Llei 21/1990, de 19 de desembre, per adaptar el Dret espanyol a la Directiva 88/357/CEE, sobre llibertat de serveis en assegurances diferents de l'assegurança de vida, i d'actualització de la legislació d'assegurances privades

Preàmbul

La implantació de la llibertat de prestació de serveis d'assegurances diferents de l'assegurança de vida a la Comunitat Econòmica Europea ha de dur-se a terme als estats membres per imperatiu de la Directiva 88/357/CEE, adoptada el 22 de juny de 1988.

Transposar al dret espanyol aquesta norma comunitària requereix la modificació de tres conjunts de disposicions internes. En primer lloc, cal adaptar la Llei 33/1984, de 2 d'agost, sobre ordenació de l'assegurança privada, que és, certament, la norma legal que en major grau afecta la implantació d'aquesta llibertat de serveis. En la Llei 33/1984 és necessari recollir dos tipus de modificacions que la Directiva exigeix: el règim de les cessions de cartera en un mercat comunitari amb llibertat de serveis, i les especialitats pròpies dels anomenats «grans riscos».

El major nombre de modificacions sobre la Llei 33/1984 ve imposat per la implantació de la llibertat de serveis, que exigeix estendre, en allò que procedeixi, el règim de control administratiu als asseguradors que operin a Espanya des de la resta de la Comunitat Econòmica Europea, a més dels establerts al país.

D'altra banda, la Directiva imposa que les parts del contracte d'assegurança puguin optar, en determinats casos, pel dret contractual aplicable a la pòlissa. Això requereix la introducció de normes de dret internacional privat a la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, del contracte d'assegurança.

Igualment, es fa necessari dotar d'un nou Estatut Legal el Consorci de Compensació d'Assegurances, atesa la pèrdua del caràcter monopolístic en la seva principal funció vinculada als riscos extraordinaris, exigida pel Tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

La present Llei segueix bàsicament la tècnica de modificar les ja existents, consistent en altres tants mandats per canviar o afegir disposicions corresponents a les lleis 33/1984 i 50/1980, i dotar el Consorci de Compensació d'Assegurances d'una norma única amb rang de llei, a fi d'evitar la dispersió normativa i les consegüents dificultats d'interpretació.

Aquesta Llei conté altres modificacions sobre la Llei d'Ordenació de l'Assegurança Privada, que obeeixen a la transposició de la Directiva 87/343/CEE sobre assegurances de crèdit i de caució, de la Directiva 87/344/CEE sobre coordinació de les disposicions relatives a l'assegurança de defensa jurídica, a la recepció de la doctrina del Tribunal Constitucional en la Sentència 86/1989, d'11 de maig, i a la necessitat de modificar determinats articles per adecuar-los a l'experiència adquirida. S'estructura en sis articles, diverses disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. (Derogada per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)

Disposició addicional segona. (Derogada per la disposició derogatòria única.1.a) del Reial Decret Legislatiu 7/2004, de 29 d'octubre.)

Disposició addicional tercera. L'article 58 de la Llei 25/1964, de 29 d'abril, reguladora de l'energia nuclear, queda redactat en els termes següents: la responsabilitat civil derivada d'accident nuclear podrà ser coberta per les entitats asseguradores inscrites al Registre Especial de la Direcció General d'Assegurances per a la pràctica d'assegurances de responsabilitat civil, i que disposin de pòlisses, bases tècniques i tarifes de primes que reuneixin les condicions legals. El Consorci de Compensació d'Assegurances participarà en la cobertura d'aquests riscos si el conjunt d'aquelles entitats no assoleix el límit mínim de responsabilitat civil previst a la Llei, assumint la diferència fins al límit indicat, i reassegurant en la forma i quantia que determini el Ministeri d'Economia i Hisenda. (Declarada vigent pel Reial Decret Legislatiu 7/2004.)

Disposició addicional quarta. (Derogada per la disposició derogatòria única.1.a) del Reial Decret Legislatiu 7/2004, de 29 d'octubre.)

Disposició addicional cinquena. (Derogada per la disposició derogatòria única.b) del Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre.)

Disposició addicional sisena. (Derogada per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)

Disposició addicional setena. A l'entrada en vigor de la disposició en la qual el Ministre d'Economia i Hisenda compleixi allò previst al número 2 de l'article 1r de la Llei 10/1970, de 4 de juliol, per la qual es modifica el règim de l'Assegurança de Crèdit a l'Exportació, en la redacció donada per la Disposició Addicional Vuitena, u, de la Llei 4/1990, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1990, l'Administració de l'Estat se subrogarà com a reasseguradora en lloc del Consorci de Compensació d'Assegurances en els contractes per a la cobertura dels riscos comercials en l'Assegurança de Crèdit a l'Exportació on aquest sigui reassegurador de «Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación, S.A.». Un cop operada la subrogació, el Consorci de Compensació d'Assegurances exercirà en aquells contractes les mateixes funcions que realitza en l'Assegurança de Crèdit a l'Exportació per compte de l'Estat. (Declarada vigent pel Reial Decret Legislatiu 7/2004.)

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. U. (Derogat per la disposició derogatòria única.1.a) del Reial Decret Legislatiu 7/2004, de 29 d'octubre.) Dos. (Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)

Disposició transitòria segona. (Derogada per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix la present Llei i, en particular: 1. La Llei de 16 de desembre de 1954 per la qual es crea l'Organisme Autònom Consorci de Compensació d'Assegurances. 2. El Decret-llei 18/1964, de 3 d'octubre, regulador del Fons Nacional de Garantia de Riscos de la Circulació. 3. Els articles 59, 60, 61 i 62 de la Llei 25/1964, de 29 d'abril, reguladora de l'energia nuclear. 4. La Disposició Addicional Primera de la Llei 87/1978, de 28 de desembre, sobre Assegurança Agrària Combinada. 5. Els articles 19, 24, 25, 28, 29 i la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 81/1968, de 5 de desembre, sobre incendis forestals. 6. L'article 13 de la Llei 122/1962, de 24 de desembre, sobre ús i circulació de vehicles de motor, en la redacció donada pel text refós aprovat per Decret 632/1968, de 21 de març, i la Disposició Final Tercera del Reial Decret Legislatiu 1301/1986, de 28 de juny.

Disposicions finals

Disposició final primera. (Derogada per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)

Disposició final segona. (Derogada per la disposició derogatòria única de la Llei 30/1995, de 8 de novembre.)