Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei té per objecte la regulació del règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, amb la finalitat de fomentar les reduccions d'emissions de manera eficient i econòmicament rendible.

2. El règim de comerç de drets d'emissió s'aplica a les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de les instal·lacions que duguin a terme les activitats descrites en l'annex I i als operadors aèris que realitzin les activitats d'aviació descrites en l'annex I.

Article 2. Definicions

Als efectes d'aquesta llei s'entén per: a) «Gasos d'efecte hivernacle»: el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l'òxid nitrós (N₂O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF₆), i altres gasos d'efecte hivernacle que s'estableixin en els annexos I i II d'aquesta llei. b) «Permís d'emissió»: l'autorització per emetre una tona equivalent de diòxid de carboni des d'una instal·lació o per part d'un operador aèri durant un període determinat. c) «Dret d'emissió»: el dret a emetre una tona equivalent de diòxid de carboni durant un període específic, que és vàlid únicament per als fins d'aquesta llei i que és transferible. d) «Instal·lació»: la unitat tècnica fixa on es dugui a terme una o diverses de les activitats enumerades en l'annex I, així com qualsevol altra activitat directament associada que tingui una relació tècnica amb les activitats dutes a terme en el mateix emplaçament i pugui tenir repercussions en les emissions i la contaminació. e) «Titular»: la persona física o jurídica que explota o controla una instal·lació. f) «Nou entrant»: qualsevol instal·lació que dugui a terme una o més de les activitats indicades en l'annex I que hagi obtingut autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle o una actualització de l'autorització a causa d'un canvi en la naturalesa o el funcionament d'una instal·lació, amb posterioritat a la notificació del pla nacional d'assignació a la Comissió Europea. g) «Públic»: una o diverses persones físiques o jurídiques, i, de conformitat amb la legislació o la pràctica nacional, les associacions, organitzacions o grups d'aquestes persones. h) «Operador aèri»: la persona que explota una aeronau en el moment en què aquesta realitza una activitat d'aviació enumerada en l'annex I, o el propietari de l'aeronau quan la persona que l'explota sigui desconeguda o no hagi estat identificada. i) «Operador de transport aèri comercial»: l'operador que, mitjançant remuneració, presta serveis aèris regulars o no regulars al públic per al transport de passatgers, mercaderies o correu. j) «Administrador»: l'Estat membre responsable de la gestió dels comptes dels operadors aèris de conformitat amb el reglament de la UE sobre el registre de la Unió. k) «Emissions de la aviació atribuïdes»: les emissions produïdes per tots els vols corresponents a les activitats d'aviació de l'annex I amb sortida o destinació a un aeròdrom situat en el territori d'un Estat membre a qui se li aplica el Tractat. l) «Any de seguiment»: l'any natural en el curs del qual s'han de seguir i notificar les dades sobre tonelades-quilòmetre. m) «Assignació gratuïta transitòria»: l'assignació de drets sense cost als titulars d'instal·lacions que compleixin determinades condicions. n) «Paràmetre d'eficiència»: el valor de referència calculat per la Comissió Europea per a una producció determinada. o) «Emissions verificades»: les emissions d'una instal·lació o d'un operador aèri que han estat verificades de conformitat amb l'annex IV. p) «Verificador»: la persona física o jurídica, independent del titular de la instal·lació o de l'operador aèri, que du a terme les tasques de verificació de conformitat amb l'annex IV i la normativa de la Unió Europea sobre verificació i acreditació. q) «Tones-quilòmetre»: la distància multiplicada per la càrrega útil, segons es defineix en la part B de l'annex III. r) «Factors d'emissió»: la mitjana de les emissions d'un gas d'efecte hivernacle en relació amb les dades de l'activitat d'un flux de font, assumint una oxidació completa en el cas de la combustió. s) «Reserva especial»: la quantitat de drets d'emissió reservada per a nous entrants o per a operadors aèris de nova incorporació, d'acord amb el que estableixi la normativa de la Unió Europea. t) «Unitats de reducció d'emissions (URE)»: les unitats expedides de conformitat amb l'article 6 del Protocol de Kyoto i les decisions adoptades en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. u) «Reduccions certificades d'emissions (RCE)»: les unitats expedides de conformitat amb l'article 12 del Protocol de Kyoto i les decisions adoptades en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. v) «Risc de fugida de carboni»: el risc d'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala mundial com a conseqüència del trasllat de la producció de sectors o subsectors de la Unió Europea a tercers països. w) «Subhasta»: el mecanisme d'adjudicació de drets d'emissió al postor que ofereixi el preu més alt en les condicions establertes reglamentàriament. x) «Període de comerç»: el període temporal durant el qual els drets d'emissió expedits per a aquest període tenen validesa. y) «Pla nacional d'assignació»: el document que establia la quantitat total de drets d'emissió a assignar, vàlid per als períodes 2005-2007 i 2008-2012. z) «Registre de la Unió Europea»: el sistema de registre en línia de drets d'emissió establert per la normativa de la Unió Europea.

