Text legal · Traducció no oficial

Llei 13/1992, d'1 de juny, de Recursos propis i supervisió en base consolidada de les Entitats Financeres

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Ley 13/1992
Àmbit: Estatal
Estat: Vigent
Publicació: 1992-06-02

Resum en català

La Llei 13/1992 estableix el principi de suficiència de recursos propis sobre base consolidada per a tots els grups d'entitats que exerceixin activitats de caràcter financer a Espanya, incloent entitats de crèdit, societats i agències de valors, i entitats asseguradores. Incorpora al dret espanyol diverses directives de les Comunitats Europees relatives a la solvència de les entitats de crèdit, regula els grups consolidables de cadascun d'aquests tipus d'entitats i estableix les potestats supervisores del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

A qui afecta i abast

S'aplica als grups consolidables d'entitats de crèdit, societats i agències de valors, entitats asseguradores i altres entitats financeres que operin a Espanya, així com a les seves entitats dominants i filials.

Text traduït (no oficial)

JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA

A tots els qui la present vegin i entenguin. Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la Llei següent:

Exposició de motius

La Llei 13/1985, de 25 de maig, sobre coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels intermediaris financers, va consagrar en el nostre ordenament jurídic el principi de suficiència de recursos propis dels grups de les entitats de dipòsit, establint, a més, per a aquests grups un règim obligatori de consolidació de comptes que permetés calibrar la seva veritable situació patrimonial. Posteriorment, la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, va autoritzar el Govern, en el seu article 47.1, b), a estendre el citat principi a tota mena d'entitats de crèdit, cosa que aquell va fer mitjançant el Reial Decret 1044/1989, de 28 d'agost, sobre recursos propis d'entitats de crèdit diferents de les de dipòsit.

La present Llei fa un nou pas i estén l'esmentat principi de suficiència de recursos propis sobre base consolidada a tots els grups d'entitats que exerceixin activitats de caràcter financer. Anima la Llei una clara intenció homogeneïtzadora, de tal manera que unes mateixes regles generals siguin aplicables a tots els tipus d'entitats financeres. El règim normatiu especial a què estan subjectes les entitats de crèdit, les societats i agències de valors i les entitats asseguradores fan, però, convenient dictar disposicions especials per a cadascuna d'elles, contingudes en els tres primers capítols d'aquesta Llei, pels quals es modifiquen el títol II de l'esmentada Llei 13/1985; la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, i la Llei 33/1984, de 2 d'agost, d'Ordenació de l'Assegurança Privada, respectivament.

La present Llei incorpora al nostre Dret diversos preceptes de les directives més recents de les Comunitats Europees relacionades amb la solvència i l'activitat de les entitats de crèdit: la Directiva sobre Fons Propis (89/299), la segona Directiva Bancària (89/646) i la Directiva sobre Coeficient de Solvència (89/647). Entre aquests preceptes destaca per la seva importància el relatiu a les limitacions de les anomenades «participacions qualificades» d'entitats de crèdit en empreses no financeres.

La fidel transposició de la normativa comunitària aplicable als grups consolidables d'entitats de crèdit ha exigit que la present Llei no hi inclogui les entitats asseguradores, criteri que s'ha aplicat igualment als grups consolidables de societats i agències de valors. No obstant això, ha semblat oportú incorporar un darrer capítol que permeti vigilar especialment el nivell efectiu de recursos propis i concentració de riscos d'aquells grups mixtos en el si dels quals existeixen entitats financeres o grups que, d'acord amb la seva normativa específica, no hagin de consolidar entre si els seus estats comptables. Es consagra, doncs, en aquest capítol una mena de consolidació d'abast limitat que, perseguint objectius similars als de la tècnica tradicional de supervisió sobre base plenament consolidada, evita les greus dificultats d'aplicar aquesta última a entitats, com les entitats asseguradores i les altres entitats financeres, l'activitat i els riscos de les quals són tan dissímils.

La present Llei coordina els seus preceptes amb els del Codi de Comerç, evitant especialment a les entitats financeres una superposició d'obligacions de consolidació que, a més de feixuga, podria pertorbar el ple coneixement pel públic de la situació dels grups financers.

