Text legal · Traducció no oficial
Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 5/2011
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei d'Economia Social estableix un marc jurídic comú per a les entitats que integren el sector de l'economia social a Espanya, definint els principis orientadors, les entitats que en formen part i les mesures de foment aplicables. Reconeix cooperatives, mutualitats, fundacions, associacions amb activitat econòmica, societats laborals, empreses d'inserció, centres especials d'empleo d'iniciativa social, confraries de pescadors, societats agràries de transformació i entitats singulars. Regula la capitalització de la prestació per desocupació, les bonificacions de quotes de la Seguretat Social i el Consell per al Foment de l'Economia Social com a òrgan assessor i consultiu.
A qui afecta i abast
S'aplica a totes les entitats de l'economia social que actuen dins del territori de l'Estat espanyol, sens perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Inclou cooperatives, mutualitats, fundacions, associacions amb activitat econòmica, societats laborals, empreses d'inserció, centres especials d'empleo d'iniciativa social, confraries de pescadors i societats agràries de transformació.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
El marc històric de naixement del concepte modern d'Economia Social s'estructura a través de les primeres experiències cooperatives, associatives i mutualistes que sorgeixen des de finals del segle XVIII i es desenvolupen al llarg del segle XIX en diversos països d'Europa (Anglaterra, Itàlia, França o Espanya). A partir d'aquest concepte tradicional d'origen decimonònic que engloba les cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions, es van succeir en la dècada dels anys 70 i 80 del passat segle, i en diversos països europeus, declaracions que caracteritzen la identificació de l'economia social entorn de distints principis. D'aquesta manera, a França la «Charte de l'économie sociale» defineix el terme d'economia social com «el conjunt d'entitats no pertanyents al sector públic que amb funcionament i gestió democràtics i igualtat de drets i deures dels socis, practiquen un règim especial de propietat i distribució dels guanys, emprant els excedents de l'exercici per al creixement de l'entitat i millora dels serveis a la comunitat». En aquest mateix sentit, el «Conseil Wallon de l'Économie sociale» fa el propi a Bèlgica.
El 1992, el Comitè Econòmic i Social Europeu va presentar tres Propostes de Reglament d'Estatuts de l'Associació Europea, de la Cooperativa Europea i de la Mutualitat Europea. D'aquestes iniciatives va arribar a terme el Reglament pel qual s'aprova l'Estatut de la Societat Cooperativa Europea (Reglament CE 1435/2003 del Consell, de 22 de juliol de 2003) i la Directiva per la qual es completa l'Estatut de la Societat Cooperativa Europea pel que fa a la implicació dels treballadors (Directiva 2003/72/CE del Consell, de 22 de juliol). El Reglament caracteritza les cooperatives com a agrupacions de persones que es regeixen per principis de funcionament específics diferents dels d'altres agents econòmics, caracteritzats per la primacia de la persona.
La Carta de principis de l'Economia Social del 2002 de la Conferència Europea de Cooperatives, Mutualitats, Associacions i Fundacions (CEP-CEMAF), predecessora de l'actual associació europea d'economia social (Social Economy Europe), introdueix en l'acerv comunitari un conjunt de principis que permeten plasmar una realitat diferenciada de les entitats de l'economia social: la primacia de la persona i de l'objecte social sobre el capital, l'adhesió voluntària i oberta, el control democràtic pels seus integrants, la conjunció dels interessos de les persones usuàries i de l'interès general, la defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat, l'autonomia de gestió i independència respecte dels poders públics, i la destinació dels excedents a la consecució d'objectius a favor del desenvolupament sostenible.
A Espanya, és d'interès destacar el substrat jurídic en el qual es fonamenten les entitats de l'economia social, que obté el rang més alt derivat dels articles de la Constitució Espanyola. Això succeeix en diversos articles que fan referència, de forma genèrica o específica, a alguna de les entitats d'economia social, com succeeix en l'article 1.1, en l'article 129.2 o la pròpia clàusula d'igualtat social de l'article 9.2, i altres articles concrets com el 40, el 41 i el 47.
