Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis

Article 1. Objecte.

El Títol I d'aquesta Llei té per objecte l'impuls i la dinamització de l'activitat comercial minorista i de determinats serveis mitjançant l'eliminació de càrregues i restriccions administratives existents que afecten l'inici i l'exercici de l'activitat comercial, en particular, mitjançant la supressió de les llicències d'àmbit municipal vinculades als establiments comercials, a les seves instal·lacions i a determinades obres prèvies.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

1. Les disposicions contingudes en el Títol I d'aquesta Llei s'aplicaran a les activitats comercials minoristes i a la prestació de determinats serveis previstos en l'annex d'aquesta Llei, realitzats a través d'establiments permanents, situats en qualsevol part del territori nacional, i la superfície útil de la qual d'exposició i venda al públic no sigui superior a 750 metres quadrats.

2. Queden al marge de la regulació continguda en el Títol I d'aquesta Llei les activitats desenvolupades en els establiments esmentats que tinguin impacte en el patrimoni historicoartístic o en l'ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic.

Article 3. Inexigibilitat de llicència.

1. Per a l'inici i el desenvolupament de les activitats comercials i serveis definits en l'article anterior, no es podrà exigir per part de les administracions o entitats del sector públic l'obtenció de llicència prèvia d'instal·lacions, de funcionament o d'activitat, ni d'altres de classe similar o anàlogues que subjectin a autorització prèvia l'exercici de l'activitat comercial a desenvolupar o la possibilitat d'obrir l'establiment corresponent.

2. Tampoc no estan subjectes a llicència els canvis de titularitat de les activitats comercials i de serveis. En aquests casos serà exigible comunicació prèvia a l'administració competent als únics efectes informatius.

3. No serà exigible llicència o autorització prèvia per a la realització de les obres lligades a l'acondicionament dels locals per exercir l'activitat comercial quan no requereixin la redacció d'un projecte d'obra d'acord amb l'article 2.2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació.

4. La inexigibilitat de llicència que per aquest article es determina no restarà vigent respecte de les obres d'edificació que siguin necessàries d'acord amb l'ordenament vigent, les quals se seguiran regulant, quant a l'exigència de llicència prèvia, requisits generals i competència per a l'atorgament, per la seva normativa corresponent.

Article 4. Declaració responsable o comunicació prèvia.

1. Les llicències prèvies que, d'acord amb els articles anteriors, no puguin ser exigides, seran substituïdes per declaracions responsables, o bé per comunicacions prèvies, de conformitat amb el que estableix l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, relatives al compliment de les previsions legals establertes en la normativa vigent. En tot cas, el declarant haurà d'estar en possessió del justificant de pagament del tribut corresponent quan sigui preceptiu.

2. La declaració responsable, o la comunicació prèvia, han de contenir una manifestació explícita del compliment dels requisits que resultin exigibles d'acord amb la normativa vigent, inclòs, si escau, estar en possessió de la documentació que ho acrediti i del projecte quan correspongui.

3. Els projectes als quals es refereix l'apartat anterior han d'estar signats per tècnics competents d'acord amb la normativa vigent.

4. Quan s'hagin de realitzar diverses actuacions relacionades amb la mateixa activitat o en el mateix local en el qual es desenvolupa, les declaracions responsables, o les comunicacions prèvies, es tramitaran conjuntament.

Article 5. Subjecció al règim general de control.

La presentació de la declaració responsable, o de la comunicació prèvia, amb el consegüent efecte d'habilitació a partir d'aquell moment per a l'exercici material de l'activitat comercial, no prejutjarà en cap manera la situació i l'acomodació efectiva de les condicions de l'establiment a la normativa aplicable, ni limitarà l'exercici de les potestats administratives, de comprovació, inspecció, sanció i, en general, de control que a l'administració en qualsevol ordre, estatal, autonòmic o local, li estiguin atribuïdes per l'ordenament sectorial aplicable en cada cas.

