Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic

Article 1. Objecte.

1. Aquesta Llei té per objecte la regulació del règim jurídic dels serveis de la societat de la informació i de la contractació per via electrònica, pel que fa a les obligacions dels prestadors de serveis, inclosos els que actuen com a intermediaris en la transmissió de continguts per les xarxes de telecomunicació, les comunicacions comercials per via electrònica, la informació prèvia i posterior a la celebració de contractes electrònics, les condicions relatives a la seva validesa i eficàcia i el règim sancionador aplicable als prestadors de serveis de la societat de la informació.

2. Les disposicions contingudes en aquesta Llei s'entendran sense perjudici del que disposen altres normes estatals o autonòmiques alienes a l'àmbit normatiu coordinat, o que tinguin com a finalitat la protecció de la salut i la seguretat pública, inclosa la salvaguarda de la defensa nacional, els interessos del consumidor, el règim tributari aplicable als serveis de la societat de la informació, la protecció de dades personals i la normativa reguladora de defensa de la competència.

Article 2. Prestadors de serveis establerts a Espanya.

1. Aquesta Llei serà d'aplicació als prestadors de serveis de la societat de la informació establerts a Espanya i als serveis prestats per ells. S'entendrà que un prestador de serveis està establert a Espanya quan la seva residència o domicili social es trobi en territori espanyol, sempre que aquest coincideixi amb el lloc en què estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. En cas contrari, s'atendrà al lloc en què es realitzi aquesta gestió o direcció.

2. Així mateix, aquesta Llei serà d'aplicació als serveis de la societat de la informació que els prestadors residents o domiciliats en un altre estat ofereixin a través d'un establiment permanent situat a Espanya. Es considerarà que un prestador opera mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol quan disposi al mateix, de forma continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball en els quals realitzi tota o part de la seva activitat.

3. Als efectes previstos en aquest article, es presumirà que el prestador de serveis és establert a Espanya quan el prestador o alguna de les seves sucursals s'hagi inscrit al Registre Mercantil o en un altre registre públic espanyol en el qual fos necessària la inscripció per a l'adquisició de personalitat jurídica. La utilització de mitjans tecnològics situats a Espanya per a la prestació o l'accés al servei no servirà com a criteri per a determinar, per si sol, l'establiment a Espanya del prestador.

4. Els prestadors de serveis de la societat de la informació establerts a Espanya estaran subjectes a les altres disposicions de l'ordenament jurídic espanyol que els siguin d'aplicació, en funció de l'activitat que desenvolupin, amb independència de la utilització de mitjans electrònics per a la seva realització.

Article 3. Prestadors de serveis establerts en un altre estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu.

1. Sense perjudici del que disposen els articles 7.1 i 8, aquesta Llei s'aplicarà als prestadors de serveis de la societat de la informació establerts en un altre estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu quan el destinatari dels serveis sigui a Espanya i els serveis afectin les matèries següents: a) Drets de propietat intel·lectual o industrial. b) Emissió de publicitat per institucions d'inversió col·lectiva. c) Activitat d'assegurança directa realitzada en règim de dret d'establiment o en règim de lliure prestació de serveis. d) Obligacions nascudes dels contractes celebrats per persones físiques que tinguin la condició de consumidors. e) Règim d'elecció per les parts contractants de la legislació aplicable al seu contracte. f) Licitud de les comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent no sol·licitats.

2. En tot cas, la constitució, transmissió, modificació i extinció de drets reals sobre béns immobles situats a Espanya se subjectarà als requisits formals de validesa i eficàcia establerts en l'ordenament jurídic espanyol.

3. Els prestadors de serveis als quals es refereix l'apartat 1 quedaran igualment sotmesos a les normes de l'ordenament jurídic espanyol que regulin les matèries assenyalades en aquest apartat.

4. No serà aplicable el que disposen els apartats anteriors als supòsits en els quals, de conformitat amb les normes reguladores de les matèries enumerades en l'apartat 1, no fos d'aplicació la llei del país en el qual resideixi o estigui establert el destinatari del servei.

Article 4. Prestadors establerts en un estat no pertanyent a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu.

Als prestadors establerts en països que no siguin membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, els serà d'aplicació el que disposen els articles 7.2 i 11.2.

Els prestadors que adrecin els seus serveis específicament al territori espanyol quedaran subjectes, a més, a les obligacions previstes en aquesta Llei, sempre que això no contravingui el que estableixen els tractats o convenis internacionals que siguin aplicables.

Article 5. Serveis exclosos de l'àmbit d'aplicació de la Llei.

1. Es regiran per la seva normativa específica les activitats i serveis de la societat de la informació següents: a) Els serveis prestats per notaris i registradors de la propietat i mercantils en l'exercici de les seves respectives funcions públiques. b) Els serveis prestats per advocats i procuradors en l'exercici de les seves funcions de representació i defensa en judici.

2. Les disposicions d'aquesta Llei, amb l'excepció del que estableix l'article 7.1, seran aplicables als serveis de la societat de la informació relatius a jocs d'atzar que impliquin apostes de valor econòmic, sense perjudici del que estableix la seva legislació específica estatal o autonòmica.

Article 6. No subjecció a autorització prèvia.

La prestació de serveis de la societat de la informació no estarà subjecta a autorització prèvia.

Aquesta norma no afecta els règims d'autorització previstos en l'ordenament jurídic que no tinguin per objecte específic i exclusiu la prestació per via electrònica dels serveis corresponents.

Article 7. Principi de lliure prestació de serveis.

1. La prestació de serveis de la societat de la informació que provinguin d'un prestador establert en algun estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu es realitzarà en règim de lliure prestació de serveis, sense que pugui establir-se cap tipus de restricció als mateixos per raons derivades de l'àmbit normatiu coordinat, excepte en els supòsits previstos en els articles 3 i 8.

2. L'aplicació del principi de lliure prestació de serveis de la societat de la informació a prestadors establerts en estats no membres de l'Espai Econòmic Europeu s'atendrà als acords internacionals que siguin d'aplicació.

Article 8. Restriccions a la prestació de serveis i procediment de cooperació intracomunitari.

1. En cas que un determinat servei de la societat de la informació atempti o pugui atemptar contra els principis que s'expressen a continuació, els òrgans competents per a la seva protecció, en exercici de les funcions que tinguin legalment atribuïdes, podran adoptar les mesures necessàries perquè s'interrompi la seva prestació o per retirar les dades que els vulnerin. Els principis als quals al·ludeix aquest apartat són els següents: a) La salvaguarda de l'ordre públic, la investigació penal, la seguretat pública i la defensa nacional. b) La protecció de la salut pública o de les persones físiques o jurídiques que tinguin la condició de consumidors o usuaris, fins i tot quan actuïn com a inversors. c) El respecte a la dignitat de la persona i al principi de no discriminació per motius de raça, sexe, religió, opinió, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social, i d) La protecció de la joventut i de la infància. e) La salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual. En l'adopció i el compliment de les mesures de restricció als quals al·ludeix aquest apartat es respectaran, en tot cas, les garanties, normes i procediments previstos en l'ordenament jurídic per a protegir els drets a la intimitat personal i familiar, a la protecció de les dades personals, a la llibertat d'expressió o a la llibertat d'informació, quan aquests puguin resultar afectats. En tots els casos en els quals la Constitució i les lleis reguladores dels respectius drets i llibertats ho prevegin de forma excloent, només l'autoritat judicial competent podrà adoptar les mesures previstes en aquest article, com a garant del dret a la llibertat d'expressió, del dret de producció i creació literària, artística, científica i tècnica, la llibertat de càtedra i el dret d'informació.

2. Els òrgans competents per a l'adopció de les mesures als quals es refereix l'apartat anterior, amb l'objecte d'identificar el responsable del servei de la societat de la informació que està realitzant la conducta presumptament vulneradora, podran requerir als prestadors de serveis de la societat de la informació la cessió de les dades que permetin aquesta identificació a fi que pugui comparèixer en el procediment. Aquest requeriment exigirà l'autorització judicial prèvia d'acord amb el que preveu l'apartat primer de l'article 122 bis de la Llei reguladora de la Jurisdicció contenciosa-administrativa. Un cop obtinguda l'autorització, els prestadors estaran obligats a facilitar les dades necessàries per dur a terme la identificació.

