Llei 60/2003, de 23 de desembre, d'Arbitratge

Article 1. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei s'aplicarà als arbitratges el lloc dels quals es trobi dins del territori espanyol, siguin de caràcter intern o internacional, sens perjudici del que estableixen els tractats dels quals Espanya sigui part o les lleis que continguin disposicions especials sobre arbitratge.

2. Les normes contingudes en els apartats 3, 4 i 6 de l'article 8, en l'article 9, excepte l'apartat 2, en els articles 11 i 23 i en els títols VIII i IX d'aquesta llei s'aplicaran fins i tot quan el lloc de l'arbitratge es trobi fora d'Espanya.

3. Aquesta llei serà d'aplicació supletòria als arbitratges previstos en altres lleis.

4. Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei els arbitratges laborals.

Article 2. Matèries objecte d'arbitratge

1. Són susceptibles d'arbitratge les controvèrsies sobre matèries de lliure disposició d'acord amb el dret.

2. Quan l'arbitratge sigui internacional i una de les parts sigui un Estat o una societat, organització o empresa controlada per un Estat, aquesta part no podrà invocar les prerrogatives del seu propi dret per sostreure's a les obligacions derivades del conveni arbitral.

Article 3. Arbitratge internacional

1. L'arbitratge tindrà caràcter internacional quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Que, en el moment de la celebració del conveni arbitral, les parts tinguin els seus domicilis en Estats diferents. b) Que el lloc de l'arbitratge, determinat en el conveni arbitral o d'acord amb aquest, el lloc de compliment d'una part substancial de les obligacions de la relació jurídica de la qual dimana la controvèrsia o el lloc amb el qual aquesta tingui una relació més estreta, estigui situat fora de l'Estat en el qual les parts tinguin els seus domicilis. c) Que la relació jurídica de la qual dimana la controvèrsia afecti interessos del comerç internacional.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, si alguna de les parts té més d'un domicili, s'atendrà al que guardi una relació més estreta amb el conveni arbitral; i si una part no té cap domicili, s'atendrà a la seva residència habitual.

Article 4. Regles d'interpretació

Quan una disposició d'aquesta llei: a) Deixi a les parts la facultat de decidir lliurement sobre un assumpte, aquesta facultat comprendrà la d'autoritzar un tercer, inclosa una institució arbitral, a adoptar aquella decisió, excepte en el cas previst en l'article 34. b) Es refereixi al conveni arbitral o a qualsevol altre acord entre les parts, s'entendrà que integren el seu contingut les disposicions del reglament d'arbitratge al qual les parts s'hagin sotmès. c) Es refereixi a la demanda, s'aplicarà també a la reconvenció, i quan es refereixi a la contestació, s'aplicarà igualment a la contestació a aquella reconvenció, excepte en els casos previstos en el paràgraf a) de l'article 31 i en el paràgraf a) de l'apartat 2 de l'article 38.

Article 5. Notificacions, comunicacions i còmput de terminis

Llevat d'acord en contrari de les parts i amb exclusió, en tot cas, dels actes de comunicació realitzats dins d'un procediment judicial, s'aplicaran les disposicions següents: a) Tota notificació o comunicació es considerarà rebuda el dia en el qual hagi estat lliurada personalment al destinatari o en el qual hagi estat lliurada en el seu domicili, residència habitual, establiment o adreça. Així mateix, serà vàlida la notificació o comunicació realitzada per tèlex, fax o un altre mitjà de telecomunicació electrònic, telemàtic o de classe semblant que permetin l'enviament i la recepció d'escrits i documents deixant constància de la seva remissió i recepció. En el supòsit que no es descobreixi, malgrat una indagació raonable, cap d'aquests llocs, es considerarà rebuda el dia en el qual hagi estat lliurada o intentat el seu lliurament, per correu certificat o qualsevol altre mitjà que deixi constància, en el darrer domicili, residència habitual, adreça o establiment coneguts del destinatari. b) Els terminis establerts en aquesta llei es computaran des de l'endemà de la recepció de la notificació o comunicació. Si l'últim dia del termini fos festiu en el lloc de recepció de la notificació o comunicació, es prorrogarà fins al primer dia laborable següent. Els terminis establerts per dies es computaran per dies naturals.

Article 6. Renúncia tàcita a les facultats d'impugnació

Si una part, coneixent la infracció d'alguna norma dispositiva d'aquesta llei o d'algun requisit del conveni arbitral, no la denunciés dins del termini previst per a això o, en el seu defecte, tan aviat com li sigui possible, es considerarà que renuncia a les facultats d'impugnació previstes en aquesta llei.

Article 7. Intervenció judicial

En els assumptes que es regeixin per aquesta llei no intervindrà cap tribunal, llevat dels casos en els quals la llei ho disposi així.

