Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí

Article 1. Objecte

1. La present Llei estableix el règim jurídic que regeix l'adopció de les mesures necessàries per aconseguir o mantenir el bon estat ambiental del medi marí, a través de la seva planificació, conservació, protecció i millora.

2. En la seva qualitat de bé de domini públic, s'assegurarà un ús sostenible dels recursos del medi marí que tingui en consideració l'interès general.

3. Els instruments essencials de planificació del medi marí són les estratègies marines, definides en el Títol II de la present llei, les quals perseguiran com a objectius específics els següents: protegir i preservar el medi marí, inclosa la seva biodiversitat, evitar-ne el deteriorament i recuperar els ecosistemes marins en les zones que s'hagin vist afectades negativament; prevenir i reduir els abocaments al medi marí; i garantir que les activitats i usos en el medi marí siguin compatibles amb la preservació de la seva biodiversitat.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. En virtut del que disposa l'article 132.2 de la Constitució són béns de domini públic estatal, entre altres, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental.

2. La present Llei serà d'aplicació a totes les aigües marines, inclosos el llit, el subsòl i els recursos naturals, sotmesos a sobirania o jurisdicció espanyola.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, el Títol II no serà d'aplicació a les aigües costaneres definides en l'article 16 bis del Text Refós de la Llei d'Aigües, en relació amb aquells aspectes de l'estat ambiental del medi marí que ja estiguin regulats en el citat Text Refós o en els seus desenvolupaments reglamentaris.

4. La present Llei no s'aplicarà a les activitats l'únic propòsit de les quals sigui la defensa o la seguretat nacional. No obstant, l'Estat s'esforçarà per garantir que aquestes activitats es duguin a terme, en la mesura que sigui raonable i factible, d'una manera compatible amb els objectius de la present Llei.

Article 3. Naturalesa i règim del medi marí

1. La utilització de les aigües marines, inclosos el llit, el subsòl i els recursos naturals, serà lliure, pública i gratuïta per als usos compatibles amb la seva naturalesa de bé de domini públic, de conformitat amb el que estableix l'article 31 de la Llei 22/1988.

2. Fora de l'ús comú general descrit en l'apartat anterior, no s'admetran sobre el medi marí més drets d'ús, explotació i aprofitament que els autoritzats en virtut de la legislació sectorial aplicable.

3. L'autorització de qualsevol activitat que requereixi, bé l'execució d'obres o instal·lacions en les aigües marines, bé la col·locació o dipòsit de matèries sobre el fons marí, haurà de comptar amb l'informe favorable del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino respecte de la compatibilitat de l'activitat amb l'estratègia marina corresponent.

4. Qualsevol activitat que suposi el maneig d'espècies marines de competència estatal incloses en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades estarà subjecta a l'autorització prèvia que atorgarà el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino.

Article 4. Criteris de planificació en el medi marí

1. L'actuació dels poders públics en matèria de planificació del medi marí es regirà pels criteris següents: aplicació d'una gestió adaptativa de les activitats humanes seguint el principi de precaució i l'enfocament ecosistèmic; no comprometre la capacitat dels ecosistemes marins de respondre als canvis induïts per l'activitat humana; propiciar l'aprofitament sostenible dels béns i serveis marins; garantir la coherència de totes les estratègies marines; promoure la conservació de la biodiversitat; minimitzar la contaminació del medi marí; garantir que la investigació marina sigui compatible amb el bon estat ambiental; i garantir que les polítiques sectorials siguin compatibles i s'adaptin als objectius de les estratègies marines.

2. El Govern podrà aprovar directrius comunes a totes les estratègies marines per garantir la coherència dels seus objectius, en aspectes com: la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya; els abocaments al mar; els aprofitaments energètics situats en el medi marí; la investigació marina; l'avaluació i el seguiment de la qualitat ambiental; l'ordenació de les activitats; i la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic.

3. Les directrius relatives a la Xarxa d'Àrees Marines Protegides s'aprovaran de conformitat amb el procediment previst en l'article 28.d) d'aquesta Llei.

Article 5. Principis inspiradors en la determinació de mesures per a cada demarcació marina

1. Inspiraran la determinació de les mesures els principis següents: el principi de precaució; el marc d'exigència en l'àmbit internacional i comunitari; el desenvolupament sostenible; el principi d'acció preventiva; el principi de correcció de danys ambientals en la mateixa font; el principi de qui contamina paga; i la presa en consideració de les normatives sectorials.

2. Es vetllarà per tal que les mesures siguin rendibles i viables des del punt de vista tècnic, per la qual cosa abans d'introduir noves mesures s'han de realitzar avaluacions d'impacte, inclosa una anàlisi de costos i beneficis ambientals, econòmics i socials.

Article 6. Regions, subregions i demarcacions marines

1. Als efectes del que disposa el present Títol, el medi marí espanyol es divideix en les regions i subregions marines següents: Regió de l'Atlàntic Nordoriental (subregió del Golf de Biscaia i les costes Ibèriques; subregió Atlàntica macaronèsia de les Canàries) i Regió de la Mar Mediterrània.

2. Als efectes de la present llei i per facilitar-ne l'aplicació, sobre les anteriors regions i subregions marines s'estableixen les subdivisions següents, denominades demarcacions marines: demarcació marina noratlàntica; demarcació marina sudatlàntica; demarcació marina de l'Estret i Alborán; demarcació marina llevantí-balear; i demarcació marina canària.

Article 7. Estratègies marines. Naturalesa

1. Les estratègies marines són els instruments de planificació de cada demarcació marina i constitueixen el marc general al qual s'hauran d'ajustar necessàriament les diferents polítiques sectorials i actuacions administratives amb incidència en el medi marí d'acord amb el que estableix la legislació sectorial corresponent.

2. Les estratègies marines seran públiques i vinculants per a les Administracions Públiques i no crearan per si soles drets o obligacions per als particulars o entitats, per la qual cosa la seva aprovació o modificació no donarà lloc a indemnització.

3. L'aplicació de les estratègies comportarà l'adopció de les actuacions administratives i disposicions normatives que s'estimin necessàries per a l'efectivitat de les mateixes.

4. Les estratègies marines inclouran l'avaluació de l'estat ambiental de les aigües, la determinació del bon estat mediambiental, la fixació dels objectius mediambientals a aconseguir, un programa de mesures i un programa de seguiment.

Article 8. Avaluació

1. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino durà a terme una avaluació inicial de l'estat ambiental actual i de l'impacte de les activitats humanes en el medi marí de cada demarcació marina. Aquesta avaluació inicial estarà basada en la millor informació científica disponible.

2. S'entén per estat ambiental l'estat general del medi ambient en el mar, tenint en compte l'estructura, funció i processos dels ecosistemes que composen el medi marí, factors fisiogràfics, geogràfics, biològics, geològics i climàtics naturals, així com les condicions físiques i químiques derivades de les activitats humanes.

3. L'avaluació inicial inclourà: una anàlisi de les característiques essencials i de l'estat ambiental actual de la demarcació marina; una anàlisi dels principals impactes i pressions que afecten l'estat ambiental; i una anàlisi econòmica i social de la utilització del medi marí i del cost que suposa el deteriorament del mateix.

4. Les anàlisis esmentades tindran en compte els elements relacionats amb les aigües costaneres i les aigües territorials, i consideraran altres avaluacions existents.

Article 9. Definició del bon estat ambiental

1. El bon estat ambiental del medi marí és aquell en el qual el medi dóna lloc a oceans i mars ecològicament diversos i dinàmics, nets, sans i productius en el context de les seves condicions intrínseques, i en el qual la utilització del medi marí sigui sostenible.

