Llei 31/2010, de 27 de juliol, sobre simplificació de l'intercanvi d'informació i intel·ligència entre els serveis de seguretat dels estats membres de la Unió Europea

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta Llei té per objecte establir les normes en virtut de les quals un servei de seguretat espanyol competent podrà intercanviar amb els serveis de seguretat competents dels estats membres de la Unió Europea (d'ara endavant estats membres) la informació i la intel·ligència disponibles per dur a terme: a) Operacions d'intel·ligència criminal consistents en la recollida, el tractament i l'anàlisi d'informació per part dels serveis de seguretat competents sobre delictes o activitats delictives amb caràcter previ a la investigació criminal per establir si s'han comès actes delictius concrets o es poden cometre en el futur. b) Investigacions criminals per part dels serveis de seguretat o les autoritats judicials competents encaminades a adoptar les mesures necessàries per a l'establiment i el descobriment dels fets, els sospitosos i les circumstàncies en relació amb un o diversos actes delictius concrets comprovats.

2. Aquesta Llei s'entendrà sense perjudici dels Acords Bilaterals o Multilaterals entre el Regne d'Espanya i els estats membres i tercers països i dels instruments de la Unió Europea sobre assistència jurídica mútua i reconeixement mutu de les resolucions en matèria penal, inclosa qualsevol condició establerta per tercers països relativa a l'ús de la informació una vegada facilitada.

3. Aquesta Llei no serà d'aplicació a l'intercanvi d'informació i intel·ligència que dugui a terme el Centre Nacional d'Intel·ligència en l'àmbit dels Acords Internacionals ratificats pel Regne d'Espanya en matèria de protecció mútua de la informació classificada i en l'àmbit de les relacions de cooperació i col·laboració amb serveis d'intel·ligència d'altres països o d'organismes internacionals per al millor compliment dels seus objectius.

Article 2. Informació i intel·ligència

Als efectes del que preveu aquesta Llei s'entendrà per informació i intel·ligència: a) Tot tipus d'informació o dades en poder dels serveis de seguretat. b) Tot tipus d'informació o dades en poder d'autoritats públiques o entitats privades, de la qual puguin disposar els serveis de seguretat sense haver d'utilitzar mesures coercitives definides d'acord amb la legislació espanyola.

Article 3. Serveis de seguretat competents

Als efectes del que preveu aquesta Llei tindran la consideració de serveis de seguretat competents les autoritats policials i duaneres que estiguin autoritzades per l'ordenament jurídic espanyol per descobrir, prevenir i investigar delictes i activitats delictives, així com per exercir l'autoritat i adoptar mesures coercitives, que siguin designades d'acord amb el que disposa la disposició addicional primera de la Llei, sense perjudici del que preveu l'apartat tercer de l'article 1 d'aquesta Llei.

Article 4. Canals i llengua de comunicació

1. L'intercanvi d'informació i intel·ligència en virtut d'aquesta Llei es durà a terme a través de qualsevol dels canals normalitzats de cooperació policial i duanera internacionals existents. La llengua utilitzada per a la sol·licitud i l'intercanvi d'informació serà l'aplicable per al canal de comunicació emprat.

2. La informació o la intel·ligència s'intercanviarà també amb Europol de conformitat amb el Conveni basat en l'article K.3 del Tractat de la Unió Europea pel qual es crea una Oficina Europea de Policia (Conveni Europol) i amb Eurojust, de conformitat amb la Decisió del Consell 2002/187/JAI, de 28 de febrer, per la qual es crea Eurojust per reforçar la lluita contra les formes greus de delinqüència, i la Llei 16/2006, de 26 de maig, per la qual es regula l'Estatut del Membre Nacional d'Eurojust i les relacions amb aquest òrgan de la Unió Europea, en la mesura que l'intercanvi es refereixi a un delicte o una activitat delictiva que entri en les seves respectives competències.

Article 5. Confidencialitat

Els serveis de seguretat espanyols tindran en compte, en cadascun dels intercanvis d'informació o intel·ligència, les obligacions en matèria de secret de la investigació. Per a això, aquests serveis garantiran, de conformitat amb l'ordenament jurídic nacional, la confidencialitat de tota la informació i la intel·ligència que s'hagi facilitat.