El caràcter eminentment tècnic de la matèria regulada per la present Llei ha aconsellat deixar al posterior desplegament reglamentari la delimitació precisa de bona part dels seus preceptes, tasca en l'exercici de la qual el Govern podrà, al seu torn, encomanar àmplies funcions al Ministre d'Economia i Hisenda o, si escau, al Banc d'Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. A fi d'evitar distorsions en la competència entre entitats financeres de tipus diferent, el número 3 de la disposició final segona ordena al Govern i als altres òrgans esmentats que, en efectuar el desplegament reglamentari, mantinguin criteris homogenis per a tots els tipus d'entitats financeres, de manera que les regles de solvència atenguin més a la naturalesa objectiva dels riscos inherents a cada operació financera que al tipus d'entitat que la dugui a terme. Així mateix, en el desplegament reglamentari s'haurà de procurar que, en la mesura possible, les entitats financeres espanyoles no quedin subjectes a un règim de supervisió prudencial més onerós que el que rebin la majoria de les entitats financeres d'altres estats comunitaris amb les quals competeixen en el mercat únic. Això no hauria de suposar, però, la renúncia a aplicar a les entitats espanyoles requeriments prudencials més estrictes quan les circumstàncies ho justifiquin.

Finalment, la present Llei introdueix certes modificacions en la Llei 19/1988, d'Auditoria de Comptes: Així, la disposició addicional quarta afegeix un nou paràgraf a la disposició final primera d'aquella, a fi de facilitar el control de les entitats financeres pels seus organismes de supervisió, i la disposició addicional tercera modifica els seus articles 17 i 18, a fi de flexibilitzar i perfeccionar el règim de sancions aplicables als auditors i societats d'auditoria i, en particular, incloure entre aquestes sancions les pecuniàries.

Capítol I. Disposicions relatives a entitats de crèdit i els seus grups

Article primero. Modificació del títol segon de la Llei 13/1985 sobre coeficient de solvència i limitacions a l'activitat de les entitats de crèdit

El títol segon de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels intermediaris financers, queda redactat de la manera següent:

«Títol segon. Coeficient de solvència i limitacions a l'activitat de les entitats de crèdit per raons de solvència.

Article sisè. 1. Els grups consolidables d'entitats de crèdit, així com les entitats de crèdit no integrades en un grup consolidable d'entitats de crèdit, hauran de mantenir en tot moment un volum suficient de recursos propis en relació amb les inversions realitzades i els riscos assumits. En especial, hauran de mantenir un coeficient de solvència igual o superior al percentatge que s'estableixi reglamentàriament. A aquests efectes, el coeficient de solvència es defineix com la relació existent entre els recursos propis i la suma dels actius, les posicions i els comptes d'ordre subjectes a risc, ponderats d'acord amb els criteris previstos en el número següent.

2. Reglamentàriament es determinaran les classes de risc que hauran de ser objecte de la cobertura esmentada en el número precedent, la ponderació de les diferents inversions, operacions o posicions, i els possibles recàrrecs per concentració de riscos.

3. Pel mateix procediment es podran imposar límits màxims a les inversions en immobles o altres immobilitzats; a les accions i participacions; als actius, passius o posicions en moneda estrangera; als riscos que es puguin contreure amb una mateixa persona, entitat o grup econòmic; i, en general, a aquelles operacions o posicions que impliquin riscos elevats per a la solvència de les entitats. Els límits podran graduar-se atenent les característiques dels diferents tipus d'entitats de crèdit.

Article setè. 1. Als efectes del present títol, els recursos propis de les entitats de crèdit i dels grups consolidables d'entitats de crèdit comprendran el capital social, el fons fundacional, les reserves, els fons i provisions genèrics, els fons de l'obra benèfico-social de les caixes d'estalvis i els d'educació i promoció de les cooperatives de crèdit, els finançaments subordinats i les demés partides, exigibles o no, susceptibles de ser utilitzades en la cobertura de pèrdues.

D'aquests recursos es deduiran les pèrdues, així com qualsevol actiu que pugui disminuir l'efectivitat d'aquests recursos per a la cobertura de pèrdues.

