Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l'exterior i sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals

Article 1. Principi de llibertat dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l'exterior

1. Aquesta llei té per objecte establir el règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l'exterior, així com establir determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals.

2. Són lliures qualssevol actes, negocis, transaccions i operacions entre residents i no residents que suposin o de l'acompliment dels quals puguin derivar-se cobraments i pagaments exteriors, així com les transferències des de o cap a l'exterior i les variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditors davant l'exterior, sense més limitacions que les establertes en aquesta llei i en la legislació sectorial específica.

Article 2. Definicions de residència i no residència

1. Als efectes del que disposa l'article anterior, es consideren:

A) «Residents»: a) Les persones físiques que resideixin habitualment a Espanya, llevat del que disposa el paràgraf b) corresponent a l'epígraf de «No residents». b) Els diplomàtics espanyols acreditats a l'estranger i el personal espanyol que presti serveis en ambaixades i consolats espanyols o en organitzacions internacionals a l'estranger. c) Les persones jurídiques amb domicili social a Espanya. d) Les sucursals i els establiments permanents en territori espanyol de persones físiques o jurídiques residents a l'estranger. e) Altres que es determinin reglamentàriament en casos anàlegs.

B) «No residents»: a) Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en territori estranger, llevat del que disposa el paràgraf b) corresponent a l'epígraf de «Residents». b) Els diplomàtics estrangers acreditats davant el Govern espanyol i el personal estranger que presti serveis en ambaixades i consolats estrangers o en organitzacions internacionals a Espanya. c) Les persones jurídiques amb domicili social a l'estranger. d) Les sucursals i els establiments permanents a l'estranger de persones físiques o jurídiques residents a Espanya. e) Altres que es determinin reglamentàriament en casos anàlegs.

2. Per residència habitual s'entendrà el que estableixi la normativa fiscal amb les adaptacions que es determinin reglamentàriament.

3. La condició de resident o no resident, als efectes d'aquesta llei, s'acreditarà en la forma que s'estableixi reglamentàriament.

Article 3. Obligacions d'informació

1. Els actes, negocis, transaccions i operacions als quals es refereix l'apartat 2 de l'article 1 hauran de ser declarats pels subjectes obligats esmentats en l'apartat següent en la forma i els terminis que es determinin reglamentàriament, als efectes d'informació administrativa i estadística de les operacions.

2. Les persones físiques o jurídiques residents o no residents a Espanya que realitzin les operacions assenyalades en l'apartat 2 de l'article 1 queden obligades a facilitar al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya, en la forma i els terminis que s'estableixin, les dades que se'ls requereixin, als efectes del que disposa l'apartat anterior. A més, les entitats de crèdit, les empreses de serveis d'inversió i altres intermediaris financers que intervinguin en la realització de les operacions esmentades per compte dels seus clients, estaran obligats a trametre al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya la informació corresponent a les transaccions dels seus clients, en la forma i els terminis que s'estableixin.

Article 4. Clàusules de salvaguarda

1. S'entendrà prohibida o limitada, en els termes que assenyalin les normes comunitàries, la realització de determinats moviments de capitals i les seves corresponents operacions de cobrament o pagament, així com les transferències des de o cap a l'exterior o les variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditors davant l'exterior, respecte de tercers països en relació amb els quals el Consell de la Unió Europea, de conformitat amb el que estableix l'article 59 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, hagi adoptat mesures de salvaguarda.

2. Quan les normes comunitàries citades en l'apartat anterior reconeguin poders als Estats membres o els imposin l'adopció de mesures indispensables, necessàries per a la correcta aplicació d'aquestes normes, el Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, establirà les especificacions ulteriors que siguin necessàries, inclòs el procediment d'autorització aplicable, si s'escau.

3. El Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, a proposta del Ministre d'Economia, podrà prohibir o limitar la realització de determinats moviments de capitals i les seves corresponents operacions de cobrament o pagament, així com transferències des de o cap a l'exterior o variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditors davant l'exterior, respecte d'un Estat, un territori o centre extraterritorial, o grup d'Estats en aplicació de mesures adoptades per organismes internacionals, diferents de la Comunitat Europea, dels quals Espanya sigui membre.