2. En tot cas, el bon estat ambiental del medi marí implicarà necessàriament: que l'estructura, les funcions i els processos dels ecosistemes permetin el ple funcionament d'aquests ecosistemes; que les espècies i els hàbitats marins estiguin protegits; que les propietats hidromorfològiques, físiques i químiques dels ecosistemes mantinguin els ecosistemes en bon estat; i que els abocaments antròpics de substàncies i d'energia en el medi marí no superin la resiliència del medi.

3. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, definirà per a cada demarcació marina un conjunt de característiques corresponents a un bon estat ambiental, basant-se en els descriptors qualitatius enumerats en l'annex II.

4. Addicionalment, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino podrà definir criteris per especificar les característiques tècniques dels descriptors qualitatius inclosos en l'annex II.

5. La definició del bon estat ambiental també tindrà en compte les llistes indicatives de l'annex I.

6. En l'elaboració de l'avaluació inicial es garantirà que les dades tinguin la qualitat i fiabilitat necessàries per assegurar la comparabilitat dels resultats obtinguts.

Article 10. Definició d'objectius ambientals

1. Els objectius ambientals són l'expressió qualitativa o quantitativa de l'estat desitjat dels diversos components del medi marí respecte a cada demarcació marina, així com de les pressions i els impactes sobre el dit medi.

2. Sobre la base de l'avaluació inicial, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino durà a terme una proposta d'objectius ambientals i indicadors associats per al medi marí respecte a cada demarcació marina, tenint en compte les pressions i els impactes enumerats en l'annex I.

3. Aquesta proposta, juntament amb la definició del bon estat ambiental, serà sotmesa a acord del Consell de Ministres prèvia consulta als Organismes Públics d'Investigació competents, al Consell Assessor de Medi Ambient, i previ informe de les Comunitats Autònomes afectades.

4. En establir els objectius ambientals i indicadors associats es tindran en compte els objectius ambientals vigents a escala nacional, comunitària o internacional.

Article 11. Programes de seguiment

1. Sobre la base de l'avaluació inicial, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino elaborarà i aplicarà, d'acord amb el que estableix l'annex IV, programes de seguiment coordinats per avaluar permanentment l'estat ambiental del medi marí.

2. Hauran de ser compatibles dins de les regions o subregions marines i es basaran en les disposicions en matèria d'avaluació i seguiment establertes per la legislació comunitària aplicable o en virtut d'acords internacionals.

Article 12. Investigació marina

El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino durà a terme les activitats descrites en aquesta secció a través de l'Instituto Español de Oceanografía, com a medi propi i servei tècnic de l'Administració General de l'Estat, o bé mitjançant encàrrecs de gestió o contractes amb altres centres d'investigació.

Article 13. Programes de mesures

1. Un cop aprovats els objectius ambientals i tenint en compte l'avaluació inicial, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes i la resta d'Administracions Públiques implicades, elaborarà un programa de mesures per a cada demarcació marina.

2. Les mesures es definiran tenint en compte els tipus de mesures enumerats en l'annex V i s'integraran en un programa de sis anys de durada.

3. Per tenir en consideració els impactes socials i econòmics, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino consultarà els departaments corresponents i les Comunitats Autònomes.

4. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino tindrà en consideració les implicacions dels seus programes de mesures sobre el medi marí situat més enllà de la sobirania i jurisdicció espanyoles.

Article 14. Contingut

1. Els programes de mesures definiran les actuacions a dur a terme per a la consecució dels objectius ambientals, que podran ser normes aplicables a les activitats amb incidència sobre el medi marí, directrius sobre els usos del medi marí, projectes d'actuació, restriccions geogràfiques o temporals d'usos, mesures de control i reducció de la contaminació, entre d'altres.

2. Els programes de mesures inclouran la protecció espacial, per contribuir a la constitució de xarxes coherents i representatives d'àrees marines protegides.