A partir de l'any 1990, a Espanya, l'economia social comença a tenir un reconeixement exprés per part de les institucions públiques, amb ocasió de la creació de l'Institut Nacional de Foment de l'Economia Social (INFES), per la Llei 31/1990, de 27 de desembre. La Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives, incorpora el Consell per al Foment de l'Economia Social com a òrgan assessor i consultiu per a les activitats relacionades amb l'economia social, desenvolupat pel Reial Decret 219/2001, de 2 de març.
Les societats cooperatives en les seves diverses modalitats, les societats laborals, les associacions, fundacions i mutualitats, les empreses d'inserció, els centres especials d'empleo, les societats agràries de transformació i les confraries de pescadors comparteixen els principis orientadors de l'economia social. Existeixen diverses iniciatives coincidents en la necessitat d'aprovar una Llei d'Economia Social, entre les quals destaca la demanda de la Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social (CEPES) i els treballs de la Subcomissió Parlamentària del Congrés dels Diputats.
L'objectiu bàsic de la Llei és configurar un marc jurídic que, sense pretendre substituir la normativa vigent de cadascuna de les entitats que conforma el sector, suposi el reconeixement i una millor visibilitat de l'economia social, atorgant-li una major seguretat jurídica. La llei reconeix com a tasca d'interès general la promoció, l'estímul i el desenvolupament de les entitats de l'economia social i de les seves organitzacions representatives, i restaura amb l'encaix jurídic més encertat el Consell per al Foment de l'Economia Social com a òrgan assessor i consultiu vinculat al Ministeri de Treball i Immigració.
Article 1. Objecte
La present Llei té per objecte establir un marc jurídic comú per al conjunt d'entitats que integren l'economia social, amb ple respecte a la normativa específica aplicable a cadascuna d'elles, així com determinar les mesures de foment a favor de les mateixes en consideració als fins i principis que els són propis.
Article 2. Concepte i denominació
Es denomina economia social el conjunt de les activitats econòmiques i empresarials, que en l'àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, d'acord amb els principis recollits en l'article 4, persegueixen bé l'interès col·lectiu dels seus integrants, bé l'interès general econòmic o social, o tots dos.
Article 3. Àmbit d'aplicació
Sens perjudici de les competències que puguin correspondre a les comunitats autònomes, l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei s'estén a totes les entitats de l'economia social que actuïn dins de l'Estat.
Article 4. Principis orientadors
Les entitats de l'economia social actuen basant-se en els principis orientadors següents:
a) Primacia de les persones i de la finalitat social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que porta a prioritzar la presa de decisions més en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l'entitat o en funció de la finalitat social, que no pas en relació a les seves aportacions al capital social.
b) Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis o pels seus membres i, si escau, a la finalitat social objecte de l'entitat.
c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
d) Independència respecte dels poders públics.
Article 5. Entitats de l'economia social
1. Formen part de l'economia social, sempre que es regeixin pels principis establerts en l'article anterior, les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i les associacions que duguin a terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d'inserció, els centres especials d'empleo d'iniciativa social, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació, les empreses socials assenyalades en l'apartat 4 d'aquest article i les entitats singulars creades per normes específiques.
Als efectes previstos en el paràgraf anterior, s'entendrà per centres especials d'empleo d'iniciativa social els descrits en l'article 43.4 del text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
2. Així mateix, podran formar part de l'economia social aquelles entitats que duguin a terme activitat econòmica i empresarial, les regles de funcionament de les quals responguin als principis enumerats en l'article anterior, i que siguin incloses en el catàleg d'entitats establert en l'article 6.
3. En tot cas, les entitats de l'economia social es regularan per les seves normes substantives específiques.
4. Es consideraran empreses socials quan, a més d'actuar amb base en els principis orientadors de l'economia social assenyalats en l'article 4 de la present llei, persegueixin l'interès col·lectiu dels seus integrants o una finalitat social, i sempre que reuneixin els requisits següents:
a) Que contemplin amb precisió i concreció en els seus estatuts les finalitats socials i/o mediambientals perseguides pel desenvolupament efectiu de les seves activitats econòmiques, quan es desenvolupin en almenys un dels àmbits següents: 1r. La integració en el mercat laboral i la generació d'oportunitats de treball de persones amb discapacitat i/o en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social, qualsevol que sigui el sector d'activitat. 2n. La realització d'activitats que, mitjançant la prestació de béns o serveis, satisfacin necessitats no ateses pel mercat i contribueixin al benestar de les persones afectades per algun factor de vulnerabilitat i/o exclusió social. 3r. El desenvolupament local de zones desfavorides, amb especial atenció a la realització d'activitats en les zones en declivi demogràfic.
b) Que apliquin, almenys, el noranta-cinc per cent dels resultats, excedents o beneficis obtinguts en cada exercici al desenvolupament de les finalitats socials recollides en els seus estatuts i/o a la millora o ampliació de les estructures productives, sempre que coadjuvi al compliment dels seus objectius socials.
