Llei 26/1999, de 9 de juliol, de mesures de suport a la mobilitat geogràfica dels membres de les Forces Armades

JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA

A tots els qui la present vegin i entenguin. Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la Llei següent.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El dictamen de la Comissió Mixta, no permanent, Congrés dels Diputats-Senat, sobre la fórmula i els terminis per a la plena professionalització de les Forces Armades, aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats el 28 de maig de 1998 i pel Ple del Senat el 9 de juny del mateix any, estableix un nou model sustentat en uns principis que suposen un important i històric repte. No es tracta únicament de dotar de soldats i mariners professionals les actuals Forces Armades, amb la consegüent suspensió del servei militar, sinó de construir els nous Exèrcits que Espanya necessita, amb gran capacitat de projecció exterior, plenament operatius i disposats per garantir el compliment de les missions que el Govern els encomanin.

II

El model de Forces Armades del futur ha quedat dissenyat, amb caràcter general, en la Llei que regula el règim del seu personal. No obstant això, un dels aspectes singulars de la condició de militar que requereix una definició complementària amb rang de llei és la mobilitat geogràfica obligatòria derivada de la disponibilitat per raons professionals. En efecte, la mobilitat al llarg de la trajectòria professional del militar és una característica o exigència rellevant que contribueix eficaçment a la seva capacitació i a l'operativitat dels Exèrcits. Per això ha estat tradicional que tant al nostre país com als del nostre entorn s'hagin aplicat al llarg del temps diverses polítiques d'habitatge militar, orientades a facilitar l'esmentada mobilitat amb l'objectiu d'assegurar que les unitats militars puguin disposar en tot moment dels professionals adequats i que aquests puguin desenvolupar trajectòries enriquidores del propi perfil professional per respondre a les demandes de l'organització.

III

Aquest és el moment en què és possible abordar una nova política, que es plasma en la present Llei, la qual cosa ja per si mateixa representa una novetat de gran importància: el Parlament ha sotmès a debat i establert el model de suport a la mobilitat als Exèrcits. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que en la qüestió conflueixen dos aspectes en els quals són desitjables una política d'estabilitat i acords polítics majoritaris. D'una banda, tot el relacionat amb les exigències de la defensa i l'operativitat de les nostres Forces Armades i, de l'altra, un aspecte substancial en la vida de qualsevol professional que hagi d'estar sotmès a freqüents canvis de domicili per exigències de la seva feina.

El principi essencial d'aquesta Llei continua sent el tradicional de facilitar la mobilitat geogràfica del militar en servei actiu mitjançant el suport a les seves necessitats d'habitatge per canvi de destinació i localitat. Aquest principi es concreta a través d'una compensació econòmica o, en casos singulars, facilitant-li habitatge militar. Aquí rau, amb l'alteració en l'ordre en el qual es citen els dos tipus de suports —compensació o habitatge— i el caràcter residual en la concessió del segon, el canvi substancial que es pretén introduir amb aquesta Llei. Al militar que canviï de destinació i localitat se li reconeixerà per un període de tres anys com a màxim una compensació econòmica que li permeti atendre sense greu perjudici els problemes derivats de la seva mobilitat. Únicament en casos singulars derivats de motius d'operativitat, funcionalitat o seguretat se li adjudicarà habitatge militar amb el règim especial que es determina en la pròpia Llei. En alguns casos aquestes raons estaran basades en la particularitat del lloc que s'ocupi i l'habitatge militar serà inherent a la destinació; en d'altres, seran raons objectives per les característiques de determinats habitatges les que aconsellaran la seva adjudicació, que es produirà en funció de les càrregues familiars, temps de serveis, destinacions i altres condicions específiques dels possibles usuaris que es determinin reglamentàriament. Aquest règim especial d'aplicació als habitatges militars quedarà exclòs del règim general de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans.

A aquests efectes, del parc actual d'habitatges es declararan no alienables aquells que, per trobar-se a l'interior d'instal·lacions militars, per raons de seguretat o per necessitats operatives en zones específiques, es considerin imprescindibles. Només aquests habitatges podran ser adjudicats, en règim d'arrendament especial, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Les causes de la pèrdua del dret a la seva ocupació estaran degudament taxades en la pròpia Llei.

