Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius

Article 1. Objecte.

1. Constitueix l'objecte d'aquesta llei l'establiment del règim de responsabilitat civil per danys nuclears, sens perjudici del que estableix el Conveni sobre responsabilitat civil en matèria d'energia nuclear de 29 de juliol de 1960, modificat pels Protocols de 28 de gener de 1964, de 16 de novembre de 1982 i de 12 de gener de 2004 (d'ara endavant, Conveni de París) i pel Conveni de 31 de gener de 1963 complementari de l'anterior, modificat pels Protocols de 28 de gener de 1964, de 16 de novembre de 1982 i de 12 de gener de 2004 (d'ara endavant, Conveni de Brussel·les). Les clàusules contingudes en els esmentats convenis seran directament aplicables a les instal·lacions nuclears i als transports de substàncies nuclears.

2. Així mateix, al títol II d'aquesta llei s'estableix un règim específic de responsabilitat civil per danys causats per accidents que provoquin l'emissió de radiacions ionitzants que puguin produir-se en el maneig, emmagatzematge i transport de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears.

Article 2. Àmbit d'aplicació espacial.

1. El títol I d'aquesta llei s'aplica als danys nuclears definits a l'article 3.1.h) que es produeixin al territori de; o a la zona marítima establerta d'acord amb el dret internacional pertanyent a; o, excepte en el cas dels estats que no siguin part del Conveni de París i que no compleixin els requisits establerts als apartats b), c) i d) d'aquest article, a bord d'un vaixell o aeronau matriculat per:

a) Un estat que sigui part contractant del Conveni de París.

b) Un estat que no sigui contractant del Conveni de París però que en el moment de l'accident nuclear sigui part contractant del Conveni de Viena sobre responsabilitat civil per danys nuclears, de 21 de maig de 1963, i de tota modificació d'aquest Conveni que estigui en vigor per a la dita part, així com del Protocol Comú sobre l'Aplicació del Conveni de Viena i el Conveni de París, de 21 de setembre de 1988, sempre que la instal·lació nuclear de l'explotador responsable de l'accident estigui ubicada en un estat que sigui part contractant tant del Conveni de París com del Protocol Comú.

c) Un estat que no sigui contractant del Conveni de París i que en el moment de l'accident nuclear no tingui cap instal·lació nuclear al seu territori o a les zones marítimes que hagi establert de conformitat amb el dret internacional.

d) Qualsevol altre estat que no sigui contractant del Conveni de París on estigui en vigor, en el moment de produir-se l'accident nuclear, una legislació sobre responsabilitat nuclear que atorgui beneficis recíprocs equivalents i que es fonamenti en principis idèntics als del Conveni de París, incloent-hi, entre d'altres, la responsabilitat objectiva de l'explotador responsable, la responsabilitat absoluta de l'explotador o una disposició d'efecte equivalent, la jurisdicció exclusiva del tribunal competent, igual tractament per a totes les víctimes d'un accident nuclear, reconeixement i execució de sentències, lliure transferència d'indemnitzacions, interessos i despeses.

2. El títol II d'aquesta llei s'aplica als danys produïts durant l'emmagatzematge, maneig, transformació, utilització en qualsevol forma o transport de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears en tot el territori nacional.

Article 3. Definicions.

1. A l'efecte exclusiu de la responsabilitat civil per danys nuclears es tindran en compte les definicions següents:

a) «Accident nuclear»: és tot fet o successió de fets del mateix origen que hagin causat danys nuclears.

b) «Instal·lacions Nuclears» són:

1r Els reactors nuclears, excepte els que formen part d'un mitjà de transport.

2n Les fàbriques de preparació o de processament de substàncies nuclears.

3r Les fàbriques de separació d'isòtops de combustibles nuclears.

4t Les fàbriques de reprocessament de combustibles nuclears irradiats.

5è Les instal·lacions d'emmagatzematge de substàncies nuclears amb exclusió de l'emmagatzematge incidental d'aquestes substàncies amb ocasió del seu transport.

6è Les instal·lacions destinades a l'emmagatzematge definitiu de substàncies nuclears.