Article 2 bis. Relacions de cooperació

1. L'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes col·laboren en l'aplicació d'aquesta llei en el marc de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic prevista en l'article 3.

2. Les administracions públiques s'han de proporcionar mútuament la informació necessària per al compliment de les obligacions derivades d'aquesta llei i de la normativa de la Unió Europea aplicable.

Article 3. Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic

1. La Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic és l'òrgan de cooperació i col·laboració entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de polítiques de canvi climàtic, inclosa l'aplicació del règim de comerç de drets d'emissió.

2. La seva composició, funcions i règim de funcionament es determinen reglamentàriament. Entre les seves funcions s'inclouen l'emissió d'informes preceptius sobre el pla nacional d'assignació i la coordinació dels criteris d'aplicació de la llei per les comunitats autònomes.

3. Les decisions es prendran per consens dels seus membres. En cas de disconformitat de les comunitats autònomes, el ministre competent elevarà la qüestió al Consell de Ministres.

Article 3 bis. Consell Nacional del Clima i Taules de Diàleg Social

1. El Consell Nacional del Clima és l'òrgan de participació dels agents socials i econòmics, les organitzacions no governamentals, les comunitats autònomes i les entitats locals en matèria de canvi climàtic.

2. Reglamentàriament s'establiran la composició, les funcions i el règim de funcionament d'aquest Consell, que inclourà taules de diàleg social per als sectors industrials afectats pel règim de comerç de drets d'emissió.

Article 4. Instal·lacions sotmeses a autorització

1. Cap titular d'una instal·lació que dugui a terme les activitats enumerades en l'annex I no pot emetre els gasos d'efecte hivernacle especificats en relació amb aquelles activitats, tret que disposi d'una autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle expedida per l'òrgan competent de la comunitat autònoma en el territori de la qual s'ubiqui la instal·lació.

2. L'autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle pot cobrir una o diverses instal·lacions del mateix titular situades al mateix emplaçament.

Article 5. Sol·licitud d'autorització

1. La sol·licitud d'autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle ha de contenir: a) Identificació de la instal·lació i les seves activitats. b) Descripció de les matèries primeres i auxiliars l'ús de les quals pugui donar lloc a emissions. c) Descripció de les fonts d'emissió de la instal·lació. d) Mesures previstes per al seguiment i la notificació d'emissions, de conformitat amb l'annex III.

2. L'autorització ha d'incloure un pla de seguiment aprovat per l'òrgan competent que estableixi els procediments de seguiment i notificació d'emissions de la instal·lació.

Article 6. Canvis en la instal·lació

1. El titular ha de notificar a l'òrgan competent qualsevol modificació prevista en la naturalesa o el funcionament de la instal·lació, o una ampliació o reducció significativa de la seva capacitat, que pugui requerir una actualització de l'autorització d'emissió.

2. L'òrgan competent actualitzarà l'autorització quan escaigui, especialment quan es produeixin canvis en el seguiment o notificació d'emissions.

Article 7. Extinció de l'autorització

L'autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle s'extingeix quan la instal·lació deixi de dur a terme les activitats incloses en l'annex I o quan es produeixi el tancament definitiu de la instal·lació, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

Article 8. Comunicacions a l'òrgan competent en matèria de registre

L'òrgan competent per atorgar l'autorització ha de comunicar a l'òrgan encarregat de la gestió del Registre de la Unió Europea les decisions d'autorització, actualització i extinció d'autoritzacions d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, en els terminis i amb el contingut que s'estableixin reglamentàriament.