En el marc de les seves competències, s'habilita les entitats locals a regular el procediment de comprovació posterior dels elements i circumstàncies posats de manifest per l'interessat a través de la declaració responsable o de la comunicació prèvia, d'acord amb el que disposa l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 6. Contractes relatius al subministrament de material de defensa.

El Ministeri de Defensa, en compliment dels termes establerts en un contracte celebrat entre el Govern d'Espanya i un altre Govern estranger, podrà dur a terme les actuacions de contractació en nom i representació d'aquest Govern estranger, supervisió, suport logístic i transferència de tecnologia necessàries per al lliurament del material de defensa determinat, en els termes que conté l'article 8 d'aquesta Llei.

Article 7. Garanties del Govern estranger.

Les responsabilitats assumides pel Ministeri de Defensa en virtut del contracte celebrat entre el Govern d'Espanya i un Govern estranger han d'estar suficientment garantides per aquest darrer.

Article 8. Actuacions a càrrec del Ministeri de Defensa.

1. En compliment dels termes establerts en un contracte celebrat entre el Govern d'Espanya i un Govern estranger, el Ministeri de Defensa podrà dur a terme les actuacions següents:

a) Contractar, d'acord amb el que preveu l'article 11.1 d'aquesta Llei, en nom i representació d'un Govern estranger el subministrament del material de defensa que sol·liciti el Govern estranger, així com supervisar l'execució i el compliment del contracte i rebre l'objecte de subministrament.

b) Supervisar el compliment en temps i forma d'altres contractes de subministrament de material de defensa celebrats entre Governs estrangers i una empresa amb domicili al territori espanyol.

c) Planificar i administrar programes d'obtenció de material de defensa a favor de Governs estrangers.

d) Transmetre el coneixement operatiu i tecnològic sobre material de defensa a Governs estrangers, així com contractar-ne la transmissió.

e) Prestar serveis d'entrenament tècnic i operatiu o d'altres serveis necessaris per a l'execució d'un programa de material de defensa i contractar-ne la prestació.

f) Dur a terme activitats d'assegurament de la qualitat.

g) Qualsevol altra activitat complementària a les anteriors o necessària per al bon fi de les mateixes.

2. La realització de les activitats previstes en l'apartat 1 que impliquin actes de contractació pel Ministeri de Defensa per compte d'un Govern estranger, en cap cas suposarà cost ni benefici econòmic per al Ministeri de Defensa.

3. La realització de les activitats a les quals es refereix l'apartat 1, quan es derivin de contractes celebrats entre el Govern d'Espanya i d'altres Governs d'estats membres de la Unió Europea, s'ajustarà al que preveu la normativa comunitària.

Article 9. No integració dels béns objecte de subministrament en el patrimoni de les administracions públiques.

En cap cas el material de defensa el subministrament del qual sigui contractat pel Ministeri de Defensa, al qual fa referència l'article 8.1, passarà a formar part del patrimoni de les administracions públiques.

Article 10. Condició d'exportador.

Als efectes de la Llei 53/2007, de 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, la realització pel Ministeri de Defensa de les activitats descrites en l'article 8.1 no alterarà la condició d'exportador del contractista.

Article 11. Contractes en nom i representació d'un Govern estranger.

1. Sens perjudici del que s'estableixi en el contracte subscrit entre el Govern d'Espanya i un altre Govern estranger, i en tot allò no previst en aquest Títol, la celebració de contractes per a l'execució de les actuacions previstes en l'article 8.1 es regirà per la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

2. S'incorporarà a l'expedient de contractació el document que acrediti la disponibilitat dels fons necessaris per a l'adquisició d'un compromís de despesa, emès per l'entitat de crèdit en la qual estigui situada el compte de situació de fons referit a l'article 12 d'aquesta Llei.

3. Les garanties financeres a prestar en els contractes celebrats amb el Ministeri de Defensa seran dipositades en la mateixa entitat de crèdit en la qual s'hagi obert un compte de situació de fons. En cas que la garantia es presti mitjançant aval, aquest s'ha de constituir amb caràcter solidari i amb renúncia al benefici d'excussió.