Article 8. Tribunals competents per a les funcions de suport i control de l'arbitratge

1. Per al nomenament i la remoció judicial d'àrbitres serà competent la Sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma on tingui lloc l'arbitratge; si aquest no estigués determinat, la que correspongui al domicili o residència habitual de qualsevol dels demandats; si cap d'ells no tingués domicili o residència habitual a Espanya, la del domicili o residència habitual de l'actor, i si aquest tampoc els tingués a Espanya, la de la seva elecció.

2. Per a l'assistència judicial en la pràctica de proves serà competent el Jutjat de Primera Instància del lloc de l'arbitratge o el del lloc on s'hagués de prestar l'assistència.

3. Per a l'adopció judicial de mesures cautelars serà tribunal competent el del lloc en el qual el laude hagi d'ésser executat i, en el seu defecte, el del lloc on les mesures hagin de produir la seva eficàcia, de conformitat amb el que preveu l'article 724 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

4. Per a l'execució forçosa de laudes o resolucions arbitrals serà competent el Jutjat de Primera Instància del lloc en el qual s'hagi dictat d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 545 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

5. Per conèixer de l'acció d'anulació del laude serà competent la Sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma on aquell s'hagués dictat.

6. Per al reconeixement de laudes o resolucions arbitrals estrangers serà competent la Sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma del domicili o lloc de residència de la part enfront de la qual se sol·licita el reconeixement o del domicili o lloc de residència de la persona a qui es refereixen els efectes d'aquells, determinant-se subsidiàriament la competència territorial pel lloc d'execució o on aquells laudes o resolucions arbitrals hagin de produir els seus efectes. Per a l'execució de laudes o resolucions arbitrals estrangers serà competent el Jutjat de Primera Instància d'acord amb els mateixos criteris.

Article 9. Forma i contingut del conveni arbitral

1. El conveni arbitral, que podrà adoptar la forma de clàusula incorporada a un contracte o d'acord independent, haurà d'expressar la voluntat de les parts de sotmetre a arbitratge totes o algunes de les controvèrsies que hagin sorgit o puguin sorgir respecte d'una determinada relació jurídica, contractual o no contractual.

2. Si el conveni arbitral es troba contingut en un contracte d'adhesió, la validesa d'aquest conveni i la seva interpretació es regiran per allò que disposen les normes aplicables a aquest tipus de contracte.

3. El conveni arbitral haurà de constar per escrit, en un document signat per les parts o en un intercanvi de cartes, telegrames, tèlex, fax o altres mitjans de telecomunicació que deixin constància de l'acord. Es considerarà complert aquest requisit quan el conveni arbitral consti i sigui accessible per a la seva consulta posterior en suport electrònic, òptic o d'un altre tipus.

4. Es considerarà incorporat a l'acord entre les parts el conveni arbitral que consti en un document al qual aquestes s'hagin remès en qualsevol de les formes establertes en l'apartat anterior.

5. Es considerarà que hi ha conveni arbitral quan en un intercanvi d'escrits de demanda i contestació la seva existència sigui afirmada per una part i no negada per l'altra.

6. Quan l'arbitratge sigui internacional, el conveni arbitral serà vàlid i la controvèrsia serà susceptible d'arbitratge si compleix els requisits establerts per les normes jurídiques triades per les parts per regir el conveni arbitral, o per les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia, o pel dret espanyol.

Article 10. Arbitratge testamentari

També serà vàlid l'arbitratge instituït per disposició testamentària per solucionar diferències entre hereus no forçosos o legataris per qüestions relatives a la distribució o administració de l'herència.

Article 11. Conveni arbitral i demanda quant al fons davant d'un Tribunal

1. El conveni arbitral obliga les parts a complir el que s'hi estipula i impedeix als tribunals conèixer de les controvèrsies sotmeses a arbitratge, sempre que la part a qui interessi ho invoqui mitjançant declinatòria. El termini per a la proposició de la declinatòria serà dins dels deu primers dies del termini per contestar la demanda.

2. La declinatòria no impedirà l'inici o la continuació de les actuacions arbitrals.

3. El conveni arbitral no impedirà a cap de les parts, amb anterioritat a les actuacions arbitrals o durant la seva tramitació, sol·licitar d'un tribunal l'adopció de mesures cautelars ni a aquest concedir-les.

Article 11 bis. Arbitratge estatutari

1. Les societats de capital podran sotmetre a arbitratge els conflictes que en elles es plantegin.

2. La introducció en els estatuts socials d'una clàusula de submissió a arbitratge requerirà el vot favorable d'almenys dues terceres parts dels vots corresponents a les accions o a les participacions en les quals es divideixi el capital social.

3. Els estatuts socials podran establir que la impugnació dels acords socials pels socis o administradors quedi sotmesa a la decisió d'un o diversos àrbitres, encarregant-se l'administració de l'arbitratge i la designació dels àrbitres a una institució arbitral.

Article 11 ter. Anulació per laude d'acords societaris inscriptibles

1. El laude que declari la nul·litat d'un acord inscriptible haurà d'inscriure's en el Registre Mercantil. El Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicarà un extracte.