Article 9. Naturalesa jurídica dels drets d'emissió

1. Els drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle tenen naturalesa de bé incorporal de contingut econòmic, transmissibles de conformitat amb el que estableix aquesta llei i la normativa de la Unió Europea sobre el registre de la Unió.

2. La seva constitució, transmissió i extinció es produeix per la inscripció al Registre de la Unió Europea.

Article 10. Normativa financera aplicable

Els drets d'emissió, a l'efecte de la normativa financera, es consideraran instruments financers quan siguin objecte de negociació en mercats regulats o en sistemes multilaterals de negociació, de conformitat amb la normativa de la Unió Europea aplicable.

Article 11. Transmissió

1. Els drets d'emissió poden ser transmesos entre: a) Persones de la Unió Europea. b) Persones de tercers països, quan aquests hagin establert acords de reconeixement mutu amb la Unió Europea.

2. La transmissió de drets d'emissió produeix efectes des de la seva inscripció al Registre de la Unió Europea.

Article 12. Validesa

1. Els drets d'emissió expedits a partir del primer període de comerç que comenci l'1 de gener de 2013 seran vàlids indefinidament.

2. Els drets d'emissió expedits per als períodes anteriors al 2013 van ser vàlids únicament per al període per al qual van ser expedits, tret que hagin estat reconvertits d'acord amb la normativa aplicable.

Article 13. Períodes de comerç

1. El primer període de comerç va ser de l'1 de gener de 2005 al 31 de desembre de 2007. El segon període de comerç va ser de l'1 de gener de 2008 al 31 de desembre de 2012. El tercer període de comerç va comprendre de l'1 de gener de 2013 al 31 de desembre de 2020.

2. El quart període de comerç comprèn de l'1 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2030. Els períodes de comerç successius duren deu anys.

Article 14. Principis generals de l'assignació

1. A partir de l'1 de gener de 2013 i fins al 31 de desembre de 2020, la quantitat total anual de drets d'emissió que s'expedeixi disminueix de manera lineal a partir del punt mitjà del segon període de comerç, aplicant un factor de reducció lineal del 1,74% anual respecte de la quantitat anual màxima del segon període.

2. A partir de l'1 de gener de 2021, el factor de reducció lineal és de l'2,2% anual.

Article 15. Informes sobre l'assignació

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic publicarà anualment un informe sobre l'assignació de drets d'emissió, que inclogui la quantitat total assignada, el nombre de drets assignats gratuïtament i el nombre de drets subhastats, de conformitat amb la normativa de la Unió Europea.

Article 16. Instal·lacions susceptibles de rebre assignació gratuïta transitòria

Poden rebre assignació gratuïta transitòria de drets d'emissió les instal·lacions que duguin a terme les activitats enumerades en l'annex I quan aquestes activitats pertanyin a sectors o subsectors considerats exposats a un risc significatiu de fugida de carboni, de conformitat amb les decisions de la Comissió Europea.

Article 17. Regles d'assignació gratuïta

1. Les assignacions gratuïtes de drets d'emissió es calculen a partir de paràmetres d'eficiència establerts per la Comissió Europea per a cada producte o per a les emissions de processos o de calor.

2. L'assignació gratuïta màxima provisional d'una instal·lació per a un any determinat s'obté multiplicant el valor de referència per al producte pel nivell d'activitat històric corresponent o el nivell d'activitat del nou entrant.

Article 18. Nous entrants

1. Les instal·lacions qualificades com a nous entrants reben drets d'emissió gratuïts de la reserva de nous entrants, si n'hi ha disponible, d'acord amb les regles establertes per la Comissió Europea.

2. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic determina el nombre de drets que es destinen a la reserva de nous entrants per a cada període de comerç.

Article 19. Assignació gratuïta individualitzada

1. El Consell de Ministres aprova, a proposta dels ministeris competents i prèvia consulta de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, l'acord d'assignació gratuïta individualitzada de drets d'emissió a cada instal·lació.

2. L'acord d'assignació s'ha de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat i notificar a cada titular afectat.

Article 19 bis. Períodes de comerç i expedició

A partir del primer dia hàbil de cada any del període de comerç, l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic expedeix als titulars de les instal·lacions el nombre de drets d'emissió que hagin estat assignats gratuïtament per a aquell any, de conformitat amb l'acord d'assignació corresponent.

