Llei 54/2007, de 28 de desembre, d'Adopció internacional

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació de la llei

1. La present llei regula la intervenció de l'Administració General de l'Estat, de les Entitats Públiques i dels organismes acreditats per a l'adopció internacional, la capacitat i requisits que han de reunir les persones que s'ofereixen per a adoptar, així com les normes de Dret internacional privat relatives a l'adopció i altres mesures de protecció internacional de menors en els supòsits en els quals hi hagi algun element estranger.

2. Als efectes del títol I d'aquesta llei s'entén per adopció internacional aquella en la qual un menor considerat adoptable per l'autoritat estrangera competent i amb residència habitual a l'estranger, és o serà desplaçat a Espanya per adoptants amb residència habitual a Espanya, bé després de la seva adopció a l'Estat d'origen, bé amb la finalitat de constituir tal adopció a Espanya.

Article 2. Objecte i finalitat de la Llei

1. La present Llei estableix el marc jurídic i els instruments bàsics per a garantir que totes les adopcions internacionals tinguin lloc en consideració a l'interès superior del menor.

2. La finalitat d'aquesta llei és protegir els drets dels menors que han de ser adoptats, considerant també els de les persones que s'ofereixen per a l'adopció i les altres persones implicades en el procés d'adopció internacional.

Article 3. Principis informadors

La regulació continguda en aquesta llei, així com en la resta de normes de l'ordenament jurídic espanyol relatives a l'adopció i altres mesures de protecció internacional de menors, respectarà els principis inspiradors de la Convenció de Drets del Nen, de 20 de novembre de 1989, del Conveni de La Haia, de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció de drets del nen i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, del Conveni de La Haia, de 19 d'octubre de 1996, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens, del Conveni del Consell d'Europa en matèria d'adopció de menors fet a Estrasburg el 27 de novembre de 2008, i del Reglament (CE) núm. 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental.

L'Estat, en la mesura del possible, inclourà els estàndards i salvaguardes previstos en aquests instruments en els acords o Convenis bilaterals relatius a l'adopció i protecció internacional de menors que subscrigui amb Estats no contractants o obligats pels mateixos.

Article 4. Política exterior

1. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques, determinarà l'inici de la tramitació d'adopcions amb cada país d'origen dels menors, així com la suspensió o paralització de la mateixa.

2. No es tramitaran oferiments per a l'adopció de menors nacionals d'un altre país o amb residència habitual en un altre Estat en les circumstàncies següents: a) Quan el país en el qual el menor adoptand tingui la seva residència habitual es trobi en conflicte bèl·lic o immers en un desastre natural. b) Si no existeix en el país una autoritat específica que controli i garanteixi l'adopció i que remeti a les autoritats espanyoles la proposta d'assignació amb informació sobre l'adoptabilitat del menor i la resta d'informació recollida en el paràgraf e) de l'article 5.1. c) Quan en el país no es donin les garanties adequades per a l'adopció i les pràctiques i tràmits de la mateixa no respectin l'interès del menor o no compleixin els principis ètics i jurídics internacionals referits en l'article 3.

3. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques, determinarà en cada moment quins països estan incursos en alguna de les circumstàncies previstes en l'apartat anterior als efectes de decidir si procedeix iniciar o suspendre la tramitació d'adopcions en ells.

4. La tramitació d'oferiments per a l'adopció d'aquells menors estrangers que hagin estat desplaçats a Espanya en programes humanitaris d'estada temporal per motiu de vacances, estudis o tractament mèdic, requerirà que tals estades hagin finalitzat i que en el seu país d'origen hagin estat declarats adoptables.

5. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques, establirà el nombre d'expedients d'adopció internacional que remetrà anualment a cada país d'origen dels menors, tenint en compte la mitjana d'adopcions constituïdes en els últims dos anys i el nombre d'expedients que es troben pendents d'assignació d'un menor. A tal efecte, no podrà tramitar-se amb cada país un nombre d'expedients superior a tres vegades la mitjana d'adopcions constituïdes en aquest període, llevat que els canvis de legislació, pràctiques i polítiques sobre adopció internacional dels països d'origen ho justifiquin.

