Llei 29/2022, de 21 de desembre, per la qual s'adapta l'ordenament nacional al Reglament (UE) 2018/1727 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, sobre Eurojust, i es regulen els conflictes de jurisdicció, les xarxes de cooperació jurídica internacional i el personal dependent del Ministeri de Justícia a l'exterior

Article 1. Objecte de la llei

Aquesta llei té per objecte:

a) Adaptar l'ordenament jurídic espanyol al Reglament (UE) 2018/1727 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, sobre l'Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal (Eurojust) i per la qual es substitueix i deroga la Decisió 2002/187/JAI del Consell, i completar les seves disposicions.

b) La regulació dels conflictes d'exercici de jurisdicció en els processos penals dins de la Unió Europea.

c) La regulació de les xarxes de cooperació jurídica internacional.

d) La regulació del règim del personal dependent del Ministeri de Justícia a l'exterior, de conformitat amb el que disposa la Llei 2/2014, de 25 de març, de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat.

Article 2. Membre nacional d'Espanya en Eurojust

El membre nacional d'Espanya en Eurojust és el representant d'Espanya en aquesta Agència i ostenta la prefectura de la delegació espanyola en Eurojust, que està integrada pel propi membre nacional, l'adjunt i l'assistent del membre nacional i si escau els adjunts i assistents addicionals, així com, funcionalment, pels experts nacionals destacats i el personal administratiu assistent assignat per l'Agència, en tant que estiguin adscrits a la delegació.

El membre nacional exercirà les competències que li atribueix el Dret de la Unió Europea, actuant amb plena independència del Ministeri de Justícia i amb exclusiva subjecció a la llei i a les indicacions que, en l'exercici de les seves funcions, li dirigeixi l'autoritat nacional competent.

Article 3. Adjunt del membre nacional

1. L'adjunt del membre nacional d'Espanya tindrà el seu lloc de treball habitual a la seu d'Eurojust.

2. Mitjançant reial decret es podran designar adjunts addicionals, que tindran el seu lloc de treball habitual a Madrid, sense perjudici del que disposa l'apartat 3 de l'article 7 del Reglament (UE) 2018/1727.

Article 4. Assistent del membre nacional

1. El membre nacional d'Espanya comptarà també amb un assistent que tindrà el seu lloc de treball habitual a la seu d'Eurojust.

2. Mitjançant reial decret es podran designar assistents addicionals, que tindran el seu lloc de treball habitual a Madrid, sense perjudici del que disposa l'apartat 3 de l'article 7 del Reglament (UE) 2018/1727.

Article 5. Requisits per a la candidatura del membre nacional, de l'adjunt i de l'assistent

1. Per a participar en el procés de selecció per al càrrec de membre nacional i d'adjunt caldrà ser integrant de la carrera judicial o fiscal amb, almenys, quinze anys d'antiguitat en la mateixa, així com posseir acreditada experiència en la jurisdicció penal, coneixements en matèria de cooperació jurídica internacional i domini de l'idioma anglès.

2. Per a participar en el procés de selecció per al càrrec d'assistent caldrà ser integrant de la carrera judicial o fiscal amb, almenys, deu anys d'antiguitat en la mateixa, així com posseir acreditada experiència en la jurisdicció penal, coneixements en cooperació jurídica internacional i domini de l'idioma anglès.

Article 6. Selecció i nomenament del membre nacional, de l'adjunt i de l'assistent

1. La selecció per als llocs de membre nacional, d'adjunt i d'assistent es durà a terme prèvia convocatòria aprovada per resolució de la persona titular del Ministeri de Justícia, que serà publicada al «Boletín Oficial del Estado» i que inclourà la forma d'acreditar els requisits exigits, els terminis i formes de presentació, així com els criteris i la forma de realitzar entrevistes als candidats.

2. Es constituirà una Comissió de Selecció, que presidirà la persona titular de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Drets Humans, composta per representants del Consejo General del Poder Judicial i de la Fiscalía General del Estado, i la Secretaria de la qual exercirà la persona titular de la Subdirecció General de Cooperació Jurídica Internacional.

3. Aquesta Comissió elevarà a la persona titular del Ministeri de Justícia una proposta que contindrà una terna, sempre que s'hagin rebut quatre o més candidatures que compleixin els requisits exigits per la convocatòria o la totalitat de les que els compleixin si el nombre fos inferior. La terna haurà d'elaborar-se tenint en compte els principis de mèrit i capacitat. S'haurà d'atendre al principi de presència equilibrada de dones i homes, llevat que, per raons fonamentades i objectives degudament motivades, no sigui possible.

4. El nomenament es realitzarà per reial decret, a proposta de la persona titular del Ministeri de Justícia, que notificarà el nomenament a Eurojust i a la Comissió.