Article 20. Ajustos de l'assignació

1. Quan es produeixi una reducció significativa de la capacitat d'una instal·lació o el cessament parcial de les seves activitats, l'assignació gratuïta de drets s'ha d'ajustar proporcionalment, en els termes que estableixi la normativa de la Unió Europea.

2. Igualment, l'assignació gratuïta s'ajusta quan una instal·lació canvia el seu nivell d'activitat de manera substancial respecte al nivell d'activitat usat per al càlcul de l'assignació.

Article 21. Devolució de drets d'emissió

1. Cada titular d'una instal·lació ha de retornar, abans del 30 d'abril de cada any, un nombre de drets d'emissió equivalent a les emissions totals verificades de la instal·lació durant l'any natural anterior, tal com s'inscriuen a la taula d'emissions verificades del Registre de la Unió Europea.

2. L'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic cancel·la els drets d'emissió retornats.

Article 21 bis. Seguiment de les emissions

Els titulars de les instal·lacions han de fer el seguiment de les emissions de la instal·lació durant cada any natural d'acord amb el pla de seguiment aprovat per l'òrgan competent, seguint els mètodes i criteris que estableixi la normativa de la Unió Europea sobre seguiment i notificació d'emissions.

Article 22. Notificació d'informació

1. Cada titular d'una instal·lació ha de presentar a l'òrgan competent, fins al 28 de febrer de cada any, un informe verificat sobre les emissions de la instal·lació durant l'any natural anterior. L'informe ha de complir els requisits establerts en la part A de l'annex III.

2. Els titulars han de conservar durant deu anys, com a mínim, tots els informes relatius als períodes de comerç precedents.

Article 23. Valoració de l'informe verificat

1. Si l'òrgan competent considera satisfactori l'informe verificat presentat per un titular, ordena la inscripció de les emissions de l'any precedent a la taula d'emissions verificades del Registre de la Unió Europea, abans del 31 de març.

2. Si l'òrgan competent discrepa de l'informe verificat, notifica al titular les discrepàncies i la proposta de resolució, i, si escau, l'estimació d'emissions. Un cop examinades les al·legacions del titular, l'òrgan competent resol i ordena la inscripció del dato d'emissions corresponent.

Article 24. Verificació de dades

1. L'informe sobre les emissions de la instal·lació ha de ser verificat per un verificador acreditat, de conformitat amb els criteris de la part A de l'annex IV i la normativa de la Unió Europea sobre verificació i acreditació.

2. L'informe es considera satisfactori si el verificador considera que les emissions totals no presenten errors materials.

Article 24 bis. Acreditació dels verificadors

L'acreditació dels verificadors es duu a terme per l'organisme nacional d'acreditació de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 765/2008 del Parlament Europeu i del Consell, i d'acord amb la normativa de la Unió Europea sobre verificació i acreditació.

Article 25. Registre de la Unió Europea

1. L'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic és l'autoritat competent per a l'administració de l'àrea espanyola del Registre de la Unió Europea, que és el sistema electrònic que comptabilitza l'expedició, la titularitat, la transmissió i la cancel·lació de drets d'emissió.

2. El Registre de la Unió Europea opera de conformitat amb el Reglament de la UE sobre el registre de la Unió.

Article 26. Expedició de drets d'emissió

L'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic expedeix, l'1 de gener de cada any o el primer dia hàbil posterior, els drets d'emissió assignats gratuïtament als titulars corresponents per a aquell any, d'acord amb l'acord d'assignació vigent.

Article 26 bis. Suspensió de les operacions en el registre

L'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic pot suspendre l'accés als comptes del Registre de la Unió Europea en els casos previstos per la normativa de la Unió Europea o quan hi hagi indicis fonamentats d'activitats fraudulentes, de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme.

Article 27. Supressió i entrega de drets

1. Quan un titular no retorni els drets d'emissió suficients per cobrir les seves emissions verificades, l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic inscriu a la taula de superàvits o dèficits del registre la diferència entre els drets retornats i les emissions verificades.

2. Cada titular ha de retornar, fins al 30 d'abril de l'any següent al final de cada període de comerç, un nombre de drets d'emissió equivalent a les emissions totals verificades de la instal·lació durant el darrer any del període.