2. En el cas que l'acord impugnat estigués inscrit en el Registre Mercantil, el laude determinarà, a més, la cancel·lació de la seva inscripció, així com la dels assentaments posteriors que en resultin contradictoris.

Article 12. Nombre d'àrbitres

Les parts podran fixar lliurement el nombre d'àrbitres, sempre que sigui imparell. En absència d'acord, es designarà un sol àrbitre.

Article 13. Capacitat per ser àrbitre

Poden ser àrbitres les persones naturals que es trobin en el ple exercici dels seus drets civils, sempre que no ho impedeixi la legislació a la qual puguin estar sotmesos en l'exercici de la seva professió. Llevat d'acord en contrari de les parts, la nacionalitat d'una persona no serà obstacle perquè actuï com a àrbitre.

Article 14. Arbitratge institucional

1. Les parts podran encarregar l'administració de l'arbitratge i la designació d'àrbitres a: a) Corporacions de Dret públic i Entitats públiques que puguin exercir funcions arbitrals, d'acord amb les seves normes reguladores. b) Associacions i entitats sense ànim de lucre en els estatuts de les quals es prevegin funcions arbitrals.

2. Les institucions arbitrals exerciran les seves funcions d'acord amb els seus propis reglaments.

3. Les institucions arbitrals vetllaran pel compliment de les condicions de capacitat dels àrbitres i per la transparència en la seva designació, així com per la seva independència.

Article 15. Nomenament dels àrbitres

1. Llevat d'acord en contrari de les parts, en els arbitratges que no hagin de decidir-se en equitat, quan l'arbitratge s'hagi de resoldre per àrbitre únic es requerirà la condició de jurista a l'àrbitre que actuï com a tal. Quan l'arbitratge s'hagi de resoldre per tres o més àrbitres, es requerirà que almenys un d'ells tingui la condició de jurista.

2. Les parts podran acordar lliurement el procediment per a la designació dels àrbitres, sempre que no es vulneri el principi d'igualtat. En absència d'acord, s'aplicaran les regles següents: a) En l'arbitratge amb un sol àrbitre, aquest serà nomenat pel tribunal competent a petició de qualsevol de les parts. b) En l'arbitratge amb tres àrbitres, cada part nomenarà un i els dos àrbitres designats nomenaran el tercer, qui actuarà com a president del col·legi arbitral. Si una part no nomena l'àrbitre dins dels 30 dies següents a la recepció del requeriment de l'altra, la designació de l'àrbitre es farà pel tribunal competent, a petició de qualsevol de les parts. c) En l'arbitratge amb més de tres àrbitres, tots seran nomenats pel tribunal competent a petició de qualsevol de les parts.

3. Si no fos possible designar àrbitres a través del procediment acordat per les parts, qualsevol d'elles podrà sol·licitar al tribunal competent el nomenament dels àrbitres.

4. Les pretensions que s'exercitin en relació amb allò previst en els apartats anteriors es substanciaran pels tràmits del judici verbal.

5. El tribunal únicament podrà rebutjar la petició formulada quan apreciï que, dels documents aportats, no resulta l'existència d'un conveni arbitral.

6. Si cal la designació d'àrbitres pel tribunal, aquest confeccionarà una llista amb tres noms per cada àrbitre que hagi de ser nomenat. Al confeccionar aquesta llista el tribunal tindrà en compte els requisits establerts per les parts per ser àrbitre i prendrà les mesures necessàries per garantir la seva independència i imparcialitat. A continuació, es procedirà al nomenament dels àrbitres mitjançant sorteig.

7. Contra les resolucions definitives que decideixin sobre les qüestions atribuïdes en aquest article al tribunal competent no cabrà cap recurs.

Article 16. Acceptació dels àrbitres

Llevat que les parts hagin disposat una altra cosa, cada àrbitre, dins del termini de 15 dies a comptar des de l'endemà de la comunicació del nomenament, haurà de comunicar la seva acceptació a qui el va designar. Si dins del termini establert no comunica l'acceptació, s'entendrà que no accepta el seu nomenament.

Article 17. Motius d'abstenció i recusació

1. Tot àrbitre ha de ser i romandre durant l'arbitratge independent i imparcial. En tot cas, no podrà mantenir amb les parts cap relació personal, professional o comercial.

2. La persona proposada per ser àrbitre haurà de revelar totes les circumstàncies que puguin donar lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat i independència. L'àrbitre, a partir del seu nomenament, revelarà a les parts sense demora qualsevol circumstància sobrevinguda. En qualsevol moment de l'arbitratge qualsevol de les parts podrà demanar als àrbitres l'aclariment de les seves relacions amb alguna de les altres parts.

3. Un àrbitre només podrà ser recusat si hi concorren circumstàncies que donin lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat o independència, o si no posseeix les qualificacions acordades per les parts. Una part només podrà recusar l'àrbitre nomenat per ella, o en el nomenament del qual hagi participat, per causes de les quals hagi tingut coneixement després de la seva designació.