6. L'Administració General de l'Estat, abans de determinar l'inici, suspensió o paralització de la tramitació d'adopcions amb cada país d'origen dels menors, recaptarà informació dels organismes acreditats, si n'hi hagués. També podrà recaptar informació d'aquells tercers països que hagin iniciat, suspès o paralitzat la tramitació d'adopcions amb el citat país d'origen, així com amb l'Oficina Permanent de la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat.

Article 5. Intervenció de les Entitats Públiques

1. En matèria d'adopció internacional correspon a les Entitats Públiques: a) Organitzar i facilitar la informació sobre legislació, requisits i tràmits necessaris a Espanya i en els països d'origen dels menors, vetllant perquè aquesta informació sigui el més completa, verídica i actualitzada possible i de lliure accés per a les famílies interessades i pels organismes acreditats. b) Facilitar a les famílies la formació necessària al llarg de tot el procés. c) Rebre els oferiments per a l'adopció en tot cas, i la seva tramitació, ja sigui directament o a través d'organismes acreditats. d) Expedir, en tot cas, els certificats d'idoneïtat, prèvia elaboració, bé directament o a través d'institucions o entitats degudament autoritzades, de l'informe psicosocial de les persones que s'ofereixen per a l'adopció. e) Rebre l'assignació del menor de les autoritats competents del país d'origen en la qual figuri informació sobre la seva identitat, la seva adoptabilitat, el seu medi social i familiar, la seva història mèdica i necessitats particulars. f) Donar la conformitat respecte a l'adequació de les característiques del menor assignat. g) Oferir al llarg del procés d'adopció internacional suport tècnic dirigit als menors i a les persones que s'ofereixen per a l'adopció. h) Realitzar els informes dels seguiments requerits pel país d'origen del menor. i) Establir recursos qualificats de suport postadoptiu i de mediació per a la recerca d'orígens. j) Informar preceptivament l'Administració General de l'Estat sobre l'acreditació dels organismes, així com controlar, inspeccionar i elaborar les directrius de seguiment dels organismes.

2. En les seves actuacions en matèria d'adopció internacional, les Entitats Públiques promouran mesures per a assolir la màxima coordinació i col·laboració entre elles.

3. Les Entitats Públiques facilitaran a l'Administració General de l'Estat informació estadística sobre la tramitació d'expedients d'adopció internacional.

Article 6. L'activitat d'intermediació en l'adopció internacional

1. S'entén per intermediació en adopció internacional tota activitat que tingui per objecte intervenir posant en contacte o en relació a les persones que s'ofereixen per a l'adopció amb les autoritats, organitzacions i institucions del país d'origen o residència del menor susceptible de ser adoptat i prestar l'assistència suficient perquè l'adopció pugui dur-se a terme.

2. La funció d'intermediació en l'adopció internacional podrà efectuar-se per les Entitats Públiques directament amb les autoritats centrals en els països d'origen dels menors que hagin ratificat el Conveni de La Haia, de 29 de maig de 1993. La funció d'intermediació en l'adopció internacional podrà efectuar-se pels organismes degudament acreditats. Cap altra persona o entitat podrà intervenir en funcions d'intermediació per a adopcions internacionals.

3. Les funcions que han de realitzar els organismes acreditats per a la intermediació seran: a) Informació als interessats en matèria d'adopció internacional. b) Assessorament, formació i suport a les persones que s'ofereixen per a l'adopció. c) Intervenció en la tramitació d'expedients d'adopció davant les autoritats competents, tant espanyoles com estrangeres. d) Intervenció en la tramitació i realització de les gestions corresponents per al compliment de les obligacions postadoptives.