Article 27 bis. Utilització de RCE i URE

Els titulars de les instal·lacions i els operadors aèris poden utilitzar unitats de reduccions certificades d'emissions (RCE) i unitats de reducció d'emissions (URE) del Protocol de Kyoto per al compliment de les seves obligacions de devolució de drets d'emissió, fins als límits quantitatius i qualitatius establerts per la normativa de la Unió Europea.

Article 28. Relació del registre amb l'administrador central

L'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic coordina amb l'administrador central del Registre de la Unió Europea les operacions que afectin l'àrea espanyola del registre, de conformitat amb el Reglament de la UE sobre el registre de la Unió.

Article 29. Tipificació d'infraccions per a instal·lacions fixes

1. Constitueixen infraccions molt greus: a) Emetre gasos d'efecte hivernacle sense autorització. b) Emetre en excés de les emissions cobertes pels drets retornats, sense haver-ho comunicat a l'autoritat competent. c) Proporcionar informació falsa o fraudulenta en qualsevol dels documents presentats.

2. Constitueixen infraccions greus: a) L'incompliment de l'obligació de retornar els drets equivalents a les emissions verificades de l'any anterior. b) L'incompliment de l'obligació de presentar l'informe verificat en el termini establert. c) El manteniment de dades incorrectes en el registre. d) L'incompliment dels requisits del pla de seguiment sense comunicació a l'autoritat competent. e) Qualsevol altra infracció greu de les obligacions de seguiment o notificació.

3. Constitueixen infraccions lleus: les inobservances de caràcter formal de les obligacions previstes en aquesta llei que no constitueixin infraccions greus o molt greus.

Article 29 bis. Tipificació d'infraccions per a l'aviació

1. Constitueixen infraccions molt greus dels operadors aèris: a) Operar sense plan de seguiment aprovat per l'autoritat competent. b) Proporcionar dades falsificades en l'informe d'emissions.

2. Constitueixen infraccions greus dels operadors aèris: a) L'incompliment de l'obligació de retornar els drets d'emissió equivalents a les emissions verificades. b) La no presentació de l'informe verificat en el termini establert. c) L'incompliment de les obligacions de seguiment i notificació sense comunicació prèvia.

3. Constitueixen infraccions lleus de l'operador aèri les inobservances de caràcter formal de les obligacions previstes en aquesta llei.

Article 30. Sancions

1. Les infraccions molt greus s'han de sancionar amb multa de 500.001 euros a 2.000.000 d'euros, i la suspensió de l'autorització d'emissió per un termini màxim de dos anys.

2. Les infraccions greus s'han de sancionar amb: a) Amonestació pública amb publicació al Butlletí Oficial de l'Estat. b) Multa de 50.001 euros a 500.000 euros. c) Suspensió temporal de l'autorització per un termini màxim d'un any; o en el cas de retard en el retorn de drets d'emissió, el pagament d'una sanció de 100 euros per cada tona equivalent de diòxid de carboni en excés, sense que això exclou l'obligació de retornar els drets equivalents a les emissions excedides.

3. Les infraccions lleus s'han de sancionar amb amonestació o multa de fins a 50.000 euros.

Article 31. Prohibició d'explotació als operadors aèris

1. En el cas que un operador aèri la gestió del qual correspongui a Espanya no compleixi els requisits d'aquesta llei i que altres mesures coercitives no hagin aconseguit garantir-ne el compliment, l'Administració General de l'Estat, prèvia consulta de la Comissió de coordinació de polítiques de canvi climàtic, pot sol·licitar a la Comissió Europea que decideixi prohibir l'explotació a l'operador aèri afectat. A aquests efectes, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria pot instar l'adopció d'aquesta mesura.

2. Els operadors aèris afectats per una decisió de la Comissió Europea que imposi una prohibició d'explotació no podran operar en el territori espanyol. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria vetlla per l'aplicació d'aquesta mesura de conformitat amb el que preveu la Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aèria.

3. S'informarà la Comissió Europea, i igualment la Comissió de coordinació de polítiques de canvi climàtic, de les mesures adoptades per Espanya per aplicar les decisions de prohibició d'explotació que s'hagin adoptat.

