Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei té per objecte establir el règim jurídic aplicable a les persones que exerceixen un alt càrrec a l'Administració General de l'Estat i en les entitats del sector públic estatal.

2. Als efectes d'aquesta llei, es consideren alts càrrecs: a) Els membres del Govern i els secretaris d'estat. b) Els sotssecretaris i assimilats; els secretaris generals; els delegats del Govern a les comunitats autònomes i a Ceuta i Melilla; els delegats del Govern en entitats de dret públic; i els caps de missió diplomàtica permanent, així com els caps de representació permanent davant organitzacions internacionals. c) Els secretaris generals tècnics, directors generals de l'Administració General de l'Estat i assimilats. d) Els presidents, vicepresidents, directors generals, directors executius i assimilats en entitats del sector públic estatal, administratiu, fundacional o empresarial, vinculades o dependents de l'Administració General de l'Estat, que tinguin la condició de màxims responsables i el nomenament dels quals s'efectuï per decisió del Consell de Ministres o pels seus propis òrgans de govern. e) El president, el vicepresident i la resta de membres del Consell de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia, el president del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, el president de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal, i altres membres dels òrgans rectors de qualsevol altre organisme regulador o de supervisió. f) Els directors, directors executius, secretaris generals o equivalents dels organismes reguladors i de supervisió. g) Els titulars de qualsevol altre lloc de treball en el sector públic estatal, el nomenament dels quals s'efectuï pel Consell de Ministres, amb excepció dels que tinguin la consideració de subdirectors generals i assimilats.

3. No tindrà la consideració d'alt càrrec qui sigui nomenat pel Consell de Ministres per a l'exercici temporal d'alguna funció o representació pública i no tingui en aquell moment la condició d'alt càrrec.

Article 2. Nomenament

1. El nomenament dels alts càrrecs es farà entre persones idònies i d'acord amb el que disposi la legislació específica aplicable. Són idònies les persones que reuneixen honorabilitat i la deguda formació i experiència en la matèria, en funció del càrrec que hagin d'exercir.

2. Es considera que no concorre l'honorabilitat en els qui hagin estat: a) Condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat, fins que s'hagi complert la condemna. b) Condemnats per sentència ferma per la comissió de delictes de falsedat; contra la llibertat; contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, la Constitució, les institucions de l'Estat, l'Administració de Justícia, l'Administració Pública, la Comunitat Internacional; de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i relatius a la defensa nacional; i contra l'ordre públic, en especial el terrorisme, fins que els antecedents penals hagin estat cancel·lats. c) Els inhabilitats conforme a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, mentre no hagi conclòs el període d'inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs. d) Els inhabilitats o suspesos per a ocupació o càrrec públic, durant el temps que duri la sanció. e) Els sancionats per la comissió d'una infracció molt greu d'acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, durant el període que fixi la resolució sancionadora.

3. El currículum vitae dels alts càrrecs es publicarà, després del nomenament, al portal web de l'òrgan, organisme o entitat en el qual prestin els seus serveis.

4. En la valoració de la formació es tindran en compte els coneixements acadèmics adquirits i en la valoració de l'experiència es prestarà especial atenció a la naturalesa, complexitat i nivell de responsabilitat dels llocs exercits, que guardin relació amb el contingut i les funcions del lloc per al qual se'l nomena.

5. L'alt càrrec haurà de subscriure una declaració responsable en la qual manifestarà, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits d'idoneïtat per ser nomenat alt càrrec, especialment l'absència de causes que impedeixin l'honorabilitat requerida i la veracitat de les dades subministrades.

6. Per llei podran establir-se requisits addicionals per accedir a determinats càrrecs de l'Administració General de l'Estat. El nomenament dels sotssecretaris i secretaris generals tècnics que prestin serveis a l'Administració General de l'Estat haurà de realitzar-se entre funcionaris de carrera de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, pertanyents a cossos classificats en el Subgrup A1.

7. Tots els òrgans, organismes i entitats del sector públic estatal hauran d'informar l'Oficina de Conflictes d'Interessos dels nomenaments d'alts càrrecs que efectuïn en el termini de set dies comptats des del nomenament.

8. Les entitats públiques o privades amb representació del sector públic en els seus òrgans d'administració o de govern comunicaran a l'Oficina de Conflictes d'Interessos les designacions de persones que, d'acord amb el que disposa aquesta llei, tinguin la condició d'alt càrrec.