7è Els reactors, fàbriques i instal·lacions enumerats anteriorment que estan en procés de desmantellament.

c) «Material radioactiu»: significa tot aquell que contingui substàncies que emetin radiacions ionitzants.

d) «Combustibles nuclears»: són els materials fissionables, incloent-hi l'urani en forma de metall, d'aliatge o de compost químic (inclòs l'urani natural) i el plutoni en forma de metall, d'aliatge o de compost químic.

e) «Productes o residus radioactius»: són els materials radioactius produïts o convertits en radioactius per exposició a les radiacions resultants d'operacions de producció o d'utilització de combustibles nuclears, amb exclusió dels combustibles nuclears i dels radioisòtops que, havent arribat a l'estadi final de fabricació, es troben fora d'una instal·lació nuclear i poden ser utilitzats amb finalitats industrials, comercials, agrícoles, mèdiques, científiques o d'ensenyament.

f) «Substàncies nuclears»: són els combustibles nuclears, amb exclusió de l'urani natural i de l'urani empobrit, i els productes o residus radioactius.

g) «Explotador d'una instal·lació»: és la persona física o jurídica titular de l'autorització que l'habilita per desenvolupar l'activitat objecte de l'autorització.

h) «Dany nuclear» és:

1r Mort o dany físic a les persones.

2n Pèrdua o dany dels béns.

3r Tota pèrdua econòmica que es derivi d'un dany inclòs als apartats 1r i 2n anteriors, sempre que no estigui comprès en els dits apartats, si la pèrdua ha estat patida per una persona que legalment estigui facultada per demandar la reparació dels danys esmentats.

4t El cost de les mesures de restauració del medi ambient degradat, excepte si la degradació és insignificant, si aquestes mesures han estat efectivament adoptades o hagin de ser-ho i en tant que aquest cost no estigui inclòs a l'apartat 2n anterior.

5è El lucre cessant directament relacionat amb un ús o gaudi del medi ambient que resulti d'una degradació significativa del mateix, sempre que no estigui inclòs a l'apartat 2n anterior.

6è El cost de les mesures preventives i qualsevol pèrdua o dany causat per aquestes mesures.

Pel que fa als apartats 1r a 5è anteriors, es considerarà que existeix dany nuclear quan la pèrdua o el dany es derivin o resultin de radiacions ionitzants emeses per alguna de les substàncies següents: i) una font de radiacions que es trobi a l'interior d'una instal·lació nuclear; ii) combustibles nuclears o residus radioactius que es trobin en una instal·lació nuclear; iii) substàncies nuclears que procedeixin, s'originin o s'enviïn a una instal·lació nuclear. En tots aquests supòsits es considerarà que existeix dany nuclear tant si la pèrdua o el dany ha estat causat per les propietats radioactives d'aquestes substàncies com si ho ha estat per una combinació de les dites propietats amb les propietats tòxiques, explosives o perilloses d'aquestes substàncies.

i) «Mesures de restauració»: són totes les mesures raonables que hagin estat aprovades per les autoritats competents i que tendeixin a restaurar o restablir els elements danyats o destruïts del medi ambient o a introduir, quan sigui raonable, l'equivalent d'aquests elements en el medi ambient, d'acord amb el que estableix la regulació d'aquestes mesures per la normativa vigent de responsabilitat mediambiental. Les autoritats competents podran ordenar mesures encaminades a restaurar l'equilibri ecològic pertorbat.

j) «Mesures preventives»: són totes les mesures raonables adoptades per qualsevol persona, després que s'hagi produït un accident nuclear o un succés que creï una amenança greu i imminent de dany nuclear, per prevenir o reduir al mínim els danys nuclears esmentats als apartats h) 1r a 5è, subjectes a l'aprovació de les autoritats competents d'acord amb el que estableix la regulació d'aquestes mesures per la normativa vigent de responsabilitat mediambiental.

k) «Mesures raonables»: són totes les mesures que siguin considerades apropiades i proporcionades per les autoritats competents, tenint en compte totes les circumstàncies, per exemple: 1r la naturalesa i magnitud del dany nuclear sofert o, en el cas de les mesures preventives, la naturalesa i magnitud del risc de tal dany; 2n la probabilitat, en el moment en que siguin adoptades, que aquestes mesures siguin eficaces; 3r els coneixements científics i tècnics pertinents.

2. Als efectes de la responsabilitat civil per danys produïts per accidents que involucrin materials radioactius que no siguin substàncies nuclears:

a) «Accident»: és tot fet o successió de fets del mateix origen que hagin causat dany.

b) «Instal·lacions radioactives» significa: 1r les instal·lacions de qualsevol mena que continguin una font de radiació ionitzant; 2n els aparells productors de radiacions ionitzants que funcionin a una diferència de potencial superior a 5 kV; 3r els locals, laboratoris, fàbriques i instal·lacions on es produeixin, utilitzen, posseeixin, tractin, manipulin o emmagatzemin materials radioactius, que no siguin substàncies nuclears, excepte l'emmagatzematge incidental durant el seu transport.

b bis) «Instal·lacions Nuclears» són les recollides als paràgrafs 1r a 7è, ambdós inclosos, de l'article 3.1.b).