4. Els organismes acreditats intervindran en els termes i amb les condicions establertes en aquesta llei i en les normes de les comunitats autònomes.

5. Els organismes acreditats podran establir entre ells acords de cooperació per a resoldre situacions sobrevingudes o per a un millor compliment dels seus fins.

6. En les adopcions internacionals mai podran produir-se beneficis financers distints d'aquells que fossin necessaris per a cobrir estrictament les despeses necessàries de la intermediació i aprovats per l'Administració General de l'Estat i per les Entitats Públiques.

Article 7. Acreditació, seguiment i control dels organismes acreditats

1. Només podran ser acreditades per a l'adopció internacional les entitats sense ànim de lucre inscrites en el registre corresponent, que tinguin com a finalitat en els seus estatuts la protecció de menors, disposin en territori nacional dels mitjans materials i equips pluridisciplinaris necessaris per al desplegament de les funcions encomanades i estiguin dirigides i administrades per persones qualificades per la seva integritat moral, per la seva formació i per la seva experiència en l'àmbit de l'adopció internacional.

2. (Paràgraf primer declarat inconstitucional i nul per Sentència del TC 36/2021, de 18 de febrer.) A l'Administració General de l'Estat existirà un registre públic nacional específic d'organismes acreditats, el funcionament del qual serà objecte de desplegament reglamentari.

3. El control, inspecció i seguiment d'aquests organismes respecte a les activitats que s'hagin de desenvolupar en el territori de cada comunitat autònoma correspondrà a l'Entitat Pública competent en cada una d'elles, d'acord amb la normativa autonòmica aplicable. Les Entitats Públiques competents procuraran la màxima homogeneïtat possible en els requisits bàsics per a la realització d'aquesta activitat.

4. Els organismes acreditats designaran la persona que actuarà com a representant seu i de les famílies davant l'autoritat del país d'origen del menor. Els professionals empleats pels organismes acreditats en els països d'origen dels menors es consideraran personal adscrit a l'organisme, que serà responsable dels actes d'aquells professionals en l'exercici de les seves funcions d'intermediació.

5. En el supòsit que el país estranger per al qual es preveu l'autorització fixi un nombre limitat d'organismes acreditats, l'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb les Entitats Públiques i amb les autoritats d'aquell país, determinarà quins organismes han de ser acreditats per a actuar en el mateix.

6. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, podrà establir un nombre màxim d'organismes acreditats per a intermediació en un país concret.

7. L'Administració General de l'Estat, a iniciativa pròpia o a proposta de les Entitats Públiques en el seu àmbit territorial (incís declarat inconstitucional i nul per Sentència del TC 36/2021), podrà suspendre o retirar, mitjançant expedient contradictori, l'acreditació concedida a aquells organismes que deixin de complir les condicions que motivaren la seva concessió o que infringeixin en la seva actuació l'ordenament jurídic.

8. Per al seguiment i control dels organismes acreditats s'establirà la corresponent coordinació de l'Administració General de l'Estat amb les Entitats Públiques.

9. Els organismes acreditats facilitaran a l'Administració General de l'Estat informació estadística sobre la tramitació d'expedients d'adopció internacional.

10. L'Administració General de l'Estat exercirà les competències previstes en els apartats 2, 4, 5, 6, 7 i 8 del present article, en els termes i amb el procediment que reglamentàriament es determinin.

Article 8. Relació de les persones que s'ofereixen per a l'adopció i els organismes acreditats

1. Les persones que s'ofereixen per a l'adopció podran contractar els serveis d'intermediació de qualsevol organisme que es trobi acreditat per l'Administració General de l'Estat (incís declarat inconstitucional i nul per Sentència del TC 36/2021, de 18 de febrer).

2. L'organisme i les persones que s'ofereixen per a l'adopció formalitzaran un contracte referit exclusivament a les funcions d'intermediació que aquella assumeix respecte a la tramitació de l'oferiment d'adopció. El model bàsic de contracte ha de ser prèviament homologat per l'Administració General de l'Estat i les Entitats Públiques.

