Text legal · Traducció no oficial

Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 10/2015
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 10/2015 estableix el marc general de salvaguarda dels béns del patrimoni cultural immaterial a Espanya, en compliment de la Convenció de la UNESCO de 2003. Regula les competències de l'Administració General de l'Estat, el règim de protecció dels béns immaterials —incloent-hi la Declaració de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial— i crea l'Inventari General i el Pla Nacional de Salvaguarda. Reconeix el protagonisme de les comunitats portadores i estableix principis d'igualtat, accessibilitat i comunicació cultural entre administracions.

A qui afecta i abast

S'aplica a totes les administracions públiques —Administració General de l'Estat, comunitats autònomes i corporacions locals— en l'exercici de les seves competències respectives sobre béns del patrimoni cultural immaterial presents al territori de l'Estat espanyol, i abasta usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats reconeguin com a part del seu patrimoni cultural.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

I. Els béns culturals immaterials

El concepte de patrimoni cultural ha seguit un procés ininterromput d'ampliació al llarg de l'últim segle. De l'artístic i l'històric i del monumental com a valors i tipologies centrals, ha passat a incorporar també altres elements que integren una nova noció ampliada de la cultura. Això respon a una nova concepció derivada de la teorització científica de l'etnologia i l'antropologia, a la qual s'associa un increment de la consciència social sobre aquestes altres expressions i manifestacions de la cultura. Aquest procés es podria sintetitzar ara en la proposta doctrinal del trànsit dels «béns cosa» als «béns activitat» o, dit en termes més actuals, dels béns materials als béns immaterials.

Sens perjudici que, essencialment, en tots els béns culturals hi ha un component simbòlic no tangible i que la imbricació entre el material i l'immaterial és profunda i, en molts casos, inescindible, la configuració externa dels suports a través dels quals es manifesta el patrimoni cultural és el que permet aquesta distinció entre el material i l'immaterial com a assumptes singulars i diferents. I això comporta fórmules i tècniques jurídiques clarament diferenciades a l'hora de la seva protecció. Mentre que en la protecció dels primers prima la «conservació» del bé en la seva configuració prístina i en la seva ubicació territorial (sobretot en els de caràcter immoble), en els segons destaca una acció de «salvaguarda» de les pràctiques i de les comunitats portadores amb la finalitat de preservar les condicions del seu intrínsec procés evolutiu, que es realitza a través de la transmissió intra i intergeneracional. Els béns immaterials també posseeixen un «locus» espacial, però aquest pot presentar àmbits i abasts més difusos en tant que en ells prima la comunitat portadora de les formes culturals que els integren, així com el seu caràcter dinàmic i la seva capacitat de ser compartit.

El procés d'emergència del patrimoni immaterial és llarg en el temps. Els estudis etnogràfics i antropològics, des que van aconseguir estatus científic en els darrers anys del segle XIX, havien anat impulsant el floriment de l'interès cap a les formes d'expressió de la cultura tradicional.

Tanmateix, a diferència del patrimoni històric material, l'ara anomenat patrimoni immaterial no va arribar a tenir, durant la major part d'aquell segle, un lloc en el sistema de protecció jurídica del patrimoni. La inserció de les manifestacions culturals immaterials en l'ordenament jurídic és un fet nou, que tan sols ha començat a prendre cos en les darreres dècades, al ritme del seu creixent apreci social.

II. La legislació espanyola

Els béns culturals immaterials a penes van ser contemplats en les primeres normes generals del patrimoni cultural. La Constitució Espanyola de 1978 oferirà un marc conceptual clarament receptiu al patrimoni immaterial, pioner en el context constitucional europeu. En l'àmbit de la legislació estatal, la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, és el text que comença a considerar explícitament els valors immaterials, en la invocació als «coneixements i activitats», en el si del patrimoni etnogràfic, com a nou objecte de protecció.

Totes les comunitats autònomes, en aplicació de les seves competències exclusives en matèria de patrimoni cultural, han procedit a la regulació normativa d'aquesta matèria. La normativa autonòmica sobre patrimoni històric o cultural aprovada entre els anys 1990 i 2013 ha anat incorporant, amb fórmules i denominacions diferents, els béns culturals immaterials.

