Llei 55/1980, d'11 de novembre, de muntanyes veïnals en mà comú

Article 1. Àmbit d'aplicació

Es regiran per aquesta Llei les muntanyes de naturalesa especial que, amb independència del seu origen, pertanyin a agrupacions veïnals en la seva qualitat de grups socials i no com a entitats administratives, i que s'hagin aprofitat consuetudinàriament en mà comú pels membres d'aquelles en la seva condició de veïns.

Article 2. Caràcter jurídic dels béns i permuta

U. Les muntanyes veïnals en mà comú són béns indivisibles, inalienables, imprescriptibles i inembargables, no estaran subjectes a cap contribució de base territorial ni a la quota empresarial de la Seguretat Social Agrària, i la seva titularitat dominical correspon, sense assignació de quotes, als veïns integrants en cada moment del grup comunitari de què es tracti.

Dos. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, es podrà procedir excepcionalment a la permuta entre terrenys de valor similar de muntanyes confrontants dels regulats per aquesta Llei, per acord de les comunitats interessades i sense perjudici del que disposa l'article quinze.

Article 3. Cessió temporal, expropiació i dret de superfície

U. Malgrat la seva inalienabilitat, aquestes muntanyes podran ser objecte de cessió temporal, en tot o en part, a títol onerós o gratuït, per a obres, instal·lacions, serveis o fins que redunin de manera principal en benefici directe dels veïns.

Dos. També podran ser objecte les muntanyes en mà comú d'expropiació forçosa o imposició de servituds per causes d'utilitat pública o interès social prevalents als del propi mont, mitjançant declaració expressa, previ informe del Ministeri d'Agricultura i oïdes les comunitats afectades. En tot cas, l'import de les quantitats abonades per l'entitat expropiadora s'invertirà en obres o serveis d'interès general i permanent per a la comunitat veïnal.

Tres. Amb caràcter temporal, les comunitats titulars de les muntanyes podran establir sobre aquestes, fins a un termini màxim de trenta anys, drets de superfície destinats a instal·lacions, edificacions o plantacions.

Quatre. El dret de superfície es constituirà necessàriament en escriptura pública que, com a requisit imprescindible per a la seva eficàcia, haurà d'inscriure's en el Registre de la Propietat. Serà transmissible i susceptible de gravamen, amb les limitacions que s'haguessin consignat en l'esmentada escriptura, i es regirà per les disposicions d'aquest article, pel títol constitutiu del dret i, subsidiàriament, per les normes del Dret privat. S'extingirà pel transcurs del termini pactat i per les altres causes que s'expressin en l'indicat títol.

Cinc. La contraprestació del superficiari podrà consistir en el pagament d'una suma global per la concessió, en el d'un cànon periòdic, en l'adjudicació d'una part del vol en diverses d'aquestes modalitats alhora, o en d'altres de diferents. En tot cas, la comunitat titular del mont farà seu, a l'extinció del dret de superfície, la propietat de tot allò edificat, instal·lat o plantat, sense que hagi de satisfer cap indemnització, qualsevol que sigui el títol en virtut del qual s'hagués constituït aquell dret.

Sis. L'extinció del dret de superfície per decurs del terme provocarà la de tota classe de drets reals o personals imposats pel superficiari.

Set. Si per qualsevol altra causa es reunissin en la mateixa persona els drets de propietat del sòl i els del superficiari, les càrregues que recaiguessin sobre l'un i l'altre dret continuaran gravant-los separadament.

Article 4. Estatuts de la comunitat

U. La comunitat regularà, per mitjà d'Estatuts, l'exercici dels drets dels partícips, els òrgans de representació, d'administració o de gestió, les seves facultats, la responsabilitat dels components i la impugnació dels seus actes, així com les altres qüestions que estimi pertinents respecte al mont, dins dels límits establerts per les lleis.