3. Per a l'exclusiu compliment de les competències establertes en els articles 5.1.j) i 7.2, l'Administració General de l'Estat i les Entitats Públiques duran un registre de les reclamacions i d'incidències sobre processos d'adopció internacional.

4. Els organismes acreditats hauran de dur un registre únic de procediments d'adopció en el qual figurin totes aquelles persones que s'ofereixen per a l'adopció per a la tramitació de les quals tinguin signat un contracte, independentment de quina sigui la comunitat autònoma de residència.

Article 9. Comunicació entre autoritats competents espanyoles i autoritats competents d'altres Estats

La comunicació entre les autoritats centrals espanyoles competents i les autoritats competents d'altres Estats es coordinarà d'acord amb el que preveu el Conveni de La Haia, de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, tot i que no siguin part del mateix.

Article 10. Idoneïtat dels adoptants

1. S'entén per idoneïtat la capacitat, aptitud i motivació adequades per a exercir la responsabilitat parental, atenent les necessitats dels menors a adoptar, i per a assumir les peculiaritats, conseqüències i responsabilitats que comporta l'adopció.

2. A tal efecte, la declaració d'idoneïtat requerirà una valoració psicosocial sobre la situació personal, familiar i relacional de les persones que s'ofereixen per a l'adopció, la seva capacitat per a establir vincles estables i segurs, les seves habilitats educatives i la seva aptitud per a atendre un menor en funció de les seves particulars circumstàncies, així com qualsevol altre element útil relacionat amb la singularitat de l'adopció internacional.

3. La declaració d'idoneïtat i els informes psicosocials referents a la mateixa tindran una vigència màxima de tres anys des de la data de la seva emissió per l'Entitat Pública, sempre que no es produeixin modificacions substancials en la situació personal i familiar de les persones que s'ofereixen per a l'adopció.

4. Correspon a les Entitats Públiques la declaració d'idoneïtat de les persones que s'ofereixen per a l'adopció a partir de la valoració psicosocial a la qual es refereix l'apartat 2.

5. Les persones que s'ofereixen per a l'adopció podran ser valorades i, si correspon, ser declarades idònies simultàniament per a l'adopció nacional i la internacional, essent compatible la tramitació del seu oferiment per als dos àmbits.

Article 11. Obligacions preadoptives i postadoptives dels adoptants

1. Les persones que s'ofereixen per a l'adopció han d'assistir a les sessions informatives i de preparació organitzades per l'Entitat Pública o per l'organisme acreditat amb caràcter previ i obligatori a la sol·licitud de la declaració d'idoneïtat.

2. Els adoptants hauran de facilitar, en el temps previst, la informació, documentació i entrevistes que l'Entitat Pública, organisme acreditat o entitat autoritzada necessitin per a l'elaboració dels informes de seguiment postadoptiu. La no col·laboració dels adoptants en aquesta fase podrà donar lloc a sancions administratives previstes en la legislació autonòmica.

3. Els adoptants hauran de complir en el temps previst els tràmits postadoptius establerts per la legislació del país d'origen del menor adoptat, rebent per a això l'ajuda i assessorament necessaris per part de les Entitats Públiques i els organismes acreditats.

Article 12. Dret a conèixer els orígens biològics

Les persones adoptades, assolida la majoria d'edat o durant la seva minoria d'edat a través dels seus representants legals, tindran dret a conèixer les dades que sobre els seus orígens obrin en poder de les Entitats Públiques, sens perjudici de les limitacions que poguessin derivar-se de la legislació dels països de procedència dels menors. Aquest dret es farà efectiu amb l'assessorament, l'ajuda i mediació dels serveis especialitzats de l'Entitat Pública, els organismes acreditats o entitats autoritzades per a tal fi.

