Llei 14/1985, de 29 de maig de 1985, de règim fiscal de determinats actius financers

Preàmbul

La Reforma Tributària va configurar un sistema fiscal l'aplicació del qual, a partir de 1979, ha posat de manifest clares discordances en matèria de la imposició personal.

La preponderància de les rendes del treball declarades i gravades en l'impost sobre la renda de les persones físiques no concorda amb les xifres reals d'altres tipus de rendes, entre les quals es troben les derivades del capital.

Dins d'aquestes, la recerca d'economies d'opció en el pagament dels impostos, complementada pel dinamisme del mercat financer i la seva capacitat d'innovació, ha generat l'aparició d'un conjunt de nous actius financers. Una característica comuna de molts d'ells ha estat quedar al marge dels sistemes de control existents en el sistema tributari.

L'absència de retencions a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost sobre societats, i la manca de comunicació de dades amb transcendència tributària a l'Hisenda, han contribuït a assentar l'opacitat d'aquests mercats.

La possibilitat d'ocultació de rendes i patrimonis i, si escau, el tractament fiscal favorable d'aquestes rendes quan eren declarades, per indicació dels valors d'adquisició, han estat factors impulsors d'aquests mercats, que es veien estimulats no sols per la seva rendibilitat en termes financers, sinó també per la capitalització dels avantatges fiscals que reportaven.

L'absència de control assegurava una maximització del benefici fiscal, de manera que es declarava en casos de minusvàlues i pèrdues, i es podia deixar de fer-ho en cas de plusvàlues o increments de patrimoni. La discriminació respecte a altres tipus de rendes controlades fiscalment era evident.

En el mateix sentit han proliferat formes de col·locació de capitals els rendiments dels quals es satisfan en espècie, mitjançant el lliurament de béns o la prestació de serveis, eludint la retenció i la quantificació de la renda obtinguda per l'inversor.

Aquestes situacions són contràries als principis d'equitat i generalitat que han de caracteritzar el nostre sistema fiscal i, en particular, la imposició directa. No obstant això, el manteniment d'aquestes pràctiques ha trobat punt de suport en la complexitat, matisos i peculiaritats de les normes tributàries i el complex procés que comporta la modificació de qualsevol figura tributària.

Des del punt de vista estrictament financer, la multiplicitat d'aquest tipus de fórmules de col·locació de fons ha provocat greus distorsions en els mercats, en detriment de la desitjable neutralitat del sistema financer. La capitalització de l'elusió d'un impost, com a forma complementària de rendibilitat, resulta inadmissible i lesiva per a la resta d'actius transparents a efectes fiscals.

La necessitat d'evitar els efectes no desitjats, fiscals i financers, que s'han descrit ha trobat la ferma voluntat del Govern de delimitar la tributació dels nous actius financers, assegurant la prevalença dels principis d'equitat i generalitat que conformen el nostre sistema tributari.

En virtut d'això, s'estableix ara amb caràcter general el sotmetiment a les normes definidores dels rendiments del capital mobiliari de tota la sèrie esmentada d'actes financers, assegurant-se així la retenció en cadascuna de les transmissions del percentatge degut sobre els rendiments efectivament obtinguts. D'aquest règim tributari general únicament han de separar-se aquells títols i operacions generadors de rendiments implícits que, per raons de política econòmica conjuntural, les autoritats financeres determinin, amb la finalitat de completar adequadament la imprescindible transparència del mercat de capitals.

Del règim fiscal genèric que s'acaba d'expressar tan sols s'exceptua aquella sèrie de rendiments que deriven directament o mediatament del finançament extraordinari de la despesa pública o de les operacions relatives a la permanència a Espanya de capitals en divises o procedents del mercat exterior.

Disposicions addicionals

Primera. (Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 40/1998, de 9 de desembre.)

Segona. (Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 40/1998, de 9 de desembre.)

Tercera. (Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.12, de la Llei 43/1995, de 27 de desembre.)

Quarta. (Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 40/1998, de 9 de desembre.)

Cinquena. (Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 40/1998, de 9 de desembre.)

Disposició transitòria

(Derogada per la disposició derogatòria única, apartat 1.2, de la Llei 40/1998, de 9 de desembre.)

Disposició final

El Govern dictarà les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado».