Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya

Article únic. Article únic

Les relacions de cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya es regiran pel que disposa l'Acord de Cooperació que s'incorpora com a annex a la present Llei.

Article 1. Àmbit d'aplicació i inscripció de comunitats

1. Els drets i obligacions que es derivin de la Llei per la qual s'aprovi el present Acord seran d'aplicació a les Comunitats Islàmiques inscrites en el Registre d'Entitats Religioses, que formin part o posteriorment s'incorporin a la «Comissió Islàmica d'Espanya» o a alguna de les Federacions Islàmiques inscrites integrades en l'esmentada Comissió, mentre la seva pertinença a les mateixes figuri inscrita en l'esmentat Registre.

2. La incorporació de les Comunitats i Federacions islàmiques a la «Comissió Islàmica d'Espanya», als efectes de la seva constància en el Registre d'Entitats Religioses, s'acreditarà mitjançant certificació expedida pels representants legals corresponents, amb la conformitat de la referida Comissió. L'anotació en el Registre de la seva baixa o exclusió es practicarà a instància de l'entitat interessada o de la «Comissió Islàmica d'Espanya».

3. La certificació de finalitats religioses que exigeix el Reial Decret 142/1981, de 9 de gener, per a la inscripció de les entitats associatives religioses que es constitueixin com a tals, d'acord amb l'ordenament de les Comunitats Islàmiques, podrà ser expedida per la Federació a la qual pertanyin, amb la conformitat de la «Comissió Islàmica d'Espanya», o per aquesta si no formessin part de cap Federació.

Article 2. Mesquites, llocs de culte i cementiris islàmics

1. A tots els efectes legals, són Mesquites o llocs de culte de les Comunitats Islàmiques pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya» els edificis o locals destinats de forma exclusiva a la pràctica habitual de l'oració, formació o assistència religiosa islàmica, quan així es certifiqui per la Comunitat respectiva, amb la conformitat de l'esmentada Comissió.

2. Els llocs de culte de les Comunitats Islàmiques membres de la «Comissió Islàmica d'Espanya» gaudeixen d'inviolabilitat en els termes establerts per les Lleis. En cas d'expropiació forçosa, la «Comissió Islàmica d'Espanya» haurà de ser escoltada prèviament, i no podran ser enderrocats sense ser prèviament privats del seu caràcter sagrat, amb excepció dels casos previstos en les Lleis, per raons d'urgència o perill. També quedaran exceptuats de l'ocupació temporal i imposició de servituds en els termes previstos en l'article 119 de la Llei d'Expropiació Forçosa.

3. L'Estat respecta i protegeix la inviolabilitat dels arxius i la resta de documents pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya», així com a les seves Comunitats membres.

4. Els llocs de culte podran ser objecte d'anotació en el Registre d'Entitats Religioses.

5. Els cementiris islàmics gaudiran dels beneficis legals que estableix el número 2 d'aquest mateix article per als llocs de culte. Es reconeix a les Comunitats Islàmiques, pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya», el dret a la concessió de parcel·les reservades per als enterraments islàmics en els cementiris municipals, així com el dret a posseir cementiris islàmics propis. S'adoptaran les mesures oportunes per a l'observança de les regles tradicionals islàmiques relatives a inhumacions, sepultures i ritus funeraris que es realitzaran amb intervenció de la Comunitat Islàmica local. Es reconeix el dret a traslladar als cementiris pertanyents a les Comunitats Islàmiques els cossos dels difunts musulmans, tant els actualment inhumats en cementiris municipals com els d'aquells la defunció dels quals es produeixi en una localitat on no existeixi cementiri islàmic, amb subjecció al que disposa la legislació de règim local i de sanitat.

Article 3. Dirigents religiosos islàmics i Imams

1. Als efectes legals, són dirigents religiosos islàmics i Imams de les Comunitats Islàmiques les persones físiques dedicades, amb caràcter estable, a la direcció de les Comunitats a les quals es refereix l'article 1 del present Acord, a la direcció de l'oració, formació i assistència religiosa islàmica i que acreditin el compliment d'aquests requisits mitjançant certificació expedida per la Comunitat a la qual pertanyin, amb la conformitat de la «Comissió Islàmica d'Espanya».