Així mateix, podran considerar-se empreses socials altres entitats que, independentment de la seva forma de personificació jurídica, a més de complir els principis orientadors descrits en l'article 4 i els requisits establerts en les lletres a) i b), compleixin les condicions següents: 1a. Que estiguin promogudes, constituïdes o participades íntegrament per una o diverses entitats de l'economia social; o bé, 2a. Que estiguin promogudes o participades fins a un vint-i-cinc per cent per Administracions públiques d'àmbit estatal, autonòmic o local, o altres entitats de titularitat pública, sent la resta promoguda o participada per altres entitats de l'economia social.
Reglamentàriament es desenvoluparan, almenys, els criteris, mecanismes i quants aspectes siguin precisos per a la verificació i control del compliment dels requisits establerts en aquest apartat.
5. Es declaren entitats prestadores de Serveis d'Interès Econòmic General els centres especials d'empleo d'iniciativa social i les empreses d'inserció, constituïdes i qualificades com a tals segons la seva normativa reguladora. Així mateix, podrà estendre's aquesta declaració a qualssevol altres entitats de l'economia social que tinguin per objecte igualment la inserció laboral de col·lectius en risc d'exclusió, d'acord amb el que s'estableixi reglamentàriament.
Article 5 bis. Actes d'atribució de Serveis d'Interès Econòmic General
1. L'atribució de servei públic d'interès econòmic general a una entitat s'entendrà completa i plena quan hi hagi els actes d'atribució suficients en els quals s'indiqui:
a) El contingut i la durada de les obligacions de servei públic.
b) Les empreses afectades i, si escau, el territori afectat.
c) La naturalesa de qualssevol drets exclusius o especials atribuïts a les empreses per l'autoritat atorgant.
d) Una descripció del mecanisme de compensació i els paràmetres aplicats al càlcul, control i revisió de la compensació.
e) Les modalitats per evitar i recuperar les possibles compensacions excessives.
2. Les ajudes estatals en forma de compensació per la prestació de serveis públics que rebin les entitats de l'economia social, enumerades en l'article 5, seran compatibles amb el mercat interior i estaran exemptes de l'obligació de notificació establerta en l'article 108.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
3. En tot el relatiu a les compensacions per servei públic concedides a empreses de serveis d'interès econòmic general contemplades en l'article 106.2 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, serà d'aplicació la Decisió 2012/21/UE, de 20 de desembre de 2011, relativa a l'aplicació de les disposicions de l'article 106, apartat 2, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes estatals en forma de compensació per servei públic concedides a algunes empreses encarregades de la gestió de serveis d'interès econòmic general.
Article 6. Catàleg d'Entitats d'Economia Social Estatal
1. El ministeri competent en matèria d'economia social, i en col·laboració amb tots els òrgans de l'Administració General de l'Estat amb competències registrals sobre les entitats d'economia social, així com amb els òrgans responsables de la gestió dels catàlegs d'economia social autonòmics, elaborarà i mantindrà actualitzat un Catàleg d'Entitats d'Economia Social que inclourà els diferents tipus d'entitats integrants de l'economia social, reconegudes en l'article 5, així com altres que puguin incorporar-se tenint en compte els principis establerts en l'article 4.
2. Tots els òrgans de l'Administració, tant estatal com autonòmica, amb competències registrals en matèria d'economia social, hauran de notificar i trametre anualment al ministeri encarregat de la gestió d'aquest Catàleg una relació de les inscripcions relatives a la constitució, fusió, transformació o dissolució de les entitats d'economia social l'inscripció de les quals recau en el seu àmbit competencial.