IV

Feta la plantejament general, convé fer un apunt més. Com ja s'ha assenyalat, s'està definint un nou model de Forces Armades en el qual són part substancial, a més dels militars de carrera, els militars de complement i els militars professionals de tropa i marineria. Aquesta Llei permet donar resposta a aquest esquema de personal. Així, l'element substancial del suport a la mobilitat, que és la compensació econòmica, es facilitarà també al militar de complement i al militar professional de tropa i marineria que manté una relació de serveis de caràcter temporal, en les mateixes condicions que al militar de carrera, sempre que hagin complert cinc anys de temps de serveis. L'accés als habitatges militars en règim especial, amb el caràcter residual ja esmentat, queda reservat per al militar de carrera i per al militar professional de tropa i marineria que manté una relació de serveis de caràcter permanent que es trobin en situació de servei actiu o en la de reserva amb destinació, no sent aplicable, per la temporalitat de la relació dels seus serveis, a la resta dels militars professionals de tropa i marineria ni als militars de complement.

V

Els criteris anteriors podrien portar a considerar el tractament de la resta del parc d'habitatges militars, que siguin declarats alienables, com a propi d'un règim merament transitori. No obstant això, cal considerar la seva importància quantitativa (47.000 habitatges aproximadament, ja que s'inclouen en la norma els habitatges administrats pels Quarters Generals, els anteriorment denominats habitatges de servei i pavellons de cos, plaça i unitat); la diferència qualitativa dels habitatges per raó de la seva antiguitat, serveis, habitabilitat i superfície; els problemes derivats de la seva distribució geogràfica al llarg del territori nacional amb desequilibris entre l'oferta i la demanda actual que impedeixen una gestió eficient i, sobretot, la incidència que qualsevol mesura pot tenir sobre el gran nombre d'usuaris. Tot això aconsella regular en el propi articulat de la Llei el dret d'ús dels actuals usuaris dels habitatges militars, al qual s'atorga un caràcter vitalici si es tracta del titular contractual, assolint aquest dret, en cas de defunció d'aquell, com a beneficiaris, el cònjuge convivent o persona en anàloga relació d'afectivitat, i els descendents i ascendents del titular, en primer grau, en determinades circumstàncies. En els casos en què, per sentència o resolució judicial, els habitatges estiguin ocupats per persones diferents del titular del contracte, el dret d'ús de l'adjudicatari tindrà l'abast que en la mateixa es determini. Si bé, com és lògic, també es regulen les causes per les quals es podrà resoldre de ple dret el contracte corresponent.

A més del dret a l'ús, en la Llei s'inclouen les normes per a l'alienació dels habitatges militars i altres immobles que no siguin declarats d'especial interès per a la defensa.

Igualment, resulta convenient destacar la racionalització del parc d'habitatges que es produeix amb la seva agrupació en dues úniques categories, habitatges militars i pavellons de càrrec, integrant-se en aquests últims els fins ara denominats habitatges de representació i pavellons de càrrec.

VI

L'alienació de la major part del parc d'habitatges militars farà possible mantenir el funcionament del sistema, fer front a les despeses que es generin en el període necessari per al canvi del model i, a més, els excedents econòmics que es generin es podran aplicar a coadjuvar en la dotació econòmica dels processos de modernització i professionalització de les Forces Armades, prioritaris en aquests moments, assegurant el manteniment del sistema en el futur a través de les subvencions a incloure en els Pressupostos Generals de l'Estat.

VII

La Llei estableix, a més dels requisits per a la venda a l'usuari de l'habitatge militar que estigui ocupant, diverses mesures per facilitar l'accés a la propietat d'habitatges dels membres de les Forces Armades. Aquesta política serà d'aplicació a l'important nombre de militars que en aquests moments no són usuaris i es materialitzarà privilegiant-los en els corresponents concursos, quan sigui el Ministeri de Defensa el que posi habitatges alienables a la venda i, també, mitjançant ajudes econòmiques directes o alienació de sòl a cooperatives integrades, fonamentalment, per personal militar. Es pretén, amb l'aplicació d'aquesta Llei, afavorir la igualtat d'oportunitats en l'accés a la propietat d'habitatge als militars de carrera en servei actiu, siguin usuaris o no d'habitatge militar.