Les Entitats Públiques competents asseguraran la conservació de la informació de la qual disposin relativa als orígens del nen, en particular la informació respecte a la identitat dels seus progenitors, així com la història mèdica del nen i de la seva família.

Els organismes acreditats que haguessin intermediat en l'adopció hauran d'informar les Entitats Públiques de les dades de les quals disposin sobre els orígens del menor.

Article 13. Protecció de dades de caràcter personal

1. El tractament i la cessió de dades derivats del compliment de les previsions de la present llei es trobaran sotmesos al que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

2. Les dades obtingudes per les Entitats Públiques o pels organismes acreditats únicament podran ser tractades per a les finalitats relacionades amb el desplegament, en cada cas, de les funcions descrites per a cada una d'elles en els articles 5 i 6.3 de la present llei.

3. La transferència internacional de les dades a autoritats estrangeres d'adopció únicament s'efectuarà en els supòsits expressament previstos en aquesta llei i en el Conveni de La Haia, de 29 de maig de 1993, i la resta de legislació internacional.

Article 14. Competència judicial internacional per a la constitució d'adopció en supòsits internacionals

1. Amb caràcter general, els Jutjats i Tribunals espanyols seran competents per a la constitució de l'adopció en els casos següents: a) Quan l'adoptand sigui espanyol o tingui la seva residència habitual a Espanya. b) Quan l'adoptant sigui espanyol o tingui la seva residència habitual a Espanya.

2. La nacionalitat espanyola i la residència habitual a Espanya s'apreciaran, en tot cas, en el moment de la presentació de l'oferiment per a l'adopció a l'Entitat Pública.

Article 15. Competència judicial internacional per a la declaració de nul·litat o conversió en adopció plena d'una adopció no plena en supòsits internacionals

1. Els Jutjats i Tribunals espanyols seran competents per a la declaració de nul·litat d'una adopció en els casos següents: a) Quan l'adoptat sigui espanyol o tingui la seva residència habitual a Espanya en el moment de presentació de la sol·licitud. b) Quan l'adoptant sigui espanyol o tingui la seva residència habitual a Espanya en el moment de presentació de la sol·licitud. c) Quan l'adopció hagi estat constituïda per autoritat espanyola.

2. Si la llei aplicada a l'adopció preveu la possibilitat d'adopció simple, els Jutjats i Tribunals espanyols seran competents per a la conversió d'adopció simple en adopció plena en els casos assenyalats en l'apartat anterior.

3. Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entendrà per adopció simple o no plena aquella constituïda per autoritat estrangera competent els efectes de la qual no es corresponguin substancialment amb els previstos per a l'adopció en la legislació espanyola.

Article 16. Competència objectiva i territorial de l'òrgan jurisdiccional

1. La determinació del concret òrgan jurisdiccional competent objectiva i territorialment per a la constitució de l'adopció internacional es durà a terme d'acord amb les normes de la jurisdicció voluntària.

2. En el cas de no poder determinar-se la competència territorial d'acord amb el paràgraf anterior, aquesta correspondrà a l'òrgan judicial que els adoptants escullin.

Article 17. Competència dels cònsols en la constitució d'adopcions internacionals

1. Sempre que l'Estat local no s'oposi a això ni ho prohibeixi la seva legislació, de conformitat amb els Tractats internacionals i altres normes internacionals d'aplicació, els Cònsols podran constituir adopcions en el cas que l'adoptant sigui espanyol, l'adoptand tingui la seva residència habitual en la demarcació consular corresponent i no sigui necessària la proposta prèvia de l'Entitat Pública d'acord amb el que estableix les circumstàncies 1a, 2a i 4a de l'article 176.2 del Codi Civil.

2. En la tramitació i resolució d'aquest expedient d'adopció serà d'aplicació la legislació sobre jurisdicció voluntària.