3. El Catàleg d'Entitats d'Economia Social Estatal serà públic i tindrà caràcter declaratiu. L'abast del registre o catàleg es limita a les entitats a les quals sigui aplicable aquesta llei.
4. Tant la gestió com el funcionament del Catàleg d'Entitats d'Economia Social Estatal es durà a terme mitjançant mitjans electrònics i telemàtics.
5. Els serveis estadístics del ministeri competent en matèria d'economia social, partint de la informació recollida en aquest Catàleg, s'encarregaran de l'elaboració de les seves estadístiques i proposaran la seva inclusió en el Pla Estadístic Nacional quan es tracti d'operacions per a finalitats estatals, de conformitat amb el que preveu la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública, evitant en tot cas duplicitats i solapaments amb la producció estadística ja elaborada per altres serveis estadístics estatals.
Article 7. Organització i representació
1. Les entitats de l'economia social podran constituir associacions per a la representació i defensa dels seus interessos, i aquestes podran agrupar-se entre si, d'acord amb el que preveu la seva normativa específica o, si escau, la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació.
2. Les Confederacions intersectorials d'àmbit estatal representatives seran les que compleixin els requisits següents:
a) Agrupar almenys la majoria de tipus d'entitats que contempla l'article 5 de la present Llei.
b) Representar, almenys, el vint-i-cinc per cent del total de les empreses o entitats associades directament o a través d'organitzacions intermèdies a les Confederacions Intersectorials que concorrin al procediment de representativitat, sempre que aquestes Confederacions compleixin el requisit de la lletra a).
c) Representar, en almenys la majoria dels tipus d'entitats de l'article 5 que agrupi la corresponent Confederació, com a mínim, el quinze per cent del total de les entitats o empreses de cada tipus associades a les confederacions intersectorials que concorrin al procediment de representativitat, entenent-se com a concurrents aquelles Confederacions que hagin complert els requisits de les lletres a) i b).
3. Les confederacions intersectorials d'àmbit estatal representatives tindran representació en els òrgans de participació institucional de l'Administració General de l'Estat que s'ocupin de les matèries que afecten els seus interessos econòmics i socials. De la mateixa manera, tindran representació en els òrgans de l'Administració General de l'Estat les organitzacions d'àmbit estatal que agrupin majoritàriament les entitats de l'economia social, en totes aquelles activitats de representació que els siguin pròpies per la seva naturalesa jurídica i activitat.
4. Així mateix, les organitzacions, federacions o confederacions representatives de cada comunitat autònoma tindran representació en els òrgans de participació institucional de les Administracions de les comunitats autònomes que s'ocupin de les matèries que afecten els seus interessos econòmics i socials, de la forma en què es prevegi per les comunitats autònomes.
Article 8. Foment i difusió de l'economia social
1. Es reconeix com a tasca d'interès general la promoció, l'estímul i el desenvolupament de les entitats de l'economia social i de les seves organitzacions representatives.
2. Els poders públics, en l'àmbit de les seves respectives competències, tindran com a objectius de les seves polítiques de promoció de l'economia social, entre altres, els següents:
a) Remoure els obstacles que impedeixin l'inici i el desenvolupament d'una activitat econòmica de les entitats de l'economia social. Per a això es prestarà especial atenció a la simplificació de tràmits administratius per a la creació d'entitats de l'economia social.
b) Facilitar les diverses iniciatives d'economia social.
c) Promoure els principis i valors de l'economia social.
d) Promoure la formació i readaptació professional en l'àmbit de les entitats de l'economia social.
e) Facilitar l'accés als processos d'innovació tecnològica i organitzativa als emprenedors de les entitats d'economia social.
f) Crear un entorn que fomenti el desenvolupament de les iniciatives econòmiques i socials en el marc de l'economia social, incloent instruments de suport financer.
g) Involucrar les entitats de l'economia social en les polítiques actives d'ocupació, especialment a favor dels sectors més afectats per la desocupació: dones, persones joves i persones aturades de llarga durada.
h) Promoure el coneixement i l'estudi de l'economia social mitjançant la seva incorporació als currículums dels ensenyaments no universitaris i el foment, en el marc de l'autonomia de les universitats, de la seva inclusió en l'educació universitària, inclòs el foment d'estudis de grau i postgrau, així com l'estimulació de revistes científiques especialitzades en la matèria.