4. Llevat d'acord en contrari de les parts, l'àrbitre no podrà haver intervingut com a mediador en el mateix conflicte entre elles.

Article 18. Procediment de recusació

1. Les parts podran acordar lliurement el procediment de recusació dels àrbitres.

2. En absència d'acord, la part que recusi un àrbitre exposarà els motius dins dels quinze dies següents a aquell en el qual tingui coneixement de l'acceptació o de qualsevol de les circumstàncies que puguin donar lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat o independència. Llevat que l'àrbitre recusat renunciï al seu càrrec o que l'altra part accepti la recusació, correspondrà als àrbitres decidir sobre aquesta.

3. Si no prosperés la recusació plantejada d'acord amb el procediment acordat per les parts o l'establert en l'apartat anterior, la part recusant podrà, si s'escau, fer valer la recusació en impugnar el laude.

Article 19. Manca o impossibilitat d'exercici de les funcions

1. Quan un àrbitre es vegi impedit de fet o de dret per exercir les seves funcions, o per qualsevol altre motiu no les exerceixi dins d'un termini raonable, cessarà en el seu càrrec si renuncia o si les parts acorden la seva remoció. Si hi ha desacord sobre la remoció i les parts no han estipulat un procediment per resoldre el desacord, s'aplicaran les regles següents: a) La pretensió de remoció es substanciarà pels tràmits del judici verbal. Es podrà acumular la sol·licitud de nomenament d'àrbitres, en els termes previstos en l'article 15, per al cas que s'estimi la de remoció. Contra les resolucions definitives que es dictin no cabrà cap recurs. b) En l'arbitratge amb pluralitat d'àrbitres, els altres àrbitres decidiran la qüestió. Si no poguessin arribar a una decisió, s'aplicarà el que es disposa en el paràgraf anterior.

2. La renúncia d'un àrbitre al seu càrrec o l'acceptació per una de les parts del seu cessament no es considerarà com un reconeixement de la procedència de cap dels motius esmentats en les normes citades.

Article 20. Nomenament d'àrbitre substitut

1. Sigui quina sigui la causa per la qual calgui designar un nou àrbitre, es farà d'acord amb les normes reguladores del procediment de designació del substituït.

2. Un cop nomenat el substitut, els àrbitres, prèvia audiència de les parts, decidiran si cal repetir actuacions ja practicades.

Article 21. Responsabilitat dels àrbitres i de les institucions arbitrals. Provisió de fons

1. L'acceptació obliga els àrbitres i, si s'escau, la institució arbitral, a complir fidelment l'encàrrec, incorrent, si no ho fessin, en responsabilitat pels danys i perjudicis que causessin per mala fe, temeritat o dol. En els arbitratges encomanats a una institució, el perjudicat tindrà acció directa contra la mateixa, independentment de les accions de rescabalament que assisteixin aquesta contra els àrbitres. S'exigirà als àrbitres o a les institucions arbitrals en nom seu la contractació d'una assegurança de responsabilitat civil o garantia equivalent, en la quantia que es determini reglamentàriament. S'exceptuen de la contractació d'aquesta assegurança o garantia equivalent les Entitats públiques i els sistemes arbitrals integrats o dependents de les Administracions públiques.

2. Llevat de pacte en contrari, tant els àrbitres com la institució arbitral podran exigir a les parts les provisions de fons que estimin necessàries per atendre els honoraris i les despeses dels àrbitres i les que puguin produir-se en l'administració de l'arbitratge. En absència de provisió de fons per les parts, els àrbitres podran suspendre o donar per concloses les actuacions arbitrals.

Article 22. Potestat dels àrbitres per decidir sobre la seva competència

1. Els àrbitres estaran facultats per decidir sobre la seva pròpia competència, fins i tot sobre les excepcions relatives a l'existència o a la validesa del conveni arbitral o qualssevol altres l'estimació de les quals impedeixi entrar en el fons de la controvèrsia. A aquest efecte, el conveni arbitral que formi part d'un contracte es considerarà com un acord independent de les altres estipulacions del mateix. La decisió dels àrbitres que declari la nul·litat del contracte no comportarà per si sola la nul·litat del conveni arbitral.

2. Les excepcions a les quals es refereix l'apartat anterior hauran d'oposar-se com a molt tard en el moment de presentar la contestació, sense que el fet d'haver designat o participat en el nomenament dels àrbitres impedeixi oposar-les. L'excepció consistent en el fet que els àrbitres s'excedeixen de l'àmbit de la seva competència haurà d'oposar-se tan aviat com es plantegi, durant les actuacions arbitrals, la matèria que excedeixi d'aquest àmbit. Els àrbitres només podran admetre excepcions oposades amb posterioritat si el retard resulta justificat.