Article 7. Situació administrativa, independència funcional i adscripció orgànica del membre nacional, de l'adjunt i de l'assistent

1. El membre nacional d'Espanya en Eurojust, l'adjunt i l'assistent passaran a la situació administrativa que els correspongui de conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, o en la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, segons la condició que ostentin.

2. Quedaran adscrits al Ministeri de Justícia, sense perjudici de la independència funcional del membre nacional, de conformitat amb l'article 2 d'aquesta llei, així com de l'adjunt i l'assistent, quan actuïn en nom seu o el substitueixin de conformitat amb el que preveu l'apartat 7 de l'article 7 del Reglament (UE) 2018/1727.

Article 8. Incompatibilitats del membre nacional, de l'adjunt i de l'assistent

S'aplicarà al membre nacional, a l'adjunt i a l'assistent el règim d'incompatibilitats i abstenció previst per als membres de la seva carrera de procedència.

Article 9. Cessament del membre nacional, de l'adjunt i de l'assistent

1. El membre nacional, l'adjunt i l'assistent cessaran en les seves funcions:

a) Per expiració del mandat previst en l'apartat 5 de l'article 7 del Reglament (UE) 2018/1727.

b) Per renúncia.

c) Per separació de la carrera judicial o fiscal segons la seva procedència.

d) Per jubilació, incapacitat o defunció.

e) Per decisió motivada del Consell de Ministres.

Amb caràcter previ a la separació del càrrec per la causa especificada en la lletra e), la persona titular del Ministeri de Justícia informarà Eurojust i la Comissió dels motius del cessament.

2. El cessament s'acordarà mitjançant reial decret del Consell de Ministres, a proposta de la persona titular del Ministeri de Justícia.

3. La persona titular del Ministeri de Justícia notificarà aquest cessament a Eurojust i a la Comissió.

Article 10. Memòria d'activitats

1. El membre nacional remetrà al Ministeri de Justícia, al Consejo General del Poder Judicial i a la Fiscalía General del Estado una memòria anual sobre les activitats desenvolupades. El Govern, a proposta de la persona titular del Ministeri de Justícia, enviarà còpia de la mateixa al Congrés dels Diputats i al Senat.

2. Sens perjudici de la possibilitat de les Corts Generals de participar en la reunió interparlamentària de comissions a la seu del Parlament Europeu en els termes previstos en l'article 67.3 del Reglament (UE) 2018/1727, el membre nacional podrà ser cridat per a informar la Comisión Mixta para la Unión Europea de les Corts Generals i, si escau, a les Comissions de Justícia i d'Interior del Congrés dels Diputats i del Senat sobre l'informe anual, així com sobre l'activitat exercida, sense que pugui fer-se referència directa ni indirecta a accions concretes adoptades en relació amb casos operatius específics.

Article 11. Exercici de les competències del membre nacional d'Espanya en Eurojust

1. El membre nacional d'Espanya, a petició de les autoritats competents espanyoles, per pròpia iniciativa o a petició de la Fiscalia Europea, dins els límits assenyalats en l'article 3 del Reglament (UE) 2018/1727, estarà facultat per a exercir les competències enumerades en l'article 8.1 del citat Reglament.

2. El membre nacional d'Espanya podrà, previ acord amb l'autoritat nacional competent, expedir i executar una sol·licitud d'assistència mútua o un instrument de reconeixement mutu, i ordenar, sol·licitar o executar l'ordre europea d'investigació prevista al Títol X de la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea.

3. En casos urgents, sempre que quedi acreditat, per qualsevol mitjà que permeti deixar constància, que no ha estat possible determinar o contactar amb l'autoritat nacional competent de forma oportuna, el membre nacional podrà, de conformitat amb el Reglament (UE) 2018/1727, adoptar les mesures contemplades en l'apartat 2 d'aquest article, sempre que no siguin limitatives de drets fonamentals, informant l'autoritat competent sense demora i en qualsevol cas en un termini inferior a deu dies.

4. Quan les mesures esmentades en l'apartat 2 impliquin limitació de drets fonamentals o quan es refereixin a actuacions reservades per la Constitució Espanyola a l'autoritat judicial espanyola, el membre nacional haurà de remetre una proposta a l'autoritat judicial que sigui competent per a adoptar-les.

5. Quan s'entaulin relacions externes amb tercers Estats que no siguin membres de la Unió Europea, tant pel membre nacional, adjunt i assistent com per eventuals adjunts i assistents addicionals espanyols en Eurojust en l'exercici de les funcions atribuïdes per la present llei, el membre nacional n'informarà el Ministeri de Justícia, amb ple respecte a la confidencialitat de la informació relativa al cas concret. En el cas que s'entaulin relacions externes amb tercers Estats que no siguin membres de la Unió Europea per part del propi Col·legi d'Eurojust en l'exercici de les seves competències, el membre nacional n'informarà el Ministeri de Justícia i el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.