VIII

Per últim, la Llei adapta les funcions de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades a la regulació de la matèria, tenint presents els nous plantejaments de la seva gestió per a la consolidació del sistema i atès el procés de canvi que es desenvoluparà a partir de la seva entrada en vigor.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

CAPÍTOL II. Règim de les mesures de suport a la mobilitat geogràfica

CAPÍTOL III. Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Pavellons de càrrec

Els habitatges destinats a domicili oficial o de representació social del militar, per raó del càrrec o destinació que ostenti, que en endavant es denominaran pavellons de càrrec, prèvia declaració com a tals dels corresponents immobles, es continuaran regint per l'Ordre ministerial 16/1994, de 10 de febrer, i disposicions complementàries, mentre no es procedeixi a una nova regulació del règim dels mateixos pel Ministre de Defensa.

Disposició addicional segona. Normes per a l'alienació d'habitatges militars i altres immobles

1. Els habitatges no inclosos en les Ordres ministerials a les quals es refereix l'apartat 1 de l'article 5 d'aquesta Llei, així com els altres immobles, podran ser objecte d'alienació d'acord amb les normes següents:

a) Els habitatges ocupats podran ser oferts al titular del contracte o, en cas de defunció d'aquest, al cònjuge que convisqués amb ell en el moment de la defunció i, en defecte seu, a les persones que es relacionen a continuació, si haguessin conviscut amb el titular els dos anys immediatament anteriors i sempre que l'habitatge constitueixi la residència habitual de les mateixes: I. Persona en anàloga relació d'afectivitat que el cònjuge; II. Fills del titular amb una discapacitat igual o superior al seixanta-cinc per cent; III. Altres fills del titular; i IV. Ascendents del titular en primer grau.

Si existissin dues o més persones de les relacionades en el paràgraf precedent, l'habitatge només podrà ser ofert a una d'elles, seguint l'ordre en el qual es citen anteriorment i resolent-se els casos d'igualtat entre els fills a favor del de menor edat.

En els casos d'habitatges que per sentència ferma de nul·litat, separació o divorci, o per resolució judicial que ho declari, es trobin ocupats per persona diferent del titular del contracte, l'alienació de l'habitatge a dit titular només serà possible sempre que, concorrent tots els altres requisits previstos en aquesta Llei, es compleixi la condició de fer constar expressament en l'escriptura pública de compravenda, els extrems relatius a l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar que figurin en el conveni regulador aprovat pel Jutge o, en defecte seu, en les mesures preses per aquest, així com en totes les modificacions judicials dictades per alteració substancial de les circumstàncies d'acord amb el que preveuen els articles 90 i 91 del Codi Civil, i que es produïssin abans de l'atorgament de l'esmentada escriptura.

Sens perjudici del que disposen els paràgrafs anteriors, els habitatges ocupats seran oferts a la persona que tingués assignat el seu ús per sentència ferma de separació, divorci o nul·litat, o per resolució judicial que ho declari, en el supòsit que no constitueixi la residència habitual del titular del contracte i que aquest renunciï expressament a exercir el dret de compra un cop rebuda l'oferta, o de forma tàcita si en el termini de dos mesos des de la recepció de l'esmentada oferta no manifesta la seva voluntat d'adquisició, o procedeixi a revocar l'acceptació de la mateixa, perdent aquest el dret d'ocupació permanent de l'habitatge en règim d'arrendament especial i sent-li d'aplicació el que estableix l'article 12, apartat 1, paràgraf a), d'aquesta Llei.

