Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries

Article 1. Objecte i definició

1. Són objecte de la present Llei, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució, l'establiment de la normativa bàsica aplicable a les vies pecuàries.

2. S'entén per vies pecuàries les rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader.

3. Així mateix, les vies pecuàries podran ser destinades a altres usos compatibles i complementaris en termes acordes amb la seva naturalesa i els seus fins, donant prioritat al trànsit ramader i altres usos rurals, i inspirant-se en el desenvolupament sostenible i el respecte al medi ambient, al paisatge i al patrimoni natural i cultural.

Article 2. Naturalesa jurídica de les vies pecuàries

Les vies pecuàries són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Article 3. Fins

1. L'actuació de les comunitats autònomes sobre les vies pecuàries perseguirà els fins següents: a) Regular l'ús de les vies pecuàries d'acord amb la normativa bàsica estatal. b) Exercir les potestats administratives en defensa de la integritat de les vies pecuàries. c) Garantir l'ús públic de les mateixes tant quan serveixin per facilitar el trànsit ramader com quan s'adscriguin a altres usos compatibles o complementaris. d) Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats a elles, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.

2. Amb la finalitat de cooperar amb les comunitats autònomes per assegurar la integritat i l'adequada conservació del domini públic de les vies pecuàries, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación podrà instrumentar ajudes econòmiques i prestar assistència tècnica per a la realització de quantes accions redunin en la consecució d'aquesta finalitat.

Article 4. Tipus de vies pecuàries

1. Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: assagadors, camins ramaders i sendes. a) Les canyades —assagadors reials— són aquelles vies l'amplada de les quals no excedeixi dels 75 metres. b) Són camins ramaders quan la seva amplada no sobrepassa els 37,5 metres. c) Les sendes són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres.

2. Aquestes denominacions són compatibles amb altres de caràcter consuetudinari, com ara assagadors, cabanyeres, camins ramaders, carreràdes, galianes, ramals, travesses i altres que rebin en les altres llengües espanyoles oficials.

3. Els abeuradors, llocs de descans, majades i altres llocs associats al trànsit ramader tindran la superfície que determini l'acte administratiu de classificació de vies pecuàries. Així mateix, l'amplada de les colades serà determinada per dit acte de classificació.

Article 5. Conservació i defensa de les vies pecuàries

Correspon a les comunitats autònomes, respecte de les vies pecuàries: a) El dret i el deure d'investigar la situació dels terrenys que es presumeixin pertanyents a les vies pecuàries. b) La classificació. c) El deslindament. d) L'amollonament. e) La desafectació. f) Qualssevol altres actes relacionats amb les mateixes.

Article 6. Creació, ampliació i restabliment

La creació, ampliació i restabliment de les vies pecuàries correspon a les comunitats autònomes en els seus respectius àmbits territorials. Aquestes actuacions porten aparellades la declaració d'utilitat pública als efectes expropiatoris dels béns i drets afectats.

Article 7. Acte de classificació

La classificació és l'acte administratiu de caràcter declaratiu en virtut del qual es determina l'existència, l'amplada, el traçat i les altres característiques físiques generals de cada via pecuària.

Article 8. Deslindament

1. El deslindament és l'acte administratiu pel qual es defineixen els límits de les vies pecuàries de conformitat amb el que estableix l'acte de la classificació.

2. L'expedient de deslindament inclourà necessàriament la relació d'ocupacions, intrusions i alineacions.

3. El deslindament aprovat declara la possessió i la titularitat demanial a favor de la comunitat autònoma, i dóna lloc a l'amollonament, sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler front la naturalesa demanial dels béns deslindats.

4. La resolució d'aprovació del deslindament serà títol suficient per rectificar, en la forma i condicions que es determinin reglamentàriament, les situacions jurídiques registrals contradictòries amb el deslindament. Aquesta resolució serà títol suficient perquè la comunitat autònoma procedeixi a la inmatriculació dels béns de domini públic quan ho estimi convenient. En tot cas, qui es consideri afectat per la resolució aprovadora del deslindament podrà exercitar les accions que estimi pertinents en defensa dels seus drets.

5. Quan els interessats en un expedient de deslindament aportin títols inscrits en el Registre de la Propietat sobre terrenys que poguessin resultar inclosos en el domini públic, l'òrgan que tramiti aquest expedient ho posarà en coneixement del registrador a fi que s'hi practiqui l'anotació marginal preventiva d'aquesta circumstància.

6. Les accions civils sobre drets relatius a terrenys inclosos en el domini públic deslindats prescriuen als cinc anys, computats a partir de la data de l'aprovació del deslindament.

7. En el procediment es donarà audiència a l'ajuntament corresponent, als propietaris confrontants, prèvia notificació, i a les organitzacions o col·lectius interessats la finalitat dels quals sigui la defensa del medi ambient.

Article 9. Amollonament

L'amollonament és el procediment administratiu en virtut del qual, un cop aprovat el deslindament, es determinen els límits de la via pecuària i es senyalitzen amb caràcter permanent sobre el terreny.

Article 10. Desafectació

Les comunitats autònomes, en l'exercici de les facultats conferides per l'article 5, apartat e), podran desafectar del domini públic els terrenys de vies pecuàries que no siguin adequats per al trànsit del bestiar ni siguin susceptibles dels usos compatibles i complementaris als quals es refereix el Títol II d'aquesta Llei.

Els terrenys ja desafectats o que en el successiu es desafectin tenen la condició de béns patrimonials de les comunitats autònomes i en el seu destí prevaldrà l'interès públic o social.

Article 11. Modificacions del traçat

1. Per raons d'interès públic i, excepcionalment i de forma motivada, per interès particular, prèvia desafectació, es podrà variar o desviar el traçat d'una via pecuària, sempre que s'asseguri el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i dels traçats, juntament amb la continuïtat del trànsit ramader i dels altres usos compatibles i complementaris amb aquell.

2. La modificació del traçat se sotmetrà a consulta prèvia de les corporacions locals, de les cambres agràries, de les organitzacions professionals agràries afectades i d'aquelles organitzacions o col·lectius la finalitat dels quals sigui la defensa del medi ambient. La modificació del traçat se sotmetrà a informació pública per espai d'un mes.

Article 12. Modificacions del traçat com a conseqüència d'una nova ordenació territorial

En les zones objecte de qualsevol forma d'ordenació territorial, el nou traçat que, si s'escau, hagi de realitzar-se, haurà d'assegurar amb caràcter previ el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i la continuïtat dels traçats, juntament amb la del trànsit ramader, així com els altres usos compatibles i complementaris d'aquell.

Article 13. Modificacions per la realització d'obres públiques sobre terrenys de vies pecuàries

1. Quan es projecti una obra pública sobre el terreny per on discorre una via pecuària, l'Administració actuant haurà d'assegurar que el traçat alternatiu de la via pecuària garanteixi el manteniment de les seves característiques i la continuïtat del trànsit ramader i del seu itinerari, així com els altres usos compatibles i complementaris d'aquell.

2. En els encreuaments de les vies pecuàries amb línies fèrries o carreteres s'hauran d'habilitar suficients passos al mateix o a diferent nivell que garanteixin el trànsit en condicions de rapidesa i comoditat per al bestiar.

Article 14. Ocupacions temporals

Per raons d'interès públic i, excepcionalment i de forma motivada, per raons d'interès particular, es podran autoritzar ocupacions de caràcter temporal, sempre que aquestes ocupacions no alterin el trànsit ramader, ni impedeixin els altres usos compatibles o complementaris amb aquell.

En qualsevol cas, aquestes ocupacions no podran tenir una durada superior als deu anys, sense perjudici de la seva ulterior renovació. Seran sotmeses a informació pública per espai d'un mes i hauran de comptar amb l'informe de l'ajuntament en el terme del qual radiïn.

Article 15. Aprofitaments sobrants

1. Els fruits i productes no utilizats pel bestiar en el normal trànsit ramader podran ser objecte d'aprofitament.

2. Els aprofitaments tindran caràcter temporal i termini no superior a deu anys. El seu atorgament es realitzarà amb subjecció als principis de publicitat i concurrència. Els aprofitaments podran ser revisats: a) Quan s'hagin modificat els supòsits determinants del seu atorgament. b) En cas de força major a petició dels beneficiaris.

3. L'import del preu públic que es percebi, si s'escau, pels fruits i aprofitaments de les vies pecuàries es destinarà a la conservació, vigilància i la millora de les mateixes.