6. En l'àmbit de les seves competències, el membre nacional podrà corregir errors detectats en les sol·licituds d'auxili judicial, dividir la sol·licitud entre les autoritats competents i realitzar qualsevol altra modificació que sigui necessària per a la seva ràpida i correcta tramitació. Amb caràcter previ, hauran de consultar al respecte amb l'autoritat competent o, en cas de no ser possible fer-ho oportunament, informar-la al més aviat possible.

Article 12. Accés i intercanvi d'informació amb el membre nacional

El membre nacional d'Espanya, el seu adjunt o l'assistent, per a l'eficaç exercici de les seves competències, podran:

a) Accedir al Registre Central de Penats i altres registres públics en les mateixes condicions que es preveuen per als jutges i tribunals i per als membres del Ministeri Fiscal.

b) Accedir al Punt Neutre Judicial.

c) Recaptar de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, del Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de qualsevol altre cos policial amb competència en matèria de policia judicial, la informació necessària per al compliment de les seves funcions, en les mateixes condicions que es preveuen per als jutges i tribunals i per als membres del Ministeri Fiscal.

d) Rebre informació per part de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), com a autoritat espanyola competent, en els supòsits previstos en la normativa comunitària.

e) Accedir al Sistema d'Informació de Schengen en els termes establerts en el Conveni de 19 de juny de 1990, d'aplicació de l'Acord de Schengen de 14 de juny de 1985, o en les disposicions per les quals es modifica, així com a altres sistemes d'informació de la Unió Europea de conformitat amb les seves disposicions específiques.

f) Accedir a la informació centralitzada recollida per la Xarxa Judicial Europea.

Article 13. Corresponsals nacionals d'Eurojust

1. La persona titular del Ministeri de Justícia, a proposta del Consejo General del Poder Judicial o de la Fiscalía General del Estado, segons el cos de procedència de la persona proposada, designarà mitjançant ordre els corresponsals nacionals d'Eurojust, entre magistrats o fiscals.

2. Es nomenarà, almenys, un corresponsal nacional per a assumptes de terrorisme, el nomenament del qual es durà a terme pel mateix procediment descrit en l'apartat anterior, entre magistrats o fiscals que prestin serveis a l'Audiencia Nacional.

3. Aquestes designacions es realitzaran per un període de cinc anys, renovable, i seran notificades al Col·legi d'Eurojust per part del Ministeri de Justícia.

4. La designació com a corresponsal nacional d'Eurojust no alterarà la situació administrativa del designat, ni comportarà la provisió d'un lloc de treball o destinació diferent del que venia exercint.

5. Quan només s'hagi nomenat un corresponsal nacional d'Eurojust, aquest assumirà les funcions de coordinador nacional previstes en la present llei. En el cas de ser designats diversos corresponsals nacionals, el Ministeri de Justícia determinarà, mitjançant ordre, quin d'ells ostentarà la condició de coordinador nacional.

6. Els corresponsals nacionals, des del seu nomenament, adquiriran la condició de punt de contacte de la Xarxa Judicial Europea, condició que perdran quan cessin en l'exercici del seu càrrec.

Article 14. Funcions dels corresponsals nacionals d'Eurojust

1. Els corresponsals nacionals d'Eurojust transmetran als òrgans judicials o del Ministeri Fiscal les sol·licituds que el membre nacional realitzi en l'exercici de les seves funcions i li prestaran el suport tècnic necessari per al compliment de les mateixes.

2. Els corresponsals nacionals facilitaran a les autoritats nacionals competents l'assistència necessària en les seves relacions amb Eurojust.

Article 15. Funcions del corresponsal nacional per a assumptes de terrorisme

El corresponsal nacional per a assumptes de terrorisme exercirà les funcions previstes en el Dret de la Unió Europea i, en particular, les derivades de l'establiment del Registre Antiterrorista. A tal fi, el corresponsal tindrà accés a la informació, que transmetrà a Eurojust, relativa a l'existència de qualsevol investigació o procediment judicial per delictes de terrorisme i almenys a:

a) La identificació de les persones o entitats subjectes a les esmentades investigacions.

b) Els actes objecte d'investigació o enjudiciament i les seves circumstàncies específiques.

c) La relació amb altres casos pertinents de delictes de terrorisme.

d) Les eventuals actuacions en matèria de cooperació jurídica internacional que s'hagin pogut cursar en relació amb aquelles, així com el seu resultat.