3. L'adopció de restriccions a la prestació de serveis de la societat de la informació provinents de prestadors establerts en un estat de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu diferent d'Espanya haurà de seguir el procediment de cooperació intracomunitari descrit en l'apartat següent d'aquest article, sense perjudici del que disposa la legislació processal i de cooperació judicial.

4. Quan un òrgan competent acordi, en exercici de les competències que tingui legalment atribuïdes, i d'acord amb el que disposa la lletra a) de l'apartat 4 de l'article 3 de la Directiva 2000/31/CE, establir restriccions que afectin un servei de la societat de la informació que provingui d'algun dels estats membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu diferent d'Espanya, aquest òrgan haurà de seguir el procediment següent: a) L'òrgan competent requerirà l'estat membre en el qual estigui establert el prestador afectat perquè adopti les mesures oportunes. En el cas que no les adopti o resultin insuficients, l'òrgan notificarà, amb caràcter previ, a la Comissió Europea o, si escau, al Comitè Mixt de l'Espai Econòmic Europeu i a l'estat membre en qüestió les mesures que té intenció d'adoptar. b) En els supòsits d'urgència, l'òrgan competent podrà adoptar les mesures oportunes, notificant-les a l'estat membre de procedència i a la Comissió Europea o, si escau, al Comitè Mixt de l'Espai Econòmic Europeu amb la major brevetat i, en qualsevol cas, com a màxim, en el termini de quinze dies des de la seva adopció. Així mateix, haurà d'indicar la causa d'aquesta urgència. Els requeriments i les notificacions als quals al·ludeix aquest apartat es realitzaran sempre a través de l'òrgan de l'Administració General de l'Estat competent per a la comunicació i transmissió d'informació a les Comunitats Europees.

5. Els òrgans competents d'altres estats membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu podran requerir la col·laboració dels prestadors de serveis d'intermediació establerts a Espanya en els termes previstos en l'apartat 2 de l'article 11 d'aquesta llei si ho estimen necessari per a garantir l'eficàcia de les mesures de restricció que adoptin a l'empara de l'apartat anterior.

6. Les mesures de restricció que s'adoptin a l'empara d'aquest article hauran, en tot cas, de complir les garanties i els requisits previstos en els apartats 3 i 4 de l'article 11 d'aquesta llei.

Article 9. Constància registral del nom de domini.

(Sense contingut)

Article 10. Informació general.

1. Sense perjudici dels requisits en matèria d'informació que s'estableixen en la normativa vigent, el prestador de serveis de la societat de la informació estarà obligat a disposar dels mitjans que permetin, tant als destinataris del servei com als òrgans competents, accedir per mitjans electrònics, de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta, a la informació següent: a) El seu nom o denominació social; la seva residència o domicili o, si no n'hi ha, l'adreça d'un dels seus establiments permanents a Espanya; la seva adreça de correu electrònic i qualsevol altre dada que permeti establir amb ell una comunicació directa i efectiva. b) Les dades de la seva inscripció al Registre Mercantil en el qual, si escau, estigui inscrit o en aquell altre registre públic en el qual ho estigués per a l'adquisició de personalitat jurídica o als sols efectes de publicitat. c) En el cas que la seva activitat estigués subjecta a un règim d'autorització administrativa prèvia, les dades relatives a aquesta autorització i les identificatives de l'òrgan competent encarregat de la seva supervisió. d) Si exerceix una professió regulada haurà d'indicar: 1r. Les dades del Col·legi professional al qual, si escau, pertanyi i número de col·legiat. 2n. El títol acadèmic oficial o professional amb el qual compti. 3r. L'estat de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu en el qual s'expedí el títol i, si escau, la corresponent homologació o reconeixement. 4t. Les normes professionals aplicables a l'exercici de la seva professió i els mitjans a través dels quals es poden conèixer, inclosos els electrònics. e) El número d'identificació fiscal que li correspongui. f) Quan el servei de la societat de la informació faci referència a preus, es facilitarà informació clara i exacta sobre el preu del producte o del servei, indicant si inclou o no els impostos aplicables i, si escau, sobre les despeses d'enviament. g) Els codis de conducta als quals, si escau, estigui adherit i la manera de consultar-los electrònicament.

2. L'obligació de facilitar aquesta informació es donarà per complerta si el prestador la inclou a la seva pàgina o lloc d'Internet en les condicions assenyalades en l'apartat 1.

3. Quan s'hagi atribuït un rang de numeració telefònica a serveis de tarifació addicional en el qual es permeti l'accés a serveis de la societat de la informació i es requereixi la seva utilització per part del prestador de serveis, aquesta utilització i la descàrrega de programes informàtics que efectuïn funcions de marcatge hauran de realitzar-se amb el consentiment previ, informat i exprés de l'usuari. A tal efecte, el prestador del servei haurà de proporcionar com a mínim la informació següent: a) Les característiques del servei que es proporcionarà. b) Les funcions que efectuaran els programes informàtics que es descarreguin, incloent-hi el número telefònic que es marcarà. c) El procediment per a posar fi a la connexió de tarifació addicional, incloent-hi una explicació del moment concret en el qual es produirà aquest fi, i d) El procediment necessari per a restablir el número de connexió previ a la connexió de tarifació addicional. La informació anterior haurà d'estar disponible de manera clarament visible i identificable. El que disposa aquest apartat s'entén sense perjudici del que estableix la normativa de telecomunicacions, en especial, en relació amb els requisits aplicables per a l'accés per part dels usuaris als rangs de numeració telefònica, si escau, atribuïts als serveis de tarifació addicional.

Article 11. Deure de col·laboració dels prestadors de serveis d'intermediació.

1. Quan un òrgan competent hagués ordenat, en exercici de les competències que legalment tingui atribuïdes, que s'interrompi la prestació d'un servei de la societat de la informació o la retirada de determinats continguts provinents de prestadors establerts a Espanya, i per a això fos necessària la col·laboració dels prestadors de serveis d'intermediació, l'òrgan podrà ordenar als esmentats prestadors que suspengueu el corresponent servei d'intermediació utilitzat per a la provisió del servei de la societat de la informació o dels continguts la interrupció o retirada dels quals s'hagin ordenat respectivament.

2. Si per a garantir l'eficàcia de la resolució que acordi la interrupció de la prestació d'un servei o la retirada de continguts procedents d'un prestador establert en un estat no pertanyent a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, l'òrgan competent estimés necessari impedir l'accés des d'Espanya als mateixos, i per a això fos necessària la col·laboració dels prestadors de serveis d'intermediació establerts a Espanya, l'òrgan podrà ordenar als esmentats prestadors de serveis d'intermediació que suspengueu el corresponent servei d'intermediació utilitzat per a la provisió del servei de la societat de la informació o dels continguts la interrupció o retirada dels quals s'hagin ordenat respectivament.

3. En l'adopció i el compliment de les mesures als quals es refereixen els apartats anteriors, es respectaran, en tot cas, les garanties, normes i procediments previstos en l'ordenament jurídic per a protegir els drets a la intimitat personal i familiar, a la protecció de les dades personals, a la llibertat d'expressió o a la llibertat d'informació, quan aquests puguin resultar afectats. En tots els casos en els quals la Constitució, les normes reguladores dels respectius drets i llibertats o les que siguin aplicables a les diferents matèries atribueixin competència als òrgans jurisdiccionals de forma excloent per a intervenir en l'exercici d'activitats o drets, només l'autoritat judicial competent podrà adoptar les mesures previstes en aquest article. En particular, l'autorització del segrest de pàgines d'Internet o de la seva restricció quan aquesta afecti els drets i les llibertats d'expressió i informació i d'altres emparats en els termes establerts en l'article 20 de la Constitució només podrà ser decidida pels òrgans jurisdiccionals competents.

