Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària

Article 1. Objecte de la llei.

La present llei, d'acord amb el que preveu l'apartat quatre de l'article 13 de la Constitució, té per objecte establir els termes en els quals les persones nacionals de països no comunitaris i les apàtrides podran gaudir a Espanya de la protecció internacional constituïda pel dret d'asil i la protecció subsidiària, i el contingut d'aquesta protecció internacional.

Article 2. El dret d'asil.

El dret d'asil és la protecció dispensada als nacionals no comunitaris o als apàtrides als quals es reconegui la condició de refugiat en els termes definits en l'article 3 d'aquesta llei i en la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, feta a Ginebra el 28 de juliol de 1951, i el seu Protocol, subscrit a Nova York el 31 de gener de 1967.

Article 3. La condició de refugiat.

La condició de refugiat es reconeix a tota persona que, a causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere, orientació sexual o d'identitat sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d'aquests temors, no vol acollir-se a la protecció d'aquell país, o a l'apàtrida que, mancat de nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tenia la seva residència habitual, pels mateixos motius no pot o, a causa d'aquests temors, no vol tornar-hi, i no estigui incurs en alguna de les causes d'exclusió de l'article 8 o de les causes de denegació o revocació de l'article 9.

Article 4. La protecció subsidiària.

El dret a la protecció subsidiària és el dispensat a les persones d'altres països i als apàtrides que, sense reunir els requisits per obtenir l'asil o ser reconegudes com a refugiades, però respecte de les quals hi hagi motius fundats per creure que si tornessin al seu país d'origen en el cas dels nacionals o, al de la seva anterior residència habitual en el cas dels apàtrides, s'enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus previstos en l'article 10 d'aquesta llei, i que no poden o, a causa d'aquest risc, no volen, acollir-se a la protecció del país del qual es tracti, sempre que no concorri algun dels supòsits esmentats en els articles 11 i 12 d'aquesta llei.

Article 5. Drets garantits amb l'asil i la protecció subsidiària.

La protecció concedida amb el dret d'asil i la protecció subsidiària consisteix en la no-devolució ni expulsió de les persones a les quals s'hagi reconegut, i en l'adopció de les mesures contemplades en l'article 36 d'aquesta llei i en les normes que el desenvolupin, en la normativa de la Unió Europea i en els Convenis internacionals ratificats per Espanya.

Article 6. Actes de persecució.

1. Els actes en els quals es basin els temors fundats a ser objecte de persecució en el sentit previst en l'article 3 d'aquesta llei, hauran de: a) ser suficientment greus per la seva naturalesa o caràcter reiterat com per constituir una violació greu dels drets fonamentals, en particular els drets que no puguin ser objecte d'excepcions a l'empara de l'apartat segon de l'article 15 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, o bé b) ser una acumulació prou greu de diverses mesures, incloses les violacions de drets humans, com per afectar una persona de manera similar a l'esmentada en la lletra a).

2. Els actes de persecució definits en l'apartat primer podran revestir, entre d'altres, les formes següents: a) actes de violència física o psíquica, inclosos els actes de violència sexual; b) mesures legislatives, administratives, policials o judicials que siguin discriminatòries en si mateixes o que s'apliquin de manera discriminatòria; c) processaments o penes que siguin desproporcionats o discriminatoris; d) denegació de tutela judicial de la qual se'n derivin penes desproporcionades o discriminatòries; e) processaments o penes per la negativa a prestar servei militar en un conflicte en el qual el compliment d'aquell servei comportaria delictes o actes compresos en les clàusules d'exclusió establertes en l'apartat segon de l'article 8 d'aquesta llei; f) actes de naturalesa sexual que afectin adults o infants.

3. Els actes de persecució definits en el present article hauran d'estar relacionats amb els motius esmentats en l'article següent.

Article 7. Motius de persecució.

1. En valorar els motius de persecució es tindran en compte els elements següents: a) el concepte de raça comprendrà, en particular, el color, l'origen o la pertinença a un determinat grup ètnic; b) el concepte de religió comprendrà, en particular, la professió de creences teistes, no teistes i atees, la participació o l'abstinència, en cultes formals en privat o en públic, ja sigui individualment o en comunitat; c) el concepte de nacionalitat no es limitarà a posseir o no la ciutadania, sinó que comprendrà, en particular, la pertinença a un grup determinat per la seva identitat cultural, ètnica o lingüística; d) el concepte d'opinions polítiques comprendrà, en particular, la professió d'opinions, idees o creences sobre un assumpte relacionat amb els agents potencials de persecució i amb les seves polítiques o mètodes; e) es considerarà que un grup constitueix un grup social determinat, si, en particular, les persones integrants d'aquest grup comparteixen una característica innata o uns antecedents comuns que no poden canviar-se, o bé comparteixen una característica o creença que resulta tan fonamental per a la seva identitat o consciència que no se'ls pot exigir que hi renunciïn, i aquest grup posseeix una identitat diferenciada en el país de que es tracti per ser percebut com a diferent per la societat que l'envolta.

2. En la valoració sobre si la persona sol·licitant té temors fundats de ser perseguida serà indiferent el fet que posseeixi realment la característica racial, religiosa, nacional, social o política que suscita la persecució, a condició que l'agent de persecució se l'atribueixi.