Article 6. Protecció de dades

1. Els canals de comunicació a què es refereix l'apartat primer de l'article 4 d'aquesta Llei, així com el procediment d'intercanvi d'informació i intel·ligència previst en aquesta Llei es realitzaran d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, en particular amb el que disposa el seu article 37.

2. La utilització de la informació i la intel·ligència pels serveis de seguretat espanyols que hagi estat intercanviada de manera directa o bilateral d'acord amb aquesta Llei estarà subjecta a les disposicions nacionals sobre protecció de dades. Aquesta informació i intel·ligència es regirà per les mateixes normes de protecció que si haguessin estat recaptades a Espanya.

3. Als efectes del que estableix l'apartat 2.a) de l'article 11 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, s'autoritza la cessió de dades de caràcter personal als serveis de seguretat competents dels estats membres en els termes establerts en aquesta Llei.

4. La cessió de dades obtingudes per l'Administració Tributària en l'exercici de les seves funcions es regirà per la seva normativa específica.

5. Les dades personals que siguin objecte de tractament en el context de l'aplicació d'aquesta Llei estan protegides de conformitat amb el Conveni del Consell d'Europa de 28 de gener de 1981, per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal i, per als estats membres que l'hagin ratificat, el seu Protocol Addicional, de 8 de novembre de 2001, relatiu a les autoritats de control i els trànsits transfronterers de dades. Així mateix, hauran de tenir-se en compte els principis de la Recomanació R (87) 15 del Consell d'Europa, adreçada a regular la utilització de dades de caràcter personal en el sector de la policia, quan els serveis de seguretat maneguin dades personals obtingudes en virtut d'aquesta Llei.

Article 7. Sol·licituds d'informació i intel·ligència

1. Els serveis de seguretat espanyols competents designats d'acord amb el que disposa la disposició addicional primera d'aquesta Llei podran sol·licitar informació i intel·ligència als serveis de seguretat d'un altre estat membre, a l'efecte de descobrir, prevenir i investigar la comissió d'un delicte quan hi hagi fonamentades raons de fet per creure que l'Estat al qual es dirigeix la sol·licitud disposa de la informació i la intel·ligència pertinent, per a la qual cosa s'utilitzaran qualsevol dels canals de cooperació policial o duanera internacional existents.

2. La sol·licitud d'informació i intel·ligència s'ajustarà al formulari que aprovi el Ministre de l'Interior i en ella hauran d'exposar-se les raons de fet a les quals es refereix l'apartat anterior, la finalitat per a la qual se sol·licita la informació o intel·ligència, i la vinculació existent entre aquesta finalitat i la persona afectada per la sol·licitud.

3. El servei de seguretat espanyol competent s'abstindrà de sol·licitar més informació o intel·ligència de la necessària per a la finalitat que es persegueix i d'establir terminis més curts dels necessaris per a aquesta finalitat.

4. Aquesta Llei no imposa als estats membres cap obligació de facilitar informació i intel·ligència perquè s'utilitzi com a prova davant d'una autoritat judicial espanyola, ni confereix cap dret a utilitzar aquesta informació i intel·ligència amb aquesta finalitat. Quan s'hagi obtingut informació o intel·ligència de conformitat amb aquesta Llei i es vulgui utilitzar-la com a prova davant d'una autoritat judicial espanyola, caldrà obtenir el consentiment de l'estat membre que hagi facilitat la informació o intel·ligència emprant, quan sigui necessari en virtut de la legislació nacional de l'estat membre que hagi facilitat la informació, els instruments vigents sobre cooperació judicial entre els estats membres. No serà necessari obtenir aquest consentiment si l'estat membre requerit ja hagués accedit en el moment de la transmissió de la intel·ligència o informació que aquesta s'utilitzés com a prova.

5. Quan pels serveis de seguretat espanyols competents pugui deduir-se que la informació o intel·ligència sol·licitada ha de resultar rellevant a efectes de prova en un procediment davant d'una autoritat judicial espanyola, en el moment de la sol·licitud es procedirà a recaptar el consentiment de l'estat membre per a la seva utilització amb aquesta finalitat.