Article 18. Llei aplicable a la constitució de l'adopció

La constitució de l'adopció per l'autoritat competent espanyola es regirà per allò que disposa la llei material espanyola en els casos següents: a) Quan l'adoptand tingui la seva residència habitual a Espanya en el moment de constitució de l'adopció. b) Quan l'adoptand hagi estat o vagi a ser traslladat a Espanya amb la finalitat d'establir la seva residència habitual a Espanya.

Article 19. Capacitat de l'adoptand i consentiments necessaris

1. La capacitat de l'adoptand i els consentiments necessaris de tots els subjectes intervinents en l'adopció, es regiran per la llei nacional de l'adoptand i no per la llei substantiva espanyola, en els casos següents: a) Si l'adoptand tingués la seva residència habitual fora d'Espanya en el moment de la constitució de l'adopció. b) Si l'adoptand no adquireix, en virtut de l'adopció, la nacionalitat espanyola, tot i que resideixi a Espanya.

2. L'aplicació de la llei nacional de l'adoptand prevista en el paràgraf primer d'aquest article procedirà, únicament, quan l'autoritat espanyola competent estimi que amb això es facilita la validesa de l'adopció en el país corresponent a la nacionalitat de l'adoptand.

3. No procedirà l'aplicació de la llei nacional de l'adoptand prevista en el paràgraf primer d'aquest article quan es tracti d'adoptands apàtrides o amb nacionalitat indeterminada.

4. En el cas de menors la llei nacional dels quals prohibeixi o no contempli l'adopció es denegarà la constitució de l'adopció, excepte quan el menor es trobi en situació de desemparament i tutelat per l'Entitat Pública.

Article 20. Consentiments, audiències i autoritzacions

Sens perjudici del que estableix l'article 18, l'autoritat espanyola competent per a la constitució de l'adopció podrà exigir, a més, els consentiments, audiències o autoritzacions requerits per la llei nacional o per la llei de la residència habitual de l'adoptant o de l'adoptand, sempre que concorrin les circumstàncies següents: a) Que l'exigència de tals consentiments, audiències o autoritzacions repercuteixi en interès de l'adoptand. b) Que l'exigència de tals consentiments, audiències o autoritzacions sigui sol·licitada per l'adoptant o pel Ministeri Fiscal.

Article 21. Llei aplicable a la constitució de l'adopció (suprimit)

(Suprimit per l'art. 3.21 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol. Vegeu el text oficial a https://www.boe.es/eli/es/l/2007/12/28/54)

Article 22. Llei aplicable a la conversió i nul·litat de l'adopció

La llei aplicable a la conversió de l'adopció no plena en plena i a la nul·litat de l'adopció serà l'aplicada per a la seva constitució.

Article 23. Ordre públic internacional espanyol

En cap cas procedirà l'aplicació d'una llei estrangera quan resulti manifestament contrària a l'ordre públic internacional espanyol. A tal efecte es tindrà en compte l'interès superior del menor i els vincles substancials del supòsit amb Espanya. Els aspectes de l'adopció que no puguin regir-se per un Dret estranger en resultar aquest contrari a l'ordre públic internacional espanyol, es regiran pel Dret substantiu espanyol.

Article 24. Cooperació internacional d'autoritats

Quan l'autoritat estrangera que va a constituir l'adopció, sent l'adoptant espanyol i resident en aquell país, sol·liciti informació sobre ell a les autoritats espanyoles, el Cònsol podrà recaptar-la de les autoritats de l'últim lloc de residència a Espanya, o facilitar la informació que obri en poder del Consolat o pugui obtenir per altres mitjans.

Article 25. Normes internacionals

L'adopció constituïda per autoritats estrangeres serà reconeguda a Espanya d'acord amb el que estableix els Tractats i Convenis internacionals i altres normes d'origen internacional en vigor per a Espanya, i, en especial, d'acord amb el Conveni de La Haia de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d'adopció internacional. Tals normes prevaldrà, en tot cas, sobre les regles contingudes en aquesta Llei.

