Llei 37/2015, de 29 de setembre, de carreteres

Article 1. Objecte

1. És objecte de la present llei l'ordenació i gestió de la Xarxa de Carreteres de l'Estat i les corresponents zones de domini públic i protecció.

2. La política de carreteres té les finalitats següents: a) Facilitar l'exercici dels drets de lliure circulació de les persones físiques i jurídiques. b) Oferir la infraestructura necessària per al transport de persones o béns. c) Promoure el creixement econòmic i social equilibrat i sostenible. d) Aconseguir una oferta d'infraestructures de carreteres i serveis associats de qualitat, segures i eficients, amb una assignació adequada de recursos. e) Impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica, així com la seva difusió. f) Col·laborar en la protecció del medi ambient. g) Fomentar el desenvolupament de serveis avançats a la mobilitat i el transport per carretera. h) Promoure la coordinació amb altres xarxes d'infraestructures i modalitats de transport. i) Col·laborar en els objectius de cohesió i equilibri territorial.

3. El domini públic regulat en la present llei és constituït per: a) La Xarxa de Carreteres de l'Estat, el seu Viari Annex i els terrenys ocupats per ambdós. b) Els elements funcionals, així com les construccions i instal·lacions que hi existeixen. c) La zona contigua a les carreteres de l'Estat i als seus elements funcionals definida com a zona de domini públic en aquesta llei, així com qualsevol altra zona de titularitat de l'Estat afecta a les esmentades carreteres.

Article 2. Definicions

1. Als efectes de l'aplicació de la present llei s'atendrà als conceptes i classes de carreteres que s'indiquen a continuació i a les definicions que figuren a l'annex I.

2. Es consideren carreteres les vies de domini i ús públic projectades, construïdes i senyalitzades fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.

3. Per les seves característiques, les carreteres es classifiquen en autopistes, autovies, carreteres multicarril i carreteres convencionals. a) Són autopistes les carreteres que estan especialment projectades, construïdes i senyalitzades com a tals per a la circulació exclusiva d'automòbils, sense accés de les propietats confrontants, sense creuar ni ser creuades a nivell per cap altra via de comunicació o servitud de pas, i amb calçades separades per a cada sentit de circulació. b) Són autovies les carreteres que, sense reunir tots els requisits de les autopistes, tenen calçades separades per a cada sentit de la circulació i limitació d'accessos a les propietats confrontants, i manquen de creuaments a nivell. c) Són carreteres multicarril les que, sense ser autopistes o autovies, tenen almenys dos carrils destinats a la circulació per a cada sentit, amb separació o delimitació dels mateixos, podent tenir accessos o creuaments a nivell. d) Són carreteres convencionals les que no reuneixen les característiques pròpies de les autopistes, ni de les autovies, ni de les carreteres multicarril.

4. L'Administració General de l'Estat, amb participació de les comunitats autònomes, ens locals i sectors afectats, podrà establir dins la classificació prevista en l'apartat anterior, categories en funció de normes de qualitat, serveis inclosos o característiques del servei viari que prestin.

5. El canvi de classe i categoria d'una carretera requereix: a) El compliment de les condicions establertes per a cada classe i categoria de carretera, prèvia aprovació i realització en el seu cas de les obres corresponents. b) La seva integració dins alguna de les xarxes de carreteres existents al territori espanyol. c) La classificació i categorització expresses per l'òrgan competent, prèvia participació de les administracions afectades pel canvi.

6. No tindran la consideració de carreteres ni d'element funcional d'aquestes: a) els camins de servei, entenent per tals les vies construïdes per facilitar l'accés a les propietats confrontants o, en general, com a elements auxiliars o complementaris de les activitats específiques dels titulars d'aquestes propietats. b) Les vies forestals i les vies pecuàries classificades com a tals per la seva legislació específica. c) Els vials i camins de competència estatal que formen part del Viari Annex a la Xarxa de Carreteres de l'Estat.

7. Els camins de servei dels quals siguin titulars persones físiques o jurídiques, públiques o privades, hauran d'obrir-se a l'ús públic quan ho exigeixi l'interès general. En aquest cas s'aplicarà, si s'escau, la Llei d'Expropiació Forçosa.

Article 3. Elements funcionals

1. És element funcional d'una carretera tota zona permanentment afecta a la conservació de la mateixa o a l'explotació del servei públic viari, com ara centres operatius per a la conservació i explotació de la carretera, àrees de servei, vies de servei, zones destinades al descans, zones d'estacionament, llits de frenada, elements de drenatge i els seus accessos, estacions de pesatge, parades d'autobusos, zones, aparcaments i instal·lacions de manteniment de la vialitat hivernal i per a altres fins auxiliars o complementaris. No tenen consideració d'elements funcionals les instal·lacions i equipaments destinats a la regulació, gestió i control del trànsit.

2. Els elements funcionals no tenen la consideració de carretera; no obstant això, com aquesta, formen part del domini públic i la seva gestió i explotació corresponen al Ministeri de Foment.

Article 4. Carreteres i Xarxa de Carreteres de l'Estat

1. Són carreteres de l'Estat, als efectes d'aquesta llei, aquelles la titularitat de les quals, independentment del seu sistema de gestió, correspon a l'Administració General de l'Estat, que exerceix les seves competències sobre les mateixes a través del Ministeri de Foment. Les carreteres de l'Estat estan constituïdes per la Xarxa de Carreteres de l'Estat i el seu Viari Annex.

2. El Ministeri de Foment establirà la denominació de les carreteres de l'Estat, la qual s'ajustarà a criteris de racionalitat, funcionalitat, simplicitat i continuïtat d'itinerari.

3. Correspon al Ministeri de Foment la facultat de proposar a les entitats i organismes els tractats i convenis internacionals dels quals apliqui el Regne d'Espanya, la inclusió en les corresponents xarxes supranacionals de les carreteres o trams que reuneixin els requisits establerts.

4. Constitueixen la Xarxa de Carreteres de l'Estat les integrades en un itinerari d'interès general o la funció de les quals en el sistema de transport afecti més d'una comunitat autònoma.

5. Es consideren itineraris d'interès general aquells en els quals concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Formar part dels principals itineraris de trànsit internacional inclosos en els corresponents convenis. b) Constituir accés principal a un port o aeroport d'interès general, als centres logístics de la defensa, o als del transport i logística declarats d'interès general. c) Servir d'accés als principals passos fronterers. d) Enllaçar les comunitats autònomes, connectant els principals nuclis de població del territori de l'Estat de manera que formin una xarxa contínua que suporti regularment un trànsit de llarg recorregut.

6. La Xarxa de Carreteres de l'Estat es classificarà funcionalment en: a) Xarxa Bàsica, integrada per les carreteres que faciliten l'accessibilitat a tot el territori nacional i per les que circulen els principals fluxos de viatgers o mercaderies. b) Xarxa Complementària, integrada per la resta de carreteres de la Xarxa de Carreteres de l'Estat.

7. El Ministeri de Foment elaborarà i mantindrà actualitzat un inventari de les carreteres de l'Estat.

8. La Xarxa de Carreteres de l'Estat podrà modificar-se, mitjançant reial decret, a proposta del Ministre de Foment, per canvi de titularitat, per cessió a altres administracions públiques o per incorporació de carreteres d'altra titularitat.

