Text legal · Traducció no oficial
Llei 21/1977, d'1 d'abril, sobre l'aplicació de sancions en els casos de contaminació marina provocada per abocaments des de vaixells i aeronaus
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 21/1977
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Aquesta llei estableix un règim de sancions administratives per prevenir i sancionar la contaminació marina derivada d'abocaments al mar de substàncies i materials nocius efectuats des de vaixells i aeronaus. Regula tres categories d'abocaments —prohibits absolutament, subjectes a permís previ i subjectes a autorització—, en fixa les multes corresponents, preveu excepcions per força major i en cas d'emergència, determina les autoritats competents per imposar les sancions i regula el procediment sancionador. Incorpora al dret intern espanyol els compromisos contrets en els Convenis d'Oslo i de Londres sobre protecció del medi marí.
A qui afecta i abast
S'aplica a tots els vaixells i aeronaus d'Espanya i als vaixells i aeronaus estrangers en qualsevol zona marítima sotmesa a la sobirania i la jurisdicció espanyola. Les persones responsables a efectes d'aquesta llei són el propietari del vaixell o de l'aeronau o qui els representi legalment.
Text traduït (no oficial)
Nota: cal tenir en compte que aquesta norma queda derogada pel que fa a l'aplicació de sancions en els casos de contaminació marina provocada per abocaments des de vaixells, per la disposició derogatòria única.2.q) de la Llei 27/1992, de 24 de novembre.
Conscient la Comunitat Internacional de la necessitat d'evitar el greu problema de la contaminació marina, que s'ha anat agravant en els darrers anys, ha adoptat una sèrie de mesures amb vista a resoldre'l i, entre elles, pel que fa a l'abocament de substàncies i materials nocius des de vaixells i aeronaus —que constitueixen una font important de contaminació—, els Convenis d'Oslo, de quinze de febrer de mil nou-cents setanta-dos, aplicable a la zona de l'Atlàntic Nordest, i el de Londres, de vint-i-nou de desembre del mateix any, de contingut semblant però aplicable a escala universal.
Espanya és part de tots dos Convenis, que es troben vigents en el nostre ordenament jurídic, havent-se publicat el primer en el «Butlletí Oficial de l'Estat» del vint-i-cinc d'abril de mil nou-cents setanta-quatre, i el segon en el del deu de novembre de mil nou-cents setanta-cinc.
Atès que tots dos Convenis preveuen que cada part contractant adoptarà en el seu territori les mesures adequades per prevenir i sancionar els actes que en violin les disposicions, cal que el nostre país compleixi els compromisos internacionals contrets mitjançant una disposició que, amb rang legal suficient i sense perjudici de l'aplicació de les disposicions penals en vigor o que en el futur es dictin, estableixi un sistema de sancions administratives encaminades a assolir la finalitat perseguida.
Article 1. Definicions
A efectes d'aquesta Llei:
U. S'entén per «contaminació marina» la introducció per l'ésser humà, directa o indirecta, en el medi marí, inclosos els estuaris, de substàncies, matèries o formes d'energia que puguin constituir un perill per a la salut humana, perjudicar els recursos turístics, paisatgístics o biològics i la vida marina, o reduir les possibilitats d'esbarjo o obstaculitzar altres usos legals dels mars.
Dos. S'entén per «abocament» l'evacuació deliberada al mar de substàncies, materials o qualsevol forma d'energia, per mitjà de vaixells o aeronaus o des dels mateixos, amb excepció de: a) Les descàrregues que siguin resultat accessori o conseqüència de les operacions normals dels vaixells o aeronaus i dels seus equips. b) La col·locació de substàncies i materials realitzada amb una finalitat diferent de la seva simple eliminació, sempre que no sigui incompatible amb l'objecte d'aquesta llei.
Tres. S'entén per «vaixells i aeronaus» les construccions destinades a la navegació o els artefactes voladors de qualsevol tipus. A efectes d'aquesta Llei, s'hi inclouen també els vehicles que es desplacen sobre un coixí d'aire, els artefactes flotants, autopropulsats o no, les plataformes i qualsevol altra construcció al mar, sigui fixa o flotant, des de la qual es puguin realitzar abocaments.
Quatre. S'entén per «persona responsable» el propietari del vaixell o de l'aeronau o les persones que els representin legalment.
Article 2. Prohibició d'abocament de substàncies de l'annex I
Es prohibeix l'abocament al mar de les substàncies enumerades en l'annex I d'aquesta Llei.
La persona responsable d'aquests abocaments serà sancionada amb una multa no inferior a un milió de pessetes i que no excedirà de deu milions de pessetes.