3. Així mateix, els programes de mesures podran incloure mesures específiques per a la protecció d'espècies i tipus d'hàbitats, en particular, l'elaboració i aplicació d'Estratègies i Plans de Recuperació i Conservació d'espècies marines del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

Article 15. Aprovació de l'estratègia marina

Les estratègies marines, que inclouran el Programa de Mesures, hauran de ser aprovades pel Govern mitjançant Reial Decret, previ debat en el si de la Conferència Sectorial de Medi Ambient, i previ informe dels Ministeris afectats, les Comunitats Autònomes afectades, i del Consell Assessor de Medi Ambient, un cop complert el tràmit d'informació pública.

Article 16. Informes de compliment

Quan la posada en marxa del programa de mesures impliqui l'actuació d'altres administracions públiques, aquestes informaran el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino de les disposicions, projectes o actuacions concretes que es duguin a terme en compliment de les estratègies marines.

Article 17. Mesures urgents

1. Quan el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino determini que l'estat del medi marí d'una zona específica és crític, el Govern adoptarà mesures de caràcter urgent, avançant l'execució dels programes de mesures, així com establint, si s'escau, mesures de protecció més estrictes.

2. Quan es tracti d'un espai marí protegit, la declaració i gestió del qual sigui competència autonòmica, el Govern adoptarà mesures de caràcter urgent previ acord amb les Comunitats Autònomes afectades.

3. Quan es tracti d'una zona limítrofa amb un altre Estat membre de la Unió Europea, situada en una mateixa regió o subregió marina, les mesures es prendran de comú acord.

Article 18. Incompliment d'objectius

1. Per a cadascuna de les estratègies marines, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino determinarà els casos en els quals, a causa de qualsevol de les circumstàncies enumerades a continuació, no puguin assolir-se els objectius ambientals o tots els aspectes del bon estat ambiental: acció o omissió de la qual no és responsable el Regne d'Espanya; causes naturals; força major; modificacions o alteracions en les característiques físiques del medi marí com a conseqüència de mesures adoptades per raons d'interès general prevalent; i condicions naturals que no permetin millorar en el seu moment la situació del medi marí.

2. Així mateix, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino determinarà en quins casos no es poden assolir dins del termini previst els objectius ambientals, per la concurrència de condicions naturals.

3. En tot cas, mentre persisteixin les causes de l'excepció, les Administracions públiques competents adoptaran les mesures necessàries per continuar en l'obtenció dels objectius ambientals i evitar nous deterioraments.

4. En la situació contemplada en l'apartat 1, lletra d), el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino vetllarà per tal que les modificacions o alteracions no excloguin o comprometin de forma definitiva la consecució d'un bon estat ambiental.

Article 19. Inexistència de riscos significatius o costos desproporcionats

El Govern elaborarà i aplicarà tots els elements de les estratègies marines, si bé, en fer-ho, no estarà obligat a adoptar mesures específiques, excepte pel que fa a l'avaluació inicial i al programa de seguiment, quan no hi hagi riscos significatius per al medi marí o quan els costos siguin desproporcionats en relació amb els riscos, i sempre que no es produeixi un deteriorament ulterior.

Article 20. Actualització

1. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino durà a terme una actualització periòdica de tots els elements de les estratègies corresponents a cadascuna de les demarcacions marines afectades.

2. Aquesta actualització es durà a terme de manera coordinada amb els Estats membres que comparteixen regions o subregions marines.

3. L'actualització es realitzarà cada sis anys.

4. Si del resultat de l'actualització fos necessari modificar els objectius ambientals, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino elaborarà una nova proposta que haurà de ser aprovada per Acord de Consell de Ministres.

Article 21. Informació i participació pública

1. De conformitat amb el que estableix la Llei 27/2006, de 18 de juliol, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino publicarà i posarà a disposició del públic, per tal que presenti les seves observacions, resums dels elements de les estratègies marines o de les actualitzacions.