9. En cap cas tindran la consideració de nova carretera les duplicacions de calçada, els condicionaments de traçat, els eixamplaments de plataforma, les millores de ferm, les variants i, en general, totes aquelles altres actuacions que no suposin una modificació substancial en la funcionalitat de la carretera preexistent.

Article 5. Carreteres de l'Estat no integrades a la Xarxa de Carreteres de l'Estat

Aquelles carreteres que, sent competència del Ministeri de Foment, no formin part de la Xarxa de Carreteres de l'Estat, així com els vials i camins de la seva competència, constitueixen el Viari Annex a la Xarxa de Carreteres de l'Estat.

Aquest viari podrà ser cedit a altres administracions públiques. L'expedient es promourà a instàncies d'aquestes o del propi Ministeri de Foment i serà resolt per aquest. Quan no hi hagi acord entre el cedent i el cessionari, l'expedient serà resolt pel Consell de Ministres.

Igualment, aquest viari podrà ser transmès a altres persones físiques o jurídiques, a proposta del Ministeri de Foment, prèvia desafectació del servei públic.

Article 6. Deure d'informació

1. Correspon al Ministeri de Foment la recopilació d'informació, elaboració i comunicació a altres països o organitzacions internacionals dels quals Espanya sigui part, i en el seu cas l'aprovació i execució de les actuacions que en compliment de convenis o tractats internacionals vigents o de la normativa europea afectin les carreteres espanyoles o els seus elements funcionals. El Ministeri de Foment facilitarà informació actualitzada sobre vialitat, actuacions en execució, mapes de carreteres, estadístiques i dades sobre aforaments, tarifes de peatges, àrees de servei, de descans i aparcaments segurs.

2. Les altres administracions, així com les persones físiques i jurídiques directament afectades en l'execució d'aquesta llei, hauran de facilitar la informació que els sigui requerida per al compliment del que disposa el paràgraf anterior.

Article 7. Pla estratègic de les carreteres de l'Estat

1. El Pla estratègic de les carreteres de l'Estat és l'instrument tècnic i jurídic de la política sectorial de carreteres, i ha de contenir les previsions i objectius a complir i les prioritats d'actuació en relació amb les carreteres estatals i els seus elements funcionals.

2. El Pla estratègic de les carreteres de l'Estat contindrà les determinacions següents: a) Descripció i diagnòstic del conjunt de carreteres i elements funcionals. b) Període de temps que abasta. c) Objectius del Pla per a aquest període. d) Criteris de coordinació amb altres xarxes de carreteres i altres sistemes de comunicació i transport. e) Criteris generals de programació, conservació i explotació del sistema. f) Avaluació d'impacte estratègic, ambiental, de sostenibilitat i territorial. g) Previsió i identificació dels agents responsables de l'execució. h) Actuacions previstes en execució del Pla. i) Implantació i desplegament de serveis avançats a les carreteres i sistemes intel·ligents de transports. j) Procediment d'avaluació i control de l'execució. k) Criteris d'inversió, avaluació d'impacte ambiental i econòmic, alternatives de finançament i priorització. l) Classificació, categorització i programació necessàries per al compliment del Pla. m) Previsió de desplegament del Pla.

3. El Pla estratègic s'aprovarà i modificarà per acord del Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Foment, previ informe del Consell Assessor de Foment, escoltes les administracions autonòmiques i locals i els sectors que puguin resultar afectats.

4. El Pla estratègic de les carreteres de l'Estat tindrà caràcter vinculant per a les actuacions previstes a la Xarxa de Carreteres de l'Estat. Per a les carreteres no incloses a la Xarxa de Carreteres de l'Estat tindrà caràcter indicatiu.

Article 8. Coordinació amb altres departaments ministerials

1. El Ministeri de Foment sotmetrà els estudis de carreteres de l'Estat que afectin les activitats, béns o drets gestionats per altres departaments ministerials a informe d'aquests, de conformitat amb el que estableixen les disposicions vigents.

2. Els Ministeris de Foment i de Defensa arbitraran conjuntament les mesures necessàries per assegurar la deguda coordinació en les matèries a les quals es refereix la present llei quan així convingui a les necessitats i previsions de la defensa nacional.

Article 9. Principis generals

1. L'elaboració i aprovació de programes, estudis i projectes de carreteres haurà de perseguir les finalitats generals establertes per a la política de carreteres, així com el compliment de les previsions establertes en la planificació estratègica que li fos aplicable en cada moment.

2. En tot cas, l'elaboració, aprovació i modificació de programes, d'estudis o de projectes de carreteres requeriran: a) Identificació de les necessitats, des d'una perspectiva intermodal. b) Justificació de les finalitats, objectius, criteris i prioritats previstos en la present llei. c) Anàlisi d'alternatives i cost–benefici de l'actuació. d) Anàlisi d'alternatives d'execució, finançament i explotació. e) Anàlisi d'impacte ambiental, de sostenibilitat econòmica i territorial.

3. El Ministeri de Foment sotmetrà tots els programes, estudis i projectes que desenvolupi dins un mateix àmbit d'actuació a anàlisis homogènies de tipus multicriteri que permetin la priorització d'actuacions.

4. El Ministeri de Foment promourà la participació i col·laboració de la iniciativa privada en la planificació, programació, construcció i explotació de carreteres i dels seus elements funcionals.

Article 10. Programes de carreteres

1. Els programes de carreteres són l'instrument tècnic i jurídic de la política viària en part d'una xarxa de carreteres i han de contenir les previsions, objectius i prioritats en relació amb aquells trams de carreteres i els seus elements funcionals als quals es refereixin. Correspon al Ministeri de Foment promoure i aprovar els programes de carreteres que afectin les carreteres i elements funcionals de la seva titularitat.

2. Els programes de carreteres hauran de ser objecte de difusió general del seu contingut a través de mitjans accessibles telemàticament, així com mitjançant publicació en el Butlletí Oficial corresponent.

3. La vigència dels programes serà definida en els mateixos, i hauran de revisar-se quan es compleixin les condicions previstes o quan sobrevinguin circumstàncies que n'impedeixin el compliment.

4. Els programes de carreteres de l'Estat contindran: a) La determinació de les necessitats, fins i objectius a assolir. b) La determinació de la part de la xarxa estatal a la qual afecten els programes. c) La definició dels criteris generals aplicables a la programació, projecció, construcció, conservació i explotació. d) La determinació dels mitjans econòmics, financers i organitzatius necessaris. e) L'anàlisi d'impacte ambiental, de seguretat, de sostenibilitat i territorial. f) La definició dels criteris per a la revisió del programa.

5. Els programes tindran la documentació que s'estableixi en la normativa de desplegament.

6. El procediment d'elaboració, aprovació i revisió es realitzarà d'acord amb el que s'estableixi reglamentàriament, i haurà de contemplar l'audiència dels organismes i de les administracions territorials afectades durant un termini mínim d'un mes.

Article 11. Estudis de carreteres

1. Els estudis de carreteres són els documents tècnics, jurídics i econòmics mitjançant els quals s'estableixen el disseny i les característiques d'una carretera o conjunt de carreteres amb els seus corresponents elements funcionals.

2. Per la seva finalitat i contingut els estudis de carreteres poden ser: a) Estudis previs. b) Estudis informatius, en els quals es defineixen i comparen, en línies generals, les diferents alternatives de traçat, de connexió i d'explotació. c) Avantprojectes. d) Projectes bàsics o de traçat. e) Projectes de construcció. f) Documents finals d'obra. g) Estudis de delimitació de trams urbans.