c) «Dany» és: 1r mort o dany físic a les persones; 2n pèrdua o dany dels béns; 3r tota pèrdua econòmica que es derivi d'un dany inclòs als apartats 1r i 2n anteriors, sempre que no estigui comprès en els dits apartats, si la pèrdua ha estat patida per una persona que legalment estigui facultada per demandar la reparació dels danys esmentats; 4t els danys al medi ambient de conformitat amb el que estableix la normativa sobre responsabilitat mediambiental.

d) «Material radioactiu»: significa tot aquell que contingui substàncies que emetin radiacions ionitzants.

e) «Explotador d'una instal·lació»: és la persona física o jurídica titular de l'autorització que l'habilita per desenvolupar l'activitat objecte de l'autorització.

Article 4. Responsabilitat de l'explotador.

1. L'explotador d'una instal·lació nuclear serà responsable dels danys nuclears definits a l'article 3.1.h) d'aquesta llei si es determina que aquests danys han estat causats per un accident nuclear ocorregut en aquesta instal·lació o a causa de les substàncies nuclears procedents d'aquesta instal·lació, sens perjudici de les disposicions de l'article 7. Aquesta responsabilitat serà independent de l'existència de dol o culpa, i estarà limitada en la seva quantia fins al límit que s'assenyala en aquesta llei.

2. Quan els danys nuclears siguin causats conjuntament per un accident nuclear i per un accident d'una altra naturalesa, el dany causat per aquest segon accident, en la mesura que no sigui possible separar-lo amb certesa del dany causat pel primer, es considerarà també com a dany sota la responsabilitat de l'explotador als efectes de l'aplicació de l'apartat anterior d'aquest article.

3. Si la responsabilitat del dany nuclear recau sobre diversos explotadors, aquests respondran solidàriament pel dany esdevingut fins al límit de cobertura que s'assenyala.

4. La responsabilitat de l'explotador d'una instal·lació nuclear per tots els danys nuclears causats com a conseqüència de cada accident nuclear serà la següent:

a) Per als danys causats als estats que siguin contractants tant del Conveni de París com del Conveni de Brussel·les, 1.200 milions d'euros.

b) Per als danys causats als estats contractants del Conveni de París que no siguin part del Conveni de Brussel·les o en aquells que no tinguin instal·lacions nuclears al seu territori, 700 milions d'euros.

c) Per als danys causats als estats als quals es refereixen els apartats 1.b i 1.d) de l'article 2 d'aquesta llei, la quantia de 700 milions d'euros es reduirà en la mesura que aquests estats no atorguin beneficis recíprocs d'una quantia equivalent.

5. La responsabilitat de l'explotador a la qual es refereix l'apartat anterior d'aquest article es veurà reduïda en la seva quantia en els casos següents:

a) Per a les instal·lacions nuclears que determini el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, previ informe del Consell de Seguretat Nuclear, en consideració a la seva naturalesa i les conseqüències previsibles que pugui ocasionar-hi un accident nuclear, la dita responsabilitat serà, com a mínim, de 70 milions d'euros.

b) Per als transports de substàncies nuclears que determini el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, previ informe del Consell de Seguretat Nuclear, en els quals, en consideració a les conseqüències previsibles que pugui ocasionar un accident nuclear, la dita responsabilitat serà, com a mínim, de 80 milions d'euros.

6. Les quanties establertes en aquest article s'actualitzaran pel Govern, a proposta del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, quan els compromisos internacionals ho facin necessari o quan el transcurs del temps o la variació de l'índex de preus al consum ho aconsellin per mantenir el mateix nivell de cobertura.

Article 5. Disponibilitat de fons públics.

1. Quan la responsabilitat de l'explotador d'una instal·lació nuclear, prevista als apartats 4 i 5 de l'article 4 d'aquesta llei, no sigui suficient per cobrir les indemnitzacions pels danys causats per un accident nuclear, el Govern arbitrarà els sistemes o procediments pertinents perquè siguin satisfetes les quantitats que correspongui abonar a l'Estat en concepte de reparacions per danys nuclears fins a un màxim de 700 o de 1.200 milions d'euros.

2. Les indemnitzacions pels danys causats per un accident nuclear a Espanya o en un estat que sigui part contractant del Conveni de Brussel·les de 31 de gener de 1963, complementari al Conveni de París de 29 de juliol de 1960, sobre la responsabilitat civil en matèria d'energia nuclear, en la mesura que superin els 1.200 milions d'euros i fins a un màxim de 1.500 milions d'euros, seran aportades per fons públics als quals es refereix l'article 3.b.iii) del citat Conveni de Brussel·les.