2. En el procés de participació pública es consultarà els organismes internacionals relacionats amb l'aplicació de convenis de protecció del medi marí dels quals és part el Regne d'Espanya, els organismes científics consultius i els Consells Consultius Regionals.

Article 22. Coordinació i cooperació

1. Reglamentàriament es crearà la Comissió Interministerial d'Estratègies Marines per a la coordinació de l'elaboració, aplicació i seguiment de la planificació del medi marí, de la qual formaran part els Departaments ministerials amb competències amb incidència sobre el medi marí.

2. La cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes per a l'elaboració de les estratègies marines es durà a terme a través de la Conferència Sectorial de Medi Ambient i dels òrgans de cooperació i coordinació existents.

3. Per a cadascuna de les demarcacions marines es constituirà un Comitè de Seguiment de l'Estratègia Marina, integrat per representants de les Administracions estatal i autonòmica amb competències en l'execució de l'estratègia corresponent. Aquest Comitè elevarà informes periòdics a la Conferència Sectorial de Medi Ambient sobre el compliment de les estratègies marines.

Article 23. Cooperació internacional

El Govern reforçarà la cooperació entre el Regne d'Espanya i els altres Estats membres de la Unió Europea, així com amb tercers països que comparteixen la mateixa regió o subregió marina als efectes d'assegurar la coherència i coordinació de les estratègies de la mateixa zona, incloent els programes de seguiment.

Article 24. Creació de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya

La Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya està constituïda per espais protegits situats en el medi marí espanyol, representatius del patrimoni natural marí, amb independència que la seva declaració i gestió estiguin regulades per normes internacionals, comunitàries i estatals, així com el seu marc normatiu i el sistema de relacions necessari per al seu funcionament.

Article 25. Objectius de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya

Els objectius de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya són els següents:

1. Assegurar la conservació i recuperació del patrimoni natural i la biodiversitat marina.

2. Protegir i conservar les àrees que millor representen el rang de distribució de les espècies, hàbitats i processos ecològics en els mars.

3. Fomentar la conservació de corredors ecològics i la gestió d'aquells elements que resultin essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic entre poblacions d'espècies de fauna i flora marines.

4. Constituir l'aportació de l'Estat espanyol a les xarxes europees i paneuropees que, si s'escau, s'estableixin, així com a la Xarxa Global d'Àrees Marines Protegides.

Article 26. Tipus d'àrees incloses en la Xarxa

1. Podran formar part de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya els espais protegits següents: les Àrees Marines Protegides; les Zones Especials de Conservació i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus, que conformen la Xarxa Natura 2000; altres categories d'espais naturals protegits; les àrees protegides per instruments internacionals; i les Reserves Marines regulades en l'article 14 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de Pesca Marítima de l'Estat.

2. El Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino establirà els criteris d'integració en la Xarxa d'acord amb els quals inclourà aquells espais de competència estatal.

3. Podran formar part de la Xarxa aquells espais marins protegits la declaració i gestió dels quals sigui competència autonòmica, a proposta de la Comunitat Autònoma afectada, previ acord de la Conferència Sectorial de Medi Ambient.

Article 27. Declaració i gestió d'Àrees Marines Protegides

1. La declaració de les Àrees Marines Protegides de competència estatal es durà a terme mitjançant Reial Decret, a proposta del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural, y Marino, previ informe del Consell Assessor de Medi Ambient i la Conferència Sectorial de Pesca.

2. La gestió de les Àrees Marines Protegides incloses en la Xarxa s'ajustarà als criteris mínims comuns que es dictin per a la gestió coordinada i coherent de la Xarxa.

3. En les Àrees Marines Protegides la declaració i gestió de les quals sigui competència autonòmica i integrades en la Xarxa, respecte a les quals hagin d'adoptar-se mesures de conservació que guardin relació amb activitats la regulació de les quals sigui competència de l'Estat, la Comunitat Autònoma encarregada de la gestió podrà sol·licitar del Ministerio l'adopció de les dites mesures.