2. En cap cas les persones expressades en el número anterior estaran obligades a declarar sobre fets que els hagin estat revelats en l'exercici de les seves funcions de culte o d'assistència religiosa islàmica, en els termes legalment establerts per al secret professional.

Article 4. Servei militar dels Imams i dirigents religiosos islàmics

1. Els Imams i dirigents religiosos islàmics estaran subjectes a les disposicions generals del Servei Militar. Si ho sol·liciten, se'ls podran assignar missions que siguin compatibles amb les seves funcions religioses.

2. Els estudis que es cursin per a la formació religiosa de les persones a les quals es refereix l'article 3, en els Centres islàmics reconeguts pel Ministeri d'Educació i Ciència, donaran dret a pròrroga d'incorporació a files de segona classe, en els termes establerts en la legislació vigent del Servei Militar. Per a la sol·licitud d'aquesta pròrroga, els esmentats estudis hauran d'acreditar-se mitjançant certificació expedida pel centre islàmic corresponent.

Article 5. Seguretat Social dels Imams i dirigents religiosos islàmics

D'acord amb el que disposa l'article 1 del Reial Decret 2398/1977, de 27 d'agost, les persones que reuneixin els requisits expressats en el número 1 de l'article 3 del present Conveni quedaran incloses en el Règim General de la Seguretat Social, assimilades a treballadors per compte aliè. Les Comunitats Islàmiques respectives assumiran els drets i obligacions establerts per als empresaris en el Règim General de la Seguretat Social.

Article 6. Funcions islàmiques de culte, formació i assistència religiosa

Als efectes legals, són funcions islàmiques de culte, formació i assistència religiosa les que ho siguin d'acord amb la Llei i la tradició islàmica, emanades de l'Alcorà o de la Sunnah i protegides per la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa.

Article 7. Efectes civils del matrimoni islàmic

1. S'atribueixen efectes civils al matrimoni celebrat segons la forma religiosa establerta en la Llei Islàmica, des del moment de la seva celebració, si els contraents reuneixen els requisits de capacitat exigits pel Codi Civil. Els contraents expressaran el consentiment davant alguna de les persones expressades en el número 1 de l'article 3 i, almenys, dos testimonis majors d'edat. Per al ple reconeixement d'aquests efectes, serà necessària la inscripció del matrimoni en el Registre Civil.

2. Les persones que desitgin inscriure el matrimoni celebrat en la forma prevista en el número anterior hauran d'acreditar prèviament la seva capacitat matrimonial, mitjançant còpia de l'acta o resolució prèvia expedida pel Secretari judicial, Notari, Encarregat del Registre Civil o funcionari diplomàtic o consular Encarregat del Registre Civil conforme a la Llei del Registre Civil i que haurà de contenir, si escau, judici acreditatiu de la capacitat matrimonial. No podrà practicar-se la inscripció si s'hagués celebrat el matrimoni transcorreguts més de sis mesos des de la data d'aquesta acta o des de la data de la resolució corresponent.

3. Un cop celebrat el matrimoni, el representant de la Comunitat Islàmica en la qual s'hagués contret aquell estendrà certificació expressiva de la celebració del mateix, amb els requisits necessaris per a la seva inscripció i les mencions de les circumstàncies de l'expedient o acta prèvia que necessàriament inclouran el nom i cognoms del Secretari judicial, Notari, Encarregat del Registre Civil o funcionari diplomàtic o consular que l'hagués estès, la data i número de protocol si escau. Aquesta certificació es trametrà per mitjans electrònics, en la forma que reglamentàriament es determini, juntament amb la certificació acreditativa de la capacitat del representant de la Comunitat Islàmica per celebrar matrimonis, de conformitat amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 3, dins del termini de cinc dies a l'Encarregat del Registre Civil competent per a la seva inscripció. Igualment estendrà en les dues còpies de l'acta o resolució prèvia de capacitat matrimonial diligència expressiva de la celebració del matrimoni, lliurant-ne una als contraents i conservarà l'altra com a acta de la celebració a l'arxiu de la Comunitat.