L'habilitació continguda en els paràgrafs anteriors perquè pugui procedir-se a l'alienació dels habitatges, no s'entendrà com a dret adquirit a favor dels possibles compradors fins que rebin la corresponent oferta. No obstant això, en el supòsit que la persona a la qual hagi de ser-li ofert l'habitatge, d'acord amb el que disposen els paràgrafs primer i segon d'aquest paràgraf a), morís abans de rebre l'oferta corresponent, els qui la segueixin en l'ordre de prelació podran, si no els correspongués el dret d'ús amb caràcter vitalici d'acord amb el que disposa l'article 6 d'aquesta Llei, continuar transitòriament en l'ús de l'habitatge fins que rebin dita oferta.

b) El preu de venda dels immobles als quals es refereix la lletra a) d'aquest apartat, es fixarà d'acord amb el valor real de mercat en el moment del seu ofertament, al qual s'aplicarà la deducció que s'assenyala a continuació. A aquests efectes es considerarà com a valor real de mercat el que es fixi per almenys dues entitats de taxació, inscrites en el registre corresponent del Banc d'Espanya i seleccionades mitjançant concurs públic, tot en la forma i d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament. A aquest import s'aplicarà una deducció que, tenint en compte els criteris que han vingut regint per a la determinació dels cànons d'ús i la ponderació del dret d'ocupació vitalici que reconeix aquesta Llei als usuaris, es valora de forma unitària en el cinquanta per cent, determinant així el preu final de venda. Aquest preu s'abonarà al comptat.

c) L'adquisició de l'habitatge serà potestatiu, mantenint-se el dret de l'usuari a l'ocupació permanent del mateix en règim d'arrendament especial, d'acord amb el que es determina en l'article 6 d'aquesta Llei. Se n'exceptua el cas d'ocupació transitòria de l'habitatge previst en el darrer paràgraf de la lletra a) del present apartat, en el qual supòsit, si en el termini de dos mesos des de la recepció de la dita oferta que consti fefaentment, l'interessat no manifestés la seva voluntat expressa d'adquisició, l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades podrà resoldre de ple dret el contracte subscrit sobre la mateixa, sense que sigui d'aplicació a aquest cas el que disposa el paràgraf d) del present apartat. El Ministre de Defensa fixarà, en tot cas, els calendaris de venda i ordre de prelació d'acord amb els interessos públics.

d) L'usuari d'un habitatge en el qual concorrin les circumstàncies assenyalades en la lletra a) d'aquest apartat, llevat de l'excepció prevista en l'apartat 3 de l'article 12 d'aquesta Llei, que no hagués realitzat la compra del seu habitatge en el moment de l'oferta dels habitatges de l'edifici del qual forma part, podrà, posteriorment, sol·licitar la seva compra durant un termini de cinc anys a comptar des de dita oferta. En aquest cas, la nova oferta es realitzarà quan no pertorbi els calendaris de venda previstos, essent el preu final de venda al qual es refereix la lletra b) d'aquest apartat el que resulti d'una nova taxació.

e) Les comunitats de propietaris assumiran tots els serveis i elements comuns de la finca transmesa. En cadascuna d'elles s'integrarà l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades com a propietari dels habitatges que, en aplicació del que disposa la lletra c) d'aquest apartat, no hagin estat alienats.

f) Respecte dels habitatges desocupats, el Ministeri de Defensa podrà optar per assignar-los a altres unitats del Departament o alienar-los mitjançant concurs, establint com a preu de licitació el preu final de venda resultant de la valoració assenyalada en la lletra b) d'aquest apartat, entre personal al servei del Ministeri de Defensa d'acord amb els barems i procediment que es determinin. En els esmentats barems es tindran en compte, entre d'altres paràmetres, amb caràcter prioritari i per aquest ordre, que el militar es trobi en la situació de servei actiu, així com que hagi desallotjat l'habitatge militar que ocupava, en aplicació del Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, com a conseqüència del pas a situacions de reserva.