Article 8. Tractament de la informació i la intel·ligència

1. El servei de seguretat espanyol competent al qual s'hagi proporcionat informació i intel·ligència en virtut d'aquesta Llei, només podrà utilitzar-la per a les finalitats per a les quals va ser facilitada, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, o per prevenir una amenaça greu i imminent a la seguretat pública.

2. El tractament d'aquesta informació per a altres finalitats només es permetrà amb l'autorització prèvia de l'Estat transmissor quan ho permeti la seva legislació, i quedarà subjecte al que disposa l'ordenament jurídic espanyol.

3. El servei espanyol de seguretat competent estarà obligat a respectar les condicions establertes pel servei de seguretat transmissor de la informació, de conformitat amb el que preveu la seva legislació nacional, llevat en aquells casos en els quals el Dret nacional estableixi excepcions a aquestes limitacions en benefici de les autoritats judicials, dels òrgans legislatius o de qualsevol òrgan independent creat en virtut de la Llei i encarregat de la supervisió dels serveis de seguretat competents. En aquests casos, només podrà utilitzar-se la informació i la intel·ligència prèvia consulta a l'estat membre transmissor, els interessos i les opinions del qual es tindran en compte en la mesura del possible. En casos específics, l'estat membre transmissor podrà demanar a l'Estat espanyol explicacions sobre l'ús i el tractament posterior de la informació i la intel·ligència transmesa.

Article 9. Subministrament d'informació i intel·ligència

1. Es facilitarà informació i intel·ligència a petició dels serveis de seguretat competents d'altres estats membres que, actuant de conformitat amb els poders que li hagi conferit el seu ordenament jurídic nacional, duguin a terme una investigació criminal o una operació d'intel·ligència criminal.

2. El subministrament d'informació i intel·ligència es durà a terme en cada cas pel servei de seguretat competent que tingui en el seu poder la informació sol·licitada.

3. Es garantirà que el subministrament d'informació i intel·ligència als serveis de seguretat competents d'altres estats membres no estigui supeditat a condicions més estrictes que les aplicables a escala nacional per al subministrament i la sol·licitud d'informació i intel·ligència. En particular, no es supedità el subministrament d'informació o intel·ligència a l'obtenció d'una autorització judicial si el servei de seguretat espanyol competent hagués pogut accedir-hi sense autorització judicial si s'hagués tractat d'un procediment intern.

4. Quan d'acord amb el que disposa el nostre ordenament jurídic, només sigui possible l'accés a la informació sol·licitada a l'empara d'una autorització judicial, el servei de seguretat espanyol competent haurà de sol·licitar autorització judicial prèvia a l'òrgan jurisdiccional competent, per a l'accés i el subministrament de la informació sol·licitada. En la seva resolució, l'òrgan jurisdiccional aplicarà els mateixos criteris que si es tractés d'un assumpte exclusivament intern, sense perjudici del que disposen els apartats primer i segon de l'article 11.

5. Quan la informació o la intel·ligència sol·licitada s'hagi obtingut d'un altre estat membre o d'un tercer país, la seva transmissió al servei de seguretat competent d'un altre estat membre únicament podrà realitzar-se amb el consentiment de l'estat membre o del tercer país que va proporcionar aquesta informació o intel·ligència.

6. Quan es rebi una petició urgent d'informació i intel·ligència provinent d'un servei de seguretat competent d'un altre estat membre, el punt o punts de contacte nacionals designats d'acord amb el que preveu l'apartat segon de la disposició addicional primera d'aquesta Llei la traslladarà al servei o serveis de seguretat espanyols competents que hauran de donar oportuna resposta en temps i forma d'acord amb el que disposa l'article 10 d'aquesta Llei.

7. El servei espanyol de seguretat competent que faciliti informació i intel·ligència de conformitat amb aquesta Llei podrà, d'acord amb la legislació nacional, imposar condicions per a l'ús de la informació i la intel·ligència al servei de seguretat competent destinatari. També podrà imposar condicions relatives a la notificació dels resultats de la investigació criminal o de l'operació d'intel·ligència criminal en el context de la qual s'hagi produït l'intercanvi d'informació i intel·ligència.

