Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de serveis transnacional

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta Llei té per objecte establir les condicions mínimes de treball que els empresaris han de garantir als treballadors desplaçats temporalment a Espanya en el marc d'una prestació de serveis transnacional, sigui quina sigui la legislació aplicable al contracte de treball.

2. Aquesta Llei s'aplica a les empreses establertes en un estat membre de la Unió Europea o en un estat signatori de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu que desplacin temporalment treballadors a Espanya en el marc d'una prestació de serveis transnacional, amb exclusió de les empreses de la marina mercant respecte al seu personal navegant.

3. Aquesta Llei no s'aplica als desplaçaments realitzats amb motiu del desenvolupament d'activitats formatives que no responguin a una prestació de serveis de caràcter transnacional.

Article 2. Definicions

1. Als efectes d'aquesta Llei s'entén per: 1r. «Desplaçament en el marc d'una prestació de serveis transnacional»: el realitzat a Espanya per les empreses incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei durant un període limitat de temps en qualsevol dels supòsits següents: a) El desplaçament d'un treballador per compte i sota la direcció de la seva empresa en execució d'un contracte celebrat entre aquesta i el destinatari de la prestació de serveis, establert o que exerceixi la seva activitat a Espanya. b) El desplaçament d'un treballador a un centre de treball de la pròpia empresa o d'una altra empresa del grup. A aquests efectes, s'entén per grup d'empreses el format per una empresa que exerceix el control i les empreses controlades en els termes de l'article 4 de la Llei 10/1997, de 24 d'abril, sobre drets d'informació i consulta dels treballadors en empreses i grups d'empreses de dimensió comunitària. c) El desplaçament d'un treballador per part d'una empresa de treball temporal per a la seva posada a disposició d'una empresa usuària establerta o que exerceixi la seva activitat a Espanya. 2n. «Treballador desplaçat»: el treballador, sigui quina sigui la seva nacionalitat, de les empreses incloses en l'àmbit d'aplicació desplaçat a Espanya durant un període limitat de temps en el marc d'una prestació de serveis transnacional, sempre que existeixi una relació laboral entre l'empresa i el treballador durant el període de desplaçament.

2. Als efectes de les definicions anteriors, s'entén inclosa la persona treballadora d'una empresa de treball temporal posada a disposició d'una empresa usuària establerta o que exerceixi la seva activitat en el mateix estat que l'empresa de treball temporal o en un altre estat membre de la UE o signatori de l'Acord sobre l'EEE, que és enviada temporalment per aquesta a Espanya per realitzar un treball en el marc d'una prestació de serveis transnacional. En aquests supòsits, s'entendrà que és l'empresa de treball temporal la que desplaça temporalment les persones treballadores, i haurà de complir les obligacions establertes per a les empreses que desplacin treballadors en el marc d'una prestació de serveis transnacional, sense perjudici del que estableix l'article 3.7. Si, malgrat l'aparença formal de desplaçament, la persona treballadora, mentre presta serveis a Espanya, queda sotmesa al poder de direcció de l'empresa establerta o que exerceixi la seva activitat a Espanya, s'aplica el règim jurídic relatiu al desplaçament previst en l'apartat 1.1r.c).

3. Als efectes del reconeixement i assistència mutus en la notificació i execució transfronterera de sancions administratives derivades de l'incompliment de la normativa en matèria de desplaçament de treballadors, s'entén per: 1r. «Autoritat peticionària»: l'autoritat competent d'un estat membre que realitza la petició d'ajuda, informació, notificació o cobrament d'una sanció o multa d'acord amb la disposició addicional setena. 2n. «Autoritat receptora de la petició»: l'autoritat competent d'un estat membre a la qual es dirigeix la petició d'ajuda, informació, notificació o cobrament d'una sanció o multa d'acord amb la disposició addicional setena.