Article 6. Danys exclosos.

1. Sens perjudici de les responsabilitats que corresponguin a l'explotador d'una instal·lació nuclear d'acord amb altres normes, no seran objecte d'indemnització amb càrrec a les garanties financeres establertes de conformitat amb l'article 12 d'aquesta llei els danys nuclears següents:

a) Els danys causats a la pròpia instal·lació nuclear i a qualsevol altra instal·lació nuclear, fins i tot si es troba en construcció, que estiguin situades al mateix emplaçament d'aquesta instal·lació.

b) Els danys als béns que es trobin al mateix emplaçament i que siguin o hagin de ser utilitzats en relació amb una o altra d'aquestes instal·lacions.

c) Els danys que pateixin en les seves persones els treballadors de les instal·lacions nuclears o de les empreses de transport de substàncies nuclears, sempre que siguin qualificats d'accident de treball o malaltia professional d'acord amb el que estableix la normativa del sistema de la Seguretat Social.

2. Si l'explotador prova que els danys nuclears es van deure total o parcialment a l'acció o omissió dolosa o amb negligència greu de la persona que els va patir, l'òrgan jurisdiccional competent podrà exonerar total o parcialment l'explotador de la seva responsabilitat davant d'aquesta persona.

3. L'explotador no és responsable dels danys nuclears causats per un accident nuclear si aquest accident es deu directament a actes de conflicte armat, hostilitats, guerra civil o insurrecció.

Article 7. Accident durant el transport.

1. Quan l'accident nuclear sobrevingui durant el transport de substàncies nuclears seran d'aplicació directa les disposicions contingudes en el Conveni de París.

2. Per als transports de substàncies nuclears efectuats entre territori espanyol i el territori d'un estat que no sigui part del Conveni de París, l'explotador de la instal·lació nuclear d'origen o destí situada en territori espanyol serà responsable, sens perjudici del que disposen l'article 2.1 i les disposicions d'aquesta llei, dels danys nuclears causats per aquells accidents nuclears que ocorrin abans que s'hagin descarregat del mitjà de transport en el qual hagin arribat al territori d'aquest estat que no sigui part del Conveni de París o després que s'hagin carregat en el mitjà de transport pel qual surtin del territori d'aquest estat que no sigui part del Conveni de París, segons sigui el cas.

3. En els supòsits assenyalats als apartats anteriors d'aquest article, el transportista de substàncies nuclears podrà ser considerat responsable, en substitució de l'explotador de la instal·lació, als efectes d'aplicació d'aquesta llei, en relació amb els danys nuclears causats per les dites substàncies, sempre que sigui autoritzada la dita substitució per l'autoritat competent i es compti amb l'acord de l'explotador de la instal·lació. A més, el transportista haurà d'acreditar que disposa de la garantia financera que li permeti fer front a la responsabilitat civil igual o superior a la requerida per aquesta llei.

Article 8. Substàncies fora de la instal·lació.

1. La responsabilitat de l'explotador pels danys nuclears originats per substàncies nuclears que hagin estat abandonades, extraviades, robades o hurtades subsistirà, excepte en relació amb els danys personals o materials que sobrevinguin a les persones que hagin participat en els fets i sens perjudici del dret de repetició que pugui correspondre a l'explotador sobre les dites persones d'acord amb les disposicions d'aquesta llei o de qualsevol altra legislació que resulti aplicable.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, la responsabilitat subsistirà durant tres anys, comptats des de la data en què aquests fets hagin estat posats en coneixement de les autoritats competents.

Article 9. Dret de repetició de l'explotador responsable.

L'explotador tindrà dret de repetició sempre que concorri algun dels supòsits següents:

1. Si el dany resultés d'un acte o d'una omissió amb intenció de causar un dany, contra la persona física autora de l'acte o l'omissió intencionada.

2. Sempre que així s'hagi estipulat expressament en un contracte.

Article 10. Trànsit pel territori nacional.

1. En el trànsit pel territori nacional de substàncies nuclears sota la responsabilitat d'un explotador d'una instal·lació nuclear o transportista autoritzat d'una part contractant del Conveni de París, la responsabilitat civil de l'explotador haurà d'estar garantida fins a la quantia exigible per a aquest transport per la referida part contractant, d'acord amb l'article 7.d) del Conveni de París. No obstant això, en cas que la dita quantia resulti inferior a l'exigible als explotadors d'instal·lacions nuclears situades en territori nacional per al transport d'aquesta substància en virtut del que estableix l'article 4.4 o, si escau, de l'article 4.5.b) d'aquesta llei, la quantia s'augmentarà fins a aquest valor durant el trànsit, llevat que s'hagi concedit a l'explotador responsable o transportista autoritzat una reducció expressa d'acord amb l'esmentat article 4.5.b). En cas contrari no serà permès el trànsit d'aquestes substàncies pel territori nacional.