3. Els estudis esmentats constaran dels documents i continguts que es determinin reglamentàriament.

Article 12. Aprovació d'estudis i projectes

1. Reglamentàriament es determinarà el procediment d'aprovació dels estudis de carreteres. Si es tracta d'estudis informatius, en l'aprovació es determinarà l'alternativa seleccionada.

2. L'aprovació definitiva dels projectes de carreteres de l'Estat implicarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels béns, modificació de serveis i adquisició de drets corresponents, als efectes d'expropiació, d'ocupació temporal o d'imposició o modificació de servituds.

3. Als únics efectes de l'ocupació temporal dels terrenys per a la presa de dades i la realització de prospeccions necessàries per a l'elaboració dels projectes, l'aprovació dels estudis informatius implicarà la declaració d'utilitat pública i la urgent necessitat d'ocupació temporal d'aquests terrenys.

4. L'aprovació del projecte de construcció no requerirà la realització prèvia del tràmit d'informació pública previst en els articles 18 i 19.1 de la Llei d'Expropiació Forçosa, llevat que aquella comportés la necessitat de modificar el projecte de traçat que prèviament hagués estat sotmès a informació pública i aprovat definitivament.

5. Als efectes indicats en els apartats anteriors, els projectes de carreteres i les seves modificacions hauran de comprendre la definició del traçat i els seus elements funcionals, la determinació dels terrenys, construccions o altres béns o drets que s'estimi necessari ocupar o adquirir.

6. Amb independència de la informació oficial en els casos en els quals aquesta sigui preceptiva, es durà a terme un tràmit d'informació pública de l'estudi corresponent durant un període de trenta dies hàbils.

7. El termini per a la resolució i notificació de l'aprovació de l'expedient d'informació pública, així com l'aprovació definitiva de l'estudi, serà de sis mesos.

8. L'acord de declaració d'obres d'emergència en carreteres implicarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació temporal dels terrenys necessaris per a la seva execució, i no requerirà la realització prèvia del tràmit d'informació pública.

Article 13. Avaluació ambiental

En els plans, programes i estudis de carreteres que requereixin sotmetre's al procediment d'avaluació ambiental d'acord amb la legislació vigent s'haurà de realitzar el corresponent informe o estudi al respecte.

Article 14. Avaluació i auditories de seguretat viària

1. Els estudis informatius de noves carreteres o modificacions substancials de les existents hauran d'incloure una avaluació de l'impacte de les infraestructures viàries en la seguretat, d'acord amb les normes que es determinin reglamentàriament.

2. Els avantprojectes i projectes de noves carreteres o modificacions substancials de les existents hauran de sotmetre's a auditories de seguretat viària.

3. Les obres de noves carreteres o modificacions substancials de les existents hauran de sotmetre's a auditories de seguretat viària prèviament a la seva posada en servei i en la fase inicial en servei.

Article 15. Avaluació cost-benefici, anàlisi multicriteri i viabilitat financera

1. Amb caràcter previ a l'aprovació de qualsevol estudi o projecte sobre actuacions recollides a l'annex II de la Llei 9/2025, de Mobilitat Sostenible, i sempre que l'import total estimat, sense incloure l'IVA, sigui superior als indicats en aquest annex, s'haurà de dur a terme un estudi de rendibilitat en el qual quedi suficientment acreditada la procedència de la seva execució i la inexistència d'alternatives més econòmiques i eficients.

2. Tots els programes que es desenvolupin dins un mateix àmbit d'actuació se sotmetran a anàlisis homogènies de tipus multicriteri que permetin la priorització d'actuacions de naturalesa similar.

3. Sempre que el Ministeri de Foment promogui la construcció d'una nova carretera o actuació susceptible d'explotació diferenciada de la resta de la xarxa, s'haurà d'estudiar la viabilitat o procedència de la seva realització mitjançant sistemes de gestió indirecta o col·laboració públic-privada.

Article 16. Ordenació del territori i ordenació urbanística

1. Quan es tracti de dur a terme la construcció de carreteres o variants o altres actuacions en carreteres estatals que afectin l'ordenació territorial o el planejament urbanístic vigents, el Ministeri de Foment haurà de remetre l'estudi informatiu aprovat inicialment a les comunitats autònomes i entitats locals afectades, a fi que examinin i informin en el termini d'un mes el traçat o actuació proposats.

2. Quan el contingut de qualsevol instrument d'ordenació territorial o urbanística en tramitació estigui afectat pel que estableix un estudi de carreteres ja aprovat, el promotor de l'instrument haurà d'incloure en el mateix, abans de la seva aprovació, les determinacions necessàries per a la plena eficàcia d'aquest estudi.

3. No podran aprovar-se instruments de modificació, revisió, desplegament o execució de l'ordenació territorial i urbanística que contravinguin el que estableix un estudi de carreteres aprovat definitivament.

4. La regla establerta en l'apartat anterior serà també d'aplicació als estudis informatius de carreteres aprovats inicialment, quan ja haguessin estat sotmesos a informació pública i sempre que el termini de suspensió no superi un any des de la publicació de l'anunci.

5. En aquells àmbits territorials que manquin d'instruments d'ordenació territorial o de planejament urbanístic aprovats, l'aprovació definitiva dels estudis i projectes de carreteres comportarà la inclusió de l'actuació en els instruments que s'aprovin amb posterioritat.

6. El Ministeri de Foment disposarà d'un termini de tres mesos per emetre el seu informe, que serà vinculant en el que es refereixi a les possibles afeccions a la Xarxa de Carreteres de l'Estat.

7. Amb la finalitat de garantir la compatibilitat de tots els interessos públics presents i una adequada coordinació entre l'Administració General de l'Estat i les administracions competents en matèria urbanística, el Ministeri de Foment podrà sol·licitar la seva participació en les reunions dels òrgans col·legiats competents per a l'aprovació dels instruments de planificació urbanística.

Article 17. Expropiació i afectació de béns i drets

1. L'expropiació de béns i drets i la imposició de servituds o ocupacions temporals que resultin necessàries per a la construcció d'obres de carreteres s'efectuarà d'acord amb el que estableix la legislació estatal d'expropiació forçosa i la legislació estatal sobre sòl i valoracions. En el cas que hagin de ser afectats serveis, instal·lacions de serveis, accessos o vies de comunicació, el Ministeri de Foment podrà optar, en substitució de l'expropiació, per la reposició d'aquells.

2. Els titulars de béns o instal·lacions per a la prestació de serveis d'interès general que impedeixin o destorbin significativament l'execució d'obres de carreteres estan obligats a la seva retirada o modificació total i efectiva en el termini màxim de sis mesos a partir de la sol·licitud del Ministeri de Foment.

3. L'administració expropiant se subrogarà en la posició jurídica del propietari expropiat als efectes de fer efectiu el dret a l'aprofitament urbanístic que pogués correspondre als terrenys.

4. En la taxació dels terrenys que hagin de ser expropiats amb motiu d'una actuació en matèria de carreteres d'interès i competència estatal, es tindrà en compte la situació bàsica dels terrenys, de conformitat amb el que disposa la legislació estatal de sòl.

5. Quan els projectes d'expropiació forçosa per a la construcció de carreteres de competència estatal afectin finques que formin part del patrimoni de l'Estat, el Ministeri de Foment haurà de sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni de l'Estat la corresponent afectació, o si s'escau mutació demanial.