4. Les mesures als quals fa referència aquest article seran objectives, proporcionades i no discriminatòries, i s'adoptaran de forma cautelar o en execució de les resolucions que es dictin, d'acord amb els procediments administratius legalment establerts o els previstos en la legislació processal que correspongui. En particular, quan sigui necessari per a protegir els drets de la víctima o grups o persones discriminades, els jutges i tribunals podran acordar, de conformitat amb la legislació processal, motivadament, i sempre d'acord amb el principi de proporcionalitat, qualsevol de les mesures de restricció o interrupció de la prestació de serveis o de retirada de dades de pàgines d'Internet que contempla la present llei.

Article 12. Deure de retenció de dades de trànsit relatives a les comunicacions electròniques.

(Derogat)

Article 12 bis. Obligacions d'informació sobre seguretat.

1. Els proveïdors de serveis d'intermediació establerts a Espanya d'acord amb el que disposa l'article 2 d'aquesta Llei que realitzin activitats consistents en la prestació de serveis d'accés a Internet, estaran obligats a informar els seus clients de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta, sobre els diferents mitjans de caràcter tècnic que augmentin els nivells de la seguretat de la informació i permetin, entre d'altres, la protecció enfront de virus informàtics i programes espia, i la restricció dels correus electrònics no sol·licitats.

2. Els proveïdors de serveis d'accés a Internet i els prestadors de serveis de correu electrònic o de serveis similars hauran d'informar els seus clients de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta sobre les mesures de seguretat que apliquin en la provisió dels serveis esmentats.

3. Igualment, els proveïdors de serveis referits en l'apartat 1 informaran sobre les eines existents per al filtratge i la restricció de l'accés a determinats continguts i serveis d'Internet no desitjats o que puguin resultar nocius per a la joventut i la infància.

4. Els proveïdors de serveis esmentats en l'apartat 1 facilitaran informació als seus clients sobre les possibles responsabilitats en les quals puguin incórrer per l'ús d'Internet amb fins il·lícits, en particular, per a la comissió d'il·lícits penals i per la vulneració de la legislació en matèria de propietat intel·lectual i industrial.

5. Les obligacions d'informació referides en els apartats anteriors es donaran per completes si el corresponent proveïdor inclou la informació exigida a la seva pàgina o lloc principal d'Internet en la forma establerta en els esmentats apartats.

Article 12 ter. Obligacions relatives a la portabilitat de dades no personals.

Els proveïdors de serveis d'intermediació que allotgin o emmagatzemin dades d'usuaris als quals prestin serveis de xarxes socials o serveis de la societat de la informació equivalents hauran de remetre als esmentats usuaris, a petició d'aquests, els continguts que els haguessin facilitat, sense impedir la seva transmissió posterior a un altre proveïdor. La remissió s'haurà d'efectuar en un format estructurat, d'ús comú i lectura mecànica.

Així mateix, hauran de transmetre els esmentats continguts directament a un altre proveïdor designat per l'usuari, sempre que sigui tècnicament possible, segons preveu l'article 95 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.

Per al compliment d'aquestes obligacions serà aplicable el que disposa l'article 12.5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades.

Article 13. Responsabilitat dels prestadors dels serveis de la societat de la informació.

1. Els prestadors de serveis de la societat de la informació estan subjectes a la responsabilitat civil, penal i administrativa establerta amb caràcter general en l'ordenament jurídic, sense perjudici del que disposa aquesta Llei.

2. Per a determinar la responsabilitat dels prestadors de serveis per l'exercici d'activitats d'intermediació, s'estarà al que estableixen els articles següents.

Article 14. Responsabilitat dels operadors de xarxes i proveïdors d'accés.

1. Els operadors de xarxes de telecomunicació i proveïdors d'accés a una xarxa de telecomunicació que prestin un servei d'intermediació consistent a transmetre per una xarxa de telecomunicació dades facilitades pel destinatari del servei o a facilitar l'accés a aquesta no seran responsables de la informació transmesa, excepte que ells mateixos hagin originat la transmissió, modificat les dades o seleccionat aquestes o els destinataris de les esmentades dades. No s'entendrà per modificació la manipulació estrictament tècnica dels arxius que allotgin les dades, que té lloc durant la seva transmissió.

2. Les activitats de transmissió i provisió d'accés als quals es refereix l'apartat anterior inclouen l'emmagatzematge automàtic, provisional i transitori de les dades, sempre que serveixi exclusivament per a permetre la seva transmissió per la xarxa de telecomunicació i la seva durada no superi el temps raonablement necessari per a això.

Article 15. Responsabilitat dels prestadors de serveis que realitzen còpia temporal de les dades sol·licitades pels usuaris.

Els prestadors d'un servei d'intermediació que transmetin per una xarxa de telecomunicació dades facilitades per un destinatari del servei i, amb l'única finalitat de fer més eficaç la seva transmissió posterior a altres destinataris que les sol·licitin, les emmagatzemin als seus sistemes de forma automàtica, provisional i temporal, no seran responsables per el contingut d'aquestes dades ni per la reproducció temporal de les mateixes, si: a) No modifiquen la informació. b) Permeten l'accés a la mateixa sol als destinataris que compleixin les condicions imposades a tal fi, pel destinatari la informació del qual se sol·licita. c) Respecten les normes generalment acceptades i aplicades pel sector per a l'actualització de la informació. d) No interfereixen en la utilització lícita de tecnologia generalment acceptada i emprada pel sector, amb la finalitat d'obtenir dades sobre la utilització de la informació, i e) Retiren la informació que hagin emmagatzemat o fan impossible l'accés a la mateixa, en tant que tinguin coneixement efectiu de: 1r. Que ha estat retirada del lloc de la xarxa on es trobava inicialment. 2n. Que s'ha impossibilitat l'accés a la mateixa, o 3r. Que un tribunal o òrgan administratiu competent ha ordenat retirar-la o impedir que s'accedeixi a ella.

Article 16. Responsabilitat dels prestadors de serveis d'allotjament o emmagatzematge de dades.

1. Els prestadors d'un servei d'intermediació consistent a allotjar dades proporcionades pel destinatari d'aquest servei no seran responsables de la informació emmagatzemada a petició del destinatari, sempre que: a) No tinguin coneixement efectiu que l'activitat o la informació emmagatzemada és il·lícita o que lesiona béns o drets d'un tercer susceptibles d'indemnització, o b) Si ho tenen, actuïn amb diligència per a retirar les dades o fer impossible l'accés a elles. S'entendrà que el prestador de serveis té el coneixement efectiu al qual es refereix la lletra a) quan un òrgan competent hagi declarat la il·licitud de les dades, ordenat la seva retirada o que s'impossibiliti l'accés a les mateixes, o s'hagués declarat l'existència de la lesió, i el prestador conegués la resolució corresponent, sense perjudici dels procediments de detecció i retirada de continguts que els prestadors apliquin en virtut d'acords voluntaris i d'altres mitjans de coneixement efectiu que poguessin establir-se.

2. L'exempció de responsabilitat establerta en l'apartat 1 no operarà en el supòsit que el destinatari del servei actuï sota la direcció, autoritat o control del seu prestador.

Article 17. Responsabilitat dels prestadors de serveis que facilitin enllaços a continguts o instruments de recerca.

1. Els prestadors de serveis de la societat de la informació que facilitin enllaços a altres continguts o incloquin als seus directoris o instruments de recerca de continguts no seran responsables de la informació a la qual dirigeixin els destinataris dels seus serveis, sempre que: a) No tinguin coneixement efectiu que l'activitat o la informació a la qual remeten o recomanen és il·lícita o que lesiona béns o drets d'un tercer susceptibles d'indemnització, o b) Si ho tenen, actuïn amb diligència per a suprimir o inutilitzar l'enllaç corresponent. S'entendrà que el prestador de serveis té el coneixement efectiu al qual es refereix la lletra a) quan un òrgan competent hagi declarat la il·licitud de les dades, ordenat la seva retirada o que s'impossibiliti l'accés a les mateixes, o s'hagués declarat l'existència de la lesió, i el prestador conegués la resolució corresponent, sense perjudici dels procediments de detecció i retirada de continguts que els prestadors apliquin en virtut d'acords voluntaris i d'altres mitjans de coneixement efectiu que poguessin establir-se.