Article 3. Condicions de treball dels treballadors desplaçats

1. Els empresaris inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei que desplacin treballadors a Espanya en el marc d'una prestació de serveis transnacional hauran de garantir-los, sigui quina sigui la legislació aplicable al contracte de treball, les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola relatives a: a) El temps de treball, en els termes dels articles 34 a 38 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors. b) La quantia del salari, en els termes de l'article 4 d'aquesta Llei. c) La igualtat de tracte i la no discriminació directa o indirecta per raó de sexe, origen, estat civil, edat, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, vincles de parentiu amb altres treballadors a l'empresa, llengua o discapacitat, sempre que els treballadors es trobin en condicions d'aptitud. d) El treball de menors, d'acord amb l'article 6 de l'Estatut dels Treballadors. e) La prevenció de riscos laborals, incloses les normes sobre protecció de la maternitat i dels menors. f) La no discriminació dels treballadors temporals i a temps parcial. g) El respecte de la intimitat i la consideració deguda a la dignitat dels treballadors, inclosa la protecció davant d'ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual. h) La lliure sindicació i els drets de vaga i de reunió. i) Les condicions de cessió de persones treballadores incloses les previstes en els apartats 2 i 7. j) Les condicions d'allotjament de les persones treballadores, quan l'ocupador els el proporcioni i es trobin fora del seu lloc de treball habitual. k) Les dietes o els reemborsaments per cobrir les despeses de viatge, allotjament i manutenció en les quals incorreguin les persones treballadores desplaçades a Espanya quan, durant la seva estada, hagin de viatjar des del seu lloc habitual de treball a un altre lloc fora de la seva residència temporal a Espanya per motius professionals, o quan l'ocupador les enviï temporalment a un altre lloc de treball a Espanya o a l'estranger.

2. En els desplaçaments definits a la lletra c) de l'article 2.1.1r, les empreses de treball temporal, a més de garantir als treballadors desplaçats les condicions de treball de l'apartat anterior, hauran de complir les condicions que estableix la Llei 14/1994, d'1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal, per a la cessió de treballadors a empreses usuàries.

3. Les condicions de treball relatives a les vacances anuals retribuïdes i a la quantia del salari no s'aplicaran en els desplaçaments definits a les lletres a) i b) de l'article 2.1.1r la durada dels quals no excedeixi de vuit dies.

4. Als efectes d'aquesta Llei, les condicions de treball previstes en la legislació laboral espanyola seran les contingudes en les disposicions legals o reglamentàries de l'estat i en els convenis col·lectius i laudes arbitrals aplicables al lloc i al sector o branca d'activitat.

5. El que disposa aquest article s'entén sense perjudici de l'aplicació als treballadors desplaçats de condicions de treball més favorables derivades de la legislació aplicable al seu contracte de treball, dels convenis col·lectius o dels contractes individuals de treball.

6. La durada del desplaçament es calcularà en un període de referència d'un any a comptar des del seu inici, incloent-hi, si s'escau, la durada del desplaçament d'un altre treballador al qual s'hagi substituït.

7. En els desplaçaments a què es refereix l'article 2.2, les empreses de treball temporal i les empreses usuàries hauran de garantir a les persones treballadores desplaçades les condicions de treball de l'apartat 1 d'aquest article i, en particular, l'article 28.5 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

8. Quan la durada efectiva d'un desplaçament sigui superior a dotze mesos, les empreses incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, a més de garantir les condicions de l'apartat 1, hauran de garantir la resta de condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola, amb excepció de: a) els procediments, formalitats i condicions de celebració i d'extinció del contracte de treball, incloses les clàusules de no competència; b) els règims complementaris de jubilació. No obstant això, quan l'empresa prestadora de serveis estimi que la durada efectiva del desplaçament serà superior a dotze mesos, podrà dirigir a l'autoritat laboral una notificació motivada que ampliarà fins a un màxim de divuit mesos l'aplicació de les condicions de l'apartat 1. El còmput de la durada efectiva del desplaçament no s'interrompirà per gaudir de les vacances anuals retribuïdes ni per altres interrupcions breus. Quan una empresa substitueixi una persona treballadora desplaçada per una altra que realitzi el mateix treball en el mateix lloc, la durada del desplaçament serà, als efectes d'aquest apartat, la durada acumulada dels períodes de desplaçament de cadascuna d'elles.