2. En els trànsits pel territori nacional de substàncies nuclears que no s'efectuïn sota la responsabilitat d'una instal·lació nuclear o transportista autoritzat d'una part contractant del Conveni de París, la responsabilitat civil haurà d'estar garantida fins a la quantia establerta a l'article 4.4 d'aquesta llei, llevat que s'hagi concedit al dit responsable una reducció expressa d'acord amb l'esmentat article 4.5.b). En cas contrari no serà permès el trànsit d'aquestes substàncies pel territori nacional.

Article 11. Prelació d'indemnitzacions.

1. El pagament d'indemnitzacions com a conseqüència d'un dany produït per accident nuclear estarà subjecte, fins al límit de la quantia de la responsabilitat exigible a l'explotador en virtut de l'article 4 i, si els és d'aplicació, dels fons públics previstos a l'article 5, a la prelació següent:

a) Primer es pagaran les indemnitzacions per mort i danys físics causats a les persones que hagin estat reclamats dins dels tres primers anys a comptar des de la data en què es va produir l'accident. Aquests danys es podran quantificar, en la mesura que sigui possible i en absència d'altres barematius específics, d'acord amb els criteris i dins dels límits indemnitzatoris fixats en el «Sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació» que es conté en l'annex al text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, aprovat per Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre.

b) Seguidament es pagaran les indemnitzacions per les mesures de restauració del medi ambient degradat i el cost de les mesures preventives i qualsevol pèrdua o dany causat per aquestes mesures, la reclamació de les quals es produeixi dins dels tres primers anys a comptar des de la data en la qual es va produir l'accident, que s'atendran sense distinció entre elles.

c) En tercer lloc es pagaran les indemnitzacions per les pèrdues o danys als béns, les pèrdues econòmiques derivades dels danys a les persones i béns, i el lucro cessant directament relacionat amb un ús o gaudi del medi ambient que resulti d'una degradació significativa del mateix, la reclamació de les quals es produeixi dins dels tres primers anys a comptar des de la data en la qual es va produir l'accident, que s'atendran sense distinció entre elles.

d) Finalment, es pagaran les indemnitzacions pels danys que es reclamin transcorreguts tres anys des de la data en la qual va ocórrer l'accident, que s'atendran sense distinció entre ells.

2. En el cas que la responsabilitat exigible a l'explotador en virtut de l'article 4 i els fons públics previstos a l'article 5 no fossin suficients per satisfer les indemnitzacions per mort, dany físic i pèrdues econòmiques derivades dels dits danys, causats a les persones dins d'Espanya, l'Estat arbitrarà els mitjans legals per fer-hi front.

3. Sens perjudici de la posterior reclamació del cost d'aquestes mesures d'acord amb el que estableix aquesta llei, el Govern podrà aplicar, en qualsevol moment, mesures reparadores o preventives pels danys produïts al medi ambient que afectin o puguin afectar llocs o béns de titularitat pública en la mesura que es consideri necessari, amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat.

Article 12. Garantia de la responsabilitat civil derivada de danys nuclears.

1. Tot explotador d'una instal·lació nuclear haurà d'establir una garantia financera per fer front a la responsabilitat civil pels danys que poguessin produir-se com a conseqüència d'un accident nuclear per una quantia igual a la responsabilitat que se li atribueix a l'article 4.

2. Aquesta garantia ha de quedar establerta per qualsevol dels procediments següents:

a) Contractació d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la garantia exigida.

b) Constitució d'una altra garantia financera amb una entitat autoritzada pel Ministeri d'Economia i Hisenda, en les condicions que reguli la seva normativa específica.

c) Una combinació d'ambdues, que cobreixi la totalitat de la garantia exigida.

d) Immobilització de fons propis per un valor igual o superior a la responsabilitat atribuïda.

3. Als efectes del que preveu l'apartat 2 d'aquest article, podrà establir-se per llei un sistema de garantia per danys nuclears no assegurables per les entitats d'assegurances amb càrrec als conceptes de costos permanents de funcionament del sistema elèctric, a través de la inclusió d'aquesta mena de costos entre els establerts a tal efecte en la normativa reguladora del sector elèctric, havent-se de contemplar igualment les primes que els explotadors hauran de satisfer per la prestació de la indicada garantia.

Article 13. Instal·lacions nuclears de titularitat pública.