2. L'exempció de responsabilitat establerta en l'apartat 1 no operarà en el supòsit que el proveïdor de continguts al qual s'enllaça o la localització del qual es facilita actuï sota la direcció, autoritat o control del prestador que faciliti la localització d'aquells continguts.

Article 18. Codis de conducta.

1. Les administracions públiques impulsaran, a través de la coordinació i l'assessorament, l'elaboració i l'aplicació de codis de conducta voluntaris, per part de les corporacions, associacions o organitzacions comercials, professionals i de consumidors, en les matèries regulades en aquesta Llei. L'Administració General de l'Estat fomentarà, en especial, l'elaboració de codis de conducta d'àmbit comunitari o internacional. Els codis de conducta que afectin els consumidors i usuaris estaran subjectes, a més, al capítol V de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial. Els codis de conducta podran tractar, en particular, sobre els procediments per a la detecció i retirada de continguts il·lícits i la protecció dels destinataris enfront de l'enviament per via electrònica de comunicacions comercials no sol·licitades, i sobre els procediments extrajudicials per a la resolució dels conflictes que sorgeixin per la prestació dels serveis de la societat de la informació.

2. En l'elaboració d'aquests codis, s'haurà de garantir la participació de les associacions de consumidors i usuaris i la de les organitzacions representatives de persones amb discapacitats físiques o psíquiques, quan afectin els seus respectius interessos. Quan el seu contingut pugui afectar-los, els codis de conducta tindran especialment en compte la protecció dels menors i de la dignitat humana, podent elaborar-se, en cas necessari, codis específics sobre aquestes matèries. Els poders públics estimularan, en particular, l'establiment de criteris comuns acordats per la indústria per a la classificació i l'etiquetatge de continguts i l'adhesió dels prestadors als mateixos.

3. Els codis de conducta als quals fan referència els apartats precedents hauran de ser accessibles per via electrònica. Se'n fomentarà la traducció a altres llengües oficials a l'Estat i de la Unió Europea, amb l'objecte de donar-los una major difusió.

Article 19. Règim jurídic.

1. Les comunicacions comercials i les ofertes promocionals es regiran, a més de per la present Llei, per la seva normativa pròpia i la vigent en matèria comercial i de publicitat.

2. En tot cas, serà d'aplicació la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i la seva normativa de desenvolupament, en especial, pel que fa a l'obtenció de dades personals, la informació als interessats i la creació i el manteniment de fitxers de dades personals.

Article 20. Informació exigida sobre les comunicacions comercials, ofertes promocionals i concursos.

1. Les comunicacions comercials realitzades per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals, i la persona física o jurídica en nom de la qual es realitzen també haurà de ser clarament identificable.

2. En els supòsits d'ofertes promocionals, com les que incloguin descomptes, premis i regals, i de concursos o jocs promocionals, prèvia la corresponent autorització, s'haurà d'assegurar, a més del compliment dels requisits establerts en l'apartat anterior i en les normes d'ordenació del comerç, que quedin clarament identificats com a tals i que les condicions d'accés i, si escau, de participació siguin fàcilment accessibles i s'expressin de forma clara i inequívoca.

3. El que disposen els apartats anteriors s'entén sense perjudici del que disposin les normatives dictades per les comunitats autònomes amb competències exclusives sobre consum.

4. En tot cas, queda prohibit l'enviament de comunicacions comercials en les quals es dissimuli o s'oculti la identitat del remitent per compte del qual s'efectua la comunicació o que contravingin el que disposa aquest article, així com aquelles en les quals s'inciti els destinataris a visitar pàgines d'Internet que contravinquin el que disposa aquest article.

Article 21. Prohibició de comunicacions comercials realitzades a través de correu electrònic o mitjans de comunicació electrònica equivalents.

1. Queda prohibit l'enviament de comunicacions publicitàries o promocionals per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent que prèviament no haguessin estat sol·licitades o expressament autoritzades pels destinataris de les mateixes.

2. El que disposa l'apartat anterior no serà d'aplicació quan existeixi una relació contractual prèvia, sempre que el prestador hagués obtingut de forma lícita les dades de contacte del destinatari i les empri per a l'enviament de comunicacions comercials referents a productes o serveis de la seva pròpia empresa que siguin similars als que inicialment van ser objecte de contractació amb el client. En tot cas, el prestador haurà d'oferir al destinatari la possibilitat d'oposar-se al tractament de les seves dades amb fins promocionals mitjançant un procediment senzill i gratuït, tant en el moment de recollida de les dades com en cadascuna de les comunicacions comercials que li adrecin. Quan les comunicacions haguessin estat remeses per correu electrònic, l'esmentat mitjà haurà de consistir necessàriament en la inclusió d'una adreça de correu electrònic o una altra adreça electrònica vàlida on pugui exercitar-se aquest dret, quedant prohibit l'enviament de comunicacions que no incloguin aquesta adreça.

Article 22. Drets dels destinataris de serveis.

1. El destinatari podrà revocar en qualsevol moment el consentiment prestat a la recepció de comunicacions comercials amb la simple notificació de la seva voluntat al remitent. A tal efecte, els prestadors de serveis hauran d'habilitar procediments senzills i gratuïts perquè els destinataris de serveis puguin revocar el consentiment que haguessin prestat. Quan les comunicacions haguessin estat remeses per correu electrònic l'esmentat mitjà haurà de consistir necessàriament en la inclusió d'una adreça de correu electrònic o una altra adreça electrònica vàlida on pugui exercitar-se aquest dret quedant prohibit l'enviament de comunicacions que no incloguin aquesta adreça. Així mateix, hauran de facilitar informació accessible per mitjans electrònics sobre els esmentats procediments.

2. Els prestadors de serveis podran utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades en equips terminals dels destinataris, a condició que els mateixos hagin donat el seu consentiment una vegada que se'ls hagi facilitat informació clara i completa sobre la seva utilització, en particular, sobre els fins del tractament de les dades, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Quan sigui tècnicament possible i eficaç, el consentiment del destinatari per a acceptar el tractament de les dades podrà facilitar-se mitjançant l'ús dels paràmetres adequats del navegador o d'altres aplicacions. L'anterior no impedirà el possible emmagatzematge o accés de naturalesa tècnica a l'exclusiu fi d'efectuar la transmissió d'una comunicació per una xarxa de comunicacions electròniques o, en la mesura que resulti estrictament necessari, per a la prestació d'un servei de la societat de la informació expressament sol·licitat pel destinatari.

Article 23. Validesa i eficàcia dels contractes celebrats per via electrònica.

1. Els contractes celebrats per via electrònica produiran tots els efectes previstos per l'ordenament jurídic, quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa. Els contractes electrònics es regiran per el que disposa aquest Títol, pels Codis Civil i de Comerç i per les restants normes civils o mercantils sobre contractes, en especial, les normes de protecció dels consumidors i usuaris i d'ordenació de l'activitat comercial.

2. Perquè sigui vàlida la celebració de contractes per via electrònica no serà necessari l'acord previ de les parts sobre la utilització de mitjans electrònics.

3. Sempre que la Llei exigeixi que el contracte o qualsevol informació relacionada amb el mateix consti per escrit, aquest requisit s'entendrà satisfet si el contracte o la informació es conté en un suport electrònic.

4. No serà d'aplicació el que disposa el present Títol als contractes relatius al Dret de família i successions. Els contractes, negocis o actes jurídics en els quals la Llei determini per a la seva validesa o per a la producció de determinats efectes la forma documental pública, o que requereixin per Llei la intervenció d'òrgans jurisdiccionals, notaris, registradors de la propietat i mercantils o autoritats públiques, es regiran per la seva legislació específica.