Article 16. Sistema de coordinació nacional d'Eurojust

El sistema de coordinació nacional d'Eurojust estarà integrat per:

a) El coordinador nacional d'Eurojust.

b) El corresponsal nacional per a assumptes de terrorisme.

c) Si escau, els altres corresponsals nacionals d'Eurojust.

d) El coordinador nacional de la Xarxa Judicial Europea, així com dos punts de contacte d'aquesta Xarxa pertanyents a les dues institucions que no exerceixin les funcions de coordinador nacional de conformitat amb el que disposa l'article 29.

e) Un punt de contacte que designarà cadascuna de les xarxes d'equips conjunts d'investigació i de les xarxes establertes de conformitat amb la Decisió 2002/494/JAI del Consell, de 13 de juny de 2002, relativa a la creació d'una xarxa europea de punts de contacte en relació amb les persones responsables de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, la Decisió 2007/845/JAI del Consell, de 6 de desembre de 2007, sobre cooperació entre els organismes de recuperació d'actius dels Estats membres en l'àmbit del seguiment i la identificació de productes del delicte o d'altres béns relacionats amb el delicte, i la Decisió 2008/852/JAI del Consell, de 24 d'octubre de 2008, relativa a una xarxa de punts de contacte contra la corrupció.

Article 17. Funcionament del Sistema de coordinació nacional d'Eurojust

1. El Ministeri de Justícia facilitarà els mitjans necessaris per a garantir el funcionament del sistema de coordinació nacional d'Eurojust regulat en l'article 20 del Reglament (UE) 2018/1727.

2. Els membres del sistema de coordinació nacional es reuniran com a mínim cada sis mesos i, en tot cas, sempre que la gestió d'un cas concret ho requereixi, prèvia convocatòria del coordinador nacional. A més de les reunions plenàries, podran ser convocades reunions sectorials quan les qüestions a tractar no afectin totes les xarxes representades en el sistema.

3. Quan es consideri necessari, en funció de la matèria a tractar, el coordinador nacional podrà convocar la unitat nacional d'Europol i a representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat o del Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de qualsevol altre cos policial amb competència en matèria de policia judicial. Així mateix, podrà convocar altres autoritats amb competències sobre les matèries a coordinar.

4. El funcionament del sistema de coordinació nacional no haurà de substituir ni entorpir el contacte directe entre les autoritats competents previst en els instruments de cooperació jurídica internacional, ni exclourà les relacions directes entre el membre nacional i les autoritats nacionals competents.

Article 18. Funcions del coordinador nacional d'Eurojust

1. El coordinador nacional respondrà del funcionament del sistema de coordinació nacional d'Eurojust i com a tal podrà actuar a iniciativa pròpia o bé a instància del membre nacional o de les autoritats nacionals competents.

2. El coordinador nacional facilitarà, dins del territori espanyol, la realització de les tasques d'Eurojust i en particular les previstes en l'article 20.7 del Reglament (UE) 2018/1727.

Article 19. Deure de col·laboració

1. Els jutges i tribunals, els membres del Ministeri Fiscal i totes les entitats públiques, autoritats i els seus agents i funcionaris públics, estan obligats a prestar la col·laboració requerida per Eurojust, col·legiadament o a través del membre nacional d'Espanya en Eurojust, de l'adjunt o de l'assistent, així com pels corresponsals nacionals, dins del marc de les seves respectives competències i de conformitat amb el que disposen les lleis.

2. La negativa a prestar la col·laboració deguda es posarà en coneixement dels òrgans competents del Consejo General del Poder Judicial, de la Fiscalía General del Estado o de l'òrgan que correspongui, segons els casos, per si la mateixa pogués generar algun tipus de responsabilitat.

Article 20. Actuacions a instància d'Eurojust

1. El membre nacional d'Eurojust comunicarà a la Fiscalía General del Estado qualsevol informació que posseeixi i que pugui ser d'interès per a les investigacions o procediments penals que puguin desenvolupar-se per la jurisdicció espanyola, o per a la seva coordinació amb els que es desenvolupin en un altre Estat membre de la Unió Europea.

2. Tots els integrants de la delegació d'Espanya en Eurojust es comunicaran directament amb el coordinador nacional o, dins del marc de les seves respectives competències, amb l'autoritat nacional competent que conegui de l'assumpte.

3. La Fiscalía General del Estado serà competent per a rebre les sol·licituds o recomanacions que emeti el membre nacional, quan es refereixin a la iniciació d'una investigació o es tracti d'una actuació penal sobre fets concrets, o bé quan versin sobre el reconeixement que les autoritats d'un Estat membre estan en millor posició per a dur a terme una investigació o unes actuacions judicials sobre fets concrets.

4. Les autoritats competents que rebin una sol·licitud d'actuació a instància del membre nacional d'Espanya en Eurojust, comunicaran la seva decisió en un termini de deu dies. Si no pogués donar-se contestació en l'esmentat termini, comunicaran sense demora els motius del retard. Si no fos possible accedir a una sol·licitud perquè fer-ho perjudicaria interessos fonamentals de la seguretat nacional o posaria en perill el correcte desenvolupament d'investigacions en curs o la seguretat de les persones, les autoritats competents ho faran constar en la seva comunicació.