3. Els àrbitres podran decidir les excepcions de les quals tracta aquest article amb caràcter previ o conjuntament amb les altres qüestions sotmeses a la seva decisió relatives al fons de l'assumpte. La decisió dels àrbitres només podrà impugnar-se mitjançant l'exercici de l'acció d'anulació del laude en el qual s'hagi adoptat. Si la decisió fos desestimatòria de les excepcions i s'adoptés amb caràcter previ, l'exercici de l'acció d'anulació no suspendrà el procediment arbitral.

Article 23. Potestat dels àrbitres d'adoptar mesures cautelars

1. Llevat d'acord en contrari de les parts, els àrbitres podran, a instàncies de qualsevol d'elles, adoptar les mesures cautelars que estimin necessàries respecte de l'objecte del litigi. Els àrbitres podran exigir una caució suficient al sol·licitant.

2. A les decisions arbitrals sobre mesures cautelars, sigui quina sigui la forma que revisteixi, els seran d'aplicació les normes sobre anulació i execució forçosa de laudes.

Article 24. Principis d'igualtat, audiència i contradicció

1. Haurà de tractar-se les parts amb igualtat i donar-se a cada una d'elles suficient oportunitat de fer valer els seus drets.

2. Els àrbitres, les parts i les institucions arbitrals, si s'escau, estan obligats a guardar la confidencialitat de les informacions que coneguin a través de les actuacions arbitrals.

Article 25. Determinació del procediment

1. D'acord amb el que disposa l'article anterior, les parts podran convenir lliurement el procediment al qual s'hagin d'ajustar els àrbitres en les seves actuacions.

2. En absència d'acord, els àrbitres podran, amb subjecció al que disposa aquesta llei, dirigir l'arbitratge de la manera que considerin apropiada. Aquesta potestat dels àrbitres comprèn la de decidir sobre l'admissibilitat, la pertinència i la utilitat de les proves, sobre la seva pràctica, fins i tot d'ofici, i sobre la seva valoració.

Article 26. Lloc de l'arbitratge

1. Les parts podran determinar lliurement el lloc de l'arbitratge. En absència d'acord, ho determinaran els àrbitres, ateses les circumstàncies del cas i la conveniència de les parts.

2. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, els àrbitres podran, prèvia consulta a les parts i llevat d'acord en contrari d'elles, reunir-se en qualsevol lloc que estimin apropiat per escoltar els testimonis, els perits o les parts, o per examinar o reconèixer objectes, documents o persones. Els àrbitres podran celebrar deliberacions en qualsevol lloc que estimin apropiat.

Article 27. Inici de l'arbitratge

Llevat que les parts hagin convingut una altra cosa, la data en la qual el demandat hagi rebut el requeriment de sotmetre la controvèrsia a arbitratge es considerarà la de l'inici de l'arbitratge.

Article 28. Idioma de l'arbitratge

1. Les parts podran acordar lliurement l'idioma o els idiomes de l'arbitratge. En absència d'acord, i quan les circumstàncies del cas no permetin delimitar la qüestió, l'arbitratge es tramitarà en qualsevol de les llengües oficials en el lloc on es desenvolupin les actuacions. La part que al·legui desconeixement de l'idioma tindrà dret a audiència, contradicció i defensa en la llengua que utilitzi, sense que aquesta al·legació pugui suposar la paralització del procés. Llevat que en l'acord de les parts s'hagi previst una altra cosa, l'idioma o els idiomes establerts s'utilitzaran en els escrits de les parts, en les audiències, en els laudes i en les decisions o comunicacions dels àrbitres. En tot cas, els testimonis, perits i terceres persones que intervinguin en el procediment arbitral podran utilitzar la seva pròpia llengua.

2. Els àrbitres, llevat d'oposició d'alguna de les parts, podran ordenar que, sense necessitat de procedir a la seva traducció, qualsevol document sigui aportat o qualsevol actuació realitzada en idioma diferent al de l'arbitratge.

Article 29. Demanda i contestació

1. Dins del termini convingut per les parts o determinat pels àrbitres i llevat que les parts hagin acordat una altra cosa respecte del contingut de la demanda i de la contestació, el demandant haurà d'al·legar els fets en els quals es fonamenta, la naturalesa i les circumstàncies de la controvèrsia i les pretensions que formula, i el demandat podrà respondre al que es planteja en la demanda. Les parts, en formular les seves al·legacions, podran aportar tots els documents que considerin pertinents o fer referència als documents o altres proves que vagin a presentar o proposar.

2. Llevat d'acord en contrari de les parts, qualsevol d'elles podrà modificar o ampliar la seva demanda o contestació durant el curs de les actuacions arbitrals, llevat que els àrbitres ho considerin improcedent per raó del retard amb el qual s'hagués fet.