Article 3. Exercici de l'alt càrrec

1. L'exercici de l'alt càrrec queda sotmès a l'observança, a més de les disposicions de bon govern recollides a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, especialment dels principis següents: a) Interès general: serviran amb objectivitat els interessos generals. b) Integritat: actuaran amb la deguda diligència i sense incórrer en risc de conflictes d'interessos. c) Objectivitat: adoptaran les seves decisions al marge de qualsevol factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, clientelistes o qualssevol altres que puguin estar en col·lisió amb aquest principi. d) Transparència i responsabilitat: adoptaran les seves decisions de forma transparent i seran responsables de les conseqüències derivades de la seva adopció. e) Austeritat: gestionaran els recursos públics amb eficiència i racionalitzant la despesa.

2. Els principis enunciats en l'apartat anterior informaran la normativa aplicable a l'exercici de les funcions i l'activitat dels alts càrrecs. Serviran igualment de criteris interpretatius a l'hora d'aplicar les disposicions sancionadores.

Article 4. Règim retributiu

1. Les retribucions dels alts càrrecs seran públiques en els termes previstos per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i es fixaran d'acord amb la normativa aplicable en cada cas i dins dels límits previstos en el pressupost que els resulti aplicable.

2. Els qui exerceixin un alt càrrec i ostentin la condició de funcionaris de carrera, en el supòsit de ser declarats en la situació administrativa de serveis especials, podran continuar percebent les retribucions que legalment els corresponguin per antiguitat, en els termes i amb l'abast que prevegi per a aquesta situació administrativa la legislació de funció pública que els resulti d'aplicació.

Article 5. Protecció social

1. Els qui, sent funcionaris de carrera en servei actiu, siguin nomenats per a algun dels alts càrrecs regulats en aquesta llei que no requereixin ser exercits necessàriament per funcionaris públics, passant a la situació de serveis especials, mantindran durant aquesta situació el mateix règim de protecció social que haurien tingut com a funcionaris de carrera en servei actiu.

2. Els qui, immediatament abans de ser nomenats per a algun dels alts càrrecs a què es refereix aquesta llei, no tinguin la condició de funcionaris de carrera en servei actiu, quedaran inclosos en el Règim General de la Seguretat Social.

3. L'exercici d'un alt càrrec no generarà dret a percebre cap pensió o pensió complementària distintes de les previstes en el sistema de Seguretat Social o de Classes Passives. El límit màxim de les pensions a percebre pels alts càrrecs estarà subjecte als mateixos límits fixats per a les pensions públiques.

Article 6. Compensació després del cessament

1. Els qui, d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació, tinguin reconegut tal dret, percebran una compensació econòmica mensual, durant un període màxim de dos anys i d'acord amb el que disposa l'article següent.

2. L'Oficina de Conflictes d'Interessos supervisarà que durant el període en què es percebi la compensació esmentada en l'apartat primer es mantenen les condicions que van motivar el seu reconeixement.

3. El règim aplicable als presidents del Govern a partir del moment del seu cessament serà el previst en el Reial Decret 405/1992, de 24 d'abril, pel qual es regula l'Estatut dels expresidents del Govern.

Article 7. Incompatibilitat de retribucions

1. Les pensions indemnitzatòries, prestacions compensatòries i qualsevol altra percepció econòmica prevista amb motiu del cessament en qualsevol càrrec, lloc o activitat en el sector públic són incompatibles amb qualsevol retribució amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques, dels ens, organismes i empreses que en depenguin, o dels òrgans constitucionals o que resulti de l'aplicació d'aranzel, així com amb qualsevol retribució provinent d'una activitat privada simultània, amb excepció de les previstes en l'article 13.2.c).

2. Les pensions indemnitzatòries, prestacions compensatòries i qualsevol altra percepció econòmica al cessament seran igualment incompatibles amb la percepció de la pensió de jubilació o retir per drets passius, o per qualsevol règim de Seguretat Social públic i obligatori.

3. Els qui cessin en els llocs que tinguin previstes les pensions indemnitzatòries, prestacions compensatòries i qualsevol altra percepció econòmica a les quals es refereixen els apartats 1 i 2 tindran un termini de quinze dies hàbils, comptats des que concorri la incompatibilitat, per comunicar a l'Oficina de Conflictes d'Interessos la seva opció entre la percepció d'aquelles o l'exercici d'una activitat pública o privada retribuïda o, si escau, percepció de la pensió de jubilació o retir.