Article 8. Causes d'exclusió.

1. Quedaran excloses de la condició de refugiats: a) les persones que estiguin compreses en l'àmbit d'aplicació de la secció D de l'article 1 de la Convenció de Ginebra quant a la protecció o assistència d'un òrgan o organisme de les Nacions Unides diferent de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats; b) les persones a les quals les autoritats competents del país on hagin fixat la residència els hagin reconegut els drets i obligacions que són inherents a la possessió de la nacionalitat d'aquell país.

2. També quedaran excloses les persones estrangeres sobre les quals hi hagi motius fundats per considerar que: a) han comès un delicte contra la pau, un delicte de guerra o un delicte contra la humanitat, dels definits en els instruments internacionals que estableixen disposicions relatives a aquests delictes; b) han comès fora del país de refugi abans de ser admeses com a refugiades, un delicte greu, entenent-se per tal els que ho siguin d'acord amb el Codi Penal espanyol i que afectin la vida, la llibertat, la indemnitat o la llibertat sexual, la integritat de les persones o el patrimoni, sempre que fossin realitzats amb força en les coses, o violència o intimidació en les persones; c) són culpables d'actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides establerts en el Preàmbul i en els articles 1 i 2 de la Carta de les Nacions Unides.

3. L'apartat segon s'aplicarà a les persones que incitessin a la comissió dels delictes o actes esmentats en ell, o bé participessin en la seva comissió.

Article 9. Causes de denegació.

En tot cas, el dret d'asil es denegarà a: a) les persones que constitueixin, per raons fundades, un perill per a la seguretat d'Espanya; b) les persones que, havent estat objecte d'una condemna ferma per delicte greu constitueixin una amenaça per a la comunitat.

Article 10. Danys greus.

Constitueixen els danys greus que donen lloc a la protecció subsidiària prevista en l'article 4 d'aquesta llei: a) la condemna a pena de mort o el risc de la seva execució material; b) la tortura i els tractes inhumans o degradants en el país d'origen del sol·licitant; c) les amenaces greus contra la vida o la integritat dels civils motivades per una violència indiscriminada en situacions de conflicte internacional o intern.

Article 11. Causes d'exclusió.

1. Quedaran excloses de la condició de beneficiàries de la protecció subsidiària aquelles persones respecte de les quals hi hagi motius fundats per considerar que: a) han comès un delicte contra la pau, un delicte de guerra o un delicte contra la humanitat; b) han comès fora del país de protecció abans de ser admeses com a beneficiàries de la protecció subsidiària, un delicte greu d'acord amb el Codi Penal espanyol; c) són culpables d'actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides; d) constitueixen un perill per a la seguretat interior o exterior d'Espanya o per a l'ordre públic.

2. El que es disposa en els apartats anteriors s'aplicarà als qui incitessin a la comissió dels delictes o actes esmentats en els mateixos, o bé participessin en la seva comissió.

Article 12. Causes de denegació.

En tot cas, la protecció subsidiària es denegarà a: a) les persones que constitueixin, per raons fundades, un perill per a la seguretat d'Espanya; b) les persones que, havent estat objecte d'una condemna ferma per delicte greu constitueixin una amenaça per a la comunitat.

Article 13. Agents de persecució o causants de danys greus.

Els agents de persecució o causants de danys greus podran ser, entre d'altres: a) l'Estat; b) els partits o organitzacions que controlin l'Estat o una part considerable del seu territori; c) agents no estatals, quan els agents esmentats en els punts anteriors, incloses les organitzacions internacionals, no puguin o no vulguin proporcionar protecció efectiva contra la persecució o els danys greus.

Article 14. Agents de protecció.

1. Podran proporcionar protecció: a) l'Estat, o b) els partits o organitzacions, incloses les organitzacions internacionals, que controlin l'Estat o una part considerable del seu territori.

2. En general, s'entendrà que existeix protecció quan els agents esmentats en l'apartat primer adoptin mesures raonables i efectives per impedir la persecució o el patiment de danys greus, i sempre que el sol·licitant tingui accés efectiu a aquesta protecció.

3. Es tindrà en compte l'orientació que pugui desprendre's dels actes pertinents de les institucions de la Unió Europea o d'organitzacions internacionals rellevants, als efectes de valorar si una organització internacional controla un Estat o una part considerable del seu territori.

Article 15. Necessitats de protecció internacional sorgides «in situ».

1. Els temors fundats de ser perseguit o el risc real de patir danys greus als quals fan referència, respectivament, els articles 6 i 10 d'aquesta llei, poden igualment basar-se en esdeveniments ocorreguts o activitats en les quals hagi participat la persona sol·licitant amb posterioritat a l'abandonament del país d'origen o, en el cas d'apàtrides, el de residència habitual.

2. En aquests supòsits, es ponderarà, als efectes de no reconèixer la condició de refugiat, el fet que el risc de persecució estigui basat en circumstàncies expressament creades per la persona sol·licitant en abandonar el seu país d'origen.

Article 16. Dret a sol·licitar protecció internacional.

1. Les persones nacionals no comunitàries i les apàtrides presents en territori espanyol tenen dret a sol·licitar protecció internacional a Espanya.