g) Els habitatges adquirits en les condicions assenyalades en les lletres a) a f) anteriors no podran ser objecte d'alienació fins que no hagin transcorregut tres anys des del moment de la compravenda, llevat de defunció de l'adquirent. La hipoteca de l'habitatge, als únics efectes de la seva compra, no s'entendrà inclosa en aquesta prohibició legal de disposició del bé immoble. En tot cas, durant el període de deu anys des de l'adquisició de l'habitatge, la primera transmissió per actes inter vivos del mateix, d'una part d'ell o de la quota indivisa, haurà de ser notificada fefaentment a l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades, amb indicació del preu i condicions en els quals es pretén realitzar la compravenda. En el termini d'un mes des de la recepció de la notificació, l'esmentat Institut haurà d'autoritzar la transmissió o exercir el dret de tempteig. El tercer adquirent quedarà obligat a remetre al mateix organisme una còpia de l'escriptura pública en la qual s'efectuà la compravenda. Si la transmissió s'hagués efectuat sense haver practicat la precitada notificació o en condicions diferents de les indicades en aquesta, l'Institut podrà exercir el dret de retracte en el termini d'un mes des de la recepció de l'escriptura pública. Per a la inscripció dels esmentats títols de propietat en el corresponent Registre de la Propietat, serà condició necessària l'acreditació d'haver efectuat els tràmits previstos en els dos paràgrafs anteriors.

h) Els habitatges no ocupats que no s'adjudiquin pels procediments anteriors i la resta dels béns immobles, garatges i locals comercials, que no tinguin usuari, seran alienats per subhasta pública amb subjecció al procediment previst en la normativa vigent. Els locals comercials arrendats podran ser adjudicats directament al titular del contracte en el preu de venda que fixin les entitats de taxació que, estant inscrites en el registre corresponent del Banc d'Espanya, hagin estat seleccionades mitjançant el corresponent concurs públic. Els immobles esmentats també podran ser alienats per contractació directa, quan concorrin les circumstàncies previstes en l'article 117 del Reglament del Patrimoni de l'Estat, entenent-se conferides al Ministre de Defensa les facultats que el mateix precepte atribueix al Ministre d'Economia i Hisenda.

i) Les normes per a l'alienació contingudes en aquest apartat seran d'expressa aplicació en tot cas, excloent-se, per tant, qualsevol altre règim específic al qual s'haguessin pogut acollir amb anterioritat els habitatges militars i altres immobles. Els contractes de compravenda als quals es refereix aquest apartat tindran la naturalesa de contractes privats de l'Administració.

2. Els recursos econòmics obtinguts com a conseqüència de les alienacions passaran a formar part del patrimoni de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades per al compliment dels fins assenyalats en la present Llei.

Disposició addicional tercera. Alienació d'altres immobles del domini públic

Sens perjudici de les facultats que atorga en el seu article 71 la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social, a la Gerència d'Infraestructura i Equipament de la Defensa, en relació amb l'alienació dels immobles del domini públic estatal que deixin de ser necessaris per a la defensa, quan els mateixos tinguin la consideració d'habitatges militars, en aquesta Llei definits, així com els seus elements inseparables, seran alienats per l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades amb subjecció als criteris assenyalats en la disposició anterior. S'inclouen en aquesta facultat els béns immobles, solars o edificacions adscrits pel Patrimoni de l'Estat als extingits Patronats de Cases Militars per a l'esmentada finalitat.

Disposició addicional quarta. Personal del Centre Superior d'Informació de la Defensa

Els drets que aquesta Llei estableix per als militars en situació de servei actiu, també seran d'aplicació al personal militar que, a l'entrada en vigor del Reial Decret 1324/1995, de 28 de juliol, estigués prestant serveis al Centre Superior d'Informació de la Defensa i no hagi causat baixa en el mateix, fins i tot quan passi a la situació de serveis especials.

Disposició addicional cinquena. Determinació d'habitatges militars no alienables

En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Ministre de Defensa procedirà a efectuar les corresponents declaracions d'habitatges militars no alienables, d'acord amb el que estableix la mateixa.

Disposició addicional sisena. Situacions administratives diferents del servei actiu

En les situacions administratives del personal militar, diferents del servei actiu o reserva, el Govern determinarà reglamentàriament les mesures concretes de les previstes en la present Llei que els són aplicables.

Disposició addicional setena. Assignació especial d'habitatge militar

Per raons d'economia de mitjans i millor aprofitament dels recursos disponibles i quan no hi hagi peticionaris que compleixin els requisits exigits en la present Llei, podrà accedir a habitatge militar en règim d'arrendament especial, en les condicions que es determinin reglamentàriament, el personal militar que es trobi en primer destí o en posteriors destinacions sense canvi de localitat o àrea geogràfica.

