Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions

Article 1. Naturalesa i objecte.

L'Impost sobre Successions i Donacions, de naturalesa directa i subjectiva, grava els increments patrimonials obtinguts a títol lucratiu per persones físiques, en els termes previstos en la present Llei.

Article 2. Àmbit territorial.

1. L'Impost sobre Successions i Donacions s'exigirà en tot el territori espanyol, sens perjudici del que disposen els règims tributaris forals de Concert i Conveni Econòmic vigents en els Territoris Històrics del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, respectivament, i del que disposen els Tractats o Convenis internacionals que hagin passat a formar part de l'ordenament intern.

2. La cessió de l'Impost a les comunitats autònomes es regirà pel que disposen les normes reguladores de la Cessió de Tributs de l'Estat a les Comunitats Autònomes i tindrà l'abast i les condicions que per a cadascuna d'elles estableixi la seva específica Llei de Cessió.

Article 3. Fet imposable.

1. Constitueix el fet imposable: a) L'adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori. b) L'adquisició de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, «inter vivos». c) La percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d'assegurances sobre la vida, quan el contractant sigui persona diferent del beneficiari, llevat dels supòsits expressament regulats en l'article 16.2, a), de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries.

2. Els increments de patrimoni a què es refereix el número anterior, obtinguts per persones jurídiques, no estan subjectes a aquest impost i se sotmetran a l'Impost sobre Societats.

Article 4. Presumpcions de fets imposables.

1. Es presumirà l'existència d'una transmissió lucrativa quan dels registres fiscals o de les dades que constin en l'Administració resultés la disminució del patrimoni d'una persona i simultàniament o posteriorment, però sempre dins del termini de prescripció de l'article 25, l'increment patrimonial corresponent en el cònjuge, descendents, hereus o legataris.

2. En les adquisicions a títol onerós realitzades pels ascendents com a representants dels descendents menors d'edat, es presumirà l'existència d'una transmissió lucrativa a favor d'aquests pel valor dels béns o drets transmesos, llevat que es provi l'existència prèvia de béns o mitjans suficients del menor per realitzar-la i la seva aplicació a aquesta fi.

3. Les presumpcions a les quals es refereixen els números anteriors es posaran en coneixement dels interessats perquè puguin formular les al·legacions i proves que estimin convenients al seu dret, abans de girar les liquidacions corresponents.

Article 5. Subjectes passius.

Estaran obligats al pagament de l'Impost a títol de contribuents, quan siguin persones físiques: a) En les adquisicions «mortis causa», els causahabents. b) En les donacions i les demès transmissions lucratives «inter vivos» equiparables, el donatari o el beneficiat per elles. c) En les assegurances sobre la vida, els beneficiaris.

Article 6. Obligació personal.

1. Als contribuents que tinguin la seva residència habitual a Espanya se'ls exigirà l'Impost per obligació personal, amb independència d'on es trobin situats els béns o drets que integrin l'increment de patrimoni gravat.

2. Per a la determinació de la residència habitual caldrà ajustar-se al que estableixen les normes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

3. Els representants i funcionaris de l'Estat espanyol a l'estranger quedaran subjectes a aquest Impost per obligació personal, atenent a idèntiques circumstàncies i condicions que les establertes per a tals subjectes passius en les normes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Article 7. Obligació real.

Als contribuents no inclosos en l'article anterior se'ls exigirà l'Impost, per obligació real, per l'adquisició de béns i drets, sigui quina sigui la seva naturalesa, que estiguessin situats, poguessin exercitar-se o haguessin de complir-se en territori espanyol, així com per la percepció de quantitats derivades de contractes d'assegurances sobre la vida quan el contracte hagi estat realitzat amb entitats asseguradores espanyoles o s'hagi celebrat a Espanya amb entitats estrangeres que hi operin.

Article 8. Responsables subsidiaris.

1. Seran subsidiàriament responsables del pagament de l'impost, llevat que resultessin d'aplicació les normes sobre responsabilitat solidària de la Llei General Tributària: a) En les transmissions «mortis causa» de dipòsits, garanties o comptes corrents, els intermediaris financers i les demès entitats o persones que haguessin lliurat el metàl·lic i valors dipositats o retornat les garanties constituïdes. A aquests efectes no es considerarà lliurament de metàl·lic o de valors dipositats, ni devolució de garanties, el lliurament de xecs bancaris amb càrrec als dipòsits, garanties o al resultat de la venda dels valors que sigui necessari, que tingui com a exclusiu fi el pagament del propi Impost sobre Successions i Donacions que gravi la transmissió «mortis causa», sempre que el xec sigui expedit a nom de l'Administració creditora de l'impost. b) En els lliuraments de quantitats a qui resultin beneficiaris com a hereus o designats en els contractes, les entitats d'assegurances que els efectuïn. A aquests efectes no es considerarà lliurament de quantitats als beneficiaris de contractes d'assegurança el pagament a compte de la prestació que tingui com a exclusiu fi el pagament del propi Impost sobre Successions i Donacions que gravi la percepció de la dita prestació, sempre que es realitzi mitjançant el lliurament als beneficiaris de xec bancari expedit a nom de l'Administració creditora de l'impost. c) Els mediadors en la transmissió de títols valors que formin part de l'herència. A aquests efectes no es considerarà que aquests mediadors són responsables del tribut quan es limitin a realitzar, per ordre dels hereus, la venda dels valors necessaris que tingui com a exclusiu fi el pagament del propi Impost sobre Successions i Donacions que gravi la transmissió «mortis causa», sempre que contra el preu obtingut en la dita venda es realitzi el lliurament als beneficiaris de xec bancari expedit a nom de l'Administració creditora de l'impost.

2. Serà també responsable subsidiari el funcionari que autoritzés el canvi de subjecte passiu de qualsevol tribut o exacció estatal, autonòmica o local, quan tal canvi suposi, directament o indirectament, una adquisició gravada pel present Impost i no hagués exigit prèviament la justificació del pagament del mateix.

Article 9. Base imposable.