4. La imposició de penalitats al contractista en cas de demora s'efectuarà mitjançant la deducció de les quantitats que, en concepte de pagament total o parcial, hagin d'abonar-se al contractista o sobre la garantia que, si escau, s'hagi constituït.

5. En els casos en els quals, d'acord amb l'ordenament jurídic espanyol, en l'exercici de les actuacions assenyalades en l'article 8.1, el Ministeri de Defensa sigui responsable de danys i perjudicis ocasionats pel contractista a tercers com a conseqüència immediata i directa d'una ordre donada o com a conseqüència dels vicis del projecte elaborat per ell mateix per al subministrament de fabricació, les indemnitzacions s'executaran contra el compte de situació de fons del Govern estranger.

6. En cas que el Ministeri de Defensa, actuant en virtut de la representació assumida, demorés l'abonament del preu per realització total o parcial d'un contracte, els interessos per la demora i la indemnització per costos de cobrament s'executaran contra el compte de situació de fons del Govern estranger.

7. En cas de suspensió del contracte a instància del Govern estranger, s'abonaran al contractista els danys i perjudicis efectivament soferts amb càrrec al compte de situació de fons del Govern estranger.

8. En cas d'extinció del contracte per compliment, si es produís demora en el pagament del saldo de liquidació, el contractista tindrà dret a percebre els interessos de demora i la indemnització pels costos de cobrament amb càrrec al compte de situació de fons del Govern estranger.

9. En cas de resolució del contracte per la causa prevista en l'article 223.g) del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, els interessos de demora i indemnitzacions corresponents s'executaran contra el compte de situació de fons del Govern estranger.

Article 12. Comptes de situació de fons destinats a finançar l'adquisició de material de defensa per un Govern estranger.

1. Per a la realització de les activitats previstes en l'article 8.1, el Ministeri de Defensa podrà, actuant per compte d'un Govern estranger, en virtut d'un contracte celebrat entre el Govern d'Espanya i un altre Govern estranger, administrar comptes de situació de fons oberts per aquell en entitats de crèdit amb domicili al territori espanyol, així com contractar-ne l'obertura.

2. L'obertura del compte de situació de fons ha de contractar-se de manera que únicament el Ministeri de Defensa estigui habilitat per extreure i retenir fons del mateix.

3. Per a l'obertura de l'esmentat compte de situació de fons pel Ministeri de Defensa, l'expedient de contractació haurà d'ajustar-se al que disposa la normativa sobre contractes del sector públic, mitjançant procediment negociat amb un mínim de tres ofertes i sense necessitat d'exigir prestació de garantia definitiva.

4. El Ministeri de Defensa podrà subscriure convenis amb les entitats de crèdit, tendents a determinar el règim de funcionament dels comptes oberts per als fins expressats en aquest Títol.

5. El Ministeri de Defensa, en relació amb els referits comptes, podrà reclamar, de l'òrgan administratiu gestor o de la corresponent entitat de crèdit, qualsevol dada pendent per comprovar el compliment de les condicions en les quals es va autoritzar l'obertura del compte.

6. Semestralment es remetrà a la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics informació sobre l'evolució i situació dels comptes de situació de fons.

Article 13. Costos.

1. Els costos derivats de les activitats previstes en l'article 8 seran carregats directament al compte de situació de fons del Govern estranger.

2. Les despeses ocasionades al Ministeri de Defensa per la prestació de serveis que es derivin de la realització de les activitats descrites en l'article 8 seran reemborsades, amb càrrec a l'esmentat compte, mitjançant ingrés a favor del Tresor Públic.

Article 14. Control de la gestió economicofinancera.

Les funcions de control de la gestió economicofinancera previstes en el Títol VI de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, s'exerciran per analogia sobre les actuacions previstes en aquest Títol i els comptes de situació de fons.

Article 15. Règim de responsabilitats.

El règim de responsabilitats previst en el Títol VII de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, serà d'aplicació a les actuacions assenyalades en l'article 8, en els termes establerts per la citada Llei.