5. Quan les dades proporcionades per la sol·licitud d'Eurojust no siguin suficients per a resoldre, les autoritats competents podran sol·licitar al membre nacional que completi la informació o aporti els documents que siguin necessaris en el termini de deu dies.

Article 21. Sol·licitud d'intervenció d'Eurojust

1. Podran sol·licitar directament la intervenció d'Eurojust, per qualsevol mitjà que deixi constància escrita, els jutges i magistrats, els membres del Ministeri Fiscal i el Ministeri de Justícia, dins del marc de les seves respectives competències.

2. Les autoritats judicials competents podran remetre a Eurojust, a través de la Cèl·lula de Coordinació d'Emergències o per qualsevol altre mitjà, les sol·licituds o resolucions l'execució de les quals sigui urgent en un o més Estats membres, fins i tot sobre instruments de reconeixement mutu.

3. El membre nacional d'Espanya en Eurojust contestarà sense demora les sol·licituds d'intervenció que rebi.

Article 22. Transmissió d'informació a Eurojust

1. Les autoritats competents hauran de comunicar al membre nacional d'Espanya en Eurojust l'existència de tota investigació, procediment o condemna susceptible d'afectar matèries competència d'Eurojust i necessària per al compliment de les seves funcions en el termini màxim d'un mes des que se'n tingui coneixement. Aquesta comunicació podrà demorar-se pel temps indispensable per a no comprometre el resultat de les investigacions.

2. Aquesta informació es transmetrà mitjançant comunicació simultània al membre nacional d'Espanya en Eurojust i al coordinador del sistema nacional de coordinació d'Eurojust, sens perjudici de l'excepció prevista en l'apartat 7 de l'article 21 del Reglament (UE) 2018/1727.

3. La declaració del secret de les actuacions no serà obstacle per al compliment d'aquesta obligació, i la mateixa s'ajustarà a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades. No obstant, l'autoritat transmissora podrà imposar condicions a la utilització de la informació en procediments nacionals en un altre Estat membre.

4. Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, les autoritats judicials competents en matèria de terrorisme transmetran a Eurojust, a través del corresponsal nacional per a assumptes de terrorisme, la informació rellevant per al Registre Antiterrorista, de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2018/1727; la Decisió del Consell 2005/671/JAI, de 20 de setembre de 2005, relativa a l'intercanvi d'informació i a la cooperació sobre delictes de terrorisme, i les altres normes que regulin el mateix.

Article 23. Remissió a Espanya de les actuacions penals iniciades en un altre Estat membre de la Unió Europea

1. Quan una autoritat judicial d'un altre Estat membre de la Unió Europea hagi decidit traslladar a Espanya un procediment iniciat en el seu país per considerar que Espanya es troba en millor posició per a conèixer dels fets, Eurojust o el membre nacional podran instar les autoritats nacionals competents que es trobin investigant fets idèntics o connexos perquè assumeixin la investigació dels mateixos. Si es tractés d'iniciar un nou procediment a Espanya, remetran la sol·licitud a la Fiscalía General del Estado, de conformitat amb el que disposa l'article 20 d'aquesta llei.

2. Acceptada la iniciació o ampliació del procediment, es consideraran vàlids a Espanya els actes d'instrucció realitzats per l'Estat que remet el procediment, sempre que no contradiguin els principis generals de l'ordenament jurídic espanyol. En cas de delicte que no fos perseguible a Espanya sinó únicament a instància de part, es considerarà vàlida la instrucció iniciada a l'Estat de remissió sense aquest requisit si la persona que té dret a formular l'acció penal accepta expressament la investigació realitzada, en el moment que interposa la corresponent querella o denúncia.

Article 24. Sol·licitud de contacte a l'autoritat competent d'un altre Estat membre davant la sospita d'un conflicte de jurisdicció

1. Quan l'òrgan judicial que conegui de la instrucció o de l'enjudiciament d'un procés penal a Espanya tingui coneixement que en un altre Estat membre es tramita un procés penal, ja sigui en fase d'instrucció o d'enjudiciament, contra la mateixa persona i respecte dels mateixos fets, enviarà sense demora una sol·licitud de contacte per qualsevol mitjà que deixi constància escrita a l'autoritat competent de l'altre Estat membre per a l'obtenció d'informació sobre el contingut de la investigació en aquell Estat membre.

2. El Ministeri Fiscal serà competent per a enviar aquesta sol·licitud de contacte si es tractés de diligències d'investigació substanciades davant la Fiscalia o de la instrucció d'un procediment de responsabilitat penal de menors.

3. L'autoritat competent haurà d'incloure en la sol·licitud de contacte la informació següent: a) Una descripció detallada dels fets i circumstàncies que siguin objecte de la investigació. b) Tipificació de la conducta a Espanya. c) Dades sobre la identitat de la persona investigada, acusada o processada i de la detenció, presó o de les mesures cautelars que hagin estat adoptades. d) Dades, si escau, de les víctimes de la infracció penal i mesures de protecció que hagin estat adoptades en relació amb les mateixes. e) Fase assolida en la investigació. f) Dades de contacte de l'autoritat judicial responsable.

4. Així mateix, l'autoritat competent espanyola podrà facilitar informació addicional relativa a les proves o diligències d'investigació que constin practicades en el procediment espanyol o a les dificultats que s'hagin plantejat o sigui probable que sorgeixin en la investigació o enjudiciament de la causa a Espanya.

5. En cas de no poder facilitar la informació detallada en aquest article per entendre que de fer-ho es perjudicarien els interessos fonamentals de seguretat nacional, es comprometria l'èxit d'una investigació en curs, o es posaria en perill la seguretat de les persones, en els termes previstos en l'article 25 es farà constar expressament en la consulta la concurrència d'aquestes excepcions. El secret de les actuacions no serà obstacle per al compliment d'aquesta obligació de consulta.

6. El contacte amb l'autoritat competent de l'altre Estat membre serà directe, sens perjudici de la possibilitat de recaptar l'assistència dels punts de contacte de la Xarxa Judicial Europea o del membre nacional d'Espanya en Eurojust, en funció de les seves respectives competències.

7. En el cas que la sol·licitud de contacte la cursi un òrgan judicial, aquesta s'acordarà per interlocutòria motivada prèvia audiència al Ministeri Fiscal i, si escau i sempre que no hi hagués declaració de secret de les actuacions, a les altres parts personades, per al·legacions per escrit en el termini comú de deu dies sobre els termes en els quals ha de formular-se la sol·licitud. Quan el Ministeri Fiscal sigui el competent per a sol·licitar el contacte, la sol·licitud s'acordarà per decret.

Article 25. Resposta a la sol·licitud de contacte rebuda per l'autoritat espanyola competent davant d'un eventual conflicte de jurisdicció

1. L'autoritat espanyola competent respondrà, per qualsevol mitjà que deixi constància escrita, a la sol·licitud de contacte que li enviï l'autoritat d'un altre Estat membre davant l'eventual existència d'un conflicte de jurisdicció. Aquesta contestació s'efectuarà sense demora i, en tot cas, en el termini indicat per l'autoritat remissora.

2. Si l'autoritat espanyola competent no pogués donar una resposta en l'esmentat termini, informarà de manera immediata l'autoritat sol·licitant dels motius del retard, havent d'indicar el termini previsible en el qual podrà facilitar la informació, termini que en tot cas no podrà excedir d'un mes i, si es tractés d'una petició urgent, de quinze dies.

3. L'autoritat competent tindrà l'obligació de respondre, en tot cas, a la sol·licitud d'informació cursada i la seva resposta contindrà, quan pertoqui, la informació detallada en l'article 24.3 llevat que perjudiqui els interessos fonamentals de seguretat nacional, es comprometi l'èxit d'una investigació en curs o posi en perill la seguretat de les persones, en la qual cas es farà constar expressament la concurrència d'aquestes circumstàncies. El secret de les actuacions no serà obstacle al compliment de l'obligació de contestar.

4. Si l'autoritat receptora de la consulta no és la competent per a respondre-la, la transmetrà sense demora a l'autoritat que sí ho sigui, informant d'aquesta remissió l'autoritat sol·licitant, facilitant-li les dades de contacte de l'autoritat competent.

5. En cas que sigui competent per a la seva contestació un òrgan judicial, aquest donarà trasllat de la sol·licitud al Ministeri Fiscal i, si escau i sempre que no hi hagués declaració de secret de les actuacions, a les altres parts personades, per al·legacions per escrit en el termini de deu dies sobre els termes en els quals ha de respondre's la sol·licitud. El jutge o tribunal resoldrà per interlocutòria, que haurà de dictar-se en els cinc dies següents. Si la sol·licitud d'informació té caràcter urgent per estar privada de llibertat la persona investigada, acusada o processada, l'autoritat judicial espanyola donarà audiència al Ministeri Fiscal i, si escau, a les altres parts personades, i resoldrà en el termini màxim de cinc dies des de la recepció de la consulta.

6. En cas de tractar-se de diligències d'investigació substanciades davant la Fiscalia o de la instrucció d'un procediment de responsabilitat penal de menors, el Ministeri Fiscal serà el responsable de respondre la consulta.