Quan l'explotador d'una instal·lació nuclear sigui un organisme de titularitat pública dels compresos en la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, no estarà obligat a establir cap garantia financera, i s'obligarà a satisfer les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb el que disposa aquesta llei i els convenis internacionals.

Article 14. Procediment de la reclamació.

1. L'acció de reclamació de responsabilitat per danys nuclears, així com el procediment per al seu exercici, es regiran pel que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil. Correspondrà al Consell de Seguretat Nuclear, d'acord amb les seves funcions, l'elaboració d'un informe tècnic preceptiu sobre l'accident nuclear, les seves causes i els seus efectes, que serà sol·licitat d'ofici pel Tribunal competent com a part de les seves actuacions.

2. Sens perjudici del que s'ha assenyalat a l'apartat anterior, el perjudicat o els seus hereus tindran acció directa contra l'assegurador per exigir-li el compliment de l'obligació d'indemnitzar, sens perjudici del dret de l'assegurador a repetir contra l'assegurat, en el cas que sigui degut a conducta dolosa d'aquest, el dany o perjudici causat a tercers. L'acció directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l'assegurador contra l'assegurat. L'assegurador pot, no obstant això, oposar l'acció o omissió dolosa o amb negligència greu del perjudicat i les excepcions personals que tingui contra aquest. Als efectes de l'exercici de l'acció directa, l'assegurat estarà obligat a manifestar al tercer perjudicat o als seus hereus l'existència del contracte d'assegurança i el seu contingut.

Article 15. Termini de la garantia i de l'acció de reclamació.

1. L'explotador d'una instal·lació nuclear respondrà davant els perjudicats:

a) En el cas de danys a les persones, durant un termini de trenta anys, a comptar des de l'accident nuclear.

b) En el cas de qualsevol altre dany nuclear, durant un termini de deu anys, a comptar des de l'accident nuclear.

2. L'acció per exigir una indemnització per danys causats per un accident nuclear prescriurà als tres anys a comptar des del moment en el qual el perjudicat va tenir coneixement del dany nuclear i de l'explotador responsable, o bé des del moment en el qual raonablement hauria d'haver-ne tingut coneixement, sense que puguin superar-se els terminis establerts a l'apartat anterior.

3. Els qui hagin formulat una acció d'indemnització dins dels terminis legals establerts podran fer una reclamació complementària en el cas que el dany s'agreugi passats els dits terminis, i sempre que no s'hagi dictat sentència definitiva per l'òrgan jurisdiccional competent.

Article 16. Responsabilitat dels explotadors de les instal·lacions radioactives.

Els explotadors de les instal·lacions radioactives situades en territori nacional en les quals es manegen, emmagatzemin, manipulin o transformin materials radioactius que no siguin substàncies nuclears seran responsables, fins i tot quan no concorri dol o culpa, de conformitat amb aquesta llei pels danys causats dins del territori nacional, tal com es defineixen a l'article 3.2.c), que siguin conseqüència d'un accident, sempre que els dits danys es produeixin com a resultat de l'emissió de radiacions ionitzants i tant si tal accident ocorre dins de les instal·lacions com durant el transport, emmagatzematge o maneig dels dits materials en qualsevol lloc fora d'elles.

Article 17. Excepcions.

1. Sens perjudici de les responsabilitats que corresponguin a l'explotador d'una instal·lació radioactiva d'acord amb altres normes, no seran objecte d'indemnització amb càrrec a la garantia financera establerta de conformitat amb l'article 21 els danys següents:

a) Els danys causats a la instal·lació de l'explotador i a qualsevol altra instal·lació pertanyent a aquest, fins i tot si es troba en construcció, que estigui ubicada al mateix lloc o en un d'adjacent.

b) Els danys als béns que siguin o hagin de ser utilitzats en relació amb l'operació de la instal·lació de l'explotador o de qualsevol altra de les instal·lacions pertanyents a aquest que estigui ubicada al mateix lloc o en un d'adjacent.

c) Els danys que pateixin en les seves persones els treballadors de les instal·lacions radioactives qualificats d'accident de treball o malaltia professional d'acord amb el que estableix la normativa del sistema de la Seguretat Social.

d) Els danys que pateixin les persones quan siguin producte de l'aplicació de radiacions ionitzants en el curs del tractament o diagnòstic mèdic al qual estiguessin sotmesos.

2. Si l'explotador prova que el dany es va deure total o parcialment a l'acció o omissió dolosa o amb negligència greu de la persona que el va patir, l'òrgan jurisdiccional competent podrà exonerar total o parcialment l'explotador de la seva responsabilitat davant d'aquesta persona.

3. L'explotador no serà responsable dels danys causats per un accident si aquest és conseqüència directa d'actes de conflicte armat, hostilitats, guerra civil, insurrecció o catàstrofe natural.