4. L'Instituto Español de Oceanografía serà considerat com a organisme de referència per a la declaració d'un espai com a Àrea Marina Protegida.

Article 28. Funcions de l'Administració General de l'Estat

Per a la consecució dels objectius de conservació de la biodiversitat marina, i de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya en particular, l'Administració General de l'Estat, a través del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, realitzarà les funcions següents: gestionar les Àrees Marines Protegides de competència estatal; proposar a les institucions europees i òrgans internacionals la inclusió en xarxes internacionals dels espais marins que compleixin els requisits; declarar i gestionar les Zones Especials de Conservació i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus en el medi marí; elaborar, conjuntament amb les Comunitats Autònomes litorals, la proposta dels criteris mínims comuns per a la gestió coordinada de la Xarxa; realitzar el seguiment i avaluació de la Xarxa; fomentar i proposar instruments de cooperació; representar Espanya en les xarxes internacionals d'Àrees Marines Protegides; aprovar i aplicar els Plans de Recuperació i Conservació d'espècies marines; aprovar i aplicar les Estratègies i Plans de conservació i restauració d'hàbitats marins; i elaborar una Memòria anual de seguiment de les actuacions de la Xarxa.

Article 29. Pla Director de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya

1. Com a instrument bàsic de coordinació per a la consecució dels objectius de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya, s'elaborarà un Pla Director que inclourà, com a mínim: els objectius estratègics de la Xarxa; els objectius a assolir en matèria de cooperació i col·laboració; les directrius per a la planificació i la conservació de les Àrees Marines Protegides; el programa d'actuacions comunes de la Xarxa; i la determinació dels projectes d'interès general que podran ser objecte de finançament estatal.

2. El Pla Director tindrà una vigència màxima de deu anys. Anualment el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino incorporarà en la memòria de la Xarxa un informe sobre el seu compliment.

3. El Pla Director de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya serà elaborat pel Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino i aprovat per Reial Decret, previ informe del Consell Assessor de Medi Ambient, i serà sotmès a avaluació ambiental estratègica.

Article 30. Seguiment i avaluació d'hàbitats i espècies

Per a l'avaluació i seguiment d'àrees marines d'interès per a la conservació i espècies i hàbitats marins protegits o amenaçats, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino comptarà amb l'Instituto Español de Oceanografía, com a medi propi i servei tècnic de l'Administració General de l'Estat, o bé subscriurà encàrrecs de gestió o contractes amb altres centres d'investigació.

Article 31. Abocaments des de terra al mar

Els abocaments des de terra al mar es regularan per la seva normativa específica i per les prescripcions dels convenis marins regionals que resultin d'aplicació en funció de la seva ubicació geogràfica, sense perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes d'establir normes addicionals de protecció del medi ambient en el seu territori.

Article 32. Abocament de residus o altres matèries des de bucs i aeronaus, plataformes o altres construccions al mar

1. Per 'abocament' s'entén: tota evacuació deliberada en el mar de residus o altres matèries des de bucs, aeronaus, plataformes o altres construccions en el mar; tot enfonsament deliberat en el mar de bucs, aeronaus, plataformes o altres construccions; tot emmagatzematge de residus o altres matèries en el llit del mar o en el subsòl d'aquest; i tot abandonament o enderroc in situ de plataformes o altres construccions en el mar, amb el sol objecte de desprendre's deliberadament d'elles.

2. L''abocament' no inclou: l'evacuació en el mar de residus o altres matèries resultant de les operacions normals de bucs, aeronaus, plataformes o altres construccions; i el dipòsit de matèries o altres substàncies per a una finalitat diferent de la seva mera evacuació.

3. Queda prohibit amb caràcter general l'abocament en el medi marí de residus o altres matèries, excepte: materials de dragat; residus de peix o materials resultants de les operacions d'elaboració del peix; materials geològics inorgànics inerts; i flux de diòxid de carboni resultants dels processos de captura de diòxid de carboni per al seu segrest.