III. Els compromisos internacionals

L'impuls més decisiu del patrimoni immaterial es situa en el Dret Internacional, fonamentalment en l'acció de la UNESCO, que culmina en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 2003. Amb anterioritat a aquesta Convenció, s'havia anat allanant el camí en un procés curt en el temps, però jalonat per nombroses iniciatives: la Conferència d'Accra (1975), la de Bogotà (1978), la Conferència Intergovernamental de Mèxic (1982) i la de París (1989), fins a la consolidació de l'expressió «patrimoni cultural immaterial» a principis del segle XXI. El procés culminarà amb l'aprovació, en la 32a reunió de la UNESCO el 17 d'octubre de 2003, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, ratificada per Espanya l'any 2006.

IV. La competència de l'Estat

La Constitució Espanyola incorpora, en matèria de cultura, un sistema competencial complex. La present llei s'emmarca en tres eixos competencials: (A) la llei com a norma de «tractament general» del patrimoni cultural immaterial, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional; (B) l'activitat de significació per part de l'Estat dels valors i béns comuns del patrimoni immaterial, basada en el mandat de l'article 149.2 de la Constitució Espanyola; i (C) la facilitació de la comunicació cultural entre les comunitats autònomes, també exigida pel mateix precepte constitucional. La llei articula, a més, la defensa del patrimoni immaterial contra l'espoli i l'exportació, de conformitat amb l'article 149.1.28a de la Constitució Espanyola.

V. Audiència i consulta

En el procés d'elaboració de la present llei s'ha seguit un ampli tràmit de participació i consulta d'organismes i entitats especialitzats i, en especial, d'audiència de les comunitats autònomes per la implicació que es deriva del complex sistema de concurrència competencial.

TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és regular l'acció general de salvaguarda que han d'exercir els poders públics sobre els béns que integren el patrimoni cultural immaterial, en els seus respectius àmbits de competències.

Article 2. Concepte de patrimoni cultural immaterial

Tindran la consideració de béns del patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural, i en particular:

a) Tradicions i expressions orals, incloses les modalitats i particularitats lingüístiques com a vehicle del patrimoni cultural immaterial; així com la toponímia tradicional com a instrument per a la concreció de la denominació geogràfica dels territoris;

b) arts de l'espectacle;

c) usos socials, rituals i actes festius;

d) coneixements i usos relacionats amb la natura i l'univers;

e) tècniques artesanals tradicionals;

f) gastronomia, elaboracions culinàries i alimentació;

g) aprofitaments específics dels paisatges naturals;

h) formes de socialització col·lectiva i organitzacions;

i) manifestacions sonores, música i dansa tradicional.

TÍTOL II. Règim general del patrimoni cultural immaterial

Article 3. Principis generals de les actuacions de salvaguarda

Les actuacions dels poders públics sobre els béns del patrimoni cultural immaterial que siguin objecte de salvaguarda per l'Administració General de l'Estat, per les comunitats autònomes o per les corporacions locals hauran de respectar, en la seva preparació i desenvolupament, els principis generals següents:

a) Els principis i valors continguts en la Constitució Espanyola i en el Dret de la Unió Europea, així com, en general, els drets i deures fonamentals que aquella estableix, en especial la llibertat d'expressió.

b) El principi d'igualtat i no discriminació. El caràcter tradicional de les manifestacions immaterials de la cultura en cap cas empararà el desenvolupament d'accions que constitueixin vulneració del principi d'igualtat de gènere.

c) El protagonisme de les comunitats portadores del patrimoni cultural immaterial, com a titulars, mantenidores i legítimes usuàries del mateix, així com el reconeixement i el respecte mutus.

d) El principi de participació, amb l'objectiu de respectar, mantenir i impulsar el protagonisme dels grups, comunitats portadores, organitzacions i associacions ciutadanes en la recreació, transmissió i difusió del patrimoni cultural immaterial.

e) El principi d'accessibilitat, que faci possible el coneixement i gaudi de les manifestacions culturals immaterials i l'enriquiment cultural de tots els ciutadans, sens perjudici dels usos consuetudinaris pels quals es regeix l'accés a determinats aspectes d'aquestes manifestacions.

f) El principi de comunicació cultural com a garant de la interacció, reconeixement, acostament i enteniment mutu i enriquiment entre les manifestacions culturals immaterials, mitjançant l'acció de col·laboració entre les administracions públiques i de les comunitats o grups portadors dels béns culturals immaterials.