Article 26. Requisits per a la validesa a Espanya d'adopcions constituïdes per autoritats estrangeres en defecte de normes internacionals

1. En defecte de Tractats i Convenis internacionals i altres normes d'origen internacional en vigor per a Espanya que resultin aplicables, l'adopció constituïda per autoritats estrangeres serà reconeguda a Espanya com a adopció si es compleixen els requisits següents: 1r. Que hagi estat constituïda per autoritat estrangera competent. 2n. Que l'adopció no vulneri l'ordre públic. A aquests efectes es considerarà que vulneren l'ordre públic espanyol aquelles adopcions en la constitució de les quals no s'ha respectat l'interès superior del menor, en particular quan s'ha prescindit dels consentiments i audiències necessaris, o quan es constati que no van ser informats i lliures o s'obtingueren mitjançant pagament o compensació.

2. Quan l'adoptant o l'adoptat sigui espanyol, l'adopció constituïda per autoritat estrangera ha de tenir els efectes jurídics que es corresponen, de manera substancial, amb els efectes de l'adopció regulada en Dret espanyol. Serà irrellevant el nom legal de la institució en el Dret estranger. En particular, les autoritats espanyoles controlaran que l'adopció constituïda per autoritat estrangera produeix l'extinció de vincles jurídics substancials entre l'adoptat i la seva família anterior.

3. Quan l'adoptant sigui espanyol i resident a Espanya, l'Entitat Pública espanyola competent haurà de declarar la seva idoneïtat prèviament a la constitució de l'adopció per l'òrgan competent estranger.

4. Si l'adoptand fos espanyol en el moment de constitució de l'adopció davant l'autoritat estrangera competent, serà necessari el consentiment de l'Entitat Pública corresponent a l'última residència de l'adoptand a Espanya.

5. El document en el qual consti l'adopció constituïda davant autoritat estrangera haurà de reunir els requisits formals d'autenticitat consistents en la legalització o apostil·la i en la traducció a idioma oficial espanyol.

Article 27. Control de la validesa de l'adopció constituïda per autoritat estrangera

L'autoritat pública espanyola davant la qual es susciti la validesa d'una adopció constituïda per autoritat estrangera i, en especial, l'Encarregat del Registre Civil en el qual s'insti la inscripció de l'adopció constituïda a l'estranger per al seu reconeixement a Espanya, controlarà, incidentalment, la validesa d'aquella adopció a Espanya d'acord amb les normes contingudes en el Conveni de La Haia, de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d'adopció internacional.

En els casos de menors que provinguin de països no signataris del mateix, l'Encarregat del Registre Civil realitzarà aquell control incidental verificant si l'adopció reuneix les condicions de reconeixement previstes en els articles 5.1.e), 5.1.f) i 26.

Article 28. Requisits per a la validesa a Espanya de decisions estrangeres de conversió o nul·litat d'una adopció

Les decisions de l'autoritat pública estrangera en virtut de les quals s'estableixi la conversió o nul·litat d'una adopció tindran efectes legals a Espanya d'acord amb les exigències recollides en l'article 26.

Article 29. Inscripció de l'adopció en el Registre Civil

Quan l'adopció internacional s'hagi constituït a l'estranger i els adoptants tinguin la seva residència habitual a Espanya hauran de sol·licitar la inscripció de naixement del menor i d'adopció de conformitat amb les normes contingudes en la Llei del Registre Civil perquè l'adopció sigui reconeguda a Espanya.

Article 30. Adopció simple o no plena legalment constituïda per autoritat estrangera

1. L'adopció simple o no plena constituïda per autoritat estrangera tindrà efectes a Espanya, com a adopció simple o no plena, si s'ajusta a la llei designada per l'article 9.4 del Codi Civil.

2. La llei designada per l'article 9.4 del Codi Civil determinarà l'existència, validesa i efectes de tals adopcions, així com l'atribució de la pàtria potestat.