4. No obstant, no s'autoritzaran abocaments al mar dels materials enumerats en l'apartat anterior que continguin nivells de radioactivitat majors que les concentracions de minimis definides per l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica.

5. L'abocament dels fluxos de diòxid de carboni resultants dels processos de captura de diòxid de carboni per al seu segrest només podrà autoritzar-se si es compleixen totes i cadascuna de les condicions establertes en la llei.

6. Qualsevol activitat d'abocament dels materials enumerats en l'apartat 3 haurà de ser autoritzada prèviament per l'autoritat competent.

7. Les autoritzacions d'abocament requeriran informe previ favorable del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

8. Tal autorització únicament podrà ser expedida quan en la sol·licitud es justifiqui que els materials s'han avaluat seguint els procediments que resultin d'aplicació.

9. En presentar les sol·licituds per a l'abocament de residus o altres matèries es demostrarà que s'ha prestat la deguda atenció a la jerarquia d'opcions de gestió de residus: reducció; reutilització; reciclatge ex situ; destrucció dels components perillosos; tractament per reduir o retirar els components perillosos; i evacuació en terra, en l'atmosfera i en el mar.

Article 33. Incineració al mar

Queda prohibida, amb caràcter general, la incineració en el medi marí de qualsevol residu o altres matèries. Per incineració al mar s'entén la crema de residus o altres matèries a bord d'un buc, una plataforma o altra construcció en el mar per a la seva eliminació deliberada per destrucció tèrmica, llevat de la d'aquells residus o altres matèries resultants, directament o indirectament, de les operacions normals dels mateixos.

Article 34. Excepcions

Les disposicions dels dos articles anteriors no s'aplicaran quan sigui necessari salvaguardar la seguretat de la vida humana o de bucs, aeronaus, plataformes o altres construccions en el mar, en casos de força major deguts a les inclemències del temps o en qualsevol altre cas que constitueixi un perill per a la vida humana o una amenaça real per a bucs, aeronaus, plataformes o altres construccions en el mar, si l'abocament o la incineració al mar semblen ser l'únic mitjà per evitar l'amenaça i si existeix tota probabilitat que els danys resultants siguin menors que els que ocorrerien d'una altra manera. L'abocament o la incineració es posaran immediatament en coneixement de l'Administració ambiental i de l'Autoritat marítima o portuària competents.

Article 35. Col·locació de matèries sobre el fons marí

1. Queda prohibit, amb caràcter general, el dipòsit de matèries o altres objectes sobre el fons marí quan aquesta activitat tingui per objecte la seva mera evacuació i/o abandonament.

2. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació d'embarcacions de qualsevol classe, excepte aquelles que es destinin a la instal·lació d'esculls artificials i siguin autoritzades per a això, o plataformes per a l'extracció de gas o petroli en desús.

3. Per a la col·locació o dipòsit de matèries o altres substàncies sobre el fons marí o el seu subsòl es requerirà el corresponent projecte, que serà autoritzat per l'Administració competent previ informe favorable del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. L'autorització únicament podrà ser concedida quan en la sol·licitud es justifiqui que els materials s'han avaluat seguint els procediments aplicables.

4. Per a la col·locació de matèries amb la finalitat d'instal·lar esculls artificials, el projecte haurà de tenir en compte els criteris que es puguin establir reglamentàriament.

5. Quan dels programes de vigilància es dedueixi que les matèries o substàncies dipositades sobre el fons marí provoquen impactes no previstos, l'òrgan competent per autoritzar-ne la col·locació determinarà les mesures correctores corresponents o, si s'escau, podrà ordenar-ne la retirada.

Article 36. Infraccions i sancions

Els incompliments de les mesures adoptades en virtut dels programes de mesures o de les autoritzacions regulades en la present llei seran sancionats de conformitat amb la legislació sectorial corresponent.