g) El dinamisme inherent al patrimoni cultural immaterial, que per naturalesa és un patrimoni viu, recreat i experimentat en temps present i respon a pràctiques en continu canvi, protagonitzades pels individus i els grups i comunitats.

h) La sostenibilitat de les manifestacions culturals immaterials, evitant-se les alteracions quantitatives i qualitatives dels seus elements culturals alienes a les comunitats portadores i gestores de les mateixes. Les activitats turístiques mai no hauran de vulnerar les característiques essencials ni el desenvolupament propi de les manifestacions, a fi que pugui compatibilitzar-se la seva apropiació i gaudi públic amb el respecte als béns i als seus protagonistes.

i) La consideració de la dimensió cultural immaterial dels béns mobles i immobles que siguin objecte de protecció com a béns culturals.

j) Les actuacions que s'adoptin per salvaguardar els béns jurídics protegits hauran de respectar en tot cas els principis de garantia de la llibertat d'establiment i la llibertat de circulació establerts en la normativa vigent en matèria d'unitat de mercat.

Article 4. Protecció dels béns materials associats

1. Les administracions públiques vetllaran pel respecte i la conservació dels llocs, espais, itineraris i dels suports materials en els quals descansin els béns immaterials objecte de salvaguarda.

A aquests efectes, les mesures de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial podran determinar les mesures específiques i singulars de protecció respecte dels béns mobles i immobles associats intrínsecament a aquell, sempre que aquesta protecció en permeti el manteniment, l'evolució i l'ús habitual, sens perjudici de les mesures singulars que, per a la protecció d'aquests béns mobles i immobles, puguin establir-se d'acord amb el que disposa la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol i la legislació de les comunitats autònomes competents en la matèria.

2. Els béns mobles i espais vinculats al desenvolupament de les manifestacions culturals immaterials podran ser objecte de mesures de protecció conforme a la legislació urbanística i d'ordenació del territori per part de les administracions competents.

En cap cas aquestes mesures de protecció suposaran una restricció a les facultats dels propietaris o titulars de drets sobre aquests béns. Perquè puguin donar-se tals limitacions caldrà seguir, si escau, els procediments previstos en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i la corresponent legislació autonòmica.

Article 5. Espoli i exportació

1. Correspon a l'Administració General de l'Estat, en l'àmbit de les seves competències, adoptar les mesures que resultin procedents per a la defensa davant l'exportació i l'espoli dels béns materials associats al patrimoni cultural immaterial.

2. En relació amb l'espoli de béns declarats Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, s'estarà, igualment, al que disposa l'article 4 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i l'article 11 del Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. Donada la naturalesa especial d'aquests béns, en el cas que sigui apreciable la possible pèrdua del bé o el menyscabament de la seva funció social, es decidirà la seva inclusió en una llista de béns en perill perquè es procedeixi a l'obertura d'un procediment encaminat a la preservació i protecció del bé espoliat. En aquest procediment es sol·licitaran els informes tècnics pertinents, que hauran d'incloure mesures urgents de salvaguarda, per part dels organismes especialitzats de la comunitat autònoma afectada.

3. En cas d'exportació de béns mobles associats, s'estarà igualment al que disposa l'article 5 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i les normes reglamentàries de desenvolupament. En tot cas, la defensa d'aquests béns davant l'exportació es cenyirà a aquells casos en els quals la sortida a l'exterior del bé material suport del bé cultural immaterial impedeixi o desnaturalitzi el desenvolupament normal de la pràctica cultural o dels valors per a la seva comunitat d'origen dels quals és portador.

Article 6. Transmissió, difusió i promoció

1. Les administracions públiques competents garantiran la difusió, transmissió i promoció adequades dels béns immaterials objecte de salvaguarda.

2. Les administracions públiques competents promouran la transmissió a les noves generacions dels coneixements, oficis i tècniques tradicionals en previsible perill d'extinció, donant suport i coordinant iniciatives públiques i privades, i mitjançant l'aplicació a aquestes activitats de mesures de foment i incentius fiscals que els puguin resultar d'aplicació, en els termes que estableixi la legislació vigent.

3. Les administracions públiques competents hauran de permetre i, en cas que la normativa sectorial les sotmeti a aquest requisit, autoritzar les actuacions de difusió, transmissió i promoció de les manifestacions immaterials de la cultura.

Les mesures que, si escau, s'adoptin per salvaguardar altres béns jurídics protegits, hauran de ser proporcionades i degudament justificades.