Article 26. Decisió en relació amb el conflicte de jurisdicció

1. Un cop entaulat contacte directe amb l'autoritat competent d'un altre Estat membre i confirmada la tramitació paral·lela de dos procediments penals contra la mateixa persona i respecte dels mateixos fets, l'òrgan judicial escoltarà el Ministeri Fiscal i les altres parts personades i, sempre que no s'hagi declarat el secret de les actuacions, a les altres parts personades per termini comú de deu dies, sobre si escau la substanciació d'ambdós procediments penals en un mateix Estat membre i sobre els criteris que concorren perquè l'autoritat judicial espanyola transfereixi o no el procediment a un altre Estat membre.

2. Després d'aquesta audiència, el jutge o tribunal promourà el consens amb l'autoritat competent de l'altre Estat membre, per a la qual cosa podrà sol·licitar l'assistència del membre nacional d'Eurojust, i, en cas d'aconseguir-se, es procedirà en el mode assenyalat en els apartats 4 i següents d'aquest article. En cas de no aconseguir-se el consens, podrà traslladar l'assumpte a Eurojust, sempre que es tracti d'una matèria inclosa en el seu àmbit de competències, a través del membre nacional d'Espanya. Si no hi hagués acord tampoc després de la intervenció dels membres nacionals d'Eurojust, podrà sol·licitar al membre nacional d'Espanya que insti el dictamen escrit del Col·legi d'Eurojust previst en l'article 4.4 del Reglament (UE) 2018/1727.

3. Aconseguit el consens entre les autoritats nacionals o, en el seu defecte, rebuda de la forma prevista en l'article 20.3 d'aquesta llei la recomanació emesa pel membre nacional o, si escau, el dictamen del Col·legi d'Eurojust, s'escoltarà de nou el Ministeri Fiscal i, si escau, les altres parts personades, en un termini de cinc dies. Després d'això el jutge o tribunal resoldrà, per interlocutòria motivada, dictada en el termini de cinc dies, sobre la procedència de transferir o acceptar la transferència del procediment a o de l'altre Estat. Aquesta interlocutòria serà notificada a l'autoritat competent de l'altre Estat membre i es posarà en coneixement d'Eurojust a fi que pugui facilitar-ne l'execució. Contra la mateixa podran interposar-se els recursos ordinaris previstos en la Llei d'Enjudiciament Criminal, que es tramitaran amb caràcter preferent i no tindran efectes suspensius.

4. L'autoritat judicial espanyola informarà l'autoritat competent de l'altre Estat membre i el membre nacional d'Espanya en Eurojust de qualsevol mesura processal rellevant per a l'avanç del procés que s'adopti en el procediment penal en el qual s'ha plantejat l'eventual conflicte.

5. Per a la resolució del conflicte de jurisdicció el jutge o tribunal tindrà en compte els criteris següents: a) Residència habitual i nacionalitat de la persona investigada, acusada o processada. b) Lloc en el qual s'ha comès la major part de la infracció penal o la seva part més substancial. c) Jurisdicció d'acord amb les regles de la qual s'han obtingut les proves o lloc on és més probable que s'obtinguin. d) Interès de la víctima. e) Lloc on es trobin els productes o efectes del delicte i jurisdicció a instància de la qual han estat assegurats per al procés penal. f) Fase en la qual es trobin els procediments penals substanciats en cada Estat membre.

6. Si es tractés de diligències d'investigació substanciades davant la Fiscalia o de la instrucció d'un expedient de responsabilitat penal de menors, es resoldrà per decret, que haurà d'estar motivat i es comunicarà a les persones investigades, al denunciant i als qui haguessin al·legat ser perjudicats o ofesos, els quals, en cas de disconformitat, podran reproduir les seves pretensions davant el jutge d'instrucció o davant el jutge de menors, respectivament.

Article 27. Nomenament i cessament dels punts de contacte

1. Dins dels termes previstos en les seves normes de creació, correspon a la persona titular del Ministeri de Justícia designar i cessar els punts de contacte espanyols de les xarxes de cooperació jurídica internacional.

2. La designació es realitzarà entre persones amb acreditada experiència en cooperació jurídica internacional i domini de l'idioma anglès o francès, si escau, i assegurarà com a mínim la representació del Poder Judicial, del Ministeri Fiscal i del Ministeri de Justícia. A tal efecte, correspon al Consejo General del Poder Judicial i al Fiscal General de l'Estat proposar a la persona titular del Ministeri de Justícia la designació i cessament dels punts de contacte pertanyents a les seves respectives carreres. En tot cas, es procurarà garantir una presència equilibrada de dones i homes.

3. Quan ho requereixi la matèria, el Ministeri de Justícia podrà dirigir-se al Ministeri de l'Interior perquè proposi el nomenament de punts de contacte pertanyents a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Així mateix, podrà dirigir-se a l'Agència Estatal d'Administració Tributària perquè proposi el nomenament d'un punt de contacte pertanyent al Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària.