2. Reglamentàriament es determinaran les partides que integraran els recursos propis i les seves deduccions, i es podran establir limitacions o condicions a aquelles que presentin una eficàcia reduïda per a la cobertura de pèrdues.

Article vuitè. 1. Per al compliment del coeficient de solvència i, si escau, de les limitacions previstes en els articles sisè i desè, les entitats de crèdit consolidaran els seus estats comptables amb els de les altres entitats de crèdit o entitats financeres que constitueixin amb elles una unitat de decisió.

2. Als efectes d'aquesta Llei, per determinar si diverses entitats constitueixen una unitat de decisió s'atendrà als criteris previstos en l'article 4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors.

3. Es considerarà que un grup d'entitats financeres constitueix un grup consolidable d'entitats de crèdit quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que una entitat de crèdit controli les altres entitats. b) Que l'entitat dominant sigui una entitat l'activitat principal de la qual consisteixi a tenir participacions en entitats de crèdit. c) Que una persona física, un grup de persones físiques que actuïn sistemàticament de concert, o una entitat no consolidable d'acord amb la present Llei, controli diverses entitats, totes elles de crèdit.

Quan una entitat de crèdit susceptible d'adherir-se a un Fons de Garantia de Dipòsits quedi integrada en un grup d'entitats financeres i, per raons excepcionals degudament acreditades amb ocasió de l'autorització de la seva constitució o presa de control, no es doni cap de les circumstàncies assenyalades en el paràgraf precedent, el Ministre d'Economia i Hisenda, a proposta del Banc d'Espanya, previ informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors o, si escau, de la Direcció General d'Assegurances, podrà acordar que el grup tingui la consideració de grup consolidable d'entitats de crèdit i quedi, per consegüent, sotmès a supervisió en base consolidada pel Banc d'Espanya.

4. Reglamentàriament es determinaran els tipus d'entitats financeres que hauran d'incloure's en el grup consolidable d'entitats de crèdit. En tot cas, formaran part del grup consolidable: a) Les entitats de crèdit. b) Les societats i agències de valors. c) Les societats d'inversió mobiliària. d) Les societats gestores d'institucions d'inversió col·lectiva, així com les societats gestores de fons de pensions l'objecte exclusiu de les quals sigui l'administració i gestió dels esmentats fons. e) Les societats gestores de cartera. f) Les societats de capital risc i les gestores de fons de capital risc. g) Les entitats l'activitat principal de les quals sigui la tinença d'accions o participacions.

Igualment formaran part del grup consolidable les societats instrumentals l'activitat principal de les quals suposi la prolongació del negoci d'alguna de les entitats incloses en la consolidació, o inclogui la prestació a aquestes de serveis auxiliars.

El Banc d'Espanya podrà autoritzar l'exclusió individual d'una entitat de crèdit o d'una entitat financera del grup consolidable d'entitats de crèdit quan es doni qualsevol dels supòsits previstos en el número 2 de l'article 43 del Codi de Comerç, o quan la inclusió de l'entitat en la consolidació resulti inadequada per al compliment dels objectius de la supervisió del grup.

5. Les entitats asseguradores no formaran part en cap cas dels grups consolidables d'entitats de crèdit.

6. Reglamentàriament es podrà regular la manera en què les regles que aquesta Llei contempla sobre recursos propis i supervisió dels grups consolidables d'entitats de crèdit hauran de ser aplicables als subgrups d'entitats de crèdit, entenent-se per tals aquells que, incloent entitats d'aquesta naturalesa, s'integrin, al seu torn, en un grup de major extensió.

Igualment, es podrà regular la manera en què les indicades regles s'aplicaran a les entitats de crèdit afiliades a un organisme central, sempre que aquest les controli, dirigeixi, garanteixi les seves obligacions i es compleixin els altres requisits que es prevegin a l'efecte.

De la mateixa manera es podrà regular el mode d'integració del subgrup en el grup, i la col·laboració entre els organismes supervisors.