Article 7. Mesures de caràcter educatiu

1. Les administracions educatives i les universitats procuraran la inclusió del coneixement i el respecte del patrimoni cultural immaterial entre els continguts dels seus ensenyaments respectius i en els programes de formació permanent del professorat de l'educació bàsica.

2. El Govern, a partir del respecte a l'autonomia universitària i en col·laboració amb les comunitats autònomes i el Consell d'Universitats, promourà, en l'àmbit de les seves competències:

a) El disseny i la implantació de títols universitaris oficials de grau els plans d'estudi dels quals contemplin una formació específicament orientada a l'adquisició de competències i habilitats relatives a la protecció, gestió, transmissió, difusió i promoció del patrimoni cultural immaterial.

b) El disseny i la implantació de programes de màster en àrees relacionades amb el patrimoni cultural immaterial.

Article 8. Mesures d'informació i sensibilització

L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les corporacions locals, en l'exercici de les seves respectives competències, i en el marc del Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, podran promoure mesures tendents a informar i sensibilitzar la població sobre les característiques i els valors del patrimoni cultural immaterial i les amenaces que pesen sobre ell.

Article 9. Garantia de gaudi públic

Les administracions públiques, dins del Pla al qual fa referència l'article 13, establiran les mesures que garanteixin l'accés de la ciutadania a les diferents manifestacions immaterials de la cultura, en els termes previstos en l'article 3, sempre que aquestes accions no vulnerin l'essència i les característiques dels béns ni els drets de tercers sobre els mateixos i sens perjudici del respecte als usos consuetudinaris d'aquestes.

Article 10. Comunicació cultural entre administracions públiques

Les administracions públiques propiciaran, de comú acord, la comunicació cultural entre elles, el coneixement de la pluralitat del patrimoni cultural dels espanyols, els pobles d'Espanya i altres comunitats, així com l'intercanvi d'informació sobre les seves activitats culturals, considerant la diversitat de les expressions culturals com una riquesa que ha de ser mantinguda i preservada cap al futur.

El Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial al qual fa referència l'article 13 inclourà bases i línies de col·laboració per a l'impuls de la comunicació cultural.

TÍTOL III. Competències de l'Administració General de l'Estat

Article 11. Competències

1. Correspon a l'Administració General de l'Estat, de conformitat amb el que estableixen els articles 44, 46, 149.1, regles 1a i 28a, i 149.2 de la Constitució Espanyola, garantir la conservació del patrimoni immaterial espanyol, així com promoure l'enriquiment del mateix i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans a les seves diferents manifestacions. A tal fi, s'adoptaran les mesures necessàries per facilitar la seva col·laboració amb els restants poders públics i la d'aquests entre si, així com per recaptar i proporcionar tota la informació que fos necessària als fins d'aquesta llei.

2. Corresponen a l'Administració General de l'Estat, a través del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, en col·laboració amb les comunitats autònomes, les funcions següents:

a) La proposta, elaboració, seguiment i revisió del Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

b) La gestió de l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial.

c) La salvaguarda del patrimoni cultural immaterial mitjançant la Declaració de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, en els termes previstos en aquesta llei.

3. L'Administració General de l'Estat, sens perjudici de les competències pròpies de les comunitats autònomes, cooperarà amb l'acció cultural de les diferents administracions públiques en el marc de l'article 9. A tal efecte, l'Estat posarà al servei de la comunicació cultural les institucions museístiques, arxius, biblioteques i altres centres culturals de la seva titularitat.

4. Correspon a l'Administració General de l'Estat i a les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves competències, la difusió internacional del coneixement dels béns del patrimoni cultural immaterial espanyol, així com l'intercanvi d'informació cultural, tècnica i científica amb els altres estats i amb els organismes internacionals.

En particular, i de conformitat amb el que disposa la regla 3a de l'article 149.1 de la Constitució Espanyola, correspon a l'Administració General de l'Estat elevar a la UNESCO les propostes per a la inclusió de béns culturals immaterials en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en la Llista de béns que requereixen Mesures Urgents de Salvaguarda, així com els programes, projectes i activitats de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial que reflecteixin de la manera més adequada els principis i objectius de la Convenció.