Article 24. Prova dels contractes celebrats per via electrònica.

1. La prova de la celebració d'un contracte per via electrònica i la de les obligacions que tenen el seu origen en ell se subjectarà a les regles generals de l'ordenament jurídic. Quan els contractes celebrats per via electrònica estiguin signats electrònicament s'estarà al que estableix l'article 3 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

2. En tot cas, el suport electrònic en el qual consti un contracte celebrat per via electrònica serà admissible en judici com a prova documental.

Article 25. Intervenció de tercers de confiança.

(Derogat)

Article 26. Llei aplicable.

Per a la determinació de la llei aplicable als contractes electrònics s'estarà al que disposen les normes de Dret internacional privat de l'ordenament jurídic espanyol, havent-se de prendre en consideració per a la seva aplicació el que estableixen els articles 2 i 3 d'aquesta Llei.

Article 27. Obligacions prèvies a la contractació.

1. A més del compliment dels requisits en matèria d'informació que s'estableixen en la normativa vigent, el prestador de serveis de la societat de la informació que realitzi activitats de contractació electrònica tindrà l'obligació de posar a disposició del destinatari, abans d'iniciar el procediment de contractació i mitjançant tècniques adequades al mitjà de comunicació utilitzat, de forma permanent, fàcil i gratuïta, informació clara, comprensible i inequívoca sobre els extrems següents: a) Els diferents tràmits que han de seguir-se per a celebrar el contracte. b) Si el prestador arxivarà el document electrònic en el qual es formalitzi el contracte i si aquest serà accessible. c) Els mitjans tècnics que posa a la seva disposició per a identificar i corregir errors en la introducció de les dades, i d) La llengua o les llengües en les quals podrà formalitzar-se el contracte. L'obligació de posar a disposició del destinatari la informació referida en el paràgraf anterior es donarà per complerta si el prestador la inclou a la seva pàgina o lloc d'Internet en les condicions assenyalades en l'esmentat paràgraf. Quan el prestador dissenyi específicament els seus serveis de contractació electrònica per a ser accessibles mitjançant dispositius que comptin amb pantalles de format reduït, s'entendrà complerta l'obligació establerta en aquest apartat quan faciliti de manera permanent, fàcil, directa i exacta l'adreça d'Internet en la qual l'esmentada informació és posada a disposició del destinatari.

2. El prestador no tindrà l'obligació de facilitar la informació assenyalada en l'apartat anterior quan: a) Ambdós contractants ho acordin i cap d'ells tingui la consideració de consumidor, o b) El contracte s'hagi celebrat exclusivament mitjançant intercanvi de correu electrònic o un altre tipus de comunicació electrònica equivalent.

3. Sense perjudici del que disposa la legislació específica, les ofertes o propostes de contractació realitzades per via electrònica seran vàlides durant el període que fixi l'oferent o, si no n'hi ha, durant tot el temps que romanguin accessibles als destinataris del servei.

4. Amb caràcter previ a l'inici del procediment de contractació, el prestador de serveis haurà de posar a disposició del destinatari les condicions generals a les quals, si escau, s'hagi de subjectar el contracte, de manera que aquestes puguin ser emmagatzemades i reproduïdes pel destinatari.

Article 28. Informació posterior a la celebració del contracte.

1. L'oferent està obligat a confirmar la recepció de l'acceptació al qui la va fer per algun dels mitjans següents: a) L'enviament d'un acusament de recepció per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent a l'adreça que l'acceptant hagi assenyalat, en el termini de les vint-i-quatre hores següents a la recepció de l'acceptació, o b) La confirmació, per un mitjà equivalent al utilitzat en el procediment de contractació, de l'acceptació rebuda, tan aviat com l'acceptant hagi completat l'esmentat procediment, sempre que la confirmació pugui ser arxivada pel seu destinatari. En els casos en els quals l'obligació de confirmació correspongui a un destinatari de serveis, el prestador facilitarà el compliment d'aquesta obligació, posant a disposició del destinatari algun dels mitjans indicats en aquest apartat. Aquesta obligació serà exigible tant si la confirmació hagués de dirigir-se al propi prestador o a un altre destinatari.

2. S'entendrà que s'ha rebut l'acceptació i la seva confirmació quan les parts a les quals es dirigeixin puguin tenir-ne constància. En el cas que la recepció de l'acceptació es confirmi mitjançant acusament de recepció, es presumirà que el seu destinatari pot tenir l'esmentada constància des que aquell hagi estat emmagatzemat en el servidor en el qual estigui donada d'alta el seu compte de correu electrònic, o en el dispositiu utilitzat per a la recepció de comunicacions.

3. No serà necessari confirmar la recepció de l'acceptació d'una oferta quan: a) Ambdós contractants ho acordin i cap d'ells tingui la consideració de consumidor, o b) El contracte s'hagi celebrat exclusivament mitjançant intercanvi de correu electrònic o un altre tipus de comunicació electrònica equivalent, quan aquests mitjans no s'emprin amb l'exclusiu propòsit d'eludir el compliment d'aquesta obligació.

Article 29. Lloc de celebració del contracte.

Els contractes celebrats per via electrònica en els quals intervingui com a part un consumidor es presumiran celebrats en el lloc on aquest tingui la seva residència habitual.

Els contractes electrònics entre empresaris o professionals, a falta de pacte entre les parts, es presumiran celebrats en el lloc en el qual estigui establert el prestador de serveis.

Article 30. Acció de cessació.

1. Contra les conductes contràries a la present Llei que lesionin interessos col·lectius o difusos dels consumidors podrà interposar-se acció de cessació.

2. L'acció de cessació es dirigeix a obtenir una sentència que condemni el demandat a cessar en la conducta contrària a la present Llei i a prohibir la seva reiteració futura. Així mateix, l'acció podrà exercitar-se per a prohibir la realització d'una conducta quan aquesta hagi finalitzat en el moment d'exercitar l'acció, si existeixen indicis suficients que facin témer la seva reiteració de manera imminent.

3. L'acció de cessació s'exercitarà d'acord amb les prescripcions de la Llei d'Enjudiciament Civil per a aquesta classe d'accions.

Article 31. Legitimació activa.

Estan legitimats per a interposar l'acció de cessació: a) Les persones físiques o jurídiques titulars d'un dret o interès legítim, incloses aquelles que puguin veure's perjudicades per infraccions de les disposicions contingudes en els articles 21 i 22, entre elles, els proveïdors de serveis de comunicacions electròniques que vulguin protegir els seus interessos comercials legítims o els interessos dels seus clients. b) Els grups de consumidors o usuaris afectats, en els casos i condicions previstos en la Llei d'Enjudiciament Civil. c) Les associacions de consumidors i usuaris que reuneixin els requisits establerts en la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, o, si escau, en la legislació autonòmica en matèria de defensa dels consumidors. d) El Ministeri Fiscal. e) L'Institut Nacional del Consum i els òrgans corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors. f) Les entitats d'altres estats membres de la Unió Europea constituïdes per a la protecció dels interessos col·lectius o difusos dels consumidors que estiguin habilitades davant la Comissió Europea mitjançant la seva inclusió en la llista publicada a tal fi al «Diari Oficial de les Comunitats Europees». Els jutges i tribunals acceptaran aquesta llista com a prova de la capacitat de l'entitat habilitada per a ser part, sense perjudici d'examinar si la finalitat de la mateixa i els interessos afectats legitimen l'exercici de l'acció.

Article 32. Solució extrajudicial de conflictes.

1. El prestador i el destinatari de serveis de la societat de la informació podran sotmetre els seus conflictes als arbitratges previstos en la legislació d'arbitratge i de defensa dels consumidors i usuaris, i als procediments de resolució extrajudicial de conflictes que s'instaurin per mitjà de codis de conducta o altres instruments d'autoregulació.

2. En els procediments de resolució extrajudicial de conflictes als quals fa referència l'apartat anterior, podrà fer-se ús de mitjans electrònics, en els termes que estableixi la seva normativa específica.