2. Per al seu exercici, els sol·licitants de protecció internacional tindran dret a assistència sanitària i a assistència jurídica gratuïta, que s'estendrà a la formalització de la sol·licitud i a tota la tramitació del procediment.

3. La presentació de la sol·licitud comportarà la valoració de les circumstàncies determinants del reconeixement de la condició de refugiat, i de la concessió de la protecció subsidiària.

4. Tota informació relativa al procediment, inclòs el fet de la presentació de la sol·licitud, tindrà caràcter confidencial.

Article 17. Presentació de la sol·licitud.

1. El procediment s'inicia amb la presentació de la sol·licitud, que haurà d'efectuar-se mitjançant compareixença personal dels interessats que sol·licitin protecció en els llocs que es defineixin reglamentàriament.

2. La compareixença haurà de realitzar-se sense demora i en tot cas en el termini màxim d'un mes des de l'entrada en el territori espanyol o, en tot cas, des que es produeixin els esdeveniments que justifiquin el temor fundat de persecució o danys greus.

3. En el moment d'efectuar la sol·licitud, la persona estrangera serà informada, en una llengua que pugui comprendre, sobre: a) el procediment que s'ha de seguir; b) els seus drets i obligacions durant la tramitació; c) la possibilitat de contactar amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats i amb les Organitzacions no Governamentals legalment reconegudes; d) les possibles conseqüències de l'incompliment de les seves obligacions; i e) els drets i prestacions socials als quals té accés.

4. La sol·licitud es formalitzarà mitjançant entrevista personal que es realitzarà sempre individualment.

5. L'Administració adoptarà les mesures necessàries perquè, quan sigui necessari, en l'entrevista es presti un tractament diferenciat per raó del sexe de la persona sol·licitant o altres circumstàncies previstes en l'article 46 d'aquesta llei.

6. Les persones encarregades d'efectuar l'entrevista informaran els sol·licitants sobre com efectuar la sol·licitud, i els ajudaran a complimentar-la.

7. Quan raons de seguretat ho aconsellin, es podrà registrar la persona sol·licitant i les seves pertinences, sempre que es garanteixi el ple respecte a la seva dignitat i integritat.

8. En els termes que s'estableixin reglamentàriament, es plantejarà la possibilitat d'una nova audiència personal sobre la seva sol·licitud d'asil.

Article 18. Drets i obligacions dels sol·licitants.

1. El sol·licitant d'asil, presentada la sol·licitud, té en els termes recollits en la present llei, en els articles 16, 17, 19, 33 i 34, els drets següents: a) a ser documentat com a sol·licitant de protecció internacional; b) a assistència jurídica gratuïta i intèrpret; c) a que se li comuniqui la sol·licitud a l'ACNUR; d) a la suspensió de qualsevol procés de retorn, devolució o extradició que pogués afectar el sol·licitant; e) a conèixer el contingut de l'expedient en qualsevol moment; f) a l'atenció sanitària en les condicions exposades; g) a rebre prestacions socials específiques en els termes recollits en aquesta llei.

2. Seran obligacions dels sol·licitants de protecció internacional les següents: a) cooperar amb les autoritats espanyoles en el procediment per a la concessió de protecció internacional; b) presentar, com més aviat millor, tots aquells elements que, juntament amb la seva pròpia declaració, contribueixin a fonamentar la seva sol·licitud; c) proporcionar les empremtes dactilars, permetre ser fotografiats i, si escau, consentir que les seves declaracions siguin gravades; d) informar sobre el seu domicili a Espanya i qualsevol canvi que s'hi produeixi; e) informar, igualment, l'autoritat competent o comparèixer davant d'ella, quan se'ls requereixi en relació amb qualsevol circumstància de la seva sol·licitud.

Article 19. Efectes de la presentació de la sol·licitud.

1. Sol·licitada la protecció, la persona estrangera no podrà ser objecte de retorn, devolució o expulsió fins que es resolgui sobre la seva sol·licitud o aquesta no sigui admesa. No obstant això, per motius de salut o seguretat públiques, l'autoritat competent podrà adoptar mesures cautelars.

2. Així mateix, la sol·licitud de protecció suspendrà, fins a la decisió definitiva, l'execució de la sentència de qualsevol procés d'extradició de la persona interessada que estigui pendent.

3. No obstant el que preveuen els apartats anteriors, podrà lliurar-se o extraditar-se una persona sol·licitant, si escau, a un altre estat membre de la Unió Europea en virtut de les obligacions derivades d'una ordre europea de detenció i lliurament.

4. Les persones sol·licitants d'asil tenen dret a entrevistar-se amb un advocat en les dependències dels llocs fronterers i centres d'internament d'estrangers.

5. La sol·licitud de protecció donarà lloc a l'inici del còmput dels terminis previstos per a la seva tramitació.

6. La resolució que admeti a tràmit una sol·licitud d'asil determinarà el procediment corresponent.

7. En cas que la tramitació d'una sol·licitud pogués excedir de sis mesos per a la seva resolució i notificació, s'informarà la persona interessada del motiu del retard.

Article 20. No admissió de sol·licituds presentades dins del territori espanyol.