Article 30. Forma de les actuacions arbitrals

1. Llevat d'acord en contrari de les parts, els àrbitres decidiran si han de celebrar-se audiències per a la presentació d'al·legacions, la pràctica de proves i l'emissió de conclusions, o si les actuacions es substanciaran solament per escrit. No obstant això, llevat que les parts haguessin convingut que no se celebrin audiències, els àrbitres les assenyalaran, en la fase apropiada de les actuacions, si qualsevol de les parts ho sol·licités.

2. Les parts seran citades a totes les audiències amb suficient antelació i podran intervenir-hi directament o per mitjà dels seus representants.

3. De totes les al·legacions escrites, documents i altres instruments que una part aporti als àrbitres es donarà trasllat a l'altra part. Així mateix, es posaran a disposició de les parts els documents, dictàmens pericials i altres instruments probatoris en els quals els àrbitres puguin fonamentar la seva decisió.

Article 31. Manca de compareixença de les parts

Llevat d'acord en contrari de les parts, quan, sense al·legar causa suficient a judici dels àrbitres: a) El demandant no presenti la seva demanda en termini, els àrbitres donaran per acabades les actuacions, llevat que, escoltat el demandat, aquest manifesti la seva voluntat d'exercitar alguna pretensió. b) El demandat no presenti la seva contestació en termini, els àrbitres continuaran les actuacions, sense que aquesta omissió es consideri com a reconeixement o admissió dels fets al·legats pel demandant. c) Una de les parts no comparegui a una audiència o no presenti proves, els àrbitres podran continuar les actuacions i dictar el laude amb fonament en les proves de les quals disposin.

Article 32. Nomenament de perits pels àrbitres

1. Llevat d'acord en contrari de les parts, els àrbitres podran nomenar, d'ofici o a instàncies de part, un o més perits perquè emetin dictamen sobre matèries concretes i requerir qualsevol de les parts perquè faciliti al perit tota la informació pertinent, li presenti per a la seva inspecció tots els documents o objectes pertinents o li proporcioni accés a ells.

2. Llevat d'acord en contrari de les parts, quan una part ho sol·liciti o quan els àrbitres ho considerin necessari, tot perit, després de la presentació del seu dictamen, haurà de participar en una audiència en la qual els àrbitres i les parts, per si o assistits de perits, podran interrogar-lo.

3. El que preveuen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de la facultat de les parts, llevat d'acord en contrari, d'aportar dictàmens pericials per perits lliurement designats.

Article 33. Assistència judicial per a la pràctica de proves

1. Els àrbitres o qualsevol de les parts amb la seva aprovació podran sol·licitar al tribunal competent assistència per a la pràctica de proves, de conformitat amb les normes que els siguin aplicables sobre mitjans de prova. Aquesta assistència podrà consistir en la pràctica de la prova davant del tribunal competent o en l'adopció per part d'aquest de les concretes mesures necessàries perquè la prova pugui ser practicada davant dels àrbitres.

2. Si així se li sol·licités, el Tribunal practicarà la prova sota la seva exclusiva direcció. En cas contrari, el Tribunal es limitarà a acordar les mesures pertinents. En ambdós supòsits el Secretari judicial lliurarà al sol·licitant testimoni de les actuacions.

Article 34. Normes aplicables al fons de la controvèrsia

1. Els àrbitres només decidiran en equitat si les parts els han autoritzat expressament per a això.

2. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, quan l'arbitratge sigui internacional, els àrbitres decidiran la controvèrsia de conformitat amb les normes jurídiques triades per les parts. S'entendrà que tota indicació del dret o ordenament jurídic d'un Estat determinat es refereix, llevat que s'expressi el contrari, al dret substantiu d'aquest Estat i no a les seves normes de conflicte de lleis. Si les parts no indiquen les normes jurídiques aplicables, els àrbitres aplicaran les que estimin apropiades.

3. En tot cas, els àrbitres decidiran d'acord amb les estipulacions del contracte i tindran en compte els usos aplicables.

Article 35. Adopció de decisions col·legiades

1. Quan hi hagi més d'un àrbitre, tota decisió s'adoptarà per majoria, llevat que les parts haguessin disposat una altra cosa. Si no hi hagués majoria, la decisió serà presa pel president.

2. Llevat d'acord de les parts o dels àrbitres en contrari, el president podrà decidir per si sol qüestions d'ordenació, tramitació i impuls del procediment.

Article 36. Laude per acord de les parts

1. Si durant les actuacions arbitrals les parts arriben a un acord que posi fi total o parcialment a la controvèrsia, els àrbitres donaran per acabades les actuacions respecte dels punts acordats i, si ambdues parts ho sol·liciten i els àrbitres no aprecien cap motiu per oposar-s'hi, faran constar aquest acord en forma de laude en els termes convinguts per les parts.

2. El laude es dictarà d'acord amb allò que disposa l'article següent i tindrà la mateixa eficàcia que qualsevol altre laude dictat sobre el fons del litigi.

Article 37. Termini, forma, contingut i notificació del laude

1. Llevat d'acord en contrari de les parts, els àrbitres decidiran la controvèrsia en un sol laude o en tants laudes parcials com estimin necessaris.