Article 3. Abocament de substàncies de l'annex II subjecte a permís
Es prohibeix l'abocament al mar de les substàncies enumerades en l'annex II d'aquesta Llei, llevat que s'obtingui prèviament en cada cas un permís de les autoritats competents.
Quan es realitzin aquests abocaments sense autorització o de manera diferent a l'autoritzada, la persona responsable serà sancionada amb una multa no inferior a cinquanta mil pessetes i que no excedirà d'un milió de pessetes.
Article 4. Abocament de substàncies no incloses als annexos
Per a l'abocament al mar de substàncies no enumerades en els annexos I i II d'aquesta Llei, caldrà l'autorització de les autoritats competents.
Quan es realitzin aquests abocaments sense autorització o de manera diferent a l'autoritzada, la persona responsable serà sancionada amb una multa no superior a cinquanta mil pessetes.
Article 5. Permís especial d'emergència
El Govern podrà expedir un permís especial, com a excepció al que disposa l'article segon, en casos d'emergència que provoquin riscos inacceptables per a la salut humana i en els casos en què no hi hagi cap altra solució factible.
Article 6. Exempció per força major
Les sancions previstes en aquesta Llei no s'aplicaran als abocaments ocasionats per força major, quan resulti amenaçada la seguretat de la vida humana o d'un vaixell o aeronau.
En aquests casos, la persona encarregada del vaixell o de l'aeronau informarà immediatament la Comandància de Marina més propera o amb la qual tingui una comunicació més fàcil, de l'abocament realitzat, amb tots els detalls relatius a les circumstàncies i a la naturalesa i les quantitats de les substàncies objecte de l'abocament.
La Comandància de Marina ho comunicarà, al seu torn, a la Sotssecretaria de la Marina Mercant, del Ministeri de Comerç, que ho posarà en coneixement de la Comissió Interministerial del Medi Ambient.
La persona encarregada dels vaixells o aeronaus que no efectuï aquesta comunicació serà sancionada amb multes de fins a cinquanta mil pessetes.
Article 7. Àmbit d'aplicació
Les normes establertes en aquesta Llei seran d'aplicació: a) A tots els vaixells i aeronaus espanyols. b) Als vaixells i aeronaus estrangers en qualsevol zona marítima sotmesa a la sobirania i la jurisdicció espanyola.
Article 8. Immunitat de certs vaixells i aeronaus
Allò que disposa aquesta Llei no afectarà la immunitat de què gaudeixen certs vaixells i aeronaus d'acord amb el Dret Internacional.
Article 9. Mesures addicionals de l'Administració
Sense perjudici del que disposa aquesta Llei, l'Administració adoptarà qualsevol altra mesura per impedir abocaments al mar, de conformitat amb el Dret internacional.
Article 10. Competència per imposar sancions i graduació de multes
U. Seran competents per imposar les sancions establertes en aquesta Llei: a) Les Comandàncies de Marina quan la quantia no excedeixi de cinquanta mil pessetes. b) El Director general de Navegació de la Sotssecretaria de la Marina Mercant, quan la quantia de la multa excedeixi de cinquanta mil pessetes i no sigui superior al milió de pessetes. c) El Ministre de Comerç, quan la multa excedeixi d'un milió de pessetes i no sigui superior a cinc milions de pessetes. d) El Consell de Ministres, quan la multa sigui superior a cinc milions de pessetes.
Dos. La quantia de la multa es graduarà d'acord amb les circumstàncies concurrents i la transcendència dels abocaments.
Tres. La imposició de les sancions a les quals es refereix aquest precepte és sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual s'hagi pogut incórrer.
Article 11. Procediment sancionador
Els expedients de sanció s'instruiran d'acord amb el que estableix la Llei de Procediment Administratiu.
La resolució dels expedients sancionadors, en els casos d'abocaments de materials procedents de dragatge autoritzat pel Ministeri d'Obres Públiques, requerirà l'informe preceptiu d'aquest Ministeri.
Per a la resolució dels expedients sancionadors en els casos d'abocaments de substàncies, materials o qualsevol forma d'energia procedents d'activitats industrials, serà preceptiu l'informe dels Ministeris competents per raó de la matèria de l'activitat. En el cas de sancions imposades per les Comandàncies de Marina, les Delegacions Provincials dels Ministeris competents emetran aquest dictamen.
La resolució dels expedients sancionadors, en els casos d'abocaments de residus radioactius o altres matèries radioactives, requerirà l'informe del Ministeri d'Indústria, previ dictamen preceptiu de la Junta d'Energia Nuclear.