Article 4. Quantia mínima del salari dels treballadors desplaçats

1. Els empresaris que desplacin treballadors a Espanya hauran de garantir-los la quantia mínima del salari prevista en les disposicions legals o reglamentàries o en els convenis col·lectius a què es refereix l'article 3.4 per al grup professional o la categoria professional corresponent a la prestació del treballador desplaçat. Als efectes d'aquest apartat, s'entén per quantia mínima del salari la constituïda, en còmput anual i sense el descompte dels tributs, dels pagaments a compte i de les cotitzacions de Seguretat Social a càrrec del treballador, pel salari base i els complements salarials, les gratificacions extraordinàries i, si s'escau, la retribució corresponent a hores extraordinàries i complementàries i treball nocturn. En cap cas s'inclouran en la quantia mínima del salari les millores voluntàries de l'acció protectora de la Seguretat Social.

2. Els treballadors contractats per ser cedits a empreses usuàries tindran dret durant els períodes de prestació de serveis en aquestes a percebre, com a mínim, la retribució total establerta per al lloc de treball a desenvolupar en el conveni col·lectiu aplicable a l'empresa usuària, calculada per unitat de temps. Aquesta remuneració haurà d'incloure, si s'escau, la part proporcional corresponent al descans setmanal, les pagues extraordinàries, els festius i les vacances. L'empresa usuària haurà de consignar aquest salari en el contracte de posada a disposició del treballador.

3. Per realitzar la comparació entre la quantia del salari que correspon al treballador desplaçat conforme a la legislació aplicable al seu contracte de treball i la garantida pels apartats anteriors, es tindran en consideració els complements corresponents al desplaçament, en la mesura que no s'abonin com a reemborsament de les despeses efectivament originades per aquest, com ara despeses de viatge, allotjament o manutenció. Si ni el contracte de treball ni les disposicions aplicables a la relació laboral indiquen si els elements del complement específic per desplaçament s'abonen en concepte de reemborsament de despeses o com a part de la remuneració, es considerarà que la totalitat del complement s'abona en concepte de reemborsament de despeses.

Article 5. Comunicació del desplaçament

1. L'empresari que desplaci treballadors a Espanya en el marc d'una prestació de serveis transnacional haurà de comunicar el desplaçament, abans del seu inici i amb independència de la seva durada, a l'autoritat laboral espanyola competent per raó del territori on s'hagin de prestar els serveis. La comunicació es farà per mitjans electrònics, en la forma que es determini reglamentàriament. El Ministerio de Empleo y Seguridad Social establirà, d'acord amb les comunitats autònomes, un registre electrònic central de les comunicacions.

2. La comunicació del desplaçament contindrà les dades i informacions següents: a) La identificació de l'empresa que desplaça el treballador. b) El domicili fiscal de l'empresa i el seu número d'identificació a efectes de l'IVA. c) Les dades personals i professionals dels treballadors desplaçats. d) La identificació de l'empresa o empreses i, si s'escau, del centre o centres de treball on els treballadors desplaçats prestaran els seus serveis. e) La data d'inici i la durada prevista del desplaçament. f) La determinació de la prestació de serveis que els treballadors desplaçats duran a terme a Espanya amb indicació del supòsit corresponent dels previstos en l'article 2.1.1r. g) Les dades identificatives i de contacte d'una persona física o jurídica present a Espanya designada per l'empresa com a representant per servir d'enllaç amb les autoritats competents espanyoles. h) Les dades identificatives i de contacte d'una persona que pugui actuar a Espanya en representació de l'empresa prestadora de serveis en els procediments d'informació i consulta dels treballadors i de negociació.

3. No serà exigible la comunicació en el cas dels desplaçaments definits en les lletres a) i b) de l'article 2.1.1r la durada dels quals no excedeixi de vuit dies.

4. Quan l'empresa que desplaci treballadors a Espanya sigui una empresa de treball temporal, la comunicació haurà d'incloure, a més del que disposa l'apartat 2: a) L'acreditació que reuneix els requisits exigits per la legislació del seu estat d'establiment per posar a disposició d'una altra empresa usuària, amb caràcter temporal, treballadors per ella contractats. b) La precisió de les necessitats temporals de l'empresa usuària que es tracta de satisfer amb el contracte de posada a disposició, amb indicació del supòsit de celebració que correspongui d'acord amb l'article 6.2 de la Llei 14/1994.