Article 16. Àmbit d'aplicació.

1. Aquest títol té per objecte tipificar les infraccions i sancions derivades de l'incompliment de les obligacions contingudes en el títol I d'aquesta Llei.

2. No s'imposarà cap sanció per infraccions dels preceptes d'aquesta Llei sinó en virtut de procediment instruït d'acord amb les normes previstes en el present títol. En tot allò que no estigui previst en aquesta Llei, seran d'aplicació les previsions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i el Reglament del Procediment per a l'Exercici de la Potestat Sancionadora.

Article 17. Disposicions generals.

1. En els termes de l'article 5 d'aquesta Llei, les entitats locals competents comprovaran el compliment del que preveu el títol I, per a la qual cosa podran desenvolupar les actuacions inspectores precises en els establiments comercials i de prestació de determinats serveis i activitats corresponents.

2. Sens perjudici de les responsabilitats civils, penals o d'un altre ordre que puguin concórrer, les Administracions Públiques sancionaran, mitjançant resolució motivada, les infraccions comeses prèvia instrucció de l'oportú expedient.

3. Qui, en el marc d'una actuació inspectora, tingui coneixement de la possible comissió de fets constitutius de delicte o falta haurà de posar-ho en coneixement de l'autoritat competent.

4. La instrucció de causa penal davant els Tribunals de Justícia suspendrà la tramitació de l'expedient administratiu sancionador que s'hagués iniciat pels mateixos fets i, si escau, l'eficàcia de les resolucions sancionadores.

5. La competència sancionadora correspondrà a les entitats locals, en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici que les Comunitats Autònomes en la seva normativa específica estableixin una altra cosa.

Article 18. Responsables.

1. Als efectes d'aquesta norma, es consideraran responsables de la infracció els qui tinguin l'obligació de presentar declaració responsable o comunicació prèvia i realitzin per acció o omissió fets constitutius de les infraccions que es detallen en els articles següents.

2. Davant d'una mateixa infracció i en el cas d'existir una pluralitat d'obligats a presentar la declaració responsable o la comunicació prèvia, aquests respondran solidàriament.

Article 19. Tipicitat.

1. Només constitueixen infraccions administratives, als efectes del que estableix aquesta Llei, les accions i omissions tipificades com a infraccions lleus, greus o molt greus en la present norma.

2. Per la comissió de les infraccions administratives assenyalades anteriorment, s'hauran d'imposar les sancions regulades en aquesta Llei.

Article 20. Infraccions lleus.

Tindran la consideració d'infraccions lleus:

a) La inexactitud, la falsedat o l'omissió, de caràcter no essencial, en qualsevol dada o manifestació continguda en la declaració responsable o la comunicació prèvia a les quals es refereix aquesta Llei.

b) La manca de comunicació prèvia per canvi de titularitat en les activitats comercials i serveis als quals es refereix aquesta Llei.

Article 21. Infraccions greus.

Tindran la consideració d'infraccions greus:

a) L'inici o el desenvolupament de les activitats comercials i de prestació de serveis als quals es refereix aquesta Llei sense la presentació de la corresponent declaració responsable o comunicació prèvia.

b) La inexactitud, la falsedat o l'omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o manifestació continguda en la declaració responsable o la comunicació prèvia als quals es refereix aquesta Llei.

c) No estar en possessió de la documentació o el projecte als quals fa referència la declaració responsable o la comunicació prèvia, o bé la falsedat, la inexactitud o l'omissió en el contingut dels mateixos.

d) La manca de signatura per tècnic competent dels projectes als quals es refereix l'article 4.3.

e) L'obstrucció a l'exercici de les funcions inspectores per part de l'autoritat competent.

Article 22. Infraccions molt greus.

Tindran la consideració d'infraccions molt greus la reiteració o la reincidència d'una infracció greu, en els termes definits en l'article 24.

Article 23. Infraccions permanents.