4. Quan els danys siguin causats conjuntament per un accident que doni lloc a l'emissió de radiacions ionitzants i per un accident d'una altra naturalesa, el dany causat per aquest segon accident, en la mesura que no sigui possible separar-lo amb certesa del dany causat pel primer, es considerarà també com a dany sota la responsabilitat de l'explotador als efectes de l'aplicació de l'article 16 d'aquesta llei.

Article 18. Transport.

1. En els transports dels materials radioactius que no siguin substàncies nuclears, inclòs l'emmagatzematge incidental durant el transport, que discorrin entre instal·lacions l'origen i destí de les quals estiguin dins del territori nacional:

a) L'explotador de la instal·lació radioactiva d'origen serà responsable dels danys, de conformitat amb aquesta llei, si es provés que han estat causats per un accident que provoqui l'emissió de radiacions ionitzants ocorregut fora de la instal·lació d'origen en el qual intervinguin materials procedents d'aquesta, amb la condició que l'accident ocorri abans que l'explotador d'una altra instal·lació hagi assumit, d'acord amb els termes d'un contracte escrit, la responsabilitat dels accidents causats pels dits materials.

b) L'explotador de la instal·lació radioactiva de destí serà responsable dels danys, de conformitat amb aquesta llei, si es provés que s'han causat per un accident que provoqui l'emissió de radiacions ionitzants ocorregut fora d'aquesta instal·lació en el qual intervinguin materials en curs de transport amb destinació a la dita instal·lació, amb la condició que l'accident ocorri després que la responsabilitat dels accidents causats pels dits materials li hagi estat transferida, d'acord amb els termes d'un contracte escrit, per l'explotador de la instal·lació d'origen.

2. En els transports de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears amb origen o destí fora del territori nacional, els explotadors d'origen o destí les instal·lacions dels quals estiguin situades dins del territori nacional respondran dels danys causats dins del territori espanyol, sent d'aplicació el que estipula l'article 20 en el cas d'un accident en el qual es vegin involucrats materials sota la responsabilitat de diversos explotadors de conformitat amb aquesta llei.

3. Els trànsits de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears estaran sotmesos a les mateixes obligacions que els transports amb origen o destí dins del territori nacional. Als efectes d'aquesta llei, l'empresa expedidora serà responsable pels danys causats dins del territori nacional per un accident en el qual intervinguin els dits materials, sent d'aplicació el que estipula l'article 20 quan es produeixi un accident en el qual es vegin involucrats materials procedents de diversos expedidors.

4. Abans d'iniciar-se un transport, l'explotador de la instal·lació radioactiva, o l'empresa expedidora quan es tracti de trànsits, que, de conformitat amb les disposicions d'aquesta llei, sigui responsable pels danys causats dins del territori nacional per un accident en el qual intervinguin materials radioactius que no siguin substàncies nuclears, haurà de lliurar al transportista la informació que acrediti que es disposa d'una garantia financera per fer front a la responsabilitat civil igual o superior a la requerida per aquesta llei per als materials que són objecte del transport durant tota la durada d'aquest, inclòs l'emmagatzematge incidental durant el transport, fins que es produeixi la transferència de la responsabilitat a un tercer, o, en el cas dels trànsits, mentre que el transport discorri dins del territori nacional.

5. El transportista de materials radioactius que no siguin substàncies nuclears podrà ser considerat responsable, en substitució de l'explotador de la instal·lació d'origen o destí, als efectes d'aplicació d'aquesta llei, en relació amb els danys causats pels dits materials, sempre que sigui autoritzada la dita substitució per l'autoritat competent i es compti amb l'acord de l'explotador de la instal·lació d'origen o destí, segons correspongui.

Article 19. Subsistència de la responsabilitat pels materials fora de la instal·lació.

1. La responsabilitat atribuïda per aquesta llei al titular d'una instal·lació radioactiva pels danys causats dins del territori nacional com a conseqüència de l'emissió de radiacions ionitzants en un accident en el qual es vegin involucrats materials radioactius que no siguin substàncies nuclears subsistirà fins i tot quan els dits materials es manegen, emmagatzemin, transportin o manipulin fora d'aquesta, llevat que s'hagi transferit aquesta responsabilitat a un tercer per un contracte escrit que permeti conèixer de forma indubtada la data de la transferència.