i) Fomentar el desenvolupament de l'economia social en tots els sectors econòmics, posant l'èmfasi en àrees com el desenvolupament rural, l'economia de les cures, l'economia circular, el comerç just, la integració social i laboral, la digitalització, la innovació social i tecnològica i la transició energètica i l'emprenedoria de base tecnològica.
j) Promoure l'economia social com a instrument enfront del repte demogràfic i la lluita contra la despoblació, enfortint el seu paper en la generació d'oportunitats i en l'activació econòmica, social i cultural de tots els territoris, amb especial atenció a aquells que presenten una major vulnerabilitat sociodemogràfica.
k) Donar suport a la introducció de clàusules de caràcter social en els procediments de contractació pública i el compliment de la reserva voluntària de contractes a favor de les entitats d'economia social establerta en la Llei de Contractes del Sector Públic, procurant que el percentatge de reserva sigui, com a mínim, del 0,5 per cent del volum de licitació de l'any anterior per a cadascun dels tipus de reserva. Igualment, les entitats del sector públic compliran amb el percentatge obligatori de reserva de contractes, establerts per a empreses d'inserció i centres especials d'empleo d'iniciativa social.
3. Correspondrà l'activitat de foment a l'Estat i a les comunitats autònomes, cadascuna dins dels seus respectius àmbits d'aplicació.
4. En el desenvolupament de les activitats de foment de l'economia social es respectaran les competències de les comunitats autònomes. Des de l'Administració General de l'Estat s'impulsaran els mecanismes de cooperació i col·laboració necessaris amb les mateixes per al desenvolupament de les activitats de foment de l'economia social. La planificació de les activitats de foment i desenvolupament de l'economia social tindrà en compte l'existència de programes europeus.
Article 9. Incentius a la incorporació de persones treballadores a cooperatives i societats laborals
Les cooperatives i societats laborals que incorporin persones treballadores desocupades com a persones sòcies treballadores o de treball podran beneficiar-se de bonificacions en les quotes empresarials de la Seguretat Social, en els termes i les quanties que legalment s'estableixin.
Article 10. Capitalització de la prestació per desocupació als beneficiaris de prestacions quan pretenguin incorporar-se com a socis treballadors o de treball en cooperatives o en societats laborals
1. En aplicació del que disposa l'apartat 3 de l'article 228 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, es mantindrà el que preveu el Reial Decret 1044/1985, de 19 de juny, pel qual s'estableix l'abonament de la prestació per desocupació en la seva modalitat de pagament únic, incloses les modificacions incorporades per normes posteriors, en allò que no s'oposi a les regles següents:
1a. L'entitat gestora podrà abonar el valor actual de l'import de la prestació per desocupació de nivell contributiu, als beneficiaris de prestacions quan pretenguin incorporar-se, de forma estable, com a socis treballadors o de treball en cooperatives o en societats laborals, encara que hagin mantingut un vincle contractual previ amb aquestes societats, independentment de la seva durada, o constituir-les, i a les persones que treballin en la societat laboral o cooperativa amb una relació laboral de caràcter indefinit que reuneixin tots els requisits per ser beneficiaris de la prestació per desocupació de nivell contributiu, llevat del d'estar en situació legal de desocupació, que pretenguin adquirir la condició de persona sòcia treballadora o de treball en aquesta societat laboral o cooperativa.
En aquests supòsits, l'abonament de la prestació es realitzarà d'una sola vegada per l'import que correspongui a les aportacions al capital, incloent la quota d'ingrés, en el cas de les cooperatives, o al de l'adquisició d'accions o participacions del capital social en una societat laboral en allò necessari per accedir a la condició de soci.
Qui capitalitzi la prestació per desocupació també podrà destinar-la a les despeses de constitució i posada en funcionament d'una entitat, així com al pagament de les taxes i el preu de serveis específics d'assessorament, formació i informació relacionats amb l'activitat a emprendre.
S'abonarà com a pagament únic la quantia de la prestació, calculada en dies complets, de la qual es deduirà l'import relatiu a l'interès legal dels diners.