Article 5. Mesures excepcionals

1. S'entendrà prohibida o limitada, en els termes que assenyalin les normes comunitàries, la realització de determinats moviments de capitals i les seves corresponents operacions de cobrament o pagament, així com les transferències des de o cap a l'exterior o les variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditors davant l'exterior, respecte de tercers països en relació amb els quals el Consell de la Unió Europea hagi adoptat les mesures que corresponguin, de conformitat amb el que estableix l'article 57.2 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

2. S'entendran prohibits o limitats, en els termes que assenyalin les normes comunitàries, els moviments de capitals i pagaments respecte de tercers països en relació amb els quals el Consell de la Unió Europea hagi adoptat les mesures urgents que siguin necessàries, de conformitat amb el que estableix l'article 60.1 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

3. Quan, d'acord amb el que disposen els apartats anteriors d'aquest article, les normes comunitàries reconeguin poders als Estats membres o els imposin l'adopció de mesures indispensables, necessàries per a la correcta aplicació d'aquestes normes, el Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, establirà les especificacions ulteriors que siguin necessàries, inclòs el procediment d'autorització aplicable, si s'escau.

4. De conformitat amb el que estableix l'article 60.2 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, el Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, a proposta del Ministre d'Economia, podrà, en tant no s'hagin adoptat les mesures a les quals es refereix l'article 60.1 del Tractat esmentat, per raons polítiques greus i per motius d'urgència, prendre mesures unilaterals contra un tercer país pel que fa als moviments de capitals i als pagaments.

Article 6. Autoritzacions sobre actes, negocis, transaccions o operacions afectats per clàusules de salvaguarda o mesures excepcionals

1. Els actes, negocis, transaccions i operacions afectats per les mesures previstes en els articles 4 i 5 podran realitzar-se, si així es disposa expressament, mitjançant l'obtenció prèvia de la corresponent autorització administrativa i en les condicions que aquesta estableixi. L'autorització esmentada s'atorgarà pels òrgans i a través del procediment que es disposi reglamentàriament.

2. Si, transcorregut el termini màxim en el qual s'ha de dictar i notificar l'autorització, no es produís resolució expressa, s'entendrà que l'operació no és autoritzada. En conseqüència, la sol·licitud s'entendrà desestimada als efectes previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 7. Suspensió del règim de liberalització

El Govern podrà acordar la suspensió del règim de liberalització establert en aquesta llei quan es tracti d'actes, negocis, transaccions o operacions que, per la seva naturalesa, forma o condicions de realització, afectin o puguin afectar a activitats relacionades, encara que només sigui de manera ocasional, amb l'exercici de poder públic, o activitats directament relacionades amb la defensa nacional, o a activitats que afectin o puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la salut pública.

Aquesta suspensió determinarà el sotmetiment d'operacions ulteriors a l'obtenció d'autorització administrativa, d'acord amb el que assenyala l'article 6.

Article 7 bis. Suspensió del règim de liberalització de determinades inversions estrangeres directes a Espanya

1. Als efectes del que estableix aquest article es consideren inversions estrangeres directes a Espanya totes aquelles com a conseqüència de les quals l'inversor passi a ostenta una participació igual o superior al 10 per cent del capital social d'una societat espanyola, i totes aquelles altres que com a conseqüència de l'operació societària, acte o negoci jurídic que s'efectuï s'adquireixi el control de la totalitat o d'una part d'ella, per aplicació dels criteris establerts en l'article 7 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, sempre que concorri una d'aquestes circumstàncies: a) Que es realitzin per residents de països fora de la Unió Europea i de l'Associació Europea de Lliure Comerç. b) Que es realitzin per residents de països de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Comerç la titularitat real dels quals correspongui a residents de països de fora de la Unió Europea i de l'Associació Europea de Lliure Comerç. S'entendrà que existeix aquesta titularitat real quan aquests últims posseeixin o controlin en darrer terme, directa o indirectament, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot de l'inversor, o quan per altres mitjans exerceixin el control, directe o indirecte, de l'inversor.