1. El Ministre de l'Interior, a proposta de l'Oficina d'Asil i Refugi, podrà, mitjançant resolució motivada, no admetre a tràmit les sol·licituds quan concorri alguna de les circumstàncies següents: Per manca de competència per a l'examen de les sol·licituds: a) quan no correspongui a Espanya el seu examen d'acord amb el Reglament (CE) 343/2003, del Consell; b) quan no correspongui a Espanya el seu examen de conformitat amb els Convenis Internacionals en els quals sigui part. Per manca de requisits: c) quan, de conformitat amb el que estableix la Directiva 2005/85/CE, la persona sol·licitant estigui reconeguda com a refugiada i tingui dret a residir o a obtenir protecció internacional efectiva en un tercer Estat; d) quan la persona sol·licitant procedeixi d'un tercer país segur de conformitat amb el que estableix la Directiva 2005/85/CE; e) quan la persona sol·licitant hagués reiterat una sol·licitud ja denegada a Espanya o presentat una nova sol·licitud amb altres dades personals, sempre que no es plantegin noves circumstàncies rellevants; f) quan la persona sol·licitant sigui nacional d'un estat membre de la Unió Europea.

2. La no admissió a tràmit prevista en aquest article haurà de notificar-se en el termini màxim d'un mes comptador a partir de la presentació de la sol·licitud.

3. La constatació, amb posterioritat a l'admissió a tràmit de la sol·licitud de protecció internacional, d'alguna de les circumstàncies que haguessin justificat la seva no admissió serà causa de denegació.

Article 21. Sol·licituds presentades en llocs fronterers.

1. Quan una persona estrangera que no reuneixi els requisits necessaris per entrar en territori espanyol presenti una sol·licitud de protecció internacional en un lloc fronterer, el Ministre de l'Interior podrà no admetre a tràmit la sol·licitud mitjançant resolució motivada quan concorri algun dels supòsits previstos en l'apartat primer de l'article 20. En tot cas, la resolució haurà de ser notificada a la persona interessada en el termini màxim de quatre dies des de la seva presentació.

2. Així mateix, el Ministre de l'Interior podrà denegar la sol·licitud mitjançant resolució motivada, que haurà de notificar-se a la persona interessada en el termini màxim de quatre dies des de la seva presentació, quan concorri algun dels supòsits de la lletra c), d) i f) de l'apartat primer de l'article 25, o quan la persona sol·licitant hagués formulat al·legacions incoherents, contradictòries, inversemblants, insuficients o que contradiguin informació prou contrastada sobre el seu país d'origen.

3. El termini previst en l'apartat anterior s'ampliarà fins a un màxim de deu dies per resolució del Ministre de l'Interior, en els casos en els quals, per concórrer algun dels supòsits de la lletra f) de l'apartat primer de l'article 25, l'ACNUR, de manera raonada, ho sol·liciti.

4. Contra la resolució d'inadmissió a tràmit o de denegació de la sol·licitud es podrà, en el termini de dos dies comptadors des de la seva notificació, presentar una petició de reexamen que suspendrà els efectes d'aquella.

5. El transcurs del termini fixat per acordar la inadmissió a tràmit o la denegació de la sol·licitud en frontera, sense que s'hagi notificat la resolució de forma expressa, determinarà la tramitació pel procediment ordinari.

Article 22. Permanència del sol·licitant d'asil durant la tramitació de la sol·licitud.

En tot cas, durant la tramitació de la petició de reexamen i del recurs de reposició previstos en els apartats quart i cinquè de l'article 21 de la present llei, i en els supòsits en els quals se sol·liciti l'adopció de les mesures a les quals fa referència l'apartat segon del seu article 29, la persona sol·licitant d'asil romandrà en les dependències habilitades a tal efecte.

Article 23. Òrgans competents per a la instrucció.

1. L'Oficina d'Asil i Refugi, dependent del Ministeri de l'Interior, és l'òrgan competent per a la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional, sense perjudici de les altres funcions que reglamentàriament se li atribueixin.

2. La Comissió Interministerial d'Asil i Refugi és un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri de l'Interior, que està compost per un representant de cada un dels departaments amb competència en política exterior i interior, justícia, immigració, acolliment dels sol·licitants d'asil i igualtat.

3. Seran funcions de la Comissió les previstes en aquesta llei i aquelles altres que, juntament amb el seu règim de funcionament, s'estableixin reglamentàriament.

Article 24. Procediment ordinari.

1. Tota sol·licitud de protecció internacional admesa a tràmit donarà lloc a l'inici, per part del Ministeri de l'Interior, del procediment corresponent.

2. Finalitzada la instrucció dels expedients, s'elevaran a estudi de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi, que formularà proposta al Ministre de l'Interior, qui serà el competent per dictar la resolució corresponent per la qual es concedeixi o denegui, si escau, el dret d'asil o la protecció subsidiària.

3. Transcorreguts sis mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s'hagi notificat la resolució corresponent, la mateixa podrà entendre's desestimada, sense perjudici de l'obligació de l'Administració de resoldre expressament.

Article 25. Tramitació d'urgència.