Article 33. Informació als destinataris i prestadors de serveis.

Els destinataris i prestadors de serveis de la societat de la informació podran adreçar-se a qualssevol òrgans competents en matèria de societat de la informació, sanitat i consum de les administracions públiques, per a: a) Aconseguir informació general sobre els seus drets i obligacions contractuals en el marc de la normativa aplicable a la contractació electrònica, b) Informar-se sobre els procediments de resolució judicial i extrajudicial de conflictes, i c) Obtenir les dades de les autoritats, associacions o organitzacions que puguin facilitar-los informació addicional o assistència pràctica. La comunicació amb els esmentats òrgans podrà realitzar-se per mitjans electrònics.

Article 34. Comunicació de resolucions rellevants.

1. El Consell General del Poder Judicial remetrà al Ministeri de Justícia, en la forma i amb la periodicitat que s'acordi mitjançant Conveni entre ambdós òrgans, totes les resolucions judicials que continguin pronunciaments rellevants sobre la validesa i eficàcia dels contractes celebrats per via electrònica, sobre la seva utilització com a prova en judici, o sobre els drets, obligacions i règim de responsabilitat dels destinataris i els prestadors de serveis de la societat de la informació.

2. Els òrgans arbitrals i els responsables dels altres procediments de resolució extrajudicial de conflictes als quals es refereix l'article 32.1 comunicaran al Ministeri de Justícia els laudes o decisions que tinguin importància per a la prestació de serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic d'acord amb els criteris indicats en l'apartat anterior.

3. En la comunicació de les resolucions, laudes i decisions als quals es refereix aquest article, es prendran les precaucions necessàries per a salvaguardar el dret a la intimitat i a la protecció de les dades personals de les persones identificades en ells.

4. El Ministeri de Justícia remetrà a la Comissió Europea i facilitarà l'accés de qualsevol interessat a la informació rebuda de conformitat amb aquest article.

Article 35. Supervisió i control.

1. El Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital controlarà: a) El compliment per part dels prestadors de serveis de la societat de la informació de les obligacions establertes en aquesta Llei i en les seves disposicions de desenvolupament, pel que fa als serveis propis de la societat de la informació. b) El compliment de les obligacions establertes en el Reglament (UE) 2019/1150 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre el foment de l'equitat i la transparència per als usuaris professionals de serveis d'intermediació en línia, per part d'aquells proveïdors inclosos en el seu àmbit d'aplicació. c) El compliment de les obligacions establertes en el Reglament (UE) 2022/868 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022, relatiu a la governança europea de dades i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2018/1724, per part de proveïdors de serveis d'intermediació de dades i organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes inclosos en el seu àmbit d'aplicació. No obstant això, les referències als òrgans competents contingudes en els articles 8, 10, 11, 15, 16, 17 i 38 s'entendran fetes als òrgans jurisdiccionals o administratius que, en cada cas, ho siguin en funció de la matèria.

2. Els òrgans esmentats en l'apartat 1 d'aquest article podran realitzar les actuacions inspectores que siguin precises per a l'exercici de la seva funció de control. Els funcionaris adscrits a aquests òrgans i que exerceixin la inspecció a la qual es refereix el paràgraf anterior tindran la consideració d'autoritat pública en l'acompliment de les seves comeses.

3. En tot cas, i no obstant el que disposa l'apartat anterior, quan les conductes realitzades pels prestadors de serveis de la societat de la informació estiguessin subjectes, per raó de la matèria o del tipus d'entitat de què es tracti, a àmbits competencials, de tutela o de supervisió específics, amb independència que es duguin a terme utilitzant tècniques i mitjans telemàtics o electrònics, els òrgans als quals la legislació sectorial atribueixi competències de control, supervisió, inspecció o tutela específica exerciran les funcions que els corresponguin.

Article 35 bis. Registre nacional d'organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes.

1. El Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital establirà, mantindrà i publicarà el registre nacional d'organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes, segons el que preveu l'article 17 del Reglament (UE) 2022/868 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022, relatiu a la governança europea de dades i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2018/1724.

2. El termini màxim per a dictar i notificar resolució en el procediment de verificació prèvia de compliment dels requisits establerts en l'esmentat Reglament (UE) 2022/868 per a la inscripció en el registre de les organitzacions de gestió de dades amb fins altruistes serà de 12 setmanes, transcorregudes les quals es podrà entendre desestimada la sol·licitud.

Article 36. Deure de col·laboració.

1. Els prestadors de serveis de la societat de la informació tenen l'obligació de facilitar al Ministeri de Ciència i Tecnologia i als altres òrgans als quals es refereix l'article anterior tota la informació i col·laboració precises per a l'exercici de les seves funcions. Igualment, hauran de permetre als seus agents o al personal inspector l'accés a les seves instal·lacions i la consulta de qualsevol documentació rellevant per a l'activitat de control de la qual es tracti, sent d'aplicació, si escau, el que disposa l'article 8.5 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

2. Quan, com a conseqüència d'una actuació inspectora, es tingués coneixement de fets que puguin ser constitutius d'infraccions tipificades en altres lleis, estatals o autonòmiques, se'n donarà compte als òrgans o organismes competents per a la seva supervisió i sanció.

Article 36 bis. Deure de comunicació de les organitzacions i associacions representatives d'usuaris professionals o dels usuaris de llocs web corporatius.

Les organitzacions i associacions que posseeixin un interès legítim de representació d'usuaris professionals o dels usuaris de llocs web corporatius, i que, complint els requisits de l'article 14.3 del Reglament (UE) 2019/1150, haguessin sol·licitat al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital la seva inclusió en la llista elaborada a tal fi per la Comissió Europea, notificaran immediatament al citat Ministeri qualsevol circumstància que afecti la seva entitat que derivi en un incompliment sobrevingut dels esmentats requisits.

Article 37. Responsables.

Estan subjectes al règim sancionador establert en aquest títol: a) Els prestadors de serveis de la societat de la informació als quals sigui d'aplicació la present Llei. b) Els proveïdors inclosos en l'àmbit d'aplicació del Reglament (UE) 2019/1150. c) Els proveïdors de serveis d'intermediació de dades i les organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes inclosos en l'àmbit d'aplicació del Reglament (UE) 2022/868. Quan les infraccions previstes en l'article 38.3 i) i 38.4 g) es deguin a la instal·lació de dispositius d'emmagatzematge i recuperació de la informació com a conseqüència de la cessió per part del prestador del servei de la societat de la informació d'espais propis per a mostrar publicitat, serà responsable de la infracció, a més del prestador del servei de la societat de la informació, la xarxa publicitària o agent que gestioni directament amb aquell la col·locació d'anuncis en els esmentats espais en cas de no haver adoptat mesures per a exigir-li el compliment dels deures d'informació i l'obtenció del consentiment de l'usuari.

Article 38. Infraccions.