2. La responsabilitat atribuïda per aquesta llei a l'explotador d'una instal·lació radioactiva, o a un expedidor quan es tracti de trànsits, pels danys causats per un accident en el qual es produeixi l'alliberament de radiacions ionitzants en el qual es vegin involucrats materials que no siguin substàncies nuclears que hagin estat abandonats, extraviats, robats o hurtats subsistirà, excepte en relació amb els danys personals o materials que sobrevinguin a les persones que hagin participat en els fets i sens perjudici del dret de repetició que pogués correspondre a l'explotador sobre les dites persones d'acord amb les disposicions d'aquesta llei o de qualsevol altra legislació que resulti aplicable. A aquests efectes, la dita responsabilitat subsistirà durant tres anys, comptats des de la data en la qual els dits fets hagin estat posats en coneixement de les autoritats competents.

Article 20. Responsabilitat de diversos explotadors o expedidors.

En el cas que en un accident intervinguin materials radioactius que no siguin substàncies nuclears pertanyents a diversos explotadors, o a diversos expedidors quan es tracti de trànsits, els explotadors o expedidors que de conformitat amb aquesta llei tinguin atribuïda la responsabilitat per danys causats com a conseqüència de l'emissió de radiacions ionitzants respondran pels dits danys, en la mesura en la qual no es pugui distingir quins materials han estat causants dels dits danys, en proporció a la garantia mínima obligatòria estipulada a l'article 21.

Article 21. Garantia per danys a les persones, als béns i pèrdues econòmiques.

1. Per respondre a la responsabilitat pels danys definits als articles 3.2.c).1r, 3.2.c).2n i 3.2.c).3r els explotadors, o les empreses expedidores en el cas dels trànsits, hauran d'establir una garantia financera per fer front a la responsabilitat civil per una quantitat igual o superior a la que correspongui al tipus de material radioactiu que no sigui substància nuclear que requereixi la cobertura més alta de conformitat amb el que estipula l'annex.

2. Aquesta garantia haurà de quedar establerta per qualsevol dels procediments següents:

a) Contractació d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la garantia exigida.

b) Constitució d'una altra garantia financera amb una entitat autoritzada pel Ministeri d'Economia i Hisenda, en les condicions que reguli la normativa específica d'aquesta garantia.

c) Una combinació d'ambdues, que garanteixi la totalitat de la garantia exigida.

3. Les quanties establertes en l'annex podran ser actualitzades pel Govern, a proposta del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, quan el transcurs del temps o la variació de l'índex de preus al consum ho aconsellin per mantenir el mateix nivell de garantia.

Article 22. Reclamacions per danys a les persones, als béns i pèrdues econòmiques.

1. El procediment de reclamació dels danys al qual fa referència l'article 21 s'ajustarà al que estableixen els articles 14 i 15 d'aquesta llei per a la reclamació dels danys produïts per substàncies nuclears, llevat del que fa referència al termini de garantia previst a l'article 15.1, que serà, en tot cas, de deu anys a comptar des de l'accident.

2. El pagament d'indemnitzacions com a conseqüència dels danys als quals fa referència l'article 21 que siguin produïts per un accident estarà subjecte a la prelació següent:

a) Primer es pagaran les indemnitzacions per mort i danys físics causats a les persones que hagin estat reclamats dins dels tres primers anys a comptar des de la data en que es va produir l'accident. Aquests danys es podran quantificar, en la mesura que sigui possible i en absència d'altres barems específics, d'acord amb els criteris i dins dels límits indemnitzatoris fixats en el «Sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació» que es conté en l'annex al text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, aprovat per Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre.

b) Seguidament es pagaran les indemnitzacions per les pèrdues o danys als béns i les pèrdues econòmiques derivades dels danys a les persones i béns, la reclamació de les quals es produeixi dins dels tres primers anys a comptar des de la data en la qual es va produir l'accident, que s'atendran sense distinció entre elles.

c) En tercer lloc es pagaran les reclamacions que es produeixin transcorreguts tres anys des de la data en la qual va ocórrer l'accident, que s'atendran sense distinció entre elles.

3. El dret de repetició de les indemnitzacions pagades pels danys als quals fa referència l'article 21 s'ajustarà al que estableix l'article 9 per a la reclamació dels danys produïts per substàncies nuclears.

Article 23. Responsabilitat per danys al medi ambient.

La responsabilitat pels danys mediambientals contemplats a l'article 3.2.c).4t causats per un accident que produeixi l'alliberament de radiacions ionitzants en el qual es vegin involucrats materials radioactius que no siguin substàncies nuclears es regirà pel que estableix la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental.

Article 24. Titularitat pública de les instal·lacions radioactives.

Quan l'explotador d'una instal·lació radioactiva sigui un organisme de titularitat pública, no estarà obligat a establir cap garantia financera, i s'obligarà a satisfer les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb el que disposa aquesta llei.