5. L'autoritat laboral posarà en coneixement de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social i de l'Agència Estatal d'Administració Tributària les comunicacions de desplaçament rebudes.

6. El que disposa aquest article s'entén sense perjudici del compliment de qualsevol altra obligació en matèria de comunicació, informació o declaració d'activitats que hagin d'efectuar a les administracions públiques els empresaris.

7. En el supòsit previst en l'article 2.2, l'empresa de treball temporal haurà de comunicar el desplaçament en els termes establerts als apartats anteriors, incloent-hi a més: a) La identificació de l'empresa usuària estrangera que envia la persona treballadora a Espanya. b) La determinació de la prestació de serveis que les persones treballadores desplaçades duran a terme a Espanya amb indicació del supòsit corresponent dels previstos en l'article 2.2.

Article 6. Obligació de compareixença i de conservació i aportació de documentació

1. Els empresaris inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei hauran de comparèixer, a requeriment de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, a l'oficina pública designada i aportar quanta documentació els sigui requerida per justificar el compliment d'aquesta llei, inclosa la documentació acreditativa de la vàlida constitució de l'empresa.

2. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, durant el període de desplaçament els empresaris hauran de tenir disponibles, al centre de treball o en format digital, entre d'altres, els documents següents: a) Els contractes de treball o els documents sobre elements essencials del contracte de treball respecte de cada treballador. b) Els rebuts de salaris de cada treballador i els comprovants del pagament de salaris. c) Els registres horaris efectuats, amb la indicació del principi, el final i la durada de la jornada de treball diària. d) El document pel qual s'acredita l'autorització per treballar dels nacionals de tercers països d'acord amb la legislació de l'estat d'establiment.

3. Un cop conclòs el desplaçament, els empresaris hauran d'aportar els documents de l'apartat 2 quan siguin requerits per la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.

4. Els empresaris hauran de notificar per escrit a l'autoritat laboral els danys per a la salut dels treballadors desplaçats produïts amb ocasió o a conseqüència del treball executat a Espanya.

5. La documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors haurà de presentar-se traduïda al castellà o a les llengües cooficials dels territoris on s'hagin de prestar els serveis.

Article 7. Òrgan competent en matèria d'informació

1. L'autoritat laboral del territori on s'hagin de prestar els serveis a Espanya és l'òrgan competent per informar sobre les condicions de treball que, d'acord amb l'article 3, han de garantir les empreses que desplacin treballadors a Espanya en el marc d'una prestació de serveis transnacional.

2. L'autoritat laboral atendrà les peticions d'informació formulades pels òrgans d'informació d'altres estats membres de la UE o de l'EEE, per les empreses incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei que vulguin desplaçar treballadors a Espanya o per les associacions empresarials que representin els seus interessos, pels destinataris de la prestació de serveis transnacional o per les associacions que els representin, i pels treballadors desplaçats o que ho hagin de ser o pels sindicats o altres òrgans de representació d'aquests treballadors.

3. La informació podrà requerir-se i subministrar-se per qualsevol mitjà, inclosos els electrònics, informàtics i telemàtics, sempre que permeti la identificació adequada del sol·licitant, del lloc o llocs del desplaçament dins el territori espanyol i de la prestació de serveis que s'ha de realitzar a Espanya.

Article 8. Funcions en matèria d'inspecció

Correspon a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social la vigilància i l'exigència del compliment d'aquesta llei, desenvolupant les funcions establertes en la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del Sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social. Els incompliments seran sancionats d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.

Article 8 bis. Avaluació global per a la determinació del desplaçament

1. Per tal d'aplicar i garantir el compliment de la normativa en matèria de desplaçament de treballadors, les autoritats competents realitzaran una avaluació global dels elements fàctics que es considerin necessaris, inclosos els que figuren en els apartats 2 i 3. Els elements fàctics serviran d'ajuda en les comprovacions i controls del compliment dels requisits per al desplaçament. Aquests elements són factors indicatius en l'avaluació global i, per tant, no es poden considerar de manera aïllada.