Article 8. Recursos humans i materials

1. Els qui exerceixin un alt càrrec gestionaran els recursos humans, econòmics i materials seguint els principis d'eficiència i sostenibilitat.

2. La utilització de vehicles oficials pels qui exerceixin un alt càrrec estarà vinculada a les obligacions de desplaçament derivades de l'exercici de les seves funcions. El crèdit pressupostari de les despeses de representació i atencions protocol·làries només podrà utilitzar-se per sufragar actes d'aquesta naturalesa en l'exercici de les funcions de l'alt càrrec, tant en el territori nacional com a l'estranger, sempre que aquestes despeses redundin en benefici o utilitat de l'Administració. L'Administració no posarà a disposició de l'alt càrrec targetes de crèdit per ser utilitzades com a mitjà de pagament de les seves despeses de representació.

Article 9. Diligència deguda respecte de les actuacions dels alts càrrecs

Els qui exerceixin un alt càrrec tindran la consideració de persones amb responsabilitat pública als efectes de l'article 14 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Article 10. Obligació de formació

1. Els alts càrrecs han de conèixer les obligacions que comporta l'exercici de les seves funcions. L'Oficina de Conflictes d'Interessos comunicarà a l'alt càrrec les seves obligacions després de la presa de possessió.

2. L'Oficina de Conflictes d'Interessos podrà proposar als centres de formació iniciatives formatives per als alts càrrecs en matèria de conflictes d'interessos i bon govern.

Article 11. Definició de conflicte d'interessos

1. Els alts càrrecs serviran amb objectivitat els interessos generals, havent d'evitar que els seus interessos personals puguin influir indegudament en l'exercici de les seves funcions i responsabilitats.

2. S'entén que un alt càrrec és incurs en conflicte d'interessos quan la decisió que hagi d'adoptar pugui afectar els seus interessos personals, de naturalesa econòmica o professional. Es consideren interessos personals: a) Els interessos propis. b) Els interessos familiars, incloent els del cònjuge o persona amb qui convisqui en relació anàloga d'afectivitat i parents dins del quart grau de consanguinitat o segon grau d'afinitat. c) Els de les persones amb qui tingui una qüestió litigiosa pendent. d) Els de les persones amb qui tingui amistat íntima o enemistat manifesta. e) Els de persones jurídiques o entitats privades a les quals l'alt càrrec hagi estat vinculat per una relació laboral o professional de qualsevol tipus en els dos anys anteriors al nomenament. f) Els de persones jurídiques o entitats privades a les quals els familiars previstos en la lletra b) estiguin vinculats per una relació laboral o professional de qualsevol tipus que impliqui l'exercici de funcions de direcció, assessorament o administració.

Article 12. Sistema d'alerta per a la detecció primerenca de conflictes d'interessos

1. Els alts càrrecs han d'exercir les seves funcions i competències sense incórrer en conflictes d'interessos i, si consideren que hi estan incursos, han d'abstenir-se de prendre la decisió afectada.

2. Els alts càrrecs que tinguin la condició d'autoritat s'abstindran d'intervenir en el procediment administratiu corresponent quan, per afectar els seus interessos personals, concorrin les causes previstes a la Llei 30/1992, de 26 de novembre. L'Oficina de Conflictes d'Interessos, d'acord amb la informació subministrada per l'alt càrrec en la seva declaració d'activitats, l'informarà dels assumptes o matèries sobre els quals, amb caràcter general, haurà d'abstenir-se durant l'exercici del càrrec.

3. Els òrgans, organismes o entitats en els quals prestin serveis alts càrrecs que no tinguin la condició d'autoritat han d'aplicar procediments adequats per detectar possibles conflictes d'interès i per tal que, quan hi estiguin incursos, s'abstinguin o puguin ser recusats.

4. L'abstenció de l'alt càrrec es produirà per escrit i es notificarà al seu superior immediat o a l'òrgan que el va designar.

5. L'alt càrrec podrà formular en qualsevol moment a l'Oficina de Conflictes d'Interessos les consultes que estimi necessàries sobre la procedència d'abstenir-se en assumptes concrets.

Article 13. Dedicació exclusiva al càrrec

1. Els alts càrrecs exerciran les seves funcions amb dedicació exclusiva i no podran compatibilitzar la seva activitat amb l'exercici, per si mateixos o mitjançant substitució o apoderament, de qualsevol altre lloc, càrrec, representació, professió o activitat, siguin de caràcter públic o privat, per compte propi o d'altri.