Dos. L'aprovació, la reforma o la revocació dels Estatuts es formalitzarà davant l'òrgan més immediat de la justícia municipal, en el territori del qual radiqui el mont. El procediment d'aprovació dels primers serà promogut per qualsevol dels partícips, acompanyant relació de tots els altres, per a la seva citació, i el projecte d'Estatuts. Dins dels cinc dies següents a la recepció d'aquests documents pel Jutjat corresponent, haurà de sotmetre'ls a informació pública per termini d'un mes, per a coneixement de quants es considerin amb dret a formar part de la comunitat i perquè puguin comparèixer i prendre part en el procés d'aprovació. En la mateixa providència assenyalarà el Jutge el dia i l'hora, dins dels deu següents a l'expiració del termini per a la informació pública, en què haurà de celebrar-se la compareixença per a la deliberació i aprovació, si s'escau, dels Estatuts, i manarà citar per a la seva assistència a quants figurin en la relació presentada, sense acompanyar còpia d'aquesta ni del projecte d'aquells, però prevenint-los que podran examinar-los a la Secretaria durant les hores de despatx. La compareixença per a la deliberació i aprovació, si s'escau, tindrà lloc al propi Jutjat, llevat que aquest considerés convenient constituir-se en lloc més adequat per a facilitar la concurrència dels partícips.

Si es suscités controvèrsia sobre el dret a pertànyer a la comunitat, la resoldrà el propi Jutjat amb caràcter provisional, reservant a les parts l'exercici de les accions que els corresponguin.

Les actuacions a què doni lloc aquest apartat seran gratuïtes i el Jutge, en el termini de vuit dies següents a la compareixença en què es produís acord al respecte, remetrà testimoni dels Estatuts a la Delegació corresponent del Ministeri d'Agricultura.

La reforma i la revocació dels Estatuts s'acordaran per l'assemblea de la comunitat, amb el quòrum exigit en l'apartat dos de l'article següent. El representant legal de la comunitat haurà de presentar, en el termini de vuit dies des de la celebració de l'assemblea, certificació dels acords de reforma o revocació al Jutjat corresponent, a fi que aquest remeti testimoni a la Delegació del Ministeri d'Agricultura dins del mateix termini.

Tres. Els Estatuts o les seves modificacions començaran a produir efectes l'endemà de la seva recepció a la Delegació Provincial d'Agricultura, on quedaran en registre públic.

Article 5. Administració, gaudi i disposició del monte

U. L'administració, el gaudi i la disposició de les muntanyes veïnals en mà comú corresponen exclusivament a la respectiva comunitat propietària, que tindrà plena capacitat jurídica per al compliment dels seus fins, inclòs l'exercici, tant per via judicial com administrativa, de totes les accions que siguin necessàries per a la defensa dels seus interessos específics.

Dos. Per a les decisions contemplades en els dos articles precedents i, en general, per a tots els actes de disposició, serà necessari l'acord favorable de tres quartes parts dels membres de la comunitat.

Tres. La regulació del gaudi, l'ús o la cessió d'aprofitaments i convenis d'explotació amb l'Administració Pública, Entitats socials, Mancomunitats, Cooperatives o particulars, i els actes d'administració en general requeriran l'acord de la majoria dels partícips, llevat que els Estatuts exigeixin un quòrum més elevat.

Quatre. Els Estatuts de la comunitat regularan la participació dels seus membres en els aprofitaments de pasturatge, esquilm i els altres de percepció directa en les muntanyes veïnals en mà comú, sota el principi de la justa distribució entre els partícips.

Cinc. Els arrendaments que recaiguin sobre aquesta classe de muntanyes es regiran pel Codi Civil amb les especialitats següents: a) el període contractual no podrà ser superior a quinze anys, i b) les millores i instal·lacions que pugui realitzar l'arrendatari quedaran en propietat de la comunitat veïnal en acabar el termini pactat sense cap compensació per a aquell.