Article 18. Exempció de controls previs

1. Les obres i serveis de construcció, reparació, conservació o explotació del domini públic viari, incloent-hi totes les actuacions necessàries per a la seva concepció i realització, no estan sotmeses, per constituir obres públiques d'interès general, als actes de control preventiu municipal, ni al pagament de cap tipus de taxes per llicència d'obres, activitats o similars. Les actuacions indicades tampoc estaran obligades a l'obtenció de llicències o autoritzacions per part d'altres administracions, organismes o entitats públiques, llevat d'excepcions previstes per normativa estatal.

2. L'execució d'obres o actuacions de carreteres promogudes pel Ministeri de Foment no podrà ser suspesa cautelarment per cap altra administració pública en l'exercici de les competències que els puguin correspondre. Les mesures cautelars només podran ser adoptades pels òrgans jurisdiccionals competents.

Article 19. Finançament

1. El finançament de les actuacions en les carreteres de l'Estat s'efectuarà mitjançant les consignacions que s'incloguin en els Pressupostos Generals de l'Estat, els recursos que provinguin d'altres administracions públiques, d'organismes nacionals i internacionals i de particulars, així com mitjançant l'establiment de peatges.

2. Igualment, el finançament podrà produir-se mitjançant contribucions especials en la forma i amb els requisits continguts en l'article 20 d'aquesta llei.

3. Les carreteres de l'Estat que vagin a construir-se o explotar-se en règim de gestió indirecta es finançaran mitjançant els recursos propis de les societats concessionàries, els aliens que aquestes mobilitzin, les subvencions que puguin atorgar-se i els peatges que en el seu cas s'estableixin.

4. Les possibles aportacions d'altres administracions, ens o particulars per finançar actuacions en les carreteres estatals requeriran la signatura d'un conveni amb el Ministeri de Foment.

Article 20. Contribucions especials

1. Podran imposar-se contribucions especials quan de l'execució de les obres que es realitzin per a la construcció de noves carreteres o actuacions de millora de carreteres o els seus elements funcionals, nusos, accessos o vies de servei, resulti l'obtenció per persones físiques o jurídiques d'un benefici especial per l'obra realitzada.

2. Seran subjectes passius d'aquestes contribucions especials els qui es beneficiïn de manera directa amb les carreteres, elements funcionals, nusos, accessos o vies de servei.

3. La base imposable es determinarà en el reial decret pel qual s'acordi la contribució especial i no podrà excedir dels límits següents en relació amb el cost total de l'actuació: a) Amb caràcter general, fins al 25 per 100. b) En les vies de servei, fins al 50 per 100. c) En els nusos o accessos a finques, urbanitzacions o establiments, fins al 90 per 100.

4. L'import total de les contribucions especials es repartirà entre els subjectes passius atenent els criteris objectius que es determinin.

5. El Govern, mitjançant reial decret aprovat a proposta dels Ministeris d'Hisenda i Administracions Públiques, i de Foment, acordarà l'establiment de contribucions especials.

6. Quan el subjecte passiu sigui titular d'un dret expropiat per dur a terme l'actuació, el preu just del mateix es deduirà de la seva quota individual.

7. Les contribucions especials es meritaran en el moment en el qual les obres s'hagin posat en servei.

Article 21. Explotació

1. L'explotació de la carretera comprèn el conjunt d'operacions de conservació i manteniment de la vialitat, les actuacions encaminades a la defensa de la via i al seu millor ús, incloent-hi les referents a senyalització, integració ambiental, seguretat viària, ordenació d'accessos i ús de les zones de protecció de la carretera.

2. El Ministeri de Foment durà a terme periòdicament inspeccions de seguretat viària a la Xarxa de Carreteres de l'Estat amb l'objectiu d'identificar elements susceptibles de millora per motius de seguretat.

Article 22. Competència

1. Competeix al Ministeri de Foment l'explotació de les carreteres de l'Estat. Aquesta explotació, com a regla general, es realitzarà directament.

2. La utilització de la carretera per l'usuari serà gratuïta o podrà comportar el pagament de peatges o taxes, les tarifes dels quals aprovarà el Govern.

3. Sense perjudici del que s'indica en l'apartat 1, les carreteres també podran ser explotades per qualsevol dels sistemes de gestió indirecta dels serveis públics que estableix la Llei de Contractes del Sector Públic.

4. La facultat d'inspecció de l'explotació de les carreteres de l'Estat correspon, qualsevol que sigui la forma de gestió, al Ministeri de Foment.

Article 23. Exempcions de peatge

En el cas que estiguessin establerts peatges no estaran obligats al seu pagament els vehicles de les Forces Armades, els dels Cossos i Forces de Seguretat, ni els dels serveis contra incendis.

Tampoc ho estaran els vehicles al servei de les Autoritats Judicials, d'emergència o Protecció Civil, les ambulàncies, ni els de la pròpia explotació i inspecció de carreteres, ni els de l'explotació i conservació d'equipament per a la gestió, control i vigilància del trànsit, quan estiguin complint les seves respectives funcions específiques.

Article 24. Gestió indirecta per concessió

1. Les carreteres de l'Estat en règim de concessió administrativa es regiran per allò que disposa la legislació i normativa específica, en allò que no s'oposi al que disposa la present llei.

2. La societat concessionària haurà de facilitar al Ministeri de Foment, dins el termini que aquest estableixi, les dades que li requereixi en relació amb l'explotació, incloent-hi en tot cas les relacionades amb el trànsit i la seguretat viària de les infraestructures en concessió.

Article 25. Altres sistemes de gestió indirecta

1. Si l'explotació de la carretera de l'Estat s'efectua per gestió interessada, o per una societat d'economia mixta, correspon al Consell de Ministres acordar, per reial decret, els termes de la gestió i la constitució de la Societat.

2. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que, en aplicació dels sistemes esmentats, resultessin titulars de l'explotació de les carreteres, podran gaudir dels beneficis fiscals i financers que per a les carreteres en règim de concessió prevegi la legislació vigent.

3. El contracte de gestió o els estatuts socials, en el seu cas, hauran de determinar el corresponent règim jurídic-administratiu i economicofinancer.

Article 26. Àrees de servei, àrees de descans i aparcaments segurs

1. El Ministeri de Foment facilitarà la instal·lació d'àrees de servei, àrees de descans i aparcaments segurs per a la comoditat de l'usuari i el bon funcionament de la circulació viària.

2. Són àrees de servei les zones confrontants amb les carreteres, dissenyades expressament per allotjar instal·lacions i serveis destinats a cobrir les necessitats de la circulació, podent incloure estacions de subministrament de carburants, hotels, restaurants, tallers de reparació i altres serveis anàlegs.

3. El Ministeri de Foment establirà la localització de les àrees de servei i les seves característiques funcionals, de tal manera que es garanteixi la prestació dels serveis essencials, considerant la seguretat viària i la comoditat dels usuaris.

4. Les àrees de servei podran ser construïdes i explotades directament per l'administració, o per qualsevol altre sistema de gestió indirecta dels serveis públics.

5. Són àrees de descans els espais contigus a les carreteres destinats a l'estacionament temporal de vehicles, provistos, en el seu cas, del necessari per facilitar el descans dels usuaris.

6. Són aparcaments segurs aquelles zones dotades d'instal·lacions destinades a facilitar l'estacionament temporal de vehicles en condicions de seguretat, ubicades en la proximitat de carreteres o les seves zones d'influència.

