Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives

Article 1. Objecte

1. La present Llei té per objecte l'establiment de mesures addicionals de protecció del medi ambient per mitjà d'un tractament especial per a la restauració dels terrenys i la repoblació dels mateixos en espais d'especial interès natural que siguin o hagin de ser objecte d'explotació minera.

2. Aquestes mesures no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a l'empara de la Llei del Sòl o de la Llei d'Espais Naturals, però s'aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions d'aquesta Llei han d'aplicar-se a totes les explotacions mineres que es duguin a terme en els espais d'especial interès natural inclosos en la llista aprovada pel ple de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980, que figuren en l'annex d'aquesta Llei.

2. Quan concorrin circumstàncies anàlogues, el Consell Executiu, a iniciativa pròpia o a petició de l'ajuntament o ajuntaments afectats, podrà declarar l'aplicació de la Llei a zones de característiques específiques similars, objecte d'explotacions mineres, i, amb aquesta finalitat, determinarà els límits geogràfics de les mateixes.

Article 3. Activitats afectades

1. Són activitats afectades per aquesta Llei les extractives dels recursos miners classificats en la legislació de mines com a pertanyents a les seccions A, B, C i D.

2. Les activitats extractives pertanyents a les seccions A i B que es pretenguin exercir en l'àmbit territorial definit en l'article 2 quedaran subjectes a una avaluació econòmica preliminar dels recursos a explotar i de les seves possibilitats de substitució, tenint en compte la seva finalitat, que haurà d'efectuar el Departament d'Indústria i Energia, a fi de precisar les raons potencials de la conveniència de l'activitat i aplicar, si escau, allò que preveu el paràgraf 4 de l'article 6. En qualsevol cas, pel que fa a la preservació de l'entorn natural, aquesta activitat ha d'ajustar-se a les disposicions de la present Llei.

3. (Anul·lat)

Article 4. Programa de restauració

1. Les sol·licituds d'autorització d'aprofitaments, permisos d'explotació, permisos d'investigació, concessions, ampliacions i rectificacions de concessions d'explotació dels recursos miners esmentats en l'article 3 que comportin activitats extractives en zones definides en l'article 2, han d'incloure en el projecte d'explotació un programa de restauració.

2. El projecte i el programa han de ser presentats als Serveis Territorials d'Indústria, juntament amb la documentació que estableixen la Llei i el Reglament de Mines.

Article 5. Contingut del programa de restauració

1. El programa de restauració esmentat en l'article 4 ha d'incloure una anàlisi de l'estat en què es troben el lloc de les eventuals activitats i el seu entorn, especialment pel que fa als recursos naturals, definir les mesures a prendre per prevenir i compensar les conseqüències perjudicials sobre el medi ambient de les actuacions extractives projectades i incloure el conjunt de mesures de restauració a executar al final de les diferents fases de l'explotació, així com les que hauran de desenvolupar-se en finalitzar l'activitat extractiva.

2. Han de determinar-se per reglament la documentació integrant del programa de restauració, els aspectes que han de preveure i les dades que ha d'incloure.

Article 6. Procediment d'autorització i informe vinculant

1. Els Serveis Territorials d'Indústria han de lliurar còpia del projecte d'explotació i del programa de restauració a la Direcció General de Política Territorial, que ha d'informar-los preceptivament, una vegada escoltats els departaments pertinents i els ajuntaments afectats. En el cas d'activitats corresponents a les seccions A i B de la Llei de Mines, els Serveis Territorials d'Indústria han d'emetre prèviament un informe sobre l'avaluació econòmica de l'activitat d'acord amb l'article 3.

2. A la vista del programa de restauració, i d'acord amb l'informe dels Serveis Territorials d'Indústria, pel que fa a activitats de les seccions A i B, o d'acord amb allò que estableix l'article 3.3, pel que fa a activitats de les seccions C i D, la Direcció General de Política Territorial emetrà informe sobre la idoneïtat de les actuacions de protecció del medi ambient proposades.