2. Llevat d'acord en contrari de les parts, els àrbitres hauran de decidir la controvèrsia dins dels sis mesos següents a la data de presentació de la contestació a la qual es refereix l'article 29 o de l'expiració del termini per presentar-la. Llevat d'acord en contrari de les parts, aquest termini podrà ser prorrogat pels àrbitres, per un termini no superior a dos mesos, mitjançant decisió motivada. Llevat d'acord en contrari de les parts, l'expiració del termini sense que s'hagi dictat laude definitiu no afectarà a l'eficàcia del conveni arbitral ni a la validesa del laude dictat.

3. Tot laude haurà de constar per escrit i ser signat pels àrbitres, els quals podran deixar constància del seu vot a favor o en contra. Quan hi hagi més d'un àrbitre, n'hi haurà prou amb les signatures de la majoria dels membres del col·legi arbitral o únicament la del seu president, sempre que es manifestin les raons de la manca d'una o més signatures. Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, s'entendrà que el laude consta per escrit quan del seu contingut i signatures quedi constància i siguin accessibles per a la seva consulta posterior en suport electrònic, òptic o d'un altre tipus.

4. El laude haurà de ser sempre motivat, llevat que es tracti d'un laude pronunciat en els termes convinguts per les parts d'acord amb l'article anterior.

5. Constaran en el laude la data en la qual ha estat dictat i el lloc de l'arbitratge, determinat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 26. El laude es considerarà dictat en aquell lloc.

6. Amb subjecció al que hagin acordat les parts, els àrbitres es pronunciaran en el laude sobre les costes de l'arbitratge, que inclouran els honoraris i les despeses dels àrbitres i, si s'escau, els honoraris i les despeses dels defensors o representants de les parts, el cost del servei prestat per la institució administradora de l'arbitratge i les altres despeses originades en el procediment arbitral.

7. Els àrbitres notificaran el laude a les parts en la forma i en el termini que aquestes hagin acordat o, en el seu defecte, mitjançant el lliurament a cada una d'elles d'un exemplar signat de conformitat amb el que disposa l'apartat 3, dins del mateix termini establert en l'apartat 2.

8. El laude podrà ser protocolitzat notarialment. Qualsevol de les parts, al seu cost, podrà instar dels àrbitres, abans de la notificació, que el laude sigui protocolitzat.

Article 38. Terminació de les actuacions

1. Sens perjudici del que disposa l'article anterior, sobre notificació i, si s'escau, protocolització del laude, i l'article següent, sobre la seva correcció, aclariment i complement, les actuacions arbitrals acabaran i els àrbitres cessaran en les seves funcions amb el laude definitiu.

2. Els àrbitres també ordenaran la terminació de les actuacions quan: a) El demandant desisteixi de la seva demanda, llevat que el demandat s'hi oposi i els àrbitres li reconeguin un interès legítim a obtenir una resolució definitiva del litigi. b) Les parts acordin donar per acabades les actuacions. c) Els àrbitres comprovin que la continuació de les actuacions resulta innecessària o impossible.

3. Transcorregut el termini que les parts hagin assenyalat a aquest fi o, en el seu defecte, el de dos mesos des de la terminació de les actuacions, cessarà l'obligació dels àrbitres de conservar la documentació del procediment. Dins d'aquest termini, qualsevol de les parts podrà sol·licitar als àrbitres que li remetin els documents presentats per ella.

Article 39. Correcció, aclariment, complement i extralimitació del laude

1. Dins dels deu dies següents a la notificació del laude, llevat que les parts hagin acordat un altre termini, qualsevol d'elles podrà, amb notificació a l'altra, sol·licitar als àrbitres: a) La correcció de qualsevol error de càlcul, de còpia, tipogràfic o de naturalesa similar. b) L'aclariment d'un punt o d'una part concreta del laude. c) El complement del laude respecte de peticions formulades i no resoltes en ell. d) La rectificació de l'extralimitació parcial del laude, quan s'hagi resolt sobre qüestions no sotmeses a la seva decisió o sobre qüestions no susceptibles d'arbitratge.

2. Prèvia audiència de les altres parts, els àrbitres resoldran sobre les sol·licituds de correcció d'errors i d'aclariment en el termini de deu dies, i sobre la sol·licitud de complement i la rectificació de l'extralimitació, en el termini de vint dies.

3. Dins dels 10 dies següents a la data del laude, els àrbitres podran procedir d'ofici a la correcció d'errors a la qual es refereix el paràgraf a) de l'apartat 1.

4. El que disposa l'article 37 s'aplicarà a les resolucions arbitrals sobre correcció, aclariment, complement i extralimitació del laude.

5. Quan l'arbitratge sigui internacional, els terminis de 10 i 20 dies establerts en els apartats anteriors seran terminis d'un i dos mesos, respectivament.