Article 6. Òrgans de gestió i representació

U. La gestió administrativa del mont, l'execució dels acords de la comunitat i la representació d'aquesta en les seves relacions amb tercers correspondran als òrgans establerts a tal fi en els Estatuts. Mentre aquests no tinguin efecte, exercirà aquestes facultats una Junta provisional, composta per un President i dos Vocals, elegits d'entre els partícips, cada dos anys, que haurà, en especial, d'impulsar la redacció i l'aprovació dels Estatuts d'acord amb el que disposa l'article quart.

Dos. Tant abans com després de l'aprovació dels Estatuts, qualsevol dels partícips podrà comparèixer en judici en assumptes que afectin els drets de la comunitat, ja per exercitar-los, ja per defensar-los, en el qual cas les resolucions que es dictin al seu favor aprofitaran a la comunitat, sense que perjudiquin a aquesta les contràries.

Article 7. Representació de cada «casa oberta amb fums»

Els Estatuts regularan qui ha de representar cada «casa oberta amb fums» en tot allò referent al mont, així com la forma d'acreditar aquesta representació. En defecte d'això, la comunitat veïnal s'entendrà vàlidament amb qui designin expressament els membres majors d'edat de cada família o, si no ho fessin, amb qui assumeixi de fet la direcció de l'explotació familiar en cada casa.

Article 8. Extinció de l'agrupació veïnal titular

Quan s'extingeixi l'agrupació veïnal titular, l'ens local menor del qual es doti la Comunitat Autònoma corresponent o, en defecte d'això, el municipi en el territori del qual radiqui el mont, regularà el seu gaudi i conservació, en les condicions establertes per als béns comunals, amb deures inherents de vigilància i bona administració fins que es restableixi la comunitat veïnal. Per a la defensa del mont durant aquesta situació transitòria, l'entitat local corresponent podrà exercitar totes les accions judicials pertinents a la propietat que representa i els mitjans jurídics que la legislació local li confereixi respecte als seus propis béns.

Si al cap de trenta anys no es restaurés l'agrupació veïnal, el bé passarà definitivament al patrimoni de l'entitat local administradora amb el caràcter de comunal.

Article 9. Composició dels Jurats de Muntanyes Veïnals en Mà Comú

Els Jurats de Muntanyes Veïnals en Mà Comú, ja creats, i els que el Ministeri d'Agricultura acordi crear en d'altres províncies on hi hagi muntanyes dels regulats en aquesta Llei, exerciran la seva competència per conèixer de les qüestions que es promoguin sobre classificació d'aquests i tindran la composició següent:

President: El representant designat per l'òrgan executiu de la Comunitat Autònoma o, si aquesta no existís o no tingués transferides les competències i els mitjans corresponents, el Governador civil de la província.

Vicepresident: Un Magistrat de l'Audiència Provincial designat reglamentàriament.

Vocals: El Delegat provincial del Ministeri d'Agricultura o un funcionari tècnic designat per ell, un Advocat de l'Estat de la província, un Lletrat designat pel Col·legi corresponent, un Enginyer del Servei Provincial de l'ICONA, un representant de la Cambra Provincial Agrària i un representant de la comunitat propietària en cada cas implicada.

Secretari: Un funcionari tècnic designat per la Presidència.

Es determinarà reglamentàriament tot el relatiu al règim d'incompatibilitats, excuses, assistències, dietes, sancions i substitucions dels membres del Jurat.

Article 10. Expedients de classificació de les muntanyes veïnals

U. Els expedients de classificació de les muntanyes veïnals en mà comú s'iniciaran per acord del Jurat, d'ofici, o a instància de veïns amb dret a aprofitament de l'Administració Agrària, de les Cambres Agràries o de les Organitzacions Sindicals Agràries.

Dos. Per via reglamentària es regularà el procediment de classificació, en el qual seran oïts quants resultin interessats en l'expedient i emetran informe els organismes o entitats que tinguin competència material o tècnica en l'assumpte.

El procediment haurà de ser inexcusablement notificat en la seva fase inicial a les persones o entitats a favor de les quals aparegui inscrit en el Registre de la Propietat algun títol relatiu al mont.

Es donarà publicitat a la iniciació de l'expedient mitjançant la fixació d'edictes en els llocs públics d'ús habitual en l'assentament de la comunitat veïnal interessada.

Tres. Iniciat l'expedient de classificació, cap terreny afectat per aquell no podrà ser objecte d'alienació, divisió o gravamen fins que recaigui la resolució oportuna del Jurat, a l'efecte del qual es practicarà la corresponent anotació en el Registre de la Propietat. Qualsevol aprofitament sobre les muntanyes que no sigui dels expressats en l'apartat quatre de l'article cinquè serà objecte de publicació en la forma prevista en l'últim paràgraf de l'apartat anterior i els veïns de la comunitat interessada podran assistir a les subhastes i participar-hi si s'escau.

Quatre. Els beneficis nets que resultin dels aprofitaments durant la tramitació de l'expedient i els meritats abans d'iniciar-se aquest que es trobin en poder de l'ICONA es dipositaran a la Caixa General de Dipòsits, a resultes d'aquesta classificació o declaració judicial de titularitat, llevat d'acord exprés en un altre sentit entre la comunitat de veïns presumptament titular del domini del mont i l'Ajuntament en el terme del qual radiqui.

Cinc. Un cop ferma la classificació del mont com a veïnal en mà comú i reconeguda, si s'escau, la titularitat dominical a favor de la comunitat de veïns, es procedirà al lliurament a aquesta del dipòsit a què es refereix el paràgraf anterior.

Sis. Des que s'iniciïn els corresponents expedients d'investigació, els Ajuntaments, a petició dels veïns, podran suspendre l'exacció de tot tipus de cànon o preu municipal en els aprofitaments als quals es refereix el paràgraf quatre de l'article cinquè. Si aquests expedients tinguessin un resultat negatiu quant a la qualificació com a Muntanya Veïnal de Mà Comú, quedaran sotmesos al règim anterior a aquella iniciació.

Set. En el cas que el bé classificat estigués inclòs en un Inventari de béns municipals o en el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública, ni l'Ajuntament ni l'Estat estaran obligats a impugnar la resolució del Jurat.

Vuit. Les resolucions del Jurat posaran fi a la via administrativa, seran executives i podran ser directament impugnades per via contenciosa administrativa, de conformitat amb la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció.

Nou. Les qüestions relatives al domini i altres drets reals sobre les muntanyes de què es tracta seran competència de la Jurisdicció Ordinària.

Article 11. Investigació i classificació de muntanyes per part del Ministeri

El Ministeri d'Agricultura, en el termini màxim de tres anys, realitzarà la investigació oportuna de les muntanyes radicades en cada província amb Jurat de Muntanyes Veïnals en Mà Comú constituït, a fi de promoure la classificació com a tals de les que corresponguin, sense perjudici que posteriorment s'ampliï la llista obtinguda si es tingués notícia de l'existència d'altres muntanyes d'aquesta classe no investigades. A les províncies en les quals no estigui constituït el Jurat, el termini de tres anys es comptarà a partir de la seva constitució.

L'expedient d'investigació de cada mont haurà de remetre's als Jurats Provincials de Muntanyes Veïnals en Mà Comú en el termini màxim de tres mesos des de la seva finalització.

Els Jurats Provincials hauran d'iniciar l'expedient de classificació de cada mont dins del termini de tres mesos a partir de la recepció del corresponent expedient d'investigació.

Amb les muntanyes la classificació de les quals sigui ferma, el Ministeri d'Agricultura formarà unes Relacions Especials degudament ordenades, que tindran plena virtualitat per al millor exercici de les facultats tècniques que corresponguin als seus Serveis.