En els supòsits en els quals es preveu la capitalització sense estar en situació legal de desocupació, la sol·licitud de la prestació i de la capitalització serà simultània i la data d'aquesta s'assimilarà, als efectes de reconeixement i càlcul de la prestació, a la data de la situació legal de desocupació.
2a. L'entitat gestora podrà abonar mensualment l'import de la prestació per desocupació de nivell contributiu per subvencionar la cotització del treballador a la Seguretat Social, i en aquest supòsit:
a) La quantia de la subvenció, calculada en dies complets de prestació, serà fixa i correspondrà a l'import de l'aportació íntegra del treballador a la Seguretat Social en el moment de l'inici de l'activitat sense considerar futures modificacions, llevat que l'import de la subvenció quedi per sota de l'aportació del treballador que correspongui a la base mínima de cotització vigent per a cada règim de Seguretat Social; en tal cas, s'abonarà aquesta última.
b) L'abonament es realitzarà mensualment per l'entitat gestora al treballador, prèvia comprovació que es manté en alta a la Seguretat Social en el mes corresponent.
3a. La sol·licitud de l'abonament de la prestació per desocupació de nivell contributiu, d'acord amb el que estableixen les regles 1a i 2a, en tot cas haurà de ser de data anterior a la data d'incorporació a la cooperativa o societat laboral. Si el treballador hagués impugnat el cessament de la relació laboral origen de la prestació per desocupació, la sol·licitud haurà de ser posterior a la resolució del procediment corresponent. Els efectes econòmics de l'abonament del dret sol·licitat es produiran a partir del dia següent al del seu reconeixement, llevat que la data d'inici de l'activitat sigui anterior, en tal cas, s'estarà a la data d'inici d'aquesta activitat.
2. El Govern podrà modificar, mitjançant reial decret, el que estableix l'apartat 1 anterior.
Article 10 bis. Capitalització de la prestació per desocupació per a l'adquisició de la condició de societat laboral o transformació en cooperativa per societats mercantils en concurs
1. L'entitat gestora podrà abonar a les persones que reuneixin tots els requisits per ser beneficiaris de la prestació contributiva per desocupació, llevat del d'estar en situació legal de desocupació, el valor actual de l'import d'aquesta prestació, quan pretenguin adquirir accions o participacions socials d'una societat en la qual presten serveis retribuïts com a persones treballadores amb contracte de treball per temps indefinit, de manera que, amb aquesta adquisició, individualment considerada, o amb les adquisicions que realitzin altres persones, treballadores o no de la societat, aquesta reuneixi les condicions legalment necessàries per adquirir la condició de societat laboral o transformar-se en cooperativa.
La sol·licitud de la prestació i de la capitalització serà simultània i la data de la mateixa s'assimilarà, als efectes de reconeixement i càlcul de la prestació, a la data de la situació legal de desocupació.
2. L'abonament de la prestació capitalitzada requerirà que l'empresa s'hagi declarat en concurs i que el jutge del mercantil hagi acordat la transformació de la societat en una societat cooperativa o societat laboral en el marc del que disposen els articles 219 o 224 bis i articles concordants del text refós de la Llei Concursal.
3. En els supòsits establerts en l'apartat 1, la prestació es podrà capitalitzar fins al 100 per cent del seu import per destinar-la a l'adquisició d'accions o participacions socials de la societat en la qual treballin les persones sol·licitants o, en el cas de no obtenir la prestació per l'import total, l'import restant es podrà obtenir d'acord amb el que s'estableix per subvencionar les quotes a la seguretat social segons el que es disposa en l'apartat 4.
4. Quan la prestació s'obtingui, en l'import que correspongui, per a la subvenció de les quotes a la seguretat social, l'abonament per part de l'entitat gestora es realitzarà en els termes següents:
a) La quantia de la subvenció, calculada en dies complets de prestació, serà fixa i correspondrà a l'import de l'aportació íntegra de la persona treballadora a la Seguretat Social en el moment de la sol·licitud de la capitalització sense considerar futures modificacions, llevat que l'import de la subvenció quedi per sota de l'aportació del treballador o treballadora que correspongui a la base mínima de cotització vigent per a cada règim de Seguretat Social, abonant-se, en tal cas, aquesta última.
b) L'abonament es realitzarà mensualment per l'entitat gestora al treballador, prèvia comprovació que es manté en alta a la Seguretat Social en el mes corresponent.