1. Les infraccions dels preceptes d'aquesta Llei es qualificaran com a molt greus, greus i lleus.

2. Són infraccions molt greus: a) (Sense contingut) b) L'incompliment de l'obligació de suspendre la transmissió, l'allotjament de dades, l'accés a la xarxa o la prestació de qualsevol altre servei equivalent d'intermediació, quan un òrgan administratiu competent ho ordeni, en virtut del que disposa l'article 11. c) (Derogat) d) (Derogat)

3. Són infraccions greus: a) (Derogat) b) L'incompliment significatiu del que estableixen les lletres a) i f) de l'article 10.1. c) L'enviament massiu de comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent, o el seu enviament insistent o sistemàtic a un mateix destinatari del servei quan en els esmentats enviaments no es compleixin els requisits establerts en l'article 21. d) L'incompliment significatiu de l'obligació del prestador de serveis establerta en l'apartat 1 de l'article 22, en relació amb els procediments per a revocar el consentiment prestat pels destinataris. e) No posar a disposició del destinatari del servei les condicions generals a les quals, si escau, se subjecti el contracte, en la forma prevista en l'article 27. f) L'incompliment habitual de l'obligació de confirmar la recepció d'una acceptació, quan no s'hagi pactat la seva exclusió o el contracte s'hagi celebrat amb un consumidor. g) La resistència, excusa o negativa a l'actuació inspectora dels òrgans facultats per a dur-la a terme d'acord amb aquesta llei. h) L'incompliment significatiu del que estableix l'apartat 3 de l'article 10. i) La reincidència en la comissió de la infracció lleu prevista en l'apartat 4 g) quan així s'hagués declarat per resolució ferma dictada en els tres anys immediatament anteriors a l'obertura del procediment sancionador. j) L'exigència del pagament d'un cànon per atendre l'obligació prevista en l'article 12 ter, fora dels supòsits establerts en l'article 12.5 del Reglament (UE) 2016/679. k) L'incompliment habitual de l'obligació prevista en l'article 12 ter. l) L'incompliment significatiu o reiterat per part dels proveïdors de serveis d'intermediació en línia de qualsevol de les obligacions establertes en els articles 3 a 12 del Reglament (UE) 2019/1150. m) L'incompliment significatiu o reiterat per part dels proveïdors de motors de recerca en línia de qualsevol de les obligacions establertes en els articles 5 i 7 del Reglament (UE) 2019/1150. n) L'incompliment significatiu o reiterat per part dels proveïdors de serveis d'intermediació de dades de qualsevol de les obligacions previstes en l'article 11 del Reglament (UE) 2022/868. ñ) L'incompliment significatiu o reiterat per part dels proveïdors de serveis d'intermediació de dades de qualsevol de les condicions per a la prestació de serveis d'intermediació de dades establertes en l'article 12 del Reglament (UE) 2022/868. o) Actuar en el mercat com a proveïdor de serveis d'intermediació de dades utilitzant el logotip comú i la denominació «proveïdor de serveis d'intermediació de dades reconegut a la Unió» sense que l'autoritat competent hagi confirmat que compleix els requisits necessaris segons el que preveu l'article 11.9 del Reglament (UE) 2022/868. p) L'incompliment significatiu o reiterat per part de les organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes de qualsevol dels requisits exigits en virtut dels articles 18, 19, 20, 21 i 22 del Reglament (UE) 2022/868. q) Actuar en el mercat com a organització reconeguda de gestió de dades amb fins altruistes utilitzant el logotip comú i la denominació «organització de gestió de dades amb fins altruistes reconeguda a la Unió» sense que l'autoritat competent hagi confirmat que compleix els requisits necessaris previstos en l'article 18 del Reglament (UE) 2022/868. r) L'incompliment significatiu o reiterat per part de proveïdors de serveis d'intermediació de dades i d'organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes de les obligacions establertes en l'article 31 del Reglament (UE) 2022/868 en matèria de transferències de dades no personals a tercers països.

4. Són infraccions lleus: a) L'incompliment del que preveu l'article 12 bis. b) No informar en la forma prescrita per l'article 10.1 sobre els aspectes assenyalats en les lletres b), c), d), e) i g) del mateix, o en les lletres a) i f) quan no constitueixi infracció greu. c) L'incompliment del que preveu l'article 20 per a les comunicacions comercials, ofertes promocionals i concursos. d) L'enviament de comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent quan en els esmentats enviaments no es compleixin els requisits establerts en l'article 21 i no constitueixi infracció greu. e) No facilitar la informació a la qual es refereix l'article 27.1, quan les parts no hagin pactat la seva exclusió o el destinatari sigui un consumidor. f) L'incompliment de l'obligació de confirmar la recepció d'una petició en els termes establerts en l'article 28, quan no s'hagi pactat la seva exclusió o el contracte s'hagi celebrat amb un consumidor, llevat que constitueixi infracció greu. g) Utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades quan no s'hagués facilitat la informació o obtingut el consentiment del destinatari del servei en els termes exigits per l'article 22.2. h) L'incompliment de l'obligació del prestador de serveis establerta en l'apartat 1 de l'article 22, en relació amb els procediments per a revocar el consentiment prestat pels destinataris quan no constitueixi infracció greu. i) L'incompliment del que estableix l'apartat 3 de l'article 10, quan no constitueixi infracció greu. j) L'exigència del pagament d'un cànon per atendre l'obligació prevista en l'article 12 ter, quan ho permeti l'article 12.5 del Reglament (UE) 2016/679, si la seva quantia excedís l'import dels costos afrontats. k) L'incompliment de l'obligació prevista en l'article 12 ter, quan no constitueixi infracció greu. l) L'incompliment per part dels proveïdors de serveis d'intermediació en línia de qualsevol de les obligacions establertes en els articles 3 a 12 del Reglament (UE) 2019/1150, quan no constitueixi infracció greu. m) L'incompliment per part dels proveïdors de motors de recerca en línia de qualsevol de les obligacions establertes en els articles 5 i 7 del Reglament (UE) 2019/1150, quan no constitueixi infracció greu. n) L'incompliment per part dels proveïdors de serveis d'intermediació de dades de qualsevol de les obligacions previstes en l'article 11 del Reglament (UE) 2022/868, quan no constitueixi infracció greu. ñ) L'incompliment per part dels proveïdors de serveis d'intermediació de dades de qualsevol de les condicions establertes en l'article 12 del Reglament (UE) 2022/868, quan no constitueixi infracció greu. o) L'incompliment per part de les organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes de qualsevol dels requisits exigits en virtut dels articles 18, 19, 20, 21 i 22 del Reglament (UE) 2022/868, quan no constitueixi infracció greu. p) L'incompliment per part de proveïdors de serveis d'intermediació de dades i d'organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes de les obligacions establertes en l'article 31 del Reglament (UE) 2022/868 en matèria de transferències de dades no personals a tercers països, quan no constitueixi infracció greu.

Article 39. Sancions.

1. Per la comissió de les infraccions recollides en l'article anterior, s'imposaran les sancions següents: a) Per la comissió d'infraccions molt greus, multa de 150.001 fins a 600.000 euros. La reiteració en el termini de tres anys de dues o més infraccions molt greus, sancionades amb caràcter ferm, podrà donar lloc, en funció de les seves circumstàncies, a la sanció de prohibició d'actuació a Espanya, durant un termini màxim de dos anys. b) Per la comissió d'infraccions greus, multa de 30.001 fins a 150.000 euros. c) Per la comissió d'infraccions lleus, multa de fins a 30.000 euros.

2. Quan les infraccions sancionables d'acord amb el que preveu aquesta Llei haguessin estat comeses per prestadors de serveis establerts en estats que no siguin membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, l'òrgan que hagués imposat la corresponent sanció podrà ordenar als prestadors de serveis d'intermediació que prenguin les mesures necessàries per a impedir l'accés des d'Espanya als serveis oferts per aquells per un període màxim de dos anys en el cas d'infraccions molt greus, un any en el d'infraccions greus i sis mesos en el d'infraccions lleus.

3. Sense perjudici de les sancions econòmiques que puguin imposar-se d'acord amb aquesta llei, per la comissió de la infracció prevista en la lletra p) de l'apartat 3 de l'article 38, o la lletra o) de l'apartat 4 de l'article 38, es cancel·larà la inscripció en els registres públics nacional i de la Unió d'organitzacions reconegudes de gestió de dades amb fins altruistes, i es revocarà el dret a utilitzar la denominació organització de gestió de dades amb fins altruistes reconeguda a la Unió.

4. Les infraccions podran dur aparellada alguna o algunes de les sancions accessòries següents: a) Les infraccions greus i molt greus podran dur aparellada la publicació, a càrrec del sancionat, de la resolució sancionadora al «Butlletí Oficial de l'Estat», o al diari oficial de l'administració pública que, si escau, hagués imposat la sanció; en dos periòdics l'àmbit de difusió dels quals coincideixi amb el de l'administració pública esmentada o a la pàgina d'inici del lloc d'Internet del prestador, una vegada que aquella tingui caràcter ferm. Per a la imposició d'aquesta sanció, es considerarà la repercussió social de la infracció comesa, pel nombre d'usuaris o de contractes afectats, i la gravetat de l'il·lícit. b) Sense perjudici de les sancions econòmiques a les quals es refereix l'article 39.1 b), als prestadors de serveis d'intermediació de dades que hagin comès alguna de les infraccions greus previstes en les lletres n), ñ) i o) de l'article 38.3, se'ls podrà imposar com a sanció accessòria el cessament definitiu de l'activitat de prestació en els termes establerts en l'article 14.4 del Reglament (UE) 2022/868.