Disposició addicional vuitena. Altres mesures de caràcter especial

El Ministeri de Defensa podrà arbitrar mesures tendents a facilitar l'exercici del dret d'ús vitalici del seu habitatge militar a retirats, jubilats, vidus, vídues i, si escau, als beneficiaris assenyalats en l'apartat 2 de l'article 6 de la present, el nivell de recursos econòmics individuals dels quals no superi els límits que es determinin reglamentàriament.

Amb l'objectiu de facilitar l'exercici del dret d'ús vitalici als usuaris dels habitatges militars que el tinguin reconegut legalment, el Ministre de Defensa podrà autoritzar el reallotjament en un altre habitatge de similars característiques, quan concorrin circumstàncies excepcionals de caràcter humanitari que suposin greus problemes per exercir el dit dret en el que tinguin adjudicat. Aquestes circumstàncies estaran referides, exclusivament, al titular, el seu cònjuge i els fills que convisquin amb ells.

Disposició addicional novena. Oferta d'habitatges militars en règim d'arrendament especial a personal militar amb una relació de serveis de caràcter temporal i compromís de llarga durada

Amb efectes d'1 de gener de 2009 i vigència indefinida, i sens perjudici del que disposa l'article 2 de la Llei 26/1999, de 9 de juliol, de mesures de suport a la mobilitat geogràfica dels membres de les Forces Armades, per a un millor aprofitament dels recursos i conservació del patrimoni immobiliari disponible, s'autoritza el Ministre de Defensa per tal que, en aquelles localitats en les quals hi hagi habitatges militars no alienables que es trobin desocupats, puguin oferir-se en règim d'arrendament especial al militar de complement i al militar professional de tropa i marineria amb una relació de serveis de caràcter temporal, que tingui subscrit un compromís de llarga durada, en les condicions establertes en aquesta Llei i en el seu reglament de desenvolupament.

Disposició addicional desena. Protecció específica en determinats supòsits

En els supòsits de pas a retir com a conseqüència d'insuficiència de condicions psicofísiques en acte de servei o terrorisme que impliquin inutilitat permanent, absoluta o gran invalidesa, o en situacions greus especials de necessitat personal, social o econòmica, coincidents amb l'aplicació de l'article 9 o de l'apartat 1 de l'article 10, podrà mantenir-se l'ús de l'habitatge, pel titular o els beneficiaris als quals es refereix l'article 6, mentre subsisteixim les dites situacions i sempre que es mantingui l'ocupació real i efectiva de l'habitatge.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera. Arxiu d'expedients

Els expedients oberts amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei relatius a la qualificació d'habitatges de suport logístic, inclosos els tramitats en compliment de sentència i, igualment, els expedients de desnonament instruïts per l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades d'acord amb el que disposa el Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, per qualsevol de les causes assenyalades en l'article 9 d'aquesta Llei, fins i tot quan sobre els mateixos hagi recaigut sentència ferma, s'arxivaran d'ofici, mantenint-se vigents els expedients de desnonament incoats per qualsevol de les causes assenyalades en l'article 10 de la present Llei.

Disposició transitòria segona. Desnonaments administratius i judicials

Fins que es dictin les corresponents normes de procediment, el Consell Rector de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades podrà acordar la incoació dels procediments de desnonament per les causes previstes en l'article 9 d'aquesta Llei que seran resolts pel Director general Gerent de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades i s'ajustaran al procediment assenyalat en els articles 142 al 144 del Decret 2114/1968, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a l'aplicació de la Llei sobre habitatges de protecció oficial, text refós aprovat pel Decret 2131/1963, de 24 de juliol, i 3964/1964, de 3 de desembre.

Disposició transitòria tercera. Suspensió de l'adjudicació d'habitatges

Fins que s'estableixi reglamentàriament el procediment al qual fa referència l'article 8 de la present Llei, als sol·licitants d'habitatge se'ls reconeixerà exclusivament el dret a la compensació econòmica d'acord amb les normes i procediment assenyalats en el Reial Decret 1751/1990 i les disposicions de desenvolupament.