5. Mitjançant desplegament reglamentari es precisarà el procediment pel qual l'entitat gestora acreditarà davant el jutge del concurs que, en cas de ser autoritzat per aquest, s'autoritzaran les capitalitzacions de les prestacions per desocupació que possibilitaran la transformació de la societat en societat cooperativa o societat laboral.
Article 11. Bonificacions de quotes de Seguretat Social per a les persones sòcies treballadores o sòcies de treball de les societats cooperatives, en període de descans per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància natural
A la cotització de les persones sòcies treballadores o sòcies de treball de les societats cooperatives, substituïdes durant els períodes de descans per naixement i cura del menor o de la menor, exercici corresponsable en la cura del menor o de la menor lactant, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància natural, mitjançant els contractes de substitució bonificats, celebrats amb persones desocupades, els serà d'aplicació les bonificacions que legalment s'estableixin.
Article 12. Pagament únic de la prestació per cessament d'activitat
1. Qui sigui titular del dret a la prestació per cessament d'activitat, i tingui pendent de percebre un període d'almenys sis mesos, podrà percebre d'una sola vegada el valor actual de l'import de la prestació, quan acrediti davant l'òrgan gestor que durà a terme una activitat professional com a socis treballadors d'una cooperativa de treball associat o societat que tingui el caràcter de laboral.
2. El beneficiari que desitgi percebre la seva prestació d'una sola vegada podrà sol·licitar-ho a l'òrgan gestor, acompanyant a la sol·licitud una memòria explicativa sobre el projecte d'inversió a realitzar i l'activitat a desenvolupar, així com quanta documentació acrediti la viabilitat del projecte. Els sol·licitants hauran d'acompanyar certificació d'haver sol·licitat el seu ingrés a la societat i les condicions en les quals es produirà. Si es tracta de cooperatives o societats laborals de nova creació hauran d'acompanyar, a més, el projecte d'estatuts de la societat. En aquests casos, l'abonament de la prestació en la seva modalitat de pagament únic estarà condicionat a la presentació de l'acord d'admissió com a soci o a la inscripció efectiva de la societat en el registre corresponent.
3. L'òrgan gestor, tenint en compte la viabilitat del projecte a realitzar, reconeixerà el dret en el termini de trenta dies comptats des de la sol·licitud del pagament únic. Contra la decisió de l'òrgan gestor es podrà reclamar en els termes de l'article 19 de la Llei 32/2010, de 5 d'agost, per la qual s'estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat. La sol·licitud de l'abonament de la prestació per cessament d'activitat, en tot cas, haurà de ser de data anterior a la data d'incorporació a la cooperativa o societat laboral, o a la de constitució de la cooperativa o societat laboral.
4. Un cop percebuda la prestació pel seu valor actual, el beneficiari haurà d'iniciar, en el termini màxim d'un mes, l'activitat per a la realització de la qual se li hagués concedit i donar-se d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social, o acreditar, si escau, que està en fase d'iniciació.
5. L'abonament de la prestació es realitzarà d'una sola vegada per l'import que correspongui a les aportacions al capital, incloent la quota d'ingrés, en el cas de les cooperatives, o al de l'adquisició d'accions o participacions del capital social en una societat laboral en allò necessari per accedir a la condició de soci treballador, incloses les càrregues tributàries per a l'inici de l'activitat. Qui percebi el pagament únic de la prestació per cessament d'activitat podrà destinar-la a les despeses de constitució i posada en funcionament d'una entitat, així com al pagament de les taxes i tributs. Podran, a més, destinar fins al 15 per cent de la quantia de la prestació capitalitzada al pagament de serveis específics d'assessorament, formació i informació relacionats amb l'activitat a emprendre. S'abonarà com a pagament únic la quantia de la prestació, calculada en dies complets, de la qual es deduirà l'import relatiu a l'interès legal dels diners.