Article 12. Inscripcions contradictòries en catàlegs o registres

No serà obstacle a la classificació de les muntanyes com a veïnals en mà comú la circumstància de trobar-se incloses en catàlegs, inventaris o registres públics amb assignació de titularitat diferent, llevat que els assentaments s'hagin practicat en virtut de sentència dictada en judici declaratiu.

Article 13. Efectes de la classificació ferma

La classificació que el Jurat Provincial realitzi d'un mont com a veïnal en mà comú, un cop ferma, produirà els efectes següents:

U. Atribuir la propietat del mont a la comunitat veïnal corresponent, mentre no existeixi sentència ferma en contra pronunciada per la Jurisdicció Ordinària.

Dos. Excloure el mont de l'Inventari de Béns Municipals o del Catàleg dels d'Utilitat Pública, si hi figués.

Tres. Servir de títol d'inmatriculació suficient per al Registre de la Propietat. En cas de contradicció entre la resolució del Jurat i el que consti en el Registre, s'estarà al que es preveu per a tals supòsits en la Llei de Muntanyes i el seu Reglament, en concordança amb el que disposen la Llei i el Reglament Hipotecari.

Les certificacions que s'expedeixin per a la inmatriculació registral de les muntanyes contindran els requisits de l'article dos-cents sis de la Llei Hipotecària i concordants del seu Reglament. Aquestes certificacions estaran exemptes dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i seran gratuïtes les primeres inscripcions d'aquestes muntanyes i les cancel·lacions a què hi hagi lloc amb aquest motiu.

Article 14. Cometesos de l'Administració

L'Administració assumirà, respecte a les muntanyes regulades per aquesta Llei, els cometesos següents:

U. Procedir al desllindament i fita d'aquelles, si fos necessari.

Dos. Vetllar per la seva conservació i integritat.

Tres. Prestar a les comunitats titulars els serveis de divulgació que es considerin necessaris i els d'assessorament i auxili tècnic que els interessats li sol·licitin.

Quatre. Redactar, a petició de la comunitat i en el termini de dos anys des de la sol·licitud, un programa de transformació del mont amb el seu pla d'inversions corresponent.

Cinc. Aplicar amb caràcter absolutament preferencial, a instància dels titulars, les accions directes o indirectes de promoció agrícola, ramadera o forestal que l'Administració tingui establertes de forma general, sempre que siguin tècnicament i econòmicament aplicables a les característiques del mont.

Sis. Confeccionar, en el termini de quatre anys, un Pla General d'Aprofitament de Muntanyes Veïnals en Mà Comú, amb les dotacions tècnica, financera i pressupostària necessàries, la fixació de les etapes d'execució i els sistemes d'actuació per a dur-lo a terme amb la conformitat de les corresponents comunitats.

Article 15. Protecció i defensa de les muntanyes

Les Comunitats Autònomes, els Governadors civils, les Autoritats i Serveis Agraris, els Alcaldes i les Corporacions Locals, així com les persones i institucions que coneguin de qualsevol acte que atempti o posi en perill la conservació o la integritat d'un mont dels regulats en aquesta Llei, ho posaran en coneixement del Ministeri Fiscal, i aquest exercitarà les accions civils i penals que siguin adequades per a restablir la situació jurídica correcta i perseguir els actes que la contradiguin.

Les mateixes autoritats, organismes i particulars donaran compte dels actes pertorbadors que tinguin lloc contra les muntanyes veïnals en mà comú a la Prefectura dels Serveis Provincials de l'ICONA i aquesta exercitarà, respecte a aquestes muntanyes, les mateixes facultats de preservació, correctives i sancionadores previstes, en relació als muntanyes catalogats al títol VI de la Llei de Muntanyes de vuit de juny de mil nou-cents cinquanta-set i en les disposicions reglamentàries que la despleguen, pels procediments previstos en l'esmentada normativa, i essent preceptiva l'oportuna audiència de la comunitat titular.