2. El que estableix l'apartat anterior s'entén sense perjudici de les excepcions següents: a) L'exercici de les funcions d'un alt càrrec serà compatible amb les activitats públiques següents: 1a. L'exercici dels càrrecs que els corresponguin amb caràcter institucional, dels quals siguin comissionats pel Govern, o dels quals fossin designats per la seva pròpia condició. 2a. El desenvolupament de missions temporals de representació davant d'altres estats o davant d'organitzacions o conferències internacionals. 3a. L'exercici de la presidència de les societats a les quals es refereix l'article 166.2 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, i la representació de l'Administració General de l'Estat en òrgans col·legiats, directius o consells d'administració d'organismes o empreses amb capital públic. 4a. L'exercici de les activitats ordinàries de recerca pròpies de l'organisme o institució en el qual exerceixin les seves funcions, sense percebre remuneració per això. b) Els membres del Govern o els secretaris d'estat podran compatibilitzar la seva activitat amb la de diputat o senador de les Corts Generals en els termes previstos a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny. c) L'exercici d'un lloc d'alt càrrec serà compatible amb les activitats privades següents, sempre que no es comprometi la imparcialitat o la independència de l'alt càrrec: 1a. Les de mera administració del patrimoni personal o familiar. 2a. Les de producció i creació literària, artística, científica o tècnica i les publicacions derivades. 3a. La participació en entitats culturals o benèfiques sense ànim de lucre o en fundacions, sempre que no es percebi cap tipus de retribució.

Article 14. Limitacions patrimonials en participacions societàries

1. Els alts càrrecs no podran tenir, per si mateixos o per persona interposada, participacions directes o indirectes superiors a un deu per cent en empreses que tinguin concerts o contractes de qualsevol naturalesa amb el sector públic estatal, autonòmic o local, o que rebin subvencions provinents de qualsevol Administració Pública.

2. En el supòsit de les societats anònimes el capital social subscrit de les quals superi els 600.000 euros, la prohibició afectarà les participacions patrimonials que, sense arribar al deu per cent, suposin una posició en el capital social de l'empresa que pugui condicionar de forma rellevant la seva actuació.

3. Quan la persona que sigui nomenada per ocupar un alt càrrec posseís una participació en els termes als quals es refereixen els apartats anteriors, haurà d'alienar-la o cedir-la a un tercer independent en el termini de tres mesos comptats des de l'endemà del nomenament.

Article 15. Limitacions a l'exercici d'activitats privades amb posterioritat al cessament

1. Els alts càrrecs, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, no podran prestar serveis en entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en les quals hagin participat. La prohibició s'estén tant a les entitats privades afectades com a les que pertanyin al mateix grup societari.

2. Els qui siguin alt càrrec per raó de ser membres o titulars d'un òrgan o organisme regulador o de supervisió, durant els dos anys següents al seu cessament, no podran prestar serveis en entitats privades que hagin estat subjectes a la seva supervisió o regulació.

3. S'entén que un alt càrrec participa en l'adopció d'una decisió que afecta una entitat: a) Quan l'alt càrrec subscrigui un informe preceptiu, una resolució administrativa o un acte equivalent en relació amb l'empresa o entitat de què es tracti. b) Quan hagi intervingut, mitjançant el seu vot o la presentació de la proposta corresponent, en sessions d'òrgans col·legiats en els quals s'hagi adoptat la decisió en relació amb l'empresa o entitat.

4. Els alts càrrecs que amb anterioritat a ocupar dits llocs públics haguessin exercit la seva activitat professional en empreses privades a les quals vulguin reincorporar-se no incorreran en la incompatibilitat prevista en l'apartat anterior quan l'activitat que hagin d'exercir-hi ho sigui en llocs de treball no directament relacionats amb les competències del càrrec públic.

5. Durant el període de dos anys al qual es refereix l'apartat 1, els alts càrrecs no podran celebrar, per si mateixos o a través d'entitats participades per ells directa o indirectament en més del deu per cent, contractes d'assistència tècnica, de serveis o similars amb l'Administració Pública en la qual haguessin prestat serveis.

6. Els qui haguessin ocupat un lloc d'alt càrrec hauran d'efectuar, durant el període de dos anys al qual es refereix l'apartat 1, davant l'Oficina de Conflictes d'Interessos, declaració sobre les activitats que hagin de realitzar, amb caràcter previ al seu inici.