2. Per determinar si una empresa que desplaça treballadors a Espanya desenvolupa en l'estat membre d'establiment activitats substantives que no siguin purament administratives o de gestió interna, les autoritats competents realitzaran una avaluació global de tots els elements fàctics que caracteritzin les activitats que duu a terme l'empresa en l'estat membre d'establiment i, quan sigui necessari, a Espanya. Alguns elements objectius a tal fi poden ser: a) El lloc on l'empresa té el seu domicili social i la seva seu administrativa, ocupa espai d'oficina, paga els seus impostos i cotitzacions a la Seguretat Social i, si escau, posseeix una llicència professional o és registrada en les cambres de comerç o en els col·legis professionals pertinents. b) El lloc on contracta els treballadors desplaçats i el lloc des del qual els desplaça. c) El dret aplicable als contractes que celebra l'empresa amb els seus treballadors i amb els seus clients. d) El lloc on l'empresa realitza la seva activitat empresarial fonamental i on empra personal administratiu. e) El nombre de contractes celebrats i el volum de negocis efectuat per l'empresa en l'estat membre d'establiment, tenint en compte la situació específica de les petites i mitjanes empreses i les de creació recent.

3. Per determinar si un treballador desplaçat temporalment a Espanya exerceix normalment el seu treball en un altre estat membre, s'han d'examinar tots els elements fàctics que caracteritzen aquest treball i la situació del treballador, entre els quals: a) Si el treball es realitza a Espanya durant un període limitat de temps. b) La data d'inici del desplaçament. c) L'estat membre en el qual, o des del qual, el treballador desplaçat a Espanya sol exercir el seu treball, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 593/2008 (Roma I) o amb el Conveni de Roma. d) Si el treballador desplaçat torna o s'ha previst que torni a treballar en l'estat membre des del qual es desplaça. e) La naturalesa de les activitats. f) Si l'ocupador proporciona el viatge, la manutenció o l'allotjament del treballador que desplaça o reemborsament d'aquestes despeses. g) Els períodes previs en els quals el lloc hagi estat ocupat pel mateix o per un altre treballador desplaçat.

4. L'absència d'alguns elements fàctics establerts en els apartats anteriors no exclou necessàriament que la situació pugui ser considerada un desplaçament real. La valoració d'aquests elements s'ha d'adaptar a cada cas particular i tenir en compte les peculiaritats de la situació.

5. Els elements a què es refereixen els apartats anteriors també poden ser tinguts en compte per les autoritats competents per determinar si una persona desplaçada entra dins la definició de «treballador desplaçat» continguda en l'article 2.1.2n.

6. Quan, després d'una avaluació global realitzada d'acord amb aquest article, es comprovi que una empresa crea, de manera indeguda o fraudulenta, la impressió que la situació d'una persona treballadora entra en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, la persona treballadora tindrà dret a l'aplicació de la legislació espanyola de treball i seguretat social, sense perjudici de les responsabilitats que es puguin exigir a l'empresa. Allò anterior no podrà donar lloc que la persona treballadora quedi sotmesa a condicions menys favorables que les aplicables a les persones treballadores desplaçades.

Article 9. Cooperació amb les administracions públiques d'altres estats en matèria d'informació i inspecció

1. L'autoritat laboral i la Inspección de Trabajo y Seguridad Social podran adreçar-se, recaptant la cooperació i assistència que necessiten per a l'exercici eficaç de les seves competències, a les administracions públiques d'altres estats membres de la UE o de l'EEE a les quals correspongui la informació i la vigilància del compliment de les condicions de treball previstes en l'article 3 d'aquesta Llei o en les normes nacionals de transposició de la Directiva 96/71/CE. Igualment, l'autoritat laboral i la Inspección de Trabajo y Seguridad Social prestaran la cooperació i assistència que puguin recaptar per a l'exercici eficaç de les seves competències les administracions públiques d'aquests estats.