7. Quan existeixin entitats estrangeres susceptibles d'integrar-se en un grup consolidable d'entitats de crèdit, reglamentàriament es regularà l'abast de la supervisió en base consolidada a càrrec del Banc d'Espanya, atenent, entre d'altres criteris, el caràcter comunitari o extracomunitari de les entitats, la seva naturalesa jurídica i grau de control.

8. El deure de consolidació establert en l'article 42 del Codi de Comerç s'entendrà complert mitjançant la consolidació a la qual es refereix el present article en aquells grups de societats l'entitat dominant dels quals sigui una entitat de crèdit o una societat l'activitat principal de la qual sigui la tinença de participacions en entitats de crèdit.

Això s'entén sense perjudici de l'obligació de consolidar entre si que pugui existir per a les filials que no siguin entitats financeres, en els casos que escaigui d'acord amb l'esmentat article 42 del Codi de Comerç.

Article novè. 1. La determinació de les normes de consolidació de comptes dels grups consolidables d'entitats de crèdit es durà a terme d'acord amb el procediment que s'estableixi conforme al que disposa el número 1 de l'article 48 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit. Aquesta determinació s'efectuarà respectant els principis que sobre la presentació dels comptes dels grups de societats es contenen en el Llibre Primer del Codi de Comerç i les seves disposicions de desplegament, si bé s'hi podran introduir les adaptacions de compliment obligat que resultin necessàries per als grups d'entitats de crèdit.

L'obligació de formular i aprovar els comptes i l'informe de gestió consolidats, així com de procedir al seu dipòsit, correspondrà a l'entitat dominant; no obstant això, en el cas contemplat en la lletra c) de l'apartat 3 de l'article vuitè anterior, l'entitat obligada serà designada pel Banc d'Espanya, entre les entitats de crèdit del grup.

Els comptes i l'informe de gestió consolidats dels grups d'entitats de crèdit hauran de ser sotmesos al control d'auditors de comptes en els termes establerts en l'article 42 del Codi de Comerç i altra normativa aplicable. No obstant això, el nomenament dels auditors de comptes correspondrà, en tot cas, a l'entitat obligada a formular i aprovar els esmentats comptes i informe de conformitat amb el que disposa el paràgraf precedent.

2. El Banc d'Espanya, així com les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències, podran requerir a les entitats subjectes a consolidació d'un grup consolidable d'entitats de crèdit tanta informació com sigui necessària per verificar les consolidacions efectuades i analitzar els riscos assumits per la totalitat de les entitats consolidades; igualment podran, amb igual objecte, inspeccionar els seus llibres, documentació i registres.

Quan de les relacions econòmiques, financeres o gerencials d'una entitat de crèdit amb altres entitats es pugui presumir l'existència d'una relació de control en el sentit indicat, sense que les entitats hagin procedit a la consolidació dels seus estats comptables, el Banc d'Espanya, així com les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències, podran sol·licitar informacions a aquestes entitats o inspeccionar-les, als efectes de determinar la procedència de la consolidació.

3. El Banc d'Espanya, així com les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències, podran sol·licitar informació de les persones físiques i inspeccionar les entitats no financeres amb les quals existeixi una relació de control en el sentit establert pel número 2 de l'article anterior, a efectes de determinar-ne la incidència en la situació jurídica, financera i econòmica de les entitats de crèdit i dels seus grups consolidables.

4. Amb independència de la suficiència de recursos propis a nivell consolidat, el Banc d'Espanya vigilarà la situació individual de solvència de cadascuna de les entitats de crèdit que composin els grups definits en la present Llei.

Quan l'especial situació d'una entitat de crèdit integrada en un grup consolidable d'entitats de crèdit ho aconselli, així com en aquells supòsits que reglamentàriament es determinin, el Banc d'Espanya podrà requerir el compliment individual del coeficient de solvència a nivells inferiors o fins i tot iguals a l'establert per a les entitats de crèdit no integrades en un grup consolidable d'entitats de crèdit. Igualment, el Banc d'Espanya podrà prendre les mesures necessàries per assegurar una distribució adequada dels recursos propis i riscos entre les entitats que composin el grup consolidable.