1. Constitueix la base imposable de l'impost: a) En les transmissions «mortis causa», el valor net de l'adquisició individual de cada causahavent, entenent com a tal el valor dels béns i drets minorat per les càrregues i deutes que fossin deduïbles. b) En les donacions i les demès transmissions lucratives «inter vivos» equiparables, el valor net dels béns i drets adquirits, entenent com a tal el valor dels béns i drets minorat per les càrregues i deutes que fossin deduïbles. c) En les assegurances sobre la vida, les quantitats percebudes pel beneficiari. Les quantitats percebudes per raó d'assegurances sobre la vida es liquidaran acumulant el seu import al de la resta dels béns i drets que integren la porció hereditària del beneficiari quan el causant sigui, alhora, el contractant de l'assegurança individual o l'assegurat en l'assegurança col·lectiva.

2. Als efectes d'aquest impost, llevat que resulti d'aplicació alguna de les regles contingudes en els apartats següents d'aquest article o en els articles següents, es considerarà valor dels béns i drets el seu valor de mercat. No obstant això, si el valor declarat pels interessats és superior al valor de mercat, aquella magnitud es prendrà com a base imposable. S'entendrà per valor de mercat el preu més probable pel qual podria vendre's, entre parts independents, un bé lliure de càrregues.

3. En el cas dels béns immobles, el seu valor serà el valor de referència previst en la normativa reguladora del cadastre immobiliari, a la data de meritació de l'impost. No obstant això, si el valor del bé immoble declarat pels interessats és superior al seu valor de referència, es prendrà aquell com a base imposable. Quan no existeixi valor de referència o aquest no pugui ser certificat per la Direcció General del Cadastre, la base imposable, sens perjudici de la comprovació administrativa, serà la major de les magnituds següents: el valor declarat pels interessats o el valor de mercat.

4. El valor de referència només es podrà impugnar quan es recorri la liquidació que, si s'escau, realitzi l'Administració Tributària o amb ocasió de la sol·licitud de rectificació de l'autoliquidació, conforme als procediments regulats en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària. Quan els obligats tributaris considerin que la determinació del valor de referència ha perjudicat els seus interessos legítims, podran sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació impugnant el dit valor de referència.

5. Quan els obligats tributaris sol·licitin una rectificació d'autoliquidació per estimar que la determinació del valor de referència perjudica els seus interessos legítims o quan interposin un recurs de reposició contra la liquidació que, si s'escau, se'ls practiqui, impugnant el dit valor de referència, l'Administració Tributària resoldrà previ informe preceptiu i vinculant de la Direcció General del Cadastre, que ratifiqui o corregeixi el dit valor, a la vista de la documentació aportada. La Direcció General del Cadastre emetrà informe vinculant en el qual ratifiqui o corregeixi el valor de referència quan ho sol·liciti l'Administració Tributària encarregada de l'aplicació dels tributs com a conseqüència de les al·legacions i proves aportades pels obligats tributaris. Així mateix, emetrà informe preceptiu, corregint o ratificant el valor de referència, quan ho sol·liciti l'Administració Tributària encarregada de l'aplicació dels tributs, com a conseqüència de la interposició de reclamacions economicooadministratives. En els informes que emeti la Direcció General del Cadastre, el valor de referència ratificat o corregit serà motivat mitjançant l'expressió de la resolució de la qual tingui causa, així com dels mòduls de valor mitjà, factors de minoració i altres elements precisos per a la seva determinació aprovats en la dita resolució.

Article 10. Determinació de la base.

Amb caràcter general, la base imposable es determinarà per l'Administració Tributària en règim d'estimació directa sense més excepcions que les determinades en aquesta Llei i en les normes reguladores del règim d'estimació indirecta de bases imposables.

Article 11. Addició de béns.

1. En les adquisicions «mortis causa», als efectes de la determinació de la participació individual de cada causahavent, es presumirà que formen part del cabal hereditari: a) Els béns de totes les classes que haguessin pertangut al causant de la successió fins a un any abans del seu falleciment, llevat de prova fefaent que tals béns van ser transmesos per aquell i que es troben en poder de persona diferent d'un hereu, legatari, parent dins del tercer grau o cònjuge de qualsevol d'ells o del causant. Aquesta presumpció quedarà desvirtuada mitjançant la justificació suficient que en el cabal figuren inclosos el metàl·lic o altres béns subrogats en el lloc dels desapareguts amb valor equivalent. b) Els béns i drets que durant els tres anys anteriors al falleciment haguessin estat adquirits a títol onerós en usdefruit pel causant i en nua propietat per un hereu, legatari, parent dins del tercer grau o cònjuge de qualsevol d'ells o del causant. c) Els béns i drets que haguessin estat transmesos pel causant durant els quatre anys anteriors al seu falleciment, reservant-se l'usdefruit dels mateixos o d'altres de l'adquirent o qualsevol altre dret vitalici, tret que es tracti d'assegurances de renda vitalícia contractades amb entitats dedicades legalment a aquest gènere d'operacions. d) Els valors i efectes dipositats els resguards dels quals haguessin estat endossats, si amb anterioritat al falleciment de l'endossant no s'haguessin retirat aquells o pres nota de l'endós als llibres del dipositari, i els valors nominatius que haguessin estat igualment objecte d'endós, si la transferència no s'hagués fet constar als llibres de l'entitat emissora amb anterioritat també al falleciment del causant. No tindrà lloc aquesta presumpció quan consti d'una manera suficient que el preu o equivalència del valor dels béns o efectes transmesos s'ha incorporat al patrimoni del venedor o cedent i figura en l'inventari de la seva herència, que ha de tenir-se en compte per a la liquidació de l'impost, o si es justifica suficientment que la retirada de valors o efectes o la presa de nota de l'endós no ha pogut verificar-se amb anterioritat al falleciment del causant per causes independents de la voluntat d'aquest i de l'endossatari.

2. L'adquirent i els endossataris als quals es refereixen els apartats c) i d) precedents seran considerats com a legataris si fossin persones diferents de l'hereu.

3. Quan en compliment del que disposa aquest article resultés exigible per l'Impost sobre Successions i Donacions una quota superior a la que s'hagués obtingut, si s'escau, en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, el satisfet per aquest últim es deduirà del que correspongui satisfer per aquell.

4. Si els interessats rebutgessin la incorporació al cabal hereditari de béns i drets en virtut de les presumpcions establertes en aquest article, s'excloudrà el valor d'aquests de la base imposable, fins a la resolució definitiva en via administrativa de la qüestió suscitada.

5. Així mateix, seran d'aplicació, si s'escau, les presumpcions de titularitat o cotitularitat contingudes en la Llei General Tributària i en la Llei de l'Impost sobre el Patrimoni Net.