4. Sense perjudici de les responsabilitats a les quals hi hagi lloc i dels drets adquirits de bona fe per terceres persones, la inscripció del matrimoni celebrat d'acord amb el present Acord podrà ser promoguda també en qualsevol moment, mitjançant presentació de la certificació diligenciada a la qual es refereix el número anterior.

5. Les normes d'aquest article relatives al procediment per fer efectiu el dret que en el mateix s'estableix s'ajustaran a les modificacions que en el futur es produeixin en la legislació del Registre Civil, prèvia audiència de la Comissió Islàmica d'Espanya.

Article 8. Assistència religiosa islàmica a les Forces Armades

1. Es reconeix el dret dels militars espanyols musulmans, siguin o no professionals, i de totes les persones d'aquesta religió que prestin servei a les Forces Armades, a rebre assistència religiosa islàmica i a participar en activitats i ritus religiosos propis de l'Islam, prèvia la oportuna autorització dels seus caps, que procuraran fer-los compatibles amb les necessitats del servei, facilitant els llocs i mitjans adequats per al seu desenvolupament.

2. Els militars musulmans que no puguin complir les seves obligacions religioses islàmiques, especialment l'oració col·lectiva en comú del divendres, per no haver-hi mesquita o, si escau, oratori en el lloc del seu destí, podran ser autoritzats per al compliment d'aquelles a la mesquita o oratori de la localitat més propera, quan les necessitats del servei ho permetin.

3. L'assistència religiosa islàmica serà dispensada pels Imams o persones designades amb caràcter estable per les Comunitats Islàmiques pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya», autoritzats pels comandaments corresponents, els quals prestaran la col·laboració precisa per a l'acompliment de les seves funcions en termes d'igualtat amb els ministres de culte d'altres Esglésies, Confessions o Comunitats religioses que tinguin signats Acords de Cooperació amb l'Estat.

4. Les autoritats corresponents comunicaran el traspàs dels militars musulmans, ocorregut durant la prestació del servei, a la família del difunt.

Article 9. Assistència religiosa en centres penitenciaris, hospitalaris i assistencials

1. Es garanteix l'exercici del dret a l'assistència religiosa dels interns en centres o establiments penitenciaris, hospitalaris, assistencials o altres d'anàlegs del sector públic, proporcionada pels Imams o persones designades per les Comunitats, que hauran de ser autoritzats pels organismes administratius competents. Les direccions dels centres o establiments públics estaran obligades a transmetre a la Comunitat Islàmica corresponent les sol·licituds d'assistència religiosa rebudes dels interns o dels seus familiars, si els propis interessats no estiguessin en condicions de fer-ho. L'assistència religiosa prevista en aquest article comprendrà la que es dispensi als moribunds, així com les honres fúnebres del ritu islàmic.

2. En tot cas, l'assistència religiosa a la qual es refereix el número anterior es prestarà amb ple respecte al principi de llibertat religiosa i amb observança de les normes d'organització i règim intern dels centres, lliure i sense limitació d'horari. Pel que fa als establiments penitenciaris, l'assistència religiosa es realitzarà d'acord amb el que disposa la legislació penitenciària.

3. Les despeses que origini el desenvolupament de l'assistència religiosa seran sufragades en la forma que acordin els representants de la «Comissió Islàmica d'Espanya» amb la direcció dels centres i establiments públics contemplats en el número 1 d'aquest article, sense perjudici de la utilització dels locals que, a tal fi, existeixin en els esmentats centres o establiments.

Article 10. Ensenyament religiós islàmic en centres docents

1. A fi de donar efectivitat al que disposa l'article 27.3 de la Constitució, així com a la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, i a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, es garanteix als alumnes musulmans, als seus pares i als òrgans escolars de govern que ho sol·licitin, l'exercici del dret dels primers a rebre ensenyament religiós islàmic en els centres docents públics i privats concertats, sempre que, pel que fa a aquests últims, l'exercici d'aquell dret no entri en contradicció amb el caràcter propi del centre, en els nivells d'educació infantil, educació primària i educació secundària.