7. En els estudis informatius de carreteres s'estudiarà la necessitat d'establir àrees de servei, àrees de descans i aparcaments segurs.

8. Les àrees de servei, les àrees de descans i els aparcaments segurs hauran de reunir necessàriament condicions d'accessibilitat universal per a persones amb discapacitat.

Article 27. Adjudicació d'àrees de servei

1. L'adjudicació de les concessions d'àrees de servei es realitzarà en el marc del contracte administratiu corresponent a l'oferta econòmicament més avantatjosa. L'atorgament de la concessió comprendrà les actuacions següents: a) Determinació de la ubicació de l'àrea de servei, així com de les instal·lacions i serveis que inclourà. b) Informació pública per un termini no inferior a vint dies hàbils. c) Aprovació pel Ministre de Foment del plec de clàusules administratives particulars per a l'execució de les obres i l'explotació del servei. d) Resolució pel Ministeri de Foment de l'expedient de contractació.

2. L'adjudicació de les concessions d'àrees de servei en les quals es contempli la concessió d'instal·lacions de distribució al detall de productes petrolífers no podrà realitzar-se a favor del mateix operador a l'engròs o d'un operador del mateix grup empresarial que el que subministri en exclusiva a les estacions de servei immediatament anterior i posterior, en el mateix sentit de circulació.

3. Independentment de les àrees de servei promogudes pel Ministeri de Foment, qualsevol interessat podrà sol·licitar la concessió de l'explotació o de la construcció i explotació d'una àrea de servei o de qualsevol dels seus elements integradors.

4. Quan es tracti de la concessió de l'explotació d'àrees de servei ja construïdes, l'import del cànon anual no podrà ser inferior al 4 per 100 de la valoració de les mateixes.

5. Correspon al Ministeri de Foment verificar el compliment dels requisits que hauran de complir les zones d'aparcament que prestin servei.

Article 27 bis. Afectació

L'import dels drets liquidats per l'ús o explotació de les àrees de servei i altres elements funcionals de la carretera quedarà afecte al finançament dels serveis i obres de conservació i explotació de la Xarxa de Carreteres de l'Estat.

Article 28. Zones de protecció de la carretera: disposicions generals

1. Als efectes de la present llei s'estableixen les zones de protecció de la carretera següents: de domini públic, de servitud, d'afectació i de limitació a l'edificabilitat.

2. En aquestes zones no podran realitzar-se obres o instal·lacions ni es permetran més usos o serveis que aquells que siguin compatibles amb la seguretat viària i amb les previsions i l'explotació adequada de la carretera. La realització de qualsevol activitat que pugui afectar el règim de les zones de protecció requereix autorització del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana podrà autoritzar la col·locació d'instal·lacions fàcilment desmuntables entre el borde exterior de la zona de domini públic i el de la zona de limitació a l'edificabilitat.

3. La prohibició i la necessitat d'autorització operarà tant respecte de les carreteres construïdes com de les projectades o en construcció una vegada aprovat definitivament l'estudi informatiu corresponent.

4. A efectes del règim jurídic de protecció del domini públic viari, els nusos viaris, els ramals d'enllaç, els canvis de sentit, les interseccions i les vies de gir, les vies col·lectores-distribuidores i les calçades laterals tindran la consideració de carretera convencional.

5. Les llicències d'ús i transformació del sòl que es concedeixin per a la realització d'actuacions en les zones de protecció hauran de quedar sempre expressament condicionades a l'obtenció de les autoritzacions a les quals es refereix aquesta llei.

Article 29. Zona de domini públic

1. Constitueixen la zona de domini públic els terrenys ocupats per les pròpies carreteres de l'Estat, els seus elements funcionals i una franja de terreny a cada costat de la via de 8 metres d'amplada en autopistes i autovies i de 3 metres en carreteres convencionals, carreteres multicarril i vies de servei, mesurats horitzontalment des de l'aresta exterior de l'explanació i perpendicularment a l'esmentada aresta.

2. L'aresta exterior de l'explanació és la definida per la intersecció del talús del desmunt o del terraplè o, en el seu cas, dels murs de contenció o de sosteniment, amb el terreny natural.

3. En els casos especials de túnels, ponts, viaductes i altres estructures, es podrà establir una altra delimitació de l'aresta exterior de l'explanació de manera justificada.

4. Només podran realitzar-se obres, instal·lacions o altres usos en la zona de domini públic quan la prestació d'un servei públic d'interès general ho exigeixi o quan es justifiqui degudament que no existeix cap altra alternativa tècnica o econòmicament viable.

5. L'ús especial del domini públic o l'ocupació del mateix comportaran l'obligació, per part del beneficiari, del pagament d'un cànon.

6. L'explotació per tercers d'obres, instal·lacions o serveis públics relatius a carreteres estatals que suposin el pagament de contraprestacions econòmiques per part dels usuaris comportarà l'obligació de satisfer a l'administració un cànon.

7. L'ocupació del domini públic, en el supòsit previst en aquest article, no implicarà la cessió d'aquest, ni la utilització significarà la cessió de les facultats demanials de l'Administració General de l'Estat.

8. En finalitzar la construcció de noves carreteres o actuacions en les mateixes, el Ministeri de Foment, o societat concessionària en el seu cas, procedirà a delimitar els terrenys de titularitat pública mitjançant el seu fitament.

9. Els béns i drets reals de titularitat pública afectes al servei públic viari, obtinguts mitjançant expropiació, cessió o permuta, seran inscrits al Registre de la Propietat. La inscripció per l'Administració General de l'Estat dels esmentats béns i drets serà gratuïta.

10. En el cas d'actuacions promogudes per tercers i degudament autoritzades que passin a formar part del domini públic viari estatal, la inscripció esmentada anirà a càrrec del promotor.

11. En tota informació registral que s'aporti en relació amb finques confrontants amb el domini públic viari estatal, es posarà de manifest l'esmentada circumstància, com a informació territorial associada i amb efectes merament informatius.

Article 30. Obligació de delimitació i facultat d'investigació

1. La delimitació del domini públic viari correspon al Ministeri de Foment d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament.

2. La delimitació s'iniciarà d'ofici o a petició de qualsevol interessat. La delimitació haurà de comptar amb l'aprovació del Ministeri de Foment.

3. La incoació de l'expedient de delimitació facultarà el Ministeri de Foment per realitzar o autoritzar, fins i tot en terreny privat, prèvia comunicació al propietari, els treballs necessaris de curta durada per a la presa de dades.

4. La delimitació aprovada i reflectida en acta declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Administració General de l'Estat.

5. El Ministeri de Foment podrà investigar la situació dels béns i drets que es presumeixin pertanyents al domini públic viari.

6. La resolució d'aprovació de la delimitació serà títol suficient per rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb la delimitació.

7. Quan es tracti d'inmatricular per tercers en el Registre de la Propietat béns immobles situats en la zona de servitud, en la descripció d'aquells es precisarà si llinden o no amb el domini públic viari.

8. Els terrenys patrimonials de titularitat de l'Administració General de l'Estat confrontants amb el domini públic viari que resultin necessaris per a la protecció o utilització d'aquest domini seran afectats a l'ús propi del mateix.

9. El Ministeri de Foment tindrà dret de tempteig i retracte en les transmissions oneroses intervivos dels béns confrontants amb el domini públic viari.