1. El Ministeri de l'Interior, d'ofici o a petició de l'interessat, acordarà l'aplicació de la tramitació d'urgència, prèvia notificació a l'interessat, en les sol·licituds en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents: a) que semblin manifestament fonamentades; b) que hagin estat formulades per sol·licitants que presentin necessitats específiques, especialment, per menors no acompanyats; c) que plantegin exclusivament qüestions que no guardin relació amb l'examen dels requisits per al reconeixement de la condició de refugiat o la concessió de la protecció subsidiària; d) que la persona sol·licitant procedeixi d'un país d'origen considerat segur; e) que la persona sol·licitant, sense motiu justificat, presenti la seva sol·licitud transcorregut el termini d'un mes previst en l'apartat segon de l'article 17; f) que la persona sol·licitant incorri en algun dels supòsits d'exclusió o de denegació previstos en els articles 8, 9, 11 i 12 de la present llei.

2. Quan la sol·licitud de protecció internacional s'hagués presentat en un Centre d'Internament per a Estrangers, la seva tramitació haurà d'adequar-se al que disposa l'article 21 d'aquesta llei per a les sol·licituds en frontera.

3. La Comissió Interministerial d'Asil i Refugi serà informada dels expedients que hagin de tramitar-se amb caràcter d'urgència.

4. Serà d'aplicació al present procediment el que disposa l'article 24 de la llei, llevat en matèria de terminis que es veuran reduïts a la meitat.

Article 26. Avaluació de les sol·licituds.

1. L'Administració General de l'Estat vetllarà perquè la informació necessària per a l'avaluació de les sol·licituds de protecció no s'obtingui dels responsables de la persecució o dels danys greus, de manera que doni lloc que aquests responsables siguin informats que la persona interessada és sol·licitant de protecció internacional.

2. Per tal que es resolgui favorablement la sol·licitud bastarà que apareguin indicis suficients de persecució o de danys greus.

Article 27. Arxiu de la sol·licitud.

Es posarà fi al procediment mitjançant l'arxiu de la sol·licitud quan la persona sol·licitant la retiri o desisteixi d'ella, en els casos i en els termes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. En tot cas, es podrà presumir que el desistiment s'ha produït quan en el termini de trenta dies el sol·licitant no hagués respost a les peticions de facilitar informació essencial per a la seva sol·licitud.

Article 28. Notificació.

Als efectes de comunicacions i notificacions, es tindrà en compte l'últim domicili o residència que consti a l'expedient. Quan no prosperi aquest procediment de notificació, el tràmit es realitzarà a través del Portal del Ciutadà, del portal electrònic de l'Oficina d'Asil i Refugi i dels taulers d'anuncis, accessibles al públic, de la Comissaria de Policia corresponent o de l'Oficina d'Estrangers de la província.

Article 29. Recursos.

1. Les resolucions previstes en la present llei posaran fi a la via administrativa, llevat del cas en el qual s'hagi presentat la petició de reexamen prevista en l'apartat quart de l'article 21, i seran susceptibles de recurs de reposició amb caràcter potestatiu i de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. Quan s'interposi un recurs contenciós administratiu i se sol·liciti la suspensió de l'acte recorregut, aquesta sol·licitud tindrà la consideració d'especial urgència contemplada en l'article 135 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

3. La persona a la qual li hagi estat denegada la sol·licitud podrà sol·licitar-ne la revisió quan apareguin nous elements probatoris, d'acord amb el que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 30. Drets socials generals.

1. Es proporcionarà a les persones sol·licitants de protecció internacional, sempre que manquin de recursos econòmics, els serveis socials i d'acolliment necessaris amb la finalitat d'assegurar la satisfacció de les seves necessitats bàsiques en condicions de dignitat.

2. Els serveis socials i d'acolliment específicament destinats a les persones sol·licitants de protecció internacional es determinaran reglamentàriament pel Ministeri competent.

3. Si es comprovés que la persona sol·licitant disposa de suficients mitjans d'acord amb la normativa vigent, per cobrir els costos inherents als serveis i prestacions reservats a persones que manquin de recursos econòmics, es procedirà a la reclamació del seu reemborsament.

Article 31. Acolliment dels sol·licitants de protecció internacional.

1. Els serveis d'acolliment, la seva definició, disponibilitat, programes i serveis, específicament destinats a aquelles persones que sol·licitin protecció internacional, es determinaran reglamentàriament pel Ministeri competent per atendre les necessitats bàsiques d'aquestes persones. Aquest Ministeri podrà prestar per si mateix aquests serveis d'acolliment de forma directa, de forma indirecta per fórmules contractuals, o bé, mitjançant l'autorització d'acció concertada a entitats quan no sigui necessari celebrar contractes públics.

2. S'adoptaran, amb l'acord dels interessats, les mesures necessàries per mantenir la unitat de la família, integrada pels membres enumerats en l'article 40 d'aquesta llei.

Article 32. Autorització de treball als sol·licitants de protecció internacional.

Les persones sol·licitants de protecció internacional seran autoritzades per treballar a Espanya en els termes que es defineixin reglamentàriament.

Article 33. Reducció o retirada de les condicions d'acolliment.

1. El Ministeri competent en l'exercici de les competències sobre serveis, ajudes i prestacions dels diferents programes d'acolliment, podrà reduir o retirar algun o la totalitat dels serveis d'acolliment en els casos següents: a) quan la persona sol·licitant abandoni el lloc de residència assignat sense informar l'autoritat competent; b) quan la persona sol·licitant accedís a recursos econòmics i pogués fer front a la totalitat o part dels costos de les condicions d'acolliment; c) quan s'hagi dictat resolució de la sol·licitud de protecció internacional, i s'hagi notificat a l'interessat; d) quan per acció o omissió es vulnerin els drets d'altres residents o del personal encarregat dels centres; e) quan hagi finalitzat el període del programa o prestació autoritzat.

2. Les persones sol·licitants de protecció internacional podran veure reduïts o retirats els programes d'ajudes del servei d'acolliment, com a conseqüència de les sancions que es derivin de la comissió d'alguna de les faltes enunciades en l'apartat primer d'aquest article.

3. Als efectes de l'apartat anterior, el sistema de faltes i sancions a aplicar en els centres d'acolliment serà el que de forma reglamentària estableixi el Ministeri competent.

Article 34. Intervenció en el procediment de sol·licitud.

La presentació de les sol·licituds de protecció internacional es comunicarà a l'ACNUR, qui podrà informar-se de la situació dels expedients, estar present en les audiències a la persona sol·licitant i presentar informes per a la seva inclusió en l'expedient. Als efectes de l'anterior, tindrà accés a les persones sol·licitants, incloses les que es trobin en dependències frontereres o en centres d'internament d'estrangers o penitenciaris.

Article 35. Intervenció en la tramitació de protecció internacional.

1. El representant a Espanya de l'ACNUR serà convocat a les sessions de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi.

2. Així mateix serà informat immediatament de la presentació de les sol·licituds en frontera i podrà entrevistar-se, si ho desitja, amb els sol·licitants. Amb caràcter previ a dictar-se les resolucions que sobre aquestes sol·licituds preveuen els apartats primer, segon i tercer de l'article 21 de la present llei, es donarà audiència a l'ACNUR.

3. En els casos que es tramiten les sol·licituds mitjançant el procediment d'urgència, i en els casos d'admissió a tràmit de l'article 20, si la proposta de resolució de l'Oficina d'Asil i Refugi fos desfavorable, es donarà un termini de deu dies a l'ACNUR perquè, si escau, informi.

Article 36. Efectes de la concessió del dret d'asil o de protecció subsidiària.

1. La concessió del dret d'asil o de la protecció subsidiària implicarà el reconeixement dels drets establerts en la Convenció de Ginebra sobre l'Estatut dels Refugiats, en la normativa vigent en matèria d'estrangeria i immigració, i en la normativa de la Unió Europea, i, en tot cas: a) la protecció contra la devolució en els termes establerts en els tractats internacionals signats per Espanya; b) l'accés a la informació sobre els drets i obligacions relacionats amb el contingut de la protecció internacional concedida; c) l'autorització de residència i treball permanent; d) l'expedició de documents d'identitat i viatge a aquells als quals se'ls reconegui la condició de refugiat; e) l'accés als serveis públics d'ocupació; f) l'accés a l'educació, a l'assistència sanitària, a l'habitatge, a l'assistència social i serveis socials, als drets reconeguts per la legislació aplicable a les persones víctimes de violència de gènere, a la seguretat social i als programes d'integració, en les mateixes condicions que els espanyols; g) l'accés, en les mateixes condicions que els espanyols, a la formació contínua o ocupacional i al treball en pràctiques; h) la llibertat de circulació; i) l'accés als programes d'integració amb caràcter general o específic; j) l'accés als programes d'ajuda al retorn voluntari; k) el manteniment de la unitat familiar.

2. Amb la finalitat de facilitar la integració de les persones amb estatut de protecció internacional, s'establiran els programes necessaris, procurant la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació en el seu accés als serveis generals.

3. Les persones amb estatut de protecció internacional podran continuar beneficiant-se de tots o alguns dels programes o prestacions dels quals haguessin gaudit amb anterioritat a la concessió de l'estatut en aquells casos on les circumstàncies especials ho requereixin.

4. En casos específics, a causa de dificultats socials o econòmiques, les Administracions Públiques podran posar en marxa serveis complementaris als sistemes públics d'accés a l'ocupació, a l'habitatge i als serveis educatius generals.

Article 37. Efectes de les resolucions denegatòries.

La no admissió a tràmit o la denegació de les sol·licituds de protecció internacional determinaran, si escau, el retorn, la devolució, l'expulsió, la sortida obligatòria del territori espanyol o el trasllat al territori de l'Estat responsable de l'examen de la sol·licitud d'asil de les persones que ho van sol·licitar, llevat que, d'acord amb la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, i la seva normativa de desenvolupament, es donés algun dels supòsits següents: a) que la persona interessada reuneixi els requisits per romandre a Espanya en situació d'estada o residència; b) que s'autoritzi la seva estada o residència a Espanya per raons humanitàries determinades en la normativa vigent.

Article 38. Sol·licituds de protecció internacional en Ambaixades i Consolats.

Amb la finalitat d'atendre casos que es presentin fora del territori nacional, sempre i quan el sol·licitant no sigui nacional del país on es trobi la Representació diplomàtica i corri perill la seva integritat física, els Ambaixadors d'Espanya podran promoure el trasllat del sol·licitant o dels sol·licitants d'asil a Espanya per fer possible la presentació de la sol·licitud d'acord amb el procediment previst en aquesta llei.