2. L'ensenyament religiós islàmic serà impartit per professors designats per les Comunitats pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya», amb la conformitat de la Federació a la qual pertanyin.

3. Els continguts de l'ensenyament religiós islàmic, així com els llibres de text relatius al mateix, seran proporcionats per les Comunitats respectives, amb la conformitat de la «Comissió Islàmica d'Espanya».

4. Els centres docents públics i els privats concertats als quals es fa referència en el número 1 d'aquest article hauran de facilitar els locals adequats per a l'exercici del dret que en aquest article es regula, sense que pugui perjudicar el desenvolupament de les activitats lectives.

5. La «Comissió Islàmica d'Espanya», així com les seves Comunitats membres, podran organitzar cursos d'ensenyament religiós en els centres universitaris públics, i podran utilitzar els locals i mitjans dels mateixos, d'acord amb les autoritats acadèmiques.

6. La «Comissió Islàmica d'Espanya», així com les Comunitats pertanyents a la mateixa, podran establir i dirigir centres docents dels nivells educatius esmentats en el número 1 d'aquest article, així com Universitats i Centres de Formació Islàmica, amb submissió a la legislació general vigent en la matèria.

Article 11. Beneficis fiscals de les comunitats islàmiques

1. La «Comissió Islàmica d'Espanya» i les Comunitats que la integren poden demanar lliurement als seus membres prestacions, organitzar col·lectes públiques i rebre ofrenes i liberalitats d'ús.

2. A més dels conceptes indicats en el número anterior, tindran la consideració d'operacions no subjectes a cap tribut: a) El lliurament gratuït de publicacions, instruccions i butlletins interns, de caràcter religiós islàmic, realitzat directament als seus membres per les Comunitats pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya». b) L'activitat d'ensenyament religiós islàmic en els centres de la «Comissió Islàmica d'Espanya», així com de les seves Comunitats membres, destinada a la formació d'Imams i de dirigents religiosos islàmics.

3. La «Comissió Islàmica d'Espanya», així com les seves Comunitats membres, estaran exemptes: A) De l'Impost sobre Béns Immobles i de les contribucions especials que, si escau, corresponguin pels béns immobles de la seva propietat següents: a) Les Mesquites o llocs de culte i les seves dependències o edificis i locals annexos, destinats al culte, assistència religiosa islàmica, residència d'Imams i dirigents religiosos islàmics. b) Els locals destinats a oficines de les Comunitats pertanyents a la Comissió Islàmica d'Espanya. c) Els centres destinats únicament a la formació d'Imams i dirigents religiosos islàmics. B) De l'Impost sobre Societats, en els termes previstos en els números dos i tres de l'article 5 de la Llei 61/1978, de 27 de desembre, reguladora d'aquell. De l'Impost sobre Societats que grava els increments de patrimoni obtinguts a títol gratuït, sempre que els béns i drets adquirits es destinin a activitats religioses islàmiques o assistencials. C) De l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, sempre que els respectius béns o drets adquirits es destinin a activitats religioses o assistencials, en els termes establerts en el Text Refós de la Llei de l'Impost, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3050/1980, de 30 de desembre, i el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 3494/1981, de 29 de desembre, en ordre als requisits i procediments per al gaudi d'aquesta exempció.

4. Sense perjudici del que preveuen els números anteriors, la «Comissió Islàmica d'Espanya», així com les seves Comunitats membres i les associacions i entitats creades i gestionades per les mateixes que es dediquin a activitats religioses, benèfiques-docents, mèdiques o hospitalàries o d'assistència social, tindran dret als beneficis fiscals que l'ordenament juridicotributari de l'Estat espanyol prevegi en cada moment per a les entitats sense ànim de lucre i, en tot cas, als que es concedeixi a les entitats benèfiques privades.

5. La legislació fiscal regularà el tractament tributari aplicable als donatius que es realitzin a les Comunitats pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya», amb les deduccions que, si escau, puguin establir-se.