Per als supòsits previstos en les lletres a), b) i c) de l'article 21 d'aquesta Llei, tindran la consideració d'infraccions permanents aquelles constituïdes per un únic il·lícit que es manté en el temps i susceptible d'interrupció per la sola voluntat de l'infractor.

Article 24. Reiteració i reincidència.

1. S'entendrà que existeix reiteració quan es cometi una nova infracció de la mateixa índole, dins del termini d'un any després de l'anterior, sense que hi hagi resolució ferma en via administrativa.

2. La reincidència es produirà per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, ja sancionada anteriorment, quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.

Article 25. Mesures provisionals.

En els termes i amb els efectes previstos en l'article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l'Administració competent podrà adoptar les mesures de caràcter provisional que estimi necessàries per assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure, les exigències dels interessos generals, el bon fi del procediment o evitar el manteniment dels efectes de la infracció.

Article 26. Prescripció de les infraccions.

1. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus a l'any.

2. El termini de prescripció de les infraccions previstes en els articles anteriors começarà a comptar a partir de la data en la qual la infracció s'hagi comès.

3. Quan es tracti d'infraccions permanents, el termini de prescripció es computarà a partir de la data de finalització de l'activitat infractora.

4. La iniciació del procediment sancionador amb coneixement de l'interessat interromprà la prescripció, reprenent-se el termini de prescripció si l'expedient sancionador estigués paralitzat més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable o infractor.

Article 27. Classes de sancions.

1. Les infraccions en aquesta matèria se sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i, quan escaigui, de sancions no pecuniàries. Aquests dos tipus de sancions seran compatibles entre si i es podran imposar de manera simultània en el cas de les infraccions greus i molt greus.

2. Les sancions pecuniàries consistiran en una multa, fixada de conformitat amb el que estableix l'article 29.

3. Les sancions no pecuniàries, que es podran imposar en cas d'infraccions greus o molt greus, podran consistir en: a) Suspensió amb caràcter definitiu o temporal de l'activitat comercial i acord de la corresponent clausura de l'establiment; b) Inhabilitació per un període màxim de tres anys per obrir un comerç, desenvolupar una activitat comercial, rebre subvencions o beneficiar-se d'incentius fiscals; c) Rescabalament de totes les despeses que hagi generat la intervenció a compte de l'infractor; d) Decomís de les mercaderies i/o precintament de les instal·lacions que no comptin amb la declaració responsable o la comunicació prèvia; e) Obligació de restitució de l'estat de les coses a la situació prèvia a la comissió de la infracció.

Article 28. Graduació de les sancions.

En la imposició de sancions s'haurà de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la qual cosa s'atendrà als criteris de graduació de la sanció següents: a) Gravetat del perjudici ocasionat i impossibilitat de reparació del mateix; b) Quantia del benefici obtingut; c) Termini de temps durant el qual s'hagi comès la infracció; d) Existència i/o grau d'intencionalitat; e) Existència de reiteració o reincidència en un termini superior a l'any.

En qualsevol cas, el muntant de la sanció pecuniària imposada haurà de ser, com a mínim, l'equivalent a l'estimació del benefici econòmic obtingut amb la infracció més els danys i perjudicis ocasionats.

Article 29. Quantia de les sancions.

1. Les infraccions molt greus es sancionaran amb multa de 60.001 euros a 1.000.000 d'euros.

2. Les infraccions greus es sancionaran amb multes de 3.001 euros a 60.000 euros.

3. Les infraccions lleus es sancionaran amb multes de fins a 3.000 euros.

Article 30. Caducitat del procediment.

El termini màxim per resoldre serà de 6 mesos des de l'inici del procediment sancionador. Transcorregut aquest termini i sempre que no concorrin les causes de suspensió previstes en l'article 42.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, es produirà la caducitat del procediment.

Article 31. Prescripció de les sancions.

1. Les sancions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos.

2. El termini de prescripció de les sancions previstes en els articles anteriors começarà a comptar-se des del dia següent a aquell en el qual adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

3. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, reprenent-se el termini de prescripció si el procediment d'execució estigués paralitzat més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.