3. En l'informe de la Direcció General de Política Territorial, que és vinculant, han d'especificar-se les condicions de preservació del medi ambient i els programes de restauració, la fiança de restauració necessària i els estudis preliminars necessaris per a una avaluació adequada de l'impacte ambiental, d'acord amb l'article 5.

4. Els Serveis Territorials d'Indústria, a proposta de la Direcció General de Política Territorial, denegaran l'autorització quan l'explotació sigui de poc valor econòmic o de baixa rendibilitat a causa dels elevats costos de restauració, o quan la restauració sigui tècnicament impossible en els termes establerts per aquesta Llei.

Article 7. Competència per autoritzar i inspeccionar

1. La competència per autoritzar l'activitat extractiva correspon als Serveis Territorials d'Indústria. L'autorització ha d'imposar, a més del que pertoqui segons la Llei de Mines, les condicions de preservació del medi ambient i de restauració que s'hagin d'aplicar segons allò que disposa l'article 6 de la present Llei.

2. La inspecció de l'activitat pel que fa a les presents mesures addicionals de protecció del medi ambient correspon als funcionaris de la direcció general competent en matèria de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives o de les corresponents unitats territorials, que s'han de coordinar amb l'actuació inspectora dels funcionaris del departament competent en matèria de mines. Aquestes inspeccions poden ser encomanades per l'Administració ambiental a entitats col·laboradores de l'Administració degudament acreditades.

Article 8. Fiança de restauració

1. Per garantir l'aplicabilitat de les mesures de protecció del medi ambient i els treballs de restauració previstos en l'autorització, cal que el titular constitueixi una fiança abans de començar l'explotació.

1 bis. L'obligació del titular de dipositar la fiança que correspongui en cada moment i de restaurar els terrenys afectats en les condicions establertes en el programa de restauració continuarà vigent fins al moment en què l'Administració ambiental accepti definitivament la restauració efectuada al terme, si escau, del termini de garantia, independentment de la situació administrativa de l'autorització minera.

2. La quantia de la fiança ha d'establir-se per reglament. En qualsevol cas, pel que fa a la restauració, la quantia ha de fixar-se en funció de la superfície afectada per la restauració, pel cost global de la restauració o per ambdós aspectes conjuntament. En cap cas la fiança significarà un import inferior a quatre-centes mil pessetes per hectàrea o el vint-i-cinc per cent del pressupost global de restauració.

3. L'import total de la fiança és la suma dels imports parcials corresponents a les diferents fases de la restauració. L'import total i els imports parcials s'estableixen en l'autorització de l'explotació, la qual ha de determinar també l'import de la fiança inicial que ha de constituir-se abans d'iniciar l'explotació.

3 bis. L'import de la fiança inicial és el següent: a) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada prevista de cinc anys o més: el 25 % de l'import total de la fiança establerta. b) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada prevista d'entre dos i cinc anys: el 50 % de l'import total de la fiança establerta. c) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada igual o inferior a dos anys: el 100 % de la fiança.

3 ter. Anualment es revisa l'import de la fiança que ha de mantenir-se, amb aplicació de l'índex de preus al consum i en funció de les superfícies afectades o que es preveu afectar durant l'any segons el pla anual de labors, de les ja restaurades i de les que encara no han patit cap afecció. L'import resultant no pot ser inferior a l'import de la fiança inicial actualitzada amb l'índex de preus al consum. La revisió de l'import de la fiança s'efectua anualment a partir de les dades que les empreses titulars inclouen en el pla de labors.

3 quàter. En cas que s'aprovi la modificació del programa de restauració d'una activitat extractiva perquè s'hi pugui instal·lar, amb els corresponents permisos, un dipòsit controlat de terres i runa o residus inerts, les fiances de l'activitat extractiva que quedin duplicades amb les fiances establertes per al dipòsit controlat poden retornar-se a petició del seu dipositari. Les fiances de reblert i de restauració superficial només poden retornar-se en el moment en què s'han constituït fiances del mateix import o superior, a disposició de l'Agència de Residus de Catalunya, fixades d'acord amb els articles 10.1 i 10.2 del Decret 1/1997, respectivament.