Igualment, correspon a l'Administració General de l'Estat la formulació, davant el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, de sol·licituds d'assistència internacional per a la salvaguarda d'aquest patrimoni present al territori nacional, així com la tramesa d'informes periòdics a l'esmentat Comitè sobre les disposicions legislatives, reglamentàries o d'una altra índole que s'adoptin en aplicació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

L'Administració General de l'Estat podrà promoure conjuntament amb altres estats la posada en valor del patrimoni cultural immaterial compartit, estimulant la promoció de candidatures davant les institucions internacionals competents.

Article 12. Declaració de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial

1. L'Administració General de l'Estat, d'acord amb els principis establerts en l'article 3, tindrà competències per declarar la protecció i adoptar mesures de salvaguarda respecte dels béns del patrimoni cultural immaterial en els quals concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan superin l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma i no existeixi un instrument jurídic de cooperació entre comunitats autònomes per a la protecció integral d'aquest bé.

b) Quan ho sol·liciti la comunitat autònoma on tingui lloc la manifestació, prèvia petició a la mateixa de la comunitat portadora del bé.

c) Quan la consideració en conjunt del bé objecte de salvaguarda requereixi per a la seva comprensió específica una consideració unitària d'aquesta tradició compartida, més enllà de la pròpia que pugui rebre en una o diverses comunitats autònomes.

d) Quan tingui per objecte aquelles manifestacions culturals immaterials que, si escau, puguin aparèixer associades o vinculades als serveis públics de titularitat estatal o als béns adscrits al Patrimoni Nacional.

e) Quan el bé posseeixi una especial rellevància i transcendència internacional per a la comunicació cultural, en ser expressió de la història compartida amb altres països.

2. Per reial decret podrà atorgar-se una protecció singular als béns culturals immaterials esmentats anteriorment, mitjançant la seva declaració com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

3. La Declaració de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per part de l'Estat no serà obstacle per a les accions de declaració o significació que, amb la finalitat de ressaltar les especificitats o modulacions que presenten en els seus respectius àmbits territorials, puguin realitzar les comunitats autònomes. En tal cas, s'hauran de preveure acords de col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes.

4. El procediment s'iniciarà d'ofici pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, bé per iniciativa pròpia, a petició raonada d'una o més comunitats autònomes o per petició motivada de persona física o jurídica.

El procediment es desenvoluparà respectant els elements essencials següents:

a) En l'elaboració del reial decret s'establirà una fase d'informació pública.

b) Es preveurà, igualment, el tràmit d'audiència a les comunitats portadores del bé, als titulars de drets reals sobre els béns mobles i immobles associats a la Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, i a les administracions autonòmiques i locals del territori en el qual la manifestació té lloc.

c) En l'elaboració es recabarà l'informe del Consell del Patrimoni Històric i de les institucions consultives especialitzades relacionades amb la matèria i que es considerin convenients, així com dels òrgans competents de les comunitats autònomes.

d) En la documentació constarà una descripció clara del bé en la qual s'enumerin els seus usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que comporta, així com els béns materials, tant mobles com immobles, en els quals tals activitats es sustenten, les comunitats, grups i àmbits geogràfics en els quals es desenvolupa o s'ha desenvolupat tradicionalment, així com, si escau, les amenaces que sobre el mateix puguin concórrer. L'esmentada descripció haurà d'acompanyar-se de la pertinent documentació fotogràfica, audiovisual, o d'un altre ordre, quan sigui possible.

e) El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de dotze mesos i el silenci tindrà efectes desestimatoris.

5. La declaració de les Manifestacions Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial generarà l'obligació d'inscripció d'aquestes en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial.

TÍTOL IV. Instruments de cooperació

Article 13. Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

1. El Govern, a proposta del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i previ acord del Consell del Patrimoni Històric, aprovarà el Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, destinat a desenvolupar amb les diferents administracions públiques una programació coordinada d'activitats en funció de les necessitats del patrimoni cultural immaterial a través de la seva Comissió de Seguiment, sens perjudici del que estableix l'article 35 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.