Article 12. Càrregues deduïbles.

Del valor dels béns, únicament seran deduïbles les càrregues o gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimibles que apareguin directament establerts sobre els mateixos i disminueixin realment el seu capital o valor, com els censos i les pensions, sense que mereixin tal consideració les càrregues que constitueixin obligació personal de l'adquirent ni les que, com les hipoteques i les penyores, no suposen disminució del valor del transmès, sens perjudici, si s'escau, que els deutes que garanteixin puguin ser deduïts si concorren els requisits establerts en l'article següent.

Article 13. Deutes deduïbles.

1. En les transmissions per causa de mort, als efectes de la determinació del valor net patrimonial, podran deduir-se amb caràcter general els deutes que hagués contret el causant de la successió sempre que la seva existència s'acrediti per document públic o per document privat que reuneixi els requisits de l'article 1.227 del Codi Civil o es justifiqui d'una altra manera l'existència d'aquella, tret dels que ho fossin a favor dels hereus o dels legataris de part alíquota i dels cònjuges, ascendents, descendents o germans d'aquells, encara que renunciïn a l'herència. L'Administració podrà exigir que es ratifiqui el deute en document públic pels hereus, amb la compareixença del creditor.

2. En especial, seran deduïbles les quantitats que hagués degut el causant per raó de tributs de l'Estat, de Comunitats Autònomes o de Corporacions Locals o per deutes de la Seguretat Social i que es satisfacin pels hereus, marmessors o administradors del cabal hereditari, encara que corresponguin a liquidacions girades després del falleciment.

Article 14. Despeses deduïbles.

En les adquisicions per causa de mort són deduïbles per a la determinació de la base imposable: a) Les despeses que quan la testamenteria o intestat adquireixin caràcter litigiós s'ocasionin en el litigi en interès comú de tots els hereus per la representació legítima de les dites testamenteries o intestats, excepte les d'administració del cabal relicte, sempre que resultin aquelles degudament justificades amb testimoni de les actuacions. b) Les despeses de darrera malaltia, enterrament i funeral, en tant es justifiquin. Les d'enterrament i funeral hauran de guardar, a més, la deguda proporció amb el cabal hereditari, conforme als usos i costums de la localitat.

Article 15. Aixovar domèstic.

L'aixovar domèstic formarà part de la massa hereditària i es valorarà en el tres per cent de l'import del cabal relicte del causant, tret que els interessats assignin a aquest aixovar un valor superior o provin fefaentment la seva inexistència o que el seu valor és inferior al que resulti de l'aplicació del dit percentatge.

Article 16. Càrregues deduïbles.

En les donacions i les demès transmissions lucratives «inter vivos» equiparables, del valor dels béns i drets adquirits es deduiran les càrregues que reuneixin els requisits establerts en l'article 12 d'aquesta Llei.

Article 17. Deutes deduïbles.

Del valor dels béns donats o adquirits per un altre títol lucratiu «inter vivos» equiparable, només seran deduïbles els deutes que estiguessin garantits amb drets reals que recaiguessin sobre els mateixos béns transmesos, en el cas que l'adquirent hagi assumit fefaentment l'obligació de pagar el deute garantit.

Si no assumís fefaentment aquesta obligació, no serà deduïble l'import del deute, sens perjudici del dret de l'adquirent a la devolució de la porció de la quota tributària corresponent al dit import, si acredités fefaentment el pagament del deute per compte seu dins del termini de prescripció de l'impost. Reglamentàriament es regularà la forma de practicar la devolució.

Article 18. Normes generals.

1. L'Administració podrà comprovar el valor dels béns i drets transmesos pels mitjans de comprovació establerts en l'article 57 de la Llei General Tributària, tret que, en el cas d'immobles, la base imposable sigui el seu valor de referència o el valor declarat per ser superior, d'acord amb el que disposa l'article 9 d'aquesta Llei.

2. Els interessats hauran de consignar en la declaració que estan obligats a presentar segons l'article 31 el valor que atribueixin a cadascun dels béns i drets inclosos en la declaració de l'impost. Aquest valor prevaldrà sobre el comprovat si fos superior. Si el valor al qual es refereix el paràgraf anterior no hagués estat comunicat, se'ls concedirà un termini de deu dies perquè esmenin l'omissió.

3. Si el nou valor obtingut d'aquesta manera fos superior al que resultés de l'aplicació de la corresponent regla de l'Impost sobre el Patrimoni, tindrà efecte en relació amb les liquidacions a practicar a càrrec de l'adquirent per l'esmentat Impost per l'anualitat corrent i les següents.

4. No s'aplicarà sanció sobre la part de quota que correspongui al major valor obtingut de la comprovació sobre el declarat quan el subjecte passiu s'hagués ajustat en la seva declaració a les regles de valoració establertes en l'Impost sobre el Patrimoni Net.

Article 19. Dret d'adquisició per l'Administració.

(Derogat)

Article 20. Base liquidable.

1. En les adquisicions gravades per aquest impost, la base liquidable s'obtindrà aplicant a la base imposable les reduccions que, conforme al que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia, hagin estat aprovades per la Comunitat Autònoma. Aquestes reduccions es practicaran en l'ordre següent: primer les de l'Estat i, a continuació, les de les Comunitats Autònomes.

