. Als efectes del que disposa l'article 4.2, específicament per a les activitats esportives de socorrisme aquàtic en piscines, queden habilitades per exercir les funcions pròpies dels monitors esportius professionals en aquest tipus d'activitats les persones que acrediten la formació determinada pel Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d'ús públic, modificat mitjançant el Decret 165/2001, de 12 de juny, o altres formacions contrastades referides a salvament i socorrisme, i que tenen així mateix reconeguda l'experiència professional en socorrisme aquàtic en piscines, com a mínim de dues temporades, abans de l'entrada en vigor del present apartat 1.

2. Els professionals als quals es refereix l'apartat 1 poden obtenir un certificat per a la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a professionals en socorrisme aquàtic en piscines. L'Escola Catalana de l'Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, ha d'expedir aquest certificat, prèvia presentació de la corresponent sol·licitud.

Disposició transitòria setena. Règim temporal de suspensió de la vigència del règim sancionador aplicable a determinades infraccions administratives respecte als professionals del sector del salvament i socorrisme aquàtic

1. A partir de l'1 d'octubre de 2020 i fins al 30 de setembre de 2021, queda en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 de l'article 13 d'aquesta Llei pel que fa als professionals de salvament i socorrisme aquàtic. No obstant això, es manté la vigència de les infraccions tipificades en els epígrafs c i d de l'apartat 1 d'aquest article, relatius a l'obligació de col·legiació en el cas que sigui obligatòria i a la no contractació de l'assegurança preceptiva.

2. L'òrgan competent ha de resoldre d'ofici la finalització, per sobreseïment, dels expedients sancionadors que estiguin en tramitació en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria per fets que no serien constitutius d'infracció administrativa, d'acord amb el règim temporal de suspensió de vigència establert per l'apartat 1.

Disposició derogatòria

Disposició derogatòria única

1. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les disposicions de la present llei.

2. Queden derogats expressament l'article 8 i l'annex 2 del Decret 56/2003, de 20 de febrer, regulador de les activitats fisicosportives en el medi natural, en tot allò que s'oposi a la present llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei de l'esport

S'afegeixen les lletres p i q a l'article 74 de la Llei de l'esport, relatives a dues noves infraccions greus, amb el text següent: «p) L'incompliment de l'obligació de registre o de col·legiació, segons els casos, en el lliure exercici de la professió establert per la legislació vigent. q) L'incompliment de l'obligació de l'assegurança de la responsabilitat civil dels professionals de l'esport en el lliure exercici de la professió establert per la legislació vigent.»

Disposició final segona. Habilitació reglamentària general

Es faculta el Govern, a proposta del departament competent en matèria d'esport, perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l'execució de la present llei.

Disposició final tercera. Habilitació expressa per a l'adaptació de les titulacions

Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d'esport, adapti els requeriments de titulació establerts per la present llei a les noves titulacions oficials que s'aprovin com a conseqüència del procés de construcció de l'espai europeu d'educació superior iniciat amb la Declaració de Bolonya de 1999, de les recomanacions de la Comissió Europea i, en nom d'aquesta, del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop) o com a conseqüència de processos legals anàlegs de reforma en matèria educativa, incloses les titulacions que resultin de les noves ofertes formatives.

Disposició final quarta. Habilitació expressa per definir els conceptes i delimitar les atribucions i els àmbits materials de les professions

Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d'esport, defineixi, si escau, els diversos conceptes a què es refereix la present llei i delimiti amb més precisió les atribucions i els àmbits materials de cada professió, especialment pel que fa a les activitats, col·lectives o individuals, l'objectiu de les quals és la recreació o la salut, havent consultat altres entitats i agents socials representatius de l'esport a Catalunya.

Disposició final cinquena. Delegació de la gestió del Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya

Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d'esport, pugui delegar la gestió del Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya a una corporació de dret públic, a una associació professional o a una altra entitat que pugui rebre la delegació de funcions públiques de caràcter administratiu. El Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya ha d'informar el Govern i, en el seu nom, el departament competent en matèria d'esport, de l'activitat i la gestió que té delegades.

Disposició final sisena. Habilitació per exercir les professions de l'esport

Es faculta el Govern perquè, a proposta de l'Institut Català de Qualificacions Professionals, reguli les habilitacions necessàries per exercir una determinada professió de l'esport a les persones que posseeixin el corresponent certificat de professionalitat de la família professional de les activitats físiques i esportives i que acreditin alguna de les titulacions exigides per la present llei per a l'exercici d'alguna de les professions de l'esport; que acreditin les unitats de competència corresponents a la professió de què es tracti, mitjançant els procediments establerts legalment per acreditar les seves competències professionals, o que hagin superat els mòduls formatius associats a les unitats de competència corresponents a la professió de què es tracti.

Disposició final setena. Autorització per regular l'acreditació de la formació complementària i l'experiència professional

Es faculta el Departament competent en matèria d'esports perquè determini, mitjançant una ordre, el procediment i les condicions per acreditar la formació complementària i l'experiència professional establertes per la present llei per poder exercir alguna de les professions regulades.

Disposició final vuitena. Reglamentació federativa i dels consells esportius de les activitats de voluntariat i similars

1. Amb independència de l'exclusió que efectua la present llei de les activitats en el marc de les relacions de voluntariat, d'amistat, familiars i anàlogues, les federacions esportives i els consells esportius poden regular-les en el marc de les activitats que els són pròpies, d'acord amb el text refós de la Llei de l'esport.

2. Per garantir la salut dels practicants de l'esport de què es tracti, o d'acord amb els riscos que les activitats puguin comportar, les federacions esportives i els consells esportius poden desenvolupar una formació mínima sobre com ha d'actuar el voluntari en la modalitat esportiva que correspongui, que ha d'incloure les diferències en l'atenció a la salut de les dones. Aquesta formació ha de ser determinada per l'Escola Catalana de l'Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de les corresponents federacions esportives catalanes i la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Realitzada la formació, l'Escola Catalana de l'Esport ha d'expedir un certificat d'assistència.

Disposició final novena. Entrada en vigor

La present llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Les titulacions habilitants per a l'exercici de les professions regulades són exigibles a partir de l'1 de gener de 2009. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 23 d'abril de 2008. El President, José Montilla i Aguilera. El Conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira.