Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística

Article 1. L'objecte de la present Llei

1. L'objecte de la present Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, a fi d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

2. Els objectius principals de la present Llei són:

a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes.

b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i ciutadanes.

c) Normalitzar i fomentar l'ús del català a l'Administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món socioeconòmic.

d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes.

3. És també un objectiu de la present Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.

Article 2. La llengua pròpia

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

2. El català, com a llengua pròpia, és:

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les Corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

b) La llengua preferentment utilitzada per l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma que ella mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i entitats que ofereixen serveis al públic.

3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.

Article 3. Les llengües oficials

1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà.

2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ser utilitzades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes jurídics realitzats en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.

Article 4. Els drets lingüístics

1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia, i en el marc d'una política activa de la Generalitat per crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena quant als drets i deures lingüístics, a Catalunya totes les persones tenen dret a:

a) Conèixer les dues llengües oficials.

b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i actes públics i privats.

c) Ser ateses en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que la present Llei estableix.

d) Utilitzar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.

e) No ser discriminades per raó de la llengua oficial que utilitzen.

2. Totes les persones poden adreçar-se als Jutjats i als Tribunals per obtenir la protecció judicial del dret a utilitzar la seva llengua.

3. Totes les persones poden adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de les seves competències, actuïn per garantir-los els drets lingüístics de forma específica.

Article 5. Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de les dues llengües a tota la població, la capacitació i habilitació lingüístiques del personal al servei de les Administracions i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.

2. La Generalitat ha de dur a terme actuacions d'empara, protecció i promoció i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.

Article 6. La unitat de la llengua catalana

1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana.

2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística.

Article 7. Reconeixement i protecció de l'aranès

(Derogat.)

[Ref. BOE-A-2010-17710] Es deroga per la disposició derogatòria de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre.

Article 8. La publicació de les normes

1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions simultànies en català i en castellà, en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». Correspon al Parlament fer-ne la versió oficial castellana.

2. La publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les Administracions locals de Catalunya es realitza en edicions simultànies en català i en castellà.

Article 9. La llengua de les Administracions de Catalunya

1. La Generalitat, les Administracions locals i les altres Corporacions públiques de Catalunya, les institucions i empreses que en depenen i els concessionaris dels seus serveis han d'utilitzar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre ells. També han d'utilitzar-lo normalment en les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho sol·liciten.

2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.

3. Les Corporacions locals i les Universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les respectives competències, d'acord amb el que disposa l'apartat 1. També ho han de regular, en el mateix sentit, totes les altres Corporacions públiques.

Article 10. Els procediments administratius

1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, les Administracions locals i les altres Corporacions de Catalunya ha d'utilitzar-se el català, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.

2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho requereixin, en la llengua oficial sol·licitada, un testimoni traduït d'allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot suposar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació ni els terminis establerts.

Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les Administracions de Catalunya

1. El personal al servei de les Administracions, les Corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que el faci apte per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.

2. Per fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de la Generalitat, de les Corporacions locals, de les Universitats públiques i de l'Administració de Justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal.

3. En el procés de selecció per accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, l'Administració local i l'Administració i Serveis de les Universitats, inclòs el personal laboral, ha d'acreditar-se el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts en la legislació de la funció pública.

Article 12. L'Administració de l'Estat

1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i ens de l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, realitzades a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

2. Totes les persones tenen dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que escullin i ser ateses, i no se'ls pot exigir cap traducció.

Article 13. Les actuacions judicials

1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, realitzades en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.

2. Totes les persones tenen dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de Justícia en la llengua oficial que escullin i ser ateses, i no se'ls pot exigir cap traducció.

3. Totes aquelles persones que ho sol·licitin han de rebre en la llengua oficial sol·licitada els testimonis de les sentències i autos resolutoris que les afectin, sense retards per raó de llengua.

4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als Tribunals eclesiàstics i als arbitrals.

5. En la provisió de places del personal al servei de l'Administració de Justícia dependent de la Generalitat ha d'aplicar-se el que disposa l'article 11, d'acord amb la corresponent normativa específica, en els termes que siguin establerts per Reglament.