Article 12. Festivitats religioses islàmiques i descans laboral

1. Els membres de les Comunitats Islàmiques pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya» que ho desitgin podran sol·licitar la interrupció del seu treball els divendres de cada setmana, dia de pregària col·lectiva obligatòria i solemne dels musulmans, des de les tretze hores trenta minuts fins a les setze hores trenta minuts, així com la conclusió de la jornada laboral una hora abans de la posta del sol, durant el mes de dejuni (Ramadà). En ambdós casos, serà necessari l'acord previ entre les parts. Les hores deixades de treballar hauran de ser recuperades sense cap compensació.

2. Les festivitats i commemoracions que s'expressen a continuació, que segons la Llei Islàmica tenen el caràcter de religioses, podran substituir, sempre que hi hagi acord entre les parts, les establertes amb caràcter general per l'Estatut dels Treballadors, en el seu article 37.2, amb el mateix caràcter de retribuïdes i no recuperables, a petició dels fidels de les Comunitats Islàmiques pertanyents a la «Comissió Islàmica d'Espanya»: — AL HIYRA, corresponent al primer de Muharram, primer dia de l'Any Nou Islàmic. — ACHURA, desè dia de Muharram. — IDU AL-MAULID, correspon al 12 de Rabiu al Awwal, naixement del Profeta. — AL ISRA WA AL-MI'RAY, correspon al 27 de Rayab, data del Viatge Nocturn i l'Ascensió del Profeta. — IDU AL-FITR, correspon als dies 1r, 2n i 3r de Shawwal i celebra la culminació del Dejuni de Ramadà. — IDU AL-ADHA, correspon als dies 10è, 11è i 12è de Du Al-Hyyah i celebra el sacrifici protagonitzat pel Profeta Abraham.

3. Els alumnes musulmans que cursin estudis en centres d'ensenyament públics o privats concertats estaran dispensats de l'assistència a classe i de la celebració d'exàmens, el dia del divendres durant les hores a les quals es refereix el número 1 d'aquest article i en les festivitats i commemoracions religioses anteriorment expressades, a petició pròpia o de qui exerceixi la pàtria potestat o tutela.

4. Els exàmens, oposicions o proves selectives convocades per a l'ingrés en les Administracions Públiques, que hagin de celebrar-se en els dies als quals es refereix el número anterior, seran assenyalats, per als musulmans que ho sol·licitin, en una data alternativa, quan no hi hagi causa motivada que ho impedeixi.

Article 13. Conservació del patrimoni historicoartístic islàmic

L'Estat i la «Comissió Islàmica d'Espanya» col·laboraran en la conservació i foment del patrimoni històric, artístic i cultural islàmic a Espanya, que continuarà al servei de la societat per a la seva contemplació i estudi.

Aquesta col·laboració s'estendrà a la realització del catàleg i inventari del referit patrimoni, així com a la creació de Patronats, Fundacions o un altre tipus d'institucions de caràcter cultural, dels quals formaran part representants de la «Comissió Islàmica d'Espanya».

Article 14. Denominació Halal i alimentació islàmica

1. D'acord amb la dimensió espiritual i les particularitats específiques de la Llei Islàmica, la denominació «Halal» serveix per distingir els productes alimentaris elaborats d'acord amb la mateixa.

2. Per a la protecció de l'ús correcte d'aquestes denominacions, la «Comissió Islàmica d'Espanya» haurà de sol·licitar i obtenir del Registre de la Propietat Industrial els registres de marca corresponents, d'acord amb la normativa legal vigent. Complerts els requisits anteriors, aquests productes, a efectes de comercialització, importació i exportació, tindran la garantia d'haver estat elaborats d'acord amb la Llei Islàmica, quan duguin en els seus envasos el corresponent distintiu de la «Comissió Islàmica d'Espanya».

3. El sacrifici d'animals que es realitzi d'acord amb les Lleis Islàmiques haurà de respectar la normativa sanitària vigent.

4. L'alimentació dels interns en centres o establiments públics i dependències militars, i la dels alumnes musulmans dels centres docents públics i privats concertats que ho sol·licitin, es procurarà adequar als preceptes religiosos islàmics, així com l'horari dels àpats durant el mes de dejuni (Ramadà).