Article 16. Usos compatibles

1. Es consideren compatibles amb l'activitat pecuària els usos tradicionals que, sent de caràcter agrícola i no tenint la naturalesa jurídica de l'ocupació, puguin exercitar-se en harmonia amb el trànsit ramader. Les comunicacions rurals i, en particular, el desplaçament de vehicles i maquinària agrícola hauran de respectar la prioritat del pas del bestiar. Amb caràcter excepcional i per a ús específic i concret, les comunitats autònomes podran autoritzar la circulació de vehicles motoritzats que no siguin de caràcter agrícola, quedant excloses d'aquesta autorització les vies pecuàries en el moment de transitar el bestiar i aquelles altres que revistessin interès ecològic i cultural. En el cas que la circulació de vehicles motoritzats estigui vinculada a una activitat de serveis, aquesta autorització se substituirà per la declaració responsable prevista en l'article 71 bis de la Llei 30/1992.

2. Seran també compatibles les plantacions lineals, tallants de vent o ornamentals, quan permetin el trànsit normal del bestiar.

Article 17. Usos complementaris

1. Es consideren usos complementaris de les vies pecuàries el passeig, la pràctica del senderisme, la cavalgada i altres formes de desplaçament esportiu sobre vehicles no motoritzats sempre que respectin la prioritat del trànsit ramader.

2. Podran establir-se sobre terrenys de vies pecuàries instal·lacions desmuntables que siguin necessàries per a l'exercici d'aquestes activitats conforme al que estableix l'article 14. Per a això serà necessari informe de l'ajuntament i autorització de la comunitat autònoma. Quan es tracti d'instal·lacions vinculades a una activitat de serveis, aquesta autorització se substituirà per la declaració responsable prevista en l'article 71 bis de la Llei 30/1992.

3. Quan alguns usos en terrenys de vies pecuàries puguin suposar incompatibilitat amb la protecció d'ecosistemes sensibles, masses forestals amb alt risc d'incendi, espècies protegides i pràctiques esportives tradicionals, les administracions competents podran establir determinades restriccions temporals als usos complementaris.

Article 18. Xarxa Nacional de Vies Pecuàries

1. Es crea la Xarxa Nacional de Vies Pecuàries, en la qual s'integren totes les canyades i aquelles altres vies pecuàries que garanteixin la continuïtat de les mateixes, sempre que el seu itinerari discorri entre dues o més comunitats autònomes i també les vies pecuàries que serveixin d'enllaç per als desplaçaments ramaders de caràcter fronterer.

2. Podran incorporar-se a la Xarxa Nacional, a petició de les comunitats autònomes, altres vies pecuàries que, discorrent pels seus territoris respectius, estiguin comunicades amb la dita Xarxa.

3. Els expedients de desafectació i d'expropiació, juntament amb els negocis jurídics d'adquisició que afectin terrenys de les vies pecuàries integrades en la Xarxa Nacional, són competència de les comunitats autònomes, amb informe previ del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

4. Les resolucions aprovadores del deslindament de vies pecuàries que, de conformitat amb l'apartat 1 d'aquest article, hagin d'integrar-se en la Xarxa, faran constar aquesta circumstància. La senyalització de les mateixes reflectirà necessàriament la seva integració en la Xarxa Nacional.

5. La classificació i la resta d'actes administratius posteriors, que afectin les vies pecuàries integrades en la Xarxa Nacional, s'incorporaran al Fons Documental de Vies Pecuàries del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Article 19. Disposicions generals

1. Les accions o omissions que infringeixin el que preveu la present Llei generaran responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible per via penal, civil o d'altre ordre en la qual puguin incórrer els responsables.

2. Quan no sigui possible determinar el grau de participació de les diverses persones que haguessin intervingut en la realització de la infracció, la responsabilitat serà solidària, sense perjudici del dret a repetir front els altres participants.

3. En cap cas es produirà una doble sanció pels mateixos fets i en funció dels mateixos interessos públics protegits.

Article 20. Reparació de danys

1. Sense perjudici de les sancions penals o administratives que en cada cas procedeixin, l'infractor haurà de reparar el dany causat. La reparació tindrà com a objectiu aconseguir, en la mesura del possible, la restauració de la via pecuària al ser i estat previs al fet de cometre's l'agressió. En cas que no es pugui restaurar el dany en el mateix lloc haurà de recuperar-se en un altre espai on compleixi la finalitat de la via pecuària.

2. Així mateix, l'Administració de la comunitat autònoma podrà subsidiàriament procedir a la reparació per compte de l'infractor i a costa del mateix. En tot cas, l'infractor haurà d'abonar tots els danys i perjudicis ocasionats en el termini que, en cada cas, es fixi en la resolució corresponent.