4. La fiança respon de l'execució dels treballs de restauració i de les sancions imposades al titular de l'autorització per incompliment de les mesures de protecció del medi ambient, així com dels danys i perjudicis directes o indirectes que s'ocasionin per raó del desenvolupament de l'activitat extractiva.

5. La devolució de la fiança es fa quan ha transcorregut el termini de garantia que s'hagi fixat en l'informe sobre el programa de restauració. Aquest termini és, com a màxim, de cinc anys. No obstant això, una vegada s'ha efectuat l'acceptació de les obres de restauració, la persona titular de l'activitat pot sol·licitar la devolució del 75 % de l'import dels conceptes de la fiança que es detallen a continuació: a) Moviment de terres pròpies amb anivellament. b) Estesa de sòl edàfic propi acumulat. c) Llaurada i aportació d'adobs. d) Reblert amb material propi. e) Reblert amb material d'aportació. f) Construcció de rases per a la xarxa de drenatge. g) Hidrosembra. h) Subsolat. i) Esponjament.

Article 9. Execució forçosa i multa coercitiva

1. L'Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Política Territorial, pot procedir, previ avís al titular de l'explotació, a l'execució forçosa de les mesures de protecció del medi ambient, incloses en l'autorització, sens perjudici del que preveu l'article següent. Les despeses ocasionades per la realització d'aquestes mesures van a càrrec del titular de l'explotació.

2. Entre els mitjans d'execució a utilitzar, s'autoritza la multa coercitiva de cent mil a dues-centes cinquanta mil pessetes, que es reiterarà durant el temps suficient per complir allò que s'hagi ordenat. Aquesta multa coercitiva és independent de les que es puguin imposar en concepte de sanció i és compatible amb les mateixes.

Article 10. Infraccions i sancions

1. Es tipifiquen les infraccions de la manera següent: 1.1 Constitueixen infraccions molt greus: a) La comissió de tres infraccions tipificades com a greus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma. b) La comissió d'una infracció tipificada com a greu si afecta un espai protegit. 1.2. Constitueixen infraccions greus: a) La realització d'activitats extractives sense tenir aprovat el programa de restauració o incomplint el seu contingut. b) La realització d'activitats extractives sense haver dipositat la fiança inicial de restauració o qualsevol de les seves revisions anuals. c) L'execució de treballs fora de l'àrea autoritzada amb modificació del relleu original. d) Els incompliments de les condicions i mesures previstes en la declaració d'impacte ambiental de les activitats extractives contingudes en l'autorització de l'explotació. e) La comissió de tres infraccions tipificades com a lleus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma. f) La comissió d'una infracció tipificada com a lleu quan afecti un espai protegit. 1.3 Constitueix infracció lleu l'execució de treballs o actuacions fora de l'àrea autoritzada sense modificació del relleu original. S'hi inclouen, entre d'altres, l'aplec de materials, l'habilitació d'aparcaments o zones de càrrega i descàrrega i la ubicació de plantes mòbils i instal·lacions auxiliars.

2. Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de fins a 1.000.000 d'euros; les greus amb multa de fins a 300.000 euros, i les lleus amb multa de fins a 30.000 euros.

2 bis. Els òrgans competents per imposar les sancions són: a) El director o directora dels serveis territorials competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions lleus. b) El director o directora general competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions greus. c) El secretari o secretària competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions molt greus.

3. En la imposició de sancions cal guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, atenent especialment els criteris següents per a la graduació de la sanció: a) L'existència d'intencionalitat o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis causats. c) La superfície afectada. d) La reincidència, per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagués estat declarat per resolució ferma. Quan el benefici que resulta d'una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta pot incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

4. La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i la indemnització de perjudicis, així com de les responsabilitats administratives exigibles pels òrgans competents en matèria de mines o de les responsabilitats d'ordre penal en què els infractors hagin pogut incórrer.

5. El secretari o secretària competent en matèria de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives, en els casos d'urgència en què perilli la protecció del medi ambient, pot suspendre provisionalment els treballs de l'activitat extractiva fins que es prenguin les mesures adequades.