Article 40. Acció d'anulació del laude

Contra un laude definitiu podrà exercitar-se l'acció d'anulació en els termes previstos en aquest títol.

Article 41. Motius

1. El laude només podrà ser anulat quan la part que sol·licita l'anulació al·legui i provi: a) Que el conveni arbitral no existeix o no és vàlid. b) Que no ha estat degudament notificada de la designació d'un àrbitre o de les actuacions arbitrals o no ha pogut, per qualsevol altra raó, fer valer els seus drets. c) Que els àrbitres han resolt sobre qüestions no sotmeses a la seva decisió. d) Que la designació dels àrbitres o el procediment arbitral no s'han ajustat a l'acord entre les parts, llevat que dit acord fos contrari a una norma imperativa d'aquesta llei, o, en absència d'acord, que no s'han ajustat a aquesta llei. e) Que els àrbitres han resolt sobre qüestions no susceptibles d'arbitratge. f) Que el laude és contrari a l'ordre públic.

2. Els motius continguts en els paràgrafs b), e) i f) de l'apartat anterior podran ser apreciats pel tribunal que conegui de l'acció d'anulació d'ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal en relació amb els interessos la defensa dels quals li és legalment atribuïda.

3. En els casos previstos en els paràgrafs c) i e) de l'apartat 1, l'anulació afectarà només els pronunciaments del laude sobre qüestions no sotmeses a decisió dels àrbitres o no susceptibles d'arbitratge, sempre que puguin separar-se de les altres.

4. L'acció d'anulació del laude haurà d'exercitar-se dins dels dos mesos següents a la seva notificació o, en cas que s'hagi sol·licitat correcció, aclariment o complement del laude, des de la notificació de la resolució sobre aquesta sol·licitud, o des de l'expiració del termini per adoptar-la.

Article 42. Procediment

1. L'acció d'anulació es substanciarà pels tràmits del judici verbal, sens perjudici de les especialitats següents: a) La demanda haurà de presentar-se d'acord amb el que estableix l'article 399 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, acompanyada dels documents justificatius de la seva pretensió, del conveni arbitral i del laude, i, si s'escau, contindrà la proposició dels mitjans de prova la pràctica dels quals interessi a l'actor. b) El Secretari Judicial donarà trasllat de la demanda al demandat, perquè contesti en el termini de vint dies. En la contestació, acompanyada dels documents justificatius de la seva oposició, haurà de proposar tots els mitjans de prova dels quals pretengui valer-se. c) Contestada la demanda o transcorregut el corresponent termini, el Secretari Judicial citarà a la vista, si així ho sol·liciten les parts en els seus escrits de demanda i contestació.

2. Enfront de la sentència que es dicti no cabrà cap recurs.

Article 43. Cosa jutjada i revisió de laudes

El laude produeix efectes de cosa jutjada i enfront d'ell només podrà exercitar-se l'acció d'anulació i, si s'escau, sol·licitar la revisió d'acord amb el que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil per a les sentències fermes.

Article 44. Normes aplicables

L'execució forçosa dels laudes es regirà per allò que disposa la Llei d'Enjudiciament Civil i en aquest títol.

Article 45. Suspensió, sobreseïment i represa de l'execució en cas d'exercici de l'acció d'anulació del laude

1. El laude és executable fins i tot quan contra ell s'hagi exercitat l'acció d'anulació. No obstant això, en aquest cas l'executat podrà sol·licitar al tribunal competent la suspensió de l'execució, sempre que ofereixi caució per la quantia de la condemna més els danys i perjudicis que poguessin derivar-se del retard en l'execució del laude. Presentada la sol·licitud de suspensió, el tribunal, tot escoltant l'executant, resoldrà sobre la caució. Contra aquesta resolució no cabrà cap recurs.

2. El Secretari judicial alçarà la suspensió i ordenarà que continuï l'execució quan consti al Tribunal la desestimació de l'acció d'anulació, sens perjudici del dret de l'executant a sol·licitar, si s'escau, la indemnització dels danys i perjudicis causats pel retard en l'execució.

3. El Secretari judicial alçarà l'execució, amb els efectes previstos en els articles 533 i 534 de la Llei d'Enjudiciament Civil, quan consti al Tribunal que ha estat estimada l'acció d'anulació. Si l'anulació afectés únicament les qüestions a les quals es refereix l'apartat 3 de l'article 41 i subsistissin altres pronunciaments del laude, es considerarà estimació parcial.

Article 46. Caràcter estranger del laude. Normes aplicables

1. S'entén per laude estranger el pronunciat fora del territori espanyol.

2. L'exequàtur de laudes estrangers es regirà pel Conveni sobre reconeixement i execució de les sentències arbitrals estrangeres, fet a Nova York, el 10 de juny de 1958, sens perjudici del que disposen altres convenis internacionals més favorables a la seva concessió, i es substanciarà d'acord amb el procediment establert en l'ordenament processal civil per al de les sentències dictades per tribunals estrangers.