2. La cooperació i assistència consistiran, en particular, a formular i respondre a peticions justificades d'informació respecte al desplaçament de persones treballadores en el marc de prestacions de serveis transnacionals, inclosos els casos d'abús manifest i d'activitats transnacionals presumptament il·legals, com els casos transnacionals de treball no declarat i de treball autònom fictici relacionats amb el desplaçament de persones treballadores. Si l'autoritat receptora competent i la Inspección de Trabajo y Seguridad Social no posseeixen la informació sol·licitada, l'han de recaptar d'altres autoritats o organismes. L'autoritat laboral posarà en coneixement dels òrgans competents de les administracions públiques d'altres estats membres les infraccions administratives comeses a Espanya per les empreses establertes en aquests estats.

3. La cooperació i assistència administrativa podran incloure també l'enviament i la notificació de documents.

4. La cooperació i assistència administrativa es prestaran gratuïtament.

5. El tractament de dades personals que pugui derivar-se de l'aplicació d'aquesta Llei es realitzarà en els termes previstos en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Article 10. Concepte d'infracció

(Derogat per la disposició derogatoria única.2.g) del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.)

Article 11. Subjectes responsables de la infracció

(Derogat per la disposició derogatoria única.2.g) del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.)

Article 12. Infracció de les obligacions relatives a les condicions de treball

(Derogat per la disposició derogatoria única.2.g) del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.)

Article 13. Infracció d'altres obligacions previstes en aquesta Llei

(Derogat per la disposició derogatoria única.2.g) del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.)

Article 14. Limitacions a la facultat de contractar amb l'Administració

Les limitacions a la facultat de contractar amb l'Administració per la comissió d'infraccions administratives molt greus d'acord amb el que preveu aquesta Llei es regiran pel que estableix la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques.

Article 15. Exercici de la potestat jurisdiccional

Els òrgans jurisdiccionals de l'ordre social coneixeran de totes les qüestions litigioses que es suscitin en aplicació d'aquesta llei, de conformitat amb el que estableixen els articles 2.n) i 2.t) de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social.

Article 16. Competència

1. Els òrgans jurisdiccionals espanyols de l'ordre social seran competents per conèixer dels litigis a què es refereix l'article anterior quan el treballador estigui o hagi estat desplaçat temporalment a Espanya, d'acord amb l'article 25 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, i sense perjudici dels criteris de competència establerts en l'article 21 del Reglament (UE) núm. 1215/2012 i en l'article 5.1 del Conveni de Lugano de 16 de setembre de 1988.

2. La competència dels òrgans jurisdiccionals espanyols de l'ordre social es determinarà d'acord amb les regles contingudes en el capítol II del títol I de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre.

Article 17. Dret supletori

En tot allò que no preveu aquesta secció regirà, com a dret supletori, la Llei 36/2011, de 10 d'octubre.

Article 18. Àmbit d'aplicació de les normes especials

1. Les normes especials per al desplaçament de conductors en el transport per carretera establertes en aquest capítol s'apliquen únicament quan es tracta de treballadors per compte aliè a què es refereix l'article 2.1.1r.a). La resta de disposicions d'aquesta llei s'apliquen en allò no previst en aquest capítol i en la mesura que no s'hi oposin. S'exceptua d'allò anterior el que disposa l'article 3.3, de manera que les condicions de treball relatives a les vacances anuals retribuïdes i a la quantia del salari s'apliquen als desplaçaments de conductors en el transport per carretera, sigui quina sigui la seva durada.

2. S'entén per estat d'establiment aquell en el qual estigui establerta l'empresa de transport.

3. Aquest capítol s'aplica a les empreses establertes en tercers països quan realitzin operacions de transport d'acord amb acords bilaterals o multilaterals que donin accés al mercat de la Unió Europea.

Article 19. Exclusions en el transport internacional de mercaderies

1. Un conductor no es considera treballador desplaçat als efectes d'aquesta llei quan realitzi operacions de transport bilateral de mercaderies basat en un contracte de transport des de l'estat membre d'establiment fins a Espanya o bé des d'Espanya a l'estat membre d'establiment. No es considera desplaçat un conductor quan estigui realitzant el trajecte per carretera inicial o final d'una operació de transport combinat tal com es defineix en la Directiva 92/106/CEE, si aquest trajecte per carretera, considerat aïlladament, és una operació de transport bilateral.