Article 31. Zona de servitud

1. La zona de servitud de les carreteres de l'Estat està constituïda per dues franges de terreny a ambdós costats de les mateixes, delimitades interiorment per la zona de domini públic i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació, a una distància de 25 metres en autopistes i autovies i de 8 metres en carreteres convencionals i carreteres multicarril.

2. En la zona de servitud no podran realitzar-se obres o instal·lacions ni es permetran més usos que aquells que siguin compatibles amb la seguretat viària i l'explotació adequada de la via, prèvia autorització, en qualsevol cas, del Ministeri de Foment.

3. El Ministeri de Foment podrà utilitzar o autoritzar a tercers la utilització de la zona de servitud per raons d'interès general o quan ho requereixi el millor servei de la carretera.

4. Seran indemnitzables l'ocupació de la zona de servitud i els danys i perjudicis que es causin per la seva utilització.

Article 32. Zona d'afectació

1. La zona d'afectació de les carreteres de l'Estat està constituïda per dues franges de terreny a ambdós costats de les mateixes, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació, a una distància de 100 metres en autopistes i autovies i de 50 metres en carreteres multicarril i convencionals. En el cas especial de túnels i els seus elements auxiliars, constituiran zona d'afectació els terrenys situats entre les projeccions verticals dels hastials exteriors i, a més, dues franges de terreny addicionals de 50 metres d'amplada a cada costat d'aquestes projeccions.

2. Per executar en la zona d'afectació qualsevol tipus d'obres o instal·lacions fixes o provisionals, canviar l'ús o destí de les existents i plantar o talar arbres, es requerirà la prèvia autorització del Ministeri de Foment.

3. En les construccions i instal·lacions ja existents en la zona d'afectació podran realitzar-se obres de reparació o millora, prèvia l'autorització corresponent, una vegada constatats la finalitat i el contingut, sempre que no suposin augment de volum de la construcció.

4. La denegació de l'autorització en la part de la zona d'afectació que sigui exterior a la línia límit d'edificació definida en l'article 33.1, només podrà fonamentar-se en raons de seguretat viària, o en l'explotació adequada de la via, o en les previsions dels plans, estudis o projectes de construcció, conservació, ampliació o variació de carreteres de l'Estat en un futur no superior a deu anys.

Article 33. Zona de limitació a l'edificabilitat

1. A ambdós costats de les carreteres de l'Estat s'estableix la línia límit d'edificació, que se situa a 50 metres en autopistes i autovies i a 25 metres en carreteres convencionals i carreteres multicarril, mesurats horitzontal i perpendicularment a partir de l'aresta exterior de la calçada més propera. La franja de terreny compresa entre les línies límit d'edificació establertes a les respectives marges d'una via es denomina zona de limitació a l'edificabilitat. Queda prohibit en aquesta zona qualsevol tipus d'obra de construcció, reconstrucció o ampliació, incloses les que es desenvolupin en el subsòl, o canvi d'ús, a excepció de les que resultessin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions o instal·lacions ja existents. A més, l'edificació residencial estarà sotmesa a les restriccions que resultin de l'establiment de les zones de servitud acústica.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, els nusos viaris i canvis de sentit, les interseccions, les vies de gir i els ramals tindran la línia límit d'edificació a 50 metres mesurats horitzontal i perpendicularment des de l'aresta exterior de la calçada.

3. El Ministeri de Foment, previ informe no vinculant de les comunitats autònomes i entitats locals afectades, podrà, per raons geogràfiques o socioeconòmiques, fixar una línia límit d'edificació inferior a l'establerta amb caràcter general.

4. En les variants o carreteres de circumval·lació, qualsevol que sigui la seva classificació, que es construeixin amb l'objecte d'evitar el pas per poblacions, la línia límit d'edificació se situarà a 50 metres.

5. Les modificacions en la línia límit d'edificació que es derivin de la posada en servei de noves actuacions en carreteres del Ministeri de Foment conferiran dret a indemnització a favor dels titulars de drets reals sobre els terrenys inclosos en la zona de limitació a l'edificabilitat.

6. On, per ser molt gran la projecció horitzontal de l'explanació, la línia límit d'edificació quedi dins les zones de domini públic o de servitud, la línia límit d'edificació coincidirà amb el borde exterior de la zona de servitud.

7. La classificació i la qualificació de terrenys inclosos en la zona de limitació a l'edificabilitat no podran ser modificades en cap cas si això estigués en contradicció amb el que estableix aquesta llei.

Article 34. Facultat d'expropiació

1. L'expropiació de terrenys per a l'execució dels projectes de carreteres comprendrà sempre els que conformaran la zona de domini públic.

2. En les zones de servitud i en la compresa fins a la línia límit d'edificació, el Ministeri de Foment podrà procedir a l'expropiació, entenent-se implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació, sempre que hi hagi prèviament un projecte de traçat, bàsic o de construcció definitivament aprovat.

Article 35. Paralització d'obres o suspensió d'usos no legalitzats

1. Correspondrà al Ministeri de Foment la tutela de la construcció i l'explotació de les carreteres de l'Estat i, com a conseqüència d'això, la competència per preservar-les a elles i a les seves zones de protecció de qualsevol ús no autoritzat.

2. El Ministeri de Foment determinarà mitjançant el procediment indicat en l'apartat anterior si els usos o circumstàncies que van justificar la paralització o suspensió s'ajusten a dret.

3. L'adopció de les oportunes resolucions es farà sense perjudici de les sancions i de les responsabilitats de tot ordre que resultin procedents.

4. Si es tractés d'actuacions en el domini públic que perjudiquessin la circulació, la seguretat viària, l'explotació o els elements de la infraestructura, el Ministeri de Foment requerirà directament els qui les realitzin perquè restituïssin la situació al seu estat primitiu.

5. Si l'infractor no realitzés les actuacions a les quals se l'hagués instat en el termini que se li indiqui, la Delegació del Govern podrà procedir a l'execució subsidiària de les mateixes, a costa d'aquell.

Article 36. Limitació d'accessos

1. El Ministeri de Foment pot limitar els accessos a les carreteres de l'Estat i establir amb caràcter obligatori els llocs en els quals aquests accessos poden construir-se.

2. Així mateix, el Ministeri de Foment queda facultat per reordenar els accessos existents amb l'objecte de millorar l'explotació de la carretera i la seguretat viària podent expropiar per a això els terrenys necessaris.

3. Són accessos a les carreteres de l'Estat les connexions d'aquestes amb carreteres o qualsevol tipus de via de titularitat diferent de l'estatal, les connexions directes amb nuclis urbans i amb propietats confrontants, i, en general, qualsevol disposició física del terreny que permeti l'entrada o sortida de vehicles a la calçada.

4. L'accés a les autopistes, a les autovies, a les variants de població i circumval·lacions es produirà exclusivament a través dels seus nusos. En la resta de carreteres, les propietats confrontants no tindran accés a les mateixes, llevat que es realitzi mitjançant vies de servei, excepte en els casos en que l'accés sigui d'interès públic o estigui suficientment justificada la impossibilitat d'un altre tipus d'accés.

5. Les connexions de les carreteres de les xarxes d'altres administracions públiques amb les carreteres de l'Estat només podran dur-se a terme, prèvia autorització del Ministeri de Foment, en els punts en els quals resulti més adequat per optimitzar la funcionalitat.