7. Quan l'Oficina de Conflictes d'Interessos estimi que l'activitat privada vulnera el previst en l'apartat 1, ho comunicarà a l'interessat i a l'entitat a la qual anés a prestar els seus serveis, que podran formular les al·legacions que tinguin per convenients.

8. Durant els dos anys posteriors a la data de cessament, els qui haguessin ocupat un lloc d'alt càrrec i reingressin a la funció pública i tinguin concedida la compatibilitat per prestar serveis retribuïts de caràcter privat, els resultarà d'aplicació el que preveu aquest article.

Article 16. Declaració d'activitats

1. Els alts càrrecs formularan al Registre d'Activitats d'Alts Càrrecs, en el termini improrrogable de tres mesos des de la presa de possessió o cessament, una declaració de les activitats que haguessin exercit durant els dos anys anteriors a la presa de possessió com a alt càrrec o les que hagin d'iniciar després del cessament.

2. Per complir el que preveu l'apartat anterior, l'alt càrrec trametrà al Registre un certificat de les dues últimes declaracions anuals presentades de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

3. L'Oficina de Conflictes d'Interessos podrà sol·licitar al Registre Mercantil, al Registre de Fundacions i a les Entitats Gestores de la Seguretat Social les comprovacions que necessiti sobre les dades aportades per l'alt càrrec.

4. L'alt càrrec podrà autoritzar l'Oficina de Conflictes d'Interessos, expressament i per escrit, a obtenir informació directament de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària.

Article 17. Declaració de béns i drets

1. Els alts càrrecs presentaran al Registre de Béns i Drets Patrimonials d'alts càrrecs, en el termini improrrogable de tres mesos des de la presa de possessió i cessament, el certificat de la seva última declaració anual presentada de l'impost sobre el patrimoni, si estan obligats a presentar-la. Els qui no tinguin tal obligació presentaran un formulari equivalent que elaborarà l'Oficina de Conflictes d'Interessos en col·laboració amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària.

2. Els alts càrrecs aportaran una còpia de la seva declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l'exercici d'inici i al de cessament. Anualment i mentre duri el nomenament, aportaran còpia de la declaració corresponent.

3. Juntament amb la còpia de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l'exercici d'inici, es presentarà certificació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària d'estar al corrent de les obligacions tributàries.

4. L'alt càrrec podrà autoritzar l'Oficina de Conflictes d'Interessos, expressament i per escrit, a obtenir aquesta informació directament de l'Agència Tributària.

Article 18. Control i gestió de valors i actius financers

1. Per a la gestió i administració de les accions o obligacions admeses a negociació en mercats regulats o en sistemes multilaterals de negociació, productes derivats sobre les anteriors, accions de societats que hagin anunciat la seva decisió de sol·licitar l'admissió a negociació i participacions en institucions d'inversió col·lectiva, els alts càrrecs hauran de contractar una empresa autoritzada a prestar serveis d'inversió. Aquesta obligació no serà exigible quan la quantia d'aquests valors i instruments financers no superi la quantitat de 100.000 euros. Aquesta contractació es mantindrà mentre duri l'exercici de l'alt càrrec.

2. El que disposa l'apartat anterior no serà d'aplicació quan els valors o actius financers siguin participacions en institucions d'inversió col·lectiva en les quals no es tingui una posició majoritària o quan, tractant-se de valors d'entitats diferents, l'alt càrrec no realitzi cap acte de disposició per iniciativa pròpia.

3. Els interessats lliuraran còpies dels contractes subscrits a l'Oficina de Conflictes d'Interessos per a la seva anotació en els registres, i a la Comisión Nacional del Mercado de Valores.

Article 19. Oficina de Conflictes d'Interessos

1. L'Oficina de Conflictes d'Interessos, adscrita al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, actuarà amb plena autonomia funcional en l'exercici de les seves funcions.

2. El director de l'Oficina de Conflictes d'Interessos, que tindrà rang de director general, serà nomenat pel Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, prèvia compareixença de la persona proposada per al càrrec davant la Comissió corresponent del Congrés dels Diputats.

3. El titular de l'Oficina de Conflictes d'Interessos i el personal al seu servei tenen el deure permanent de mantenir en secret les dades i informacions que coneguin per raó de la seva feina en aquest òrgan.