2. Tampoc no es considera treballador desplaçat el conductor que, a més de realitzar una operació de transport bilateral des de l'estat membre d'establiment fins a un altre estat membre o tercer país, o a la inversa, realitzi una activitat de càrrega i/o descàrrega en els estats membres o tercers països que travessi, sempre que no carregui i descarregui mercaderies en el mateix estat membre. Quan durant l'operació de transport bilateral que comença en l'estat membre d'establiment no es realitzi cap altra activitat addicional de càrrega i/o descàrrega i vagi seguida d'una operació de transport bilateral cap a l'estat membre d'establiment, l'exclusió respecte a les activitats addicionals s'aplicarà com a màxim a dues activitats addicionals de càrrega i/o descàrrega. Les exclusions s'apliquen sempre que els conductors registrin manualment les dades de creuament de fronteres d'acord amb l'article 34.7 del Reglament (UE) 165/2014, fins a la data en què els tacògrafs intel·ligents hagin de ser instal·lats; a partir d'aquella data, les exclusions s'apliquen únicament als conductors que usin vehicles equipats amb tacògrafs intel·ligents.

3. En cap cas es considera treballador desplaçat el conductor que transiti per Espanya sense carregar ni descarregar mercaderies al seu territori.

Article 20. Exclusions en el transport internacional de viatgers

1. Un conductor no es considera treballador desplaçat als efectes d'aquesta llei quan realitzi operacions de transport bilateral de viatgers a què es refereix el Reglament (CE) 1073/2009, recollint viatgers en l'estat membre d'establiment i deixant-los a Espanya, o bé recollint-los a Espanya i deixant-los en l'estat membre d'establiment, o recollint-los i deixant-los en l'estat membre d'establiment per realitzar excursions locals a Espanya.

2. Aquesta exclusió respecte a les operacions de transport bilateral de viatgers també s'aplica quan, a més de realitzar una operació de transport bilateral des de l'estat membre d'establiment fins a un altre estat membre o tercer país, o a la inversa, el conductor recull viatgers una vegada i/o deixa viatgers una vegada en estats membres o tercers països que travessi, sempre que no ofereixi serveis de transport de viatgers entre dos llocs situats dins l'estat membre que travessi. L'exclusió respecte a activitats addicionals s'aplica sempre que els conductors registrin manualment les dades de creuament de fronteres, fins a la data en que els tacògrafs intel·ligents hagin de ser instal·lats; a partir d'aquella data, l'exclusió s'aplica únicament als conductors que usin vehicles equipats amb tacògrafs intel·ligents.

3. En cap cas es considera treballador desplaçat el conductor que transiti per Espanya sense recollir ni deixar viatgers al seu territori.

Article 21. Transport de cabotatge i altres supòsits de desplaçament

1. El conductor que realitzi transport de cabotatge, tal com es defineix en els Reglaments (CE) 1072/2009 i 1073/2009, es considera en tot cas treballador desplaçat.

2. Les operacions de transport internacional no bilateral que es realitzin entre un estat diferent del d'establiment i Espanya es consideraran desplaçament quan es reuneixin les condicions previstes en aquesta llei.

3. Quan en les operacions de transport internacional bilateral les activitats addicionals excedeixin les previstes pels articles 19 i 20, es considerarà que l'empresa de transport realitza un desplaçament.