Article 39 bis. Moderació de les sancions.

L'òrgan sancionador establirà la quantia de la sanció aplicant l'escala relativa a la classe d'infraccions que precedeixi immediatament en gravetat a aquella en la qual s'integra la considerada en el cas de què es tracti, en els supòsits següents: a) Quan s'apreciï una qualificada disminució de la culpabilitat de l'imputat o de l'antijuridicitat del fet com a conseqüència de la concurrència significativa de diversos dels criteris enunciats en l'article 40. b) Quan l'entitat infractora hagi regularitzat la situació irregular de forma diligent. c) Quan pugui apreciar-se que la conducta de l'afectat ha pogut induir a la comissió de la infracció. d) Quan l'infractor hagi reconegut espontàniament la seva culpabilitat. e) Quan s'hagi produït un procés de fusió per absorció i la infracció fos anterior a l'esmentat procés, no sent imputable a l'entitat absorbent.

Article 39 ter. Advertiment.

1. Els òrgans amb competència sancionadora, atesa la naturalesa dels fets i la concurrència significativa dels criteris establerts en els articles 39 bis i 40, podran acordar no iniciar l'obertura del procediment sancionador i, en el seu lloc, advertir el subjecte responsable, a fi que en el termini que l'òrgan sancionador determini, acrediti l'adopció de les mesures correctives que, en cada cas, resultin pertinents, sempre que els fets fossin constitutius d'infracció lleu o greu d'acord amb el que disposa aquesta Llei.

2. Si l'advertiment no fos atès en el termini que l'òrgan sancionador hagués determinat, procedirà l'obertura del corresponent procediment sancionador per incompliment.

Article 40. Graduació de la quantia de les sancions.

La quantia de les multes que s'imposin es graduarà atenent els criteris següents: a) L'existència d'intencionalitat. b) El termini de temps durant el qual s'hagi estat cometent la infracció. c) La reincidència per comissió d'infraccions de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma. d) La naturalesa i quantia dels perjudicis causats. e) Els beneficis obtinguts per la infracció. f) El volum de facturació al qual afecti la infracció comesa. g) L'adhesió a un codi de conducta o a un sistema d'autoregulació publicitària aplicable respecte a la infracció comesa, que compleixi el que disposa l'article 18 o la disposició final vuitena i que hagi estat informat favorablement per l'òrgan o òrgans competents. h) L'adopció de mesures per a mitigar o reparar el dany causat per la infracció.

Article 41. Mesures de caràcter provisional.

1. En els procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus es podran adoptar, d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i les seves normes de desenvolupament, les mesures de caràcter provisional previstes en les esmentades normes que s'estimin necessàries per a assegurar l'eficàcia de la resolució que definitivament es dicti, el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció i les exigències dels interessos generals. En particular, podran acordar-se les mesures següents: a) Suspensió temporal de l'activitat del prestador de serveis i, si escau, tancament provisional dels seus establiments. b) Precinte, dipòsit o comís de registres, suports i arxius informàtics i de documents en general, i també d'aparells i equips informàtics de tot tipus. c) Advertir el públic de l'existència de possibles conductes infractores i de la incoació de l'expedient sancionador de què es tracti, i també de les mesures adoptades per al cessament de les esmentades conductes.

2. En l'adopció i el compliment de les mesures als quals es refereix l'apartat anterior, es respectaran, en tot cas, les garanties, normes i procediments previstos en l'ordenament jurídic per a protegir els drets a la intimitat personal i familiar, a la protecció de les dades personals, a la llibertat d'expressió o a la llibertat d'informació, quan aquests puguin resultar afectats. En tots els casos en els quals la Constitució, les normes reguladores dels respectius drets i llibertats o les que siguin aplicables a les diferents matèries atribueixin competència als òrgans jurisdiccionals per a intervenir en l'exercici d'activitats o drets, només l'autoritat judicial competent podrà adoptar les mesures previstes en aquest article.

3. En tot cas, es respectarà el principi de proporcionalitat de la mesura a adoptar amb els objectius que es pretenga assolir en cada supòsit.

4. En casos d'urgència i per a la protecció immediata dels interessos implicats, les mesures provisionals previstes en el present article podran ser acordades abans de la iniciació de l'expedient sancionador. Les mesures hauran de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment, que s'haurà d'efectuar dins els quinze dies següents a la seva adopció, el qual podrà ser objecte del recurs que pertoqui. En tot cas, les esmentades mesures quedaran sense efecte si no s'inicia el procediment sancionador en l'esmentat termini o quan l'acord d'iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre les mateixes.

Article 42. Multa coercitiva.

L'òrgan administratiu competent per a resoldre el procediment sancionador podrà imposar multes coercitives per un import que no excedeixi de 6.000 euros per cada dia que transcorri sense complir les mesures provisionals que haguessin estat acordades.

Article 43. Competència sancionadora.

1. La imposició de sancions per l'incompliment del que preveu aquesta Llei correspondrà, en el cas d'infraccions molt greus, a la persona titular del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, i en el d'infraccions greus i lleus, a la persona titular de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. No obstant l'anterior, la imposició de sancions per incompliment de les resolucions dictades pels òrgans competents en funció de la matèria o entitat de la qual es tracti als quals es refereixen les lletres a) i b) de l'article 38.2 d'aquesta Llei correspondrà a l'òrgan que va dictar la resolució incomplerta. Igualment, correspondrà a l'Agència de Protecció de Dades la imposició de sancions per la comissió de les infraccions tipificades en els articles 38.3 c), d) i i) i 38.4 d), g) i h) d'aquesta Llei.

2. La potestat sancionadora regulada en aquesta Llei s'exercirà de conformitat amb el que estableix al respecte la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i en les seves normes de desenvolupament. El procediment tindrà una durada màxima de nou mesos a comptar des de la data de l'acord d'iniciació. El termini màxim de durada del procediment simplificat serà de tres mesos.

Article 44. Concurrència d'infraccions i sancions.

1. No podrà exercitar-se la potestat sancionadora a la qual es refereix la present Llei quan hagi recaigut sanció penal, en els casos en els quals s'apreciï identitat de subjecte, fet i fonament. No obstant això, quan s'estigui tramitant un procés penal pels mateixos fets o per uns altres la separació dels quals dels sancionables d'acord amb aquesta Llei sigui racionalment impossible, el procediment quedarà suspès respecte als mateixos fins que recaigui pronunciament ferm de l'autoritat judicial. Represa l'expedient, si escau, la resolució que es dicti haurà de respectar els fets declarats provats en la resolució judicial.

2. La imposició d'una sanció prevista en aquesta Llei no impedirà la tramitació i resolució d'un altre procediment sancionador pels òrgans o organismes competents en cada cas quan la conducta infractora s'hagués comès utilitzant tècniques i mitjans telemàtics o electrònics i resulti tipificada en una altra Llei, sempre que no hi hagi identitat del bé jurídic protegit.

3. No procedirà la imposició de sancions segons el que preveu aquesta Llei quan els fets constitutius d'infracció ho siguin també d'una altra tipificada en la normativa sectorial a la qual estigui subjecte el prestador del servei i existeixi identitat del bé jurídic protegit. Quan, com a conseqüència d'una actuació sancionadora, es tingués coneixement de fets que poguessin ser constitutius d'infraccions tipificades en altres lleis, se'n donarà compte als òrgans o organismes competents per a la seva supervisió i sanció.

Article 45. Prescripció.

Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes lleus a l'any.