2. El Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, com a instrument de gestió i de cooperació entre l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes, els ens locals, i altres entitats públiques o privades, haurà, en primer lloc, de facilitar la informació i l'habilitació en el nivell estatal d'accions que permetin la interrelació entre els diferents agents, contemplar els criteris i metodologies d'actuació més apropiats per al patrimoni cultural immaterial, així com alertar sobre els riscos i amenaces als quals pot veure's exposat. A més, haurà de contenir una relació dels programes i línies de treball imprescindibles per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, com ara:

a) Sensibilitzar la societat i aconseguir el reconeixement en el marc de les polítiques culturals.

b) Investigació i documentació, amb les llistes, censos, registres, inventaris, catàlegs, estudis específics i programes especials.

c) Conservació dels suports materials del patrimoni cultural immaterial, tant mobles com immobles i dels espais que els són inherents.

d) Formació, transmissió, promoció i difusió.

e) Les mesures generals de protecció dels béns declarats Manifestacions Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial per l'Administració General de l'Estat i dels que gaudeixin de la màxima categoria de protecció atorgada per les comunitats autònomes, així com les fórmules de cooperació interterritorial per a la seva protecció.

3. Dins del Pla es preveuran especials actuacions de foment emmarcades en el que disposa la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, o en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

4. El Pla tindrà una vigència de deu anys i es revisarà transcorreguts els cinc primers.

Article 14. Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial

1. L'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial haurà de proporcionar informació actualitzada sobre les manifestacions que l'integren, a partir de la informació estatal i de la subministrada per les comunitats autònomes.

2. L'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial haurà de contenir la identificació dels béns i la informació més completa possible sobre els mateixos, en els suports documentals més adequats. El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport gestionarà l'Inventari i garantirà l'actualització, conservació, custòdia i accés públic a aquesta informació.

3. L'Inventari General haurà d'incloure aquells béns culturals immaterials declarats per les comunitats autònomes amb el màxim grau de protecció, així com els protegits per l'Administració General de l'Estat sota la categoria de Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

4. El Govern determinarà reglamentàriament l'estructura i règim de funcionament de l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial.

5. Correspon a l'Administració General de l'Estat subministrar davant instàncies internacionals la informació continguda en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial.

6. Les declaracions, llistes, inventaris i atles de les comunitats autònomes que hagin de ser incloses en l'Inventari hauran d'observar metodologies comunes de registre, i s'han de relacionar amb l'Inventari General a través de mitjans digitals interoperatius.

Disposicions transitòria i finals

Disposició transitòria única. Vigència del Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

L'aplicació del que disposa l'article 13 queda diferida fins a l'aprovació d'un nou Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que s'haurà de dur a terme en el termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol

S'afegeix l'incís final següent a l'apartat 2 de l'article 1 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol: «Igualment, formen part del Patrimoni Històric Espanyol els béns que integrin el Patrimoni Cultural Immaterial, de conformitat amb el que estableixi la seva legislació especial.»

Disposició final segona. Modificació del títol de la disposició addicional novena de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre

Es modifica el títol de la disposició addicional novena de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, que queda de la manera següent: «Disposició addicional novena. “A Coruña 2015-120 anys després”.»

Disposició final tercera. Títol competencial

Aquesta llei es dicta a l'empara del que disposen l'article 149.1.1a i 28a, i 149.2 de la Constitució Espanyola, amb excepció de: a) El que disposa l'apartat 4 de l'article 11, que es dicta en virtut del que disposa l'article 149.1.3a de la Constitució Espanyola. b) L'article 7, que es dicta en virtut del que disposa l'article 149.1.30a de la Constitució Espanyola.

Disposició final quarta. Desplegament reglamentari

El Govern, a proposta del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, aprovarà les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta llei.

Disposició final cinquena. Autorització per elaborar un text refós en matèria de Patrimoni Històric Espanyol

S'autoritza el Govern per elaborar, abans del 31 de desembre de 2019, un text refós en el qual s'integrin, degudament regularitzades, aclarides i harmonitzades, la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol i la present llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, així com les disposicions en matèria de protecció del patrimoni històric contingudes en normes amb rang de llei.

Disposició final sisena. Regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural

El que estableix la present llei s'entén, en tot cas, sens perjudici de les previsions contingudes en la Llei 18/2013, de 12 de novembre, per a la regulació de la Tauromàquia com a patrimoni cultural.

Disposició final setena. Transferència de dades a l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial

En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'Administració General de l'Estat iniciarà els tràmits necessaris per aconseguir la plena transferència a l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial de les dades que, referides al patrimoni cultural immaterial de les diferents administracions públiques, constin actualment en el Registre General de Béns d'Interès Cultural.

Disposició final vuitena. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 1cfe30c395b2).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.