6. El Ministeri de Foment podrà, en qualsevol moment, modificar o suspendre temporal o definitivament l'autorització dels accessos existents quan s'hagi canviat l'ús dels mateixos o es produïssin danys en el domini públic.

7. No s'autoritzaran noves connexions de camins de servei amb les carreteres, excepte excepcionalment i de manera degudament justificada.

8. Reglamentàriament es determinaran les condicions que han de complir-se per tal que un accés pugui ser autoritzat.

9. La sol·licitud d'accessos o canvi d'usos dels existents per servir a activitats que, per la seva naturalesa, puguin generar un volum d'utilització que pugui afectar negativament l'explotació correcta de la carretera, haurà d'acompanyar-se d'un estudi de trànsit.

10. Quan com a conseqüència de la construcció d'un accés pel Ministeri de Foment resulti l'obtenció per part dels propietaris o usufructuaris d'una propietat confrontant d'un benefici especial, podran imposar-se contribucions especials.

11. Si es construeix o es modifica un accés, o si es canvia el seu ús, sense autorització o sense ajustar-se a les condicions establertes en la corresponent autorització, s'actuarà d'acord amb el que disposa l'article 35 d'aquesta llei.

Article 37. Publicitat

1. Fora dels trams urbans de les carreteres queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc que sigui visible des de les calçades de la carretera, i en general qualsevol anunci que pugui captar l'atenció dels conductors que circulen per la mateixa. Aquesta prohibició no donarà en cap cas dret a indemnització.

2. L'esmentada prohibició s'aplicarà a tots els rètols i cartells, inscripcions, formes, logotips o imatges, sigui quin sigui el seu tipus, dimensió, o element que els suporti.

3. Als efectes d'aquest article no es consideren publicitat els cartells informatius autoritzats pel Ministeri de Foment.

4. No obstant el que disposa aquest article, el Ministeri de Foment podrà ordenar, fins i tot en les travessies, la retirada o modificació d'aquells elements publicitaris o informatius que puguin afectar la seguretat viària o l'explotació adequada de la via.

Article 38. Limitacions a la circulació

1. El Ministeri de Foment, en l'àmbit de les seves competències i sense perjudici del que estableixen altres disposicions, podrà imposar, quan les condicions, situacions, exigències tècniques o seguretat viària o l'explotació adequada de les carreteres de l'Estat ho requereixin, limitacions temporals o permanents a la circulació en determinats trams o parts de les carreteres.

2. Quan de les circumstàncies anteriors es derivi la necessitat de desviar el trànsit dels vehicles que es determini, per la totalitat o part d'una autopista explotada en règim de concessió, el Delegat del Govern en les Societats Concessionàries d'Autopistes Nacionals de Peatge podrà acordar l'esmentat desviament i, en tal cas, fixarà les condicions d'utilització de l'autopista amb caràcter temporal.

3. Les limitacions a la circulació o qualsevol altra restricció adoptada i, en el seu cas, els desviaments acordats, es comunicaran a la major brevetat a les autoritats competents en matèria de trànsit.

4. El beneficiari de l'autorització complementària de circulació estarà obligat a ressarcir els despeses als quals hagi hagut de fer front el Ministeri de Foment.

5. Reglamentàriament s'establiran les limitacions a la circulació en les carreteres dels diferents tipus de vehicles.

6. Quan els òrgans competents en matèria de regulació, ordenació, gestió i vigilància del trànsit disposin, respecte dels vehicles pesants, el tancament o la restricció de l'accés a la circulació de carreteres o trams per raons de seguretat, fluïdesa del trànsit o per motius mediambientals, podrà exigir-se a aquests vehicles que, per seguir el mateix itinerari, es desviïn per la totalitat o part d'una autopista el peatge de la qual podrà bonificar-se.

Article 39. Instal·lacions d'aforament i pesatge

El Ministeri de Foment podrà establir en determinats punts de les carreteres de l'Estat instal·lacions d'aforament, estacions de pesatge i equipaments integrats en sistemes intel·ligents de transport per al coneixement i control de les característiques del trànsit sobre la infraestructura de la carretera i la seva explotació adequada. Les sobrecàrregues que constitueixin infracció seran sancionades per les autoritats competents en cada cas.

Article 40. Danys a la carretera

El Ministeri de Foment podrà exigir als causants de danys a les carreteres o els seus elements el rescabalament del cost de la reparació, independentment de les sancions que en el seu cas puguin correspondre'ls.

Així mateix, el Ministeri de Foment podrà exigir al causant de danys el rescabalament del cost que comporti la seva intervenció per a l'auxili públic mitjançant personal, ja sigui a través de mitjans propis o contractats, mitjans de senyalització o balisament, la custòdia de vehicles o càrregues i la retirada de restes en cas d'accident o avaria.

Article 41. Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives en matèria de protecció del domini públic viari i de les seves zones de protecció les accions i omissions que es tipifiquen en els apartats següents. Aquestes infraccions es classifiquen en molt greus, greus o lleus.

2. Són infraccions molt greus: a) Realitzar, sense les autoritzacions o llicències corresponents, construccions, actuacions o actes de transformació i ús de la zona de domini públic viari. b) Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol construcció, instal·lació, element o equipament quan les actuacions afectin la plataforma, o puguin afectar la seguretat viària. c) Realitzar instal·lacions o obres de construcció, reconstrucció o ampliació que estiguin prohibides en la zona de limitació a l'edificabilitat. d) Realitzar actes que suposin o puguin suposar augment del volum de les edificacions existents en la zona de limitació a l'edificabilitat. e) Construir nous accessos o modificar els usos o característiques dels existents sense l'autorització corresponent. f) Sostreure, deteriorar o destruir qualsevol element relacionat amb l'ordenació, orientació o seguretat de la circulació. g) Causar danys o deterioraments per circular amb pesos, càrregues o gàlibs que excedeixin els límits autoritzats. h) Establir qualsevol tipus de publicitat prohibida sense que s'hagin restituït les zones al seu estat anterior. i) Instal·lar o utilitzar mitjançant sistemes remots focus, rètols lluminosos, lluminàries o qualsevol element similar que perjudiquin la seguretat viària. j) La reincidència en la comissió de faltes greus durant el termini establert per a la prescripció de les infraccions molt greus. k) La negligència en la prestació de serveis als usuaris o en el compliment de les tasques d'explotació de carreteres o elements funcionals en règim de concessió per part dels seus concessionaris.

3. Són infraccions greus: a) Realitzar en la zona de limitació a l'edificabilitat instal·lacions o obres de construcció, reconstrucció o ampliació sense les autoritzacions o llicències requerides, quan puguin ser objecte de legalització posterior. b) Realitzar construccions o actuacions en les zones de servitud o d'afectació sense les autoritzacions requerides, quan no puguin ser objecte de legalització posterior o puguin afectar la seguretat viària. c) Realitzar construccions o actuacions en la zona de domini públic, que no afectin accessos, sense les autoritzacions o llicències requerides, quan puguin ser objecte de legalització posterior. d) Deteriorar qualsevol element relacionat amb l'ordenació, orientació o seguretat de la circulació, si no impedeix que l'element segueixi prestant la seva funció. e) Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol construcció, instal·lació o equipament quan les actuacions no afectin la plataforma. f) Col·locar, abocar, desaiguar, llançar o abandonar objectes, vehicles de motor o materials de qualsevol naturalesa en l'explanació. g) Realitzar en la zona d'afectació construccions o actuacions de qualsevol naturalesa o realitzar alguna activitat que resultin molestes o insalubres per als usuaris de la via sense adoptar les mesures pertinents. h) La reincidència en faltes lleus durant el termini establert per a la prescripció de les infraccions greus. i) Establir qualsevol tipus de publicitat prohibida, en el cas que s'hagin restituït les zones al seu estat anterior. j) Instal·lar focus, rètols lluminosos, lluminàries, o la seva utilització remota o qualsevol element similar que perjudiquin la seguretat viària en el cas que s'hagin restituït les zones al seu estat anterior. k) Incomplir l'obligació de modificació o retirada de serveis afectats amb motiu de les expropiacions derivades d'obres de carreteres. l) Negligència en la prestació de serveis als usuaris o en el compliment de les tasques d'explotació de carreteres o elements funcionals en règim de concessió.