3. L'adopció simple o no plena no serà objecte d'inscripció en el Registre Civil espanyol com a adopció ni comportarà l'adquisició de la nacionalitat espanyola d'acord amb l'article 19 del Codi Civil.

4. L'adopció simple o no plena constituïda per autoritat estrangera competent podrà ser convertida en l'adopció regulada pel Dret espanyol quan es donin els requisits previstos per a això, a través d'un expedient de jurisdicció voluntària. Per a instar el corresponent expedient judicial no serà necessària la proposta prèvia de l'Entitat Pública competent. En tot cas, per a la conversió d'una adopció simple o no plena en una adopció plena el Jutge competent haurà d'examinar la concurrència dels extrems següents: a) Que les persones, institucions i autoritats el consentiment de les quals es requereixi per a l'adopció hagin estat convenientment assessorades i informades sobre les conseqüències del seu consentiment. b) Que tals persones hagin manifestat el seu consentiment lliurement i per escrit. c) Que els consentiments no s'hagin obtingut mitjançant pagament o compensació de cap classe. d) Que el consentiment de la mare, quan s'exigeixi, s'hagi prestat després del naixement del menor. e) Que el menor hagi estat convenientment assessorat i, si s'exigeix, hagi prestat el seu consentiment lliurement.

Article 31. Ordre públic internacional

En cap cas procedirà el reconeixement d'una decisió estrangera d'adopció simple o no plena si produeix efectes manifestament contraris a l'ordre públic internacional espanyol. A tal efecte, es tindrà en compte l'interès superior del menor.

Article 32. Competència per a la constitució d'altres mesures de protecció de menors

La competència per a la constitució de les altres mesures de protecció de menors es regirà pels criteris recollits en els Tractats i Convenis internacionals i altres normes d'origen internacional en vigor per a Espanya, en particular pel Reglament (CE) núm. 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, i pel Conveni de La Haia, de 19 d'octubre de 1996, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens.

Article 33. Llei aplicable a altres mesures de protecció de menors

La llei aplicable a les altres mesures de protecció dels menors es determinarà d'acord amb els Tractats i Convenis internacionals i altres normes d'origen internacional en vigor per a Espanya, en particular pel Conveni de La Haia, de 19 d'octubre de 1996, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement, l'execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens.

Article 34. Efectes legals a Espanya de les decisions relatives a institucions de protecció de menors que no produeixin vincles de filiació acordades per autoritats estrangeres

1. Les institucions de protecció de menors constituïdes per autoritat estrangera i que, de conformitat amb la llei de la seva constitució, no determinin cap vincle de filiació s'equipararan a l'acolliment familiar o, si escau, a una tutela, regulats en el dret espanyol, si concorren els requisits següents: 1r. Que els efectes substancials de la institució estrangera siguin equivalents als de l'acolliment familiar o, si escau, als de la tutela, previstos per la llei espanyola. 2n. Que les institucions de protecció hagin estat acordades per autoritat estrangera competent, ja sigui judicial o administrativa. No obstant, en el cas que la institució de protecció no presentés connexions raonables amb el país l'autoritat del qual l'ha constituïda, s'estimarà que l'autoritat estrangera mancava de competència internacional. 3r. Que els efectes de la institució de protecció estrangera no vulnerin l'ordre públic espanyol atenent a l'interès superior del menor. 4t. Que el document en el qual consta la institució constituïda davant autoritat estrangera reuneixi els requisits formals d'autenticitat consistents en la legalització o apostil·la i en la traducció a l'idioma oficial espanyol.

2. L'autoritat pública espanyola davant la qual es susciti la qüestió de la validesa d'una mesura de protecció constituïda per autoritat estrangera i, en especial, l'Encarregat del Registre Civil en el qual s'insti l'anotació de la mesura de protecció constituïda a l'estranger per al seu reconeixement a Espanya, controlarà, incidentalment, la validesa d'aquella mesura a Espanya d'acord amb aquest article.