Article 22. Comunicacions sobre el desplaçament de conductors

1. En el cas dels desplaçaments de conductors als quals es refereix aquest capítol, no s'aplica el que disposa l'article 5. En tot cas, l'empresa de transport haurà de realitzar una comunicació de desplaçament, abans del seu inici, utilitzant un formulari multilingüe estàndard de la interfície pública connectada al Sistema d'Informació del Mercat Interior (IMI), establert pel Reglament (UE) 1024/2012. La comunicació inclourà la informació següent: a) La identitat de l'empresa de transport, com a mínim en forma de número de llicència comunitària, quan se'n disposi. b) Les dades de contacte d'un gestor de transport o d'una altra persona de contacte que es trobi en l'estat membre d'establiment. c) La identitat, el domicili i el número de permís de conduir del conductor. d) La data d'inici del contracte de treball del conductor i la legislació aplicable a aquest contracte. e) Les dates previstes de l'inici i de la finalització del desplaçament. f) Les matrícules dels vehicles a motor. g) El tipus de servei de transport prestat: transport de mercaderies, transport de viatgers, transport internacional o transports de cabotatge.

2. Als efectes de control, l'empresa de transport mantindrà actualitzades en la interfície pública connectada al IMI les comunicacions de desplaçament.

3. La informació de les comunicacions de desplaçament es guardarà en el repositori del IMI als efectes de verificació durant un període de vint-i-quatre mesos.

4. Els carregadors que, en el marc d'una activitat empresarial, contractin habitualment la realització de transports, els transportistes, els operadors de transport i els intermediaris del transport de viatgers, hauran de comprovar el compliment per part del transportista efectiu de l'obligació prevista en l'apartat 1.

Article 23. Obligacions documentals de l'empresa de transport en cas de desplaçament de conductors

1. L'empresa de transport haurà de garantir que el conductor tingui a la seva disposició, en paper o en format electrònic, i haurà de conservar i facilitar, quan se li sol·liciti en un control en carretera: a) Una còpia de la comunicació de desplaçament presentada a través del IMI. b) Proves de les operacions de transport efectuades en l'estat membre d'acollida, com la carta de port electrònica (e-CMR) o les proves a què es refereix l'article 8, apartat 3, del Reglament (CE) 1072/2009. c) Les dades registrades pel tacògraf i, en particular, els símbols de país dels estats membres en els quals el conductor va estar present en realitzar operacions de transport internacional per carretera o transports de cabotatge.

2. Després del període de desplaçament, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social o la Inspecció de Transport Terrestre podran requerir a l'empresa de transport que enviï a través de la interfície pública connectada al IMI còpia dels documents enumerats en les lletres b) i c) de l'apartat anterior, així com la documentació relativa a la remuneració del conductor corresponent al període de desplaçament, el contracte de treball o un document equivalent i les fitxes amb els horaris del conductor i la prova dels pagaments. L'empresa de transport enviarà la documentació a través de la interfície pública connectada al IMI en un termini de vuit setmanes a partir de la data de la sol·licitud. Si l'empresa de transport no presenta la documentació sol·licitada en aquest termini, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social o la Inspecció de Transport Terrestre podrà sol·licitar, a través del IMI, l'assistència de les autoritats competents de l'estat membre d'establiment. Recíprocament, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social espanyola i la Inspecció del Transport Terrestre garantiran que es proporcioni a les autoritats competents dels estats membres on hagi tingut lloc el desplaçament la documentació sol·licitada a través del IMI, en un termini de vint-i-cinc dies hàbils a partir de la data de la sol·licitud d'assistència mútua.

Article 24. Control de les exclusions dels articles 19 i 20

Als efectes de control, en els supòsits enumerats en els articles 19 i 20 únicament es podrà requerir als conductors que conservin i facilitin, quan així se'ls sol·liciti en el control en carretera, la prova en paper o en format electrònic dels transports internacionals pertinents, com la carta de port electrònica (e-CMR) o les proves a què es refereix l'article 8, apartat 3, del Reglament (CE) 1072/2009, i les dades registrades pel tacògraf a què es refereix la lletra c) de l'article 23 d'aquesta llei.

Article 25. Còmput del període de desplaçament

Als efectes de determinar la durada del desplaçament d'acord amb l'article 3.8, es considerarà que un desplaçament finalitza quan el conductor deixa l'estat membre d'acollida com a part de la seva activitat de transport internacional de mercaderies o de passatgers. Aquest període de desplaçament no s'acumularà a períodes de desplaçament previs en el context de les operacions internacionals realitzades pel mateix conductor o per un altre conductor al qual hagi substituït.