El Reglament de desenvolupament d'aquesta llei determinarà expressament les condicions d'accés a les Ambaixades i Consolats dels sol·licitants, i el procediment per avaluar les necessitats de trasllat a Espanya dels mateixos.

Article 39. Manteniment de la unitat familiar.

1. Es garantirà el manteniment de la família de les persones refugiades i beneficiàries de protecció subsidiària en els termes previstos en els articles 40 i 41 de la present llei.

2. Quan, durant la tramitació d'una sol·licitud de protecció internacional, els membres de la família de la persona interessada a als quals fa referència l'article 40 es trobessin també a Espanya, i no haguessin presentat una sol·licitud independent de protecció internacional, se'ls autoritzarà la residència a Espanya amb caràcter provisional, condicionada a la resolució de la sol·licitud de protecció internacional.

Article 40. Extensió familiar del dret d'asil o de la protecció subsidiària.

1. El restabliment de la unitat familiar de les persones refugiades i beneficiàries de protecció subsidiària podrà garantir-se mitjançant la concessió, respectivament, del dret d'asil o de la protecció subsidiària per extensió familiar, en els supòsits següents: a) Els ascendents en primer grau que acreditessin la dependència i els seus descendents en primer grau que fossin menors d'edat. b) El cònjuge o persona lligada per relació anàloga d'afectivitat i convivència, llevat dels supòsits de divorci, separació legal, separació de fet, diferent nacionalitat o concessió de l'estatut de refugiat per raó de gènere. c) Un altre adult que sigui responsable del beneficiari de protecció internacional, d'acord amb la legislació espanyola vigent, quan aquest beneficiari sigui un menor no casat. d) Podrà també concedir-se asil o protecció subsidiària per extensió familiar a altres membres de la família de la persona refugiada o beneficiària de protecció subsidiària sempre que resulti prou establerta la dependència.

2. L'Oficina d'Asil i Refugi tramitarà les sol·licituds d'extensió familiar presentades. Un cop instruïdes es procedirà, previ estudi a la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi, a elevar la proposta de resolució al Ministre de l'Interior, qui resoldrà.

3. La resolució per la qual s'acordi la concessió del dret d'asil o de la protecció subsidiària per extensió familiar comportarà per als beneficiaris els efectes previstos en l'article 36.

4. En cap cas es concedirà protecció internacional per extensió familiar a les persones incurses en els supòsits previstos en els apartats 2 i 3 de l'article 8 i en els articles 9, 11 i 12 de la present llei.

Article 41. Reagrupació familiar.

1. Les persones refugiades i beneficiàries de protecció subsidiària podran optar per reagrupar les enumerades en l'article anterior, encara que ja es trobessin a Espanya, sense sol·licitar l'extensió de l'estatut del qual gaudeixin.

2. En aquest supòsit, que es desenvoluparà reglamentàriament, no s'exigirà als refugiats o beneficiaris de la protecció subsidiària, ni tampoc als beneficiaris de la reagrupació familiar, els requisits establerts en la normativa vigent d'estrangeria i immigració.

3. La resolució per la qual s'acordi la reagrupació familiar implicarà la concessió d'autorització de residència i, si escau, de treball, de validesa anàloga a la de la persona reagrupant.

4. La reagrupació familiar serà exercitable una sola vegada, sense que les persones que haguessin estat reagrupades i obtingut autorització per residir a Espanya puguin sol·licitar reagrupacions successives dels seus familiars.

5. En cap cas es concedirà protecció internacional per extensió familiar a les persones incurses en els supòsits previstos en els apartats 2 i 3 de l'article 8 i en els articles 9, 11 i 12 de la present llei.

Article 42. Cessament de l'estatut de refugiat.

1. Cessaran en la condició de refugiats els qui: a) expressament ho sol·licitin; b) s'hagin acollit de nou, voluntàriament, a la protecció del país de la seva nacionalitat; c) havent perdut la seva nacionalitat, l'hagin recobrada voluntàriament; d) hagin adquirit una nova nacionalitat i gaudeixin de la protecció del país de la seva nova nacionalitat; e) s'hagin establert, de nou, voluntàriament, al país que havien abandonat; f) hagin abandonat el territori espanyol i fixat la seva residència en un altre país; g) no puguin continuar negant-se a la protecció del país de la seva nacionalitat per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals van ser reconeguts com a refugiats; h) no tenint nacionalitat, puguin retornar al país de la seva anterior residència habitual per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals van ser reconeguts com a refugiats.

2. El cessament en la condició de refugiat no impedirà la continuació de la residència a Espanya d'acord amb la normativa vigent en matèria d'estrangeria i immigració.

Article 43. Cessament de la protecció subsidiària.

1. La protecció subsidiària cessarà quan: a) ho sol·liciti expressament la persona beneficiària; b) la persona beneficiària hagi abandonat el territori espanyol i fixat la seva residència en un altre país; c) les circumstàncies que van conduir a la seva concessió deixin d'existir o canviïn de tal manera que la protecció ja no sigui necessària.

2. El cessament en la protecció subsidiària no impedirà la continuació de la residència a Espanya d'acord amb la normativa vigent en matèria d'estrangeria i immigració.

Article 44. Revocació.