2. En les adquisicions «mortis causa», incloses les dels beneficiaris de pòlisses d'assegurances de vida, si la Comunitat Autònoma no hagués regulat les reduccions a les quals es refereix l'apartat anterior o no resultés aplicable als subjectes passius la normativa pròpia de la Comunitat, s'aplicaran les reduccions següents: a) La que correspongui de les incloses en els grups següents: Grup I: adquisicions per descendents i adoptats menors de vint-i-un anys, 15.956,87 euros, més 3.990,72 euros per cada any menys de vint-i-un que tingui el causahavent, sense que la reducció pugui excedir de 47.858,59 euros. Grup II: adquisicions per descendents i adoptats de vint-i-un o més anys, cònjuges, ascendents i adoptants, 15.956,87 euros. Grup III: adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat, 7.993,46 euros. Grup IV: en les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys, no hi haurà lloc a reducció. S'aplicarà, a més de les que poguessin correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant, una reducció de 47.858,59 euros a les persones que tinguin la consideració legal de persones amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100 i inferior al 65 per 100, d'acord amb el barem al qual es refereix l'article 148 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny; la reducció serà de 150.253,03 euros per a aquelles persones que, d'acord amb la normativa anteriorment citada, acreditin un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 per 100. b) Amb independència de les reduccions anteriors, s'aplicarà una reducció del 100 per cent, amb un límit de 9.195,49 euros, a les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d'assegurances sobre la vida, quan el seu parentiu amb el contractant mort sigui de cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat. En les assegurances col·lectives o contractades per les empreses a favor dels seus empleats caldrà ajustar-se al grau de parentiu entre l'assegurat mort i el beneficiari. La reducció serà única per subjecte passiu sigui quin sigui el nombre de contractes d'assegurances de vida dels quals sigui beneficiari, i no serà aplicable quan aquest tingui dret a la establerta en la disposició transitòria quarta d'aquesta llei. La mateixa reducció serà en tot cas aplicable a les assegurances de vida que derivin d'actes de terrorisme, així com en serveis prestats en missions internacionals humanitàries o de pau de caràcter públic, i no estarà sotmesa al límit quantitatiu establert en el primer paràgraf d'aquesta lletra, sent extensible a tots els possibles beneficiaris, sense que sigui d'aplicació el que preveu la disposició transitòria quarta d'aquesta llei. c) En els casos en els quals en la base imposable d'una adquisició «mortis causa» que correspongui als cònjuges, descendents o adoptats de la persona morta, hi hagués inclòs el valor d'una empresa individual, d'un negoci professional o participacions en entitats, als quals sigui d'aplicació l'exempció regulada en l'apartat vuitè de l'article 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, o el valor de drets d'usdefruit sobre els mateixos, o de drets econòmics derivats de l'extinció del dit usdefruit, sempre que amb motiu del falleciment es consolidés el ple domini en el cònjuge, descendents o adoptats, o percebien aquells els drets deguts a la finalització de l'usdefruit en forma de participacions en l'empresa, negoci o entitat afectada, per obtenir la base liquidable s'aplicarà a la imposable, amb independència de les reduccions que procedeixin d'acord amb els apartats anteriors, una altra del 95 per 100 del valor esmentat, sempre que l'adquisició es mantingui, durant els deu anys següents al falleciment del causant, tret que morís l'adquirent dins d'aquest termini. En els supòsits del paràgraf anterior, quan no hi hagi descendents o adoptats, la reducció serà d'aplicació a les adquisicions per ascendents, adoptants i col·laterals, fins al tercer grau i amb els mateixos requisits recollits anteriorment. En tot cas, el cònjuge supervivent tindrà dret a la reducció del 95 per 100. Del mateix percentatge de reducció, amb el límit de 122.606,47 euros per a cada subjecte passiu i amb el requisit de permanència assenyalat anteriorment, gaudiran les adquisicions «mortis causa» de l'habitatge habitual de la persona morta, sempre que els causahabents siguin cònjuge, ascendents o descendents d'aquell, o bé parent col·lateral major de seixanta-cinc anys que hagués conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors al falleciment. Quan en la base imposable corresponent a una adquisició «mortis causa» del cònjuge, descendents o adoptats de la persona morta s'incloguessin béns compresos en els apartats u, dos o tres de l'article 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, en tant que integradors del Patrimoni Històric Espanyol o del Patrimoni Històric o Cultural de les Comunitats Autònomes, s'aplicarà, així mateix, una reducció del 95 per 100 del seu valor, amb els mateixos requisits de permanència assenyalats en aquest apartat. En el cas de no complir-se el requisit de permanència al qual es refereix el present apartat, caldrà pagar la part de l'impost que s'hagués deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada i els interessos de demora.

3. Si uns mateixos béns en un període màxim de deu anys fossin objecte de dues o més transmissions «mortis causa» a favor de descendents, en la segona i ulteriors es deduirà de la base imposable, a més, l'import del satisfet per l'impost en les transmissions precedents. S'admetrà la subrogació dels béns quan s'acrediti fefaentment.

4. En el cas d'obligació real de contribuir, les reduccions aplicables seran les establertes en l'apartat 2. Les mateixes reduccions seran aplicables en el cas d'obligació personal de contribuir quan el subjecte passiu o el causant fossin no residents en territori espanyol.

5. En les adquisicions per títol de donació o equiparable, si la Comunitat Autònoma no hagués regulat les reduccions a les quals es refereix l'apartat 1 o no resultés aplicable als subjectes passius la normativa pròpia de la Comunitat, la base liquidable coincidirà, en tot cas, amb la imposable, tret del que disposen els apartats següents i la disposició final primera.

6. En els casos de transmissió de participacions «inter vivos», a favor del cònjuge, descendents o adoptats, d'una empresa individual, un negoci professional o de participacions en entitats del donant als quals sigui d'aplicació l'exempció regulada en l'apartat vuitè de l'article 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, s'aplicarà una reducció en la base imposable per determinar la liquidable del 95 per 100 del valor d'adquisició, sempre que concorrin les condicions següents: a) Que el donant tingués seixanta-cinc o més anys o es trobés en situació d'incapacitat permanent, en grau d'absoluta o gran invalidesa. b) Que, si el donant vingués exercint funcions de direcció, deixés d'exercir-les i de percebre remuneracions per l'exercici de les dites funcions des del moment de la transmissió. A aquests efectes, no s'entendrà compresa entre les funcions de direcció la mera pertinença al Consell d'Administració de la societat. c) Pel que fa al donatari, haurà de mantenir el que hagi adquirit i tenir dret a l'exempció en l'Impost sobre el Patrimoni durant els deu anys següents a la data de l'escriptura pública de donació, tret que morís dins d'aquest termini. Així mateix, el donatari no podrà realitzar actes de disposició i operacions societàries que, directament o indirectament, puguin donar lloc a una minoració substancial del valor de l'adquisició. Aquesta obligació també resultarà d'aplicació en els casos d'adquisicions «mortis causa» a les quals es refereix la lletra c) de l'apartat 2 d'aquest article. En el cas de no complir-se els requisits als quals es refereix el present apartat, caldrà pagar la part de l'impost que s'hagués deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada i els interessos de demora.