Article desè. 1. En els termes que es determinin reglamentàriament, es deduiran dels recursos propis del grup consolidable d'entitats de crèdit, o d'una entitat de crèdit no pertanyent a un grup consolidable, la major de les quanties: a) L'import total de les seves participacions qualificades en empreses que no tinguin el caràcter d'entitats de crèdit, entitats asseguradores o entitats financeres d'un altre tipus, o de societats instrumentals de les anteriors, en la part en que el dit import total excedeixi del 60 per 100 dels recursos propis de l'entitat o grup consolidable. b) L'import de les participacions qualificades en cada empresa o grup d'empreses que no tinguin el caràcter d'entitats de crèdit, entitats asseguradores o entitats financeres d'un altre tipus, o de societats instrumentals de les anteriors, en la part de cada participació que excedeixi del 15 per 100 dels recursos propis de l'entitat o grup consolidable.

2. Als efectes del que disposa aquest article, s'entendrà per participació qualificada la possessió, directa o indirecta, d'almenys el 10 per 100 del capital o dels drets de vot d'una empresa, o la possibilitat d'exercir, en els termes que reglamentàriament s'establecin, una influència notable en la gestió d'una empresa de la qual es sigui soci.

3. No s'inclouran en les regles contingudes en el número u anterior les participacions que no tinguin el caràcter d'immobilitzacions financeres. Reglamentàriament s'establiran altres excepcions a les esmentades regles en atenció a la temporalitat en la possessió de les participacions a causa d'operacions d'assistència financera a empreses en crisi, assegurament i subscripció d'emissions de valors, tant per compte propi com per compte d'altri o a d'altres causes especials que ho justifiquin suficientment.

Article onzè. 1. Quan una entitat de crèdit o un grup consolidable d'entitats de crèdit no assoleixin els nivells mínims de recursos propis establerts, l'entitat, o totes i cadascuna de les entitats consolidables, hauran de destinar a la formació de reserves els percentatges dels seus beneficis o excedents líquids que es determinin reglamentàriament, sotmetent a tal efecte la seva distribució a la prèvia autorització del Banc d'Espanya.

L'autorització s'entendrà atorgada si transcorregut un mes des de la recepció pel Banc d'Espanya de la sol·licitud oportuna no s'hagués produït resolució expressa.

2. Les entitats de crèdit o els grups consolidables d'entitats de crèdit que vulnerin les limitacions que es puguin establir en virtut del número 3 de l'article sisè adoptaran, en les condicions que reglamentàriament es determinin, les mesures necessàries per tornar al compliment de les normes infringides.

3. L'obertura de noves oficines per les entitats de crèdit que incorren en els supòsits dels números 1 i 2 anteriors quedarà sotmesa a la prèvia autorització del Banc d'Espanya o, si escau i previ informe favorable del Banc d'Espanya, a la de les comunitats autònomes competents en la matèria.

4. Les caixes d'estalvis hauran de destinar a reserves, o a fons de provisió no imputables a riscos específics, un 50 per 100, com a mínim, dels seus excedents líquids. Aquest percentatge podrà ser reduït pel Banc d'Espanya quan els recursos propis superin en més d'un terç els mínims establerts.

5. El Ministre d'Economia i Hisenda, a proposta del Banc d'Espanya i prèvia consulta amb les autoritats a qui correspongui la vigilància de l'obra benèfico-social de les caixes d'estalvis, podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, l'aplicació de percentatges de dotació a reserves inferiors al que figura en el número 4 anterior, o als que s'establecin en funció del número 1 d'aquest article, quan la inversió o manteniment d'obres socials anteriorment autoritzades, pròpies o en col·laboració, no pogués ser atesa amb el fons per a l'obra benèfico-social que resultés de l'aplicació dels números esmentats. En tal cas, aquestes caixes no podran incloure en els seus pressupostos inversions en obres noves, pròpies o en col·laboració.