Article 32. Graduació de les sancions

1. En la imposició de les sancions s'ha de mantenir l'adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, amb especial consideració dels criteris següents: a) L'existència d'intencionalitat. b) La reincidència per comissió de més d'una infracció tipificada en aquesta llei, quan ho hagi declarat resolució ferma. c) El benefici obtingut per la comissió de la infracció. d) La diferència entre les emissions reals i les notificades. e) La diferència entre el nivell d'activitat real i el notificat.

2. Els criteris establerts es tindran en compte per graduar la sanció que s'imposi dins de l'interval corresponent a cada tipus d'infracció.

3. Les infraccions tipificades en l'article 29.3 no donaran lloc a la sanció de suspensió de l'autorització prevista en l'article 30.b).2n quan s'hagi procedit a la correcció de la infracció per pròpia iniciativa.

4. En tot cas, el tancament temporal, total o parcial, de les instal·lacions s'acordarà sense perjudici del pagament del salari o de les indemnitzacions als treballadors que escaiguin i de les mesures que puguin arbitrar-se per a la seva garantia.

5. Quan la quantia de la multa resulti inferior al benefici obtingut per la comissió de la infracció, la multa pot augmentar-se fins al doble d'aquell benefici.

Article 33. Concurrència de sancions

Quan, pels mateixos fets i fonaments jurídics, l'infractor pogués ser sancionat d'acord amb aquesta llei i una altra o altres lleis que fossin d'aplicació, de les possibles sancions se li imposarà la de major gravetat.

Article 34. Mesures de caràcter provisional

Quan s'hagi iniciat un procediment sancionador per infracció molt greu o greu, i si fos necessari per assegurar l'eficàcia de la resolució, l'òrgan competent per sancionar pot acordar alguna o algunes de les mesures provisionals següents per a instal·lacions fixes: a) Tancament temporal, parcial o total, de les instal·lacions, únicament quan es tracti de procediments incoats per infraccions molt greus. b) Precintament d'aparells o equips. c) Suspensió temporal de l'autorització d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. d) Suspensió de l'accés als comptes del Registre de la Unió Europea. e) Suspensió de la transferència de l'assignació gratuïta de drets d'emissió que tingués reconeguda. Les mesures provisionals previstes en els apartats d) i e) també es poden acordar per a operadors aèris quan s'hagi iniciat un procediment sancionador per infracció molt greu o greu.

Article 35. Potestat sancionadora

1. Pel que fa a les instal·lacions fixes, correspon a les comunitats autònomes l'exercici de la potestat sancionadora, a excepció de les infraccions previstes en els articles 29.2.4t, 8è, 9è i 10è; 29.3.5è i 6è i 29.4.3r i 4t, en les quals l'exercici de la potestat sancionadora recaurà en l'Administració General de l'Estat.

2. El titular de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient exerceix la potestat sancionadora sobre els operadors aèris, amb l'informe previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria.

Article 35 bis. Especialitats del procediment administratiu sancionador en les matèries competència de l'Administració General de l'Estat

1. En les matèries atribuïdes per aquesta llei a l'Administració General de l'Estat, l'òrgan competent per a la iniciació del procediment és l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. Amb anterioritat a la iniciació del procediment, es poden realitzar actuacions prèvies, la competència de les quals recau en l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.

2. La instrucció del procediment recau en un funcionari de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic designat a tal efecte en l'acord d'iniciació del procediment.

3. La resolució del procediment sancionador, en els supòsits previstos en l'article 35 de competència de l'Administració General de l'Estat, recau en la persona titular de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient, a excepció de la infracció tipificada en l'article 29.2.4t, sobre la qual resol el Consell de Ministres, amb informe previ de l'Advocacia de l'Estat.

4. S'estableix el termini d'un any, a comptar des de la data de l'acord d'iniciació, per dictar la resolució del procediment i notificar-la a l'interessat.

5. En allò no previst en el present article, el procediment administratiu sancionador d'aplicació d'aquesta llei es regirà per les disposicions previstes en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i pels principis de la potestat sancionadora recollits a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

Article 36. Plans de seguiment per a operadors aèris

1. Els operadors aèris han de disposar d'un pla de seguiment en el qual s'estableixin mesures per dur a terme el seguiment i la notificació de les seves dades d'emissions anuals i tones-quilòmetre transportades.