Article 10. Terminis per al subministrament d'informació i intel·ligència

1. El servei de seguretat espanyol competent previst a la disposició addicional primera d'aquesta Llei haurà de respondre en el termini màxim de vuit hores a les sol·licituds urgents d'informació i intel·ligència relatives a delictes enumerats a l'apartat primer de l'article 9 de la Llei 3/2003, de 14 de març, sobre l'ordre europea de detenció i lliurament, quan la informació o la intel·ligència sol·licitada es trobi en una base de dades a la qual tingui accés directe un servei espanyol de seguretat.

2. En el cas que el servei de seguretat competent requerit no pugui respondre en el termini de vuit hores, comunicarà els motius per mitjà del formulari el model del qual s'aprovarà pel Ministre de l'Interior. Si el subministrament de la informació o la intel·ligència sol·licitades dins del termini de vuit hores suposa una càrrega desproporcionada per al servei de seguretat competent requerit, aquest podrà ajornar aquest subministrament. En tal cas, haurà d'informar immediatament el servei de seguretat competent requirent d'aquest ajornament i proporcionar-li la informació o la intel·ligència sol·licitada el més aviat possible i, com a molt tard, en un termini de tres dies.

3. Les sol·licituds no urgents d'informació i intel·ligència relatives als delictes enumerats a l'apartat primer de l'article 9 de la Llei 3/2003, de 14 de març, es respondran en el termini d'una setmana sempre que la informació o la intel·ligència sol·licitada es trobi en una base de dades a la qual el servei de seguretat espanyol competent tingui accés directe. En el cas que el servei de seguretat espanyol competent requerit no pugui respondre en el termini d'una setmana, comunicarà els motius per mitjà del formulari el model del qual s'aprovarà pel Ministre de l'Interior. En tots els altres casos, el servei de seguretat espanyol competent vetllarà perquè la informació sol·licitada pel servei de seguretat competent d'un altre estat membre es comuniqui en el termini de catorze dies. En el cas que el servei de seguretat competent requerit no pugui respondre en el termini de catorze dies, comunicarà els motius per mitjà del formulari el model del qual s'aprovarà pel Ministre de l'Interior.

Article 11. Motius per no comunicar informació o intel·ligència

1. Sense perjudici del que disposa l'apartat tercer de l'article 9 d'aquesta Llei, els serveis espanyols de seguretat competents només podran negar-se a facilitar informació o intel·ligència quan concorrin raons de fet que facin suposar que el subministrament de la informació o la intel·ligència: a) Podria perjudicar interessos essencials en matèria de seguretat nacional de l'Estat espanyol. b) Podria comprometre l'èxit d'una investigació en curs o d'una operació d'intel·ligència criminal o la seguretat de les persones. c) Fos clarament desproporcionat o irrellevant per a la finalitat que persegueix la sol·licitud.

2. Quan la sol·licitud es refereixi a un delicte castigat amb pena de presó igual o inferior a un any d'acord amb la legislació penal espanyola, el servei espanyol de seguretat competent podrà negar-se a facilitar la informació o la intel·ligència requerida.

3. El servei de seguretat competent es negarà a facilitar la informació o la intel·ligència sol·licitades si l'autoritat judicial competent no ha autoritzat l'accés i l'intercanvi de la informació i la intel·ligència sol·licitada, d'acord amb el que preveu l'apartat quart de l'article 9 d'aquesta Llei.

Article 12. Tramesa d'ofici per part del Regne d'Espanya d'informació i intel·ligència

1. No obstant el que disposa l'article 11 d'aquesta Llei i sense necessitat de sol·licitud prèvia, el servei espanyol de seguretat competent trametrà d'ofici als serveis de seguretat competents dels altres estats membres, quan hi hagi raons de fet per creure que aquesta informació i intel·ligència poden ajudar al descobriment, la prevenció o la investigació de delictes enumerats a l'apartat primer de l'article 9 de la Llei 3/2003, de 14 de març. Les modalitats d'aquesta tramesa d'ofici es regiran per la legislació espanyola.

2. La tramesa d'ofici d'informació i intel·ligència es limitarà al que es consideri pertinent i necessari per al descobriment, la prevenció o la investigació satisfactoris del delicte o l'activitat delictiva de què es tracti.