Llei 1/2017, de 18 d'abril, sobre restitució de béns culturals que hagin sortit de forma il·legal del territori espanyol o d'un altre Estat membre de la Unió Europea, per la qual s'incorpora a l'ordenament espanyol la Directiva 2014/60/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte la regulació de les condicions de restitució de béns culturals que hagin sortit il·legalment del territori espanyol i es trobin en el territori d'un altre Estat membre de la Unió Europea, així com de l'acció de restitució que es pugui presentar davant les autoritats espanyoles sobre els béns que hagin sortit de forma il·legal del territori d'un altre Estat membre de la Unió Europea i que es trobin en territori espanyol.

Article 2. Definicions

Als efectes de la present llei, s'entendrà per:

1r «Bé cultural»: aquell que a) Estigui classificat, abans o després d'haver sortit de forma il·legal del territori d'un Estat membre de la Unió Europea, com a «patrimoni artístic, històric o cultural», d'acord amb la legislació estatal o regional o els procediments administratius nacionals en el marc de l'article 36 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. b) Es trobi inclòs en inventaris d'institucions eclesiàstiques, formi part de col·leccions públiques, o pertanyi a alguna de les categories que es relacionen en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en les lleis que en matèria de patrimoni històric o cultural han aprovat les comunitats autònomes en l'exercici de la seva competència, en el Reglament (CE) núm. 116/2009 del Consell, de 18 de desembre de 2008, relatiu a l'exportació de béns culturals, sigui la seva titularitat pública o privada, o en la pròpia Directiva 2014/60/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa a la restitució de béns culturals que hagin sortit de forma il·legal del territori d'un Estat membre, i per la qual es modifica el Reglament (UE) núm. 1024/2012, publicada el 12 de juny de 2015.

2n «Col·leccions públiques»: aquelles formades per béns culturals que, estant classificades com a públiques d'acord amb la legislació d'un Estat membre, són propietat d'aquell Estat membre, d'una autoritat local o regional del mateix o d'una institució situada en el seu territori, a condició que aquella institució sigui de titularitat de l'esmentat Estat membre o d'una autoritat local o regional, o estigui finançada de forma significativa per qualsevol d'ells.

3r «Que hagi sortit de forma il·legal del territori d'un Estat membre»: a) Que hagi sortit del territori d'un Estat membre infringint la seva legislació en matèria de protecció del patrimoni nacional entès com el constituït pels seus béns culturals protegits de titularitat pública o privada, o infringint les disposicions del Reglament (CE) núm. 116/2009, del Consell, o b) Que no hagi estat retornat en acabar una sortida temporal realitzada legalment, o que s'infringeixi qualsevol altra condició d'aquella sortida temporal.

4t «Estat membre requirent»: l'Estat membre del territori del qual hagi sortit de forma il·legal el bé cultural.

5è «Estat membre requerit»: l'Estat membre en el territori del qual es trobi un bé cultural que hagi sortit de forma il·legal del territori d'un altre Estat membre.

6è «Restitució»: la devolució material del bé cultural al territori de l'Estat membre requirent.

7è «Posseïdor»: la persona que té la possessió material del bé cultural per compte propi.

8è «Tenidor»: la persona que té la possessió material del bé cultural per compte d'altri.

Article 3. Autoritat central

1. La Secretaria d'Estat de Cultura, o l'òrgan superior de l'Administració General de l'Estat que en cada moment assumeixi les seves competències en matèria de patrimoni històric, serà considerada autoritat central.