2. Almenys quatre mesos abans del començament del primer període de notificació, els operadors aèris han de presentar davant del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana els plans de seguiment.

3. Correspon al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb l'informe previ del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, aprovar els plans de seguiment sobre les dades d'emissions i tones-quilòmetre transportades.

4. L'operador aèri ha de revisar regularment el pla de seguiment aprovat i, en tot cas, abans del començament de cada període de comerç. Qualsevol modificació del pla de seguiment ha de presentar-se davant del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

5. Els plans de seguiment d'emissions s'extingeixen en els supòsits següents: a) Obertura de la fase de liquidació en concurs de creditors o extinció de la personalitat jurídica. b) Pèrdua definitiva dels certificats o llicències exigibles per operar.

Article 36 bis. Notificació d'emissions d'operadors aèris

1. L'operador aèri ha de trametre al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, abans del 28 de febrer, l'informe verificat sobre les dades de les emissions produïdes durant l'any anterior. L'informe ha de ser verificat de conformitat amb el que disposa l'annex IV i la normativa de la Unió Europea sobre verificació i acreditació.

2. Els operadors aèris que comencin a desenvolupar una activitat d'aviació de les recollides en l'annex I amb posterioritat a l'1 de febrer de 2009 elaboren l'informe relatiu a les emissions del primer any d'activitat d'acord amb les disposicions relatives a llacunes de dades previstes en la normativa de la Unió en matèria de seguiment i notificació d'emissions.

3. Els operadors aèris que siguin considerats petits emissors poden emprar els procediments de seguiment i notificació simplificats.

4. Quan un operador aèri deixi de realitzar activitats d'aviació incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, ha de trametre una comunicació al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

5. La informació coberta pel secret professional no pot divulgar-se a cap altra persona o autoritat, excepte el que prevegin les disposicions legals o reglamentàries.

Article 36 ter. Valoració de l'informe verificat sobre les emissions de l'any precedent dels operadors aèris

1. Si el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana emet informe favorable respecte a l'informe sobre les dades de les emissions verificat presentat per un operador aèri, ho notifica al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic perquè procedeixi a inscriure, abans del 31 de març, el dato sobre emissions de l'any precedent en la taula d'emissions verificades del Registre de la Unió Europea.

2. Si el Ministeri de Transports discrepa de l'informe verificat, notifica a l'operador aèri les discrepàncies, la proposta de resolució i, si escau, l'estimació d'emissions.

3. En els supòsits en els quals l'operador aèri no tramet l'informe verificat en el termini establert, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a sol·licitud del Ministeri de Transports, procedeix a l'estimació d'emissions.

4. L'estimació del dato d'emissions es realitza d'acord amb la metodologia exigible i aplicant les disposicions relatives a llacunes de dades previstes en la normativa de la Unió Europea en matèria de seguiment i notificació d'emissions.

5. La Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic pot sol·licitar que les autoritats competents informin sobre el desenvolupament de les funcions previstes en aquest article.

Article 37. Quantitat total de drets per al sector de l'aviació

Els drets d'emissió de cada període de comerç s'assignen als operadors d'aeronaus d'acord amb el que preveuen els articles següents. La quantitat total de drets d'emissió que s'expideixin per al sector de l'aviació a la Unió Europea en el seu conjunt és la determinada per la Comissió Europea d'acord amb la normativa de la Unió.

Article 38. Assignació de drets d'emissió als operadors aèris

1. Per a cada un dels períodes de comerç definits en l'article 13, cada operador aèri pot sol·licitar l'assignació de drets d'emissió gratuïts, d'acord amb el que estableixi la normativa de la Unió Europea.

2. La sol·licitud es presenta davant del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La sol·licitud consisteix en les dades de tones-quilòmetre verificades en relació amb les activitats d'aviació de l'annex I dutes a terme per l'operador aèri en l'any de seguiment.

3. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic tramet a la Comissió Europea les sol·licituds rebudes acompanyades de l'informe del Ministeri de Transports, d'acord amb la normativa de la Unió Europea.

4. L'assignació als operadors aèris es basa en els paràmetres que, de conformitat amb la normativa de la Unió Europea, determina la Comissió Europea almenys quinze mesos abans del començament de cada període de comerç.