4. Correspon a l'Oficina de Conflictes d'Interessos: a) Elaborar els informes previstos en aquesta llei. b) La gestió del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs de l'Estat. c) Requerir als qui siguin nomenats o cessin en l'exercici d'un alt càrrec el compliment de les obligacions previstes en aquesta llei. d) La portança i gestió dels registres d'activitats i de béns i drets patrimonials d'alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat. e) Col·laborar, en les matèries que li són pròpies, amb òrgans de naturalesa anàloga.

5. L'Oficina de Conflictes d'Interessos podrà sol·licitar la informació, els fitxers, arxius o registres de caràcter públic, i especialment els de les administracions tributàries i les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, que resultin necessaris per a l'exercici de les seves funcions.

Article 20. Col·laboració amb l'Oficina de Conflictes d'Interessos en matèria d'incompatibilitats

Totes les entitats, òrgans i organismes públics, i les entitats privades, sens perjudici de les possibles denúncies que s'interposin, tindran l'obligació de col·laborar amb l'Oficina de Conflictes d'Interessos a fi de detectar qualsevol vulneració del règim d'incompatibilitats previst en aquesta llei. L'Oficina de Conflictes d'Interessos podrà formular peticions d'informació, almenys amb caràcter trimestral, als òrgans gestors de la Seguretat Social.

Article 21. Registres

1. Els registres electrònics d'activitats i de béns i drets patrimonials d'alts càrrecs s'allotjaran en un sistema de gestió documental que garanteixi la inalterabilitat i permanència de les seves dades, i l'alta seguretat en l'accés i ús d'aquestes.

2. El Registre electrònic d'Activitats tindrà caràcter públic, regint-se per el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i aquesta llei.

3. El Registre electrònic de Béns i Drets Patrimonials tindrà caràcter reservat i només podran tenir-hi accés, a més del propi interessat: a) El Congrés dels Diputats i el Senat, d'acord amb el que estableixin els reglaments de les Cambres, i les comissions parlamentàries d'investigació. b) Els òrgans judicials per a la instrucció o resolució de processos que requereixin el coneixement de les dades. c) El Ministeri Fiscal quan realitzi actuacions d'investigació en l'exercici de les seves funcions.

4. Els òrgans esmentats en l'apartat anterior adoptaran les mesures necessàries per mantenir el caràcter reservat de la informació continguda en el Registre electrònic de Béns i Drets Patrimonials.

5. El contingut de les declaracions de béns i drets patrimonials dels membres del Govern, dels secretaris d'estat i altres alts càrrecs es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat, en els termes previstos reglamentàriament.

Article 22. Informació proporcionada per l'Oficina de Conflictes d'Interessos

1. Per assegurar la transparència del control del règim d'incompatibilitats previst en aquesta llei, l'Oficina de Conflictes d'Interessos elevarà al Govern cada sis mesos, per a la seva tramesa al Congrés dels Diputats, un informe sobre el compliment per part dels alts càrrecs de les obligacions de declarar, i sobre les infraccions comeses en relació amb aquest títol i les sancions imposades.

2. L'informe regulat en l'apartat anterior contindrà, a més, informació agregada, sense referència a dades de caràcter personal, sobre el nombre dels alts càrrecs obligats a formular les seves declaracions, el nombre de declaracions rebudes, el nombre de comunicacions efectuades amb motiu del cessament i el nombre d'alts càrrecs que no hagin complert les seves obligacions. Aquesta informació serà objecte de publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.

Article 23. Examen de la situació patrimonial dels alts càrrecs en acabar el mandat

La situació patrimonial dels alts càrrecs serà examinada per l'Oficina de Conflictes d'Interessos en acabar el mandat per verificar: a) El compliment adequat de les obligacions regulades en aquesta llei. b) L'existència d'indicis d'enriquiment injustificat tenint en consideració els ingressos percebuts al llarg del mandat i l'evolució de la situació patrimonial.

Article 24. Elaboració de l'informe de comprovació de la situació patrimonial

1. D'acord amb el que preveu l'article anterior, l'Oficina de Conflictes d'Interessos, d'ofici i en el termini de tres mesos des del cessament, elaborarà un informe en el qual s'examinarà la situació patrimonial de l'alt càrrec.

2. Els alts càrrecs la situació patrimonial dels quals sigui objecte d'examen hauran d'aportar tota la informació que els sigui requerida i comunicar totes aquelles circumstàncies que siguin rellevants per a l'elaboració de l'informe.