2. Queda suspès el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya, que es realitzin en els sectors que es citen a continuació i que afecten l'ordre públic, la seguretat pública i la salut pública: a) Infraestructures crítiques, ja siguin físiques o virtuals (incloses les infraestructures d'energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o emmagatzematge de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, i les instal·lacions sensibles), així com terrenys i béns immobles que siguin clau per a l'ús d'aquestes infraestructures, entenent per tals les contemplades en la Llei 8/2011, de 28 d'abril, per la qual s'estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques. b) Tecnologies crítiques i de doble ús, tecnologies clau per al lideratge i la capacitació industrial, i tecnologies desenvolupades a l'empara de programes i projectes d'especial interès per a Espanya, incloses les telecomunicacions, la intel·ligència artificial, la robòtica, els semiconductors, la ciberseguretat, les tecnologies aeroespacials, de defensa, d'emmagatzematge d'energia, quàntiques i nuclears, les nanotecnologies, les biotecnologies, els materials avançats i els sistemes de fabricació avançats. c) Subministrament d'inputs fonamentals, en particular energia, entenent per tals els que són objecte de regulació en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, i en la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs o els referits a serveis estratègics de connectivitat o a matèries primeres, així com a la seguretat alimentària. d) Sectors amb accés a informació sensible, en particular a dades personals, o amb capacitat de control d'aquesta informació, d'acord amb la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. e) Mitjans de comunicació, sens perjudici que els serveis de comunicació audiovisual en els termes definits en la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, es regiran pel que disposa aquesta Llei.

3. Igualment, queda suspès el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya en els supòsits següents: a) si l'inversor estranger és controlat directament o indirectament pel govern, inclosos els organismes públics o les forces armades, d'un tercer país, aplicant-se als efectes de determinar l'existència del control esmentat els criteris establerts en l'article 7.2 de la Llei de Defensa de la Competència. b) Si l'inversor estranger ha realitzat inversions o ha participat en activitats en els sectors que afectin la seguretat, l'ordre públic i la salut pública en un altre Estat membre, i especialment els relacionats en l'apartat 2 d'aquest article. c) Si hi ha un risc greu que l'inversor estranger exerceixi activitats delictives o il·legals, que afectin la seguretat pública, l'ordre públic o la salut pública a Espanya.

4. El Govern podrà suspendre el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya en aquells altres sectors no contemplats en l'apartat 2 d'aquest article, quan puguin afectar la seguretat pública, l'ordre públic i la salut pública, d'acord amb el procediment establert en l'article 7 d'aquesta Llei.

5. La suspensió del règim de liberalització establerta d'acord amb els apartats 2, 3 i 4 d'aquest article determinarà el sotmetiment de les referides operacions d'inversió a l'obtenció d'autorització, d'acord amb el que estableix l'article 6 d'aquesta Llei. Les operacions d'inversió dutes a terme sense la preceptiva autorització prèvia mancarán de validesa i efectes jurídics, en tant no es produeixi la seva legalització d'acord amb el que estableix l'article 6 de la Llei.

6. El Govern podrà establir reglamentàriament les categories d'operació i els imports per sota dels quals les operacions d'inversió directa estrangera quedaran exemptes de sotmetre's al règim d'autorització prèvia, per la seva nul·la o escassa repercussió en els béns jurídics protegits per aquest article. Així mateix, es podrà delimitar reglamentàriament la definició dels sectors relacionats en l'apartat 2, als efectes de l'aplicació d'aquesta Llei. Es faculta la Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme per dictar les normes necessàries per a la correcta execució i aplicació de les disposicions de desplegament que dicti el Govern en desplegament i execució d'aquest article.

Article 8. Infraccions

1. Les infraccions de les disposicions previstes en aquesta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. Constituiran infraccions molt greus: a) La realització d'actes, negocis, transaccions o operacions prohibides en virtut de l'adopció de les mesures a les quals es refereixen els articles 4 i 5. b) La realització d'actes, negocis, transaccions o operacions sense sol·licitar autorització quan sigui preceptiva de conformitat amb els articles 6, 7 i 7 bis, o amb caràcter previ a la seva concessió o amb incompliment de les condicions establertes en l'autorització. c) La manca de veracitat en les sol·licituds d'autorització presentades davant dels organismes competents, sempre que pugui estimar-se com a especialment rellevant.

3. Constituiran infraccions greus: a) La manca de declaració d'operacions la quantia de les quals superi els 6.000.000 d'euros. b) La manca de veracitat, l'omissió o inexactitud en les dades de les declaracions respecte d'operacions la quantia de les quals superi els 6.000.000 d'euros. c) Els incompliments dels requeriments efectuats, de manera expressa i per escrit, pels organismes competents en el compliment de les seves funcions.

4. Constituiran infraccions lleus: a) Les declaracions realitzades pels subjectes obligats fora dels terminis establerts reglamentàriament. b) La manca de declaració d'operacions la quantia de les quals no superi 6.000.000 d'euros, així com la manca de veracitat, l'omissió o inexactitud en les dades de les declaracions que no superin la quantia esmentada.