5. L'assignació de drets d'emissió s'adopta per acord del Consell de Ministres, prèvia consulta a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, i a proposta dels ministeris competents.

6. L'acord del Consell de Ministres relatiu a l'assignació de drets d'emissió determina la quantitat total de drets assignats per al període i per any a cada operador.

7. L'acord d'assignació es comunica, en el termini de deu dies des de la seva adopció, a l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.

8. Les resolucions sobre l'assignació individualitzada de drets d'emissió als operadors aèris seran accessibles al públic.

Article 39. Reserva especial per a determinats operadors aèris

1. El tres per cent de la quantitat de drets d'emissió que hagin d'assignar-se als operadors aèris a escala de la Unió Europea es destina a una reserva especial per als operadors aèris: a) Que comencin a desenvolupar una activitat d'aviació una vegada transcorregut l'any de seguiment per a l'assignació d'un període de comerç. b) Les dades sobre tones-quilòmetre dels quals augmentin per terme mitjà més d'un divuit per cent anual.

2. Les activitats descrites en l'apartat anterior no han de representar, en la seva totalitat o en part, una continuació d'una activitat d'aviació realitzada prèviament per un altre operador aèri.

3. La gestió de la reserva especial es realitza d'acord amb la normativa de la Unió Europea.

Article 40. Sol·licitud d'assignació a la reserva especial per a determinats operadors aèris

1. Poden sol·licitar assignació gratuïta de drets d'emissió de la reserva especial els operadors aèris que compleixin els criteris establerts en l'article anterior. Les sol·licituds d'assignació s'adrecen en format electrònic a l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic abans del 30 de juny del tercer any del període de comerç, i han de facilitar dades de tones-quilòmetre verificades i aportar proves del compliment dels criteris d'assignació.

2. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, abans del 31 de desembre del tercer any del període de comerç, tramet a la Comissió Europea les sol·licituds d'assignació de la reserva especial.

Article 41. Acord d'assignació de drets des de la reserva especial

1. La resolució de l'assignació de drets d'emissió de la reserva especial s'adopta per acord del Consell de Ministres, prèvia consulta a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, i a proposta dels ministeris competents.

2. L'acord del Consell de Ministres relatiu a l'assignació de drets d'emissió de la reserva especial determina: a) L'assignació de drets a tot operador aèri la sol·licitud del qual s'hagi presentat a la Comissió Europea, calculada multiplicant el valor de referència de la Comissió Europea per les tones-quilòmetre o el creixement absolut corresponent. b) L'assignació de drets per any, dividint el total d'assignació entre el nombre d'anys naturals complets restants del període de comerç.

3. L'acord s'adopta i es publica en un termini màxim de tres mesos des de la data d'adopció del valor de referència per la Comissió Europea.

4. Les assignacions a un operador aèri en virtut de la lletra b) de l'article 39.1 no excediran d'1.000.000 de drets d'emissió.

5. Els drets d'emissió de la reserva especial que no hagin estat assignats es subhastaran de conformitat amb el que disposa l'article 14.

Article 42. Acord d'assignació de drets des de la reserva especial (règim anterior a 2020)

1. La resolució de l'assignació de drets d'emissió de la reserva especial s'adopta per acord del Consell de Ministres, feta la tràmit d'informació pública, prèvia consulta a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, i a proposta dels ministeris competents.

2. L'acord del Consell de Ministres relatiu a l'assignació de drets d'emissió determina: a) L'assignació de drets de la reserva especial a tot operador aèri la sol·licitud del qual s'hagi presentat, calculada multiplicant el valor de referència de la Comissió per les tones-quilòmetre o el creixement absolut corresponent. b) L'assignació de drets per any, dividint-la entre el nombre d'anys naturals complets restants del període de comerç.

3. Pel que fa als operadors que rebin assignació de la reserva especial, l'acord s'adopta i es publica en un termini màxim de tres mesos des de la data d'adopció del valor de referència.

4. Les assignacions a un operador aèri en virtut de la lletra b) de l'article 40 no excediran d'1.000.000 de drets d'emissió.

5. Els drets d'emissió de la reserva especial que no hagin estat assignats es subhastaran de conformitat amb el que disposa l'article 39.