7. La mateixa reducció en la base imposable regulada en l'apartat anterior i amb les condicions assenyalades en les seves lletres a) i c) s'aplicarà, en cas de donació, a favor del cònjuge, descendents o adoptats, dels béns compresos en els apartats u, dos i tres de l'article 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, en tant que integradors del Patrimoni Històric Espanyol o del Patrimoni Històric o Cultural de les Comunitats Autònomes. Als efectes de les adquisicions gratuïtes dels béns integradors del Patrimoni Històric Espanyol o del Patrimoni Històric o Cultural de les Comunitats Autònomes, es considerarà que el donatari no vulnera el deure de manteniment del que hagi adquirit quan dongui, de forma pura, simple i irrevocable, els béns adquirits amb reducció de la base imposable de l'impost a l'Estat o a les demès administracions públiques territorials o institucionals. L'incompliment dels requisits exigits comportarà el pagament de l'impost deixat d'ingressar i els corresponents interessos de demora.

Article 21. Tarifa.

1. La quota íntegra de l'impost s'obtindrà aplicant a la base liquidable, calculada segons el que disposa l'article anterior, l'escala que, conforme al que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia, hagi estat aprovada per la Comunitat Autònoma.

2. Si la Comunitat Autònoma no hagués aprovat l'escala a la qual es refereix l'apartat anterior o si aquella no hagués assumit competències normatives en matèria d'Impost sobre Successions i Donacions o no resultés aplicable als subjectes passius la normativa pròpia de la Comunitat, la base liquidable serà gravada als tipus que s'indiquen en l'escala oficial, que comprèn des del 7,65% per als primers 7.993,46 euros fins al 34,00% per a la base que excedeixi de 797.555,08 euros, amb els corresponents trams i quotes íntegres intermèdies.

3. En el cas d'obligació real de contribuir, la tarifa aplicable serà la establerta en l'apartat anterior. La mateixa tarifa serà aplicable, en el supòsit d'obligació personal de contribuir, en els casos de donació de béns immobles situats a l'estranger o quan el subjecte passiu o el causant fossin no residents en territori espanyol.

Article 22. Quota tributària.

1. La quota tributària per aquest impost s'obtindrà aplicant a la quota íntegra el coeficient multiplicador en funció de la quantia dels trams del patrimoni preexistent que, conforme al que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia, hagin estat aprovats per la Comunitat Autònoma i del grup, segons el grau de parentiu, assenyalat en l'article 20.

2. Si la Comunitat Autònoma no hagués aprovat el coeficient o la quantia dels trams als quals es refereix l'apartat anterior, o no resultés aplicable als subjectes passius la normativa pròpia de la Comunitat, s'aplicarà el que correspongui d'entre els establerts en funció del patrimoni preexistent del contribuent i del grup, segons el grau de parentiu, assenyalat en l'article 20. Per als grups I i II: des d'1,0000 fins a 1,2000; per al grup III: des d'1,5882 fins a 1,9059; per al grup IV: des de 2,0000 fins a 2,4000, en funció dels trams de patrimoni preexistent. Quan la diferència entre la quota tributària obtinguda per l'aplicació del coeficient multiplicador que correspongui i la que resultaria d'aplicar a la mateixa quota íntegra el coeficient multiplicador immediatament inferior sigui major que la que existeixi entre l'import del patrimoni preexistent tingut en compte per a la liquidació i l'import màxim del tram de patrimoni preexistent que motivaria l'aplicació del dit coeficient multiplicador inferior, aquella es reduirà en l'import de l'excés. En els casos d'assegurances sobre la vida s'aplicarà el coeficient que correspongui al patrimoni preexistent del beneficiari i al grup en el qual pel seu parentiu amb el contractant estigués enquadrat. En les assegurances col·lectives o contractades per les empreses a favor dels seus empleats caldrà ajustar-se al coeficient que correspongui al patrimoni preexistent del beneficiari i al grau de parentiu entre aquest i l'assegurat. Si no fossin coneguts els causahabents en una successió, s'aplicarà el coeficient establert per als col·laterals de quart grau i estranys quan el patrimoni preexistent excedeixi de 4.020.770,98 euros, sens perjudici de la devolució que procedeixi una vegada que aquells fossin coneguts.

3. En la valoració del patrimoni preexistent del contribuent s'aplicaran les regles següents: a) La valoració es realitzarà conforme a les regles de l'Impost sobre el Patrimoni. b) Quan es tracti d'adquisicions «mortis causa», s'excloudrà el valor dels béns i drets per l'adquisició dels quals s'hagi satisfet l'impost com a conseqüència d'una donació anterior realitzada pel causant. La mateixa regla s'aplicarà en el cas d'acumulació de donacions. c) En el patrimoni preexistent s'inclourà el valor dels béns i drets que el cònjuge que hereta percebi com a conseqüència de la dissolució de la societat conjugal.

4. En el cas d'obligació real de contribuir, el coeficient multiplicador serà l'establert en l'apartat 2 anterior. El mateix coeficient multiplicador serà aplicable en el supòsit d'obligació personal de contribuir, en els casos de donació de béns immobles situats a l'estranger o quan el subjecte passiu o el causant fossin no residents en territori espanyol.

Article 23. Deducció per doble imposició internacional.

1. Quan la subjecció a l'impost es produeixi per obligació personal, el contribuent tindrà dret a deduir la menor de les dues quantitats següents: a) L'import efectiu del satisfet a l'estranger per raó d'impost similar que afecti l'increment patrimonial sotmès a gravamen a Espanya. b) El resultat d'aplicar el tipus mitjà efectiu d'aquest impost a l'increment patrimonial corresponent a béns que radiquin o drets que puguin exercitar-se fora d'Espanya, quan haguessin estat sotmesos a gravamen a l'estranger per un impost similar.

2. D'acord amb el que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia, les Comunitats Autònomes podran aprovar les deduccions i bonificacions que estimin convenients. En tot cas, resultaran compatibles amb les deduccions i bonificacions establertes en la normativa estatal reguladora de l'impost sense que puguin suposar una modificació de les mateixes. Aquestes deduccions i bonificacions autonòmiques s'aplicaran amb posterioritat a les regulades per la normativa de l'Estat.

Article 23 bis. Bonificació de la quota a Ceuta i Melilla.