4. Són infraccions lleus: a) Realitzar construccions o actuacions en les zones de servitud o d'afectació sense les autoritzacions o llicències requerides, quan puguin ser objecte de legalització posterior, o havent-se restituït les zones afectades al seu estat anterior. b) Col·locar, abocar, desaiguar, llançar o abandonar dins de la franja de zona de domini públic exterior a l'explanació, objectes, vehicles de motor o materials de qualsevol naturalesa.

5. Seran responsables de la infracció les persones físiques o jurídiques següents: a) En el supòsit d'existència d'una autorització administrativa, el titular d'aquesta en cas d'incompliment. b) En les infraccions previstes en els apartats 2.h) i 3.j), el titular del cartell informatiu o instal·lació o equipament publicitari, l'anunciant i subsidiàriament el propietari del terreny. c) En els altres casos, l'autor material de l'activitat infractora.

Article 42. Potestat sancionadora

1. L'exercici de la potestat sancionadora als efectes d'aquesta llei correspon al Ministeri de Foment o a la Delegació del Govern en el territori en els termes previstos en l'article 44.

2. El procediment per sancionar les infraccions als preceptes d'aquesta llei s'iniciarà d'ofici per l'òrgan competent del Ministeri de Foment, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència de petició raonada d'altres òrgans o denúncia.

3. En els supòsits en els quals els actes comesos contra la carretera o els seus elements poguessin ser constitutius de falta o delicte, el Ministeri de Foment deduirà el tant de culpa al Ministeri Fiscal o l'autoritat judicial competent i suspendrà el procediment sancionador fins a la resolució d'aquest.

4. El termini per a la notificació de la resolució dels procediments sancionadors serà de dotze mesos des de la data de l'acord d'iniciació de l'expedient.

Article 43. Sancions

1. Les infraccions a les quals es refereix l'article 41 seran sancionades atenent els danys i perjudicis produïts, en el seu cas, al risc creat i a la intencionalitat del causant, amb les multes següents: a) Infraccions lleus: multa de 300 a 3.000 euros. b) Infraccions greus: multa de 3.001 a 15.000 euros. c) Infraccions molt greus: multa de 15.001 a 300.000 euros.

2. Amb independència de les multes previstes en l'apartat anterior, els òrgans sancionadors, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent, podran imposar multes coercitives per aconseguir l'execució material de les ordres de paralització, enderrocament o transformació.

3. Per al càlcul de la quantia de les multes es tindran en compte els criteris que es fixin reglamentàriament.

Article 44. Competència

1. La imposició de sancions per infraccions lleus correspondrà al Delegat del Govern en el territori; la de les greus, al Director General de Carreteres i la de les molt greus, al Ministre de Foment.

2. La imposició de la sanció que correspongui serà independent de l'obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats, i de la de restituir o reposar les coses al seu estat anterior.

Article 45. Prescripció d'infraccions

El termini de prescripció de les infraccions a les quals es refereix l'article 41 d'aquesta llei serà d'un any per a les lleus, de quatre anys per a les greus i sis per a les molt greus.

El còmput del termini de prescripció de les infraccions s'iniciarà en la data en la qual s'hagués comès la infracció o, si l'objecte de la infracció constitueix una activitat o un fet continuat en el temps, en la data del seu cessament.

Article 46. Travessies

1. Als efectes d'aquesta llei, es considera travessia la part de carretera en la qual hi ha edificacions consolidades almenys en dues terceres parts de la longitud d'ambdues marges i un entramat de carrers connectats amb aquella en almenys una de les seves marges.

2. En les travessies de carreteres de l'Estat correspon al Ministeri de Foment, previ informe de l'ajuntament corresponent, l'atorgament d'autoritzacions relatives a la pròpia carretera o als terrenys i edificacions confrontants quan s'afectin els elements de la carretera o la zona de domini públic. El silenci administratiu respecte a les sol·licituds d'autorització indicades tindrà sempre caràcter negatiu.

Article 47. Trams urbans

1. Als efectes d'aquesta llei, es consideren trams urbans aquells de les carreteres de l'Estat que discorrin per sòl classificat com a urbà pel corresponent instrument de planejament urbanístic i que estiguin reconeguts com a tals en un estudi de delimitació de trams urbans aprovat pel Ministeri de Foment.

2. En els trams urbans de carreteres correspon al Ministeri de Foment, previ informe de l'ajuntament corresponent, l'atorgament d'autoritzacions relatives a la carretera o als terrenys i edificacions confrontants quan s'afectin els elements de la carretera o les zones de domini públic i servitud. El silenci administratiu tindrà sempre caràcter negatiu respecte a les sol·licituds d'autorització indicades.

Article 48. Estudis de delimitació de trams urbans

1. En els estudis de delimitació de trams urbans el Ministeri de Foment fixarà, per a la fracció de Xarxa de Carreteres de l'Estat estudiada, els trams que es consideren urbans i els que es consideren travessies. Així mateix, es fixarà en tots els casos la línia límit d'edificació i la zona de domini públic i, en els urbans, també la de servitud.

2. A efectes del que preveu l'apartat anterior, el Ministeri de Foment notificarà a l'ajuntament i comunitat autònoma afectats l'estudi de delimitació de trams urbans a fi que en el termini de dos mesos emeten informe.

3. En cas de conformitat, o si l'ajuntament o la comunitat afectada no contessin en el termini esmentat, l'estudi podrà ser aprovat pel Ministeri de Foment. En el supòsit de disconformitat, es procedirà conforme s'indica per a aquest cas en l'apartat 1 de l'article 16 d'aquesta llei.

4. Amb independència de la informació oficial, es durà a terme un tràmit d'informació pública durant un període de trenta dies hàbils.

5. Els estudis de delimitació de trams urbans hauran d'actualitzar-se, seguint el procediment indicat, quan les circumstàncies ho demanin, i com a màxim cada cinc anys després de la seva aprovació definitiva.

Article 49. Lliurament als ajuntaments de trams urbans de carreteres

1. Les carreteres de l'Estat o trams determinats d'aquestes es lliuraran als ajuntaments respectius en el moment en el qual adquireixin la condició de vies urbanes. L'expedient es promourà a instàncies de l'ajuntament o del Ministeri de Foment i serà resolt pel Consell de Ministres. Excepcionalment podrà resoldre'l el titular de l'esmentat departament quan hi hagués acord entre l'òrgan cedent i el cessionari.

2. No obstant el que disposen els apartats anteriors, el Ministeri de Foment i les entitats locals respectives podran convenir el que estimin procedent en ordre a la millor conservació i funcionalitat d'aquestes carreteres o trams.