2. L'autoritat central competent de l'Estat cooperarà i fomentarà una concertació entre les autoritats nacionals competents dels Estats membres, tenint per missió, en particular: a) Localitzar, a petició de l'Estat membre requirent, un bé cultural concret que hagi sortit de forma il·legal del territori d'aquell Estat membre, i identificar el posseïdor i/o tenidor del mateix. La petició haurà d'anar acompanyada de tota la informació útil per facilitar la recerca, especialment la relativa a la localització efectiva o presumpta del bé. b) Notificar la troballa als Estats membres interessats, en cas de descobrir béns culturals en el seu propi territori, si existissin motius raonables per suposar que els esmentats béns han sortit de forma il·legal del territori d'un altre Estat membre. c) Facilitar la verificació, per part de les autoritats competents de l'Estat membre requirent, que el bé en qüestió és un bé cultural, a condició que la verificació s'efectuï en els sis mesos següents a la notificació prevista en l'apartat b). En el cas que no s'efectuï aquesta acreditació en el termini estipulat, no seran d'aplicació els apartats d) i e). d) Adoptar, en cooperació amb l'Estat membre interessat, les mesures necessàries per a la conservació material del bé cultural. e) Evitar, amb les mesures de precaució que siguin necessàries, que s'eludeixi el procediment de restitució. f) Actuar com a intermediari entre el posseïdor o el tenidor i l'Estat membre requirent en matèria de restitució. En aquest sentit, i sens perjudici del que disposa l'article 6, podrà facilitar l'aplicació d'un procediment d'arbitratge d'acord amb la legislació nacional de l'Estat membre requerit, amb la condició que l'Estat membre requirent i el posseïdor o el tenidor donin formalment la seva conformitat.

3. A través del Consell del Patrimoni Històric Espanyol, es facilitarà la col·laboració dels òrgans competents de les comunitats autònomes amb els de l'Administració General de l'Estat.

Article 4. Sistema d'Informació del Mercat Interior

A través del Sistema d'Informació del Mercat Interior (IMI), l'autoritat central competent de l'Estat cooperarà amb la resta de les autoritats centrals dels Estats membres de la Unió Europea. Així mateix, podrà difondre informació pertinent relacionada amb casos sobre béns culturals que hagin estat robats o que hagin sortit de forma il·legal del seu territori, respectant en tot cas les garanties que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Article 5. Òrgans jurisdiccionals espanyols competents

Són competents per conèixer de l'acció de restitució de béns culturals que hagin sortit de forma il·legal d'un Estat membre de la Unió Europea i que es trobin en territori espanyol els òrgans de l'ordre jurisdiccional civil, d'acord amb el que estableixin les lleis processals i civils.

Article 6. Procés aplicable

Els processos derivats de l'exercici de l'acció de restitució davant els tribunals espanyols es regiran pel que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, en tot el no previst en la present llei, i es tramitaran per les regles establertes en els judicis verbals amb les especialitats que es contenen en els articles següents.

Article 7. Legitimació

1. L'Estat, en qualitat de requirent, podrà interposar una acció de restitució contra el posseïdor, i, si s'escau, contra el tenidor del bé cultural que hagi sortit de forma il·legal del seu territori, davant els tribunals competents de l'Estat membre requerit.

2. Estaran legitimats per a l'exercici de l'acció de restitució únicament els Estats membres de la Unió Europea del territori del qual hagi sortit de forma il·legal el bé cultural.

3. Estaran legitimats passius únicament els qui tinguin la possessió o la simple tinença del bé reclamat.

Article 8. Objecte de l'acció de restitució

L'acció farà referència exclusivament a la restitució del bé cultural, sense que aquesta pugui ampliar-se a qüestions que puguin ser reclamades per mitjà de les accions civils, penals o d'altra naturalesa que puguin procedir d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol.

Article 9. Terminis de l'acció de restitució

1. L'exercici de l'acció de restitució prescriurà en el termini de tres anys a partir de la data en la qual l'autoritat central competent de l'Estat membre requirent hagi tingut coneixement del lloc en el qual es trobava el bé cultural i de la identitat del posseïdor o del tenidor del mateix.

2. En qualsevol cas, l'acció de restitució prescriurà en un termini de trenta anys, a partir de la data en la qual el bé cultural hagi sortit de forma il·legal del territori de l'Estat membre requirent.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, l'acció de restitució de béns pertanyents a col·leccions públiques i de béns inclosos en els inventaris d'institucions eclesiàstiques o d'altres institucions religioses que estiguin sotmesos a un règim especial de protecció per la legislació de l'Estat requirent prescriurà en un termini de setanta-cinc anys, excepte que en el marc d'acords bilaterals amb l'Estat membre s'hagués establert un termini major, o que la legislació de l'Estat requirent prevegi la imprescriptibilitat de l'acció.