1. En les quotes d'aquest impost derivades d'adquisicions «mortis causa» i les quantitats percebudes pels beneficiaris d'assegurances sobre la vida, que s'acumulin a la resta de béns i drets que integren la porció hereditària del beneficiari, s'efectuarà una bonificació del 50 per 100 de la quota, sempre que el causant hagués tingut la seva residència habitual a la data de la meritació a Ceuta o Melilla i durant els cinc anys anteriors, comptats data a data, que finalitzin el dia anterior al de la meritació. No obstant això, la bonificació a la qual es refereix el paràgraf anterior s'elevarà al 99 per cent per als causahabents compresos, segons el grau de parentiu, en els grups I i II assenyalats en l'article 20 d'aquesta llei.

2. En els supòsits d'adquisicions «inter vivos», s'aplicarà una bonificació del 50 per 100 de la part de la quota que proporcionalment correspongui als immobles situats a Ceuta o Melilla. Als efectes d'aquesta bonificació, tindran la consideració de béns immobles les transmissions a títol gratuït dels valors als quals es refereix l'article 108 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors.

3. En el cas de les demès adquisicions «inter vivos», s'aplicarà una bonificació del 50 per 100 de la quota que correspongui quan l'adquirent tingui la seva residència habitual a Ceuta o Melilla.

4. Per a l'aplicació d'aquestes bonificacions, es tindran en compte les normes establertes sobre residència habitual i punts de connexió en la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia.

Article 24. Meritació.

1. En les adquisicions per causa de mort i en les assegurances sobre la vida, l'impost es meritarà el dia del falleciment del causant o de l'assegurat o quan adquireixi fermesa la declaració de falleciment de l'absent, conforme a l'article 196 del Codi Civil. No obstant això, en les adquisicions produïdes en vida del causant com a conseqüència de contractes i pactes successoris, l'impost es meritarà el dia que es causi o celebri el dit acord.

2. En les transmissions lucratives «inter vivos» l'impost es meritarà el dia que es causi o celebri l'acte o contracte.

3. Tota adquisició de béns l'efectivitat de la qual es trobi suspesa per l'existència d'una condició, un termini, un fideïcomís o qualsevol altra limitació, s'entendrà sempre realitzada el dia que les dites limitacions desapareguin.

Article 25. Prescripció.

1. La prescripció s'aplicarà d'acord amb el que preveuen els articles 64 i següents de la Llei General Tributària.

2. En el supòsit d'escriptures autoritzades per funcionaris estrangers, el termini de prescripció es computarà des de la data de la seva presentació davant qualsevol Administració espanyola, tret que un Tractat, Conveni o Acord Internacional, subscrit per Espanya, fixés una altra data per a l'inici del dit termini.

Article 26. Usdefruit i altres institucions.

Seran d'aplicació les normes contingudes en els apartats següents a la tributació del dret d'usdefruit, tant a la constitució com a l'extinció, de les substitucions, reserves, fideïcommissos i institucions successòries forals: a) El valor de l'usdefruit temporal es reputarà proporcional al valor total dels béns, en raó del 2 per 100 per cada període d'un any, sense excedir del 70 per 100. En els usdfruits vitalicis s'estimarà que el valor és igual al 70 per 100 del valor total dels béns quan l'usufructuari compti menys de vint anys, minvant a mesura que augmenta l'edat, en la proporció d'un 1 per 100 menys per cada any més, amb el límit mínim del 10 per 100 del valor total. El valor del dret de nua propietat es computarà per la diferència entre el valor de l'usdefruit i el valor total dels béns. En els usdfruits vitalicis que, alhora, siguin temporals, la nua propietat es valorarà aplicant, de les regles anteriors, aquella que li atribueixi menor valor. En adquirir la nua propietat s'efectuarà la liquidació, tenint en compte el valor corresponent a aquella, minorat, si s'escau, per l'import de totes les reduccions a les quals tingui dret el contribuent i amb aplicació del tipus mitjà efectiu de gravamen corresponent al valor íntegre dels béns. b) El valor dels drets reals d'ús i habitació serà el que resulti d'aplicar al 75 per 100 del valor dels béns sobre els quals van ser imposats les regles corresponents a la valoració dels usdfruits temporals o vitalicis, segons els casos. c) En l'extinció de l'usdefruit s'exigirà l'impost segons el títol de constitució, aplicant el tipus mitjà efectiu de gravamen corresponent al desmembrament del domini. d) Sempre que l'adquirent tingui facultat de disposar dels béns, l'impost es liquidarà en ple domini, sens perjudici de la devolució que, si s'escau, procedeixi. e) L'atribució del dret a gaudir de tots o part dels béns de l'herència, temporal o vitalíciament, tindrà als efectes fiscals la consideració d'usdefruit, i es valorarà conforme a les regles anteriors. f) En la substitució vulgar s'entendrà que el substitut hereta el causant i en les substitucions pupil·lar i exemplar que hereta el substituït.

Article 27. Partició i excessos d'adjudicació.

1. En les successions per causa de mort, siguin quines siguin les particions i adjudicacions que els interessats facin, es considerarà als efectes de l'impost com si s'haguessin fet amb estricta igualtat i d'acord amb les normes reguladores de la successió, estiguin o no els béns subjectes al pagament de l'impost per la condició del territori o per qualsevol altra causa i, en conseqüència, els augments que en la comprovació de valors resultin es prorratejaran entre els diferents adquirents o hereus.

2. Si els béns en la comprovació dels quals resultés augment de valors o als quals hagués d'aplicar-se la no-subjecció fossin atribuïts específicament pel testador a persona determinada o adjudicats en concepte diferent del d'herència, els augments o disminucions afectaran només el qui adquireixi els dits béns.

3. Es liquidaran excessos d'adjudicació, segons les normes establertes en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats quan hi hagi diferències, segons el valor declarat, en les adjudicacions efectuades als hereus o legataris, en relació amb el títol hereditari; també es liquidaran els excessos d'adjudicació quan el valor comprovat del que s'adjudiqui a un dels hereus o legataris excedeixi del 50 per 100 del valor que li correspondria en virtut del seu títol, tret en el supòsit que els valors declarats siguin iguals o superiors als que resultarien de l'aplicació de les regles de l'Impost sobre el Patrimoni Net.

Article 28. Repudiació i renúncia a l'herència.

1. En la repudiació o renúncia pura, simple i gratuïta de l'herència o llegat, els beneficiaris d'aquella tributaran per l'adquisició de la part repudiada o renunciada, aplicant sempre el coeficient que correspongui a la quantia del seu patrimoni preexistent. Pel que fa al parentiu amb el causant, es tindrà en compte el del renunciant o el del que repudia quan tingui assenyalat un de superior al que correspondria al beneficiari.