4. La condició de punt de contacte cessarà a partir del moment en el qual la persona deixi d'exercir les seves funcions al servei de la institució que va proposar la seva designació. Aquest extrem serà comunicat al Ministeri de Justícia, que l'haurà de posar en coneixement de la Secretaria de la Xarxa.

Article 28. Funcions dels punts de contacte

1. Els punts de contacte seran intermediaris actius destinats a facilitar la cooperació entre les autoritats judicials de distints Estats, i es trobaran a disposició de les autoritats espanyoles competents, així com de tots els altres punts de contacte, proporcionant la informació jurídica i pràctica dirigida a preparar o executar de forma eficaç una sol·licitud de cooperació judicial.

2. Amb caràcter anual, els punts de contacte remetran a la institució de la qual depenguin les dades estadístiques relatives a la seva activitat. Cada institució remetrà les dades estadístiques al coordinador nacional corresponent a l'efecte de complir amb l'obligació continguda en la lletra c) de l'article 30.

Article 29. Del coordinador nacional de la Xarxa Judicial Europea i del coordinador nacional de la Xarxa d'Equips Conjunts d'Investigació

El Consejo General del Poder Judicial, la Fiscalía General del Estado i el Ministeri de Justícia exerciran de manera rotatòria per períodes de dos anys les funcions de coordinador nacional de la Xarxa Judicial Europea i de coordinador nacional de la Xarxa d'Equips Conjunts d'Investigació a través dels seus punts de contacte i en els termes que acordin conjuntament.

Article 30. Funcions del coordinador nacional de la Xarxa Judicial Europea i del coordinador nacional de la Xarxa d'Equips Conjunts d'investigació

A més de les funcions que, de conformitat amb el que estableix l'article 28 li corresponguin com a punt de contacte, el coordinador nacional de la Xarxa Judicial Europea i el coordinador nacional de la Xarxa d'Equips Conjunts d'investigació, en els seus respectius àmbits de competència:

a) Seran responsables dels assumptes relacionats amb el funcionament intern de la Xarxa, havent de convocar almenys una vegada l'any una reunió de punts de contacte per a informar dels assumptes relatius a la respectiva Xarxa.

b) Seran els interlocutors amb la secretaria de la Xarxa.

c) Seran els responsables de recopilar les estadístiques de les diverses institucions i remetre-les de manera integrada a la Xarxa, quan no existeixi un mecanisme específic establert per la pròpia Xarxa.

d) Assistiran en representació d'Espanya a les reunions de coordinadors nacionals convocades per les secretaries de les Xarxes.

Article 31. Del corresponsal d'eines de la Xarxa Judicial Europea

1. La persona titular del Ministeri de Justícia designarà el corresponsal d'eines de la Xarxa Judicial Europea, prèvia consulta al Consejo General del Poder Judicial i a la Fiscalía General del Estado.

2. El corresponsal d'eines facilitarà i mantindrà actualitzada la informació que hagi de ser difosa en el si de la Xarxa Judicial Europea, prèvia consulta, si escau, amb els punts de contacte de les institucions rellevants.

Article 32. Creació de places, nomenament i cessament

1. El Govern podrà crear o suprimir, mitjançant reial decret i de conformitat amb el que estableix l'article 42.6 de la Llei 2/2014, de 25 de març, de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, places de magistrats de enllaç, consellers de justícia o qualssevol altres que es considerin necessaris i en les destinacions que pertoqui, de conformitat amb el que preveu el Dret de la Unió Europea, els convenis internacionals o el que s'hagi acordat en termes de reciprocitat, i amb respecte al principi d'unitat d'acció de l'Estat en matèria d'acció exterior. Els seus nomenaments i cessaments es realitzaran per la persona titular del Ministeri de Justícia, previ informe del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.

2. Respecte dels restants aspectes relatius al règim jurídic aplicable a tot el personal dependent del Ministeri de Justícia a l'exterior s'estarà al que preveu la normativa de desplegament per la qual es regula el règim jurídic del personal del Ministeri de Justícia que duu a terme l'acció a l'exterior en matèria de justícia.

Article 33. Adquisició de la condició de punt de contacte de xarxes de cooperació jurídica internacional

1. Els magistrats de enllaç destacats en un Estat membre de la Unió Europea adquiriran la condició de punt de contacte de la Xarxa Judicial Europea i exerciran les funcions a les quals es refereix l'article 28. Aquesta condició cessarà quan cessi la seva condició de magistrats de enllaç.

2. En el cas que es destinin magistrats de enllaç destacats en un Estat membre de la Xarxa Iberoamericana de Cooperació Jurídica Internacional adquiriran la condició de punt de contacte de la mateixa i exerciran les funcions a les quals es refereix l'article 28. Aquesta condició cessarà quan cessi la seva condició de magistrats de enllaç.