3. Amb independència de les que puguin correspondre en concepte de sanció, l'òrgan sancionador podrà acordar la imposició de multes coercitives d'acord amb el que disposa l'article 99 de la Llei 30/1992, un cop transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent. La quantia de cada una d'aquestes multes no superarà el 20 per 100 de la multa fixada per la infracció corresponent.

Article 21. Classificació d'infraccions

1. Les infraccions es classificaran en molt greus, greus i lleus.

2. Són infraccions molt greus: a) L'alteració de fites, mollons o indicadors de qualsevol classe, destinats a l'assenyalament dels límits de les vies pecuàries. b) L'edificació o execució no autoritzada de qualsevol tipus d'obres en terrenys de vies pecuàries. c) La instal·lació d'obstacles o la realització de qualsevol tipus d'acte que impedeixi totalment el trànsit de bestiar o previst per als altres usos compatibles o complementaris. d) Les accions o omissions que causin dany o menyscapte en les vies pecuàries o impedeixin el seu ús, així com l'ocupació de les mateixes sense el degut títol administratiu.

3. Són infraccions greus: a) La roturació o plantació no autoritzada que es realitzi en qualsevol via pecuària. b) La realització d'abocaments o el derramament de residus en l'àmbit delimitat d'una via pecuària. c) La tala o tall no autoritzat dels arbres existents en les vies pecuàries. d) L'aprofitament no autoritzat dels fruits o productes de les vies pecuàries no utilisables pel bestiar. e) La realització d'obres o instal·lacions no autoritzades de naturalesa provisional en les vies pecuàries. f) L'obstrucció de l'exercici de les funcions de policia, inspecció o vigilància previstes en la present Llei. g) Haver estat sancionat, per resolució ferma, per la comissió de dues faltes lleus en un període de sis mesos. h) La no presentació de declaració responsable o l'incompliment de les previsions contingudes en la declaració responsable per a l'exercici d'una determinada activitat o de les condicions imposades per l'Administració. i) La inexactitud, falsedat o omissió de les dades, manifestacions o documents que s'incorporin o acompanyin a la declaració responsable.

4. Són infraccions lleus: a) Les accions o omissions que causin dany o menyscapte en les vies pecuàries, sense que impedeixin el trànsit de bestiar o els altres usos compatibles o complementaris. b) L'incompliment de les condicions establertes en els corresponents títols administratius. c) L'incompliment total o parcial de les prohibicions establertes en la present Llei i l'omissió d'actuacions que fossin obligatòries conforme a elles.

Article 22. Sancions

1. Les infraccions tipificades en l'article 21 seran sancionades amb les multes següents: a) Infraccions lleus, multa de 10.000 a 100.000 pessetes. b) Infraccions greus, multa de 100.001 a 5.000.000 de pessetes. c) Infraccions molt greus, multa de 5.000.001 a 25.000.000 de pessetes.

2. Les sancions s'imposaran atenent a la seva repercussió o transcendència pel que fa a la seguretat de les persones i béns, així com a l'impacte ambiental i a les circumstàncies del responsable, el seu grau de culpa, reincidència, participació i beneficis que haguessin obtingut i els altres criteris previstos en l'article 131.3 de la Llei 30/1992.

3. Les sancions imposades per infraccions molt greus, un cop fermes, seran publicades en la forma que es determini reglamentàriament.

Article 23. Responsabilitat penal

Quan la infracció pogués ser constitutiva de delicte o falta, es donarà trasllat del tant de culpa al Ministeri Fiscal, suspenent-se la tramitació del procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no hagués dictat sentència ferma o resolució que posi fi al procés.

La sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa en els casos en que s'apreciï la identitat del subjecte, del fet i del fonament.

Article 24. Prescripció d'infraccions i sancions

1. Les infraccions administratives contra el que disposa la present Llei prescriuran: en el termini de cinc anys les molt greus, en el de tres anys les greus i en el d'un any les lleus.

2. Les sancions imposades per la comissió de faltes molt greus prescriuran als tres anys, mentre que les imposades per faltes greus o lleus ho faran als dos anys o a l'any, respectivament. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia que la infracció s'hagués comès o des del dia que finalitzi l'acció.

Article 25. Competència sancionadora

Les comunitats autònomes seran competents per instruir i resoldre els expedients sancionadors, així com per adoptar les mesures cautelars o provisionals destinades a assegurar l'eficàcia de la resolució final que pogués recaure.