3. Amb caràcter previ a la seva aprovació, es traslladarà a l'interessat la proposta d'informe per tal que, en el termini de quinze dies, formuli les al·legacions que estimi convenients.

4. Si, de les dades i fets constats, poguessin derivar-se indicis d'enriquiment injustificat, l'Oficina de Conflictes d'Interessos podrà sol·licitar la col·laboració de l'Agència Estatal d'Administració Tributària. Si, conclòs lo previst, pogués derivar-se l'existència de responsabilitats administratives o penals, es traslladarà als òrgans competents.

5. L'Oficina de Conflictes d'Interessos informarà semestralment el Govern de l'activitat que desenvolupi en aplicació d'aquest article.

Article 25. Infraccions

1. Als efectes d'aquesta llei, i sens perjudici del règim sancionador previst a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, es consideren infraccions molt greus: a) L'incompliment de les normes d'incompatibilitats a les quals es refereix aquesta llei. b) La presentació de declaracions amb dades o documents falsos. c) L'incompliment de les obligacions a les quals es refereix l'article 18 en relació amb la gestió d'accions i participacions societàries. d) El falsejament o l'incompliment dels requisits d'idoneïtat per ser nomenat alt càrrec.

2. Es consideren infraccions greus: a) La no declaració d'activitats i de béns i drets patrimonials en els registres corresponents, després de l'advertiment previ. b) L'omissió deliberada de dades i documents que hagin de ser presentats conforme al que estableix aquesta llei. c) L'incompliment reiterat del deure d'abstenció d'acord amb el que preveu aquesta llei. d) La comissió de la infracció lleu prevista en l'apartat següent quan l'autor ja hagués estat sancionat per idèntica infracció en els tres anys anteriors.

3. Es considera infracció lleu la declaració extemporània d'activitats o de béns i drets patrimonials en els registres corresponents, després del requeriment formulat a l'efecte.

Article 26. Sancions

1. Les infraccions molt greus i greus seran sancionades amb la declaració de l'incompliment de la llei i la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat un cop hagi adquirit fermesa administrativa la resolució corresponent.

2. La sanció per infracció molt greu comprendrà, a més: a) La destitució en els càrrecs públics que ocupin, llevat que ja haguessin cessat. b) La pèrdua del dret a percebre la compensació després del cessament prevista en l'article 6 en el cas que la portés aparellada. c) L'obligació de restituir, si escau, les quantitats percebudes indegudament en relació a la compensació després del cessament.

3. El que disposa aquest títol s'entén sens perjudici de l'exigència de les altres responsabilitats que hi hagi lloc.

4. Les persones que hagin comès les infraccions tipificades com a greus o molt greus en aquesta llei no podran ser nomenades per ocupar un alt càrrec durant un període d'entre 5 i 10 anys.

5. La infracció lleu prevista en l'article 25.3 es sancionarà amb amonestació.

Article 27. Òrgans competents

1. L'òrgan competent per ordenar la incoació de l'expedient quan els alts càrrecs tinguin la condició de membre del Govern o de secretari d'estat serà el Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques. En els altres supòsits, l'òrgan competent per ordenar la incoació serà el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques.

2. La instrucció dels expedients corresponents es realitzarà per l'Oficina de Conflictes d'Interessos.

3. Correspon al Consell de Ministres la imposició de sancions per faltes molt greus i, en tot cas, quan l'alt càrrec tingui la condició de membre del Govern o de secretari d'estat. La imposició de sancions per faltes greus correspon al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques. La sanció per faltes lleus correspondrà al secretari d'estat d'Administracions Públiques.

4. El procediment s'ajustarà al que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i la seva normativa de desenvolupament en relació amb el procediment administratiu sancionador.

Article 28. Prescripció d'infraccions i sancions

1. El termini de prescripció de les infraccions previstes en aquest títol serà de cinc anys per a les infraccions molt greus, tres anys per a les greus i un any per a les lleus.

2. Les sancions imposades per la comissió d'infraccions molt greus prescriuran als cinc anys, les imposades per infraccions greus als tres anys i les que siguin conseqüència de la comissió d'infraccions lleus prescriuran en el termini d'un any.

3. Per al còmput dels terminis de prescripció regulats en els dos apartats anteriors, i per a les causes de la seva interrupció, s'estarà al que disposa l'article 132 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.