Article 9. Sancions

1. Les infraccions a les quals es refereix l'article anterior donaran lloc a la imposició de les sancions previstes en aquest article.

2. Per la comissió d'infraccions molt greus s'imposaran simultàniament les sancions següents: a) Multa, que podrà ascendir fins al tant del contingut econòmic de l'operació sense que pugui ser inferior a 30.000 euros, i b) Amonestació pública o privada.

3. Per la comissió d'infraccions greus s'imposaran simultàniament les sancions següents: a) Multa, que podrà ascendir fins a la meitat del contingut econòmic de l'operació sense que pugui ser inferior a 6.000 euros, i b) Amonestació pública o privada.

4. Per la comissió d'infraccions lleus s'imposaran simultàniament les sancions següents: a) Multa, que podrà ascendir fins a un quart del contingut econòmic de l'operació sense que pugui ser inferior a 3.000 euros, i b) Amonestació privada.

5. Quan la infracció consisteixi en la presentació fora de termini de les declaracions pels subjectes obligats, sense actuació o requeriment previ de l'Administració, s'imposaran les sancions següents: a) Si no han transcorregut més de sis mesos, fins a 300 euros, sense que pugui ser inferior a 150 euros. b) Si han transcorregut més de sis mesos, fins a 600 euros, sense que pugui ser inferior a 300 euros.

Article 10. Graduació de sancions

Les sancions aplicables en cada cas per la comissió d'infraccions molt greus, greus o lleus es determinaran considerant-se, a més dels criteris establerts en l'article 131.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, les circumstàncies següents: a) La naturalesa i entitat de la infracció. b) El grau de responsabilitat i intencionalitat en els fets que concorrin en l'interessat. c) El temps que hagi mediat entre la comissió de la infracció i l'intent de subsanació d'aquesta per iniciativa pròpia de l'interessat. d) La capacitat econòmica de l'interessat. e) La conducta anterior de l'interessat, en relació amb les normes en matèria de moviments de capitals i pagaments exteriors, tenint en consideració a aquest efecte les sancions fermes que li haguessin estat imposades durant els últims cinc anys.

Article 11. Prescripció de les infraccions i de les sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuran als cinc anys; les greus, als tres anys, i les lleus, a l'any.

2. El termini de prescripció es comptarà des de la data en la qual la infracció hagués estat comesa.

3. Les sancions que s'imposin, en virtut de resolució ferma, d'acord amb aquesta llei prescriuran als cinc anys, les molt greus; als quatre anys, les greus, i als tres anys, les lleus.

Article 12. Procediment sancionador

1. Els òrgans competents de les Administracions públiques, així com els dependents de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias duran a terme, a petició de l'òrgan instructor o per pròpia iniciativa, les actuacions d'investigació que resultin adequades per a l'esclariment dels fets que poguessin ser constitutius de les infraccions tipificades en aquesta llei.

2. La competència per a la incoació i instrucció dels procediments sancionadors resultants de l'aplicació del règim previst en la Llei i per a la imposició de les sancions corresponents es regirà per les regles següents: a) La competència per a la incoació i instrucció dels procediments sancionadors correspondrà a la Secretaria de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias, excepte en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya que correspondrà a l'òrgan que designi el titular de la Dirección General de Comercio Internacional e Inversiones. b) La imposició de sancions per infraccions molt greus correspondrà al Consell de Ministres, a proposta del titular del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital. No obstant, quan es tracti d'infraccions molt greus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al Consell de Ministres, a proposta del titular del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. c) La imposició de sancions per infraccions greus correspondrà al titular del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital, a proposta del titular de la Secretaría de Estado de Economía. En el supòsit d'infraccions greus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al titular del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, a proposta del titular de la Secretaría de Estado de Comercio. d) La imposició de sancions per infraccions lleus correspondrà al titular de la Dirección General del Tesoro y Política Financiera, a proposta de l'òrgan instructor. En el cas d'infraccions lleus en matèria d'inversions estrangeres directes a Espanya, la imposició de sancions correspondrà al titular de la Dirección General de Comercio Internacional e Inversiones, a proposta de l'òrgan instructor.

3. El procediment sancionador de les infraccions contemplades en aquesta llei serà el previst, amb caràcter general, per a l'exercici de la potestat sancionadora. El termini màxim per resoldre el procediment i notificar la resolució serà d'un any a comptar des de la data de l'acord d'incoació, sens perjudici de la possibilitat de suspensió per l'instructor del còmput del termini en els supòsits assenyalats en l'article 22 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.