6. El que disposen els números 1 i 2 anteriors s'entén sense perjudici de l'aplicació de les sancions que en cada cas escaiguin d'acord amb la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

Article dotzè. 1. Quan en un grup consolidable d'entitats de crèdit existeixin altres tipus d'entitats financeres sotmeses a requeriments específics de recursos propis, el grup haurà d'assolir, als efectes de suficiència d'aquests recursos, la més alta de les magnituds següents: a) La necessària per assolir el percentatge que s'estableixi de conformitat amb el que preveu el número 1 de l'article sisè. b) La suma dels requeriments de recursos propis establerts per a cada classe d'entitats integrants del grup, calculats de forma individual o subconsolidada, d'acord amb les seves normes específiques.

2. El compliment pel grup del que disposa el número precedent no eximirà les entitats financeres que no siguin de crèdit integrades en ell de complir individualment els seus requeriments de recursos propis. A tal efecte, les esmentades entitats seran supervisades en base individual per l'organisme que correspongui a la seva naturalesa.

En el cas de les entitats de crèdit integrades en el grup consolidable, s'estarà al que disposa el número 4 de l'article novè.

3. Tota norma que es dicti en desplegament del que preveu aquesta Llei i pugui afectar directament les entitats financeres subjectes a la supervisió de la Comissió Nacional del Mercat de Valors o de la Direcció General d'Assegurances es dictarà previ informe d'aquestes.

4. Sempre que en un grup consolidable d'entitats de crèdit existeixin entitats subjectes a supervisió en base individual per organisme diferent del Banc d'Espanya, aquest, en l'exercici de les competències que li atribueix aquesta Llei, haurà d'actuar de forma coordinada amb l'organisme supervisor que en cada cas correspongui. El Ministre d'Economia i Hisenda podrà dictar les normes necessàries per assegurar la coordinació adequada.

Article tretzè. 1. Els requeriments de recursos propis i els límits a la concentració de riscos o a la possessió de participacions qualificades establerts o previstos en aquest títol no s'aplicaran a les sucursals d'entitats de crèdit que tinguin la seva seu central en altres estats membres de les Comunitats Europees i estiguin subjectes a la supervisió prudencial d'aquells.

2. En els termes que es determinin reglamentàriament, tampoc seran exigibles les obligacions que s'estableixin d'acord amb el present títol a les sucursals de les altres entitats de crèdit estrangeres subjectes a requeriments equivalents.»

Article segundo. Modificació de la disposició transitòria de la Llei 13/1985 sobre participacions qualificades

La disposició transitòria de la Llei 13/1985, de 25 de maig, sobre coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels intermediaris financers, passarà a tenir la redacció següent:

«Les entitats de crèdit que l'1 de gener de 1993 superin els percentatges fixats en el número 1 de l'article desè, disposaran, a partir d'aquella data, d'un termini de deu anys durant el qual no s'aplicaran les deduccions previstes en el dit article.

El Banc d'Espanya supervisarà l'evolució dels actius sotmesos als esmentats límits i podrà, durant el termini assenyalat, prohibir a aquelles entitats de crèdit acollides al que disposa el paràgraf precedent l'elevació o ampliació de les esmentades participacions qualificades.»

Article tercero. Modificació de l'article 16.1 de la Llei 26/1988 sobre sancions en matèria de comptes consolidats

Es modifica el número 1 de l'article 16 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, que passarà a tenir la redacció següent:

«Quan les infraccions tipificades en els articles 4.º, apartat c) i 5.º, apartat h) es refereixin als comptes i a l'informe de gestió consolidats amb caràcter obligatori d'acord amb el títol II de la Llei 13/1985, sobre coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels intermediaris financers, se sancionarà l'entitat obligada a formular i aprovar els esmentats comptes i informe, i, si escau, als seus administradors i directius.»

Capítol II. Disposicions relatives a societats i agències de valors; societats rectores de les borses de valors; servei de compensació i liquidació, i els seus grups

Article cuarto. Modificacions de la Llei 24/1988 del Mercat de Valors

S'introdueixen en la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, les modificacions següents: modificació dels articles 4, 73, 84, 86 i 99-100, addició d'un article 86 bis. El text complet de cadascuna d'aquestes redaccions figura a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/1992/06/01/13

Capítol III. Disposicions relatives a les entitats d'assegurances i els seus grups

Article quinto. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre. Ref. BOE-A-1995-24262.)