Article 10. Admissió de la demanda

1. La demanda haurà d'anar acompanyada de: a) Un document en el qual es descrigui el bé reclamat i es certifiqui que es tracta d'un bé classificat com a bé cultural d'acord amb la definició de l'article 2 de la present llei. b) Una declaració de les autoritats competents de l'Estat requirent que el bé cultural ha sortit del seu territori de forma il·legal i que persisteix aquesta circumstància en el moment de presentar-se la demanda.

2. En el cas d'una expedició temporal realitzada legalment que hagi esdevingut una situació il·legal, la demanda haurà de precisar si es tracta de l'incompliment de l'obligació de devolució, un cop transcorregut el termini, o de la infracció d'alguna de les altres condicions d'aquella expedició temporal.

3. El jutge, d'ofici i sense audiència de les parts, dictarà interlocutòria d'inadmissió de la demanda si no s'acompanyen els documents als quals es refereixen els apartats anteriors o quan la declaració de les autoritats competents referida en la lletra b) de l'apartat 1 no acrediti que la sortida del bé cultural segueix sent il·legal en el moment de la presentació de la demanda.

4. L'autoritat central de l'Estat membre requirent informarà sense demora l'autoritat central competent de l'Estat membre requerit sobre la presentació de la demanda per a la restitució de l'objecte en qüestió. Aquesta informació es facilitarà a través de l'IMI d'acord amb les disposicions legislatives aplicables en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici d'usar altres mitjans de comunicació. L'autoritat central competent de l'Estat membre requerit informarà sense demora les autoritats centrals dels altres Estats membres.

Article 11. Contingut de la sentència

1. El jutge ordenarà la restitució material del bé cultural al territori de l'Estat membre requirent, sempre que quedi provat que es tracta d'un bé cultural i que la seva sortida del territori de l'Estat requirent ha estat il·legal.

2. La mateixa sentència concedirà al posseïdor una indemnització que consideri equitativa en atenció a les circumstàncies que quedin acreditades en el procés, sempre que el posseïdor hagi adquirit el bé de bona fe i provi que ha emprat la diligència deguda en el moment de l'adquisició. Per determinar si el posseïdor va actuar amb la diligència deguda, es tindran en compte totes les circumstàncies de l'adquisició, en particular la documentació sobre la procedència del bé, les autoritzacions de sortida exigides pel Dret de l'Estat membre requirent, en quina qualitat actuen les parts, el preu pagat, la consulta pel posseïdor dels registres accessibles sobre béns culturals robats i qualsevol altra informació pertinent que hagués pogut raonablement obtenir o qualsevol altra gestió que una persona raonable hagués realitzat en les mateixes circumstàncies.

3. En cas de donació o successió, el posseïdor no podrà gaudir d'un règim més favorable que el que hagi tingut la persona de qui hagi adquirit el bé en aquell concepte.

4. Contra les sentències dictades en aquests processos es podrà interposar recurs d'apel·lació.

Article 12. Propietat del bé després de la restitució

La propietat del bé cultural després de la seva restitució es regirà per la legislació interna de l'Estat membre requirent.

Article 13. Indemnització equitativa i despeses

1. Quan l'Estat actuï com a requirent, haurà de satisfer la indemnització equitativa a la qual es refereix l'article 11.2 en el moment en el qual sigui ferma la sentència de restitució, consignant el seu import juntament amb les despeses ocasionades per la conservació del bé cultural reclamat.

2. En el cas que l'Estat requirent sigui un altre Estat membre, la satisfacció de la indemnització equitativa serà el requisit previ perquè es procedeixi a l'execució de la sentència.

3. Les despeses derivades de l'execució de la sentència per la qual s'ordeni la restitució del bé cultural seran sufragades per l'Estat membre requirent.

4. El pagament de la indemnització equitativa i de les despeses derivades de l'execució de la sentència no afectarà el dret de l'Estat membre requirent a reclamar el reemborsament d'aquells imports a les persones responsables de la sortida il·legal del bé cultural del seu territori.

Article 14. Informe sobre l'aplicació de la Llei que transposa la Directiva 2014/60/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014

No més tard del 18 de desembre de 2020, i a continuació cada cinc anys, el Govern presentarà a la Comissió Europea un informe sobre l'aplicació de la present Llei.