Disposició transitòria quarta. Dret a continuar percebent la compensació econòmica

Als sol·licitants que ja vinguessin percebent compensació econòmica, se'ls mantindrà aquest dret fins al termini màxim assenyalat en l'article 3 d'aquesta Llei, comptat a partir de la seva entrada en vigor i sempre que es mantinguin les condicions exigides en la mateixa per al seu reconeixement.

Disposició transitòria cinquena. Adequació pressupostària de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades

L'adequació de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades prevista en l'article 13 d'aquesta Llei tindrà efectes a l'inici de l'exercici pressupostari següent al de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria sisena. Immobles en procés d'alienació

Els habitatges i altres immobles que, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, es trobin en procés d'alienació, mantindran les condicions ja establertes o compromeses per a la seva venda, que culminarà l'Organisme que hagués iniciat els expedients. Transcorregut el termini de dos anys, a partir de l'esmentada entrada en vigor, es donarà per conclòs el procés, sent-los d'aplicació els preceptes establerts en aquesta Llei.

Disposició transitòria setena. Incorporació al règim general d'habitatges militars no administrats per l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades

1. Als habitatges militars, l'administració dels quals no corresponia a l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no els serà d'aplicació el règim general establert en la mateixa fins que no s'hagin formalitzat les actes de lliurament dels esmentats habitatges a l'Institut esmentat, prèvia depuració, si escau, de la situació física i jurídica dels immobles corresponents, ni el termini al qual es refereix la disposició addicional cinquena. Un cop efectuat l'anterior, se'ls assignarà la destinació que correspongui als efectes previstos en l'article 5 d'aquesta Llei.

Als esmentats habitatges, mentre no passin a ser administrats per l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades, els serà d'aplicació la normativa per la qual venien regint-se, llevat del que preveu l'apartat següent.

2. En tot cas, el cànon d'ús o taxa que fixi el Ministre de Defensa per als habitatges militars s'aplicarà de forma progressiva durant un termini de tres anys, a partir del següent a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, als habitatges referits en l'apartat anterior.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

1. Queden derogades les disposicions següents:

a) L'article 78 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social.

b) El Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, pel qual es crea l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades, se suprimeixen el Patronat de Cases Militars de l'Exèrcit de Terra, el Patronat de Cases de l'Armada i el Patronat de Cases de l'Exèrcit de l'Aire i es dicten normes en matèria d'habitatges militars.

c) El Reial Decret 219/1997, de 14 de febrer, pel qual es modifica parcialment el Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, pel qual es va crear l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades i es van dictar normes en matèria d'habitatges militars.

2. No obstant el que s'estableix en l'apartat anterior, mentre no entrin en vigor les disposicions que desenvolupin la present Llei, mantindran la seva vigència els preceptes de les disposicions que a continuació es ressenyaran: a) Del Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, els articles 2; 7; 8; 9; 10; 11, lletres a), b), c), d), e), f), g), h), i), j), k), l), m) i ñ); 12; 13; 15; 23; 26; 30; 31; 37; 38; 39, lletra c); 41; 42; 43, i la disposició addicional desena. b) Del Reial Decret 219/1997, de 14 de febrer, l'article únic, apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 9, la disposició addicional quarta i la disposició addicional cinquena.

3. Totes les referències contingudes en els preceptes que queden vigents del Reial Decret 1751/1990, de 20 de desembre, i del Reial Decret 219/1997, de 14 de febrer, als habitatges militars de suport logístic, hauran d'entendre's fetes als habitatges militars que es regulen en la present Llei.

4. Igualment, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en quant s'oposin al que disposa aquesta Llei.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Desenvolupament de la Llei

S'autoritza el Consell de Ministres i el Ministre de Defensa per tal que, en l'àmbit de les seves respectives competències, dictin les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució de la present Llei.

Disposició final segona. Modificacions pressupostàries

El Ministre d'Economia i Hisenda efectuarà les modificacions pressupostàries precises per donar compliment a les previsions d'aquesta Llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Madrid, 9 de juliol de 1999. Joan Carles R. El President del Govern, José María Aznar López.