2. En la resta de casos de renúncia a favor de persona determinada, s'exigirà l'impost al renunciant, sens perjudici del que hagi de liquidar-se, a més, per la cessió o donació de la part renunciada.

3. La repudiació o renúncia feta després de prescrit l'impost corresponent a l'herència o llegat es reputarà als efectes fiscals com a donació.

Article 29. Donacions especials.

Les donacions amb causa onerosa i les remuneratòries tributaran per tal concepte i per la seva total import. Si hi hagués prestacions recíproques o s'imposés algun gravamen al donatari, tributaran pel mateix concepte solament per la diferència.

Article 30. Acumulació de donacions i contractes i pactes successoris.

1. Les donacions i les demès transmissions «inter vivos» equiparables que s'atorguin per un mateix donant a favor d'un mateix donatari, així com les adquisicions produïdes en vida del causant com a conseqüència de contractes i pactes successoris formalitzats entre les mateixes persones, totes elles dins del termini de tres anys, a comptar des de la data de cadascuna, es consideraran com una sola transmissió als efectes de la liquidació de l'impost. Per determinar la quota tributària s'aplicarà, a la base liquidable de l'actual adquisició, el tipus mitjà corresponent a la base liquidable teòrica del total de les adquisicions acumulades.

2. El que disposa l'apartat anterior, als efectes de la determinació de la quota tributària, serà igualment aplicable a les donacions i les demès transmissions «inter vivos» equiparables i a les adquisicions produïdes en vida del causant com a conseqüència de contractes i pactes successoris acumulables a la successió que es causi pel donant o causant a favor del donatari o successor «mortis causa», sempre que el termini que medià entre aquesta i aquelles no excedeixi de quatre anys.

3. A aquests efectes s'entendrà per base liquidable teòrica del total de les adquisicions acumulades la suma de les bases liquidables de les donacions i les demès transmissions «inter vivos» equiparables anteriors, de les herències, llegats o qualsevol altres títols successoris i la de l'adquisició actual.

Article 31. Declaració i liquidació.

1. Els subjectes passius vindran obligats a presentar una declaració tributària, comprensiva dels fets imposables a les quals es refereix aquesta llei, en els terminis i en la forma que es fixin reglamentàriament. No obstant l'anterior, podran optar per presentar una autoliquidació, en aquest cas hauran de practicar les operacions necessàries per determinar l'import del deute tributari i acompanyar el document o declaració en la qual es contingui o es consti el fet imposable.

2. Els subjectes passius hauran d'aplicar el règim d'autoliquidació de l'impost amb caràcter obligatori en les comunitats autònomes en les quals s'estableixi en aquesta llei. Els subjectes passius hauran d'aplicar el règim d'autoliquidació pels fets imposables en els quals el rendiment de l'impost es consideri produït en el territori de les dites comunitats autònomes en virtut dels punts de connexió aplicables d'acord amb el que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia.

Article 32. Deures de les autoritats, funcionaris i particulars.

1. Els òrgans judicials remetran als organismes de l'Administració tributària de la seva respectiva jurisdicció relació mensual de les sentències executoriades o que tinguin el caràcter de sentència ferma de les quals es desprengui l'existència d'increments de patrimoni gravats per l'Impost sobre Successions i Donacions.

2. Els encarregats del Registre Civil remetran als mateixos organismes, dins de la primera quinzena de cada mes, relació nominal dels morts en el mes anterior i del seu domicili.

3. Els notaris estan obligats a facilitar les dades que els reclamin els organismes de l'Administració tributària sobre els actes en els quals hagin intervingut en l'exercici de les seves funcions, i a expedir gratuïtament en el termini de quinze dies les còpies que aquells els demanin dels documents que autoritzin o tinguin en el seu protocol, tret quan es tracti dels instruments públics als quals es refereixen els articles 34 i 35 de la Llei de 28 de maig de 1862 i els relatius a qüestions matrimonials, amb excepció dels referents al règim econòmic de la societat conjugal. Així mateix, estaran obligats a remetre, dins de la primera quinzena de cada trimestre, relació o índex comprensiu de tots els documents autoritzats en el trimestre anterior que es refereixin a actes o contractes que poguessin donar lloc als increments patrimonials que constitueixen el fet imposable de l'impost. També estan obligats a remetre, dins del mateix termini, relació dels documents privats amb el contingut indicat que els hagin estat presentats per al seu coneixement o legitimació de signatures.

4. Els òrgans judicials, intermediaris financers, associacions, fundacions, societats, funcionaris, particulars i totes les altres entitats públiques o privades no acordaran lliuraments de béns a persones diferents del seu titular sense que s'acrediti prèviament el pagament de l'impost o la seva exempció, tret que l'Administració ho autoritzi.

5. Les entitats d'assegurances no podran efectuar la liquidació i el pagament dels concertats sobre la vida d'una persona a menys que es justifiqui haver presentat a liquidació la documentació corresponent o, si s'escau, l'ingrés de l'autoliquidació practicada.

6. S'exceptuen del que disposen els dos números anteriors els supòsits als quals es refereix el número 1 de l'article 8 d'aquesta Llei, en els termes i amb les condicions allà establerts.

7. L'incompliment de les obligacions establertes en els números 1 al 5 anteriors serà sancionat d'acord amb el que disposa l'article 40 d'aquesta Llei. Quan es tracti d'òrgans jurisdiccionals, l'autoritat competent del Ministeri d'Hisenda posarà els fets en coneixement del Consell General del Poder Judicial, per conducte del Ministeri Fiscal, als efectes pertinents.

Article 33. Efectes de la manca de presentació.

Els documents que continguin actes o contractes subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions no s'admetran ni produiran efecte en oficines o registres públics sense que consti la presentació del document davant els òrgans competents per a la seva liquidació, tret del que preveu la legislació hipotecària o l'autorització expressa de l'Administració. Els jutjats i tribunals remetran a aquells òrgans còpia autoritzada dels documents que admetin en els quals no consti la nota d'haver estat presentats a liquidació.

Article 34. Normes generals.

1. La competència per a la gestió i liquidació de l'impost correspondrà a les Delegacions i Administracions d'Hisenda o, si s'escau, a les oficines amb funcions anàlogues de les Comunitats Autònomes que tinguin cedida la gestió del tribut.