Article 14. Els documents públics

1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els documents públics han de redactar-se en la llengua oficial que esculli l'atorgant, o, si n'hi hagués més d'un, en la llengua que acordin. Si no existeix acord pel que fa a la llengua, l'escriptura o document ha de redactar-se en les dues llengües oficials.

3. Abans de redactar el document, ha de preguntar-se explícitament als atorgants quina llengua escullen; en cap cas l'elecció d'una o altra ha de suposar retard en la redacció i autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català.

4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i testimonis, i han de traduir, quan sigui necessari, els respectius documents i matrius, sota la seva responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no és precís protocolitzar-la.

5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que tingui un coneixement adequat i suficient de les mateixes per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Article 15. Els documents civils i mercantils

1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sense perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a la seva execució en cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya.

2. Els documents privats, contractuals o no, de qualsevol naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya, són vàlids i no requereixen cap traducció per exigir judicialment o extrajudicialment el seu compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.

3. Els documents als quals es refereix l'apartat 2 han de redactar-se en la llengua oficial que les parts acordin. No obstant això, si es tracta de contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, han de redactar-se en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d'estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà.

4. Són vàlids els títols valor de tot tipus, inclosos els que representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

5. Els xecs, pagarés, talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres als seus clients i clientes han de ser redactats, com a mínim, en català.

Article 16. Els Convenis Col·lectius de treball

1. Són vàlids els Convenis Col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els Convenis Col·lectius de treball han de redactar-se en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats.

Article 17. Els Registres públics

1. Són vàlids els assentaments registrals realitzats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. En tots els Registres públics de Catalunya, excepte aquells que tenen solament caràcter administratiu, els assentaments han de realitzar-se en la llengua oficial en la qual està redactat el document o en la qual es realitza la manifestació. Si el document és bilingüe, es realitzen en la llengua indicada per qui el presenta a registre.

3. Els Registradors han d'expedir les certificacions en la llengua oficial utilitzada en la petició.

4. Les oficines dels Registres han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que tingui un coneixement adequat i suficient de les mateixes, que el faci apte per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

5. Ha de garantir-se que a l'oficina del Registre pugui fer-se amb immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i traducció de qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.

6. Els formularis i altres impresos que estiguin a disposició del públic a les oficines dels Registres han de ser redactats, almenys, en català.

Article 18. La toponímia

1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.

2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.

3. La determinació del nom de les vies urbanes i nuclis de població de tot tipus correspon als Ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina sigui la seva dependència.

4. Les denominacions a les quals es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a tots els efectes i la retolació ha de concordar amb les mateixes. Correspon al Govern de la Generalitat reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern.

Article 19. L'antroponímia

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció «i» entre els cognoms.

2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms al Registre Civil, sigui quina sigui la data d'imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, que han d'establir-se per Reglament.

3. La present norma és aplicable als noms i cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

Article 20. La llengua de l'ensenyament

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i modalitats educatius.

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol nivell han de fer del català el vehicle d'expressió normal en les seves activitats docents i administratives, tant internes com externes.

Article 21. L'ensenyament no universitari

1. El català ha d'utilitzar-se normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o tutors el poden exercir en nom dels seus fills instant que s'apliqui.

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normal i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

4. En l'ensenyament postobligatori l'Administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin el perfeccionament del coneixement i l'ús de les dues llengües a fi que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.

5. L'alumnat no ha de ser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

6. No pot expedir-se el títol de Graduat en Educació Secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.

7. L'acreditació del coneixement del català no pot ser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o part del mateix, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per Reglament.

8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

Article 22. L'ensenyament universitari

1. Als centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se, en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. El Govern de la Generalitat, les Universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents a fi de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la celebració d'oposicions.

3. Les Universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.

4. Les Universitats poden, si és necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

Article 23. La formació permanent i els ensenyaments de règim especial

1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà.

2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials.

3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la Generalitat en els quals no s'ensenya llengua han d'oferir-se cursos de llengua catalana als alumnes que tinguin un coneixement insuficient d'aquesta.

Article 24. El professorat

1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.

2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de formació del professorat han d'elaborar-se de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació en les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent.

3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. La present norma no és aplicable al professorat visitant i a d'altres casos anàlegs. Correspon a les Universitats establir els mecanismes i terminis pertinents per al compliment del present precepte.

Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics

1. En els mitjans de radiodifusió i televisió gestionats per la Generalitat i per les Corporacions locals de Catalunya, la llengua normalment utilitzada ha de ser la catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les Corporacions locals poden tenir en compte les característiques de la seva audiència.

2. Sense perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i 5 de l'article 26, els mitjans als quals es refereix l'apartat 1 del present article han de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es produeixen en llengua catalana.

3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.

4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta a Catalunya de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana.

Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió

1. Sense perjudici de l'aplicació de la Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la Programació Audiovisual Distribuïda per Cable, les entitats a les quals es refereix l'esmentada Llei han de garantir que, com a mínim, el 50 per 100 del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol tipus i dels altres teletextos que ofereixen sigui en llengua catalana.

2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de televisions de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya.

3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la Generalitat han de garantir que, com a mínim, el 50 per 100 del temps d'emissió sigui en llengua catalana, si bé el Govern de la Generalitat, atenent les característiques de la seva audiència, pot modificar per Reglament aquest percentatge.

4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de canals de televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió.

5. Les emissores de radiodifusió i televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que, com a mínim, el 25 per 100 siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.

6. Les emissores a les quals es refereix el present article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en la seva programació.

Article 27. Els mitjans de comunicació escrits

1. En els mitjans de comunicació escrits i en les publicacions periòdiques editades per la Generalitat i per les Corporacions locals la llengua normalment utilitzada ha de ser la catalana.

2. El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les publicacions periòdiques de difusió general redactades total o majoritàriament en català.

3. El Govern de la Generalitat i les Corporacions locals han de fomentar i poden subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal redactades total o majoritàriament en català.

4. L'atorgament de les subvencions a les quals es refereixen els apartats 2 i 3 ha de seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del català, dins les previsions pressupostàries i sota control del Parlament o dels Plens de les Corporacions locals.

Article 28. Les indústries culturals i les arts de l'espectacle

1. El Govern de la Generalitat ha de afavorir, estimular i fomentar:

a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i científiques en català, així com la traducció al català d'obres escrites en altres idiomes.

b) L'edició, distribució i difusió de llibres i publicacions periòdiques en català.

c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i subtitulat en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes.

d) La producció, distribució i difusió de gravacions sonores i de material audiovisual en català.

e) La producció i representació de les arts de l'espectacle en català.

f) La creació, interpretació i difusió de música cantada en català.

g) La producció, edició i distribució de material escrit i auditiu en llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en català, per a aquest mateix sector.

h) Qualsevol altra manifestació cultural pública en català.

2. Totes les mesures que s'adoptin per fomentar l'ús del català en les indústries culturals i d'altres han d'aplicar-se amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries.

3. A fi de garantir una presència significativa de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per Reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixen i s'exhibeixen doblats o subtitulats en una llengua diferent a l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el 50 per 100 de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i han de fonamentar-se en criteris objectius. La corresponent regulació ha de realitzar-se en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de Protecció i Foment de la Cinematografia, i segons el règim que la mateixa estableix.

Article 29. Les indústries de la llengua i la informàtica

El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades:

a) La recerca, producció i comercialització de tot tipus de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o d'altres possibles d'acord amb els avenços tecnològics.

b) La producció, distribució i comercialització dels «softwares», dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres multimèdia en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al català.

c) La presència de productes i informacions en català a les xarxes telemàtiques d'informació.

Article 30. Les empreses públiques

1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les Corporacions locals, així com les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'utilitzar normalment el català en les seves actuacions i documentació internes i en la retolació, les instruccions d'ús, l'etiquetatge i l'embalatge dels productes o serveis que produeixen o ofereixen.

2. Les empreses a les quals es refereix l'apartat 1 han d'utilitzar normalment el català en les comunicacions i notificacions, incloses les factures i altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà o, si escau, en català, si ho sol·liciten.

Article 31. Les empreses de servei públic

1. Les empreses i entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, subministraments, comunicacions i d'altres, han d'utilitzar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

2. Les comunicacions i notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i entitats a les quals es refereix l'apartat 1, incloses les factures i altres documents de tràfic, han de realitzar-se, almenys, en català, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho sol·liciten.

3. El que disposa l'apartat 2 en relació a les factures i altres documents de tràfic s'entén sense perjudici de la competència de l'Estat per organitzar els esmentats serveis quan els presta directament o mitjançant les seves empreses i entitats.

Article 32. L'atenció al públic

1. Les empreses i establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit al qual es refereix l'apartat 1.

3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'estar redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, els noms comercials i els rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Article 33. Les empreses concertades o subvencionades

Les empreses que han subscrit un concert o Conveni de col·laboració amb la Generalitat o les Corporacions locals de Catalunya, o que en són beneficiàries d'ajuts o subvencions, han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim, quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o Conveni.

Article 34. La informació a les persones consumidores i usuàries

1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les instruccions d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea.

2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, denominació comarcal o denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han de ser necessàriament, com a mínim, en català.

3. El Govern de la Generalitat ha de regular per Reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, de manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, així com el tabac, per garantir la presència progressiva del català en els mateixos, seguint els principis de la present Llei, les normes de la Unió Europea i la resta de l'ordenament jurídic.

Article 35. La publicitat

1. En la publicitat institucional de la Generalitat i les Administracions locals, de les seves empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i Corporacions catalanes de dret públic realitzada en l'àmbit territorial de Catalunya, ha d'utilitzar-se de forma general el català.

2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Article 36. L'activitat professional i laboral

1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar l'ús del català en les activitats professionals.

2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del català en els centres de treball, en les relacions laborals i en els Convenis Col·lectius, pactes d'empresa i contractes de treball, i ha de promoure la participació directa dels sindicats i les organitzacions empresarials per assolir aquest objectiu.

3. Els Convenis Col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del català dels treballadors i treballadores i a garantir-ne l'ús en els centres de treball i contractes laborals, fulls de salaris i altra documentació. El Govern de la Generalitat ha d'estimular que els Convenis Col·lectius incorporin aquestes clàusules.

4. Els rètols i informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

Article 37. Les mesures de foment

1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altre tipus.

2. El Govern de la Generalitat i les Corporacions locals, en l'àmbit de les respectives competències, han de fomentar la imatge pública i l'ús del català, i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana.

Article 38. Els centres de suport

1. El Govern de la Generalitat, d'acord amb les Corporacions locals, ha de crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català, especialment on ho exigeixi la situació sociolingüística. Aquests centres de suport depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística, que actua com a òrgan de desenvolupament de les polítiques territorials de normalització.

2. Els centres als quals es refereix l'apartat 1 han de comptar amb els mitjans humans i materials suficients per a l'exercici de les seves funcions.

Article 39. Les mesures de planificació

1. El Govern de la Generalitat s'ha de dotar d'instruments de planificació lingüística general consistents en programes periodificats, a fi d'establir els objectius i mesures més convenients en cada moment i avaluar-ne els resultats. L'elaboració dels instruments de planificació ha de ser concertada amb els diferents agents i col·lectius implicats, i han de tenir-se en compte els principis de participació, simplificació i eficàcia.

2. El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa sociolingüístic de Catalunya, que ha de ser revisat cada cinc anys, a fi d'adequar a la realitat la seva acció de política lingüística i, alhora, per valorar la incidència de les actuacions realitzades.

3. El Govern de la Generalitat ha d'informar cada any el Parlament de les actuacions de política lingüística i dels resultats obtinguts en el marc dels instruments als quals fan referència els apartats 1 i 2.