Article 12. Habilitació reglamentària
S'autoritza el Ministre de Comerç per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d'aquesta Llei.
ANNEX I
A efectes de l'article 2 d'aquesta Llei s'enumeren les substàncies següents: 1. Compostos orgànics halogenats i altres compostos que puguin formar tals substàncies en el medi marí, excepte els que no siguin tòxics o que es transformin ràpidament al mar en substàncies biològicament innocu. 2. Compostos orgànics de silici o altres compostos que puguin formar tals substàncies en el medi marí, excepte els que no siguin tòxics o que es transformin ràpidament al mar en substàncies biològicament innocu. 3. Substàncies que en el marc dels Convenis d'Oslo i de Londres siguin definides com a cancerigenes, donades les condicions de la seva eliminació. 4. Mercuri i els seus compostos. 5. Cadmi i els seus compostos. 6. Plàstics persistents i altres materials sintètics persistents que puguin flotar o quedar en suspensió al mar i que siguin capaços d'obstaculitzar seriosament la pesca, la navegació, les possibilitats d'esbarjo i altres usos legítims del mar. 7. Petroli cru, fuel-oil, oli pesant dièsel i olis lubricants, fluids hidràulics i mescles que continguin aquests hidrocarburs, carregats amb la finalitat de ser abocats. 8. Residus i altres matèries d'alt nivell radioactiu que per raons de salut pública, biològiques o d'un altre tipus hagin estat definides per l'òrgan internacional competent en aquesta esfera —actualment l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica— com a inapropiades per ser abocades al mar. 9. Materials de qualsevol forma (per exemple, sòlids, líquids, semilíquids, gasosos i vivents), produïts per la guerra química i biològica. Aquesta prohibició no s'aplicarà a substàncies que es transformin ràpidament al mar en substàncies innocu mitjançant processos físics, químics o biològics, sempre que: a) No donin mal gust a la carn dels organismes marins comestibles, o b) No posin en perill la salut de l'ésser humà o dels animals domèstics. 10. El present annex no s'aplicarà a residus o altres materials (com ara els llots d'aigües residuals o materials de dragatge) que continguin com a vestigis contaminants les matèries a les quals es fa referència en els apartats 1-7 d'aquest annex. Aquests residus estaran subjectes a les disposicions de l'annex II d'aquesta llei.
ANNEX II
1. A efectes de l'article 3 d'aquesta Llei s'enumeren les substàncies següents: a) Residus que continguin quantitats considerables de les matèries següents: Arsènic. Plom. Coure. Zinc. Cianurs. Fluorurs. Plaguicides i els seus subproductes no inclosos en l'annex I. Tots els compostos de les substàncies enumerades anteriorment. b) Contenidors, ferralla, substàncies bituminoses que puguin depositar-se al fons del mar i altres residus voluminosos que puguin obstaculitzar seriosament la pesca o la navegació. c) Els residus radioactius i altres matèries radioactives no incloses en l'annex I. En l'expedició de permisos per a l'abocament d'aquestes matèries s'hauran de tenir degudament en compte les recomanacions de l'òrgan internacional competent en aquesta esfera, actualment l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. d) Substàncies que, tot i no tenir caràcter tòxic, puguin resultar nocives com a conseqüència de les quantitats abocades, o que per la seva naturalesa puguin reduir seriosament les possibilitats d'esbarjo. 2. A efectes de l'article 3 d'aquesta Llei es tindran en compte a més les normes següents: a) Les substàncies i materials enumerats en el paràgraf b) del punt anterior hauran de ser abocats sempre en aigües profundes. b) En concedir permís per a l'abocament de grans quantitats d'àcid i àlcalis, es tindrà en compte la possible presència en aquests residus de les substàncies enumerades en el primer paràgraf, i de les substàncies addicionals següents: Beril·li. Crom. Níquel. Vanadi. Tots els compostos de les substàncies anteriorment enumerades. 3. Quan en compliment de les disposicions de l'annex II d'aquesta Llei es consideri necessari abocar residus en aigües profundes, aquesta operació només es realitzarà quan es compleixin les dues condicions següents: a) Que la profunditat no sigui inferior a 2.000 metres, i b) Que la distància de les costes més properes no sigui inferior a 200 milles marines.
Font i provença
Títol original: Ley 21/1977, de 1 de abril, sobre aplicación de sanciones en los casos de contaminación marina provocada por vertidos desde buques y aeronaves. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 6b51aa3a2ba0).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.