2. Les Comunitats Autònomes podran regular els aspectes sobre la gestió i liquidació d'aquest impost segons el que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia. Quan la Comunitat Autònoma no hagués regulat els dits aspectes, s'aplicaran les normes establertes en aquesta Llei.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, la competència per establir com a obligatori el règim d'autoliquidació de l'Impost correspon a l'Estat, que introduirà en la Llei de l'Impost les Comunitats Autònomes en les quals s'hagi establert el dit règim.

4. D'acord amb el que disposa l'apartat anterior, s'estableix el règim d'autoliquidació de l'impost amb caràcter obligatori a les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Aragó, Principat d'Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Regió de Múrcia, La Rioja, Madrid i Comunitat Valenciana.

Article 35. Liquidacions parcials a compte.

1. Els interessats en successions hereditàries podran sol·licitar que es practiqui una liquidació parcial de l'Impost als únics efectes de cobrar assegurances sobre la vida, crèdits del causant, havers meritats i no percebuts pel mateix, retirar béns, valors, efectes o diners que es trobessin en dipòsit i altres supòsits anàlegs.

2. Reglamentàriament es regularà la forma i els terminis per practicar aquestes liquidacions i els requisits perquè els interessats puguin procedir al cobrament de les quantitats o a la retirada dels diners o els béns dipositats. En les liquidacions parcials que es practiquin per al cobrament d'assegurances sobre la vida de qualsevol tipus es tindran en compte les reduccions previstes en l'article 20 d'aquesta Llei, amb els requisits i límits establerts en el mateix.

3. Les liquidacions parcials tindran el caràcter d'ingressos a compte de la liquidació definitiva que procedeixi per la successió hereditària de la qual es tracti.

Article 36. Pagament de l'Impost.

1. Excepció feta dels supòsits d'autoliquidació, que es regiran per les seves normes específiques, el pagament de les liquidacions practicades per l'Administració per l'Impost sobre Successions i Donacions s'haurà de realitzar en els terminis assenyalats en el Reglament General de Recaptació.

2. (Anul·lat)

3. El pagament del deute tributari podrà realitzar-se mitjançant el lliurament de béns integradors del Patrimoni Històric Espanyol que estiguin inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles o en el Registre General de Béns d'Interès Cultural, d'acord amb el que disposa l'article 69, 2, de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.

Article 37. Norma general.

Sens perjudici del que disposen els articles següents d'aquesta secció, en l'Impost sobre Successions i Donacions seran aplicables les normes sobre ajornament i fraccionament de pagament establertes en el Reglament General de Recaptació.

Article 38. Ajornament i fraccionament per les oficines de gestió.

1. Els òrgans competents per a la gestió i liquidació de l'Impost podran acordar l'ajornament, per un termini de fins a un any, del pagament de les liquidacions practicades per causa de mort, sempre que no existeixi inventariat efectiu o béns de fàcil realització suficients per a l'abonament de les quotes liquidades i se sol·liciti abans d'expirar el termini reglamentari de pagament. La concessió de l'ajornament implicarà l'obligació d'abonar l'interès de demora corresponent.

2. En els mateixos supòsits i condicions podran acordar el fraccionament de pagament, en cinc anualitats com a màxim, sempre que se'n garanteixi el pagament en la forma que es determini reglamentàriament.

3. Així mateix, podrà acordar-se l'ajornament del pagament, en les mateixes condicions a les quals es refereixen els números anteriors, fins que fossin coneguts els causahabents en una successió.

Article 39. Supòsits especials d'ajornament i fraccionament.

1. El pagament de les liquidacions girades com a conseqüència de la transmissió per herència, llegat o donació d'una empresa individual que exerceixi una activitat industrial, comercial, artesanal, agrícola o professional o de participacions en entitats als quals sigui d'aplicació l'exempció regulada en el punt dos de l'apartat vuitè de l'article 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, podrà ajornar-se, a petició del subjecte passiu deduïda abans d'expirar el termini reglamentari de pagament o, si s'escau, el de presentació de l'autoliquidació, durant els cinc anys següents al dia en el qual finalitzi el termini per al pagament, amb obligació de constituir caució suficient i sense que procedeixi l'abonament d'interessos durant el període d'ajornament.

2. Acabat el termini de cinc anys, podrà, amb les mateixes condicions i requisits, fraccionar-se el pagament en deu terminis semestrals, amb el corresponent abonament de l'interès legal dels diners durant el temps de fraccionament.

3. El que disposen els números anteriors sobre ajornament i fraccionament de pagament serà, així mateix, aplicable a les liquidacions girades com a conseqüència de la transmissió hereditària de l'habitatge habitual d'una persona, sempre que el causahavent sigui cònjuge, ascendent o descendent d'aquell, o bé parent col·lateral major de seixanta-cinc anys, que hagués conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors al falleciment.

4. En les assegurances sobre la vida en les quals el causant sigui alhora el contractant o l'assegurat en l'assegurança col·lectiva i l'import de les quals es percebi en forma de renda, es fraccionarà a sol·licitud del beneficiari el pagament de l'impost corresponent en el nombre d'anys en els quals percebi la pensió, si la renda fos temporal, o en un nombre màxim de quinze anys si fos vitalícia, mentre no s'exerciti el dret de rescat. L'ajornament no exigirà la constitució de cap tipus de caució sense que meriti tampoc cap tipus d'interès. Per l'extinció de la pensió deixaran de ser exigibles els pagaments fraccionats pendents que, no obstant això, ho seran en cas d'exercitar-se el dret de rescat. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a l'aplicació del que disposa aquest apartat.

Article 40. Règim sancionador.

1. Les infraccions tributàries de l'impost regulat en aquesta llei seran qualificades i sancionades d'acord amb el que disposa la Llei General Tributària, sens perjudici de les especialitats previstes en aquesta llei.

2. L'incompliment de l'obligació a la qual es refereix l'apartat 2 de l'article 18 d'aquesta llei es considerarà infracció greu i la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 500 euros. La sanció es graduarà incrementant la quantia resultant en un 100 per cent si es produeix la comissió repetida d'infraccions tributàries. La sanció imposada d'acord amb el que preveu aquest apartat es reduirà conforme al que disposa l'apartat 3 de l'article 188 de la Llei General Tributària.