1. Escaurà la revocació de l'estatut de refugiat o de l'estatut de protecció subsidiària quan: a) concorri algun dels supòsits d'exclusió previstos en els articles 8, 9, 11 i 12 d'aquesta llei; b) la persona beneficiària hagi tergiversat o omès fets, inclòs l'ús de documents falsos, que van ser decisius per a la concessió de l'estatut de refugiat o de protecció subsidiària; c) la persona beneficiària constitueixi, per raons fundades, un perill per a la seguretat d'Espanya, o que, havent estat condemnat per sentència ferma per delicte greu, constitueixi una amenaça per a la comunitat.

2. La revocació de la protecció internacional comportarà l'aplicació immediata de la normativa vigent en matèria d'estrangeria i immigració.

3. Als efectes previstos en l'apartat anterior, l'Oficina d'Asil i Refugi donarà trasllat immediat de la revocació a l'òrgan competent per incoar l'expedient sancionador corresponent.

4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, cap revocació ni eventual expulsió posterior podrà determinar l'enviament dels interessats a un país on hi hagi perill per a la seva vida o llibertat o on estiguin exposats a tortura o a tractaments inhumans o degradants.

Article 45. Procediments per al cessament i la revocació.

1. L'Oficina d'Asil i Refugi iniciarà, d'ofici o a instància de part, quan concorri causa legal suficient, els procediments de cessament i revocació de la protecció internacional concedida, fent-ho saber als interessats.

2. En els supòsits de cessament i revocació de l'estatut de refugiat i de la protecció subsidiària, la persona afectada gaudirà, a més de les previstes en l'article 17, de les garanties següents: a) que sigui informada per escrit que es reconsiderant el seu dret d'asil o de protecció subsidiària, i dels motius d'aquesta reconsideració; b) que se li atorgui el tràmit d'audiència per a la formulació d'al·legacions; c) que l'autoritat competent pugui obtenir informació precisa i actualitzada sobre la situació general existent en els països d'origen; d) que quan es recopili informació sobre el cas concret amb l'objecte de reconsiderar l'estatut de refugiat, aquesta informació no s'obtingui dels responsables de la persecució.

3. A la vista de les actuacions practicades en la tramitació de l'expedient, l'Oficina d'Asil i Refugi podrà arxivar l'expedient, si no fossin fonamentades les causes de cessament o revocació inicialment advertides.

4. Completat l'expedient de cessament o revocació, el mateix serà tramès per l'Oficina d'Asil i Refugi a la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi.

5. Si, per contra, a criteri de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi s'escaigués el cessament o la revocació, aquella elevarà la proposta de resolució al Ministre de l'Interior, qui resoldrà.

6. Els cessaments i revocacions comportaran el cessament en el gaudi de tots els drets inherents a la condició de refugiat o persona beneficiària de protecció subsidiària.

7. El termini per a la notificació de les resolucions recaigudes en aquests procediments serà de sis mesos a partir de la presentació de la sol·licitud per la persona interessada o de la notificació de l'acord d'incoació del procediment de cessament o revocació.

8. Les resolucions previstes en aquest títol posaran fi a la via administrativa i seran susceptibles de recurs de reposició amb caràcter potestatiu davant el Ministre de l'Interior i de recurs contenciós administratiu.

Article 46. Règim general de protecció.

1. En el marc de la present llei, i en els termes en els quals es desenvolupi reglamentàriament, es tindrà en compte la situació específica de les persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional en situació de vulnerabilitat, com ara menors, menors no acompanyats, persones amb discapacitat, persones d'edat avançada, dones embarassades, famílies monoparentals amb menors d'edat, persones que hagin patit tortures, violacions o altres formes greus de violència psicològica o física o sexual i víctimes de tracte d'éssers humans.

2. Donada la seva situació d'especial vulnerabilitat, s'adoptaran les mesures necessàries per donar un tractament diferenciat, quan sigui necessari, a les sol·licituds de protecció internacional que efectuïn les persones a les quals fa referència l'apartat anterior.

3. Per raons humanitàries diferents de les assenyalades en l'estatut de protecció subsidiària, es podrà autoritzar la permanència de la persona sol·licitant de protecció internacional a Espanya en els termes previstos per la normativa vigent en matèria d'estrangeria i immigració.

Article 47. Menors.

Els menors sol·licitants de protecció internacional que hagin estat víctimes de qualsevol forma d'abús, negligència, explotació, tortura, tracte cruel, inhumà, o degradant, o que hagin estat víctimes de conflictes armats rebran l'assistència sanitària i psicològica adequada i l'assistència qualificada que necessitin.

Article 48. Menors no acompanyats.

1. Els menors no acompanyats sol·licitants de protecció internacional seran remesos als serveis competents en matèria de protecció de menors i el fet es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal.

2. En els supòsits en els quals la minoria d'edat no pugui establir-se amb seguretat, es posarà el fet en coneixement immediat del Ministeri Fiscal, que disposarà el necessari per a la determinació de l'edat del presumpte menor.

3. De forma immediata s'adoptaran mesures per assegurar que el representant de la persona menor d'edat, nomenat d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de menors, actuï en nom del menor d'edat no acompanyat i l'assisteixi respecte a l'examen de la sol·licitud de protecció internacional.