6. L'òrgan gestor, a sol·licitud dels beneficiaris d'aquesta mesura, podrà destinar tot o part del pagament únic de la prestació per cessament d'activitat a cobrir els costos de cotització a la Seguretat Social. En tal cas, s'haurà d'atenir a les regles següents: Primera. Si no s'obté la prestació per l'import total, l'import restant es podrà obtenir d'acord amb el que s'estableix en la regla segona. Així mateix, el beneficiari de la prestació podrà optar per obtenir tota la prestació pendent de percebre d'acord amb el que s'estableix en la regla segona. Segona. L'òrgan gestor podrà abonar mensualment l'import de la prestació per cessament d'activitat per compensar la cotització del treballador a la Seguretat Social, i en aquest supòsit: a) La quantia a abonar, calculada en dies complets de prestació, serà fixa i correspondrà a l'import de l'aportació íntegra del treballador a la Seguretat Social en el moment de l'inici de l'activitat sense considerar futures modificacions. b) L'abonament es realitzarà mensualment per l'entitat o organisme gestor al treballador, prèvia comprovació que es manté en alta a la Seguretat Social en el mes corresponent.
7. La percepció de la prestació en un pagament únic serà compatible amb altres ajudes que per a la constitució o integració en cooperatives o societats laborals es poguessin obtenir.
8. La no afectació de la quantitat percebuda a la realització de l'activitat per a la qual s'hagi concedit serà considerada pagament indegut als efectes previstos en l'article 31 del Reial Decret 1541/2011, de 31 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2010, de 5 d'agost. Als efectes, s'entendrà, llevat prova en contra, que no ha existit afectació quan el treballador, en el termini d'un mes, no hagi acreditat els extrems indicats en l'apartat 4 d'aquest article.
Article 13. Consell per al Foment de l'Economia Social
1. El Consell per al Foment de l'Economia Social es regirà pel que disposa aquesta Llei, configurant-se com a òrgan assessor i consultiu per a les activitats relacionades amb l'economia social, integrat, a través del Ministeri de Treball i Immigració, en l'Administració General de l'Estat, sense participar en l'estructura jeràrquica d'aquesta. Actuarà com un òrgan de col·laboració, coordinació i interlocució de l'economia social i l'Administració General de l'Estat.
2. D'acord amb les competències atribuïdes, i d'acord amb l'àmbit d'aquesta llei, tindrà les funcions següents:
a) Informar i col·laborar en l'elaboració de projectes sobre qualsevol disposició legal o reglamentària que afecti entitats de l'economia social.
b) Elaborar els informes que es sol·licitin pel Ministeri de Treball i Immigració i la resta de departaments ministerials.
c) Emetre informe previ, d'acord amb l'article 6 d'aquesta Llei, en l'elaboració i actualització del catàleg d'entitats de l'economia social del Ministeri de Treball i Immigració.
d) Informar els programes de desenvolupament i foment de l'economia social.
e) Realitzar estudis i informes sobre qüestions i problemes que afectin l'economia social i especialment sobre el reforç del coneixement, la presència institucional i la projecció internacional de l'economia social.
f) Vetllar per la promoció i el respecte als principis orientadors de la present Llei.
g) Emetre informe previ en l'adopció de les mesures d'informació estadística de les entitats d'economia social en els termes de la disposició addicional primera de la present Llei.
h) Quantes altres funcions i competències li siguin atribuïdes per disposicions legals i reglamentàries.
3. El Consell per al Foment de l'Economia Social estarà compost per representants de l'Administració General de l'Estat, de les Administracions autonòmiques, de l'associació d'entitats locals més representativa, de les confederacions intersectorials representatives d'àmbit estatal, així com de les entitats sectorials majoritàries de l'economia social referides en l'article 5 d'aquesta Llei que no estiguin representades per les esmentades confederacions intersectorials, de les organitzacions sindicals més representatives i per cinc persones de reconegut prestigi en l'àmbit de l'economia social designades pel Ministeri de Treball i Immigració.
4. La Presidència del Consell per al Foment de l'Economia Social correspondrà a la persona titular de la Secretaria d'Estat d'Ocupació.
5. El funcionament i composició del Consell serà objecte de desplegament reglamentari, i s'ajustarà al que s'estableix sobre òrgans col·legiats en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat.
Font i provença
Títol original: Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economía Social. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash d59a8c9e3d82).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.